Els Celtes de l’actual Gran Bretanya no feien
servir el llúpol per la confecció de cervesa, però
els Romans conegueren aquesta planta atès que se la menjaven com
una "delicatesse", com si fossin espàrrecs. El que no sabem és
si els Romans importaren la planta o si se la trobaren allà mateix.
El Grec POSIDONIOS, en el segle II a.JC descriu
així una festa de Celtes invasors de la ciutat de Delfos on vivia
l'oracle més famós del món hel·lènic.
Després d'haver cobert el terra de
fencs, beuen vi d'ordi i organitzen grans festins en unes taules baixes
de fusta. Si els invitats són nombrosos es col·loquen en
cercle, deixant el centre per al més honorable del grup, ja sigui
un cap militar, un heroi la destresa del qual es tingui en la més
alta estima, un noble d'alt llinatge o un home notable per la seva riquesa.
Al costat d'aquest individu, es posen l'amfitrió i després,
a cada costat la resta dels comensals segons la seva condició. Darrera
seu, dempeus, es troben els encarregats de mantenir els escuts i les armes.
(...) Els que serveixen la beguda porten copes de ceràmica o d'argent,
no menys decorades que les calderes. |