La cervesa clara i cristal·lina, industrial
i sanitàriament (i/o políticament) correcta que coneixem
és principalment una beguda. Quan tenim sort, ens acarona els sentits
i quan no en tenim, fa poca cosa més que l’aigua carbonatada. Però
en altres èpoques i en altres llocs es considerava - i es considera
- d’una altra forma. Com dèiem abans, no ens podem figurar la precarietat
en la que els nostres avantpassats han hagut de viure durant centenes de
milers d’anys. El nostre segle i la nostra civilització d’abundància
no es pot ni imaginar la fam que es passava tan sols 60 o 70 anys enrera
!
Hem vist il·lustracions de l’any
1848 on es veu una carnisseria al carrer a Paris : es veuen molt clarament
rates damunt del taulell ! No vives, no. Ben mortes i obertes en canal
! I la literatura i la història n’estan plenes de gent que mor de
gana i que s’esbudellen per un tros de pa.
Personalment, no hagués volgut viure
aquella època de penúries ! Em demanareu que té a
veure la cervesa amb tot això. Doncs és ben fàcil
: durant moltíssim temps i en la majoria dels llocs on s’ha fet,
la cervesa era un aliment. Solia ser molt més espessa fosca i menys
gastronòmica que avui. Pensem una mica : sóc pare de família,
tinc un pa no gaire gros que he guanyat treballant tot lo dia en alguna
pedrera, i tinc no sé quantes boques a casa, totes afamades. Si
reparteixo el pa a trossos, ens l’acabem de seguida i au, a tornar a passar
fam ! Quin aliment tinc que no em costi gaire i que sempre està
a la meva disposició? L’aigua. Bé, doncs tiro el pa a l’aigua
i espero que augmenti el volum de la pasta. Si m’espero tres dies, haurà
fermentat i en lloc d’un pa tindré una sopa que omplirà molt
més els estómacs que no pas el pa que havia dut tres dies
abans. Cadascú una canyeta i a xuclar ! En aquest moment puc estar
parlant d’una tribu actual a l’Àfrica o a l’Àsia com dels
inventors "oficials" de la cervesa els SUMERIS, més de sis mil anys
enrere. El principi és el mateix : la fam és una bèstia
terrible que sempre està a l’aguait.
Retorn a dalt
|