http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_u_2638c.htm

 

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg

 U V W X Y Z

Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

 

Hafan / Inici


(delw 6654)

 

 

Cysylltwch â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA

 

A 2616c .....  B 2617c .....  C 2618c .....  CE 2619c .....  CR 2620c .....  CY 2621c .....  D 2622c .....  E 2623c .....  F 2624c .....  G 2625c .....  GW 2626c .....  H I J K 2627c .....  L 2628c .....  M 2629c .....  N 2630c .....  O 2631c .....  P Q 2632c .....  PL 2633c .....  R 2634c .....  S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c .....  U V W X Y Z 2638c



U, u [ii] substantiu femení
1
) lletra vint-i-ú de l'alfabet romà de vint-i-sis lletres
..1 a,
2 b,
3 c, 4 d 5 e, 6 f, 7 g, 8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m, 14 n, 15 o, 16 p, 17 q, 18 r, 19 s, 20 t, 21 u, 22 v, 23 w, 24 x, 25 y, 26 z
2
) lletra vint-i-set de l'alfabet gal.lès tradicional de de vint-i-nou lletres
..1 a,
2 b,
3 c, 4 ch, 5 d, 6 dd 7 e, 8 f, 9 ff, 10 g, 11 ng, 12 h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m, 18 n, 19 o, 20 p, 21 ph, 22 r, 23 rh, 24 s, 25 t, 26 th, 27 u, 28 w, 29 y

uchaf [I kha] (adjectiu)
1 més alt

uchedydd [i-khê-didh] substantiu femení
PLURAL uchedyddion [ i-khe- dødh -yon]
1 alosa
Hi ha una granja de nom Pantyruchedydd a la carretera Heol Mynydd Gelliwastad, a prop de Gelliwastad al poble d’Ynysforgan (comarca d’Abertawe)
ETIMOLOGIA: variant de la paraula ehedydd (= alosa), amb la influència de l’element uch- com a la paraula uchel (= alt)

uchel
[I khel] (adjectiu)
1 alt

uchelseinydd [i-khel-sei-nidh] substantiu masculí
PLURAL uchelseinyddion [i-khel-sei-nødh-yon]
1 altaveu
ETIMOLOGIA: (uchel = alt ) + (sein-, arrel de seino = sonar, < sain = so) + (-ydd = sufix)

uchelwyl [i- khel -uil] substantiu femení
PLURAL uchelwyliau [i-khel- uil -ye]
1 gala, festa
2 uchelwyl y glowyr = gran festa dels minaires, amb desfilades, música, i altres activitats
ETIMOLOGIA: “alta festa” (uchel = alt) + mutació suau + (gwyl = festa)

udo
[I do] (verb)
1 udolar

uffern
[I fern] substantiu femení
1 infern

uffernol
[i FER nol] (adjectiu)
1 infernal


ufudd-dod [i-vidh-dod ] substantiu masculí
1 obedència
mynnu ufudd-dod demanar l’obedència
1 obedència
ETIMOLOGIA: (ufudd = obedient) + (-dod sufix per formar substantius abstractes)


ugain
[I gen] substantiu masculí
1 vint

ugeinfed
[i GEIN ved] (adjectiu)
1 vintè

ulw [I lu] substantiu masculí
1 cendres
llosgi yn ulw convertir-se en cendre

Ulwelw
[i lu E lu] substantiu femení
1 la Ventafocs

un
[IIN] substantiu masculí
1 un, ú
2 un o'r dyddiau nesaf yma
[iin or DØDH ye NE sa MA] (adv)
1 algun dia
3 prìn un o a penes cap de..
prin un ohonyn nhw a penes cap d’ells

unarddeg
[iin ar DHEEG] substantiu masculí
1 onze

unawd, unawdau
[I naud, i NAU de] substantiu masculí
1 solo

unawdydd, unawdwyr
[i NAU didh, i NAUD wir] substantiu masculí
1 soloista

unben, unbeniaid
[IN ben, i BEN yed] substantiu masculí
1 dictador

unbenaethol
[in be NEI thol] (adjectiu)
1 dictadorial

unbennaeth
[in BE neth] substantiu femení
1 dictadura

uncorn [ in -corn] substantiu masculí
1 ximeneia, única ximeneia
a mygai uncorn Number 5 Bangor Street fel stemar fach drwy'n pnawn (Teisennau Berffo, T Parry Jones, ?1957)
I la ximeneia de Número 5 arrer de Bangor fumejava com un petit vaixell de vapor durant la tarda
2 (qualificant) d’una sola ximeneia
Tai Uncorn (“cases d’una sola ximeneia”) nom de carrer de Blaenau Ffestiniog (Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (un = un) + (corn = corn, ximeneia)

undeb, undebau
[IN deb, in DE be] substantiu masculí
1 unió
2 sindicat

Undeb Ffermwyr Cymru
[IN deb FERM wir KØM ri] substantiu masculí
1 unió de pagesos de Gal·les

un dim arall [ iin dim â-ralh] pron
1 alguna cosa O’r braidd ’mod i’n meddwl am un dim arall A penes no penso en cap altra cosa
Nid oedd un dim arall i'w wneud No hi havia remei (“no hi havia capaltra cosa a fer”)
ETIMOLOGIA: ‘cap altra cosa’ (un = un) + (dim = alguna cosa, res) + (arall = altre)

undod
[IN dod] substantiu masculí
1 unitat (ser junts)

uned, unedau
[I ned, i NE de] substantiu masculí
1 unitat (par d'un conjunt)

uned ffatri
[I ned FA tri] substantiu masculí
1 nau industrial

uniaith [in yeth] adjectiu
1 que parla una sola llengua
Cymro uniaith oedd fy nhad-cu
el meu avi era un gal.lès monolingüe, el meu avi només sabia gal·lès
ETIMOLOGIA: (un = un) + (iaith = llengua)

uniaith Gymráeg [in yeth gøm-raig] adjectiu
1 que només sap parlar gal.lès
1 escrit en gal.lès només
ETIMOLOGIA: (uniaith = monolingüe) + mutació suau + (Cymraeg = gal·lès)

uniaith Saesneg [in yeth seis-neg] adjectiu
1 que només sap parlar anglès, que no sap aprlar gal·lès
1 escrit en anglès només; que no inclou el gal·lès
Ysgrifennais yn Gymraeg at f’aleod seneddol, ond uniaith Saesneg oedd y llythyr a gefais yn ateb
Vaig escriure al meu diputat però la carta que vaig rebre com a resposta era només an anglès
ETIMOLOGIA: (uniaith = monolingüe) + (Saesneg = anglès)

unig [I nig] (adjectiu)
1 sol (sense companys)
2 únic
3
yn unig tan sols
fe’n unig a wyr tan sols ell sap


unigryw
[i NI griu] (adjectiu)
1 únic

union
[IN yon] (adjectiu)
1 directe

unman
[IN man] (adv)
1 en algun lloc; enlloc

yn unman
[øn IN man] * * en algun lloc; enlloc

uno
1 casar, unir en matrimoni
uno mewn glân briodas ajuntarse en matrimoni sagrat??

Unol Daleithiau, yr
[ør I nol da LEITH ye] (npl)
1  els Estats Units

unrhyw
[IN rhiu] (det) qualsevol

untu [ in -ti] adjectiu
1 d’una sola costat
cyfrwy untu = sella de senyora
ETIMOLOGIA: (un = un) + (tu = costat)


unwaith
[IN weth] (adv)
1 una vegada

urdd, urddau
[IRDH, IR dhe] substantiu femení
1 ordre

usyn, us
[I sin, IIS] substantiu masculí
1 boll, pellofa

Uthr Pendragon
[I thir pen DRA gon] substantiu masculí
1 pare del rei Arthur , segons la tradició popular ("Uthr el guerrer, lit: cap de drac")

uwch
[IUKH] (adjectiu)
1 º1 més alt
2 (prep)
1 damunt

Uwch Aeron
[iukh EI ron] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riu Aeron enllà"

Uwch Aled [iukh â-led] substantiu femení
1 Història veinat (cwmwd) de la zona (cantref)de Rhufoniog (del país de Gwynedd Is Conwy) (les parròquies de Llansannan, Gwytherin, a Llanfair Talhaearn, a la comarca de Conwy)
2 Districte electoral; un dels 59 escons del consell comarcal de Conwy
3 Nom d'un escola d'ensenyament primari de Cerrigydrudion (encara que aquest poble era al veinat de Is Aled ("Aled de baix")
Ysgol Uwchaled, Cerrigydrudion
("escola (d') Uwchaled")
ETIMOLOGIA: "lloc a aquesta banda del riu Aled" (uwch = més alt; damunt; de dalt) + (Aled)

Uwch Artro
[iukh AR tro] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riu Artro enllà"

uwchbén
[iukh BEN] (prep)
1 damunt

Uwch Coed
[iukh KOID] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "el bosc enllà"

Uwch Cuch
[iukh KIIKH] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riera Cuch enllà"

Uwch Dulas
[iukh DI las] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riera Dulas enllà"

Uwch Gwyrfai
[iukh GUIR fe] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riu Gwyrfai enllà"

Uwch Rhaeadr
[iukh RHEI a dør] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riu Rhaeadr enllà"

Uwch Tryweryn
[iukh trø WE rin] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riu Tryweryn enllà"

uwd [iud] substanti masculí
1 civada bullida
2 civada bullida, referent al menjar d’una presó (era a alguna època la dieta bàsica d’una presó)
Bu am bum mlynedd yng ngwesty ei Mawrhydi yn bwyta uwd
Durant cinc anys era a l’hotel de la seva Majestat menjant civada bullida
3 renyecs – un euphemisme per Duw (= Déu)
O'r uwd, be wna i?
Punyetes! Què farè?
4 bol uwd panxa grasa
5 bod yn uwd o ragfarn estar carregat de prejudicis
6 uwdffon, plural uwdffon (“bastó de civada bullida”) cullera de civada bullida, per remanar-la quan es prepara
També com a
..1/ wtffon / wtffyn,
..2/ o amb una ‘h’ inicial afegida hwtffon / hwtffyn
..3/ Gal·les del Sud: pren uwd (“bastó (de) civada bullida”)
ETIMOLOGIA: uwd < iwd (amb ‘i’ vocàlica) < iwd (amb ‘i’ consonantal) < britànic
De la mateixa arrel britànica: bretó yod (= civada bullida)
NOTA: Cadwaladr nom usat per personificar la civada bulllida (cf Morgan, yr hen Forgan = bullidor, Rhys o’r mynydd (“RHys de la muntanya / la terra alta”) = el vent)


w
La -w final en gal·lès modern era antigament consonantal fins al començament del període modern; al gal·lès d'avui és una vocal. Es veu sobretot amb monosíl·labes que s'acaben amb -d, -dd, -n, -l, -r, -s, que ara són disíl·labes


..1/ La w consonantal torna en formes derivatives
berw [be-nu] (= bullir), berwais [ber-wes] (= vaig bullir)
cadw [ka-du] (= guardar), cedwais [ked-wes] (= vaig guardar)
delw [de-lu] (= imatge), delwau [del-we] = imatges
galw [ga-lu] (= cridar), galwais [gal-wes] (= vaig cridar)
garw [ga-ru] (= aspre), geirwon [geir-won] (= aspre, forma plural)
llanw [lha-nu] (= omplir), llenwais [lhen-wes] (= vaig omplir)
marw [ma-ru] (= mort), meirwon [meir-won] (= mort, forma plural)
masw [ma-su] (= obscè, licenciós), maswedd [mas-wedh] (= obscenitat)
meddw [me-dhu] (= begut), meddwon [medh-won] (= beguts)

..2/ en polisíl·labes, la -w final s'met després de l, n, i sobretot r

erw = acre: (formes compostes amb número + erw)  cannerw / chwecherw / pumerw / teirerw

Amanw (nom de riu) ara Aman [a-man]
arddelw (= reclamar), ara arddel [ar-dhel]

buddelw (= estaca – a la qual es lliga una vaca a l’estable),
ara buddel [-dhel] buddel < buddelw (bu = vaca) + mutació suau + (delw = estaca, imatge, idol)

cannerw (= cent acres), en noms de camps com a canner [ka-ner]
(i de la mateixa manera per altres formes compostes amb número + erw)
cefnderw (= cosí), ara cefnder, ce'nder [ken-der]
chwecherw (= sis acres), en noms de camps com a chwecher [khwê-kher]
cyflwrw (= condició), ara cyflwr [køv-vlur]
cyfnitherw (= cosina), ara cyfnither, c'nither [knî-ther]
cyfyrderw (= segon cosí), ara cyfyrder [kø-vør-der]

del (= bonic) (Gal.les del Nord) < del (= dur, caparrut) < delw (= estàtua)
diarddelw (= repudiar), ara diarddel [di-ar-dhel]
dylanw
(= mar, ona), ara Dylan (nom d'un dei marí; usat com a nom de pila, Dylan Thomas (poeta en llengua anglesa 1914-1953) era el primer que el portava)
gorllan (Gal·les del Nord) (< gorllanw) marea alta (gor- = gran, llanw = marea)

Hirerw (topònim, Bangor, Gal·Les del Nord = acre llarg) > Hirer (després Hirel i ara Hirael (qv) )

Ogfanw (nom de riu) ara Ogwan / Ogwen [o-gwan, o-gwen]

pumerw (= cinc acres), en noms de camps com a pumer [pi-mer]

syberw (= endreçat), ara syber

teirerw (= tres acres), en noms de camps com a teirer [tei-rer]

La -w torna en formes derivatives
cefnder (= cosí) (antigament cefndrew), plural cefnderwedd, ce'nderwedd [ken-der-wedh] (= cosins)

De vegades hi ha metatesi:
(a) gwarchadw > gwarchawd > gwarchod (= cuidar)
(basat en cadw = guardar) gwar- = gor-, cadw
(b) ymoralw > ymorawl > ymorol am, morol am (= cuidar)
(basat en galw = cridar) ym-, gor-, galw

..3/ en polisíl·labes, entre consonants, hi ha l'elició de la w, però pot romandre a la ortografia
bedwlwyn [bed-luin] (=bosc de bedolls), en noms de lloc escrit de vegades bedlwyn
Derwfael [der-vail] (= nom d'home), ara Derfael, Derfel (derw = de debó, veraç, mael = príncep, líder)
derwgoed [der-goid] (= bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades dergoed
derwlwyn [der-luin] (=bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades derlwyn
meddwdod [medh-dod] (= embriaguesa), escrit de vegades medd-dod

 

 
..4/ Pèrdua de la “w” després de “y”
 dwy (paraula obsoleta = déu) < dwyw, Gal·lès modern duw (= déu) és també de dwyw, per una altre camí. Dwy occóre en algunes paraules derivades (dwyfol = diví) i topònims (Dwyfor, el gran riu anomenat “Dyw”, Dwyfach el petit riu anomenat “Dyw” (dos rius a la pen
Gal·lès modern duw (= déu) és també de dwyw, per una altre camí

ydyw = és > ydy > ydi > ’di

..5/ Hi ha la pèrdua de la "w” final
(a) després de una “i” en un grapat de paraules
lleisi (= lleixiu) (històricament lleisiw)
eli (= ungüent) (històricament eliw < llatí olivum = oli)
tanlli (= el color de les flames) (històricament tanlliw)
També la forma col·loquial sudenca de heddiw (= avui) > heddi, 'eddi

