LA PÀGINA MÉS CERVESERA DELS PAÏSOS CATALANS
ACOLLIDA
TAULA DE MATÈRIES
HISTÒRIA
ELABORACIÓ
ELABORACIÓ CASOLANA
ESTILS O TIPUS DE CERVESA
EL GUST I L'OLFACTE. COM FUNCIONEM 
LA DEGUSTACIÓ
DICCIONARI
IMPLICACIONS SOCIO-CULTURALS
ESOTÈRICA DE LA CERVESA
CERVESA I SALUT
INTERNET
CURSETS DE DEGUSTACIÓ
CERVESA I CUINA
ARTICLES DE PREMSA
BIBLIOGRAFIA
REINHEITSGEBOT
ELABORACIO DE LA CERVESA
Resum Complet; introducció Ingredients Procés
El Malt. Com es fa.1
El Malt. Com es fa 2
Malt i most (producció del most) Aigua (brewing liquor) Ferment 1
Ferment 2
Llúpol; varietats+història Llúpol. Taula de varietats Llúpol. La planta. Conreu Taula de malts
Química 1 Química 2 Química 3 Química 4
Ingredients.
L'ORDI  EL MALT EL LLÚPOL L'AIGUA EL FERMENT

El llevat és un microorganisme unicel·lular. És un fong ASCOMICETS (classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades i caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs). És l’únic ésser viu que "respira" fermentant. Els llevats són presents a la palla, en els teixits vegetals i a la saliva humana i animal entre altres llocs. (No fa pas gaire, el ferment que s’utilitzava per a fer el formatge s’extreia d’un dels estómacs de la vedella)

El llevat no és només responsable de la fermentació (transformant els sucres del most en alcohol i gas carbònic) sinó que, a més, té una important influència sobre el gust i el caràcter d’una cervesa.

Dins dels ferments, es distingeixen nombroses "soques" o varietats. A les cerveseries, aquestes varietats s’agrupen en dues grans categories :

ALTA FERMENTACIÓ
i
BAIXA FERMENTACIÓ

Aquestes diferències s’estableixen per la forma visible que tenen els ferments de reproduir-se i d'actuar. Els llevats de baixa fermentació solen anar al fons del recipient de fermentació mentre que els d’alta fermentació es mantenen a la superfície del most en una escuma característica. Ambdós se'n van al fons quan moren.

Hi ha diferències en la possibilitat de fermentar diferents tipus de sucres i en la producció d’elements aromàtics. Les cerveses d’alta fermentació presenten clarament aspectes més aromàtics deguts a la fermentació que les de baixa fermentació. (En gran part perquè la baixa fermentació sol reduir o atenuar tots els sucres mentre que l’alta fermentació sol deixar-ne. La capacitat d’un ferment de metabolitzar, consumir, pair o reduir el sucre s’anomena ATENUACIÓ.)

Els llevats d’alta fermentació actuen a unes temperatures compreses entre 15 i 20ºC (i poden augmentar la temperatura del most fins a 35ºC). L’ús del llevat d’alta fermentació té una llarga tradició (entre altres motius per les escasses possibilitats de refrigeració de les que hom ha disposat fins a finals de segle XX). La baixa fermentació requereix temperatures d’entre 6 i 9ºC i aquestes temperatures només foren possibles amb l’invent de màquines de refrigeració o a l’hivern (i segons on).

Les cerveses d’alta fermentació - la més antiga - són les següents :
 

Alemanya França Bèlgica Anglaterra
Altbier Bière de garde Ales belgues Ales; Bitter
Kölsch Porter
Weizenbier Stouts

Les de baixa fermentació són les següents :
 

Alemanya
França Bèlgica Anglaterra
Pilsen Lager francesa. Lager belga Lager anglesa
Lager alemanya Pilsen francesa Pilsen belga
Export (Dort)
Märzen/Oktober, etc.
Els tres descobriments més importants per la fabricació de la cervesa van ser, en primer lloc la constatació que no es tractava d’un fenomen sobrenatural. En 1760, Lavoisier (Res no es crea, res no es perd!) ja va demostrar que la quantitat de sucres consumits durant la fermentació era igual que la quantitat de gas carbònic que es desprenia sumat a la quantitat d’alcohol generat. (veieu química)

El segon descobriment rau en els coneixements de microbiologia que va desenvolupar Louis Pasteur quan en 1830 va identificar el llevats com a responsables de la fermentació.
El tercer gran pas es va fer quan el Danès Christian Hansen, en 1883, va aïllar una soca del fong unicel·lular "Saccharomyces", llevat responsable de la fermentació en la cervesa. Va descobrir també que n’existien diverses varietats i en va aïllar les principals: Saccharomyces cervesiae i Saccharomyces carlsbergensis (En Hansen treballava per la cerveseria CARLSBERG, vet’ho aquí).
Aquests avenços científics i alguns altres de tècnics feren possible un control més acurat dels processos de braceig, de fermentació i d’higiene. Tot plegat per obtenir uns productes més nets, purs i per controlar millor el resultat final actuant a ciència certa sobre les diverses etapes de l’elaboració, especialment, va ser possible escollir la soca de ferment que més interessava. Cada cerveser va poder tenir la seva pròpia varietat de llevat cosa que garanteix la gran quantitat de varietats de cerveses en el món.