Els Maies QUICHE ocupaven el sud del YUCATAN a l’actual Guatemala i disposaven d’un llibre sagrat anomenat el POPOL VUH que consistia en una mena de Gènesi maia. Sabem que el primer llibre del POPOL VUH fou destruït a l’època de la valent CONQUISTA que alguns encara tenen la barra de commemorar. Però cal dir que els savis maies es preocuparen de mantenir viva la tradició sagrada oral. De manera que quan, en 1688, desembarcà un dominicà civilitzat i s’interessà per la cultura autòctona, pogué accedir a aquest text gràcies a aquesta tradició. Fem aquí justícia a FRA FRANCISCO JIMENEZ que va transcriure el POPOL VUH al castellà i gràcies a qui el coneixem.

En el primer llibre, capítol VI, VUCUB CAQUIX és un ésser que existia abans de la creació, quan no hi havia ni llum ni ombra, quan tot era tranquil·litat absoluta, una infinita extensió d’aigua calmada. Hi havia Déus primordials i un lloro (un ARA) que presumia de ser el sol i la lluna i també pretenia, en la seva enorme fatuïtat, ser el Deu de la futura creació. Les tribulacions de VUCUB CAQUIX no fan al cas pel que ens ocupa, però s’ha de dir que tenia dos fills i que un d’ells es deia ZIPCANA, Peix - Terra. Zipcana era el creador de les muntanyes. En la sisena història del primer capítol, Zipcana estava banyant-se a la vora d’un riu quan van passar molts "joves" que estiraven un tronc molt gros per fer-ne el principal pilar de la seva casa. A petició seva en Zipcana els ajudà però els joves tingueren por de l’extrema força del Déu. Resolgueren matar-lo al fons del pou que havia de rebre el pilar. El volien aixafar amb el mateix pilar al fons del pou. Però en Zipcana endevinà les males intencions d’aquella gent i s’amagà. Quan els joves cregueren que l’havien matat s’alegraren i digueren :

<<- Ara anem a fer la nostra CHICHA i la deixarem fermentar tres dies. Passats aquests tres dies, ens la beurem per celebrar la construcció de la nostra casa, nosaltres els joves.

També digueren :

- Demà i passat demà, veurem si vénen formigues dins la terra, quan (en Zipcana) faci pudor i es podrirà. Llavors, el nostre cor es tranquil·litzarà i beurem la nostra CHICHA.>>

En Zipcana els enganyà i vingueren les formigues i la pudor.

<<Així els joves cregueren que estava mort i al tercer dia va començar la festa en la que s’embriagaren fins a perdre el coneixement. Llavors Zipcana feu que la casa s’ensorrés damunt dels seus caps i acabà de matar-los tots.>>

Aquests joves entraren a formar part del grup d’estrelles de les PLÉIADES...

A la segona part, capítol XII, HUNAHPU i IXBALANQUE saben que han de morir i determinen les circumstàncies de la seva mort a mans d’una gent d’un lloc anomenat XIBALBA. Aquests convocaren els dos joves per cremar-los en un forn.

<<- Molt bé contestaren els joves.

I posant-se ràpidament en camí, arribaren al forn subterrani, on els Senyors volgueren obligar-los a divertir-se amb ells.

- Prenem la nostra CHICHA i passem cadascú quatre vegades per damunt del forn, jovent !

- No intenteu enganyar-nos. Creieu que no tenim coneixement de la nostra mort, o senyor, i del que ens espera ?

Llavors ajuntaren els seus fronts, estiraren els braços i s’inclinaren cap a terra. I llavors es precipitaren cap a la boca del forn. Així moriren.>>

D’aquestes dues citacions d’un llibre que té almenys tres cents vint anys i que recull tradicions bastant més antigues, deduïm sense dificultat que la cervesa de blat de moro forma part de la vida festiva dels Maies, els quals consideraven que els homes havien estat fets de farina d’aquest gra. No tenim informació sobre com es feia aquesta CHICHA, però hi ha moltes possibilitats per que es fés gairebé igualment que la CHICHA Inca. El fet que els colons li donessin el mateix nom ens indica que no devem anar desencaminats. En efecte, si el producte hagués estat molt diferent, haguessin conservat el nom Inca, Acja, per al producte andí. Però no ho feren. De forma que podem creure que ambdues CHICHAS degueren semblar-se molt.
 
 

Sobre els Astèques, hem recollit poca cosa. Sembla ser que la seva beguda cervesera era el PULQUE, cervesa de rel d'agave que ells anomenaven atulli (OAXACA) o octli (TETZCOCO)

A Brasil, hom comenta que els indis TUPI i els JIVARO feien servir mandioca per fer cervesa:

"La mujeres arrancan raíces de mandioca y las ponen a hervir en cazos. Luego vierten el agua en vasijas y dejan que la raíces se enfríen. A continuación vienen las jóvenes y se ponen a mascarlas, colocando la pasta en un tercer recipiente. Después de haber mascado todas la raíces, vuelven a llenar el recipiente de agua, remueven la mezcla y la calientan una vez más. Luego vierten todo aquello en vasos que son enterrados".