..6/ en polisíl·labes, entre consonants, hi ha l'elició de la w, però pot romandre a la ortografia
derwgoed [der-goid] (= bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades dergoed
derwlwyn [der-luin] (=bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades derlwyn
bedwlwyn [bed-luin] (=bosc de bedolls), en noms de lloc escrit de vegades bedlwyn
meddwdod [medh-dod] (= embriaguesa), escrit de vegades medd-dod
Derwfael [der-vail] (= nom d'home), ara Derfael, Derfel (derw = de debó, veraç, mael = príncep, líder)

 

w

1 w < anglès o a la síl.laba tònica

cwt (= caseta) < cot (= caseta)

bwrdd (= taula) < *bordd > anglès board (= taula, tauló)

ffwrdd (a l’expressió i ffwrdd des d’aquí, “cap [a la] carretera”]) < ffordd (= carretera) < ford (= carretera en anglès antic, gual en anglès modern)

ffwrdo (= tenir prour diners per poder comprar [alguna cosa]) < fforddio (= mateix sentit) < anglès afford (= mateix sentit)


w < wy
1 w < wy Reducció del diftong en una síl·laba final
La reducció del diftong a una vocal a la síl·laba final és una característica general en gal·lès col·loquial. Examples de wy [ui] a w [u] són:

annwl < annwyl (= estimat)

Ebw < Ebwy (nom de riu, sudest de Gal·les. La forma col·loquial es veu al nom anglès Ebbw Vale, una cituat fins fa poc amb una important indústria siderúrgica al marge d’aquest riu. La grafia amb dues ‘b’s és errònia. El nom gal·Lès és Glynebwy – de fet una traducció del nom anglès; és nom gal·Lès de debò és Pen-cää / Pen-y-cae)

Maelgwn (nom d’un rei de Gwynedd, mort 547) > Maelgwyn. Aquesta ‘restauració’ equívoca del diftong hauria sembla justificat perquè un nom amb un significat poc clar (mael = senyor, -gwn sense cap significat apparent) es feia entenidor (mael = sneyor, gwyn = blanc)

ofnadw < ofnadwy (= horrorós)
Al nivell de gal·lès literari es prefereixen les formes sense cap reducció.
De vegades hi ha hiprecorreció – es pensa que una paraula amb un a w final original és una forma reduïda, i s’hi posa wy


2 w < wy Reducció del diftong en una síl·laba tònica
..a/ cwmpo (forma col.loquial sobretot al Sud) < cwympo (= caure)
..c/ gwbod (forma col.loquial del Sud) < gwybod (= saber)
See the entry -wy-


1 l’accent greu indica una vocal curta en un ambient de vocal llarga
La ‘a’ en monosíl.labes en gal.lès amb –b, -d, -g final és llarga
mwg [muug] fum
rhwd [hruud] rovell
Tot i això, amb paraules angleses manllevades en gal.lẁs amb el mateix patró (monosíl.labes, consonant final = –b, -d, -g) però amb vocal curta, es manté aquest vocal curta en gal.lès.
clẁb club
tẁb tina, cibell

  [wa] substantiu masculí
1 (tractament) home
ETIMOLOGIA: wà < wàs [was] < was [waas], forma vocativa (amb mutació suau) de gwas [gwaas] = (antigament) noi; (ara) servidor
NOTA: també :wàs, wash i

wachal [ -khal] verb
Gal·les del sud-oest
1 evita!
Vegeu: gochel = to avoid

wachla [wakh -la] verb
Gal·les del sud-oest
1 evita!
See: gochel = evitar
Vegeu: gochel = to avoid

wachlwch [wakh -lukh verb
Gal·les del sud-oest
1 eviteu!
See: gochel = evitar
Vegeu: gochel = to avoid

wagen
[-gen] substantiu femení
PLURAL wagenni [wa-ge-ni]
1 (ferrocarril) vagó, vehicle obert de remolc
wagen wedi rhedeg yn rhydd vagó a la deriva


wagen fforch godi
[-gen forkh -di] substantiu femení
PLURAL wagenni fforch godi [wa-ge-ni forkh -di]
1 transportadora de forqueta
ETIMOLOGIA: "vagó (de) forqueta (d') aixecar" (wagen = vagó) + (fforch = forqueta) + mutació suau + (codi aixecar)

wagen wartheg, wagenni gwartheg
[wa gen WAR theg, wa GE ni GWAR theg] substantiu femení
1 (ferrocarril) vagó de bestiar



wahân [ wa- haan ] substantiu masculí
1 forma amb mutació suau de gwahân = separat
ar wahän (·adverbi·) per separat

wahaner [ wa- -ner] verb
1 forma amb mutació suau de gwahaner = que se separi
hyd oni wahaner ni gan angau fns que la mort ens separi


wahanfa [ wa- han -va] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de gwahanfa = separació, línia divisòria

Y Wahanfa Fawr [ ø wa-han-va vaur ] -
1 La línia divisòria de les Muntanyes rocoses d’Amèrica del Nord
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (gwahanfa = lloc de divisió) + mutació suau + (mawr = gran)


waitsetler [wait-set-ler] substantiu masculí
PLURAL waitsetlers [wait-set-lers]

1 nom insultant donat a les persones riques (generalment anglesos) que s’instal·len a Gal·les i que mostra el seu menyspreu a la població nadiu, a la manera dels colonistes anglesos que es van instal·lar a l’Àfrica i van subjugar les poblacions nadius

(Etholiadau Ewrop) Pwy ffwc yw'r holl bobl (yng Nghymru) sydd wedi bod yn pleidleisio i'r Cwd Moel Asgell Dde Wiliam Hague... ac i ffasgwyr yr UKIP yng Nghymru? Mae'n amlwg fod y White Settlers wedi codi o'u hogofau a bod na wrthryfel yn y gwynt (Colofn Lythyrau Dic Sais, Mawrth 15 Mehefin 1999)
(Eleccions europees) Qui cony és tota aquesta gent (a Gal·les) que han votat l’escrot calb de dretes William Hague... i els fatxes del Partit de l’Independència del Regne Unit? És evident que els “colonistes blancs” s’han aixecat de les seves coves i es trama la rebel·lió
ETIMOLOGIA: anglès white settler (‘colonista de pell blanca”)

wal
[ wal ] substantiu femení
PLURAL waliau [ wal-ye]
1 paret
wal gydrannol paret mitgera
wal solet paret sòlida
wal geudod paret amb cámera d’aire
wal gynnal mur de contenció
wal rannu paret mitgera
wal gynnal pwysau paret que porta el pes

2 (jardí) closa, tanca, sardinell

3 Y Wal Wynt, nom d’un banc de núvols que apareix de vegades als cims de les muntanyes Carneddau – presagi de mal temps (“la paret del vent”)

4 glas bach y wal mallerenga blava (“little blue bird of the wall”)

5 mae gan welydd glustiau les parëts tenen orelles
hela (rhywun)  lan y wal fer tornar boig (algú)
 
6 mor ddall â'r wal cec com un talp ("cec com la paret")

7 torri (wal) i lawr esventrar (una pared)
chwalu (wal)
esventrar (una porta)
bylchu (wal)
esventrar (una pared)
dymchwel (wal)
esventrar (una pared)
ETIMOLOGIA: anglès wall (= paret) < anglès antic < llatín vallum (= palissada) < valla (= estaca)

 

waled, waledi
[WA led, wa LE di] substantiu femení
1 cartera


walrws [wal-rws] substanti masculí
PLURAL walrysod [wal- -sod]
1 morsa
ETIMOLOGIA: anglès {wólrøs} walrus < 1600+ hol.landès < escandinau
(cf danès hvalros 'cavall-balena'; hval (= balena), ros (= cavall)

wan
[wan] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (g > ZERO) de gwan = dèbil, fluix
pont wan pont dèbil;
ar awr wan en un moment de feblesa
hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení

waren [wa -ren] substanti femení
1 y waren = la conillera; forma amb mutació suau de gwaren (= conillera)
Ysguborywaren lloc de Sant-y-brid (comarca de Bro Morgannwg)
(“(el) graner (de) la conillera”)

warren [wa -ren] substanti femení
1 grafia consderada menys correcta per waren, forma amb mutació suau de gwaren (= conillera)
yn y warren = yn y waren a la conillera
2 = gwarren; forma radical amb una grafia consderada menys correcta per gwaren (= conillera)
y cwningod yn eu warren = yn eu gwaren els conills a la seva conillera

was [was] substantiu masculí
1 tractament; ‘home’, ‘amic meu’
2 (amb un gos, cavall)
Dere was vine, noi
ETIMOLOGIA: was [waas] , forma vocativa (amb mutació suau) de gwas [gwaas] = (antigament) noi; (ara) servidor
NOTA: al nord, amb vocal curta: was [waas] > wàs [was]
També :wà, wash i

wasi
[ wa -si]
1 (forma vocativa) home, jove
gad iddo, wasi deixa-ho córrer, home
ETIMOLOGIA: wasi [wa-si] < fy ngwas i [vø ngwaas i] = el meu jove (fy = el meu) + mutació nasal + (gwas = jove, criat) + (i = (de) mi)

wasier, wasieri
[WA sher, wa SHE ri] substantiu femení
1 volandera

Watcyn
[WAT kin] substantiu masculí
1 nom
2 cognom 1

watsh, watshus
[WACH, WA chis] substantiu femení
1 rellotge de polsera

waun [wain] substanti femení

1 forma amb mutacio suau de gwaun (= prat de muntanya; terra alta pantanosa; terra baixa pantanosa)
y waun = el prat

2 En alguns topònims, s'usa com si fos una forma radical. ‘Gwaun’ seria més normal en estructures d’aquest tipus:
..1/ Waunarlwydd (= “Gwaunarlwydd”) (= gwaun yr arglwydd – l’erm del senyor) (comarca d’Abertawe)
..2/ Waunfelin (= “Gwaunfelin”) (comarca de Torfaen) (gwaun y felin – l’erm del molí)
..3/ Waun Meisgyn (= “Gwaun Meisgyn”), a prop de Meisgyn ST0498 (comarca de Rhondda-Cynon-Taf) (= l’erm de Meisgyn). Els anglesos li diuen ‘Miskin Meadow’.
(4) Waun Treoda (= “Gwaun Treoda”) (= l’erm de la granja Treoda) (Caer-dydd) (el districte és oficialment Gwauntreoda, una forma més estàndard; aquí hi ha un carrer Heol Wauntreoda )

 
3 forma curta de noms amb
gwaun com a element principal - per exemple,
..1/ Gwauncaegurwen SN7011 (Comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
..2/ Waun-fawr (Meirionnydd)

NOTA: Pronunciation:
..1/ Al Nord, gweun / weun (amb [ê] i la ‘u’ nordenca),
..2/ Al gal·lès del sud [i] ha substituït la ‘u’ original; per tnat al sud-oest gwein / wein (amb [e] i [i] );
..3/ i al sud-est gwain, wain


 Y Waun [ø wain] substantiu femení
1 forma curta de noms amb gwaun com a element principal - per exemple,
..1/ Gwauncaegurwen,
..2/ Waun-fawr (Meirionnydd)

2 SH9962 localitat 1km al nord-oest de Nantglyn (comarca de Dinbych)
3 SJ0969 localitat de 6km al nord-est de Dinbych (comarca de Dinbych)
4 SJ1065 localitat de 6km a l’est de Dinbych (comarca de Dinbych)
5 SH8504 localitat de 1km al nord-est de Comins-coch (comarca de Powys)
6 SH8504 localitat de 1km a l’est de Llansanffráid ym Mechain (comarca de Powys)
7 (SJ/0574) localitat de Rhuddlan (comarca de Dinbych)
(1961) població: 246, proporció de gal.lesoparlants: 59%
8 (SJ/2937) localitat de la comarca de Wrecsam
també: Castell y Waun; nom anglès: Chirk

1 forma errònia d'una localitat de Caer-dydd;
Y Waun és una traducció de l'angles 'The Heath' (l’erm). Antigament aquesta zona era ‘The Great Heath' (l’erm gran). El nom nadiu era Y Mynydd Bychan (l’erm petit), i el nom correcte en gal·lès per aquest barri és Y Mynyddbychan (una sola paraula com que és una nom de lloc habitat)

ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (gwaun = terra pantosa)

NOTA: Alguns d’aquests noms s’escriuen Waen an anglès; una grafia errònia gal·lesa del segle 19 que no cal perpetuar


Waunarlwydd [wai NAR luidh] substantiu femení
1 poble del sud-oest ("erm del senyor")

Waun Gron [ø wain gron]
1 muntanya de Gwynedd
2 Nom de camp Caer-dydd.
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911):
“WAUN-GRON, Y (the round meadow) A piece of waste land, measuring
2 acres,
2 rods, 7 perches in the manor of Llandaff”
“(el prat rodó) Un peça de terra abandonada, de
2 acres, ,
2 ‘vares’, 7 ‘perxes’ al casal de Llan-daf”

El nom sobreviu com a nom de districte Waun-gron. Vegeu l’entrada a continuació
ETIMOLOGIA: y waun gron = el camp (d’erm) rodó
(y = article definit) + mutació suau + (gwaun = camp d’erm) + mutació suau + (cron, forma femenina de crwn = rodó)

NOTA: noms topogràfics que no són noms habitatius (casa, granja, poble, ciutat) s’escriuen amb els elements separats. Per tant Waun Gron. Compareu Waun-gron a continuació

Waun-gron
[ø wain gron]
1 SS6596 localitat de Abertawe, damunt Pen-gelli-ddrain, i 1km al sud de Pontarddulais
2 SN/5802 localitat 1km al sud de Pontarddulais (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
3 districte i estació de ferrocarril de l’oest de Caer-dydd
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Waun-gron. Vegeu l’entrada anterior Waun Gron

Waun Lon
[ wain lon ]
1 nom de carrer de Y Drenewydd yn Notais (comarca de Bro Morgannwg) (“prat alegre”) (“Waunlon”)
ETYMOLOGY: y waun lon < (y article definit) + mutació suau + (gwaun = prat de terra alta) + mutació suau + (llon = alegre)

Waun Lwyd
[ wain luid ]
1 Y Waun-lwyd granja 4km al sud de Crymych SN1833 (comarca de Penfro)
2 En noms de carrers
“Waun Lwyd Terrace” Nant-y-moel (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
En gal.lès seria senzillament Waun-lwyd, o “Rhestr y Waun Lwyd
ETYMOLOGY: y waun lwyd “l’erm gris”,
(y article definit) + mutació suau + (gwaun = prat de terra alta) + mutació suau + (llwyd = gris)
  


Wcreineg
[u KREI neg] (f / adj)
1 ucrainès

Weblai [ we -blai]
1
(SO4051) (nom anglès: Weobley) localitat d’Anglaterra a prop de la frontera gal.lesa 16km al nord-oest de la ciutat anglesa de Hereford (Henffordd en gal.lès), i 8km al sud-oest del poble anglès de Kington (Ceintun en gal.lès)
ETIMOLOGIA: del nom anglès

wedi
[WE di] (prep)
1 després

wedyn
[WE din] (adv)
1 després (= wedi + hyn / aquest moment)
2 byth wedyn mai més
Weles i moni byth wedyn
No la vaig veure més després d’això

weithiau
[WEITH ye] (adv)
1 de vegades

Weithiau fel hyn, weithiau fel arall
De vegades així, i de vegades d’una altra manera

 wej
[ wej] femení
PLURAL wejys [ we –jis]
1 falca, tascó
També wejen amb el sufix (diminutiu) -en
ETYMOLOGY: anglès wedge < anglès antic wecg
Cf noruec vegg (= paret)
 



wejen
[ we -jen] femení;;)
PLURAL wejys, wejens [ we –jis, we-jens]
1 (Gal·les del Sud) xicota
Oos da fe wejen? Té xicota?
ETYMOLOGY: wejen < *we’tshen < *wentshen (wentsh = anglès wench = noia) + (-en sufix afegit a un substantiu d’una altra llengua per gal.lesitzar-la). L’anglès wench és de l’anglès antic wencel (= nen), paraula relacionada amb anglès antic wancol (= dèbil)
 
