http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_u_2638c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
U V W X Y Z |
|
Diccionari en lnia de galls per a catalanoparlants |
Hafan / Inici
(delw 6654)
Cysylltwch ni trwyr llyfr
ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a travs
del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q 2632c ..... PL 2633c ..... R 2634c ..... S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V W X Y Z 2638c
U, u [ii] substantiu femen
1) lletra
vint-i- de l'alfabet rom de vint-i-sis lletres
..1
a,
2 b, 3 c,
4 d 5 e,
6 f, 7 g,
8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m,
14 n, 15 o,
16 p, 17 q,
18 r, 19 s, 20 t, 21 u,
22 v, 23 w,
24 x, 25 y,
26 z
2)
lletra vint-i-set de l'alfabet gal.ls tradicional de de vint-i-nou
lletres
..1
a,
2 b, 3 c,
4 ch, 5 d,
6 dd 7 e,
8 f, 9 ff,
10 g, 11 ng,
12 h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m,
18 n, 19 o,
20 p, 21 ph,
22 r, 23 rh,
24 s, 25 t,
26 th, 27 u,
28 w, 29 y
uchaf [I kha] (adjectiu)
1 ms alt
uchedydd
[i-kh-didh] substantiu femen
PLURAL uchedyddion
[ i-khe- ddh -yon]
1 alosa
Hi ha una granja de nom Pantyruchedydd a la carretera Heol Mynydd Gelliwastad,
a prop de Gelliwastad al poble dYnysforgan (comarca dAbertawe)
ETIMOLOGIA: variant de la paraula ehedydd
(= alosa), amb la influncia de lelement uch- com a la paraula uchel (=
alt)
uchel [I khel] (adjectiu)
1 alt
uchelseinydd
[i-khel-sei-nidh]
substantiu mascul
PLURAL uchelseinyddion
[i-khel-sei-ndh-yon]
1 altaveu
ETIMOLOGIA: (uchel = alt ) + (sein-, arrel de seino = sonar, < sain = so) + (-ydd = sufix)
uchelwyl
[i- khel -uil] substantiu femen
PLURAL uchelwyliau
[i-khel- uil -ye]
1 gala, festa
2 uchelwyl y glowyr = gran festa dels minaires, amb desfilades, msica, i
altres activitats
ETIMOLOGIA: alta festa (uchel =
alt) + mutaci suau + (gwyl = festa)
udo [I do] (verb)
1 udolar
uffern [I fern] substantiu femen
1 infern
uffernol [i FER nol] (adjectiu)
1 infernal
ufudd-dod
[i-vidh-dod ] substantiu mascul
1 obedncia
mynnu ufudd-dod demanar lobedncia
1 obedncia
ETIMOLOGIA: (ufudd = obedient) + (-dod sufix per formar substantius abstractes)
ugain [I gen] substantiu mascul
1 vint
ugeinfed [i GEIN ved] (adjectiu)
1 vint
ulw [I lu] substantiu mascul
1 cendres
llosgi yn ulw convertir-se en
cendre
Ulwelw [i lu E lu] substantiu femen
1 la Ventafocs
un [IIN] substantiu mascul
1 un,
2 un o'r dyddiau nesaf yma [iin or DDH ye NE sa MA] (adv)
1 algun dia
3 prn un o a penes cap de..
prin un ohonyn nhw a penes cap
dells
unarddeg [iin ar DHEEG] substantiu
mascul
1 onze
unawd, unawdau [I naud, i NAU de] substantiu mascul
1 solo
unawdydd, unawdwyr [i NAU didh, i NAUD wir] substantiu mascul
1 soloista
unben, unbeniaid [IN ben, i BEN yed] substantiu mascul
1 dictador
unbenaethol [in be NEI thol] (adjectiu)
1 dictadorial
unbennaeth [in BE neth] substantiu femen
1 dictadura
uncorn
[ in -corn] substantiu mascul
1 ximeneia, nica ximeneia
a mygai uncorn Number 5 Bangor Street fel stemar fach drwy'n pnawn (Teisennau
Berffo, T Parry Jones, ?1957)
I la ximeneia de Nmero 5 arrer de Bangor fumejava com un petit vaixell de
vapor durant la tarda
2 (qualificant) duna sola ximeneia
Tai Uncorn (cases duna sola ximeneia) nom de carrer de Blaenau Ffestiniog
(Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (un = un) + (corn = corn, ximeneia)
undeb, undebau [IN deb, in DE be]
substantiu mascul
1 uni
2 sindicat
Undeb Ffermwyr Cymru [IN deb FERM wir KM ri] substantiu mascul
1 uni de pagesos de Galles
un dim
arall [ iin dim -ralh]
pron
1 alguna cosa Or braidd mod in meddwl
am un dim arall A penes no penso en cap altra cosa
Nid oedd un dim arall i'w wneud No
hi havia remei (no hi havia capaltra cosa a fer)
ETIMOLOGIA: cap altra cosa (un =
un) + (dim = alguna cosa, res) + (arall = altre)
undod [IN dod] substantiu mascul
1 unitat (ser junts)
uned, unedau [I ned, i NE de] substantiu mascul
1 unitat (par d'un conjunt)
uned ffatri [I ned FA tri] substantiu mascul
1 nau industrial
uniaith [in yeth] adjectiu
1 que parla una sola llengua
Cymro uniaith oedd fy nhad-cu
el meu avi era un gal.ls monolinge, el meu avi noms sabia galls
ETIMOLOGIA: (un = un) + (iaith = llengua)
uniaith Gymreg
[in yeth gm-raig] adjectiu
1 que noms sap parlar gal.ls
1 escrit en gal.ls noms
ETIMOLOGIA: (uniaith = monolinge) + mutaci suau + (Cymraeg =
galls)
uniaith Saesneg
[in yeth seis-neg] adjectiu
1 que noms sap parlar angls, que no sap aprlar galls
1 escrit en angls noms; que no inclou el galls
Ysgrifennais yn Gymraeg at faleod seneddol, ond uniaith Saesneg oedd y
llythyr a gefais yn ateb
Vaig escriure al meu diputat per la carta que vaig rebre com a resposta era
noms an angls
ETIMOLOGIA: (uniaith = monolinge) + (Saesneg = angls)
unig [I nig] (adjectiu)
1 sol (sense companys)
2 nic
3 yn unig tan sols
fen unig a wyr tan sols ell sap
unigryw [i NI griu] (adjectiu)
1 nic
union [IN yon] (adjectiu)
1 directe
unman [IN man] (adv)
1 en algun lloc; enlloc
yn unman [n IN man] * * en algun
lloc; enlloc
uno
1 casar, unir en matrimoni
uno mewn gln briodas ajuntarse en
matrimoni sagrat??
Unol Daleithiau, yr [r I nol da LEITH
ye] (npl)
1 els Estats Units
unrhyw [IN rhiu] (det) qualsevol
untu [ in -ti] adjectiu
1 duna sola costat
cyfrwy untu = sella de senyora
ETIMOLOGIA: (un = un) + (tu = costat)
unwaith [IN weth] (adv)
1 una vegada
urdd, urddau [IRDH, IR dhe] substantiu femen
1 ordre
usyn, us [I sin, IIS] substantiu mascul
1 boll, pellofa
Uthr Pendragon [I thir pen DRA gon] substantiu mascul
1 pare del rei Arthur , segons la tradici popular ("Uthr el guerrer, lit:
cap de drac")
uwch [IUKH] (adjectiu)
1 1 ms alt
2 (prep)
1 damunt
Uwch Aeron [iukh EI ron] substantiu femen
1 "veinat" cwmwd "riu Aeron enll"
Uwch
Aled [iukh -led] substantiu femen
1 Histria veinat (cwmwd) de la zona (cantref)de Rhufoniog (del pas de Gwynedd Is Conwy) (les parrquies
de Llansannan, Gwytherin, a Llanfair Talhaearn, a la comarca de Conwy)
2 Districte electoral; un dels 59 escons del consell comarcal de Conwy
3 Nom d'un escola d'ensenyament primari de Cerrigydrudion (encara que
aquest poble era al veinat de Is Aled
("Aled de baix")
Ysgol Uwchaled, Cerrigydrudion
("escola (d') Uwchaled")
ETIMOLOGIA: "lloc a aquesta banda del riu Aled" (uwch = ms alt; damunt; de dalt) + (Aled)
Uwch Artro [iukh AR tro] substantiu
femen
1 "veinat" cwmwd "riu Artro enll"
uwchbn [iukh BEN] (prep)
1 damunt
Uwch Coed [iukh KOID] substantiu femen
1 "veinat" cwmwd "el bosc enll"
Uwch Cuch [iukh KIIKH] substantiu femen
1 "veinat" cwmwd "riera Cuch enll"
Uwch Dulas [iukh DI las] substantiu femen
1 "veinat" cwmwd "riera Dulas enll"
Uwch Gwyrfai [iukh GUIR fe] substantiu femen
1 "veinat" cwmwd "riu Gwyrfai enll"
Uwch Rhaeadr [iukh RHEI a dr] substantiu femen
1 "veinat" cwmwd "riu Rhaeadr enll"
Uwch Tryweryn [iukh tr WE rin] substantiu femen
1 "veinat" cwmwd "riu Tryweryn enll"
uwd
[iud] substanti mascul
1 civada bullida
2 civada bullida, referent al menjar duna pres (era a alguna poca la dieta
bsica duna pres)
Bu am bum mlynedd yng ngwesty ei
Mawrhydi yn bwyta uwd
Durant cinc anys era a lhotel de la seva Majestat menjant civada bullida
3 renyecs un euphemisme per Duw (=
Du)
O'r uwd, be wna i? Punyetes!
Qu far?
4 bol uwd panxa grasa
5 bod yn uwd o ragfarn estar
carregat de prejudicis
6 uwdffon, plural uwdffon (bast de civada bullida)
cullera de civada bullida, per remanar-la quan es prepara
Tamb com a
..1/ wtffon / wtffyn,
..2/ o amb una h inicial afegida hwtffon
/ hwtffyn
..3/ Galles del Sud: pren uwd
(bast (de) civada bullida)
ETIMOLOGIA: uwd < iwd (amb i voclica) < iwd (amb i consonantal) < britnic
De la mateixa arrel britnica: bret yod
(= civada bullida)
NOTA: Cadwaladr nom usat per
personificar la civada bulllida (cf Morgan,
yr hen Forgan = bullidor, Rhys or mynydd (RHys de la muntanya /
la terra alta) = el vent)
w
La -w final en galls modern era
antigament consonantal fins al comenament del perode modern; al galls
d'avui s una vocal. Es veu sobretot amb monosllabes que s'acaben amb -d, -dd, -n, -l, -r, -s, que ara sn
disllabes
..1/ La w consonantal torna en formes derivatives
berw [be-nu] (= bullir), berwais
[ber-wes] (= vaig bullir)
cadw [ka-du] (= guardar), cedwais
[ked-wes] (= vaig guardar)
delw [de-lu] (= imatge), delwau
[del-we] = imatges
galw [ga-lu] (= cridar), galwais
[gal-wes] (= vaig cridar)
garw [ga-ru] (= aspre), geirwon
[geir-won] (= aspre, forma plural)
llanw [lha-nu] (= omplir), llenwais
[lhen-wes] (= vaig omplir)
marw [ma-ru] (= mort), meirwon
[meir-won] (= mort, forma plural)
masw [ma-su] (= obsc, licencis), maswedd
[mas-wedh] (= obscenitat)
meddw [me-dhu] (= begut), meddwon
[medh-won] (= beguts)
..2/ en polisllabes, la -w final s'met desprs de l, n, i sobretot r
erw = acre: (formes compostes amb
nmero + erw) cannerw
/ chwecherw / pumerw / teirerw
Amanw (nom de riu) ara Aman [a-man]
arddelw (= reclamar), ara arddel [ar-dhel]
buddelw (= estaca a la qual es
lliga una vaca a lestable),
ara buddel [b-dhel] buddel < buddelw (bu = vaca) + mutaci suau + (delw
= estaca, imatge, idol)
cannerw (= cent acres), en noms de
camps com a canner [ka-ner]
(i de la mateixa manera per altres formes compostes amb nmero + erw)
cefnderw (= cos), ara cefnder, ce'nder [ken-der]
chwecherw (= sis acres), en noms de
camps com a chwecher [khw-kher]
cyflwrw (= condici), ara cyflwr [kv-vlur]
cyfnitherw (= cosina), ara cyfnither, c'nither [kn-ther]
cyfyrderw (= segon cos), ara cyfyrder [k-vr-der]
del (= bonic) (Gal.les del Nord)
< del (= dur, caparrut) < delw (= esttua)
diarddelw (= repudiar), ara diarddel [di-ar-dhel]
dylanw (= mar, ona), ara Dylan
(nom d'un dei mar; usat com a nom de pila, Dylan Thomas (poeta en llengua
anglesa 1914-1953) era el primer que el portava)
gorllan (Galles del Nord) (<
gorllanw) marea alta (gor- = gran, llanw = marea)
Hirerw (topnim, Bangor, GalLes del
Nord = acre llarg) > Hirer
(desprs Hirel i ara Hirael (qv) )
Ogfanw (nom de riu) ara Ogwan / Ogwen [o-gwan, o-gwen]
pumerw (= cinc acres), en noms de
camps com a pumer [pi-mer]
syberw (= endreat), ara syber
teirerw (= tres acres), en noms de
camps com a teirer [tei-rer]
La -w torna en formes derivatives
cefnder (= cos) (antigament cefndrew), plural cefnderwedd,
ce'nderwedd [ken-der-wedh]
(= cosins)
De vegades hi ha metatesi:
(a) gwarchadw > gwarchawd > gwarchod (= cuidar)
(basat en cadw = guardar) gwar- = gor-, cadw
(b) ymoralw > ymorawl > ymorol am, morol am (= cuidar)
(basat en galw = cridar) ym-, gor-, galw
..3/ en polisllabes, entre
consonants, hi ha l'elici de la w,
per pot romandre a la ortografia
bedwlwyn [bed-luin] (=bosc de bedolls), en noms de lloc escrit de vegades bedlwyn
Derwfael [der-vail] (= nom d'home), ara Derfael,
Derfel (derw = de deb, vera, mael = prncep, lder)
derwgoed [der-goid] (= bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades dergoed
derwlwyn [der-luin] (=bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades derlwyn
meddwdod [medh-dod] (= embriaguesa), escrit de vegades medd-dod
..4/ Prdua de la w desprs de y
dwy (paraula obsoleta = du) < dwyw, Galls modern duw (=
du) s tamb de dwyw, per una altre cam. Dwy occre en
algunes paraules derivades (dwyfol =
div) i topnims (Dwyfor, el gran
riu anomenat Dyw, Dwyfach el petit
riu anomenat Dyw (dos rius a la pen
Galls modern duw (= du) s tamb
de dwyw, per una altre cam
ydyw = s > ydy > ydi > di
..5/ Hi ha la prdua de la
"w final
(a) desprs de una i en un grapat de paraules
lleisi (= lleixiu) (histricament lleisiw)
eli (= ungent) (histricament eliw < llat olivum = oli)
tanlli (= el color de les flames)
(histricament tanlliw)
Tamb la forma colloquial sudenca de heddiw
(= avui) > heddi, 'eddi
..6/ en polisllabes, entre
consonants, hi ha l'elici de la w,
per pot romandre a la ortografia
derwgoed [der-goid] (= bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades dergoed
derwlwyn [der-luin] (=bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades derlwyn
bedwlwyn [bed-luin] (=bosc de bedolls), en noms de lloc escrit de vegades bedlwyn
meddwdod [medh-dod] (= embriaguesa), escrit de vegades medd-dod
Derwfael [der-vail] (= nom d'home), ara Derfael,
Derfel (derw = de deb, vera, mael = prncep, lder)
w
1 w < angls o a la
sl.laba tnica
cwt (= caseta) < cot (= caseta)
bwrdd (= taula) < *bordd > angls board (= taula, taul)
ffwrdd (a lexpressi i ffwrdd des daqu, cap [a la]
carretera]) < ffordd (=
carretera) < ford (= carretera en
angls antic, gual en angls modern)
ffwrdo (= tenir prour diners per
poder comprar [alguna cosa]) < fforddio
(= mateix sentit) < angls afford
(= mateix sentit)
w < wy
1 w < wy Reducci del
diftong en una sllaba final
La reducci del diftong a una vocal a la sllaba final s una caracterstica
general en galls colloquial. Examples de wy [ui] a w [u] sn:
annwl < annwyl (= estimat)
Ebw < Ebwy (nom de riu, sudest de Galles. La forma colloquial es veu al
nom angls Ebbw Vale, una cituat fins fa poc amb una important indstria
siderrgica al marge daquest riu. La grafia amb dues bs s errnia. El nom
galLs s Glynebwy de fet una traducci del nom angls; s nom galLs de
deb s Pen-c / Pen-y-cae)
Maelgwn (nom dun rei de Gwynedd,
mort 547) > Maelgwyn. Aquesta
restauraci equvoca del diftong hauria sembla justificat perqu un nom amb
un significat poc clar (mael = senyor, -gwn sense cap significat apparent) es
feia entenidor (mael = sneyor, gwyn = blanc)
ofnadw < ofnadwy (= horrors)
Al nivell de galls literari es prefereixen les formes sense cap reducci.
