Es traslladà a Barcelona per a cursar peritatge agrònom, professió de la qual obtingué el títol però que no exercí mai. Instal·lat a aquesta ciutat, treballà de comptable en un establiment comercial i, paral·lelament, s’aproximà al catalanisme, primer a la Lliga Regionalista, posteriorment a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià, i ingressà finalment a la Federació Nacionalista Democràtica de FrancescMacià, organització per a la qual recorregué Catalunya fent mítings i reclutant militants.

El 1922 seguí Macià en la fundació d'Estat Català, del qual s’escindí junt amb el sector que creà Nosaltres Sols, i en fou el primer president. Fou també membre del consell directiu del Centre Comarcal Lleidatà i membre de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. En entrar les tropes franquistes a Barcelona fou detingut i, dos mesos i mig després, afusellat al Camp de la Bota. Durant l’empresonament escriví un diari, transcrit íntegrament al llibre Lluís Escaler. Morir per Catalunya (2008), de Josep Espunyes i, posteriorment (febrer de 2012) en un bloc d’internet publicat per la seva néta. Fou també caricaturista sota el nom de Juli, Lluis o Lluis Juli i deixà inèdites un gran nombre d’anotacions lexicogràfiques i sobre el folklore de la seva comarca d’origen.