L'Andreu va néixer a Alp (Cerdanya) el 10 d'agost de 1916. De ben jove, és un apassionat del muntanyisme, el que el porta a fer-se del Centre Excursionista de Catalunya

Més endavant, a la universitat l'Andreu crea amb altres companys l'Associació Catalana d'Estudiants. Entra a la Universitat al curs 33/34, en aquell curs organitza el Club Català, un grup heterogeni d'universitaris i treballadors, que sota la causa excursionista, persegueix un ideal catalanista. Es tracta d'un sector escindit de Palestra.

Al finals del any 33 troba un grup afiliat a Nosaltres Sols!, que sembla correspondre al seu ideal independentista, però la mort del president Francesc Macià, el dia de Nadal d'aquell any, i passant la comitiva per davant de la Seu social de Nosaltres Sols!, sense que la bandera sigui al balcó, fa que en Xandri , juntament amb d'altres, s'esborri del partit.

El 6 d'octubre del 34 es proclama a Catalunya l'Estat Català. Xandri i els seus companys són sorpresos a la Plaça Sant Jaume, i s'incorporen a la lluita immediatament. Es posa a les ordres dels germans Badia. Xandri ostenta un dels càrrecs directius de la F.N.E.C (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya), per què era més independentista que nacionalista, i va originar la fundació de B.E.N (Bloc Escolar Nacionalista). El dia abans de fer-se públic la sentència dels fets d' octubre, contra el president Companys, convoca una manifestació a les Rambles amb una pancarta que diu: “Els estudiants per Lluís Companys”, en Xandri és detingut.

Quan esclata el 19 de juliol el comitè revolucionari de la F.N.E.C té com objectiu principal defensar la Universitat Catalana i el manteniment de l'agrupació estudiantil. El dia 29 de juliol, l'Andreu Xandri, comença a col·laborar amb una secció personal diària, anomenada: Vida Cultural. Els tres primers articles corresponents als dies 29, 30, i 31 d'aquell mes, són: Disciplina i Organització, Autoritat, i La força indestructible de Catalunya.

L'Andreu Xandri se'ns mostra, en tot moment, com un jove amb una maduresa sorprenent, malgrat la seva jovenesa. El seu objectiu la revolució cultural, el seu ideal obtenir l'equilibri de l'ideal grec, que sempre l'acompanya. Va escriure articles a Redreçament, Vida Cultural, Diari de Barcelona.

El 28 d'agost, el comitè de milícies antifeixistes, autoritza la creació d' una unitat alpina, depenent de la Generalitat, i que tindrà com a missió cobrir l'Alt Aragó i vigilar la frontera. Un dels primers enemics el trobaren amb l'anarquista Garcia Oliver, i la F.A.I, Comandat a la Cerdanya per l' Antonio Martin, anomenat el "cojo de Màlaga".

El grup dels Pirineus, s'ofereix el 3 de maig, al president Companys, per defensar el govern autònom, protagonitzen veritables episodis heroics en la defensa de la Generalitat. En aquells dies moren, en Marimon, en Domènech Jaumot i d'altres.


A la primavera del 38 en Xandri es ascendit a capità, i destinat a una companyia d'ametralladores. A finals de març, l' ofensiva feixista contra Catalunya ja no recularia. La 43 divisió ha de defensar-se sense mitjans i desconnectada del X Cos de l' Exèrcit, els dies que precedeixen a l'ofensiva són catastròfics.

El dia 15 de juny de 1938, després d' una heroica resistència, cobrint la retirada dels seus homes, l'ametralladora del capità Xandri, emmudeix per sempre. Tenia 21 anys. Morí víctima d'un bombardeig nazi, a les afores del poble de Bielsa (Alt Aragó).

Lluitadors.cat