De vegades hi ha hiprecorreci es pensa que una paraula amb un a w final original s una forma reduda,
i shi posa wy
2 w < wy Reducci del
diftong en una sllaba tnica
..a/ cwmpo (forma col.loquial
sobretot al Sud) < cwympo (=
caure)
..c/ gwbod (forma col.loquial del
Sud) < gwybod (= saber)
See the entry -wy-
ẁ
1 laccent greu indica una vocal curta en un ambient de vocal llarga
La a en monosl.labes en gal.ls amb b, -d, -g final s llarga
mwg [muug] fum
rhwd [hruud] rovell
Tot i aix, amb paraules angleses manllevades en gal.lẁs amb el mateix
patr (monosl.labes, consonant final = b, -d, -g) per amb vocal curta, es
mant aquest vocal curta en gal.ls.
clẁb club
tẁb tina, cibell
w [wa] substantiu mascul
1 (tractament) home
ETIMOLOGIA: w < ws [was] < was [waas], forma vocativa
(amb mutaci suau) de gwas [gwaas] = (antigament) noi; (ara) servidor
NOTA: tamb :ws, wash i
wachal
[w -khal] verb
Galles del sud-oest
1 evita!
Vegeu: gochel = to avoid
wachla
[wakh -la] verb
Galles del sud-oest
1 evita!
See: gochel = evitar
Vegeu: gochel = to avoid
wachlwch
[wakh -lukh verb
Galles del sud-oest
1 eviteu!
See: gochel = evitar
Vegeu: gochel = to avoid
wagen [w-gen] substantiu femen
PLURAL wagenni [wa-ge-ni]
1 (ferrocarril) vag, vehicle obert de remolc
wagen wedi rhedeg yn rhydd vag a la
deriva
wagen fforch godi [w-gen forkh g-di] substantiu femen
PLURAL wagenni
fforch godi [wa-ge-ni
forkh g-di]
1 transportadora de forqueta
ETIMOLOGIA: "vag (de) forqueta (d') aixecar" (wagen = vag) + (fforch
= forqueta) + mutaci suau + (codi
aixecar)
wagen wartheg, wagenni gwartheg [wa gen
WAR theg, wa GE ni GWAR theg] substantiu femen
1 (ferrocarril) vag de bestiar
wahn
[ wa- haan ] substantiu mascul
1 forma amb mutaci suau de gwahn =
separat
ar wahn (adverbi) per separat
wahaner
[ wa- h -ner] verb
1 forma amb mutaci suau de gwahaner
= que se separi
hyd oni wahaner ni gan angau fns que
la mort ens separi
wahanfa
[ wa- han -va] substantiu femen
1 forma amb mutaci suau de gwahanfa
= separaci, lnia divisria
Y Wahanfa Fawr
[ wa-han-va vaur ] -
1 La lnia divisria de les Muntanyes rocoses dAmrica del Nord
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutaci suau + (gwahanfa = lloc de
divisi) + mutaci suau + (mawr =
gran)
waitsetler
[wait-set-ler] substantiu mascul
PLURAL waitsetlers
[wait-set-lers]
1 nom insultant donat a les persones riques (generalment anglesos) que
sinstallen a Galles i que mostra el seu menyspreu a la poblaci nadiu, a la
manera dels colonistes anglesos que es van installar a lfrica i van subjugar
les poblacions nadius
(Etholiadau Ewrop) Pwy ffwc yw'r holl
bobl (yng Nghymru) sydd wedi bod yn pleidleisio i'r Cwd Moel Asgell Dde Wiliam
Hague... ac i ffasgwyr yr UKIP yng Nghymru? Mae'n amlwg fod y White Settlers
wedi codi o'u hogofau a bod na wrthryfel yn y gwynt (Colofn Lythyrau Dic
Sais, Mawrth 15 Mehefin 1999)
(Eleccions europees) Qui cony s tota aquesta gent (a Galles) que han votat
lescrot calb de dretes William Hague... i els fatxes del Partit de
lIndependncia del Regne Unit? s evident que els colonistes blancs shan
aixecat de les seves coves i es trama la rebelli
ETIMOLOGIA: angls white settler
(colonista de pell blanca)
wal [ wal ] substantiu femen
PLURAL waliau [
wal-ye]
1 paret
wal gydrannol paret mitgera
wal solet paret slida
wal geudod paret amb cmera daire
wal gynnal mur de contenci
wal rannu paret mitgera
wal gynnal pwysau paret que porta el
pes
2 (jard) closa, tanca, sardinell
3 Y Wal Wynt, nom dun banc de
nvols que apareix de vegades als cims de les muntanyes Carneddau presagi de mal
temps (la paret del vent)
4 glas bach y wal mallerenga blava
(little blue bird of the wall)
5 mae gan welydd glustiau les parts
tenen orelles
hela (rhywun) lan y wal fer tornar boig (alg)
6 mor ddall 'r wal cec com un talp
("cec com la paret")
7 torri (wal) i lawr esventrar (una
pared)
chwalu (wal) esventrar (una porta)
bylchu (wal) esventrar (una pared)
dymchwel (wal) esventrar (una pared)
ETIMOLOGIA: angls wall (= paret)
< angls antic < llatn vallum
(= palissada) < valla (= estaca)
waled, waledi [WA led, wa LE di]
substantiu femen
1 cartera
walrws
[wal-rws] substanti mascul
PLURAL walrysod [wal-
r-sod]
1 morsa
ETIMOLOGIA: angls {wlrs} walrus <
1600+ hol.lands < escandinau
(cf dans hvalros 'cavall-balena'; hval (= balena), ros (= cavall)
wan [wan] adjectiu
1 Forma amb mutaci suau (g > ZERO) de gwan
= dbil, fluix
pont wan pont dbil;
ar awr wan en un moment de feblesa
hi ha mutaci suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un
substantiu femen
waren
[wa -ren] substanti femen
1 y waren = la conillera; forma amb
mutaci suau de gwaren (= conillera)
Ysguborywaren lloc de Sant-y-brid
(comarca de Bro Morgannwg)
((el) graner (de) la conillera)
warren
[wa -ren] substanti femen
1 grafia consderada menys correcta per waren,
forma amb mutaci suau de gwaren (=
conillera)
yn y warren = yn y waren a la
conillera
2 = gwarren; forma radical amb una
grafia consderada menys correcta per gwaren
(= conillera)
y cwningod yn eu warren = yn eu gwaren
els conills a la seva conillera
was [was]
substantiu mascul
1 tractament; home, amic meu
2 (amb un gos, cavall)
Dere was vine, noi
ETIMOLOGIA: was [waas] , forma
vocativa (amb mutaci suau) de gwas [gwaas]
= (antigament) noi; (ara) servidor
NOTA: al nord, amb vocal curta: was [waas]
> ws [was]
Tamb :w, wash i
wasi [ wa
-si]
1 (forma vocativa) home, jove
gad iddo, wasi deixa-ho crrer, home
ETIMOLOGIA: wasi [wa-si] < fy ngwas i [v ngwaas i]
= el meu jove (fy = el meu) +
mutaci nasal + (gwas = jove, criat)
+ (i = (de) mi)
wasier, wasieri [WA sher, wa SHE ri] substantiu femen
1 volandera
Watcyn [WAT kin] substantiu mascul
1 nom
2 cognom 1
watsh, watshus [WACH, WA chis] substantiu femen
1 rellotge de polsera
waun
[wain] substanti femen
1 forma amb mutacio suau de gwaun (=
prat de muntanya; terra alta pantanosa; terra baixa pantanosa)
y waun = el prat
2 En alguns topnims, s'usa com si fos una forma radical. Gwaun seria ms
normal en estructures daquest tipus:
..1/ Waunarlwydd (= Gwaunarlwydd)
(= gwaun yr arglwydd lerm del senyor) (comarca dAbertawe)
..2/ Waunfelin (= Gwaunfelin)
(comarca de Torfaen) (gwaun y felin lerm del mol)
..3/ Waun Meisgyn (= Gwaun
Meisgyn), a prop de Meisgyn ST0498 (comarca de Rhondda-Cynon-Taf) (= lerm de
Meisgyn). Els anglesos li diuen Miskin Meadow.
(4) Waun Treoda (= Gwaun Treoda)
(= lerm de la granja Treoda) (Caer-dydd) (el districte s oficialment
Gwauntreoda, una forma ms estndard; aqu hi ha un carrer Heol Wauntreoda )
3 forma curta de noms amb
gwaun com a element principal - per
exemple,
..1/ Gwauncaegurwen SN7011
(Comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
..2/ Waun-fawr (Meirionnydd)
NOTA: Pronunciation:
..1/ Al Nord, gweun / weun (amb []
i la u nordenca),
..2/ Al galls del sud [i] ha substitut la u original; per tnat al sud-oest
gwein / wein (amb [e] i [i] );
..3/ i al sud-est gwain, wain
Y Waun [
wain] substantiu femen
1 forma curta de noms amb gwaun com a element principal - per exemple,
..1/ Gwauncaegurwen,
..2/ Waun-fawr (Meirionnydd)
2 SH9962 localitat 1km al nord-oest de Nantglyn (comarca de Dinbych)
3 SJ0969 localitat de 6km al nord-est de Dinbych (comarca de Dinbych)
4 SJ1065 localitat de 6km a lest de Dinbych (comarca de Dinbych)
5 SH8504 localitat de 1km al nord-est de Comins-coch (comarca de Powys)
6 SH8504 localitat de 1km a lest de Llansanffrid ym Mechain (comarca de
Powys)
7 (SJ/0574) localitat de Rhuddlan (comarca de Dinbych)
(1961) poblaci: 246, proporci de gal.lesoparlants: 59%
8 (SJ/2937) localitat de la comarca de Wrecsam
tamb: Castell y Waun; nom angls: Chirk
1 forma errnia d'una localitat de Caer-dydd;
Y Waun s una traducci de l'angles
'The Heath' (lerm). Antigament aquesta zona era The Great Heath' (lerm
gran). El nom nadiu era Y Mynydd Bychan
(lerm petit), i el nom correcte en galls per aquest barri s Y Mynyddbychan (una sola paraula com
que s una nom de lloc habitat)
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutaci suau + (gwaun = terra
pantosa)
NOTA: Alguns daquests noms sescriuen Waen an angls; una grafia errnia
gallesa del segle 19 que no cal perpetuar
Waunarlwydd [wai NAR luidh] substantiu femen
1 poble del sud-oest ("erm del senyor")
Waun
Gron [ wain gron]
1 muntanya de Gwynedd
2 Nom de camp Caer-dydd.
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911):
WAUN-GRON, Y (the round meadow) A piece
of waste land, measuring
2 acres,
2 rods, 7 perches in the manor of Llandaff
(el prat rod) Un pea de terra abandonada, de
2 acres, ,
2 vares, 7 perxes al casal de Llan-daf
El nom sobreviu com a nom de districte Waun-gron.
Vegeu lentrada a continuaci
ETIMOLOGIA: y waun gron = el camp (derm) rod
(y = article definit) + mutaci suau
+ (gwaun = camp derm) + mutaci
suau + (cron, forma femenina de crwn = rod)
NOTA: noms topogrfics que no sn noms habitatius (casa, granja, poble, ciutat)
sescriuen amb els elements separats. Per tant Waun Gron. Compareu Waun-gron
a continuaci
Waun-gron [ wain gron]
1 SS6596 localitat de Abertawe, damunt Pen-gelli-ddrain, i 1km al sud de
Pontarddulais
2 SN/5802 localitat 1km al sud de Pontarddulais (comarca de Castell-nedd ac
Aberafan)
3 districte i estaci de ferrocarril de loest de Caer-dydd
ETIMOLOGIA: Noms habitatius sescriuen com a una sola paraula Waun-gron. Vegeu lentrada anterior Waun Gron
Waun Lon [ wain lon ]
1
nom de carrer de Y Drenewydd yn Notais (comarca de Bro Morgannwg) (prat
alegre) (Waunlon)
ETYMOLOGY: y waun lon < (y
article definit) + mutaci suau + (gwaun
= prat de terra alta) + mutaci suau + (llon
= alegre)
Waun Lwyd [ wain luid ]
1
Y Waun-lwyd granja 4km al sud de
Crymych SN1833 (comarca de Penfro)
2
En noms de carrers
Waun Lwyd Terrace Nant-y-moel (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
En gal.ls seria
senzillament Waun-lwyd, o
Rhestr y Waun Lwyd
ETYMOLOGY: y waun lwyd lerm gris,
(y article definit) + mutaci
suau + (gwaun = prat de terra alta)
+ mutaci suau + (llwyd = gris)
Wcreineg [u KREI neg] (f / adj)
1 ucrains
Weblai
[ we -blai]
1 (SO4051) (nom angls: Weobley) localitat dAnglaterra a prop de la
frontera gal.lesa 16km al nord-oest de la ciutat anglesa de Hereford (Henffordd
en gal.ls), i 8km al sud-oest del poble angls de Kington (Ceintun en gal.ls)
ETIMOLOGIA: del nom angls
wedi [WE di] (prep)
1 desprs
wedyn [WE din] (adv)
1 desprs (= wedi + hyn / aquest moment)
2 byth wedyn mai ms
Weles i moni byth wedyn No la vaig veure ms desprs daix
weithiau [WEITH ye] (adv)
1 de vegades
Weithiau fel hyn, weithiau fel arall De vegades aix, i de vegades duna
altra manera
wej
[ wej]
femen
PLURAL wejys
[ we
jis]
1
falca, tasc
Tamb wejen amb el sufix (diminutiu)
-en
ETYMOLOGY: angls wedge < angls
antic wecg
Cf noruec vegg (= paret)
wejen [ we -jen] femen;;)
PLURAL wejys,
wejens [ we jis, we-jens]
1
(Galles del Sud) xicota
Oos da fe wejen? T xicota?
