LA PÀGINA MÉS CERVESERA DELS PAÏSOS CATALANS
Associacionisme cerveser. B&B nº12
Degustació: Com degustar la cervesa. B&B nº12
Els condicionants de la degustació
Fitxes de degustació. B&B nº15
Degustació: esdeveniment social. B&B nº15
Cervesa o vi? B&B nº13
Conceptes històrics bàsics. B&B nº13
Bíblia i cervesa
Temperatura de servei de la cervesa. B&B nº 14
Sobre la tradició
Reinheitsgebot. Dubtes. B&B nº 16
Cervesa casolana, oci i ideologia. B&B nº16
Dones i cervesa
Cervesa i hal·lucinacions (Soma)
Bierhexen, bruixes de la cervesa.
Sobre estils
Cervesa i formatge
Humilitat
Cervesa, pintura i temperatura de servei.
Tolerància a la cervesa?
Cervesa, publicitat i autoimatge
Una volada aritmètica sobre la degustació de la cervesa i el funcionament del cervell humà (!)
No fa falta ser cap especialista per degustar. O, anem a ensumar per allà.
ACOLLIDA
TAULA DE MATÈRIES
HISTÒRIA
ELABORACIÓ
ELABORACIÓ CASOLANA
ESTILS O TIPUS DE CERVESA
EL GUST I L'OLFACTE. COM FUNCIONEM 
LA DEGUSTACIÓ
DICCIONARI 
IMPLICACIONS SOCIO-CULTURALS
ESOTÈRICA DE LA CERVESA
CERVESA I SALUT
INTERNET
CURSETS DE DEGUSTACIÓ
CERVESA I CUINA
ARTICLES DE PREMSA
BIBLIOGRAFIA
REINHEITSGEBOT
ARTICLES DE PREMSA
Tolerància? Una qüestió mal plantejada.
No recordem si hem llegit o sentit una afirmació semblant a la següent:

“-No t’agrada aquesta cervesa perquè el teu gust no hi està fet.”

A nosaltres ens resulta difícil de concebre que algú amb un mínim de sensibilitat sigui capaç d’afirmar i de rubricar semblant sentència condemnatòria. Només estaríem disposats a entendre-la si resulta d’un coneixement limitat del llenguatge i que de forma poc hàbil apuntés cap a la necessitat de coneixement previ en matèria de degustació.

Entenem que si una persona ha de “fer-se” o acostumar-se a un aliment, és que, de bones a primeres la persona en qüestió i l’aliment no han establert una relació fluida de convivència i amor... Si hom ha d’acostumar-se a un aliment és que, d’antuvi, no li agrada.

Però la citació té més implicacions: sembla ser que, no content que no ens agradi aquell aliment, a més, hem d’acostumar el nostre cos i la nostra ment a suportar-lo. Hem de desenvolupar una cosa que en termes mèdics s’anomena “tolerància”. Encara que odiem aquella cosa, cal que hi “fem” el nostre cos, cal que ens adaptem a ella. És necessari. No sabem ben bé perquè. A nosaltres ens recorda desagradablement el consum de substàncies que creen addicció i no estem del tot segurs que la cervesa mereixi un tractament tan poc decorós.

Sincerament, no concebem els plaers de la boca des d’aquesta perspectiva. No creiem en absolut que beure i apreciar cervesa hagi d’implicar un aprenentatge digne dels nens milicians d’Esparta.

Com ho hem apuntat al principi, a vegades, el coneixement ens pot conduir a entendre les nostres reaccions i a valorar quelcom. També ens pot portar a descobrir coses noves que d’entrada, potser no ens haguessin fet el pes. Culturalment, per exemple, menjar peix cru o algues és considerat per aquests verals com una cosa poc apetitosa. En canvi en altres països ho veuen com a punt especialment destacable de la gastronomia. I la veritat és que quan un hom en pren coneixement, és una experiència que sol voler repetir. 

Passa el mateix amb la cervesa: molta gent no sap que existeix en el món de la cervesa altres coses que allò daurat clar, transparent, fred i efervescent. Poca gent sap o vol saber que la cervesa és una beguda digna, mereixedora de qualsevol mena d’estudi i degustació.  En els nostres cursets, solem “atacar” amb una Gueuze. Expressament, per sobtar: 
- Això també és cervesa?
- Si senyor, i espera’t que encara descobriràs més coses!

El que ens farà descobrir noves coses és la curiositat i no la “tolerància” a algun aliment!

El fet de voler distingir i conèixer, és culturalment i sensorialment enriquidor. No es tracta d’acostumar-se a tolerar res ni que el nostre paladar es “faci” a un tipus d’aliment o de cervesa. El degustador intenta una aproximació descriptiva el més objectiva possible i després emet unes apreciacions personals. La descripció en si mateix requereix uns coneixements i unes condicions ambientals que, per si sols, ja constitueixen un plaer sensorial i intel·lectual. Un degustador pot tastar una cervesa que al final no considerarà del seu gust malgrat presentar els requisits tècnics per ser de bona factura. El fet de degustar quelcom no ens obliga a trobar-ho bo (o dolent). No tenim el perquè desenvolupar cap mena de tolerància cap a alguna cosa que, al final i subjectivament, no apreciem. No tenim el perquè obligar-nos a consumir quelcom que no ens agrada: hem tingut participants al curset de degustació que s’havien inscrit per veure si, entenent el món de la cervesa, la podrien apreciar. Honestament, un d’ells ens va afirmar que seguia sense gaudir-ne.

Nosaltres respectem absolutament aquesta decisió i aquest gust.
 

Albert Barrachina Robert
10 Juliol 2002