Benvinguts
Aquesta pàgina vol ser un modest homenatge a Daniel Cardona i Civit, un dels ideolegs més importants de l'independentisme català així com un dels més oblidats.
Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser
considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més
rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català:
l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX,
es perllonga fins ben entrat el perío-de franquista. Fundador
d'organitzacions com Estat Català, Bandera Negra, Nosaltres Sols! o el
Front Nacional de Catalunya, i lligat amb el pseudònim de Vibrant a les
empreses periodístiques més destacades del nacionalisme radical -moltes
d'elles creades i dirigides per ell mateix-, Cardona forní el
separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies a la
qual va superar l'estadi culturalista i es va transformar en un espai
polític i ideològic, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid
que, en certa manera, converteixen Cardona en el primer independentista
català. Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, el que fou
batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936 ha esdevingut un referent
obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea
que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament
de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per
utilitzar la lluita armada no sols contra la dictadura de Primo de
Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i
la Revolució.
La ploma de «Vibrant» és tallant i verídica, talment una ferida oberta amb una espasa.
Joan Salvat-Papasseit