ETYMOLOGY: wejen < *wetshen < *wentshen (wentsh = angls wench = noia) + (-en sufix
afegit a un substantiu duna altra llengua per gal.lesitzar-la). Langls wench s de langls antic wencel (= nen), paraula relacionada amb
angls antic wancol (= dbil)
NOTA: Tamb wajen / wajys
wejen [ we jen] femen
PLURAL wejys
[ we
jis]
1
falca, tasc
ETYMOLOGY: (wej = falca, tasc )
+(-en sufix diminutiu afegit a
substantius; tamb afegit a un substantiu duna altra llengua per
gal.lesitzar-la)
wel [WEL] (adv)
1 b
wen
[wen] adjectiu
1 Forma amb mutaci suau (g > ZERO) de gwen,
la forma femenina de gwyn = blanc
Y Bont Wen el pont blanc
Dl Wen prat blanc;
en aquest noms hi ha mutaci suau de la consonant inicial d'un adjectiu que
segueix un substantiu femen)
Wenfro [
wen -vro]
1 Wenfro (terra formosa, parads)
nom de carrer dAbergele (comarca de Conwy)
ETIMOLOGIA: y wenfro (y article
definit) + mutaci suau + (gwenffro
= terra formosa , parads)
(En topnims, sovint somet larticle definit, per queda la mutaci suau que
ha causat)
wenog [
we -nog]
1 Vegeu: wynog abundant en xais
(Hafodenog = Hafodwynog)
werdd [
werdh] adjectiu
1 forma amb mutaci suau de gwerdd,
forma femenina de gwyrdd = verd
yr Ynys Werdd Irlanda (lilla
verda)
helygen werdd
(Salix x rubra)
werddlas [
werdh-las] adj
1 forma amb mutaci suau de gwerddlas,
forma femenina de gwyrddlas = verd;
blau-verd, un color entre blau i verd a l'espectre
1 helygen werddlas (helyg gwyrddleision)
(Salix alba var. caerulea)
Vegeu: helygen las
1 Y
Werddon [ wer-dhon] substantiu
femen
1 topnim, Wrecsam (nom angls: Island Green)
ETIMOLOGIA: el lloc verd; (y =
article definit) + mutaci suau + (gwerddon
= lloc verd). Vegeu gwerddon
2 Y
Werddon [ wer-dhon]
substantiu femen
1 una forma colloquial del nom Iwerddon
= Irlanda
ETIMOLOGIA: Iwerddon > Y Werddon - la vocal de la primera
sllaba es fa neutra, i sentn com a article definit.
Exemples semblants: Abermo (topnim)
> Y Bermo,
Aberffro (topnim) > Y Berffo
werfa
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutaci suau + + (gwerfa < abric,
recer = lloc fresc al costat de la muntanya on les vaques o les ovelles buscan
l'ombra);
gwerfa < goerfa (go = prefix
intensificador) + (oerfa = lloc
fresc) (oer = fred, fresc; -fa sufix = lloc)
Y Werfa
[ wer-va] substantiu femen
1 nom duna casa pairal dAber-nant, Aber-dr (nom angles: Werfa House), i
antigament duna mina de carb aqu;
Twyn y Werfa tur al costat de Y Werfa ((el) tur (de) Y Werfa)
..2/ lloc al costat meridional de la carretera entre Cwm-parc (comarca de
Rhondda Cynon Taf) i Blaengwynfi (comarca de Castell-nedd ac Aberafan), a prop
de Bwlch yr Afan i Twyn Crug yr Afan
Maesywerfa granja a lest de Bryncethin, comarca de Pen-y-bont ar Ogwr ((el)
camp (de) l recer)
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutaci suau + + (gwerfa < abric,
recer = lloc fresc al costat de la muntanya on les vaques o les ovelles buscan
l'ombra);
gwerfa < goerfa (go = prefix
intensificador) + (oerfa = lloc
fresc)
wern [ wern ]
1 forma amb mutaci suau de gwern (=
vernada, bosc de verns; aiguamoll; prat; erm)
y wern la vernada
1 Forma utilitzada en alguns topnims com a forma radical en comptes de gwern
Wernywylan (Wern y Wylan) ((l)
erm (de) la gavina)
Nom de carrer
..a/ Llandudno, comarca de Conwy
..b/ Cricieth, comarca de Gwynedd
(la forma esperada seria gwern y gwylan)
NOTA: Altres paraules amb la forma mutada suau que es fa servir com a radical: gwaun / waun (= prat, erm), ban / fan (= cim), glan / lan (= marge de riu; vessant, tur)
Wernas-deg [ wer-nas deeg]
1 localitat de Beddgelert (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: y wernas deg < y wernos
deg (els bells petits verns)
(Hi ha altres exemples en gal.ls del canvi o > a en una sl.laba
final. Vegeu a) (y = article definit) + mutaci suau + ( gwernos = petits verns ) + mutaci
suau + ( teg = forms, bell, bonic)
Y Wern-ddofn
[ gil-vakh dho -von] adj
1 nom duna granja 4km al nord-est de Crymych (comarca de Penfro)
ETIMOLOGIA: ((el) pant profund / (la) verneda profunda)
(y = el) + mutaci suau + (gwern = pant, verneda) + mutaci suau
+ (dofn, forma femenina de dwfn = profund)
NOTA: noms topogrfics de noms habitatius (casa, granja, poble, ciutat)
sescriuen com a una sola paraula. Si t al final una paraula monosllaba
accentauda shi posa al davant un guionet. (Dwfn / dofn popularment
al sud t dues sllabes, per histricament, a la llengua estndard, i a la
llengua popular del nord s duna sola sllaba)
Wernos [
wer -nos]
1 topnim
..a/ localitat a prop de Crucadarn, al districte de Brycheiniog (comarca de
Powys)
..b/ localitat a prop de Rhydaman) (comarca de Caerfyrddin)
ETIMOLOGIA: y wernos (y = article definit) + mutaci suau + ( gwernos = petits verns )
Wernydd [
wer -nidh]
1 varis topnims (amb mutaci suau desprs de larticle definit)
ETIMOLOGIA: y wernydd els aiguamolls (y
= article definit) + mutaci suau + (
gwernydd, plural de gwern =
aiguamoll de verns )
Werydd [
w -ridh]
1 Y Werydd lOce Atlntic
Una forma truncada de Yr Iwerydd
Talywerydd (Tal-y-werydd) nom de
casa d Aber-arth (comarca de Ceredigion) (a la llista de socis a The
Transactions of the Honourable Society of Cymmrodorion 1961 / Part 1)
2 Werydd
Name of a street in Aber-arth
(county of Ceredigion)
ETIMOLOGIA: ((l) extremitat (de) lAtlntic, lloc davant lAtlntic) (tl = final; davant) + (y = article definit) + (Werydd = Oce Atlntic)
weunog [
wei -nog]
1 Vegeu: wynog abundant en xais
(Hafodeunog = Hafodwynog)
wfft [
uft ]
1 exclamaci se deubuig, insatisfacci; Quina vergonya!
gweiddi wfft i protestar contra
(cridar wfft a)
wh- [-]
1 Aquesta convenci ortogrfica anglesa es fa servir per representar el so [hw]
, pronunci caracterstica al sud-oest de chw-
[khw]
chwech / hwech = sis
En aquest diccionari per farem servir la grafia hw-
..1/ s un representaci ms lgica del so
..2/ Es pot veure com a mig cam entre la forma plena (nordenca i estndard) chw- [khw] i la forma del sud-est amb
prdua de h- [h] .
(chwarae = jugar (estndard), chwara nord-oest, hware sud-oest, wara
sud-est)
wi [ui] verb
Galles del Sud
1 forma colloquial de yr wyf fi = jo sc / jo estic....
Wi newydd weld ych brawd ar yr hewl
Acabo de veure el vostre germ al carrer
wi [wi] substantiu mascul
PLURAL wiau
[wi-e]
Galles del Sud
1 ou (forma estndard: wy)
NOTA: in dialect writing, south-west wie
[wi-e], south-east wia [wi-a]
wia [wi-a] substantiu mascul
Galles del Sud-est
1 ous; vegeu wi
wie [wi-e] substantiu mascul
Galles del Sud-oest
1 ous; vegeu wi
wiliwch am y Gwr
Drwg a mae e'n siwr o ddod [wi-li-ukh
am guur druug a mai en shuur o dhood]
Galles del Sud
1 parla del dimoni i veurs com ve
ETIMOLOGIA: (wiliwch < chwedleuwch =
parleu) + (am = de, sobre) + (y Gwr Drwg, l'home dolent, s a dir 'el
dimoni') + (a mae e, forma colloquial
de ac mae ef = i ell est, i ell s)
+ (yn = partcula de vinculaci) + (siwr = segur) + (o = de) + mutaci suau + (dod
= venir)
Wil [WIL] substantiu mascul
1 nom - Guillem (forma diminutiva)
Wiliam [WIL yam] substantiu mascul
1 nom - Guillem
Wilym
[ wi-lim ]
1 en certs topnims en una forma antiga genitiva s a dir, amb mutaci suau Gwilym > Wilym
..a/ Rhydwilym (SN1124) localitat de
la comarca de Caerfyrddin (Galles del Sud-oest) a Llandysilio
((el) gual (de) Guillem)
..b/ Stad Pontwilym (Pontwillim
Estate), Aberhonddu (comarca de Powys)
urbanitzaci de Pontwilym ((el) pont (de) Guillem)
..c/ Craigwilym topnim de Pen-tyrch
(comarca de Caer-dydd) - nom dun habitatge a lany 1666
((la) roca (de) Guillem)
winc
SUBSTANTIU FEMEN
[wingk]
PLURAL: winciau [wingk ye]
1 picada d'ull
rhoi winc fawr ar
fer l'ullet (a alg) - ('donar gran picada d'ull sobre') (per
exemple, per indicar que es mofa d'una tercera persona)
2 (dit de la manca de son)
Cysgais i'r un winc y noson honno
Aquella nit no vaig aclucar l'ull en tota la nit fer l'ullet ('no
vaig dormir ni una picada d'ull aquella nit')
ETIMOLOGIA: angls "wink'" = picada d'ull; angls antic
"wincian" = fer una picada d'ull. Paraula relacionada: alemany "winken"
= fer signes amb la m, dir adu amb la m, "der Wink" - signe amb la
m, picada d'ull, senyal fet amb el cap
winwnsyn, winwns [wi NUN sin, WI nuns; ni
O nin, ni O nod ] substantiu mascul
1 ceba (South); Nord: nionyn, nionod
winwns yn picl [WI nuns n PI kil] (pl)
1 cebes petites en vinagre
Winsh-fawr
[ winsh- vaur ] substantiu femen
1
llogaret al sud de Clwydyfagwyr (comarca de Merthyrtudful)
Aqu hi ha Winch
Fawr Road (que seria Heol Winch-fawr
en gal.ls) i al poble del costat, Heolgerrig, hi ha Winch Fawr Park que
seria Parc Winch-fawr en gal.ls)
ETYMOLOGY: y
winsh fawr la gran font (y =
article definit) + (winsh = font) +
mutaci suau + (mawr = gran)
)
Winsh-wen [
winsh- wen ] substantiu femen
1
(SS6896) poble al sud-est de Y Trallwng (SS6996) a la comarca dAbertawe
ETYMOLOGY: y
winsh wen la font blanca (y =
article definit) + (winsh = font) +
mutaci suau + (gwen forma femenina
de ladjectiu gwyn = blanc)
wisgeren [ wi- ske -ren] femen
PLURAL wisgers
[ wi
-skers]
1
bigoti (gat, ratol)
ETYMOLOGY: (wisger = bigoti <
angls whisker = bigoti) + (-en sufix afegit a un substantiu duna
altra llengua per gal.lesitzar-la)
Angls whisker < whisk < wisk (= escombrar) < escandinau
Cf noruec viske (= fregar, netejar),
German wischen (= fregar)
Y Wladfa [r WLAD va] substantiu femen
1 (Gwladfa Patagonia) el poblament gal.ls de la Patagnia
(establert lany 1865)
creulys y Wladfa Magellan ragwort
(Senecio smiithi)
wlpan, wlpanau [UL pan, ul PA ne]
substantiu mascul
1 ulpan (curs d'imersi del galls basat en cursos d'aprenatge rpid de
l'hebreu)
-wm [ - ] X
1 Algunes paraules en galls sn dorigen llat. Manllevats de langls,
retenen com le sparaules angleses la forma plural llatina.
auditoriwm, awditoria = auditori
bacteriwm, bacteria = bacteri
candelabrwm, candelabra = candelabre
mileniwm, milenia = milleni
pericndriwm, pericndria =
pericondri
refferendwm, refferenda = referndum
stadiwm, stadia = estadi
Wmffre [UM fre] substantiu mascul
1 nom d'home
wnaeth
[ wnaith ] verb
NOTA: Col.loquialment: naath
(normalment escrit nath)
1 a wnaeth que va fer. Gwnaeth = tercera persona singular del
preterit gwneud (= fer)
Pa beth a wnaeth ef? > Be naath e? Qu va fer? (s) quina
cosa que va fer?)
wnaiff [ wnaif
] verb
NOTA: Col.loquialment: sovint naiff
1 a wnaiff que far. Gwnaiff = tercera persona singular del
futur de gwneud (= fer)
Pa beth a wnaiff ef? > Be naiff e? Qu far? (s) quina
cosa que far?)
wnawn [
wnaun ] verb
NOTA: Col.loquialment: sovint nawn
1 a wnawn que far. Gwnawn = segona persona plural del
futur de gwneud (= fer)
Pa beth a wnawn ni? > Be nawn ni? Qu farem? (s) quina
cosa que farem?)
Beth yn y byd wnawn ni? Qu dimonis
farem?
wnei di? [ wnei
dii]
1 a wnei di? ho fars?
Afegiment desprs dun imperatiu, per demanar
Gwrando, wnei di! Escolta!
Rwan, Beca, nghariad i, gafael di'n siansi Huw bach, wnei di? Ara, Beca, reina, agafa el
jersei den Huw
Mae eisiau dwy gadair arall o'r parlwr.
Cyrhaedda nhw, wnei di? Cal dues cadires de la sala destar. Ves-hi a
buscar-les.
Darllen o, Jn Elin, wnei di?