NOTA: També wajen / wajys


 wejen [ we jen] femení
PLURAL wejys [ we –jis]
1 falca, tascó
ETYMOLOGY: (wej = falca, tascó ) +(-en sufix diminutiu afegit a substantius; també afegit a un substantiu d’una altra llengua per gal.lesitzar-la)

wel
[WEL] (adv)
1 bé

wen [wen] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (g > ZERO) de gwen, la forma femenina de gwyn = blanc
Y Bont Wen el pont blanc
Dôl Wen prat blanc;
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

Wenfro [ wen -vro]
1 Wenfro (“terra formosa, paradís”)
nom de carrer d’Abergele (comarca de Conwy)
ETIMOLOGIA: “y wenfro” (y article definit) + mutació suau + (gwenffro = terra formosa , paradís)
(En topònims, sovint s’omet l’article definit, però queda la mutació suau que ha causat)


wenog [ we -nog]
1 Vegeu: wynog abundant en xais
(Hafodenog = Hafodwynog)

 

werdd [ ø werdh] adjectiu
1 forma amb mutació suau de gwerdd, forma femenina de gwyrdd = verd
yr Ynys Werdd Irlanda (“l’illa verda”)
helygen werdd (Salix x rubra)

werddlas [ ø werdh-las] adj
1 forma amb mutació suau de gwerddlas, forma femenina de gwyrddlas = verd; blau-verd, un color entre blau i verd a l'espectre
1 helygen werddlas (helyg gwyrddleision)
(Salix alba var. caerulea)
Vegeu: helygen las

1 Y Werddon [ø wer-dhon] substantiu femení
1 topònim, Wrecsam (nom anglès: Island Green)
ETIMOLOGIA: “el lloc verd”; (y = article definit) + mutació suau + (gwerddon = lloc verd). Vegeu gwerddon

2 Y Werddon wer-dhon] substantiu femení
1 una forma col·loquial del nom Iwerddon = Irlanda
ETIMOLOGIA: Iwerddon > Y Werddon - la vocal de la primera síl·laba es fa neutra, i s’entén com a article definit.
Exemples semblants: Abermo (topònim) > Y Bermo,
Aberffro
(topònim) > Y Berffo

werfa

ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + + (gwerfa < abric, recer = lloc fresc al costat de la muntanya on les vaques o les ovelles buscan l'ombra);
gwerfa < göoerfa (go = prefix intensificador) + (oerfa = lloc fresc) (oer = fred, fresc; -fa sufix = lloc)

Y Werfawer-va] substantiu femení
1 nom d’una casa pairal d’Aber-nant, Aber-dâr (nom angles: Werfa House), i antigament d’una mina de carbó aquí;
Twyn y Werfa turó al costat de Y Werfa (“(el) turó (de) Y Werfa”)
..2/ lloc al costat meridional de la carretera entre Cwm-parc (comarca de Rhondda Cynon Taf) i Blaengwynfi (comarca de Castell-nedd ac Aberafan), a prop de Bwlch yr Afan i Twyn Crug yr Afan
Maesywerfa granja a l’est de Bryncethin, comarca de Pen-y-bont ar Ogwr (“(el) camp (de) l recer”)

ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + + (gwerfa < abric, recer = lloc fresc al costat de la muntanya on les vaques o les ovelles buscan l'ombra);
gwerfa < göoerfa (go = prefix intensificador) + (oerfa = lloc fresc)

wern
[ wern ]
1 forma amb mutació suau de gwern (= vernada, bosc de verns; aiguamoll; prat; erm)
y wern la vernada
1 Forma utilitzada en alguns topònims com a forma radical en comptes de gwern
Wernywylan (“Wern y Wylan”) (“(l’) erm (de) la gavina”)
Nom de carrer
..a/ Llandudno, comarca de Conwy
..b/ Cricieth, comarca de Gwynedd
(la forma esperada seria gwern y gwylan)
NOTA: Altres paraules amb la forma mutada suau que es fa servir com a radical: gwaun / waun (= prat, erm), ban / fan (= cim), glan / lan (= marge de riu; vessant, turó)

Wernas-deg
[ wer-nas deeg]
1 localitat de Beddgelert (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: y wernas deg < y wernos deg (“els bells petits verns”)
(Hi ha altres exemples en gal.lès del canvi o > a en una síl.laba final. Vegeu a) (y = article definit) + mutació suau + ( gwernos = petits verns ) + mutació suau + ( teg = formós, bell, bonic)

Y Wern-ddofngil-vakh dho -von] adj
1 nom d’una granja 4km al nord-est de Crymych (comarca de Penfro)
ETIMOLOGIA: (“(el) pantà profund / (la) verneda profunda”)
(y = el) + mutació suau + (gwern = pantà, verneda) + mutació suau + (dofn, forma femenina de dwfn = profund)
NOTA: noms topogràfics de noms habitatius (casa, granja, poble, ciutat) s’escriuen com a una sola paraula. Si té al final una paraula monosíl·laba accentauda s’hi posa al davant un guionet. (Dwfn / dofn popularment al sud té dues síl·labes, però històricament, a la llengua estàndard, i a la llengua popular del nord és d’una sola síl·laba)

Wernos wer -nos]
1 topònim
..a/ localitat a prop de Crucadarn, al districte de Brycheiniog (comarca de Powys)
..b/ localitat a prop de Rhydaman) (comarca de Caerfyrddin) 
ETIMOLOGIA: y wernos  (y = article definit) + mutació suau + ( gwernos = petits verns )  

Wernydd [ ø wer -nidh]
1 varis topònims (amb mutació suau després de l’article definit)
ETIMOLOGIA: y wernydd “els aiguamolls” (y = article definit) + mutació suau + ( gwernydd, plural de gwern = aiguamoll de verns )


Werydd [ -ridh]
1 Y Werydd l’Oceà Atlàntic
Una forma truncada de Yr Iwerydd
Talywerydd (“Tal-y-werydd”) nom de casa d’ Aber-arth (comarca de Ceredigion) (a la llista de socis a “The Transactions of the Honourable Society of Cymmrodorion” 1961 / Part 1)
2 Werydd  Name of a street in Aber-arth (county of Ceredigion)


ETIMOLOGIA: (“(l’) extremitat (de) l’Atlàntic”, lloc davant l’Atlàntic) (tâl = final; davant) + (y = article definit) + (Werydd = Oceà Atlàntic)


weunog [ wei -nog]
1 Vegeu: wynog abundant en xais
(Hafodeunog = Hafodwynog)

wfft [ uft ]
1 exclamació se deubuig, insatisfacció; Quina vergonya!
gweiddi wfft i protestar contra (“cridar ‘wfft’ a”)

wh- [-]
1 Aquesta convenció ortogràfica anglesa es fa servir per representar el so [hw] , pronunció característica al sud-oest de chw- [khw]
chwech / hwech = sis

En aquest diccionari però farem servir la grafia hw-
..1/ ës un representació més lògica del so
..2/ Es pot veure com a mig camí entre la forma plena (nordenca i estàndard) chw- [khw] i la forma del sud-est amb pèrdua de h- [h] .
(chwarae = jugar (estàndard), chwara nord-oest, hware sud-oest, wara sud-est)

wi
[ui] verb
Gal·les del Sud
1 forma col·loquial de yr wyf fi = jo sóc / jo estic....
Wi newydd weld ych brawd ar yr hewl
Acabo de veure el vostre germà al carrer

wi
[wi] substantiu masculí
PLURAL wiau [wi-e]
Gal·les del Sud
1 ou (forma estàndard: wy)
NOTA: in dialect writing, south-west wie [wi-e], south-east wia [wi-a]

wia
[wi-a] substantiu masculí
Gal·les del Sud-est
1 ous; vegeu wi

wie [wi-e] substantiu masculí
Gal·les del Sud-oest
1 ous; vegeu wi

wiliwch am y Gwr Drwg a mae e'n siwr o ddod [wi-li-ukh am ø guur druug a mai en shuur o dhood]
Gal·les del Sud
1 parla del dimoni i veuràs com ve
ETIMOLOGIA: (wiliwch < chwedleuwch = parleu) + (am = de, sobre) + (y Gwr Drwg, l'home dolent, és a dir 'el dimoni') + (a mae e, forma col·loquial de ac mae ef = i ell està, i ell és) + (yn = partícula de vinculació) + (siwr = segur) + (o = de) + mutació suau + (dod = venir)

Wil [WIL] substantiu masculí
1º nom - Guillem (forma diminutiva)

Wiliam
[WIL yam] substantiu masculí
1 nom - Guillem

Wilym [ wi-lim ]
1 en certs topònims en una forma antiga genitiva – és a dir, amb mutació suau Gwilym > Wilym
..a/ Rhydwilym (SN1124) localitat de la comarca de Caerfyrddin (Gal·les del Sud-oest) a Llandysilio
(“(el) gual (de) Guillem”)
..b/ Stad Pontwilym (“Pontwillim Estate”), Aberhonddu (comarca de Powys)
“urbanització de Pontwilym” (“(el) pont (de) Guillem”)
..c/ Craigwilym topònim de Pen-tyrch (comarca de Caer-dydd) - nom d’un habitatge a l’any 1666
(“(la) roca (de) Guillem”)

winc
SUBSTANTIU FEMENÍ
[wingk]
PLURAL: winciau [wingk ye]
1 picada d'ull
·······rhoi winc fawr ar
·······fer l'ullet (a algú) - ('donar gran picada d'ull sobre') (per exemple, per indicar que es mofa d'una tercera persona)
2 (dit de la manca de son)
·······Cysgais i'r un winc y noson honno
·······Aquella nit no vaig aclucar l'ull en tota la nit fer l'ullet ('no vaig dormir ni una picada d'ull aquella nit')
ETIMOLOGIA: anglès "wink'" = picada d'ull; anglès antic "wincian" = fer una picada d'ull. Paraula relacionada: alemany "winken" = fer signes amb la mà, dir adéu amb la mà, "der Wink" - signe amb la mà, picada d'ull, senyal fet amb el cap


winwnsyn, winwns
[wi NUN sin, WI nuns; ni O nin, ni O nod ] substantiu masculí
1 ceba (South); Nord: nionyn, nionod

winwns yn picl
[WI nuns øn PI kil] (pl)
1 cebes petites en vinagre

Winsh-fawr [ winsh- vaur ] substantiu femení
1 llogaret al sud de Clwydyfagwyr (comarca de Merthyrtudful)
Aquí hi ha “Winch Fawr Road” (que seria Heol Winch-fawr en gal.lès) i al poble del costat, Heolgerrig, hi ha “Winch Fawr Park” que seria Parc Winch-fawr en gal.lès)
ETYMOLOGY: “y winsh fawr” “la gran font” (y = article definit) + (winsh = font) + mutació suau + (mawr = gran)
 )

Winsh-wen [ winsh- wen ] substantiu femení
1 (SS6896) poble al sud-est de Y Trallwng (SS6996) a la comarca d’Abertawe
ETYMOLOGY: “y winsh wen” “la font blanca” (y = article definit) + (winsh = font) + mutació suau + (gwen forma femenina de l’adjectiu gwyn = blanc)

wisgeren
[ wi- ske -ren] femení
PLURAL wisgers [ wi -skers]
1 bigoti (gat, ratolí)
ETYMOLOGY: (wisger = bigoti < anglès whisker = bigoti) + (-en sufix afegit a un substantiu d’una altra llengua per gal.lesitzar-la)
Anglès whisker < whisk < wisk (= escombrar) < escandinau
Cf noruec viske (= fregar, netejar), German wischen (= fregar)

Y Wladfa
[ør WLAD va] substantiu femení
1 (Gwladfa Patagonia) el poblament gal.lès de la Patagònia (establert l’any 1865)
creulys y Wladfa Magellan ragwort (Senecio smiithi)

wlpan, wlpanau
[UL pan, ul PA ne] substantiu masculí
1 ulpan (curs d'imersió del gal·lès basat en cursos d'aprenatge ràpid de l'hebreu)

-wm [ - ] X
1 Algunes paraules en gal·lès són d’origen llatí. Manllevats de l’anglès, retenen com le sparaules angleses la forma plural llatina.
auditoriwm, awditoria = auditori
bacteriwm, bacteria = bacteri
candelabrwm, candelabra = candelabre
mileniwm, milenia = mil·leni
pericóndriwm, pericóndria = pericondri
refferendwm, refferenda = referèndum
stadiwm, stadia = estadi
  

Wmffre
[UM fre] substantiu masculí
1 nom d'home

wnaeth [ wnaith ] verb
NOTA: Col.loquialment: naath (normalment escrit nath)  
1 a wnaeth que va fer. Gwnaeth = tercera persona singular del preterit gwneud (= fer)
Pa beth a wnaeth ef? > Be’ naath e? Què va fer? (“és”) quina cosa que va fer?”)

wnaiff [ wnaif ] verb
NOTA: Col.loquialment: sovint naiff
1 a wnaiff que farà.
Gwnaiff = tercera persona singular del futur de gwneud (= fer)
Pa beth a wnaiff ef? > Be’ naiff e? Què farà? (“és”) quina cosa que farà?”)

wnawn [ wnaun ] verb
NOTA: Col.loquialment: sovint nawn  
1 a wnawn que farà. Gwnawn = segona persona plural del futur de gwneud (= fer)
Pa beth a wnawn ni? > Be’ nawn ni? Què farem? (“és”) quina cosa que farem?”)
Beth yn y byd ’wnawn ni? Què dimonis farem?


wnei di?
 [ wnei dii]
1 a wnei di? ho faràs?
Afegiment després d’un imperatiu, per demanar
Gwrando, wnei di! Escolta!
Rwan, Beca, ’nghariad i, gafael di'n siansi Huw bach, wnei di? Ara, Beca, reina, agafa el jersei d’en Huw
Mae eisiau dwy gadair arall o'r parlwr. Cyrhaedda nhw, wnei di? Cal dues cadires de la sala d’estar. Ves-hi a buscar-les.
Darllen o, Jên Elin, wnei di? Llegeix-ho, Jên Elin,
ETIMOLOGIA: (a = partícula interrogativa) + mutació suau + (gwnei di = faràs)  

wn i ddim
[un i DHIM] (verb)
1 no sé

wnnog [ u -nog]
1 Vegeu: wynog abundant en xais
(Hafodwnnog = Hafodwynog)

-wr
[ur] (sufix ) denota agent - forma de 'gwr' = home

Wrecsam
[WREK sam] * Vegeu: Cyngor Bwrdeistref Sirol Wrecsam
[urth] al costat de; amb certs verbs = a (dweud wrth = dir a) wrth [urth] (prep)
1 al costat de



-wrth
[urth] (preposició)
1 a prop
-(1) wrtho i
[UR thoi] (prep)
1 (primera persona singular) aprop meu
-(1) wrthon ni [UR tho ni] (prep)
1 (primera persona plural) aprop de nosaltres
-(2) wrthot ti [UR tho ti] (prep)
1 (segona persona singular) aprop tu
-(2) wrthoch chi [UR tho khi] (prep)
1 (segona persona plural) aprop de vosaltres
-(3) wrtho fe / fo [UR tho ve / vo] (prep)
1 (tercera persona singular masculina) aprop seu (ell)
-(3) wrthi hi
[UR thi hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) aprop seu (ella)
-(3) wrthyn nhw (forma literària - wrthynt hwy) [UR thi nu, UR thint hui] (prep)
1 (tercera persona plural) aprop d' ells / d'elles (3)

wrth 
1 (juxtaposició)
..1/ cefn wrth gefn donant-se l’esquena
(però: wyneb yn wyneb cara a cara)
tai cefn wrth gefn cases que es donen l’esquena
..2/ rudd wrth rudd molt a prop l’un de l’altre (galta a costa de galta)
..3/ ystlys wrth ystlys costat a costat
wrth y drws [URTH] (frase) 1 a la porta

