Però això no explica tampoc el fet que, a Egipte, hi hagués tavernes i que aquestes tenien prou mala fama per que una llei en prohibís l’entrada a les sacerdotesses sota pena de mort per socarrimada...

La nostra tasca, la dels que escrivim sobre cervesa és doncs de donar lletres de noblesa a una beguda que se les mereix per antiguitat, per qualitat i pels plaers que ens pot arribar a oferir.

Nosaltres, modestament, en el nostre racó de món intentem complir amb aquesta escomesa donant cursets de degustació de la cervesa que, segons com hauríem més aviat d’anomenar “cursets d’iniciació al món de la cervesa”.

En aquests cursets solem comparar, no sense certa petulància, l’apreciació d’una cervesa amb el goig de contemplar un quadre pictòric: el pintor en primer lloc ha ideat l’obra, l’ha imaginada. En algun somni l’ha vista acabada, amb els seus colors, les seves formes i el seu simbolisme. Després ha intentat concretar visualment o materialment aquesta visió. En alguna forma, ens ha fet partícips de la seva inspiració. El pas del món mental al món material no es fa sense trauma i l’artista ha de lluitar per que la matèria no condicioni massa el missatge original. En algun cas, el podria corrompre. Una pintura es fa doncs en unes condicions materials donades de llum i d’ambient. L’artista concep la seva obra en aquestes condicions.

Nosaltres no som pintors i no hem gaudit de la inspiració de l’artista. Per fer-nos càrrec del que ha passat en la seva ment només podem fer una cosa: contemplar l’obra i veure què ens suggereix. No arribarem mai a posar-nos al lloc de l’artista realment inspirat, però si respectem algunes condicions bàsiques de coneixement i ambientals, ens podrem acostar al cor de l’obra.

Diríem que psicològicament cal que compartim globalment el mateix llenguatge cultural. En altres paraules, cal que tinguem unes referències culturals sinó iguals, almenys emparentades. No és indispensable però pot ser útil. Accesòriament, cal que les condicions ambientals, especialment d’il·luminació siguin semblants. Està clar que si el pintor executa la seva obra a la llum del dia, nosaltres no la podrem entendre si és exposada en un local tancat amb poca llum i, a més, roja... o verda, tant és...

Totes proporcions guardades, el mestre cerveser – professional o no – concep també una obra quan pretén elaborar una cervesa. Primer pensa els gustos i els aromes que vol aconseguir: vol fer una cervesa de color tal, amb aroma qual, espessa, aigualida, efervescent, amarga, dolça, d’hivern, lleugera, etc. El bracejador calcula amb molta precisió les quantitats de malts, les de llúpol, estableix un protocol de temperatures especial i propi i determina i concreta mil detalls més que, al final, acabaran constituint la cervesa desitjada. Com en el cas de la pintura, el bracejador ha pensat primer la seva cervesa i després ha maniobrat dins dels condicionants materials per tal d’aconseguir el seu objectiu: una obra d’art cerveser.

El bracejador, com el pintor, ha pensat en la seva obra en unes condicions ambientals donades. I nosaltres ens hem de sotmetre a aquestes condicions per tal d’entendre les intencions del creador. No temeu, les condicions per apreciar l’obra no són més que les normals. A ningú se li requereix una posició anti-natural del cos per apreciar un quadre d'en Casas. I no cal anar a la mateixa cerveseria per tal d’apreciar una cervesa (tot i que a vegades és millor!).