Llegeix-ho, Jn Elin,
ETIMOLOGIA: (a = partcula
interrogativa) + mutaci suau + (gwnei
di = fars)
wn i ddim [un i DHIM] (verb)
1 no s
wnnog
[ u -nog]
1 Vegeu: wynog abundant en xais
(Hafodwnnog = Hafodwynog)
-wr [ur] (sufix ) denota agent - forma de
'gwr' = home
Wrecsam [WREK sam] * Vegeu: Cyngor Bwrdeistref Sirol Wrecsam
[urth] al costat de; amb certs
verbs = a (dweud wrth = dir a) wrth [urth]
(prep)
1 al costat de
-wrth [urth] (preposici)
1 a prop
-(1) wrtho i [UR thoi] (prep)
1 (primera persona singular) aprop meu
-(1) wrthon ni [UR tho ni] (prep)
1 (primera persona plural) aprop de nosaltres
-(2) wrthot ti [UR tho ti] (prep)
1 (segona persona singular) aprop tu
-(2) wrthoch chi [UR tho khi] (prep)
1 (segona persona plural) aprop de vosaltres
-(3) wrtho fe / fo [UR tho ve / vo]
(prep)
1 (tercera persona singular masculina) aprop seu (ell)
-(3) wrthi hi [UR thi hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) aprop seu (ella)
-(3) wrthyn nhw (forma literria - wrthynt hwy) [UR thi nu, UR thint
hui] (prep)
1 (tercera persona plural) aprop d' ells / d'elles (3)
wrth
1 (juxtaposici)
..1/ cefn wrth gefn donant-se
lesquena
(per: wyneb yn wyneb cara a cara)
tai cefn wrth gefn cases que es
donen lesquena
..2/ rudd wrth rudd molt a prop lun
de laltre (galta a costa de galta)
..3/ ystlys wrth ystlys costat a
costat
wrth y drws [URTH] (frase) 1 a la porta
2 desprs de verbs
(Nord) bwrwch bol wrth rywun
franquejar-se a
galw rhywbeth wrth ei enw dir pa al
pa i vi al vi (anomenar alguna cosa amb el seu nom)
achwyn wrth [URTH] (verb) 1
queixar-se a
digio wrth [URTH] (verb)1 enfadar-se amb
3 modismes
wrth ei fodd [urth i VOODH] (adv)
ben content, super content
wrth weithio'n galed [URTH] (conj) mentre que treballava molt
wrth eich
bodd
1 bod wrth eich bodd dros...
alegrar-se de
Rw i wrth y modd drosoch chi Me nalegro
(del teu xit, etc) (estic a la meva satisfaci sobre teu)
wrth eich
galwedigaeth [urth kh gal-we-d-geth]
adverb
1 segons el seu ofici
ETIMOLOGIA: (wrth = per) + (eich = el vostre) + (galwedigaeth = ofici)
wrth fodd
eich calon [ urth voodh kh
ka-lon]
1 que us agrada moltssim (a la satisfacci del vostre cor)
gwneud gwaith sydd wrth fodd eu calon
fer una feina que li agrada moltssim
Dyn wrth fodd fy nghalon yw e
s un home tal com a mi magraden
ETIMOLOGIA: (wrth = a) + mutaci
suau + (bodd = satisfacci) + (eich = el vostre) + (calon = cor)
wrth gefn [
urth ge -ven] adverbi
1 en reserva
bod gennych ddigon wrth gefn tenir
prou per viure
cadw (rhywbeth) wrth gefn tenir una
reserva (dalguna cosa)
ETIMOLOGIA: a lesquena (wrth =
per) + mutaci suau + (cefn =
esquena)
wrth fodd eich
calon [ urth voodh kh ka-lon]
1 que us agrada moltssim (a la satisfacci del vostre cor)
gwneud gwaith sydd wrth fodd eu calon
fer una feina que li agrada moltssim
dyn wrth fodd fy nghalon yw e
s un home tal com a mi magraden
ETIMOLOGIA: (wrth = a) + mutaci
suau + (bodd = satisfacci) + (eich = el vostre) + (calon = cor)
wrth gwrs [urth KURS] (frase)
1 s clar
wrthi
[ ur -thi] adv
1 a prop della tercera persona singular femenina de la preposici wrth
1 ocupat
bod wrthi fel petai'n lladd nadroedd
estar treballant assduament (fent-ho com si estigus matant serps)
bod wrthi fel lladd nadroedd estar
treballant assduament (fent-ho com matant serps)
-ws [us] (verb)
1 (arcaic; existeix a la llengua colloquial del Sud) tercer persona singular
preterit = galls estndard -odd. "rhedodd / rhedws" [RHE dodh / RHE dus] = va crrer
-ws [us] suffix
1 en paraules tretes de l'angls antic o mitj amb l'element final -us (de {huus} = casa; s a dir, com a
segona element, amb vocal curta i la prdua de la "h" inicial)
En angls modern, moltes d'aquestes paraules han estat reformades amb {haus}
"house" en comptes de {-us}.
betws esglsia (la forma en angls
modern, per no s en s general) < "beadhouse" = casa de pregar)
rheinws pres de l'angls
"roundhouse" (casa rodona)
wyrcws casa de treballs forat pels
pobres (segle 1800) , de l'angls "workhouse" = casa de treball
storws magatzem, de l'angles
"storehouse"(store = emmagatzemar)
briws rebost, de l'angls
'brew-house' (= casa de fer cervesa; brew = fer cervesa)
coetsiws = ccotxera (de l'angls
"coach house", coach = cotxe, diligncia)
wsnos [us -nos]
Galles del Nord-oest
1 week; Vegeu wythnos
maen well gan y band chwara ar ganol wsnos
el conjunt prefereix a mitjans de setmana
ETIMOLOGIA: wythnos > wthnos; (reducci de la vocal tnica wy
> w); substituci de th per s a cause d la influncia
de la s de la sllaba segent (wthnos > wsnos)
wt [ut] substantiu mascul
1 (Sud-oest) penis (nom colloquial)
wtra [ u -tra] substantiu
femen
PLURAL wtregydd,
wtrydd [ w-tr-gidh, u-tr-idh ]
1 (centre de Gal.les, sobretot a lantiga comarca de Trefaldwyn) cam petit
Wtrarfelin cam a prop de lesglsia de Dolgellau ((el) cam (de)l mol)
Wtra Plas-coch nom de carrer de Dolgellau ((el)
cam (de) Plas-coch). Plas-coch vol dir casa (apIral) vermella
Tynyrwtra casa al cam a lest de
Llanidloes cap a Mynachlog ((la) granjeta (de)l cam)
ETIMOLOGIA: angls dialectal outrake
= cam per ovelles
NOTA: Sembla que wtra s la forma
original de la paruala . Al rac del nord-oest de Gal.les una a final
normalment substitueix una e final original. Lus de la e final (wtre) pot ser a consequncia de
parlants amb e final pensven que parlants amba final utilitzven una paraula
amb una e final original a les zones limtrofes on aquest tret es contrasta
(per exemple, la zona de Dolgellau, on Dolgella / Dolgelle sn formes locals).
Si no s aix, la forma plural podria haver influt la paruala (el canvi a >
e al plural s degut a la [i] del sufix plural ydd) A la zona e final = a de Gal.les central, per exemple a
prop de Dolgellau, wtre > wtra
wtre [ u -tre] substantiu femen
1 forma de la paraula wtra a la zona
e final = e de Gal.les central. Vegeu wtra
wwnco
[wun -co] pronom mascul
Galles del Sud
1 aquell (allunyat); vegeu hwn acw
wy
1 al galls parlat, hi ha una tendncia per que es reduexi el diftong [w-]
> [u] ; alguns topnims que sn formes redudes sn estandrds
chwydu (= vomitar) > chwdu (Nord), hwdu, wdu (Sud)
chwythu (= bufar) > chwthu (Nord), hwthu, wthu (Sud)
chwysu (= suar) > chwsu (Nord), hwsu, wsu (Sud)
chwyrnu (= roncar) > chwrnu, hwrnu
gwyndon (= pastura) > gwndon > gwndwn
gwynnu (= blaquejar) > gwnnu
gwythi > gwthi (venes, tendons) (Sud)
hwyrach (potser) > wrach (Nord)
Llan Wyndaf (sglsia de Gwyndaf) > Llanwnda (poble de Powys)
Bod Wynnog (sglsia de Gwynnog) > Botwnnog (poble de Gwynedd)
tywyllwch > *tywllwch (= foscor) > twllwch
tywysu (dirigir) > *tywsu > twsu
tewychu (= engreixar, enfreixar-se) > tywychu > *tywchu
> twchu
awyddu (desitjar) > awddu > wddu
ewyllys (= voluntat; testament) > wyllys > wllys
tywynnu (= brillar) > tywnnu > twnnu
wy
1 diftong - vocal [u] + vocal [i]
2 als dialectes a la sllaba penltima wy es redueix a w,
sobretot al Sud
wythnos (= setmana) > wthnos, wsnoth
wyneb (= cara) > wmed
twymiad (= escalfament) > twmiad
Algunes formes amb w ara sn estndards
twmpath (= pujolet) < twympath < twynpath
Llafar Gwlad Mai 93
Llan y Gwyryfon (esglsia de les verges) > Llangwyryfon (poble
de Ceredigion) > Llangwyryddon (canvi f > dd) > Llangwrddon
(forma local del nom del poble)
(Maldwyn, Powys) cwynos (= pat) > cwnos ENG-Z
gwydn [gwi-] (= dur) > gwwyddn [gwui-] > gwyddyn
[gui-] > gwddyn [gu-]
3 La wy en monosllabes i
polisllabes s sovint duna e llarga en britnic (paraules del ctlic com,
o manlleus del llat)
cadwyn (= cadena) < britnic <
llat cadna (= cadena)
cannwyll (= espelma) < britnic
< llat candla (= espelma)
cwyr (= cera) < britnic <
llat cra (= cera)
dwys (= dens) < britnic <
llat dnsus (= dens)
eglwys (= esglsia) < britnic
< llat ecclsia (= esglsia)
egwyddor (= principi) < britnic
< llat bcdrium (= alfabet)
gwenwyn (= ver) < britnic <
llat vennum (= ver)
proffwyd (= profeta) < britnic
< llat profta (= profeta)
rhwyd (= xarxa) < britnic <
llat rte (= xarxa)
Tamb daltres procedncies
paradwys (= parads)< britnic
< llat paradsus (= parads)
swyn (= encant) < britnic <
llat signum (= signe)
synnwyr (= sentit) < britnic
< llat sentre (= sentir)
wy, wyau [UI, UI e] substantiu mascul
1 ou (Sud - wi [wii]
2 moel fel wy (calb com
un ou) completament calb
3 (Gal.les del sud-est, i Ceredigion) pilio
wyau no anar al gra, fugir de lestudi, escopir fora de la trona, regar
fora del test
heb bilo wyau anant de dret a
lassumpte
4 wylys albergnia
neologisme; de lameric eggplant (=
albergnia) (ou-planta, planta de lou) (wy
= ou) + mutaci suau + (llys =
planta)
wybren [WI bren] substantiu mascul
1 cel
Yr Wyddfa
[r uidh-va]
1 (SH6054) muntanya de Gwynedd (la ms alta de gal.les) la ms alta de Galles - 1085m "(cim
de) la tomba/el tmul"
Nom angls: Snowdon (tur de neu)
Moel yr Wyddfa - nom del cim
daquesta muntanya
(Yr Alpau) Y mae'r mynyddoedd enfawr hyn
yn gwneud i'n Gwyddfa fach ni
edrych fel twmpath gwdd ymron, a Bannau Brycheiniog fel cwys ar l yr aradr
(Seneddwr ar Dramp, Rhys J Davies, 1935)
(Els Alps) Aquestes muntanyes enormes fan que la nostra Gwyddfa petita gaireb
sassembli una talpera, i Bannau Brycheiniog com un solc darrere una arada
Gwyddfa Rhita Gawr (el tmul del
gegant Rhita) nom antic de la muntanya
2 Trn Bach yr Wyddfa (el petit
tren / el tren de la via estreta de Yr Wyddfa) Snowdon Mountain Railway
3 lilir Wyddfa Lloydia serotina lliri de Y
Wyddfa
4 altres topnims
..a/ Gwlyrwyddfa vista de la
muntanya anomenada Yr Wyddfa,
(gwl = vista) + (yr Wyddfa nom de muntanya, la tomba)
Nom de carrer de Porthaethwy (comarca de Mn)
..b/ Tremywyddfa / Trem y Wyddfa
vista (de) (la muntanya anomenada) Y Wyddfa
nom de casa, i nom de carrer dalguns llocs
5
Pe bydder Wyddfa i gyd yn gaws / Mi
fydden haws cael enllyn (part dun versicle tradicional)
Si (la muntanya de) Yr Wyddfa fs tot formatge / seria ms fcil
obtenir companatge
pan fo'r Wyddfa'n gaws (per indicar que s molt poc probable que passi
alguna cosa) (quan Y Wyddfa sigui de formatge)
ETIMOLOGIA: yr Wyddfa < y Wyddfa (y = article definit) + mutaci suau + ( gwyddfa = tmul)
Wyddgrug, Yr [r UIDH grig] substantiu
femen
1 ciutat del nord-est "la tomba/el tmul vegeu: Cyngor Sir y Fflint
wyddwn i ddim [ ui dhun i dhim] verb
1 jo no sabia
wyddwn i ddim llai na...
estava segur que..., estava convenut que..., a mi em semblava que... (no
sabia menys que)
wyddwn i ddim llai nai fod e wedi boddi
estava convenut que shavia ofegat
ETIMOLOGIA: wyddwn i ddim < ni wyddwn i ddim (ni = partcula negativa - colloquialment es perd aquesta partcula
negativa) + mutaci suau + (gwyddwn
= jo sabia, < gwybod = saber) + (i = jo) + (ddim = pas)
Wyl
Eilian [uil eil -yan] adverbi
1 a la festa dEilian, el 13 de gener Ocurreix en la dita que refereix a
lextensi del dia desprs del solstici hivernal que es fa palpable a partir
del Nou Any.
