Article manllevat de: www.bierundwir.de  Cor. Elect. Webmaster@bierundwir.de

i traduït per nosaltres mateixos. Els afegits entre parèntesis quadrats són nostres.

Fins a 1987, obligació i desterrament.

Fins al 1987, el Reinheitsgebot tenia una funció doble. Una era d’efectes interiors i l’altra d’implicacions exteriors. Per una banda, els bracejadors alemanys tenien prohibit elaborar cerveses fora dels estrictes límits de la llei de puresa i, per l’altra, els productes de fora d’Alemanya no es podien vendre amb la designació de "cervesa" en el territori de la confederació, productes que no estiguessin elaborats seguint les severes normes del Reinheitsgebot. Va fer falta la inclusió d’Alemanya a la Unió Europea per derogar una Llei de Puresa bavaresa que havia estat aplicada amb resultats reeixits durant 450 anys i que havia estat un dels fonaments de la producció de la cervesa a Baviera.

En els anys 70, una Comissió de la Comunitat Europea va llançar la primera iniciativa per tal d’harmonitzar les prescripcions referents a la fabricació de cervesa. Aquest primer tret pretenia rebaixar al més baix nivell les prohibicions relatives als additius que haurien de ser aprovades per a la U.E. Com que no hi va haver acord entre els estats membres, s’inclogués la iniciativa dins de la carpeta que s’hauria d’estudiar altre cop en 1976. Amb un escrit del 12-02-1982, aquesta comissió va obrir un anomenat "expedient d’incompliment de contracte" que, sota el títol "aplicació del Reinheitsgebot a les cerveses importades", acusava Alemanya, sota l’empara de l’Article 30 de la Comunitat Econòmica Europea, de promoure un "impediment de la lliure circulació de mercaderies".

Principi:

Un producte legalment fabricat i posat en circulació en un país membre de la U.E., de qualsevol naturalesa que sigui, pot ser per principi [per definició] comercialitzat en un altre estat membre. Aquesta importació no pot ser impedida – com a Alemanya sota la invocació del Reinheitsgebot – per lleis estatals. Per mitjà de l’aplicació del Reinheitsgebot a cerveses d’importació, la República Federal d’Alemanya contravé a l’article 30 de la CEE. La República Federal d’Alemanya va fer recurs argüint que l’argument contravenia a la seva legislació sobre sanitat dels aliments, però la cort de justícia europea no va acceptar aquesta argumentació.

Al cap de tres anys de disputes davant del tribunal europeu (la comissió de la UE ja havia resolt el recurs d’empara contra la RFA el 21.12.1983) el tribunal europeu va promulgar, el 12 de Març 1987, el seu "veredicte sobre el Reinheitsgebot". Les cerveses que es fan i es posen legalment en circulació en els països membres han de gaudir d’aquest dret en el territori de la RFA, independentment de si compleixen o no amb les estrictes recomanacions del Reinheitsgebot. Única concessió: tots els elements que no compleixin amb el Reinheitsgebot i que siguin introduïts en la cervesa hauran de ser especificats clarament i de forma reconeixible a la llista dels ingredients de l’etiqueta.

[Per dissort, i com ho diu el senyor Schatzel en el text que trobareu a [...], aquesta llei no obliga a mencionar els productes que han intervingut en l’elaboració no com a ingredients sinó com a additius: enzims sintètics en el malteig, àcids i sals diversos en la correcció de les aigües, elements químics d’extracció de l’oli de llúpol, inhibidors de l’escuma durant la maduració, antioxidants durant el mateix període, etc. En canvi, sí que ens informen dels estabilitzadors de l’escuma, dels conservants i dels colorants encara que creiem que no es fa sempre ni completament: no es poden fer milions de litres de cervesa sense recórrer a procediments químics més o menys legals. Amb l’excusa que aquests elements són després filtrats (fins a quin punt?) no s’esmenten a l’etiqueta, però segons nosaltres, en queden rastres...]

Els bracejadors alemanys [en la seva gran majoria] es van mantenir fidels al Reinheitsgebot. A Baviera ho van fer en la seva forma restrictiva. Aquesta decisió del tribunal és una anacronisme: en uns temps en els que els consumidors donen molta importància a la presència d’additius químics i s’orienten cap a aliments que no n’hagin rebut, hom retrocedeix 500 anys enrera en la protecció del consumidor per motius de "liberalisme econòmic" quan està demostrat des del mateix temps que aquest producte es pot perfectament fer sense additius.

En qualsevol cas, la por d’una onada de productes "impurs" sobre Alemanya s’ha demostrat sense fonament. Ni la importació de cerveses des de 1987 ha augmentat significativament ni la quota de cerveses importades que no responen a les directives del Reinheitsgebot és notable. Les cerveses que no responen al Reinheitsgebot ocupen cada cop menys lloc en el mercat alemany. [En l’article ja esmentat del senyor Schatzel hom es queixa de l’èxit creixent de la Corona, de Desperados i altres productes semblants...] La seva presència en el mercat alemany es de l’ordre del per mil.

L’ordenança d’autorització d’additius.

Els esforços europeus d’harmonització de les línies directives sobre la utilització d’additius en els aliments constitueixen una nova envestida contra el Reinheitsgebot. A banda de la comissió europea, hom va compondre una llista d’additius (Colorants, endolcidors, conservants, ...) que havia de regular, legalment i uniformement dins de la UE, l’ús d’additius en l’elaboració d’aliments, compresa la cervesa. Els bracejadors alemanys tampoc queden exclosos d’aquestes directives. El trasllat d’aquestes directrius en el dret alemany es concretaren en Febrer de 1998, en l’abrogació de l’ordenança sobre autoritzacions d’additius.

Sota la denominació d’additius hom entén substàncies que no són aliments elles mateixes i que són intencionadament afegides als aliments per tal d’aconseguir efectes, propietats o influències sobre els aliments (conservants, antioxidants, emulgents, colorants, endolcidors, potenciadors del sabor, ajudants d’elaboració com enzims...).

(...) L’ús d’additius queda doncs autoritzat en la cerveseria alemanya.

Així, la legislació alemanya ha hagut de plegar-se sota la pressió europea però els bracejadors de baviera es mantenen fidels al Reinheitsgebot de 1516.

El Reinheitsgebot garanteix la idea d’aliment tradicional.

La Unió Europea ha demostrat en 1996 que la "tradició" – i dins d’ella el Reinheitsgebot – es troba en els seus interessos. Per protegir receptes, aliments elaborats i procediments tradicionals contra imitacions barates, la Unió Europea va crear els "ALIMENTS TRADICIONALS" i va editar una llista d’aliments escollits (15 per tot Europa). Aquests aliments presenten procediments d’elaboració i receptes molt estrictament definits per tal de poder rebre la denominació esmentada i poder ser comercialitzats. L’únic aliment alemany inclòs a la llista és la cervesa elaborada segons el Reinheitsgebot. Realment, el que pugui esmentar aquesta llei sobre les seves etiquetes, haurà complert amb l’esmentada llei! D’aquesta manera, el Reinheitsgebot de 1516 segueix essent una llei vigent que garanteix la qualitat.

Juny 2002

Retorn a dalt