2 després de verbs
(Nord) bwrw’ch bol wrth rywun franquejar-se a
galw rhywbeth wrth ei enw dir pa al pa i vi al vi (“anomenar alguna cosa amb el seu nom”)

achwyn wrth [URTH] (verb) 1 queixar-se a
digio wrth
[URTH] (verb)1 enfadar-se amb

3
modismes
wrth ei fodd
[urth i VOODH] (adv)  ben content, super content
wrth weithio'n galed
[URTH] (conj) mentre que treballava molt

wrth eich bodd
1 bod wrth eich bodd dros... alegrar-se de
Rw i wrth ’y modd drosoch chi Me n’alegro (del teu èxit, etc) (“estic a la meva satisfació sobre teu”)

wrth eich galwedigaeth [urth økh gal-we--geth] adverb
1 segons el seu ofici
ETIMOLOGIA: (wrth = per) + (eich = el vostre) + (galwedigaeth = ofici)

wrth fodd eich calon [ urth voodh økh ka-lon]
1 que us agrada moltíssim (“a la satisfacció del vostre cor”)
gwneud gwaith sydd wrth fodd eu calon fer una feina que li agrada moltíssim
Dyn wrth fodd fy nghalon yw e
És un home tal com a mi m’agraden
ETIMOLOGIA: (wrth = a) + mutació suau + (bodd = satisfacció) + (eich = el vostre) + (calon = cor)



wrth gefn [ urth ge -ven] adverbi
1 en reserva
bod gennych ddigon wrth gefn tenir prou per viure
cadw (rhywbeth) wrth gefn tenir una reserva (d’alguna cosa)
ETIMOLOGIA: “a l’esquena” (wrth = per) + mutació suau + (cefn = esquena)  

wrth fodd eich calon [ urth voodh økh ka-lon]
1 que us agrada moltíssim (“a la satisfacció del vostre cor”)
gwneud gwaith sydd wrth fodd eu calon
fer una feina que li agrada moltíssim
dyn wrth fodd fy nghalon yw e
és un home tal com a mi m’agraden
ETIMOLOGIA: (wrth = a) + mutació suau + (bodd = satisfacció) + (eich = el vostre) + (calon = cor)


wrth gwrs
[urth KURS] (frase)
1 és clar

wrthi [ ur -thi] adv
1 ‘a prop d’ella’ tercera persona singular femenina de la preposició wrth
1 ocupat
bod wrthi fel petai'n lladd nadroedd estar treballant assíduament (“fent-ho com si estigués matant serps”)
bod wrthi fel lladd nadroedd estar treballant assíduament (“fent-ho com matant serps”)

-ws
[us] (verb)
1 (arcaic; existeix a la llengua col·loquial del Sud) tercer persona singular preterit = gal·lès estàndard -odd. "rhedodd / rhedws" [RHE dodh / RHE dus] = va córrer

-ws [us] suffix
1 en paraules tretes de l'anglès antic o mitjà amb l'element final -us (de {huus} = casa; és a dir, com a segona element, amb vocal curta i la pèrdua de la "h" inicial)
En anglès modern, moltes d'aquestes paraules han estat reformades amb {haus} "house" en comptes de {-us}.
betws església (la forma en anglès modern, però no és en ús general) < "beadhouse" = casa de pregar)
rheinws presó de l'anglès "roundhouse" (casa rodona)
wyrcws casa de treballs forçat pels pobres (segle 1800) , de l'anglès "workhouse" = casa de treball
storws magatzem, de l'angles "storehouse"(store = emmagatzemar)
briws rebost, de l'anglès 'brew-house' (= casa de fer cervesa; brew = fer cervesa)
coetsiws = ccotxera (de l'anglès "coach house", coach = cotxe, diligència)

wsnos [us -nos]
Gal·les del Nord-oest
1 week; Vegeu wythnos
mae’n well gan y band chwara ar ganol wsnos
el conjunt prefereix a mitjans de setmana
ETIMOLOGIA: wythnos > wthnos; (reducció de la vocal tònica wy > w); substitució de th per s a cause d la influència de la s de la síl·laba següent (wthnos > wsnos)

wt
[ut] substantiu masculí
1 (Sud-oest) penis (nom col·loquial)

wtra [ u -tra] substantiu femení
PLURAL wtregydd, wtrëydd [ w-trê-gidh, u-trê-idh ]
1 (centre de Gal.les, sobretot a l’antiga comarca de Trefaldwyn) camí petit
Wtra’rfelin
camí a prop de l’església de Dolgellau (“(el) camí (de)l molí”)
Wtra Plas-coch nom de carrer de Dolgellau (“(el) camí (de) Plas-coch”). Plas-coch vol dir “casa (apIral) vermella”
Tynyrwtra casa al camí a l’est de Llanidloes cap a Mynachlog (“(la) granjeta (de)l camí”)
ETIMOLOGIA: anglès dialectal outrake = camí per ovelles

NOTA: Sembla que wtra és la forma original de la paruala . Al racó del nord-oest de Gal.les una –a final normalment substitueix una –e final original. L’us de la –e final (wtre) pot ser a consequència de parlants amb –e final pensàven que parlants amb–a final utilitzàven una paraula amb una –e final original a les zones limítrofes on aquest tret es contrasta (per exemple, la zona de Dolgellau, on Dolgella / Dolgelle són formes locals). Si no és així, la forma plural podria haver influït la paruala (el canvi a > e al plural és degut a la [i] del sufix plural –ydd) A la zona “e final = a” de Gal.les central, per exemple a prop de Dolgellau, wtre > wtra


wtre [ u -tre] substantiu femení
1 forma de la paraula wtra a la zona “e final = e” de Gal.les central. Vegeu wtra


wwnco [wun -co] pronom masculí
Gal·les del Sud
1 aquell (allunyat); vegeu hwn acw

wy
1 al gal·lès parlat, hi ha una tendència per que es reduexi el diftong [wø-] > [u] ; alguns topònims que són formes reduïdes són estandàrds
chwydu (= vomitar) > chwdu (Nord), hwdu, wdu (Sud)
chwythu (= bufar) > chwthu (Nord), hwthu, wthu (Sud)
chwysu (= suar) > chwsu (Nord), hwsu, wsu (Sud)
chwyrnu (= roncar) > chwrnu, hwrnu
gwyndon (= pastura) > gwndon > gwndwn
gwynnu (= blaquejar) > gwnnu
gwythi > gwthi (venes, tendons) (Sud)
hwyrach (potser) > wrach (Nord)
Llan Wyndaf (ésglésia de Gwyndaf) > Llanwnda (poble de Powys)
Bod Wynnog (ésglésia de Gwynnog) > Botwnnog (poble de Gwynedd)
tywyllwch > *tywllwch (= foscor) > twllwch
tywysu (dirigir) > *tywsu > twsu
tewychu (= engreixar, enfreixar-se) > tywychu > *tywchu > twchu
awyddu (desitjar) > awdduç > wddu
ewyllys (= voluntat; testament) > wyllys > wllys
tywynnu (= brillar) > tywnnu > twnnu

wy
1 diftong - vocal [u] + vocal [i]
2 als dialectes a la síl·laba penúltima wy es redueix a w, sobretot al Sud
wythnos (= setmana) > wthnos, wsnoth
wyneb (= cara) > wmed
twymiad (= escalfament) > twmiad
Algunes formes amb w ara són estàndards
twmpath (= pujolet) < twympath < twynpath
Llafar Gwlad Mai 93
Llan y Gwyryfon (església de les verges) > Llangwyryfon (poble de Ceredigion) > Llangwyryddon (canvi f > dd) > Llangwrddon (forma local del nom del poble)
(Maldwyn, Powys) cwynos (= àpat) > cwnos ENG-Z
gwydn [gwi-] (= dur) > gwwyddn [gwui-] > gwyddyn [gui-] > gwddyn [gu-]

3 La wy en monosíl·labes i polisíl·labes és sovint d’una ‘e’ llarga en britànic (paraules del cètlic comú, o manlleus del llatí)
cadwyn (= cadena) < britànic < llatí cadêna (= cadena)
cannwyll (= espelma) < britànic < llatí candêla (= espelma)
cwyr (= cera) < britànic < llatí cêra (= cera)
dwys (= dens) < britànic < llatí dênsus (= dens)
eglwys (= església) < britànic < llatí ecclêsia (= església)
egwyddor (= principi) < britànic < llatí âbêcêdârium (= alfabet)
gwenwyn (= verí) < britànic < llatí venênum (= verí)
proffwyd (= profeta) < britànic < llatí profêta (= profeta)
rhwyd (= xarxa) < britànic < llatí rête (= xarxa)

També d’altres procedències
paradwys (= paradís)< britànic < llatí paradîsus (= paradís)
swyn (= encant) < britànic < llatí signum (= signe)
synnwyr (= sentit) < britànic < llatí sentîre (= sentir)

wy, wyau [UI, UI e] substantiu masculí
1 ou (Sud - wi [wii]
2
moel fel wy (‘calb com un ou’) completament calb
3 (Gal.les del sud-est, i Ceredigion) pilio wyau no anar al gra, fugir de l’estudi, escopir fora de la trona, regar fora del test
heb bilo wyau anant de dret a l’assumpte

4 wylys albergínia
neologisme; de l’americà eggplant (= albergínia) (“ou-planta”, planta de l’ou) (wy = ou) + mutació suau + (llys = planta)

wybren
[WI bren] substantiu masculí
1 cel
 
Yr Wyddfa [ør uidh-va]
1 (SH6054) muntanya de Gwynedd (la més alta de gal.les) la més alta de Gal·les - 1085m "(cim de) la tomba/el túmul"
Nom anglès: Snowdon (“turó de neu”)

Moel yr Wyddfa - nom del cim d’aquesta muntanya
(Yr Alpau) Y mae'r mynyddoedd enfawr hyn yn gwneud i'n Gwyddfa fach ni
edrych fel twmpath gwâdd ymron, a Bannau Brycheiniog fel cwys ar ôl yr aradr
(Seneddwr ar Dramp, Rhys J Davies, 1935)
(Els Alps) Aquestes muntanyes enormes fan que la nostra Gwyddfa petita gairebé s’assembli una talpera, i Bannau Brycheiniog com un solc darrere una arada

Gwyddfa Rhita Gawr (“el túmul del gegant Rhita”) nom antic de la muntanya

2 Trên Bach yr Wyddfa (“el petit tren / el tren de la via estreta de Yr Wyddfa”) Snowdon Mountain Railway

3  lili’r Wyddfa Lloydia serotina lliri de Y Wyddfa

4 altres topònims
..a/ Gwêlyrwyddfa vista de la muntanya anomenada Yr Wyddfa,
(gwêl = vista) + (yr Wyddfa nom de muntanya, “la tomba”)
Nom de carrer de Porthaethwy (comarca de Môn)  
 
..b/ Tremywyddfa / Trem y Wyddfa “vista (de) (la muntanya anomenada) Y Wyddfa”
nom de casa, i nom de carrer d’alguns llocs
 
5 Pe bydde’r Wyddfa i gyd yn gaws / Mi fydde’n haws cael enllyn (part d’un versicle tradicional)
Si (la muntanya de) Yr Wyddfa fós tot formatge / seria més fàcil obtenir companatge

pan fo'r Wyddfa'n gaws
(per indicar que és molt poc probable que passi alguna cosa) (“quan Y Wyddfa sigui de formatge”)

ETIMOLOGIA: yr Wyddfa < y Wyddfa (y = article definit) + mutació suau + ( gwyddfa = túmul)

Wyddgrug, Yr
[ør UIDH grig] substantiu femení
1 ciutat del nord-est "la tomba/el túmul vegeu: Cyngor Sir y Fflint

wyddwn i ddim [ ui –dhun i dhim] verb
1 jo no sabia
wyddwn i ddim llai na...
estava segur que..., estava convençut que..., a mi em semblava que... (“no sabia menys que”)
wyddwn i ddim llai na’i fod e wedi boddi
estava convençut que s’havia ofegat
ETIMOLOGIA: wyddwn i ddim < ni wyddwn i ddim (ni = partícula negativa - col·loquialment es perd aquesta partícula negativa) + mutació suau + (gwyddwn = jo sabia, < gwybod = saber) + (i = jo) + (ddim = pas)

Wyl Eilian [uil eil -yan] adverbi

1 a la festa d’Eilian, el 13 de gener Ocurreix en la dita que refereix a l’extensió del dia després del solstici hivernal que es fa palpable a partir del Nou Any.
Awr fawr Calan, dwy Wyl Eilian, tair Wyl Fair
‘gran hora (a la) calenda (“awr fawr y Calan”), dues a la festa d’Eilian, i tres a la festa de Maria’
és a dir, al Dia de Nou Any (Y Calan) (gener 1), el dia haurà augmentat en una hora (mitja hora al matí i mitja hora al vespre), dues hores a la festa d’en Eilian (Gwyl Eilian) (gener 13), i tres hores a la festa de na Maria (Gwyl Fair) (febrer 2)

NOTA: Wyl Eilian < Gwyl Eilian = festa de sant Eilian. En frases adverbials, hi ha mutació suau de la consonant inicial, per tant gwyl > wyl.

wylo
[WI lo] (verb)
1 plorar

wyn
[UIN] (pl)
1 (forma plural) vegeu: oen [OIN] = xai
ºWyn
[WIN] substantiu masculí
1 cognom = de cavells rossos (forma anglicitzada: Wynn, Wynne·[win] ºWyn ºWyn

wyneb, wnynebau
[UI neb, ui NE be] substantiu masculí
1 cara

wyneb yn wyneb
[UI neb øn UI neb] (adv)
1 cara a cara

..1 w^yr [ uir ] substantiu masculí
PLURAL wyrion [ uir -yon]
1 nét
gor-wyr besnét
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic;
Paraules relacionades: irlandès ó < ua (= nét; originalment descendant)
cf llatí puer (= nen, nena; fill), grec pais, paidós (= nen, nena)

 

..2 wyr [ uir ] verb
1 forma amb mutació suau de gwyr ell / ella sap
ni wyr (ell no sap / ella no sap) és col.loquialment wyr e ddim / wyr hi ddim
Wyr e ddim beth yw beth
no sap les coses (“no sap que és què”)

wyrcws [wør -kus] substantiu masculí
1 (Història) 'casa de treball' - una institució mantinguda per els contribuents d'una parròquia on els pobres estaven internats i obligats a realitzar feines sense remuneració
mae'r gostyngiad yn y prisie wedi gyrru sawl ffarmwr i'r wyrcws
la davallada dels preus ha fet que molts grangers hagin hagut d'entrar en la casa de treball
ETIMOLOGIA: anglès workhouse 'casa de treball' (work = treball, house = casa). En anglès modern és {wøørrkhaus}, però la paraula gal·lesa conserva la pronunciació antiga de la paraula en anglès {wørkus}. En anglès modern s'ha recompost la paraula donant la pronunciació plena dels dos elements "work" i "house".