Awr fawr Calan, dwy Wyl Eilian, tair Wyl
Fair
gran hora (a la) calenda (awr fawr y Calan), dues a la festa dEilian, i
tres a la festa de Maria
s a dir, al Dia de Nou Any (Y Calan) (gener 1), el dia haur augmentat en una
hora (mitja hora al mat i mitja hora al vespre), dues hores a la festa den
Eilian (Gwyl Eilian) (gener 13), i tres hores a la festa de na Maria (Gwyl
Fair) (febrer 2)
NOTA: Wyl Eilian < Gwyl Eilian = festa de sant Eilian. En
frases adverbials, hi ha mutaci suau de la consonant inicial, per tant gwyl > wyl.
wylo [WI lo] (verb)
1 plorar
wyn [UIN] (pl)
1 (forma plural) vegeu: oen [OIN] = xai
Wyn [WIN] substantiu mascul
1 cognom = de cavells rossos (forma anglicitzada: Wynn, Wynne[win] Wyn Wyn
wyneb, wnynebau [UI neb, ui NE be] substantiu mascul
1 cara
wyneb yn wyneb [UI neb n UI neb] (adv)
1 cara a cara
..1 w^yr
[ uir ] substantiu mascul
PLURAL wyrion
[ uir -yon]
1 nt
gor-wyr besnt
ETIMOLOGIA: galls < britnic;
Paraules relacionades: irlands
< ua (= nt; originalment
descendant)
cf llat puer (= nen, nena; fill),
grec pais, paids (= nen, nena)
..2 wyr
[ uir ] verb
1 forma amb mutaci suau de gwyr ell
/ ella sap
ni wyr (ell no sap / ella no sap) s
col.loquialment wyr e ddim / wyr hi
ddim
Wyr e ddim beth yw beth no sap les coses (no sap que s qu)
wyrcws
[wr -kus] substantiu mascul
1 (Histria) 'casa de treball' - una instituci mantinguda per els contribuents
d'una parrquia on els pobres estaven internats i obligats a realitzar feines
sense remuneraci
mae'r gostyngiad yn y prisie wedi gyrru
sawl ffarmwr i'r wyrcws
la davallada dels preus ha fet que molts grangers hagin hagut d'entrar en la
casa de treball
ETIMOLOGIA: angls workhouse 'casa
de treball' (work = treball, house = casa). En angls modern s {wrrkhaus},
per la paraula gallesa conserva la pronunciaci antiga de la paraula en
angls {wrkus}. En angls modern s'ha recompost la paraula donant la pronunciaci
plena dels dos elements "work" i "house".
wyres [ui -res] substantiu femen
PLURAL wyresau [ui-re-se]
1 nta
ETIMOLOGIA: (wyr = net) + (-es sufix per indicar una femella)
wyrion [UIR yon] (pl)
1 (forma plural) vegeu: wyr [UIR] = net
wyrlod
[ wr -lod] substantiu femen
1 forma amb mutaci suau de gwyrlod,
una forma del sud-est de gweirglodd
(= prat)
2 Y Wyrlod-ddu granja al nord de
Cefncoedycymer (comarca de Merthyrtudful), a la carretera dAberhonddu
(y weirglodd ddu = el prat negre)
Wysg [UISK] substantiu femen
1 nom de riu del sud-est
wyt [UIT] (verb)
1 ts / ests
2 (pregunta) ts / ests...? 3 (resposta) s, ts / ests
wyth [UITH] substantiu mascul
1 vuit
wythfed [UITH ved] (adjectiu)
1 vuit
wythnos [uith nos]
PLURAL wythnosau [uith no se]
1 setmana
ETIMOLOGIA: 'vuit nits'; (wyth =
vuit) + (nos = nit)
wyt ti? = a wyt ti? [UI ti] (verb)
1 ets / ests?
x [eks]
substantiu femen
1 ics, lletra 24 de l'alfabet rom de vint-i-sis lletres
(nom gal.ls: ecs, plural ecsys, ecsiau [ek-sis, ek-sye] )
...1 a,
2 b, 3 c, 4 d 5 e, 6 f, 7 g, 8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m, 14 n, 15 o, 16 p, 17 q, 18 r, 19 s, 20 t, 21 u, 22 v, 23 w, 24 x, 25 y, 26 z
2 no hi s a lalfabet tradicional galls
1 (lletra) (nom: ecs = ics) forma de
la vint-i-segona lletra de lalfabet grec, khi, que representa el so [kh]
Aquesta lletra usada per epresentar Jesucrist perque s la primera lletra
de Khristos (XPISTOS)
2 (lletra) (nom: ecs = iks) per
referir a alguna cosa amb forma de x
croesffordd ar ffurf x
una crulla amb forma de lletra x
3 (lletra) (nom: ecs = iks)
classificaci de cine indica una pellcula no daient perls menors de dinou
anys (nom: croes = creu)
tystysgrif X certificat X
ffilm X pellcula X
1 (lletra) (nom: ecs = iks) Persona
de la qual no se sap la identitat: (nom: ecs
= iks)
Mr. X el senyor X
bywyd ac ameserau X la vida i
lpoca den X
4 (lletra) (nom: ecs = iks) alguna
cosa desconeguda
rhaid canfod beth yw'r ffactor X sydd yn
achosi y sefyllfa siomedig hon
hem de desbinar quin s el factor X que causa aquesta situaci decebedora
5 (lletra) (nom: ecs = iks)
alguna cosa identificada contratant-la amb la lletra y o les lletres y i
z
crmosom x, crmosom ecs cromsom x (un ou fertilitzat amb dos cromsoms x
evoluciona com a femella; un x amb un y es fa mascle (nom: ecs = iks)
6 (smbol) nmero rom = 10 (nom: ecs
= iks)
7 (smbol) (nom: ecs = iks) pet
8 (smbol) (nom: croes = creu) per
indicar un lloc en un mapa
mae croes y dynodir fan el lloc
est assenyalat amb una x, una creu indica el lloc
9 (smbol) (nom: croes = creu)
(votaci) marca per indica una tria
10 (smbol) (nom: croes = creu)
(xamens) indica un error
11 (smbol) (nom: croes = creu)
marca o firma duna persona analfabeta
12 (smbol) (nom: ecs = iks) Matemtiques:
representa una quantitat desconegada
buddsoddi x o filoedd o ewros
invertir x mil euros
13 (smbol) (nom: ecs = iks)
Matemtiques: variable en lgebra
pelydr x, pelydr ecs = raig x; radiografia (anomenat aix per W.C. Rntgen a
lany 1895 del smbol algebraic duna quantitat desconeguda)
14 (smbol) (nom: ecs = iks)
Matemtiques: echelin x, echelin ecs eic x dun grfic
15 (smbol) (nom: ecs = iks)
Matemtiques: indica la multiplicaci
3 x
2 = 6, mae tair gwaith dau yn chwech,
mae tri dau yn gwneud chwech
16 (smbol) (nom: croes = creu) Matemtiques:
indica dimensions
cwpwrdd tridarn cynnar (48 lled x 76
uchder) (= pedair modfedd a deugain o led wrth un ar bymtheg a thrigain o
uchder) armari de tres parts de quaranta-vuit polzades dample i
setanta-sis dalada) (nom: ecs =
iks)
Y, y [] substantiu femen
1) lletra
vint-i-nou de l'alfabet rom de vint-i-sis lletres
..1
a,
2 b, 3 c,
4 d 5 e,
6 f, 7 g,
8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m,
14 n, 15 o,
16 p, 17 q,
18 r, 19 s, 20 t, 21 u,
22 v, 23 w,
24 x, 25 y,
26 z
2)
lletra vint-i-nou de l'alfabet gal.ls tradicional de de vint-i-nou
lletres
..1
a,
2 b, 3 c,
4 ch, 5 d,
6 dd 7 e,
8 f, 9 ff,
10 g, 11 ng,
12 h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m,
18 n, 19 o,
20 p, 21 ph,
22 r, 23 rh,
24 s, 25 t,
26 th, 27 u,
28 w, 29 y
y []
1 representa la vocal neutra; en monosllabes antigament no era possible
fonologicament (noms y [i] era
possible - per exemple llyn = llac)
per avui en dia hi alguns manlleus de langls amb y [] , que substitueix la u centralitzada anglesa que es
realitza gaireb com (o exactament com, amb alguns parlants dangls) la vocal
neutra anglesa
Hyn [hn] = hun (un de la tribu
germnica)
byn [bns] = pastissets
En una poca anterior, (pre 1700) langls encara no havia evolucionat la u
centralitzada i feien servir la u posterior com a les parules en angls
modern bull (= brau) bush (= arbust), i paruales com aquestes es van
incorporar la galls amb [u]
A continuaci fem servir el smbol u per representar the la u centralitzada,
a lAlfabet Internacional fontic una v invertida
angls cut, ara pronunciada [kut, kt] per antigament [kut] , s galls
modern cwt [kut]
Algunes paraules sescriuen en galls modern amb w per de fet es diuen amb
[]
Exemple: bws [bs] = autobus
2 En reformacions angleses de la grafia de topnims gallesos sescriu u
(perqu aquesta lletra tamb representa []). Per tant les formes errnies
segents:
..1/ Dyffryn > Duffryn (vall,
topnim fpra com)
..2/ Crymlyn > Crumlin (vall
curbada, poble de la comarca de Caerffili)
..3/ Dynfant > Dunvant ( =
dyfn-nant vall profunda, poble de la comarca dAbertawe)
..1 y [] (article definit )
(yr davant de vocal)
1 y ci = el gos
yr wy = lou
Causa mutaci suau amb substantius femenins
merch, y ferch = noia, la noia
2 de vegades es troba en topnims amb cognoms anglesos
Llwyn-y-grant anteriorment una
granja de Caer-dydd, el nom es conserva en noms de carrers (llwyn = bosquet)
Twynyrharris nom de granja de
Ystradmynach (Comarca de Caerffili) (twyn = tur)
3
article definit fals; de lafluixament duna vocal inicial que aleshores se
separa i es travta com a article definit
(a) topnims
Aberffro (poble de la comarca dYnys
Mn) > Y Berffro
Abermo (poble de la comarca de
Gwynedd) > Y Bermo
Amrica (Amrica) > Y
Mrica (ir Mrica = a Amrica)
Amwythig (nom galls de Shrewsbury, Anglaterra) > Y Mwythig
Aradur (poble de la comarca de
Caer-dydd) > Y Radur
Eli (= nom de riu del sud-est) >
Y Lai
Ewenni (= nom de riu del sud-est)
> Y Wenni
Iwerddon (= Irlanda) > Y Werddon
En alguns topnims amb ynys (=
prat) com a primer element
Ynysawdre (county of Pen-y-bont ar
Ogwr) > Y Snawdra
Ynysgiwen (county of Castell-nedd ac
Aberafan) > Y Sgiwan
(b) pronoms
ef = (ell) > y fo
(c) substantius comuns
eboles (poltra) > y boles, que al nord-oest sentn com
si fs (larticle definit) + (mutaci suau) + (poles), i aquesta forma amb p inicial s fa servir generalment al
nivell colloquial
4 (article definit) (s irregular) a la llengua colloquial, i de vegades en
topnims, es troba amb noms de rius
..1/ Twyn Crug yr Afan (el tur del
tmul del riu Afan), i Bwlch yr Afan (El port del riu Afan) a prop de
lull del riu a la carretera entre Cwm-parc (comarca de Rhondda Cynon Taf) and
Blaengwynfi (comarca de Castell-nedd ac Aberafan).
..2/ Parcyrirfon (parc yr Irfon,
camp al costat del riu Irfon) urbanitzaci de Llanfair yn Muallt
..3/ Bum lawer gwaith yn tosturio wrth
yr afon Alun yn y pwynt lle y mae yn colli ei hunan yn y Dyfrdwy. (Rhys Lewis / Daniel Owen / 1885 / tudalen 19)
Moltes vegades tenia llstima del riu Alun al lloc on es perd al riu Dyfrdwy
- y mae [ MAE] (verb)
1 s / est
- y mae ef [ MAE EEV] (verb)
1 s / est (ell)
- y mae hi [ MAE HII] (verb)
1 s / est (ella
- y maent [ MAINT] (verb)
1 sn / estn
- y maent hwy [ MAINT HUI] (verb)
1 sn / estn
..2 y []
(yr davant de vocal)
1 partcula amb el verb BOD = ser, estar
y mae = s, est
yr wyf = sc, estic
..3 y []
1 relatiu - dyna'r ferch y bm yn siarad
hi - veus all la noi amb la qual estava parlant
ych [IIKH] (verb)
1 sou / esteu (Sud)
ych chi [ii khi] (verb)
1 sou / esteu (Sud)
ychwanegyn bwyd, ychwanegion bwyd [kh wa NE gin BUID, kh wa NEG yon BUID
] substantiu mascul
1 aditiu alimentari
ychydig [ KH dig] substantiu mascul
1 mica
2 rhy ychydig massa poc
rhoi rhy ychydig o (rywbeth) donar
massa poc (dalguna cosa)
codi rhy ychydig ar (rywun)
cobrar-li (a alg) massa poc
yd [IID] (pl)
1 (forma plural) vegeu: yden [-den] espiga
ydach chi? [ da khi] (verb)
1 sou / esteu? (Nord-oest)
ydan ni? [ da ni] (verb)
1 som / estem? (Nord-oest)
-ydd
[idh]
sufix per formar substantius
1 (persona - home)
ysgrifenydd = secretari
melinydd = moliner
Lafegiment de -es indicata una femella
ysgrifenyddes = secretria
Sutilitza cada vegada ms aqyest sufix com a sufix lliure de gnere
Estrictament arlunydd = artista (mascle); per susa tamb per indicar:
artista (mascle o femella).
El problema s la forma plural, com que -ydd es considerava un
equivalent al sufix -wr (home), i la forma plural de tots dos s
freqentment -wyr (homes). La forma plural de -ydd s -yddion
que amb certes paraules s inusual fora dun context formal
2 antigament popular per formar pseudnims de bards (poetes)
Ogwenydd - nom dun poeta que
apareix com a autor dun vers d una pedra lapidria de Pentir, Bethesda
(comarca de Gwynedd) (Ogwen s una forma dOgwan, el nom del riu daquest
indret)
3 (dispositu) llathrydd mquina per polir
gwasgydd espremedora
4 (substncia) llathrydd edulcorant
ETIMOLOGIA: britnic *ij-;
sufix plural -yddion < *yddon < britnic ijon-es
NOTA: no hi ha afecci de vocals en formes compostes modernes; de vegades hi ha
formes duals gwesgydd (amb afecci), gwasgydd (sense afecci),
ydech chi? [ de khi] (verb)
1 sou / esteu? (Nord-est)
yden, yd [ den, IID] substantiu femen
1 gra de blat
2 yd = blat
yden ni? [ de ni] (verb)
1 som / estem? (Nord-est)
ydfran [d vran] /
nom femen
Plural: ydfrain [d vrain]
1 gralla
ETIMOLOGIA:: (yd = cereals) + mutaci
suau + (brn = corb)
ydi [ DI] s / est (galls colloquial unificat)
ydi e? [ di e] (verb)
1 s / est? (ell) (galls colloquial unificat)
ydi hi? [
di hi] (verb)
1 s / est? (ella) (Nord, galls colloquial unificat)
ydin wir [ -din wiir] verb
1 isnt it / she / he? indeed it is / she is / he is
tag element after an afirmative statement, as an exclamation
mae hin dda, ydin wir shes good,
isnt she?
