Hem vist il·lustracions de l’any 1848 on es veu una carnisseria al carrer a Paris : es veuen molt clarament rates damunt del taulell ! No vives, no. Ben mortes i obertes en canal ! I la literatura i la història n’estan plenes de gent que mor de gana i que s’esbudellen per un tros de pa.

Personalment, no hagués volgut viure aquella època de penúries ! Em demanareu que té a veure la cervesa amb tot això. Doncs és ben fàcil : durant moltíssim temps i en la majoria dels llocs on s’ha fet, la cervesa era un aliment. Solia ser molt més espessa fosca i menys gastronòmica que avui. Pensem una mica : sóc pare de família, tinc un pa no gaire gros que he guanyat treballant tot lo dia en alguna pedrera, i tinc no sé quantes boques a casa, totes afamades. Si reparteixo el pa a trossos, ens l’acabem de seguida i au, a tornar a passar fam ! Quin aliment tinc que no em costi gaire i que sempre  està a la meva disposició? L’aigua. Bé, doncs tiro el pa a l’aigua i espero que augmenti el volum de la pasta. Si m’espero tres dies, haurà fermentat i en lloc d’un pa tindré una sopa que omplirà molt més els estómacs que no pas el pa que havia dut tres dies abans. Cadascú una canyeta i a xuclar ! En aquest moment puc estar parlant d’una tribu actual a l’Àfrica o a l’Àsia com dels inventors "oficials" de la cervesa els SUMERIS, més de sis mil anys enrere. El principi és el mateix : la fam és una bèstia terrible que sempre està a l’aguait.
Retorn a dalt