LA PÀGINA MÉS CERVESERA DELS PAÏSOS CATALANS
ACOLLIDA
TAULA DE MATÈRIES
HISTÒRIA
ELABORACIÓ
ELABORACIÓ CASOLANA
ESTILS O TIPUS DE CERVESA
EL GUST I L'OLFACTE. COM FUNCIONEM 
LA DEGUSTACIÓ
DICCIONARI 
IMPLICACIONS SOCIO-CULTURALS
ESOTÈRICA DE LA CERVESA
CERVESA I SALUT
INTERNET
CURSETS DE DEGUSTACIÓ
CERVESA I CUINA
ARTICLES DE PREMSA
BIBLIOGRAFIA
REINHEITSGEBOT
 
HISTÒRIA
Versió completa
Resum Complet
Introducció
Sumer Babilònia Israel
Egipte Grècia Europa prerromana Celtes Pobles del Nord
Arribada del cristisnisme Amèrica Inques Maies Avui
Sant Arnau Gambrinus Shakespeare Zythos Kalevala
La cervesa del rei Mides Bierhexen, les bruixes cerveseres Reinheitsgebot 1516
Estudi històric
Bíblia i cervesa Pa, cervesa i Ninkasi. Discussió sobre els orígens de la cervesa
GRÈCIA
Els grecs li digueren ZYTHOS : vi d’ordi. Almenys li digueren així a la que coneixien en procedència d'Egipte. Hipòcrat, a l’origen d’un tractat sobre l’elaboració del predecessor de la cervesa la considera un remei que facilita la diüresi i que es pot utilitzar en cas de febre.

No ens cap cap dubte que els Grecs conegueren la cervesa, sigui perquè begueren el zythos egipci, sigui perquè provaren les begudes cerveseres en procedència de Macedònia i Tràcia. Sabem que els Macedonis consumien una beguda semblant a la cervesa anomenada BOSA, i diversos autors grecs parlen d'una beguda similar que PLATÓ va anomenar "LICOR DE CEREAL".

El filòsof i historiador, POSIDONIOS d’APAMEA (135-51 aC) cita un vi d’ordi quan descriu una festa després de la invasió de Celtes a DELFOS.

ARQUILOCOS de PAROS, un poeta satíric que visqué als voltants de 730 aC, diu que els pobles de la península ibèrica són assidus bevedors d’un beuratge fet a base de blat (suposen que, entesa aquesta paraula en el sentit de cereal. Veieu GLOSSARI) i que els Tracis obtenien de l'ordi una beguda que anomenaven BRYTON (bruton) que aromatitzaven amb coniza (inula conyza). També citava que els Panonis, poble que ocupava els territoris de l'actual Hongria, bevien unes coses semblants que rebien els noms de SABAJA i CAMUN. També hi havia el SABAIUM dels Il·liris i altres begudes semblants dels Etruscs, Armenis i Tartesis. Tot això ens fa pensar que els Europeus, no necessàriament esperaren l'arribada de la cervesa egípcia per fer el seu propi beuratge.

Els Grecs consagraren els cereals a la Deessa DEMETER i per la seva entremesa, els Romans digueren Cervisia al producte de la fermentació de dits cereals. (veieu glossari).

Apartat precedent