ETIMOLOGIA: = ydi yn wir (ydi = s) + (yn wir veritablement); (yn =
enlla predicatiu) + mutaci suau + (gwir
= veritable, vera)
ydi o? [ di o] (verb)
1 s / est (ell) (Nord)
ydlan [d lan] / nom femen
Plural: ydlannau [d la ne], ydlannoedd [d la nodh]
1 paller
ETIMOLOGIA: (yd = cereals) + mutaci
suau + (llan = tancat)
ydoedd
ef [ DOIDH ev] (verb)
1 s / est (ell)
ydoedd hi [ DOIDH hi] (verb)
1 s / est (hi)
ydw [ DU] * 1 soc / estic
2 (pregunta) soc / estic...? 3 (resposta) s, soc / estic
ydw i? [ DU] (verb)
1 sc / estic?
ydwyt [ DUIT] (verb)
1 (forma literria) 1 ets / ests
2 (pregunta) ets / ests...? 3 (resposta) s, ets / ests
ydy [ DI] (verb)
1 s / est (frase del tipus complement-verb)
2 (pregunta) s / est...? 3 (resposta) s, s / s, est
ydych [ DIKH] (verb)
1 sou / esteu
2 (pregunta) sou / esteu...? 3 (resposta) s, sou / esteu
ydych chi? [ DI khi] (verb)
1
ydy e? [ DI e] (verb)
1 (pregunta) s / est...?
ydy hi? [ DI hi] (verb)
1 (pregunta) s / est...?
ydym [ DIM] (verb)
1 som / estem
2 (pregunta) som / estem...? 3 (resposta) s, som / estem
ydyn [ DIN] (verb)
1 son / estn
2 (pregunta) son / estn...? 3 (resposta) s, son / estn
ydyn nhw? [ DI nu] (verb)
1 sn / estn?
ydynt [ DINT] (verb)
1 (forma literria) 1 son / estn
2 (pregunta) son / estn...? 3 (resposta) s, son / estn
ydy o [ DI o] (verb)
1 (Nord) (pregunta) s / est...?
ydyw [ DIU] (verb)
1 (forma literria) 1 s / est (frase del tipus complement-verb)
2 (pregunta) s / est...? 3 (resposta) s, s / s, est
yfed [ ved] (verb)
1 beure
yfory [ VO ri] (adv)
1 dem
yma [ ma] (adv)
1 aqu
ymadael [ MA del] (verb)
1 marxar ( = de)
ymadawiad
[ -ma- dau -yad] substantiu
mascul
PLURAL ymadawiadau
[ -ma-dau- ya -de]
1 sortida, marxa, partida
2 dimissi duna feina
3 mort
Ymadawiad Arthur La Mort dArthur
(awdl - poema al.literat de metres diferents den T. Gwynn Jones que va
premiat amb la cadira de bard a leisteddfod de lany 1902, sobre la mort
dArthur, ferit desprs duna batalla)
ychydig cyn ei ymadawiad un xic
abans de la seva mort
ETIMOLOGIA: (ymadaw-, arrel de ymadael = marxar) + (-iad sufix per formar substantius)
ymaflyd codwm [ MAV lid KO dum]
substantiu mascul
1 lluite lliure
ymarfer [ MAR ver] (verb)
1 practicar
ymarferol [ mar VE rol] (adjectiu)
1 prctic
ymarfogi [ mar VO gi] (verb)
1 armar-se
ymbarl, ymbarls / ymbarelau / ymbareli [m ba REL, m ba RELS / m ba RE
le / m ba RE li] substantiu femen
1 paraigua
ymbelydredd [m be L dredh] substantiu mascul
1 radiaci
ymbelydrol [m be L drol] (adjectiu)
1 radioactiu
ymbincio [m BINGK yo] (verb)
1 maquillar-se
ymddangos [m DHANG gos] (verb)
1 manifestar-se, aparaixer
ymddeol [m DHE ol] (verb)
1 jubilar-se
ymddidan [m DHI dhan, m dhi DHAN yon] substantiu mascul
1 (literari) conversa, xerrada colloquial - sgwrs
ymddidan [m DHI dhan] (verb)
1 (literari) conversar, xerrar colloquial - sgwrsio
ymddiddori (mewn) [m dhi DHO ri] (verb)
1 interessar-se per
ymddiried [m DHIR yed] (verb)
1 posar la confiana (yn = en)
ymddiswyddo
[m-dhi- sui -dho] verb
1 dimitir, renunciar
Cyhoeddodd Prif Weithredwr y cwmni ei
fod yn ymddiswyddo ar l blwyddyn
Va declarar lexecutiu en cap de lempresa que renuncia desprs dun any
ETIMOLOGIA: (ym- prefix reflexiu) +
mutaci suau + (diswyddo =
acomiadar)
ymdrabaeddu [m-dra-
bei -dhi]
1 rebolcar-se; vegeu ymdrybaeddu
ymdreiglfa [m- dreigl -va] substantiu femen
1 Pedr-2 2:22 Eithr digwyddodd iddynt yn l y wir ddihareb, Y ci a ymchwelodd at ei
chwydfa ei hun; ar hwch wedi ei golchi, iw hymdreiglfa yn y dom
Segona carta de Sant Pere-2 2:22 ...
lloc done els animals es rebolquen
ETIMOLOGIA: (ymdreigl- arrel de ymdreiglo = rebolcar-se) + (-fa sufix nominatiu, que indica lloc)
ymdrochi [m DRO khi] (verb)
1 banyar-se
ymdrybaeddu
[m-dr- bei -dhi]
1 rebolcar-se
ymdrybaeddu yn y mwd rebolcar-se al
fang
1 abandonar-se a, rabejar-se en
ymdrybaeddu mewn budreddi viure en
el vici
ETIMOLOGIA: (ym- prefix reflexiu) +
mutaci suau + (trybaeddu = tacar;
rebolcar-se)
NOTA: Tamb ymdrabaeddu
ymennydd, ymenyddau [ ME nidh, me N
dhe] substantiu mascul
1 cervell
ymenyn [ ME nin] substantiu mascul
1 mantega
ymerawdr, ymerawdwyr [ mhe RAU dr ] substantiu mascul
1 emperador
ymerodraeth, ymerodraethau [ me RO dreth, me ro DREI the] substantiu
femen
1 imperi
ymestyn [ ME stin] (verb)
1 estendre's
ymfudiad, ymfudiadau [m VID yad, m vid YA de] substantiu mascul
1 migraci
ymfudo [m VI do] substantiu mascul
1 migrar
ymfudol [m VI dol] (adjectiu)
1 migratori
ymfudwr, ymfudwyr [m VI dur, m VID wir] substantiu mascul
1 migrant
ymfyddino [m v DHI no] (verb)
1 (exrcit) mobiltzar-se
ymgeleddu [m ge LE dhi] (verb)
1 cuidar
ymgeleddwr, ymgeleddwyr [m ge LE dhur, m ge LEDH wir] (verb)
1 un que cuida
ymgofleidio
[m-go- vleid -yo] verb
1 abraar-se (lun a laltre)
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu o
recproc) + mutaci suau + (cyfleidio
= abraar)
ymgom, ymgomion [M gom, m GOM yon]
substantiu femen
1 (literari) conversa, xerrada colloquial - sgwrs
ymgomio [m GOM yo] (verb)
1 (literari) conversa, xerrada colloquial sgwrs
ymguddio
[m- gidh -yo] verb
1 amagar-se
Tai mawrion yn ymguddio yn y coed ar
lannaur afon segur
Grans cases amagades entre els arbres als marges del riu lent
mynd i ymguddio anar a amagar-se
2 refugiar-se
byddair glowyr yn ymguddio mewn manol
pan ddeuai siwrne i lawr yr inclein
Els miners es refugiaven en una alcova quan un convoi de carros de carb
baixava el pendent
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu,
auto-, -se ) + mutaci suau + (cuddio
= amagar-se)
ymgynhaliol [m-g-nhal-yol] adj
1 de substistncia
ffermio ymgynhaliol agricultura de
substistncia
ETIMOLOGIA: (ymgynhal-, forma de la
sllaba penltima de ymgynnal =
suportar-se) + (-iol sufix
adjectival)
ymgynnig [m-
g -nig] verb
1 oferir-se
ymgynnig ar gyfer rhywbeth oferir-se
per alguna cosa
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu )
+ mutaci suau + (cynnig = oferir)
ymhn [ MHEN] (prep)
1 al cap de
ymhlth [ MHLIITH] (prep)
1 entre
ymhobman [ MHOB man] (adv)
1 arreu
ymhb [ MHOOB] (prep + det) a cada
ymiro
[ - m -ro] verb
1 ungir-se
Daniel 10:3 Ni fwyteais fara blasus, ac ni ddaeth cig
na gwin yn fy ngenau; gan ymiro hefyd nid ymirais, nes cyflawni tair wythnos o
ddyddiau.
Daniel 10:3 .....
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix
reflexiu ) + (iro = untar, lubricar)
ymlacio [m LAK yo] (verb)
1 relaxar-se, descansar-se
ymladd
VERB
[m ladh]
1 lluitar, barallar-se
ymladd fel cwn a chathod
lluitar com gossos i gats = barallar-se sempre
rych chi'r Taffis a'r Padis yn
ymladd fel can a chathod
vosaltres els 'Tafis' (gallesos) i els 'Padis' (irlandesos) es
baralleu com gossos i gats
2 diwedd ar yr ymladd
cessaci de les hostilitats
3 ymladd neu ffoi (Biologia) lluitar
o fugir
ETIMOLOGIA: sentit original - matar l'un a l'altre: ym- = prefix reflexiu i recproc; causa la mutaci suau; + lladd = matar
ymlen [m LAIN] (adv)
1 endavant
2 o hyn ymlen a partir
d'ara, d'aqu endavant (o = de) + (hyn aquest (temps)) + (ymlen = endavant)
ymlusgiad, ymlusgiaid [m LISK yad, m
LISK yed] substantiu mascul
1 rptil
ymnhedd
[ m -nhedh] verb
1 (obsolet) suplicar
ymnhedd < ymanhedd = suplicar(ym +
hyedd + -u)
Diarhebion 19:7 Holl frodyr y tlawd 'i
casnt ef - pa faint mwy yr ymbellha ei gyfeillion oddi wrtho? er maint a
ymnheddo, ni throant ato
Proverbis 19:7 .....
Esther 4:8 Ac efe a roddodd iddo destun ysgrifen y
gorchymyn a osodasid yn Susan i'w dinistrio hwynt, i'w ddangos i Esther, ac i'w
fynegi iddi, ac i orchymyn iddi fyned i mewn at y brenin, i ymbil ag ef, ac i
ymnhedd o'i flaen ef dros ei phobl.
Esther 4:8 ....
ETIMOLOGIA: ymnheddu < ymanhedd < *ymanhyedd (ym- = prefix
reflexiu) + (anhyedd = suplicaci)
ymofyn [ MO vin] (verb)
1 voler
2 anar a buscar
ymolch [ molkh] (verb)
1 rentar-se
ymolchi [ MOL khi] (verb)
1 rentar-se
ymoleuo
[m- o-lei-o] vn+
1 illuminar
2 (substantiu mascul) illuminaci
Cyfnod yr Ymoleuo Edat de la
Illuminaci
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu )
+ mutaci suau + (goleuo =
illuminar)
ymoleuol
[ -mo-lei-ol] adjectiu
1 illuminant
ETIMOLOGIA: (ymoleu- arrel de ymoleuo = illuminar) + (-ol sufix per formar adjectius)
ymollwng [ MO lhung] (verb)
1 caure
ymollwng i anobaith caure en la
desesperaci
ymosod (ar) [ MO sod] (verb)
1 atacar ('posar-se sobre')
ympryd, ymprydiau [M prid, m PRD ye] substantiu mascul
1 dejuni
ymprydio [m PRD yo] (verb)
1 dejunar
ymprydiwr, ymprydwyr [m PRD yur, m PRD wir] substantiu mascul
1 dejunador
ymreolaeth [m re O leth] substantiu femen
1 autonomia
ymreolaethol [m re o LEI thol] (adjectiu)
1 autonmic
ymreolaethwr, ymreolaethwyr [m re o LEI thur, m re o LEITH wir]
substantiu mascul
1 autonomista
ymrhyddd
[m-hridh-haad ] v
1 liberaci
rhyfel ymrhyddhd guerra de
liberaci
ETIMOLOGIA: (ymrhydd- arrel de l
verb ymrhyddhu = alliberar-se) + (-hd, sufix per formar substantius de
verbs amb la terminaci -hu, = ha- + -ad)
ymrhyddu
[m-hridh-hai ] v
1 alliberar-se
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu )
+ (rhyddhu = alliberar )
ymroddi [m R dhi] (verb)
1 dedicar-se
2 ymroddi eich holl egni ir gwaith o
devote all ones efforts to dirigir tots els vostres esforos a
ymweld [m WELD] (verb)
1 visitar
ymweliad, ymweliadau [m WEL yad, m wel YA de] substantiu mascul
1 visita
ymwelydd, ymwelwyr [m WE lidh, m WEL wir] substantiu mascul
1 visitant
ymwisgo [m WI sko] (verb)
1 posar-se la roba, vestir-se
ymyrryd [ M rid] (verb)
1 interferir
ymysg [ MISK] (prep)
1 entre
ymwthio [m UTH yo] (verb)
1 empnyer-se
2 ymwthio trwyr dorf obrir-se pas /
cam entre la multitud (empnyer-se per la multitud)
ymyriad
[- mr-yad] substantiu mascul
PLURAL ymyriadau
[-mr-y-de ]
1 interferncia
2 ymyriad dwyfol intervenci divina
3 ymyriad hawliau dynol la
vulneraci dels drets humans
ETIMOLOGIA: (ymyr-, arrel de ymyrru = interferir) + (-iad sufix per formar substantius)
yn [n] en, a, dins
yn- [n] (prep)
1 en, a, dins
(1) yno i [ noi] (prep)
1 (primera persona singular) dins meu
(2) ynon ni [ no ni] (prep)
1 (primera persona plural) dins de nosaltres
(3) ynot ti [ no ti] (prep)
1 (segona persona singular) dins tu
(4) ynoch chi [ no khi] (prep)
1 (segona persona plural) dins de vosaltres
(5) ynddo fe / fo [N dho ve / vo] (prep)
1 (tercera persona singular masculina) dins seu (ell)
(6) ynddi hi [N dhi hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) dins seu (ella)
(7) ynddyn nhw (forma literria: ynddynt hwy) [N dhi nu - N dhint hui]
(prep)
1 (tercera persona plural) dins d' ells / d'elles
yna [ na] (adv)
1 all yna yna
ynad, ynadon [ nad, NA don] substantiu mascul
1 magistrat
ynad heddwch [ nad HE dhukh] substantiu mascul
1 jutge de pau
yn ambell fan [ NAM belh VAN] (adv)
1 en alguns llocs
yn anffodus [n an FO dis] (adv)
1 per desgrcia
yn awr [ NAUR] (adv)
1 ara (Sud: nawr)
yn awr ac eilwaith [ NAUR ag EIL weth] (adv)
1 de tant en tant
yn barod [n BA rod] (adv)
1 ja
yn byw [n BIU] (frase)
1 vivint
yndach [n DAKH] (verb)
1 s, sou /esteu (Nord-oest)
yndan [n DAN] (verb)
1 s, som /estem (Nord-oest)
yn ddiamau [n dhi A me] (adv)
1 sens dubte
yn ddau [n DHI e] (adv)
1 sens dubte
yn ddistaw bach [n DHI stau BAAKH] (adv)
1 d'amagatotis
yndech [n DEKH] (verb)
1 s, sou /esteu (Nord-est)
ynden [n DEN] (verb)
1 s, sou /esteu (Nord-est)
yn do? [n DOO] (frase)
1 = onid do; no era? no estava?
