Més al Nord, a Finlàndia, en
la gran epopeia que ha inspirat SIBELIUS a compondre gairebé tota
la seva producció simfònica, el KALEVALA, hom necessita 200
versos per parlar de la creació del món, i 400 per parlar
de la invenció de la cervesa.
(per llegir-ne la versió
anglesa: http://www.sacred-texts.com/neu/kveng/kvrune20.htm)
[En el cant XX del Kalevala apareix aquest elogi
a la cervesa:
La cervesa va conquerir immensa fama, va
merèixer il·lustres honors en virtut de la seva excel·lència;
bona beguda per la gent de seny, donava alegria a les dones, humor enginyós
als homes, alegrava els piadosos i feia saltar els bojos.
Les Walkíries, donzelles guerreres, sobrevolant
els camps de batalla abocaven la cervesa damunt dels guerrers per fortificar-los.
La beguda se serveix com una poció heroica i brindis per als Déus
i Gegants que atorguen la victòria. Els guerrers morts sempre tindran
les copes plenes d'aquesta beguda en el Walhalla servits per les Walkíries,
però els supervivents no quedaran enrera en la mesura que les messes
siguin bones.
En els propis relats de les sagues nòrdiques,
la cervesa destaca com a beguda sense comparació atès que,
fins i tot els Déus la consumeixen en els seus banquets rituals,
com el que descriu la saga SKALSDSKAPARMÁL:
 En
el banquet ofert per AEGIR, Déu del mar i cerveser dels ASOS, la
seva esposa RAN, que personifica la boira, és una proveïdora
estranya i temible. Allà, tot semblava servir-se sol. Aliment, beguda
i tot el necessari. Fou llavors quan els Asos descobriren que RAN tenia
una xarxa en la que feia presoner tots els éssers humans que s'aproximaven
per mar.
El corn de beure també és una
mena de talismà per als homes del Nord i així és conservat
i cuidat. És esculpit i decorat amb metalls preciosos i amb caràcters
rúnics envermellits amb sang que protegeixen contra els maleficis.
Quan circula entre els invitats, és com si es transmetés
el caràcter sagrat de la cervesa que el cap del clan ofereix a THOR,
a ODIN o a qualsevol altra deïtat immortal.
Han quedat evidentment centenars de peces arqueològiques
en la geografia nòrdica, que demostren el culte a la cervesa o,
almenys el seu ús en els cultes als Déus. Els homes es bevien
la cervesa que elaboraven les dones (sacerdotesses i fetilleres), cosa
que afegeix un simbolisme religiós i sacrificial a l'acte. En una
gran caldera del segle II a. JC. Trobat a Dinamarca (la caldera de Gundestrup)
hom pot veure una sacerdotessa degollant un home sobre un cup de cervesa.
Cap a l'any 1000, els clans escandinaus, amos de l'Atlàntic Nord,
es cristianitzen i es barregen amb els pobles saquejats de l'Oest i del
Sud d'Europa i comparteixen amb ells la cervesa.].
Extret de: La cerveza: historia, arte
y leyenda Maria José Cevadas
|
