La principal dificultat rau en el fet que nosaltres no som professionals de la història i que, per tant hi ha coses que se'ns escapen. Concretament, no hi ha manera de saber en quin idioma s'han escrit els textos que citarem més avall. Com ho hem dit en altres llocs, les traduccions mai ho són del tot. Les traduccions són gairebé sempre també adaptacions i com ho diu la dita italiana, traduttore, tradittore, el traductor també pot ser un traïdor. 

Nosaltres hem buscat totes les citacions de l'original (o suposat original) que continguessin la paraula hebrea SHEKAR. Ja sabem que tal mètode és discutible. En efecte, en quin idioma ha estat escrit l'Antic Testament? en arameu o en hebreu? Quina seria l'equivalència de SHEKAR en arameu? El cas és que hem escollit aquesta paraula per la seva semblança amb el Sumeri SIKARU. En aquest cas tampoc som gaire estrictes puix que no sabem exactament en quin idioma es deia SIKARU, en AKKADI o en SUMERI? També sabem que a Sumer es deia KASH a la cervesa. Però en quin dels dos idiomes "co-oficials"? 

SIKARU és realment una paraula que significa cervesa i sembla ser que la traducció de SHEKAR sigui "BEGUDA FORTA". De l'àmbit de SHEKAR queda eliminat el vi puix que aquest disposa d'una paraula exacta que és YAYIN en hebreu, evidentment. 

L'única beguda alcohòlica citada clarament en la Bíblia sembla que sigui el vi. En totes les traduccions a les que hem pogut tenir accés, hom sempre parla de vi i d'alguna altra "beguda forta" o "beguda alcohòlica" segons el traductor. Està clar que aquesta  darrera traducció no és correcta. En efecte, no cal dir que és absolutament impossible que la Bíblia es referís literalment a l'alcohol per la bona raó que ni aquesta paraula ni el concepte existien. Al Kohl en àrab, idioma en el que aquesta paraula apareix per primera vegada, descriu un cosmètic. La idea d'alcohol com a principi intoxicant de les begudes fermentades és força recent. 

La referència a cap mena de "licor" també es impossible en la mesura que l'invent de la destil·lació és molt posterior a les versions més tardives de la Bíblia. Està clar que la traducció de la Bíblia al llatí i a altres idiomes és complicada. Entenem que una traducció sempre és una interpretació. Però també sabem que els llibres originals dels que disposem per compondre les versions actuals no són ben bé els originals. Són versions de traduccions, arreglades, retocades, amb errors de còpia, alguns involuntaris i d'altres més intencionats. 

Sabem entre altres coses que, a l'àrea Mediterrània, els monjos optaren per suprimir totes les referències als cultes pre-cristians. No adoptaren la cervesa sinó que la substituïren pel vi. Els motius són econòmics, es tractava pels monjos de produir quelcom que constituís una exclusiva i que per tant fos una ganga econòmica: la beguda "santa" que només ells estaven al principi, en mesura d'imitar. D'altra banda, eliminant la cervesa, eliminaven un dels principals suports als cultes a la Terra Mare. 

Ens resultava del tot difícil de creure que, essent que els Sumeris, els Babilonis i els Egipcis foren grans productors i consumidors de cervesa, i essent tots aquests pobles més o menys veïns dels Israelites, aquests darrers no en fessin ni en beguessin. En definitiva, són pobles veïns i agermanats culturalment. Per tant aquest també fou una dada objectiva que ens feu pensar que els Israelites, independentment que poguessin beure vi, també degueren consumir cervesa encara que la Bíblia no fos gaire explícita al respecte. 

Un estudi més atent dels textos Bíblics ens revela que existeixen dues begudes alcohòliques en la Bíblia: el SHEKAR i el YAYIN. Com ho hem dit, el YAYIN és el vi, de totes totes, i el SHEKAR es tradueix per "beguda alcohòlica", "beguda forta" o "licor". Ja hem parlat de "alcohol" i de "licor" que queden totalment descartats per referir-se a coses de descobriment molt posterior a la redacció dels textos que ens interessen. La força alcohòlica més alta que es pugui obtenir per fermentació natural és aproximadament de 14% en Volum per tant ens quedarem amb "beguda forta" i ho traduirem o adaptarem dient que es tracta de cervesa recolzant-nos especialment en la proximitat geogràfica i morfològica entre SIKARU i SHEKAR. Per als curiosos, aquestes dues paraules podrien haver donat la paraula SIDRA i tots els seus derivats. Però la Bíblia reserva una paraula per als sucs de fruita, TIROSH, i considera vins tots els sucs fermentats, per tant ens hem decantat cap a la cervesa per traduir SHEKAR. D'altra banda, no sabem si els pobladors del mitjà Orient coneixien la Poma... (de què parlava el Gènesi, de Poma o de Fruita?). 

A part de les citacions que oferim en l'article esmentat al principi (Bars & Beers nºX) n'hem cercat d'altres. De fet totes les altres. Amb això podrem fer-nos una idea exacta del que diu la Bíblia sobre cervesa.
  

Si heu llegit, les citacions que acabem d'oferir, observareu sense gaire dificultat que les begudes alcohòliques tenen en els textos de l'Antic Testament, dues funcions clares: 

Aquestes begudes existeixen i es fan servir. Són begudes habituals en la dieta dels hebreus. Tant és així que també n'existeix l'abús i que aquest abús necessita una certa acotació: els sacerdots i la gent que volen dedicar-se a la contemplació de Déu han de seguir unes regles que comprenen l'abstinència absoluta. 

En canvi, sembla ser que aquestes begudes són una riquesa suficientment acceptables per formar part d'ofrenes a la divinitat. Això ens indica que, una mica com avui, el consum de begudes alcohòliques era acceptat i fins i tot es podia arribar a excusar-ne l'abús. Fer cervesa o vi era font de riquesa i subjecte a delme, però  contradictòriament, l'estament religiós no n'aprovava l'ús tot i que sembla que alguns sacerdots no feien escarafalls. 

Una cosa ens ha de quedar clara pel que fa al missatge de la Bíblia pel que fa a la cervesa i al vi: existeixen moltes referències a aquestes begudes i nombrosos comentaris respecte al seu ús. De forma general i radical, tots els textos condemnen l'ús abusiu de begudes alcohòliques perque és insalubre, perquè fa perdre el seny i és sovint l'origen de mals més grossos. 

Aspectes morals o ètics a part,  el que ens interessa a nosaltres, des del punt de vista històric, és introduir quelcom que havia estat eliminat dels textos traduïts de la Bíblia: el Hebreus bevien CERVESA gairebé a ciència certa.

I això és una agradable i divertida notícia, no trobeu? 

Octubre 2001 

Per a aquells que cerquin més informació respecte a la idea que mereix el consum d'alcohol a la bíblia, existeixen moltes referències al vi que trobareu a qualsevol pàgina bíblica i les citacions següents del Nou Testament que fan referència al fet d'embriagar-se: 
Romans (13:13); Tim (3;3-8:1) Cor (5:11-6:10) 1Pere (4:3) Efes (5:18). Tots aquests textos condemnen vigorosament l'abús de l'alcohol cosa que ens indica que tal actitud existia