ynddi [N dhi] (prep)
1 = vegeu "yn"
ynddo [N dho] (prep)
1 = vegeu "yn"
ynddyn [N dhin] (prep)
1 = vegeu "yn"
yndw [n DU] (verb)
1 s, sc / estic (Nord)
yndy [n DI] (verb)
1 s, s / est (Nord)
yndyn [n DIN] (verb)
1 s, son /estan (Nord)
yn eisiau [n EI she] (frase)
1 requerit
yn erbyn [n ER bin] (prep)
1 contra
yn farw [n VA ru] (frase)
1 mort
yn fry [n VRII] (adv)
1 a dalt
yn fy myw [n v MIU] (adv)
1 (mai) de la vida
ynfyd [N vid] (adv)
1 dement, boig
2 mynd yn ynfyd wallgo posar-se
furibund (anar boig dement)
bod yn ynfyd wallgo estar furibund
(anar boig dement)
yn fynych [n V nikh] (adv)
1 sovint
yn fyw [n VW] (frase)
1 viu
yng [ng] (prep)
1 en, a (forma d'yn amb mutaci de C,G - Caernarfon / yng Nghaernarfon,
Gwynedd, yng Ngwynedd)
yng : -yng-nghyfraith [ NGH vreth] * (sufix)
poltic (mab-yng-nghyfraith = fill poltic, gendre)
yngan [ ngan] (verb)
1 pronunciar
ynghanol [ NGHA nol] (prep)
1 al mig de
yn gynt [n GINT] (adv)
1 ms d'hora
yn hytrach [n H trakh] (adv)
1 ms aviat
yn llawes ei grys [n LHAU es i GRIIS] (adv)
1 sense jaqueta / jersei, portant noms camisa
yn lle [n LHEE] (prep)
1 en comptes de
yn marw [n MA ru] (frase)
1 morint
ynn [in] (plural) (plural form) veu: onnen = freixa
yn nhw [i nu] (verb)
1 sn / estan
yn ni [i ni] (verb)
1 som / estem
yno [ NO] (adv)
1 all (lloc que no s veu)
yn nwfn
eich calon [ n nu-vun
kh ka-lon] adv
1 el el fons del seu cor (en (la) profunditat (de)l vostre cor)
ETIMOLOGIA: (yn = en) + mutaci
nasal + (dwfn = profunditat) + (eich = el vostre) + (calon = cor)
yn oes oesoedd [n ois OI sodh] (adv)
1 per sempre
yn ofer [n O ver] (adv)
1 intilment
yn ogystal [n o G stal] (adv)
1 tamb
1 yn l [ NOOL] (prep)
1 segons
- yr Efengyl yn l Marc [r e VE ngil nool MARK] * segons l'evangili de
Marc
2 yn l [ NOOL] (adv)
1 fa (cinc) anys
2 enrere
- dair blynedd yn l [dai BL nedh NOOL] fa tres anys fa tres anys
- dod yn l [dood NOOL] (verb)
1 tornar
- yn l ac ymlaen [ NOOL ag m LAIN] (adv)
1 cap endavant i cap enrere
- yn l pob tebyg [ NOOL poob TE big] (adv)
1 molt probalament
yn raddol [n RA dhol] (adv)
1 gradualment
ynt [int] (verb)
1 (literari) sn / estan
ynta fa
[ n-ta va ]
1 al sud-est, forma de onid e
(afegiment desprs dun frase anormal, s a dir, que un element que no sigui
el verb es posa primer, per mfasi). Catal: no? oi? eh?
Dyna storm fu nithwr ynta fa?
(south-east) Quina tempesta hi va ser ahir, no?
yntau [N te] (pronom) ell tamb
ynte [n TE] (prep)
1 (conjuncci) o
2 oi que s?
yn unman [ NIN man] (adv)
1 enlloc
yn wir [n WIIR] (frase)
1 de veritat, veritablement
ynydu
[ -n -di] v
1 iniciar
iniciar en ynydu mewn
ETIMOLOGIA: (ynyd = inici) + (-u sufix per formar verbs)
yn y fan
ar fan [ n van aar van] adv
1 en tal lloc, en un lloc indicat per
no especificat
aem at bobl y farchnad a dweud wrthynt fod John Jones,
Ty^-gwyn, neu ryw berson dychmygol arall, yn ymofyn ei weled yn y fan-ar-fan
Acercvem la gent del mercat i els diem que John Jones, de Ty^-gwyn, o un
altre personatge inventat, els demanava veure en tal lloc
yn y Gymru gyfoes [n GM ri G vois]
(adv)
1 actualment a Galles
yn y Gymru Gymreg [n GM ri gm RAIG] (adv)
1 a les zones no anglicitzades
2 entre els gallesos no anglicitzats (" al Galls galls")
yn y Gymru sydd ohoni [n GM ri sidh o HO ni] (adv)
1 al pas de Galles actual
ynys, ynysoedd [ nis, NI sodh] substantiu femen
1 illa
Ynys Afallon [ nis a VA lhon] substantiu femen
1 parads celta
2 zona identifica amb Glastonbury, Anglaterra del sud-oest - terres perdudes
pels gallesos ?cap al l'any 700
Ynysgedwyn
[ -nis ged -win]
1 SN7709 rea d'Ystradgynlais Isaf (Brycheiniog, comarca de Powys)
Forma local: Sgedwyn
2 esc al consell comarcal de Powys
ynys groesi, ynysoedd croesi [ nis GROI
si] substantiu femen
1 illa de vianants
Ynys Gybi [ nis G bi] substantiu femen
1 illa del nord-oest, a l'illa de Mn ('illa d'en Cybi')
Ynys Manaw [ nis MA nau] substantiu femen
1 l'lla de Man
Ynysmeudwy
[ -nis mei -dui]
1 SN7305 poble de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
Nom local: Smiitw
ETIMOLOGIA: (aparentment ynys y meudwy - prat de lermit)
NOTA: Explicaci de la forma local Smiitw
..1/ Ynysmeudwy > *Y Smeudwy (prdua de la primera
sllaba)
..2/ *Smeudwy (prdua de l
article y)
..3/ *Smeudw al galls colloquial wy final [ui] > vocal w [u]
..4/ *Smiidw al sud, una [ei] de la
sllaba tnica > vocal mig-llarga [i]
..5/ al sud-est, la d al comenament de la sllaba final > t (prdua de
la sonoritzaci)
Ynys Mn [
nis MOON] f
1 lilla de Mn, al nord-oest de Gal.les
2 una comarca fins a 1974
2 (1974-1996) durant vint-i-dos anys, un districte ("dosbarth") de la
comarca de Gwynedd
3 comarca restaurada el 1996
trigolion Ynys Mn a Gwynedd els
habitants (de les comarques d') Ynys Mn i Gwynedd
yn ystod [ N stod] (prep)
1 durant
Ynys Werdd, yr [ nis WERDH] substantiu femen
1 l'Illa Verda = Irlanda
(Yorath) [yo rath] m
1 Grafia anglicitzada de Iorath,
forma del nom dhome Iorwerth al sud-est
1 yr [r] * article definit el la els les
: vegeu y
2 yr [r] partcula amb el verb BOD = ser, estar) [r] * vegeu y [];
relatiu - dyna'r meddyg yr aeth ato - veus all el metge que va anar a veure
yr oeddech chwi [ ROI dhe khwi] (verb)
1 ereu / estveu
yr oedd ef [ ROI dhev] (verb)
1 (ell) era / estava
yr oeddem ni [ ROI dhem ni] (verb)
1 erem / estvem
yr oeddet ti [ ROI dhe ti] (verb)
1 eres / estaves
yr oedd hi [ ROIDH hi] (verb)
1 (ella) era / estava
yr oedd o [ ROI DHOO ] (verb)
1 (ell) era / estava (Nord)
yr oeddwn i [ ROI dhun i] (verb)
1 era / estava (jo)
yr oeddynt hwy [ ROI dhint hui] (verb)
1 eren / estaven
yr un
[ r iin ] pronosubstantiu
mascul
1 (amb partcula negadora ni / na / nid
/ nad ) cap, ni un,
Forma col.loquial run desprs duna
vocal
yr un o cap de...
yr un ohonom; yr un ohonon ni cap de
nosaltres
yr un ohonoch; yr un ohonoch chi cap
de vosaltres
yr un ohonynt; yr un ohonyn nhw cap
dells
'phrynwn i 'run o'r llyfrau hyn no
compraria cap d'aquests llibres
1 does yr un... no nhi ha ning...
does yr un ato no nhi ha ning que
est a la seva alada (no nhi ha ning a ell)
1 yr un... el de, la de
mi fydd yr ornest honno yn siwr o fod
tipyn yn galetach na'r un yn yr Ariannin
aquella contesa ser segurmanet ms difcil que la de lArgentina
yr wyf [ RUIV] (verb)
1 sc / estic
yr wyt [ RUIT] (verb)
1 ets / estas
yr ych [ RIIKH] (verb)
1 sou / esteu (Sud)
yr ydoedd ef [ r doi DHEEV] (verb)
1 (ell) era / estava
yr ydoedd hi [ r doidh HII] (verb)
1 (ella) era / estava
yr ydwyf fi [ r dui VII] (verb)
1 sc / estic
yr ydwyt ti [ r dui TII] (verb)
1 ets / ests
yr ydych chwi [ r di KHWII ] (verb)
1 sou / esteu
yr ydym ni [ r dim NII] (verb)
1 som / estem
yr ydynt hwy [ r dint HUI] (verb)
1 sn / estan
yr ydyw ef [ r diu EEV] (verb)
1 (ell) s / est
yr ydyw hi [ r diu HII] (verb)
1 (ella) s / est
yr ym [ RIIM] (verb)
1 som / estem (literari) (Sud)
ysbaddu [ SPA dhi] (verb)
1 castrar
ysbaid, ysbeidiau [ spaid, SPAID ye] substantiu femen
1 estona
ysbail, ysbeiliau [ spail, SPEIL ye] substantiu femen
1 bot
ysbeilio [ SPEIL yo] (verb)
1 espoliar
ysbiwr, ysbiwyr [ SBI ur, SBI wir] substantiu mascul
1 espia
ysblennydd [ SPLE nidh] (adjectiu)
1 esplndid
ysbodol bysgod, ysbodolau pysgod [ SPO dol B skod, spo DO le P skod]
substantiu femen
1 esptula, pala (del peix)
ysbryd, ysbrydion [ sprid, SPRID yon] substantiu mascul
1 esperit
ysbrydol [ SPRI dol] (adjectiu)
1 espiritual
ysbyty
SUBSTANTIU MASCUL
[ sp ti]
PLURAL: ysbytai [ sp tai]
1 hospital
ETIMOLOGIA: ysbyty < *esbyty < *osbyty (*osbyd + ty = casa). La forma britnica *ospt- < llat ospites < hospites = hostes,
plural de hospes = hoste
ysgadenyn, ysgadan [ ska DE nin, SKA dan] substantiu mascul
1 arengada
ysgafell, ysgafellau [ SKA velh, ska VE lhe] substantiu femen
1 (precipici) plataforma sorgint
ysgafn [ ska vn, skaun ] (adjectiu)
1 lleuger
2 (malaltia , infecci) sense ser perillosa, que no amenaa la vida
ffurf ysgafn ar falaria una forma
benigne
ysgallen
[-sga-lhen] substantiu femen
PLURAL ysgall [-sgalh]
1 Cynara cardunculus = card
2 ysgallen Fair (card (de la Verge)
Maria). Tamb ysgallen wen (card
blanc) o ysgallen fraith (card
variegat) (:)Silybium marianum(:)
Ynys-yr-ysgallen-fraith (nom perdut)
((el) prat (de)l card blanc)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911), es trobava com a nom de casa al capellania
dYr Eglwysnewydd, Caer-dydd
3 plu ysgell borrissol, pelussa de
card (plumes (de) card)
4 gwlaniach ysgall borrissol,
pelussa de card (miquetes de llana (de) card)
ETIMOLOGIA: galls < britnic
De la mateixa arrel britnica: bret askollenn
(= card), crnic askallenn (= card)
ysgarlad
[ - skar -lad] adjectiu
1 escarlata
gwraig ysgarlad dona
de mn
Daquesta versicle de la Bblia:
Datguddiad Ioan 17:3 Ac efe am dygodd i ir diffeithwch yn yr
ysbryd: ac mi a welais wraig yn eistedd ar fwystfil o liw ysgarlad, yn llawn o
enwau cabledd, a saith ben iddo, a deg corn.
Revelacions 17:3 vaig veure una dona muntada sobre una bstia escarlata
Cywennod claearwyn eu plu chribau ysgarlad
Aviram amb plumes de blanc brillant i de cresta escarlata
ETIMOLOGIA: angls scarlet <
francs escarlate un teixit fi,
paraula dorigen desconegut.