wyres
[ui -res] substantiu femení
PLURAL wyresau [ui-re-se]
1 néta
ETIMOLOGIA: (wyr = net) + (-es sufix per indicar una femella)

wyrion
[UIR yon] (pl)
1 (forma plural) vegeu: wyr [UIR] = net

wyrlod [ wør -lod] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de gwyrlod, una forma del sud-est de gweirglodd (= prat)
2 Y Wyrlod-ddu granja al nord de Cefncoedycymer (comarca de Merthyrtudful), a la carretera d’Aberhonddu
(y weirglodd ddu = el prat negre)

Wysg
[UISK] substantiu femení
1 nom de riu del sud-est

wyt
[UIT] (verb)
1 éts / estàs
2 (pregunta) éts / estàs...? 3 (resposta) sí, éts / estàs

wyth
[UITH] substantiu masculí
1 vuit

wythfed
[UITH ved] (adjectiu)
1 vuitè

wythnos
[uith nos]
PLURAL wythnosau [uith no se]
1 setmana
ETIMOLOGIA: 'vuit nits'; (wyth = vuit) + (nos = nit)


wyt ti? = a wyt ti?
[UI ti] (verb)
1 ets / estàs?

x [eks] substantiu femení
1 ics, lletra 24 de l'alfabet romà de vint-i-sis lletres
(nom gal.lès: ecs, plural ecsys, ecsiau [ek-sis, ek-sye] )
...1 a,
2 b,
3 c, 4 d 5 e, 6 f, 7 g, 8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m, 14 n, 15 o, 16 p, 17 q, 18 r, 19 s, 20 t, 21 u, 22 v, 23 w, 24 x, 25 y, 26 z
2 no hi és a l’alfabet tradicional gal·lès

1 (lletra) (nom: ecs = ics) forma de la vint-i-segona lletra de l’alfabet grec, khi, que representa el so [kh]
Aquesta lletra usada per epresentar ‘Jesucrist’ – perque és la primera lletra de ‘Khristos’ (XPISTOS)
2 (lletra) (nom: ecs = iks) per referir a alguna cosa amb forma de x
croesffordd ar ffurf x
una cruïlla amb forma de lletra x
3 (lletra) (nom: ecs = iks) classificació de cine – indica una pel·lícula no daient perls menors de dinou anys (nom: croes = creu)
tystysgrif Xç certificat X
ffilm Xç pel·lícula X
1 (lletra) (nom: ecs = iks) Persona de la qual no se sap la identitat: (nom: ecs = iks)
Mr. X el senyor X
bywyd ac ameserau X la vida i l’època d’en X
4 (lletra) (nom: ecs = iks) alguna cosa desconeguda
rhaid canfod beth yw'r ffactor X sydd yn achosi y sefyllfa siomedig hon
hem de desbinar quin és el factor X que causa aquesta situació decebedora

5 (lletra) (nom: ecs = iks)
alguna cosa identificada contratant-la amb la lletra ‘y’ o les lletres ‘y’ i ‘z’
crómosom x, crómosom ecs cromòsom x (un ou fertilitzat amb dos cromòsoms x evoluciona com a femella; un x amb un y es fa mascle (nom: ecs = iks)
6 (símbol) número romà = 10 (nom: ecs = iks)
7 (símbol) (nom: ecs = iks) petó
8 (símbol) (nom: croes = creu) per indicar un lloc en un mapa
mae croes y dynodi’r fan el lloc està assenyalat amb una x, una creu indica el lloc
9 (símbol) (nom: croes = creu) (votació) marca per indica una tria
10 (símbol) (nom: croes = creu) (èxamens) indica un error
11 (símbol) (nom: croes = creu) marca o firma d’una persona analfabeta
12 (símbol) (nom: ecs = iks) Matemàtiques: representa una quantitat desconegada
buddsoddi x o filoedd o ewros
invertir x mil euros


13 (símbol) (nom: ecs = iks) Matemàtiques: variable en àlgebra
pelydr x, pelydr ecs = raig x; radiografia (anomenat així per W.C. Röntgen a l’any 1895 del símbol algebraic d’una quantitat desconeguda)

14 (símbol) (nom: ecs = iks) Matemàtiques: echelin x, echelin ecs eic x d’un gràfic
15 (símbol) (nom: ecs = iks) Matemàtiques: indica la multiplicació
3 x
2 = 6
, mae tair gwaith dau yn chwech, mae tri dau yn gwneud chwech

16 (símbol) (nom: croes = creu) Matemàtiques: indica dimensions
cwpwrdd tridarn cynnar (48” lled x 76” uchder) (= pedair modfedd a deugain o led wrth un ar bymtheg a thrigain o uchder) armari de tres parts de quaranta-vuit polzades d’ample i setanta-sis d’alçada) (nom: ecs = iks)


Y, y [ø] substantiu femení
1
) lletra vint-i-nou de l'alfabet romà de vint-i-sis lletres
..1 a,
2 b,
3 c, 4 d 5 e, 6 f, 7 g, 8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m, 14 n, 15 o, 16 p, 17 q, 18 r, 19 s, 20 t, 21 u, 22 v, 23 w, 24 x, 25 y, 26 z
2
) lletra vint-i-nou de l'alfabet gal.lès tradicional de de vint-i-nou lletres
..1 a,
2 b,
3 c, 4 ch, 5 d, 6 dd 7 e, 8 f, 9 ff, 10 g, 11 ng, 12 h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m, 18 n, 19 o, 20 p, 21 ph, 22 r, 23 rh, 24 s, 25 t, 26 th, 27 u, 28 w, 29 y



y [ø]
1 representa la vocal neutra; en monosíl·labes antigament no era possible fonologicament (només y [i] era possible - per exemple llyn = llac) però avui en dia hi alguns manlleus de l’anglès amb y [ø] , que substitueix la ‘u centralitzada’ anglesa que es realitza gairebé com (o exactament com, amb alguns parlants d’anglès) la vocal neutra anglesa

Hyn [høn] = hun (un de la tribu germànica)
byn [bøns] = pastissets
En una època anterior, (pre 1700) l’anglès encara no havia evolucionat la ‘u centralitzada’ i feien servir la ‘u posterior’ com a les parules en anglès modern ‘bull’ (= brau) ‘bush’ (= arbust’), i paruales com aquestes es van incorporar la gal·lès amb [u]

A continuació fem servir el símbol u· per representar the la ‘u centralitzada’, a l’Alfabet Internacional fonètic una ‘v’ invertida
anglès ‘cut’, ara pronunciada [ku·t, køt] però antigament [kut] , és gal·lès modern cwt [kut]

Algunes paraules s’escriuen en gal·lès modern amb w però de fet es diuen amb [ø]
Exemple: bws [bøs] = autobus

2 En reformacions angleses de la grafia de topònims gal·lesos s’escriu ‘u’ (perquè aquesta lletra també representa [ø]). Per tant les formes errònies següents:
..1/ Dyffryn > “Duffryn” (“vall”, topònim fprça comú)
..2/ Crymlyn > “Crumlin” (“vall curbada”, poble de la comarca de Caerffili)
..3/ Dynfant > “Dunvant” ( = dyfn-nant “vall profunda”, poble de la comarca d’Abertawe)



..1 y
[ø] (article definit )
(yr davant de vocal)
1 y ci = el gos
yr wy =
l’ou
Causa mutació suau amb substantius femenins
merch, y ferch = noia, la noia

2 de vegades es troba en topònims amb cognoms anglesos
Llwyn-y-grant anteriorment una granja de Caer-dydd, el nom es conserva en noms de carrers (llwyn = bosquet)
Twynyrharris nom de granja de Ystradmynach (Comarca de Caerffili) (twyn = turó)

3 article definit fals; de l’afluixament d’una vocal inicial que aleshores se separa i es travta com a article definit
(a) topònims
Aberffro (poble de la comarca d’Ynys Môn) > Y Berffro
Abermo (poble de la comarca de Gwynedd) > Y Bermo
América (Amàrica) > Y Mérica (i’r Mérica = a Amèrica)
Amwythig
(nom gal·lès de Shrewsbury, Anglaterra) > Y Mwythig
Aradur (poble de la comarca de Caer-dydd) > Y Radur
Elái (= nom de riu del sud-est) > Y Lai
Ewenni (= nom de riu del sud-est) > Y Wenni
Iwerddon (= Irlanda) > Y Werddon

En alguns topònims amb ynys (= prat) com a primer element
Ynysawdre (county of Pen-y-bont ar Ogwr) > Y Snawdra
Ynysgiwen (county of Castell-nedd ac Aberafan) > Y Sgiwan

(b) pronoms
efô = (ell) > y fo

(c) substantius comuns
eboles (poltra) > y boles, que al nord-oest s’entén com si fós (l’article definit) + (mutació suau) + (poles), i aquesta forma amb ‘p’ inicial és fa servir generalment al nivell col·loquial

4 (article definit) (ús irregular) a la llengua col·loquial, i de vegades en topònims, es troba amb noms de rius
..1/ Twyn Crug yr Afan (“el turó del túmul del riu Afan”), i “Bwlch yr Afan” (“El port del riu Afan”) a prop de l’ull del riu a la carretera entre Cwm-parc (comarca de Rhondda Cynon Taf) and Blaengwynfi (comarca de Castell-nedd ac Aberafan).
..2/ Parcyrirfon (“parc yr Irfon”, camp al costat del riu Irfon) urbanització de Llanfair yn Muallt
..3/ Bum lawer gwaith yn tosturio wrth yr afon Alun yn y pwynt lle y mae yn colli ei hunan yn y Dyfrdwy. (Rhys Lewis / Daniel Owen / 1885 / tudalen 19)
Moltes vegades tenia llàstima del riu Alun al lloc on es perd al riu Dyfrdwy


- y mae
[ø MAE] (verb)
1 és / està

- y mae ef
[ø MAE EEV] (verb)
1 és / està (ell)

- y mae hi
[ø MAE HII] (verb)
1 és / està (ella

- y maent
[ø MAINT] (verb)
1 són / estàn

- y maent hwy
[ø MAINT HUI] (verb)
1 són / estàn

..2 y [ø]
(yr davant de vocal)
1 partícula amb el verb BOD = ser, estar
y mae = és, està
yr wyf = sóc, estic

..3 y [ø]
1 relatiu - dyna'r ferch y bûm yn siarad â hi - veus allà la noi amb la qual estava parlant

ych
[IIKH] (verb)
1 sou / esteu (Sud)

ych chi
[ii khi] (verb)
1 sou / esteu (Sud)

ychwanegyn bwyd, ychwanegion bwyd
[økh wa NE gin BUID, økh wa NEG yon BUID ] substantiu masculí
1 aditiu alimentari

ychydig
[ø KHØ dig] substantiu masculí
1 mica
2 rhy ychydig massa poc
rhoi rhy ychydig o (rywbeth) donar massa poc (d’alguna cosa)
codi rhy ychydig ar (rywun) cobrar-li (a algú) massa poc

yd
[IID] (pl)
1 (forma plural) vegeu: yden [Ø-den] espiga

ydach chi?
[ø da khi] (verb)
1 sou / esteu? (Nord-oest)

ydan ni?
[ø da ni] (verb)
1 som / estem? (Nord-oest)

-ydd [idh]
sufix per formar substantius

1 (persona - home)
ysgrifenydd = secretari
melinydd = moliner
L’afegiment de -es indicata una femella
ysgrifenyddes = secretària
S’utilitza cada vegada més aqyest sufix com a sufix lliure de gènere
Estrictament arlunydd = artista (mascle); però s’usa també per indicar: artista (mascle o femella).
El problema és la forma plural, com que -ydd es considerava un equivalent al sufix -wr (home), i la forma plural de tots dos és freqüentment -wyr (homes). La forma plural de -ydd és -yddion que amb certes paraules és inusual fora d’un context formal

2 antigament popular per formar pseudònims de ‘bards’ (poetes)
Ogwenydd - nom d’un poeta que apareix com a autor d’un vers d’ una pedra lapidària de Pentir, Bethesda (comarca de Gwynedd) (Ogwen és una forma d’Ogwan, el nom del riu d’aquest indret)

3 (dispositu) llathrydd màquina per polir
gwasgydd espremedora

4 (substància) llathrydd edulcorant

ETIMOLOGIA: britànic *ij-ô;
sufix plural -yddion < *yddon < britànic ijon-es
NOTA: no hi ha afecció de vocals en formes compostes modernes; de vegades hi ha formes duals – gwesgydd (amb afecció), gwasgydd (sense afecció),

ydech chi? [ø de khi] (verb)
1 sou / esteu? (Nord-est)

yden, yd
[Ø den, IID] substantiu femení
1 gra de blat
2 yd = blat

yden ni?
[ø de ni] (verb)
1 som / estem? (Nord-est)

ydfran [ød vran] / nom femení
Plural: ydfrain [ød vrain]
1 gralla
ETIMOLOGIA:: (yd = cereals) + mutació suau + (brân = corb)


ydi [ø DI] és / està (gal·lès col·loquial unificat)

ydi e?
[Ø di e] (verb)
1 és / està? (ell) (gal·lès col·loquial unificat)

ydi hi?
[Ø di hi] (verb)
1 és / està? (ella) (Nord, gal·lès col·loquial unificat)

ydi’n wir [ ø-din wiir] verb
1 isn’t it / she / he? indeed it is / she is / he is
tag element after an afirmative statement, as an exclamation
mae hi’n dda, ydi’n wir she’s good, isn’t she?
ETIMOLOGIA: = ydi yn wir (ydi = és) + (yn wir veritablement); (yn = enllaç predicatiu) + mutació suau + (gwir = veritable, veraç)

ydi o?
[Ø di o] (verb)
1 és / està (ell) (Nord) º

ydlan
[ød lan] / nom femení
Plural: ydlannau [ød la ne], ydlannoedd [ød la nodh]
1 paller
ETIMOLOGIA: (yd = cereals) + mutació suau + (llan = tancat)


ydoedd ef [ø DOIDH ev] (verb)
1 és / està (ell)

ydoedd hi
[ø DOIDH hi] (verb)
1 és / està (hi)

ydw
[ø DU] * 1 soc / estic
2 (pregunta) soc / estic...? 3 (resposta) sí, soc / estic

ydw i?
[ø DU] (verb)
1 sóc / estic?

ydwyt
[ø DUIT] (verb)
1 (forma literària) 1 ets / estàs
2 (pregunta) ets / estàs...? 3 (resposta) sí, ets / estàs

ydy
[ø DI] (verb)
1 és / està (frase del tipus complement-verb)
2 (pregunta) és / està...? 3 (resposta) sí, és / sí, està

ydych
[ø DIKH] (verb)
1 sou / esteu
2 (pregunta) sou / esteu...? 3 (resposta) sí, sou / esteu

ydych chi?
[ø DI khi] (verb)
1

ydy e?
[ø DI e] (verb)
1 (pregunta) és / està...?

ydy hi?
[ø DI hi] (verb)
1 (pregunta) és / està...?

ydym
[ø DIM] (verb)
1 som / estem
2 (pregunta) som / estem...? 3 (resposta) sí, som / estem

ydyn
[ø DIN] (verb)
1 son / estàn
2 (pregunta) son / estàn...? 3 (resposta) sí, son / estàn

ydyn nhw?
[ø DI nu] (verb)
1 són / estàn?

ydynt
[ø DINT] (verb)
1 (forma literària) 1 son / estàn
2 (pregunta) son / estàn...? 3 (resposta) sí, son / estàn

ydy o
[ø DI o] (verb)
1 (Nord) (pregunta) és / està...?

