Una altra línia historicista consistiria en estudiar les quantitats de cervesa que es produeixen a cada país i com evoluciona el "mercat". En donarem alguna indicació, però també us remetrem a pàgines extenses i completes al respecte. En aquest ordre d’idees la màteixa associació belga de cervesers distingeix dos tipus fonamentals de producció : les cerveses de degustació i les cerveses destinades a calmar la set.

Aquestes últimes són les que es produeixen més en el món occidental. Solen ser LAGER de baixa graduació alcohòlica que es fan per milers de milions d’hectòlitres i que, per això mateix, no poden arribar a quotes gaire altes de qualitat i de complexitat en el gust. Poden ser agradables, refrescants, acceptables, però sovint són desproveïdes d’interès per als que volen tastar. Són l’equivalent del vi de taula... Són grans cerveses per les quantitats astronòmiques de la seva producció però no presenten gaires punts de comparació possibles amb crus menys coneguts però de fabricació més acurada. I no cal parlar de cap semblança amb cerveses fetes artesanalment.

Aquests tipus de cerveseries s’han constituït en grans consorcis industrials i financers i han anat absorbint petites cerveseries, conservant-ne testimonialment en algun cas la producció específica, com per que no sigui dit que no atenen el producte fi. Però sovint en aquests casos, el cru artesà ha hagut de sacrificar algun ingredient o alguna etapa a l’altar de la productivitat o de la rendibilitat de forma que han perdut algun aspecte gustatiu que el degustador avisat ha sabut identificar.

Suposem que aquesta concentració de la producció era necessària i ha permès sobreviure a la tremenda competència en el sector mitjançant inversions milionàries en màquines de producció i sistemes de distribució. Alguna cosa positiva té doncs aquest procés que, a més, ens permet degustar aquí i ara, cerveses que fa tan sols 10 anys no sospitàvem que existissin - almenys els que no havien visitat "països cervesers." Fins i tot existeix la possibilitat de degustar cerveses, importades directament, del barril i d’una qualitat força acceptable.

A títol d’exemple, a Bèlgica, en 1907, no hi havia menys de 3’387 establiments productors de cervesa que produïen la respectable quantitat de 14’617 milions d’hectòlitres a l’any. En 1992, aquesta mateixa quantitat era elaborada en 126 sales de braceig. Per tant han desaparegut només a Bèlgica, paradís de la cervesa, nogensmenys de 3261 productors en 90 anys ! I l’única cerveseria belga que encara disposa de malteria pròpia és la INTERBREW, fundada en 1988, i que és un conglomerat de ARTOIS, PIEDBOEUF, DE KLUIS, BUSH-DUBUISSON, CHIMAY ( !), DU BOCQ, HAACHT, MARTENS, MOORTGAT i PALM.

Hi ha altres multinacionals de la cervesa com la GUINESS que només es dedica al seu propi producte, o que s’associen com SPATEN i FRANZISKANER, BASS i TENNENT que també distribueixen CAFFREY’S (Eire) i STAROPRAMEN (Txèquia) o bé ALKEN, associat amb MAES (Bel.) i KRONENBOURG (fr.) o encara HEINECKEN (Hol.) que ha absorbit AMSTEL i MURPHY’S i acabarà absorbint ÀGUILA. (La Murphy’s ja ni es fa a Irlanda). Després també hi ha els imperis de CARLSBERG a Dinamarca, PAULANER o WAHRSTEINER a Alemanya etc. Acabarem indicant que el famós parc temàtic de Salou i Vila Seca pertany en part a una empresa que es diu ANHEUSER-BUSH, dos cervesers que es van associar (mitjançant casori dels respectius hereus, si no ens errem) per fabricar la famosa BUDWEISER americana que, com ja ho hem dit, no té res a veure amb el poble Txec de BUDWAR (Budweis en Alemany). A mesura que anirem sabent misteris d’aquests, us en anirem informant aquí mateix, però hem de repetir que no ens interessa gaire. (Tot i que són coses que podeu anar deduint simplement llegint les etiquetes) Anotem encara per la petita història que les cerveses txèques ja gairebé han passat totes sota control estranger : Staropramen de Praga és de la BASS, ja ho hem dit, i PILSENER URQUELL, l’original, la referència, pertany ara a SOUTH AFRICAN BREWERS, una altra multinacional. Ja veurem que passarà...

L’altre grup de cerveses és el que ens atrau. L’associació de cervesers de Bèlgica en diu cerveses de degustació. Sense desmerèixer les altres, són les cerveses que ofereixen més matèria als esperits i paladars curiosos. Aquest tipus de cervesa, no ens càpiga dubte, també ha sofert el procés de concentració descrit més amunt. I com ja ho hem dit, encara que no ens agradi, devia ser necessari. Però aquestes cerveseries han optat per donar preferència a la qualitat tot i que no han perdut de vista la necessitat de fer negoci. Però des dels anys 80 observem com aquestes empreses apadrinen una nova aproximació a la cervesa que fins llavors només practicaven els entesos (per sort prou nombrosos) i la gent que de manera consuetudinària consumien aquests productes. La gent del país en altres paraules. Simplement van decidir comercialitzar l’aspecte degustatiu del seu producte i retirar-li la màla fama baixament tavernera que tenia :

Aquest és el lema de la seva darrera campanya.

També s’ha promogut estudis en tots els països principals productors de cervesa com Anglaterra, Alemanya, Austràlia, EEUU etc. que pretenen desfer els tòpics negatius que afecten la cervesa. En efecte, s’ha dit i s’ha escrit, fins i tot en llocs prou seriosos, que la cervesa engreixava molt, que l’alcohol de la cervesa era dolent i podia provocar ressaques devastadores, en definitiva que era poc menys dolenta que l’absenta (aquesta sí que ho és molt).

Doncs queda demostrat científicament que res de tot això és veritat. Els estudis esmentats, realitzats en instituts politècnics, mèdics i/o universitaris han posat en evidència que no només la cervesa està lluny de ser dolenta per a la salut sinó que, presa amb la moderació que requereix el seu baix contingut en alcohol, pot ser beneficiosa i que, lluny de ser aquella mixtura de taverna "populatxera" de mala fama, podia ser objecte de tast i d’apreciació per part dels esperits més bastos com dels més sofisticats. Tot això per donar a entendre doncs que la cervesa té les mateixes lletres de noblesa que el vi, el cava, el te o el cafè. Ni més ni menys. Això ha fet que s’ha estès la idea que es pot o que s’ha de degustar la cervesa.

També existeix un altre moviment força interessant que volem esmentar aquí i que segurament prendrà cada cop més importància. Nosaltres mateixos ens hi hem adherit amb entusiasme. Es tracta de fer-se la cervesa un mateix, a casa o en micro-cerveseries. És com una represa de velles costums en les que hom es feia la cervesa com es feia el pa o el vi. En Anglès es parla de HOMEBREWING i en Alemany HAUSBRAUEN. En l'actualitat és a la xarxa l'activitat més efervescent de les pàgines sobre cervesa. N'hi ha a dotzenes on es poden trobar consells indicacions i recomanacions sobre elaboració casolana, sobre receptes i el que es vulgui. I de moment, com en aquesta mateixa pàgina, la gent és generosa i tota aquesta informació és de franc. D'aquí a poc temps començarem nosaltres a fornir informació al respecte en llengüa Balear-Catalana-Valenciana.