Francs modern carlate (=
escarlata)
ysgawen,
ysgaw [ SKAU en, skau] substantiu
femen
1 sac
ysgeler [ SKE ler] (adjectiu)
1 atro
ysglefrio [ SKLEVR yo] (verb)
1 patinar
ysgol, ysgolion [ skol, SKOL yon] substantiu femen
1 escola
- ysgol annibynnol, ysgolion annibynnol [ skol a ni B nol, SKOL yon a
ni B nol] substantiu femen
1 escola 'independent' - que no rep ajuts de l'ajuntament
- ysgol barati [ skol ba ra TOI, SKOL yon ba ra TOI] ( f) escola 'de
preparaci' - escola privada que prepara els alumnes per una escola secundria
fora del sistema estatal
- ysgol Basg, , ysgolion Pasg [ skol BASK, SKOL yon PASK] substantiu
femen
1 jornades de la Setmana Santa
- ysgol breifat, ysgolion preifat [ skol BREI vat, SKOL yon PREI vat]
substantiu femen
1 escola particular, escola privada
- ysgol ddyddiol, ysgolion dyddiol [ skol DHDH yol, SKOL yon DDH yol]
substantiu femen
1 escola on els alumnes no sn internats
- ysgol eglwys, ysgolion eglwys [ skol E gluis, SKOL yon E gluis]
substantiu femen
1 escola primria, pagada per l'estat per gestionada per l'esglsia anglicana
- ysgol elfennol, ysgolion elfennol [ skol el VE nol, SKOL yon el VE
nol] substantiu femen
1 escola primria
- ysgol fabanod, ysgolion babanod [ skol va BA nod, SKOL yon ba BA nod]
( f) parvulari = escola per nens entre cinc anys i set anys
- ysgol farchogaeth, ysgolion marchogaeth [ skol var KHO geth, SKOL yon
mar KHO geth] (f ) picador, lloc on les persones aprenen a muntar
- ysgol fechgyn, ysgolion bechgyn [ skol VEKH gin, SKOL yon BEKH gin]
substantiu femen
1 escola per nois
- ysgol feithrin, ysgolion meithrin [ skol VEITH rin] substantiu femen
1 escola bressol = escola de nens dels 3 als 5 anys
- ysgol feithrin Gymreg, ysgolion meithrin Cymreg [ skol VEITH rin gm
RAIG, SKOL yon MEITH rin gm RAIG] substantiu femen
1 escola bressol en llengua galesa = escola de nens dels 3 als 5 anys
- ysgol ferched, ysgolion merched [ skol VER khed, SKOL yon MER khed]
substantiu femen
1 escola per noies
- ysgol foduro, ysgolion moduro [ skol vo DI ro, SKOL yon mo DI ro] (
f) escola de conducci, autoescola
- ysgol fonedd, , ysgolion bonedd [ skol VO nedh, SKOL yon BO nedh]
substantiu femen
1 internat privat de la noblessa anglesa
- ysgol gyfun, ysgolion cyfun [ skol G vin, SKOL yon K vin] *
institut (insitut intergrat, s a dir lloc on s'ofereixen cursos acadmics i
no-acadmics, i on hi han estudiants de tots nivells) (dels 11 als 18 anys) en
contraposici a l'YSGOL RAMADEG i l'YSGOL FODERN
- ysgol gyfun Gymreg, ysgolion cyfun Cymreg [ skol G vin km RAIG,
SKOL yon K vin km RAIG] substantiu femen
1 institut de llengua gallesa
- ysgol Gymreg, ysgolion Cymreg [ skol km RAIG, SKOL yon km RAIG]
substantiu femen
1 escola bilinga gal.lesa i anglesa (lit: escola gal.lesa)
- ysgol gymysg, ysgolion cymysg [ skol G misk, SKOL yon K misk]
substantiu femen
1 escola no segregada, d'ambds sexes
- ysgol gynradd, ysgolion cynradd [ skol GN radh, SKOL yon KN radh]
substantiu femen
1 escola primaria = escola per nens dels 7 fins als 11
- ysgol gynradd Gymreg, ysgolion cynradd Cymreg [ skol GN radh km
RAIG, SKOL yon KN radh km RAIG] * escola primaria en llengua gallesa =
escola per nens dels 7 fins als 11
- ysgol haf, ysgolion haf [ skol HAAV, SKOL yon HAAV] substantiu femen
1 universitat d'estiu
- ysgol ramadeg, ysgolion gramadeg [ skol ra MA deg, SKOL yon gra MA
deg] ( f) institut = centre estatal d'ensenyament secundari amb orientaci
acadmica per estudiants dels 11 als 18 anys que es seleccionen amb un exmen
als onze anys, al final de l'educadi primria. (
- Ysgol Sul, ysgolion Sul [ skol SIIL, SKOL yon SIIL] substantiu femen
1 escola de doctrina cristiana que es fa els diumenges en una capella o esglsia,
escola de catequisi
- ysgol undydd [ skol IN didh, SKOL yon IN didh] ( f) jornada
- ysgol uwchradd, ysgolion uwchradd [ skol IUKH radh, SKOL yon IUKH
radh] substantiu femen
1 institut d'ensenyament secundari o mitj (11-18
- ysgol uwchradd fodern, ysgolion uwchradd modern [ skol IUKH radh VO
dern, SKOL yon IUKH radh MO dern] substantiu femen
1 institut d'ensenyament secundari per estudiants que i es consideren com no
tenen prou nivell acadmic o recursos econmics per anar a l'ysgol ramadeg
(11-16 anys)
ysgoldy, ysgoldai [ SKOL di / dai] substantiu femen
1 escola (edifici)
ysgolfeistr, ysgolfeistri [ skol-VEIS-stir, skol-VEIS-stre] substantiu
mascul
1 professor, mestre
ysgolfeistres, ysgolfeistresau [ skol-VEI-stres, -skol-vei-STRE-se] (f )
professora, mestra
ysgolhig, ysgolheigion [ skol HAIG, skol HEIG yon] substantiu mascul
1 erudit, savi
ysgolheictod [ skol HEIK tod] substantiu mascul
1 erudici
ysgolheigaidd [ skol HEI gedh] (adjectiu)
1 erudit
ysgolor, ysgolorion [ SKO lor, skoLOR yon] substantiu mascul
1 alumne becari
ysgoloriaeth, ysgoloriaethau [ sko LOR yeth, sko lor YEI the] substantiu
femen
1 beca
Ysgotyn, Ysgotiaid [ SGO tin, SKOT yed] substantiu mascul
1 escocs
ysgrif, ysgrifau [ SKRIIV, SKRI ve] substantiu femen
1 essaig (literari)
ysgrifbin [ SKRIV bin] substantiu mascul
1 ploma
ysgrifen [ SKRI ven] substantiu femen
1 escritura
ysgrifennu [ skri VE ni] (verb)
1 escriure
ysgrifennydd, ysgrifenyddion [ skri VE nidh, skri ve NDH yon]
substantiu mascul
1 secretari
ysgrifenyddes, ysgrifenyddesau [ skri ve N dhes, skri ve ne DH se]
substantiu femen
1 secretria
Ysgrythur [ SKRI thir] substantiu femen
1 (escola) Histria Sagrada
yr Ysgrythur Ln [r SKRI thir LAAN] substantiu femen
1 Sagrada Escriptura
ysgub, ysgubau [ skib, SKI be] substantiu femen
1 garba
ysgubo [ SKI bo] (verb)
1 escombrar
ysgubor
[-sk-bor] substantiu femen
PLURAL ysguborau
[-ski-b-re]
1 graner lloc de guardar fenc i gra, i de vegades bestiar
Tonysguborau (Tonsgubora) poble de
la comarca de Rhondda Cynon Taf (ton yr ysguborau - (el) prat (de)ls
graners). Nom angls: Talbot Green
ETIMOLOGIA: ysgubor < ysgubawr < britnic, aparentment
< llat *scoprium
De la mateixa arrel britnica: crnic skiber
(= graner), bret skiber (= graner);
irlands sciobl (= graner) s un
manlleu del galls, una forma de la paraula ysgubor (= lloc per garbes) < scopae, scoprum (substantiu femen plural) = bris dherba; garba)
NOTA: forma col.loquial: sgubor [sk-bor] prdua de la primera
sllaba
ysgubor ddegwm
[-sk-bor dh-gum] substantiu
femen
PLURAL ysguborau
degwm [-ski-b-re dh-gum]
1 graner dels delmes; graner on antigament els delmes de la parrquia es
guardaven
ETIMOLOGIA: (ysgubor = graner) +
mutaci suau + (degwm = delme)
Yr Ysgubornewydd
[-sk-bor neu-idh] -
1 localitat de la ciutat de Merthyrtudful
ETIMOLOGIA: el nou graner (yr =
el) + (ysgubor = graner) + (newydd = new)
ysgubor wersyllu
[-sk-bor wer-s-lhi] substantiu
femen
PLURAL ysguborau
gwersyllu [-ski-b-re
gwer-s-lhi]
1 graner de fer camping graner amb allotjament bsic barat per viatgers,
facilitats mnimes per rentar-se i amb lavabos, i llits o lliteras per sacs de
dormir
ETIMOLOGIA: (ysgubor = graner) +
mutaci suau + (gwersyllu = fer
camping); traducci del galls camping barn
Ysgubor-y-coed
[-sk-bor kid] substantiu femen
1 casal i localitat del nord de la comarca de Ceredigion
Cyngor Bro Ysgubor-y-coed Consell
del la Comunitat dYsgubor-y-coed
ETIMOLOGIA: (el) graner (de)l bosc (ysgubor
= graner) + (y = el) + (coed = bosc)
ys gwn i [ SKU ni] (frase)
1 e pregunto
ysgwydd, ysgwyddau [ skuidh, SKUI dhe] substantiu mascul
1 espatlla
ysgwyd llaw [ skuid LHAU ] (verb)
1 donar la m a
ysgyfant, ysgyfaint [ SK vant , SK vent] substantiu mascul
1 pulm
ysgyfarnog, ysgyfarnogod [ sk VAR nog, sk ver NO god] substantiu
femen
1 llebre ('orellut')
ysigo [ SI go] (verb)
1 = sigo
ystd, ystadau [ STAAD, STA de] substantiu femen
1 estat
2 polgon
- ystd dai, ystadau tai [-staad DAI, -STA-de TAI] urbanitzaci
- ystd ddiwydiannol, ystadau diwydiannol [ STAAD dhi w di A nol, STA
de di w di A nol] substantiu femen
1 polgon industrial
ystafell, ystafelloedd ('stafelloedd) [ STA velh, sta VE lhodh] substantiu
femen
1 habitaci
- ystafell arddangos [ STA velh ar DHANG gos] substantiu femen
1 sala d'exposicions
2 (cotxes) sala de vendes??
- ystafell aros [s STA velh A ros] substantiu femen
1 sala d'espera
- ystafell ddiogel, ystafelloedd diogel [ STA velh dhi O gel, sta VE
lhodh di O gel] substantiu femen
1 cambra cuirissada
- ystafell ddosbarth, ystafelloedd dosbarth [ ATA velh DHO sparth, sta
VE lhodh DO sparth] substantiu femen
1 classe
- ystafell ddysgu, ystafelloedd dysgu [ STA velh DH ski, sta VE lhodh
D ski] substantiu femen
1 sala d'instrucci
- ystafell de, ystafelloedd te [ STA velh DEE, sta VE lhodh tee]
substantiu femen
1 casa de te
- ystafell fwyta, ystafelloedd bwyta [ STA velh VUI ta, sta VE lhodh BUI
ta] substantiu femen
1 menjador
- ystafell fyw, ystafelloedd byw [ STA velh VIU, sta VE lhodh BIU]
substantiu femen
1 sala d'estar
- ystafell gefn, ystafelloedd cefn [ STA velh GE ven, sta VE lhodh KE
ven] substantiu femen
1 sala de la part darrera de la casa
- ystafell goffi, ystafelloedd coffi [ STA velh GO fi, sta VE lhodh KO
fi] substantiu femen
1 sala de caf
- ystafell groeso, ystafelloedd croeso [ STA velh GROI so, sta VE lhodh
KROI so] substantiu femen
1 recepci
- ystafell sbr [ STA velh SPAAR] substantiu femen
1 habitaci de trastos
- ystafell wely, ystafelloedd gwely [ STA velh WE li, sta VE lhodh GWE
li] substantiu femen
1 dormitori
- ystafell ymolchi [ STA velh MOL khi] substantiu femen
1 habitaci de bany
Ysteffan
[ -st-fan] substantiu mascul
1 Esteve
Eglwys Ysteffan SN350108 nom duna
esglsia anglicana del poble de Llansteffan
ETIMOLOGIA: El nom Steffan, com al
nom Llansteffan, amb y prottica
aquest tipus de protsi s tpic de paraules en gal.ls antic < britnic
< llat (1) ysgol (= escola) < llat schla, (2) ysgol (= escala) >
llat escla, etc. En el cas de Ysteffan, podria ser una forma artificial,
des dun intent de fer conformar la paraula amb altres de y- prottica, i
evitar la combinaci poc normal s + consonant al comenament duna paraula
ystod, ystodion [ stod, STOD yon ]
substantiu femen
1 falat, falada
2 capa 3 yn ystod = durant
ystof, ystofau [ stov, STO ve ] (mf) ordit
ystor
[ -stor] substantiu mascul
1 resina
ystor cnabis resina de cnabis, de
les fulles seques i les flors
ETIMOLOGIA: britnic < llat storax
(= estrax; resina de l'arbust "Styra Officinalis", antigament usada
en medecina i per fer encens i perfums) < grec storax, variant de styrax
Ystrad-dyfodwg [-strad d- vo-dug] -
1 ST/0177 localitat (poble) de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf [rhon-dha k-non taav], Tamb
escrit Ystradyfodwg (que representa
ms la pronunciaci, per amaga el sentit). Noms alternatius: Yr Ystrad, Ystrad Rhondda
(1971) poblaci: 6.530, proporci de gal.lesoparlants: 9%
ETIMOLOGIA: (la) vall (de) Tyfodwg (ystrad
= vall) + mutaci suau + (Tyfodwg
nom de sant de lEsglsia Celta, un dels tres sants als qualss deidcada
lesglsia de Llantrisant, no gaire lluny daqu els altres sants sn Illtud i
Gwynno)
Ystrad Marchell [ strad MAR khelh]
substantiu femen
1 la vall de Marchell
Ystradmynach [ strad M nakh] substantiu femen
1 poble del sud-est ("vall del monjo") Vegeu: Cyngor Bwrdeistref
Sirol Caerffili
Ystrad Tywi [ strad T wi] substantiu femen
1 la vall de Tywi
Ystradyfodwg
[-strad d- vo-dug] substantiu femen
1 Vegeu Ystrad-dyfodwg
Ystrad
Ϋw [ strad IU] substantiu femen
1 "veinat" (cwmwd) del centenar de Talgarth (pas: Brycheiniog)
(Sud-est) "la vall d'Ϋw"
ystrodur
[- str -dir] substantiu femen
PLURAL ystroduriau
[-stro-dur-ye]
1 albarda
2 sella
ETIMOLOGIA: gal.ls ystrodur < *ystrodr < *strodr < *strawdr
< britnic *strtr- < llat strtra < strtum (= cosa estendida, manta per a tapar els cavalls) < sternere, strtum (= estendre)
ystryw, ystrywiau [ striu, STRIU e]
(mf) truc
ystum, ystumiau [ stim, STIM ye] substantiu femen
1 revolt
Ystumanner [ sti MA ner ] substantiu femen
1 topnim, "revolt del vedell"
Ystum-taf [ stim TAAV] substantiu femen
1 zona de Caer-dydd "revolt (del riu) Taf"
Ystwyll (Dydd Ystwyll) [ stuilh diidh stuilh] substantiu mascul
1 Dia de Reis
1 ystwyth [ stuith] (adjectiu)
1 flexible
2 Ystwyth [ stuith] substantiu femen
1 nom de riu del centre del pas
ystwythder [ STUITH der] substantiu mascul
1 flexibilitat
ystyfnig [ STV nig] (adjectiu)
1 tossut
ystyr, ystyron [ stir, ST ron ] substantiu femen
1 sentit
ystyried [ STR yed] (verb)
1 considerar
ystyrlon
[ -str-lon] adj
1duna manera significativa
Ni all iaith fodoli heb bobl iw siarad
ac ni all unrhyw gymuned weithredun ystyrlon heb iaith.
Una llengua no pot existir sense persones per parlar-la i cap comunitat pot
funcionar duna manera significativa sense una llengua language.
yw [IU] (verb)
1 s / est
yw
yw [iu] en monosl.labes > yw [u] en formes derivades
cyw plural cywion
- yw e [IU e] (verb)
1 s / est (ell)
- yw hi [IU i] (verb)
1 s / est (ella)
ywa
[ -wa] substanti mascul
Galles del Sud-est
1 oncle; vegeu ewa
ywen
[u-en] substantiu femen
PLURAL yw
[iu]
1 teix Taxus baccata (sovint en
cementiris probablament com a smbol d'una vida eterna)
Dodwyd gweddillion yr hen filwr i
orffwys dan gysgod yr ywen ddu ganghennog
Els restos del vell soldat es van posar a descansar sota l'ombra del teix negre
brancut
2 Heol Tonyrywen nom d'un carrer de
Caer-dydd ("Ton-yr-Ywen Avenue"). Del nom d'una granja ara
desapareguda ("(el) prat (de)l teix")
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de
Caer-dydd) (1889-1911), diu (traducci de l'angls) "Una granja al costat
oriental de la carretera de Llanishen, a la tercera pedra millar de Caer-dydd,
sobre Y Mynydd Bychan {nom d'una terra comuna}"
ETIMOLOGIA: galls < britnic; de la mateixa arrel britnica: bret ivinenn (= teix)
Ywain [ wen] substantiu mascul
1 nom d'home - forma obsoleta d'Owain, Owen
Zws [ZE us] substantiu mascul
1 Zeus
zinc [ZINGK] substantiu mascul
1 zinc
zw [ZUU] substantiu mascul
1 zoo (tamb: "sw")
___________________________________________________________________________
adolygiad diweddaraf / darrera actualitzaci 2007-04-05
___________________cod y gornel / codi del rac:_________
__________________________________________________
Rhifydd MOTIGO am
ddim / Comptador MOTIGO de franc
(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)
(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pgina a
partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________