Herois de 1714! Al fossar de les Moreres, hi són soterrades les cendres dels darrers herois de la Pàtria.

La Pàtria Catalana, de llavors ençà no ha tingut més herois no ha tingut més màrtirs -podríem dir que no ha tingut més homes- que per sa alliberació així es duguessin.

Damunt les seves cendres trepida la Ciutat, el cap de la terra irredenta.

Catalunya treballa, Catalunya és rica; però Catalunya en dos-cents anys no ha tingut herois per a sa dignitat civil.

On és la joventut heroica de Catalunya? No n’hi ha. No hi ha joventut heroica, perquè no hi ha hagut homes que li assenyalessin el camí. A Catalunya sols hi ha polítics.

Uns politics que han escrit per cas:

L’exemple dels catalans de 1714, l’hem de venerar amb patriòtica devoció; però no l’hem de seguir. És la Pau i no la violència que fa grans els pobles.

Com si quan Catalunya serà, no es deurà a la sang generosament vessada, que haurà reflorit en la reconquesta espiritual de la terra i reflorirà -no en tenim cap dubte- en la reconquesta material.

Com si els polítics que això escriuen no arribessin a ésser també per l’esforç anònim i generós dels que creuen en l’eficàcia del sacrifici.

I com si totes les coses de la terra no es deguessin al doler, no haguessin de passar per un dolor heroic abans d’arribar a la plenitud de sa perfecció.

Però a Catalunya, hem dit que sols s’imposaven els politics.

I les joventuts d’esquerra han copiat també la faisó de les de dreta.

S’ha censurat l’escola de la Lliga i no s’ha sabut crear l’escola de l’acció recta, l’escola veritablement extremista.

Perquè els nostres joves polítics ja saben prou bé que no han d’acomplir el deure que l’ideal els imposa.

I així hi ha joventuts que mengen i es passen la vida en la mansuetud d’un bou.

Doncs bé, jo us demano a vosaltres, joves nacionalistes radicals, que sigueu heroics, una sola vegada, per Catalunya; us demana que blasmeu de la política, que foragiteu la política. Vosaltres ja sabeu que Catalunya no serà salvada per la política, com sabeu que la política no ha salvat cap ideal social ni patriòtic i per tant no ha salvat cap poble de la terra en lluita nacionalista.


Daniel Cardona i Civit
La Batalla (1923)