La unió sagrada
El plantejament del problema naciona‐ lista català, enfront de l’Estat, ha arribat a son punt culminant. Catalunya torna‐ rà a ésser rica i plena; ho esdevindrà el dinamisme per raó natural.
Més ara, cal que tots els catalans man‐ tinguem dignament la nostra posició i que mantinguem, alhora, el pacte sagrat de la Pàtria.
Que no n’hi falti ni un. I que ni un deixi d’estrènyer la mà germana i abandoni el lloc d’honor.
Els parlamentaris, els representants dels municipis catalans s’han juramen‐ tat pel bé suprem de la Pàtria. Recor‐ dem, catalans, que igual deure tenen ells; com nosaltres, els representants, i fins podríem afegir que nosaltres tenim encara més deutes, car tenim el propi i el de fer complir a ells el compliment.
El poble de Catalunya de sobres i ben palesament ha dit la seva paraula. Si Catalunya perd no serà per mancament del poble. Per ço diem que aquesta “unió sagrada” no és té de rompre fins després de la victòria. Unió àmplia i intensa. Unió dels directors als dirigits, la unió, la santa unió del poble català.
Nosaltres, adeptes a la Unió Catalanis‐ ta, que hem volgut sempre la més àm‐ plia germanor de tots els patriotes cata‐ lans, en l’afirmació nacionalista, mentre aquesta fos inspirada en la puresa d’ideals i l’agudesa en els procedi‐ ments, ja havem manifestat el nostre criteri.
I el nostre criteri és que encara que l’amor a Catalunya ens dugui a soluci‐ ons més liberalíssimes, entenem que per raó natural, i davant la situació ac‐ tual de la nostra Pàtria, hem de secun‐ dar amb totes les nostres forces i amb esperit de sacrifici l’Estatut que en aquests moments és base de les nostres reivindicacions.
El plantejament és fet ja a la capitalitat d’Espanya. Ara, que cada català sigui un ardit treballador de Catalunya. Que la bandera catalana flamegi a l’ànima de cada un dels patriotes. Catalunya triomfarà!
El seny i la voluntat catalanes s’imposa‐ ran per damunt l’efímer histerisme de les planes mortes.
L’ideal de Catalunya és ideal de vida. Per ço triomfarem.
Daniel Cardona
“Som...!”, 1‐II‐1919