Planta herbàcia perenne de la família de les cannabàcies - Humulus Lupulus - enfiladissa. Els antics ja la coneixien i deien que creixia entre els saücs "com llop entre ovelles". Tant és així que "Lúpulus" és un diminutiu de "Lupus", llop.

El llúpol no només dóna a la cervesa el seu incomparable aroma herbaci sinó que, a més, contribueix naturalment a la seva conservació i a l'estabilitat de l’escuma.

Hi ha dos tipus bàsics de llúpol: l’aromàtic i l’amarg. Cada cerveser els escull i els introdueix en el procés d’elaboració en el moment que li sembla més adient en funció del resultat desitjat.

El llúpol és una planta delicada. I, especialment, la flor femenina que es fa servir per la cervesa no creix tot l’any. Llavors, per assegurar el proveïment en llúpol a la indústria cervesera, hom

En el segle IIX es va començar cultivar el llúpol en lloc de recollir-lo al bosc. Hi ha documents que demostren que aquest cultiu va dur-se a terme en el 859 a Bohèmia.

Abans d’utilitzar el llúpol, els que es feien cervesa feien servir, a Europa central, una barreja d’herbes coneguda amb el nom de GRUT (Tal vegada les paraules "engrut" i "engrudo" procedeixin de la mateixa rel). L’ús del llúpol es generalitzà només en el segle XVI. De fet, l’ús de plantes aromàtiques era generalitzat. Hom podia posar MURTA, GINEBRA, ROMANÍ i altres plantes i fruites. És un costum que gairebé s’ha perdut a favor del Llúpol. Aquest duu resines i olis essencials produïts per unes glàndules situades a la base dels pètals. Les resines donen una nota de sabor de pi característic. Els pètals de llúpol també contenen tanins que estabilitzen la cervesa i contribueixen a la seva conservació.

La planta del llúpol s’embolica sobre un suport que pot arribar a tenir 4 o 5m d’altura. En altres temps, hom clavava unes estaques de pi o d’alerç embreats i alineats en sentit nord sud per afavorir el seu creixement. Avui en dia, el llúpol s’enfila sobre fils d’acer galvanitzat, però el principi no ha canviat: es tracta d’assegurar que la planta rebi la més gran quantitat possible d’aire i de llum.

Quan arriba a la maduresa, la planta femenina (l’única que es cultiva, excepte a Anglaterra) produeix uns cons, petites pinyes proveïdes de fulles que contenen la lupulina. És per aquesta resina groga que la planta rep tantes atencions. En efecte, aquesta resina conté olis essencials i les resines i àcids amargs que aromatitzen el most durant la cocció.

Aquests cons es recullen com el vi: en agost o setembre (segons el tipus de llúpol). Hom asseca el llúpol i empra tota mena de tècniques per conservar la lupulina perquè aquesta és molt sensible a l’oxidació.

Com en el cas dels cereals (o dels cepatges del vi), existeixen nombroses varietats de llúpol i cada cerveser i cada zona geogràfica defensa els seus. També hem confegit un anex en el que entrem al màxim en el detall d’aquestes varietats.