No recordem si hem llegit o sentit
una afirmació semblant a la següent:
“-No t’agrada aquesta cervesa perquè
el teu gust no hi està fet.”
A nosaltres ens resulta difícil
de concebre que algú amb un mínim de sensibilitat sigui capaç
d’afirmar i de rubricar semblant sentència condemnatòria.
Només estaríem disposats a entendre-la si resulta d’un coneixement
limitat del llenguatge i que de forma poc hàbil apuntés cap
a la necessitat de coneixement previ en matèria de degustació.
Entenem que si una persona ha de “fer-se”
o acostumar-se a un aliment, és que, de bones a primeres la persona
en qüestió i l’aliment no han establert una relació
fluida de convivència i amor... Si hom ha d’acostumar-se a un aliment
és que, d’antuvi, no li agrada.
Però la citació té
més implicacions: sembla ser que, no content que no ens agradi aquell
aliment, a més, hem d’acostumar el nostre cos i la nostra ment a
suportar-lo. Hem de desenvolupar una cosa que en termes mèdics s’anomena
“tolerància”. Encara que odiem aquella cosa, cal que hi “fem” el
nostre cos, cal que ens adaptem a ella. És necessari. No sabem ben
bé perquè. A nosaltres ens recorda desagradablement el consum
de substàncies que creen addicció i no estem del tot segurs
que la cervesa mereixi un tractament tan poc decorós.
Sincerament, no concebem els plaers
de la boca des d’aquesta perspectiva. No creiem en absolut que beure i
apreciar cervesa hagi d’implicar un aprenentatge digne dels nens milicians
d’Esparta.
Com ho hem apuntat al principi, a vegades,
el coneixement ens pot conduir a entendre les nostres reaccions i a valorar
quelcom. També ens pot portar a descobrir coses noves que d’entrada,
potser no ens haguessin fet el pes. Culturalment, per exemple, menjar peix
cru o algues és considerat per aquests verals com una cosa poc apetitosa.
En canvi en altres països ho veuen com a punt especialment destacable
de la gastronomia. I la veritat és que quan un hom en pren coneixement,
és una experiència que sol voler repetir.
Passa el mateix amb la cervesa: molta
gent no sap que existeix en el món de la cervesa altres coses que
allò daurat clar, transparent, fred i efervescent. Poca gent sap
o vol saber que la cervesa és una beguda digna, mereixedora de qualsevol
mena d’estudi i degustació. En els nostres cursets, solem
“atacar” amb una Gueuze. Expressament, per sobtar:
- Això també és
cervesa?
- Si senyor, i espera’t que encara
descobriràs més coses!
El que ens farà descobrir noves
coses és la curiositat i no la “tolerància” a algun aliment!
El fet de voler distingir i conèixer,
és culturalment i sensorialment enriquidor. No es tracta d’acostumar-se
a tolerar res ni que el nostre paladar es “faci” a un tipus d’aliment o
de cervesa. El degustador intenta una aproximació descriptiva el
més objectiva possible i després emet unes apreciacions personals.
La descripció en si mateix requereix uns coneixements i unes condicions
ambientals que, per si sols, ja constitueixen un plaer sensorial i intel·lectual.
Un degustador pot tastar una cervesa que al final no considerarà
del seu gust malgrat presentar els requisits tècnics per ser de
bona factura. El fet de degustar quelcom no ens obliga a trobar-ho bo (o
dolent). No tenim el perquè desenvolupar cap mena de tolerància
cap a alguna cosa que, al final i subjectivament, no apreciem. No tenim
el perquè obligar-nos a consumir quelcom que no ens agrada: hem
tingut participants al curset de degustació que s’havien inscrit
per veure si, entenent el món de la cervesa, la podrien apreciar.
Honestament, un d’ells ens va afirmar que seguia sense gaudir-ne.
Nosaltres respectem absolutament aquesta
decisió i aquest gust.
Albert Barrachina Robert
10 Juliol 2002
|