ydyw
[ø DIU] (verb)
1 (forma literària) 1 és / està (frase del tipus complement-verb)
2 (pregunta) és / està...? 3 (resposta) sí, és / sí, està

yfed
[Ø ved] (verb)
1 beure

yfory
[ø VO ri] (adv)
1 demà

yma
[Ø ma] (adv)
1 aquí

ymadael
[ø MA del] (verb)
1 marxar (â = de)

ymadawiad [ ø-ma- dau -yad] substantiu masculí
PLURAL ymadawiadau [ ø-ma-dau- ya -de]
1 sortida, marxa, partida
2 dimissió d’una feina
3 mort
Ymadawiad Arthur La Mort d’Arthur (‘awdl’ - poema al.literat de metres diferents – d’en T. Gwynn Jones que va premiat amb la cadira de bard a l’eisteddfod de l’any 1902, sobre la mort d’Arthur, ferit després d’una batalla)
ychydig cyn ei ymadawiad un xic abans de la seva mort
ETIMOLOGIA: (ymadaw-, arrel de ymadael = marxar) + (-iad sufix per formar substantius)

ymaflyd codwm
[ø MAV lid KO dum] substantiu masculí
1 lluite lliure

ymarfer
[ø MAR ver] (verb)
1 practicar

ymarferol
[ø mar VE rol] (adjectiu)
1 pràctic

ymarfogi
[ø mar VO gi] (verb)
1 armar-se

ymbarél, ymbaréls / ymbarelau / ymbareli
[øm ba REL, øm ba RELS / øm ba RE le / øm ba RE li] substantiu femení
1 paraigua

ymbelydredd
[øm be LØ dredh] substantiu masculí
1 radiació

ymbelydrol
[øm be LØ drol] (adjectiu)
1 radioactiu

ymbincio
[øm BINGK yo] (verb)
1 maquillar-se

ymddangos
[øm DHANG gos] (verb)
1 manifestar-se, aparaèixer

ymddeol
[øm DHE ol] (verb)
1 jubilar-se

ymddidan
[øm DHI dhan, øm dhi DHAN yon] substantiu masculí
1 (literari) conversa, xerrada col·loquial - sgwrs

ymddidan â
[øm DHI dhan] (verb)
1 (literari) conversar, xerrar col·loquial - sgwrsio

ymddiddori (mewn)
[øm dhi DHO ri] (verb)
1 interessar-se per

ymddiried
[øm DHIR yed] (verb)
1 posar la confiança (yn = en)

ymddiswyddo [øm-dhi- sui -dho] verb
1 dimitir, renunciar
Cyhoeddodd Prif Weithredwr y cwmni ei fod yn ymddiswyddo ar ôl blwyddyn
Va declarar l’executiu en cap de l’empresa que renuncia després d’un any
ETIMOLOGIA: (ym- prefix reflexiu) + mutació suau + (diswyddo = acomiadar)


ymdrabaeddu [øm-dra- bei -dhi]
1 rebolcar-se; vegeu ymdrybaeddu


ymdreiglfa
[øm- dreigl -va] substantiu femení
1 Pedr-2 2:22 Eithr digwyddodd iddynt yn ôl y wir ddihareb, Y ci a ymchwelodd at ei chwydfa ei hun; a’r hwch wedi ei golchi, i’w hymdreiglfa yn y dom
Segona carta de Sant Pere-2 2:22
...
lloc done els animals es rebolquen
ETIMOLOGIA: (ymdreigl- arrel de ymdreiglo = rebolcar-se) + (-fa sufix nominatiu, que indica lloc)

ymdrochi
[øm DRO khi] (verb)
1 banyar-se


ymdrybaeddu [øm-drø- bei -dhi]
1 rebolcar-se
ymdrybaeddu yn y mwd rebolcar-se al fang
1 abandonar-se a, rabejar-se en
ymdrybaeddu mewn budreddi viure en el vici
ETIMOLOGIA: (ym- prefix reflexiu) + mutació suau + (trybaeddu = tacar; rebolcar-se)
NOTA: També ymdrabaeddu

ymennydd, ymenyddau
[ø ME nidh, ø me NØ dhe] substantiu masculí
1 cervell

ymenyn
[ø ME nin] substantiu masculí
1 mantega

ymerawdr, ymerawdwyr
[ø mhe RAU dør ] substantiu masculí
1 emperador

ymerodraeth, ymerodraethau
[ø me RO dreth, ø me ro DREI the] substantiu femení
1 imperi

ymestyn
[ø ME stin] (verb)
1 estendre's

ymfudiad, ymfudiadau
[øm VID yad, øm vid YA de] substantiu masculí
1 migració

ymfudo
[øm VI do] substantiu masculí
1 migrar

ymfudol
[øm VI dol] (adjectiu)
1 migratori

ymfudwr, ymfudwyr
[øm VI dur, øm VID wir] substantiu masculí
1 migrant

ymfyddino
[øm vø DHI no] (verb)
1 (exèrcit) mobiltzar-se

ymgeleddu
[øm ge LE dhi] (verb)
1 cuidar

ymgeleddwr, ymgeleddwyr
[øm ge LE dhur, øm ge LEDH wir] (verb)
1 un que cuida

ymgofleidio [øm-go- vleid -yo] verb
1 abraçar-se (l’un a l’altre)
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu o recíproc) + mutació suau + (cyfleidio = abraçar)


ymgom, ymgomion
[ØM gom, øm GOM yon] substantiu femení
1 (literari) conversa, xerrada col·loquial - sgwrs

ymgomio â
[øm GOM yo] (verb)
1 (literari) conversa, xerrada col·loquial – sgwrs

ymguddio [øm- gidh -yo] verb
1 amagar-se
Tai mawrion yn ymguddio yn y coed ar lannau’r afon segur
Grans cases amagades entre els arbres als marges del riu lent
mynd i ymguddio anar a amagar-se
2 refugiar-se
byddai’r glowyr yn ymguddio mewn manol pan ddeuai siwrne i lawr yr inclein
Els miners es refugiaven en una alcova quan un convoi de carros de carbó baixava el pendent
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu, ‘auto-‘, ‘-se’ ) + mutació suau + (cuddio = amagar-se)

ymgynhaliol
[øm-gø-nhal-yol] adj
1 de substistència
ffermio ymgynhaliol agricultura de substistència
ETIMOLOGIA: (ymgynhal-, forma de la síl·laba penúltima de ymgynnal = suportar-se) + (-iol sufix adjectival)

ymgynnig [øm- -nig] verb
1 oferir-se
ymgynnig ar gyfer rhywbeth oferir-se per alguna cosa
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu ) + mutació suau + (cynnig = oferir)


ymhén
[ø MHEN] (prep)
1º al cap de

ymhlîth
[ø MHLIITH] (prep)
1 entre

ymhobman
[ø MHOB man] (adv)
1 arreu

ymhôb
[ø MHOOB] (prep + det) a cada

ymiro [ø - -ro] verb
1 ungir-se
Daniel 10:3 Ni fwyteais fara blasus, ac ni ddaeth cig na gwin yn fy ngenau; gan ymiro hefyd nid ymirais, nes cyflawni tair wythnos o ddyddiau.
Daniel 10:3 .....           
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu ) + (iro = untar, lubricar)

ymlacio
[øm LAK yo] (verb)
1 relaxar-se, descansar-se

ymladd
VERB
[øm ladh]
1 lluitar, barallar-se
·······ymladd fel cwn a chathod
·······lluitar com gossos i gats = barallar-se sempre
·······rych chi'r Taffis a'r Padis yn ymladd fel can a chathod
·······vosaltres els 'Tafis' (gal·lesos) i els 'Padis' (irlandesos) es baralleu com gossos i gats
2 diwedd ar yr ymladd cessació de les hostilitats
3 ymladd neu ffoi (Biologia) lluitar o fugir
ETIMOLOGIA: sentit original - matar l'un a l'altre: ym- = prefix reflexiu i recíproc; causa la mutació suau; + lladd = matar


ymláen [øm LAIN] (adv)
1 endavant
2 o hyn ymláen a partir d'ara, d'aquí endavant (o = de) + (hyn aquest (temps)) + (ymláen = endavant)

ymlusgiad, ymlusgiaid
[øm LISK yad, øm LISK yed] substantiu masculí
1 rèptil

ymnhedd [ øm -nhedh] verb
1 (obsolet) suplicar
ymnhedd < ymanhedd = suplicar(ym + hyedd + -u)

Diarhebion 19:7 Holl frodyr y tlawd â'i casânt ef - pa faint mwy yr ymbellha ei gyfeillion oddi wrtho? er maint a ymnheddo, ni throant ato
Proverbis 19:7 .....

Esther 4:8 Ac efe a roddodd iddo destun ysgrifen y gorchymyn a osodasid yn Susan i'w dinistrio hwynt, i'w ddangos i Esther, ac i'w fynegi iddi, ac i orchymyn iddi fyned i mewn at y brenin, i ymbil ag ef, ac i ymnhedd o'i flaen ef dros ei phobl.
Esther 4:8 ....

ETIMOLOGIA: ymnheddu < ymanhedd < *ymanhyedd (ym- = prefix reflexiu) + (anhyedd = suplicació)

ymofyn
[ø MO vin] (verb)
1 voler
2 anar a buscar

ymolch
[Ø molkh] (verb)
1 rentar-se

ymolchi
[ø MOL khi] (verb)
1 rentar-se


ymoleuo [øm- o-lei-o] vn+
1 il·luminar
2 (substantiu masculí) il·luminació
Cyfnod yr Ymoleuo Edat de la Il·luminació
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu ) + mutació suau + (goleuo = il·luminar)

ymoleuol [ ø-mo-lei-ol] adjectiu
1 il·luminant
ETIMOLOGIA: (ymoleu- arrel de ymoleuo = il·luminar) + (-ol sufix per formar adjectius)

ymollwng [ø MO lhung] (verb)
1
 caure
ymollwng i anobaith caure en la desesperació

ymosod (ar)
[ø MO sod] (verb)
1 atacar ('posar-se sobre')

ympryd, ymprydiau
[ØM prid, øm PRD ye] substantiu masculí
1 dejuni

ymprydio
[øm PRØD yo] (verb)
1 dejunar

ymprydiwr, ymprydwyr
[øm PRØD yur, øm PRØD wir] substantiu masculí
1 dejunador

ymreolaeth
[øm re O leth] substantiu femení
1 autonomia

ymreolaethol
[øm re o LEI thol] (adjectiu)
1 autonòmic

ymreolaethwr, ymreolaethwyr
[øm re o LEI thur, øm re o LEITH wir] substantiu masculí
1 autonomista

ymrhyddâd [øm-hridh-haad ] v
1 liberació
rhyfel ymrhyddhâd guerra de liberació
ETIMOLOGIA: (ymrhydd- arrel de l verb ymrhyddháu = alliberar-se) + (-hâd, sufix per formar substantius de verbs amb la terminació -háu, = ha- + -ad)

ymrhyddáu [øm-hridh-hai ] v
1 alliberar-se
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu ) + (rhyddháu = alliberar )

ymroddi [øm RÔ dhi] (verb)
1 dedicar-se

2 ymroddi eich holl egni i’r gwaith o devote all one’s efforts to dirigir tots els vostres esforços a

ymweld â
[øm WELD] (verb)
1 visitar

ymweliad, ymweliadau
[øm WEL yad, øm wel YA de] substantiu masculí
1 visita

ymwelydd, ymwelwyr
[øm WE lidh, øm WEL wir] substantiu masculí
1 visitant

ymwisgo
[øm WI sko] (verb)
1 posar-se la roba, vestir-se

ymyrryd
[ø MØ rid] (verb)
1 interferir

ymysg
[ø MISK] (prep)
1 entre

ymwthio [øm UTH yo] (verb)
1
empènyer-se
2 ymwthio trwy’r dorf obrir-se pas / camí entre la multitud (“empènyer-se per la multitud”)


ymyriad [ø- mør-yad] substantiu masculí
PLURAL ymyriadau [ø-mør--de ]
1 interferència
2 ymyriad dwyfol intervenció divina
3 ymyriad â hawliau dynol la vulneració dels drets humans
ETIMOLOGIA: (ymyr-, arrel de ymyrru = interferir) + (-iad sufix per formar substantius)

yn
[øn] en, a, dins

yn-
[øn] (prep)
1 en, a, dins

(1) yno i
[Ø noi] (prep)
1 (primera persona singular) dins meu

(2) ynon ni
[Ø no ni] (prep)
1 (primera persona plural) dins de nosaltres

(3) ynot ti
[Ø no ti] (prep)
1 (segona persona singular) dins tu

(4) ynoch chi
[Ø no khi] (prep)
1 (segona persona plural) dins de vosaltres

(5) ynddo fe / fo
[ØN dho ve / vo] (prep)
1 (tercera persona singular masculina) dins seu (ell)

(6) ynddi hi
[ØN dhi hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) dins seu (ella)

(7) ynddyn nhw (forma literària: ynddynt hwy)
[ØN dhi nu - ØN dhint hui] (prep)
1 (tercera persona plural) dins d' ells / d'elles

yna
[Ø na] (adv)
1 allà yna yna

ynad, ynadon
[Ø nad, ø NA don] substantiu masculí
1 magistrat

ynad heddwch
[Ø nad HE dhukh] substantiu masculí
1 jutge de pau

yn ambell fan
[ø NAM belh VAN] (adv)
1 en alguns llocs

yn anffodus
[øn an FO dis] (adv)
1 per desgràcia

yn awr
[ø NAUR] (adv)
1 ara (Sud: nawr)

yn awr ac eilwaith
[ø NAUR ag EIL weth] (adv)
1 de tant en tant

yn barod
[øn BA rod] (adv)
1 ja

yn byw
[øn BIU] (frase)
1 vivint

yndach
[øn DAKH] (verb)
1 sí, sou /esteu (Nord-oest)

yndan
[øn DAN] (verb)
1 sí, som /estem (Nord-oest)

yn ddiamau
[øn dhi A me] (adv)
1 sens dubte

yn ddïau
[øn DHI e] (adv)
1 sens dubte

yn ddistaw bach
[øn DHI stau BAAKH] (adv)
1 d'amagatotis

yndech
[øn DEKH] (verb)
1 sí, sou /esteu (Nord-est)

ynden
[øn DEN] (verb)
1 sí, sou /esteu (Nord-est)

yn do?
[øn DOO] (frase)
1 = onid do; no era? no estava?