La llum necessària per contemplar un quadre és la llum natural del dia. La llum artificial sol emular la primera. Normalment, no es pot apreciar res a les fosques, i com ho hem apuntat, examinar un quadre amb una llum de colors distorsionaria considerablement la percepció. Passa el mateix quan volem degustar una cervesa. Un cru està fet en unes condicions molt determinades i per ser consumit i gaudit en una forma prou concreta. No podem desvirtuar-lo o, en tot cas, no ens assabentarem de què va, si no respectem la “il·luminació” de la cervesa: Especialment cal cuidar la qüestió de la temperatura. Cal prendre’s la cervesa de forma que ens ofereixi el seu millor aspecte: per sota de 7ºC no notarem res i per sobre de 13ºC, la cervesa es desequilibra fortament cap al perfil del malt. No ens hem de creure aquelles etiquetes que pregonen que una cervesa s’ha de prendre freda. És un sacrifici que fan els bons cervesers a la moda, per no perdre mercat. I aquesta moda l’han imposada els mals cervesers, aquells que prefereixen que no es notin els aspectes negatius que no deixarien de presentar els seus sucs a temperatura normal de degustació! Il·luminem doncs correctament les nostres cerveses: les de baixa fermentació suportaran temperatures de la franja baixa (entre 7 i 10ºC) mentre que les Ale preferiran temperatures de celler: de 10 a 13ºC. Fora d’aquest marge, i per raons físiques, no serem capaços d’entendre les intencions del cerveser.

El cerveser ens proposa una beguda que podem entendre globalment com una combinació de les aromes i gustos dolços aportats pels cereals, amb les amargors introduïdes pels llúpols. En algun cas, sol sorprendre’ns amb additius vegetals o amb processos inhabituals. És una balança en la que un ingredient i les seves característiques en compensa un altre. Hi ha cerveses que han estat pensades per ser dolces, altres per ser descaradament amargues, i moltes altres que es mouen entremig. Cap opció és la millor o la pitjor. Ningú no considerarà que, objectivament, un quadre amb dominant de verds és més interessant que un altre amb dominants de lila. Pot ser que agradi més, però es tracta d’una opció subjectiva.

Algunes cerveses són fruitades, altres són florals, algunes són dures i aspres i altres són aigualides. En la majoria dels casos, són eleccions de l’elaborador o, en tot cas, el resultat del combat entre les seves intencions i la matèria.

De la mateixa forma que, en un quadre, podrem intentar discernir les línies mestres de construcció, en una cervesa podem esbrinar l’equilibri, el canemàs bàsic de gustos i aromes: bàsicament determinarem si una cervesa es decanta més cap a les aromes de malt com la majoria de les cerveses d’abadia belgues, cap als llúpols aromàtics com moltes Lager alemanyes o alsacianes o cap als llúpols amargs com molts crus de les illes britaniques.

Després, com entrem en el detall de colors i formes, podem entrar en el detall dels components de la cervesa, identificar-los i apreciar-los: fixeu-vos en els equilibris aconseguits en els colors que posen en evidència aquella forma en concret; guaiteu com aquella combinació de malts ens poden recordar la mel, el pa sucat amb vi o una tassa de cafè amb tocs de cacau...

Sense entrar massa en el detall (tampoc som crítics d’art) acabarem recollint totes les impressions i observacions en la definició de l’eventual missatge. Sense pedanteria podrem intentar una comprensió global del cru, una imatge gairebé visual, el reflex d’allò que ens sembla que ens volia oferir l’elaborador.

En pintura hem vist de tot. Hem pogut veure autèntiques obres que ens han tocat la fibra sensible i hem vist perfectes enganys. El món de l’art mou molts diners i quan hi ha diners hi ha pirates, piratets i piratillos. I com els diners fan malbé el món de l’art, també solen afectar negativament el de la cervesa: hi ha gent que fan cervesa perquè només és un negoci i d’altres perquè també és negoci...  Hi ha gent que fa obres d’art i hi ha gent que fan obres denigrants. Moltes vegades els segons viuen adulats i els primers malviuen, atrapats a les xarxes d’algun galerista sense escrúpols.

Així és la vida companys. Vosaltres mateixos heu de destriar el gra bo del senevé (el gra dolent de la cita bíblica).

Que Déu ens doni salut, amics!
Albert Barrachina Robert
Juliol 2002