Els
grecs li digueren ZYTHOS : vi d’ordi. Almenys li digueren així a
la que coneixien en procedència d'Egipte. Hipòcrat, a l’origen
d’un tractat sobre l’elaboració del predecessor de la cervesa la
considera un remei que facilita la diüresi i que es pot utilitzar
en cas de febre.
No ens cap cap dubte que els Grecs conegueren
la cervesa, sigui perquè begueren el zythos egipci, sigui perquè
provaren les begudes cerveseres en procedència de Macedònia
i Tràcia. Sabem que els Macedonis consumien una beguda
semblant a la cervesa anomenada BOSA, i diversos autors grecs parlen d'una
beguda similar que PLATÓ va anomenar "LICOR DE CEREAL".
El filòsof i historiador, POSIDONIOS
d’APAMEA (135-51 aC) cita un vi d’ordi quan descriu una festa després
de la invasió de Celtes a DELFOS.
ARQUILOCOS de PAROS, un poeta satíric
que visqué als voltants de 730 aC, diu que els pobles de la península
ibèrica són assidus bevedors d’un beuratge fet a base
de blat (suposen que, entesa aquesta paraula en el sentit de cereal. Veieu
GLOSSARI) i que els Tracis obtenien de l'ordi una beguda que anomenaven
BRYTON (bruton) que aromatitzaven amb coniza (inula conyza). També
citava que els Panonis, poble que ocupava els territoris de l'actual
Hongria, bevien unes coses semblants que rebien els noms de SABAJA i CAMUN.
També hi havia el SABAIUM dels Il·liris i altres begudes
semblants dels Etruscs, Armenis i Tartesis. Tot això
ens fa pensar que els Europeus, no necessàriament esperaren l'arribada
de la cervesa egípcia per fer el seu propi beuratge.
Els Grecs consagraren els cereals a la Deessa
DEMETER i per la seva entremesa, els Romans digueren Cervisia al producte
de la fermentació de dits cereals. (veieu glossari). |