ynddi
[ØN dhi] (prep)
1 = vegeu "yn"

ynddo
[ØN dho] (prep)
1 = vegeu "yn"

ynddyn
[ØN dhin] (prep)
1 = vegeu "yn"

yndw
[øn DU] (verb)
1 sí, sóc / estic (Nord)

yndy
[øn DI] (verb)
1 sí, és / està (Nord)

yndyn
[øn DIN] (verb)
1 sí, son /estan (Nord)

yn eisiau
[øn EI she] (frase)
1 requerit

yn erbyn
[øn ER bin] (prep)
1 contra

yn farw
[øn VA ru] (frase)
1 mort

yn fry
[øn VRII] (adv)
1 a dalt

yn fy myw
[øn vø MIU] (adv)
1 (mai) de la vida

ynfyd [ØN vid] (adv)
1 dement, boig

2 mynd yn ynfyd wallgo’ posar-se furibund (“anar boig dement”)
bod yn ynfyd wallgo’ estar furibund (“anar boig dement”)

yn fynych
[øn VØ nikh] (adv)
1 sovint

yn fyw
[øn V¿W] (frase)
1 viu

yng
[øng] (prep)
1 en, a (forma d'yn amb mutació de C,G - Caernarfon / yng Nghaernarfon, Gwynedd, yng Ngwynedd)

yng : -yng-nghyfraith
[ø NGHØ vreth] * (sufix) polític (mab-yng-nghyfraith = fill polític, gendre)

yngan
[Ø ngan] (verb)
1 pronunciar

ynghanol
[ø NGHA nol] (prep)
1 al mig de

yn gynt
[øn GINT] (adv)
1 més d'hora

yn hytrach
[øn HØ trakh] (adv)
1 més aviat

yn llawes ei grys
[øn LHAU es i GRIIS] (adv)
1 sense jaqueta / jersei, portant només camisa

yn lle
[øn LHEE] (prep)
1 en comptes de

yn marw
[øn MA ru] (frase)
1 morint

ynn
[in] (plural) (plural form) veu: onnen = freixa

yn nhw
[i nu] (verb)
1 són / estan

yn ni
[i ni] (verb)
1 som / estem

yno
[ø NO] (adv)
1 allà (lloc que no és veu)

yn nwfn eich calon [ øn nu-vun økh ka-lon] adv
1 el el fons del seu cor (“en (la) profunditat (de)l vostre cor”)
ETIMOLOGIA: (yn = en) + mutació nasal + (dwfn = profunditat) + (eich = el vostre) + (calon = cor)

yn oes oesoedd
[øn ois OI sodh] (adv)
1 per sempre

yn ofer
[øn O ver] (adv)
1 inútilment

yn ogystal
[øn o GØ stal] (adv)
1 també

1 yn ôl
[ø NOOL] (prep)
1 segons

- yr Efengyl yn ôl Marc
[ør e VE ngil ø nool MARK] * segons l'evangili de Marc

2 yn ôl
[ø NOOL] (adv)
1 fa (cinc) anys
2 enrere

- dair blynedd yn ôl
[dai BLØ nedh ø NOOL] fa tres anys fa tres anys

- dod yn ôl
[dood ø NOOL] (verb)
1 tornar

- yn ôl ac ymlaen
[ø NOOL ag øm LAIN] (adv)
1 cap endavant i cap enrere

- yn ôl pob tebyg
[ø NOOL poob TE big] (adv)
1 molt probalament

yn raddol
[øn RA dhol] (adv)
1 gradualment

ynt
[int] (verb)
1 (literari) són / estan

ynta fa [ øn-ta va ]
1 al sud-est, forma de onid e (afegiment després d’un frase ‘anormal’, és a dir, que un element que no sigui el verb es posa primer, per èmfasi). Català: no? oi? eh?
Dyna storm fu nithwr ynta fa? (south-east) Quina tempesta hi va ser ahir, no?

yntau
[ØN te] (pronom) ell també

ynte
[øn TE] (prep)
1 (conjuncció) o
2 oi que sí?

yn unman
[ø NIN man] (adv)
1 enlloc

yn wir
[øn WIIR] (frase)
1 de veritat, veritablement

ynydu [ ø- -di] v
1 iniciar
iniciar en ynydu mewn
ETIMOLOGIA: (ynyd = inici) + (-u sufix per formar verbs)

yn y fan a’r fan [ øn ø van aar van] adv
1 en tal lloc, en un lloc indicat però no especificat
aem at bobl y farchnad a dweud wrthynt fod
“John Jones, Ty^-gwyn,” neu ryw berson dychmygol arall, yn ymofyn ei weled yn y fan-ar-fan
Acercàvem la gent del mercat i els dèiem que John Jones, de Ty^-gwyn, o un altre personatge inventat, els demanava veure en tal lloc


yn y Gymru gyfoes
[øn ø GØM ri GØ vois] (adv)
1 actualment a Gal·les

yn y Gymru Gymráeg
[øn ø GØM ri gøm RAIG] (adv)
1 a les zones no anglicitzades
2 entre els gal·lesos no anglicitzats (" al Gal·lès gal·lès")

yn y Gymru sydd ohoni
[øn ø GØM ri sidh o HO ni] (adv)
1 al país de Gal·les actual

ynys, ynysoedd
[Ø nis, ø NI sodh] substantiu femení
1 illa

Ynys Afallon
[ø nis a VA lhon] substantiu femení
1 paradís celta
2 zona identifica amb Glastonbury, Anglaterra del sud-oest - terres perdudes pels gal·lesos ?cap al l'any 700

Ynysgedwyn [ ø-nis ged -win]
1 SN7709 àrea d'Ystradgynlais Isaf (Brycheiniog, comarca de Powys)
Forma local: ’Sgedwyn
2 escó al consell comarcal de Powys

ynys groesi, ynysoedd croesi
[ø nis GROI si] substantiu femení
1 illa de vianants

Ynys Gybi
[ø nis GØ bi] substantiu femení
1 illa del nord-oest, a l'illa de Môn ('illa d'en Cybi')

Ynys Manaw
[ø nis MA nau] substantiu femení
1 l'Ílla de Man

Ynysmeudwy [ ø-nis mei -dui]
1 SN7305 poble de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
Nom local: Smiitw
ETIMOLOGIA: (aparentment “ynys y meudwy” - ‘prat de l’ermità’)

NOTA: Explicació de la forma local Smiitw
..1/ Ynysmeudwy > *Y Smeudwy (pèrdua de la primera síl·laba)
..2/ *Smeudwy (pèrdua de l’ “article” y)
..3/ *Smeudw al gal·lès col·loquial wy final [ui] > vocal w [u]
..4/ *Smiidw al sud, una [ei] de la síl·laba tònica > vocal mig-llarga [i]
..5/ al sud-est, la “d” al començament de la síl·laba final > “t” (pèrdua de la sonorització)

Ynys Môn [Ø nis MOON] f
1 l’illa de Mòn, al nord-oest de Gal.les
2 una comarca fins a 1974
2 (1974-1996) durant vint-i-dos anys, un districte ("dosbarth") de la comarca de Gwynedd
3 comarca restaurada el 1996
trigolion Ynys Môn a Gwynedd els habitants (de les comarques d') Ynys Môn i Gwynedd

yn ystod
[ø NØ stod] (prep)
1 durant

Ynys Werdd, yr
[ø nis WERDH] substantiu femení
1 l'Illa Verda = Irlanda

(Yorath) [yo rath] m
1 Grafia anglicitzada de Iorath, forma del nom d’home Iorwerth al sud-est

1 yr
[ør] * article definit el la els les : vegeu y

2 yr [ør] partícula amb el verb BOD = ser, estar)
[ør] * vegeu y [ø]; relatiu - dyna'r meddyg yr aeth ato - veus allà el metge que va anar a veure

yr oeddech chwi
[ø ROI dhe khwi] (verb)
1 ereu / estàveu

yr oedd ef
[ø ROI dhev] (verb)
1 (ell) era / estava

yr oeddem ni
[ø ROI dhem ni] (verb)
1 erem / estàvem

yr oeddet ti
[ø ROI dhe ti] (verb)
1 eres / estaves

yr oedd hi
[ø ROIDH hi] (verb)
1 (ella) era / estava

yr oedd o
[ø ROI DHOO ] (verb)
1 (ell) era / estava (Nord)

yr oeddwn i
[ø ROI dhun i] (verb)
1 era / estava (jo)

yr oeddynt hwy
[ø ROI dhint hui] (verb)
1 eren / estaven

yr un [ ør iin ] pronosubstantiu masculí
1 (amb partícula negadora ni / na / nid / nad ) cap, ni un,
Forma col.loquial ’run després d’una vocal
yr un o cap de...
yr un ohonom; yr un ohonon ni cap de nosaltres
yr un ohonoch; yr un ohonoch chi cap de vosaltres
yr un ohonynt; yr un ohonÑyn nhw cap d’ells
'phrynwn i 'run o'r llyfrau hyn no compraria cap d'aquests llibres
1 does yr un... no n’hi ha ningú...
does yr un ato no n’hi ha ningú que està a la seva alçada (“no n’hi ha ningú a ell”)
1 yr un... el de, la de
mi fydd yr ornest honno yn siwr o fod tipyn yn galetach na'r un yn yr Ariannin
aquella contesa serà segurmanet més difícil que la de l’Argentina

yr wyf
[ø RUIV] (verb)
1 sóc / estic

yr wyt
[ø RUIT] (verb)
1 ets / estas

yr ych
[ø RIIKH] (verb)
1 sou / esteu (Sud)

yr ydoedd ef
[ø rø doi DHEEV] (verb)
1 (ell) era / estava

yr ydoedd hi
[ø rø doidh HII] (verb)
1 (ella) era / estava

yr ydwyf fi
[ø rø dui VII] (verb)
1 sóc / estic

yr ydwyt ti
[ø rø dui TII] (verb)
1 ets / estàs

yr ydych chwi
[ø rø di KHWII ] (verb)
1 sou / esteu

yr ydym ni
[ø rø dim NII] (verb)
1 som / estem

yr ydynt hwy
[ø rø dint HUI] (verb)
1 són / estan

yr ydyw ef
[ø rø diu EEV] (verb)
1 (ell) és / està

yr ydyw hi
[ø rø diu HII] (verb)
1 (ella) és / està

yr ym
[ø RIIM] (verb)
1 som / estem (literari) (Sud)

ysbaddu
[ø SPA dhi] (verb)
1 castrar

ysbaid, ysbeidiau
[Ø spaid, ø SPAID ye] substantiu femení
1 estona

ysbail, ysbeiliau
[Ø spail, ø SPEIL ye] substantiu femení
1 botí

ysbeilio
[ø SPEIL yo] (verb)
1 espoliar

ysbiwr, ysbiwyr
[ø SBI ur, ø SBI wir] substantiu masculí
1 espia

ysblennydd
[ø SPLE nidh] (adjectiu)
1 esplèndid

ysbodol bysgod, ysbodolau pysgod
[ø SPO dol BØ skod, ø spo DO le PØ skod] substantiu femení
1 espàtula, pala (del peix)

ysbryd, ysbrydion
[Ø sprid, ø SPRID yon] substantiu masculí
1 esperit

ysbrydol
[ø SPRI dol] (adjectiu)
1 espiritual

ysbyty
SUBSTANTIU MASCULÍ
spø ti]
PLURAL: ysbytaispø tai]
1 hospital
ETIMOLOGIA: ysbyty < *esbyty < *osbyty (*osbyd + ty = casa). La forma britànica *ospít- < llatí ospites < hospites = hostes, plural de hospes = hoste

ysgadenyn, ysgadan
[ø ska DE nin, ø SKA dan] substantiu masculí
1 arengada

ysgafell, ysgafellau
[ø SKA velh, ø ska VE lhe] substantiu femení
1 (precipici) plataforma sorgint

ysgafn
[Ø ska vøn, Ø skaun ] (adjectiu)
1 lleuger
2 (malaltia , infecció) sense ser perillosa, que no amenaça la vida
ffurf ysgafn ar falaria una forma benigne

ysgallen [ø-sga-lhen] substantiu femení
PLURAL ysgall [ø-sgalh]
1 Cynara cardunculus = card
2 ysgallen Fair (“card (de la Verge) Maria”). També ysgallen wen (“card blanc”) o ysgallen fraith (“card variegat”) (:ç)Silybium marianum(ç:)
Ynys-yr-ysgallen-fraith (nom perdut) (“(el) prat (de)l card blanc”)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911), es trobava com a nom de casa al capellania d’Yr Eglwysnewydd, Caer-dydd
3 plu ysgell borrissol, pelussa de card (“plumes (de) card”)
4 gwlaniach ysgall borrissol, pelussa de card (“miquetes de llana (de) card”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: bretó askollenn (= card), còrnic askallenn (= card)

ysgarlad [ ø- skar -lad] adjectiu
1 escarlata
gwraig ysgarlad dona de món

D’aquesta versicle de la Bíblia:
Datguddiad Ioan 17:3 Ac efe a’m dygodd i i’r diffeithwch yn yr ysbryd: ac mi a welais wraig yn eistedd ar fwystfil o liw ysgarlad, yn llawn o enwau cabledd, a saith ben iddo, a deg corn.
Revelacions 17:3
vaig veure una dona muntada sobre una bèstia escarlata
Cywennod claearwyn eu plu â chribau ysgarlad
Aviram amb plumes de blanc brillant i de cresta escarlata

ETIMOLOGIA: anglès scarlet < francès escarlate un teixit fi, paraula d’origen desconegut.
Francès modern écarlate (= escarlata)

ysgawen, ysgaw [ø SKAU en, Ø skau] substantiu femení
1 saüc

ysgeler
[ø SKE ler] (adjectiu)
1 atroç

ysglefrio
[ø SKLEVR yo] (verb)
1 patinar

ysgol, ysgolion
[Ø skol, ø SKOL yon] substantiu femení
1 escola

- ysgol annibynnol, ysgolion annibynnol
[Ø skol a ni BØ nol, ø SKOL yon a ni BØ nol] substantiu femení
1 escola 'independent' - que no rep ajuts de l'ajuntament

- ysgol baratói
[ Ø skol ba ra TOI, ø SKOL yon ba ra TOI] ( f) escola 'de preparació' - escola privada que prepara els alumnes per una escola secundària fora del sistema estatal

- ysgol Basg, , ysgolion Pasg
[Ø skol BASK, ø SKOL yon PASK] substantiu femení
1 jornades de la Setmana Santa

- ysgol breifat, ysgolion preifat
[ø skol BREI vat, ø SKOL yon PREI vat] substantiu femení
1 escola particular, escola privada

- ysgol ddyddiol, ysgolion dyddiol
[ø skol DHØDH yol, ø SKOL yon DØDH yol] substantiu femení
1 escola on els alumnes no són internats

- ysgol eglwys, ysgolion eglwys
[ Ø skol E gluis, ø SKOL yon E gluis] substantiu femení
1 escola primària, pagada per l'estat però gestionada per l'església anglicana

- ysgol elfennol, ysgolion elfennol
[Ø skol el VE nol, ø SKOL yon el VE nol] substantiu femení
1 escola primària

- ysgol fabanod, ysgolion babanod
[ Ø skol va BA nod, ø SKOL yon ba BA nod] ( f) parvulari = escola per nens entre cinc anys i set anys

- ysgol farchogaeth, ysgolion marchogaeth
[ Ø skol var KHO geth, ø SKOL yon mar KHO geth] (f ) picador, lloc on les persones aprenen a muntar

- ysgol fechgyn, ysgolion bechgyn
[Ø skol VEKH gin, ø SKOL yon BEKH gin] substantiu femení
1 escola per nois

- ysgol feithrin, ysgolion meithrin
[ø skol VEITH rin] substantiu femení
1 escola bressol = escola de nens dels 3 als 5 anys

- ysgol feithrin Gymráeg, ysgolion meithrin Cymráeg
[ø skol VEITH rin gøm RAIG, ø SKOL yon MEITH rin gøm RAIG] substantiu femení
1 escola bressol en llengua gal·esa = escola de nens dels 3 als 5 anys

- ysgol ferched, ysgolion merched
[Ø skol VER khed, ø SKOL yon MER khed] substantiu femení
1 escola per noies

- ysgol foduro, ysgolion moduro
[ Ø skol vo DI ro, ø SKOL yon mo DI ro] ( f) escola de conducció, autoescola

- ysgol fonedd, , ysgolion bonedd
[ø skol VO nedh, ø SKOL yon BO nedh] substantiu femení
1 internat privat de la noblessa anglesa

- ysgol gyfun, ysgolion cyfun
[ Ø skol GØ vin, ø SKOL yon KØ vin] * institut (insitut intergrat, és a dir lloc on s'ofereixen cursos acadèmics i no-acadèmics, i on hi han estudiants de tots nivells) (dels 11 als 18 anys) en contraposició a l'YSGOL RAMADEG i l'YSGOL FODERN

- ysgol gyfun Gymráeg, ysgolion cyfun Cymráeg
[ø skol GØ vin køm RAIG, ø SKOL yon KØ vin køm RAIG] substantiu femení
1 institut de llengua gal·lesa

- ysgol Gymráeg, ysgolion Cymráeg
[Ø skol køm RAIG, ø SKOL yon køm RAIG] substantiu femení
1 escola bilingüa gal.lesa i anglesa (lit: escola gal.lesa)

- ysgol gymysg, ysgolion cymysg
[Ø skol GØ misk, ø SKOL yon KØ misk] substantiu femení
1 escola no segregada, d'ambdós sexes

- ysgol gynradd, ysgolion cynradd
[Ø skol GØN radh, ø SKOL yon KØN radh] substantiu femení
1 escola primaria = escola per nens dels 7 fins als 11

- ysgol gynradd Gymráeg, ysgolion cynradd Cymráeg
[Ø skol GØN radh køm RAIG, ø SKOL yon KØN radh køm RAIG] * escola primaria en llengua gal·lesa = escola per nens dels 7 fins als 11

- ysgol haf, ysgolion haf
[ø skol HAAV, ø SKOL yon HAAV] substantiu femení
1 universitat d'estiu

- ysgol ramadeg, ysgolion gramadeg
[ Ø skol ra MA deg, ø SKOL yon gra MA deg] ( f) institut = centre estatal d'ensenyament secundari amb orientació acadèmica per estudiants dels 11 als 18 anys que es seleccionen amb un exàmen als onze anys, al final de l'educadió primària. (

- Ysgol Sul, ysgolion Sul
[Ø skol SIIL, ø SKOL yon SIIL] substantiu femení
1 escola de doctrina cristiana que es fa els diumenges en una capella o església, escola de catequisi

- ysgol undydd
[ Ø skol IN didh, ø SKOL yon IN didh] ( f) jornada

- ysgol uwchradd, ysgolion uwchradd
[Ø skol IUKH radh, ø SKOL yon IUKH radh] substantiu femení
1 institut d'ensenyament secundari o mitjà (11-18

- ysgol uwchradd fodern, ysgolion uwchradd modern
[Ø skol IUKH radh VO dern, ø SKOL yon IUKH radh MO dern] substantiu femení
1 institut d'ensenyament secundari per estudiants que i es consideren com no tenen prou nivell acadèmic o recursos econòmics per anar a l'ysgol ramadeg (11-16 anys)

ysgoldy, ysgoldai
[ ø SKOL di / dai] substantiu femení
1 escola (edifici)

ysgolfeistr, ysgolfeistri
[ ø skol-VEIS-stir, ø skol-VEIS-stre] substantiu masculí
1 professor, mestre

ysgolfeistres, ysgolfeistresau
[ ø skol-VEI-stres, ø-skol-vei-STRE-se] (f ) professora, mestra

ysgolháig, ysgolheigion
[ø skol HAIG, ø skol HEIG yon] substantiu masculí
1 erudit, savi

ysgolheictod
[ø skol HEIK tod] substantiu masculí
1 erudició

ysgolheigaidd
[ø skol HEI gedh] (adjectiu)
1 erudit

ysgolor, ysgolorion
[ø SKO lor, ø skoLOR yon] substantiu masculí
1 alumne becari

ysgoloriaeth, ysgoloriaethau
[ø sko LOR yeth, ø sko lor YEI the] substantiu femení
1 beca

Ysgotyn, Ysgotiaid
[ø SGO tin, ø SKOT yed] substantiu masculí
1 escocès

ysgrif, ysgrifau
[ø SKRIIV, ø SKRI ve] substantiu femení
1 essaig (literari)

ysgrifbin
[ø SKRIV bin] substantiu masculí
1 ploma

ysgrifen
[ø SKRI ven] substantiu femení
1 escritura

ysgrifennu
[ø skri VE ni] (verb)
1 escriure

ysgrifennydd, ysgrifenyddion
[ø skri VE nidh, ø skri ve NØDH yon] substantiu masculí
1 secretari

ysgrifenyddes, ysgrifenyddesau
[ø skri ve NØ dhes, ø skri ve ne DHØ se] substantiu femení
1 secretària

Ysgrythur
[ø SKRI thir] substantiu femení
1 (escola) Història Sagrada

yr Ysgrythur Lân
[ør ø SKRI thir LAAN] substantiu femení
1 Sagrada Escriptura

ysgub, ysgubau
[Ø skib, ø SKI be] substantiu femení
1 garba

ysgubo
[ø SKI bo] (verb)
1 escombrar

ysgubor [ø-skî-bor] substantiu femení
PLURAL ysguborau [ø-ski--re]
1 graner – lloc de guardar fenc i gra, i de vegades bestiar
Tonysguborau (Tonsgubora) poble de la comarca de Rhondda Cynon Taf (ton yr ysguborau - “(el) prat (de)ls graners”). Nom anglès: Talbot Green

ETIMOLOGIA: ysgubor < ysgubawr < britànic, aparentment < llatí *scopârium
De la mateixa arrel britànica: còrnic skiber (= graner), bretó skiber (= graner);
irlandès scioból (= graner) és un manlleu del gal·lès, una forma de la paraula ysgubor (= lloc per garbes) < scopae, scopârum (substantiu femení plural) = bris d’herba; garba)

NOTA: forma col.loquial: sgubor [skî-bor] – pèrdua de la primera síl·laba

ysgubor ddegwm [ø-skî-bor dhê-gum] substantiu femení
PLURAL ysguborau degwm [ø-ski--re dhê-gum]
1 graner dels delmes; graner on antigament els delmes de la parròquia es guardaven
ETIMOLOGIA: (ysgubor = graner) + mutació suau + (degwm = delme)


Yr Ysgubornewydd [ø-skî-bor neu-idh] -
1 localitat de la ciutat de Merthyrtudful
ETIMOLOGIA: ‘el nou graner’ (yr = el) + (ysgubor = graner) + (newydd = new)


ysgubor wersyllu [ø-skî-bor wer--lhi] substantiu femení
PLURAL ysguborau gwersyllu [ø-ski--re gwer--lhi]
1 ‘graner de fer camping’ – graner amb allotjament bàsic barat per viatgers, facilitats mínimes per rentar-se i amb lavabos, i llits o lliteras per sacs de dormir

ETIMOLOGIA: (ysgubor = graner) + mutació suau + (gwersyllu = fer camping); traducció del gal·lès ‘camping barn’

 

Ysgubor-y-coed [ø-skî-bor ø kôid] substantiu femení
1 casal i localitat del nord de la comarca de Ceredigion
Cyngor Bro Ysgubor-y-coed Consell del la Comunitat d’Ysgubor-y-coed
ETIMOLOGIA: ‘(el) graner (de)l bosc’ (ysgubor = graner) + (y = el) + (coed = bosc)



ys gwn i
[ø SKU ni] (frase)
1 e pregunto

ysgwydd, ysgwyddau
[Ø skuidh, ø SKUI dhe] substantiu masculí
1 espatlla

ysgwyd llaw â
[Ø skuid LHAU ] (verb)
1 donar la mà a

ysgyfant, ysgyfaint
[ø SKØ vant , ø SKØ vent] substantiu masculí
1 pulmó

ysgyfarnog, ysgyfarnogod
[ø skø VAR nog, ø skø ver NO god] substantiu femení
1 llebre ('orellut')

ysigo
[ø SI go] (verb)
1 = sigo

ystâd, ystadau
[ø STAAD, ø STA de] substantiu femení
1 estat
2 polígon

- ystâd dai, ystadau tai
[ø-staad DAI, ø-STA-de TAI] urbanització

- ystâd ddiwydiannol, ystadau diwydiannol
[ø STAAD dhi wø di A nol, ø STA de di wø di A nol] substantiu femení
1 polígon industrial

ystafell, ystafelloedd ('stafelloedd)
[ø STA velh, sta VE lhodh] substantiu femení
1 habitació

- ystafell arddangos
[ø STA velh ar DHANG gos] substantiu femení
1 sala d'exposicions
2 (cotxes) sala de vendes??

- ystafell aros
[øs STA velh A ros] substantiu femení
1 sala d'espera

- ystafell ddiogel, ystafelloedd diogel
[ø STA velh dhi O gel, ø sta VE lhodh di O gel] substantiu femení
1 cambra cuirissada

- ystafell ddosbarth, ystafelloedd dosbarth
[ø ATA velh DHO sparth, ø sta VE lhodh DO sparth] substantiu femení
1 classe

- ystafell ddysgu, ystafelloedd dysgu
[ø STA velh DHØ ski, ø sta VE lhodh DØ ski] substantiu femení
1 sala d'instrucció

- ystafell de, ystafelloedd te
[ø STA velh DEE, ø sta VE lhodh tee] substantiu femení
1 casa de te

- ystafell fwyta, ystafelloedd bwyta
[ø STA velh VUI ta, ø sta VE lhodh BUI ta] substantiu femení
1 menjador

- ystafell fyw, ystafelloedd byw
[ø STA velh VIU, ø sta VE lhodh BIU] substantiu femení
1 sala d'estar

- ystafell gefn, ystafelloedd cefn
[ø STA velh GE ven, ø sta VE lhodh KE ven] substantiu femení
1 sala de la part darrera de la casa

- ystafell goffi, ystafelloedd coffi
[ø STA velh GO fi, ø sta VE lhodh KO fi] substantiu femení
1 sala de cafè

- ystafell groeso, ystafelloedd croeso
[ø STA velh GROI so, ø sta VE lhodh KROI so] substantiu femení
1 recepció

- ystafell sbâr
[ø STA velh SPAAR] substantiu femení
1 habitació de trastos

- ystafell wely, ystafelloedd gwely
[ø STA velh WE li, ø sta VE lhodh GWE li] substantiu femení
1 dormitori

- ystafell ymolchi
[ø STA velh ø MOL khi] substantiu femení
1 habitació de bany

Ysteffan [ ø-stê-fan] substantiu masculí
1 Esteve
Eglwys Ysteffan SN350108 nom d’una església anglicana del poble de Llansteffan
ETIMOLOGIA: El nom Steffan, com al nom Llansteffan, amb y protètica – aquest tipus de protèsi és típic de paraules en gal.lès antic < britànic < llatí (1) ysgol (= escola) < llatí schôla, (2) ysgol (= escala) > llatí escâla, etc. En el cas de “Ysteffan”, podria ser una forma artificial, des d’un intent de fer conformar la paraula amb altres de “y- protètica”, i evitar la combinació poc normal “s + consonant” al començament d’una paraula


ystod, ystodion
[Ø stod, ø STOD yon ] substantiu femení
1 falçat, falçada
2 capa 3 yn ystod = durant

ystof, ystofau
[Ø stov, ø STO ve ] (mf) ordit

ystor [ø -stor] substantiu masculí
1 resina
ystor cánabis resina de cànabis, de les fulles seques i les flors
ETIMOLOGIA: britànic < llatí storax (= estírax; resina de l'arbust "Styra Officinalis", antigament usada en medecina i per fer encens i perfums) < grec storax, variant de styrax

Ystrad-dyfodwg
[ø-strad dø- vo-dug] -
1 ST/0177 localitat (poble) de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf [rhon-dha -non taav], També escrit Ystradyfodwg (que representa més la pronunciació, però amaga el sentit). Noms alternatius: Yr Ystrad, Ystrad Rhondda
(1971) població: 6.530, proporció de gal.lesoparlants: 9%
ETIMOLOGIA: ‘(la) vall (de) Tyfodwg’ (ystrad = vall) + mutació suau + (Tyfodwg nom de sant de l’Església Celta, un dels tres sants als qualsés deidcada l’església de Llantrisant, no gaire lluny d’aquí– els altres sants són Illtud i Gwynno)



Ystrad Marchell
[ø strad MAR khelh] substantiu femení
1 la vall de Marchell

Ystradmynach
[ø strad MØ nakh] substantiu femení
1 poble del sud-est ("vall del monjo") Vegeu: Cyngor Bwrdeistref Sirol Caerffili

Ystrad Tywi
[ø strad TØ wi] substantiu femení
1 la vall de Tywi

Ystradyfodwg [ø-strad dø- vo-dug] substantiu femení
1 Vegeu Ystrad-dyfodwg

Ystrad Ϋw [ø strad IU] substantiu femení
1 "veinat" (cwmwd) del centenar de Talgarth (país: Brycheiniog) (Sud-est) "la vall d'Ϋw"

ystrodur [ø- strô -dir] substantiu femení
PLURAL ystroduriau [ø-stro-dur-ye]
1 albarda
2 sella
ETIMOLOGIA: gal.lès ystrodur < *ystrodúr < *strodúr < *strawdúr
< britànic *strâtûr- < llatí strâtûra < strâtum (= cosa estendida, manta per a tapar els cavalls) < sternere, strâtum (= estendre)

ystryw, ystrywiau
[Ø striu, ø STRIU e] (mf) truc

ystum, ystumiau
[Ø stim, ø STIM ye] substantiu femení
1 revolt

Ystumanner
[ø sti MA ner ] substantiu femení
1 topònim, "revolt del vedell"

Ystum-taf
[ø stim TAAV] substantiu femení
1 zona de Caer-dydd "revolt (del riu) Taf"

Ystwyll (Dydd Ystwyll)
[Ø stuilh diidh Ø stuilh] substantiu masculí
1 Dia de Reis

1 ystwyth
[Ø stuith] (adjectiu)
1 flexible

2 Ystwyth
[Ø stuith] substantiu femení
1 nom de riu del centre del país

ystwythder
[ø STUITH der] substantiu masculí
1 flexibilitat

ystyfnig
[ø STØV nig] (adjectiu)
1 tossut

ystyr, ystyron
[Ø stir, ø STØ ron ] substantiu femení
1 sentit

ystyried
[ø STØR yed] (verb)
1 considerar

ystyrlon [ ø-stør-lon] adj
1d’una manera significativa
Ni all iaith fodoli heb bobl i’w siarad ac ni all unrhyw gymuned weithredu’n ystyrlon heb iaith.
Una llengua no pot existir sense persones per parlar-la i cap comunitat pot funcionar d’una manera significativa sense una llengua language.

yw
[IU] (verb)
1 és / està

yw
yw [iu] en monosíl.labes > yw [øu] en formes derivades
cyw plural cywion

- yw e
[IU e] (verb)
1 és / està (ell)

- yw hi
[IU i] (verb)
1 és / està (ella)

ywa [ø -wa] substanti masculí
Gal·les del Sud-est
1 oncle; vegeu ewa

ywen [øu-en] substantiu femení
PLURAL yw [iu]
1 teix Taxus baccata (sovint en cementiris probablament com a símbol d'una vida eterna)
Dodwyd gweddillion yr hen filwr i orffwys dan gysgod yr ywen ddu ganghennog
Els restos del vell soldat es van posar a descansar sota l'ombra del teix negre brancut
2 Heol Tonyrywen nom d'un carrer de Caer-dydd ("Ton-yr-Ywen Avenue"). Del nom d'una granja ara desapareguda ("(el) prat (de)l teix")
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911), diu (traducció de l'anglès) "Una granja al costat oriental de la carretera de Llanishen, a la tercera pedra mil·lar de Caer-dydd, sobre Y Mynydd Bychan {nom d'una terra comuna}"
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic; de la mateixa arrel britànica: bretó ivinenn (= teix)
Ywain
[Ø wen] substantiu masculí
1 nom d'home - forma obsoleta d'Owain, Owen

Zëws
[ZE us] substantiu masculí
1 Zeus

zinc
[ZINGK] substantiu masculí
1 zinc

zw
[ZUU] substantiu masculí
1 zoo (també: "sw")





___________________________________________________________________________
 
adolygiad diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05

___________________cod y gornel / codi del racó:_________

__________________________________________________




Free Hit Counters

(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)
(=
nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)



___________________________________________________________________________