http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_b_2617c.htm

 

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg

 B

Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

 

Hafan / Inici

 

 

 (delw 2214)

 

Cysylltwch â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA

 

A 2616c .....  B 2617c .....  C 2618c .....  CE 2619c .....  CR 2620c .....  CY 2621c .....  D 2622c .....  E 2623c .....  F 2624c .....  G 2625c .....  GW 2626c .....  H I J K 2627c .....  L 2628c .....  M 2629c .....  N 2630c .....  O 2631c .....  P Q 2632c .....  PL 2633c .....  R 2634c .....  S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c .....  U V W X Y Z 2638c

 

B, b [bii ] substantiu femení
1
segona lletra de l'alfabet romà de vint-i-sis lletres
..1 a,
2 b, 3 c, 4 d 5 e, 6 f,, 7 g, 8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m, 14 n, 15 o, 16 p, 17 q, 18 r, 19 s, 20 t, 21 u, 22 v, 23 w, 24 x, 25 y, 26 z
1
segona lletra de l'alfabet gal·lès de vint-i-nou lletres
..1 a,
2 b, 3 c, 4 ch, 5 d, 6 dd 7 e, 8 f, 9 ff, 10 g, 11 ng, 12h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m, 18 n, 19 o, 20 p, 21 ph, 22 r, 23 rh, 24 s, 25 t, 26 th, 27 u, 28 w, 29 y


:_______________________________.

Baal
[baal] substantiu masculí
1
Baal = deu semític de la fertilitat
2
Baal = un déu fals
3
Brenhinoedd 16:32 Ac efe a gododd allor i Baal yn nhy Baal, yr hwn a adeiladasai efe yn Samaria 16:33 Ac Ahab a wnaeth lwyn, a wnaeth fwï iddigo Arglwydd Dduw Israel na holl frenhinoedd Israel a fuasai o'i flaen ef
Reis 16:32, 33..........
ETIMOLOGIA: gal·lès < grec < hebreu ba'al = mestre

:_______________________________.

baban
[ -ban] substantiu masculí
PLURAL babanod [ba- -nod]
1
nadò, bebè
2
iaith babanod llenguatge de nens petits
3
nadó = nova ventura, empresa nova
Roedd y baban newydd yn dod rhagddo'n gampus yn ei ddwylo diogel
El nou nadó prosperava meravellosament a les seves mans segures
ETIMOLOGIA: gal.lès baban < maban (mab = fill, nen) + (-an, sufix diminutiu] sota l'influència de la paraula anglesa babe = nadó

:_______________________________.

babanaidd [ba- -nedh] adjectiu
1
infantil
ETIMOLOGIA: (baban = nadò) + (-aidd sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

babandod
[ba- ban-dod] substantiu masculí
1
infantesa
ETIMOLOGIA: (baban = nadò) + (-dod sufix per formar substantius)

:_______________________________.

babaneiddiwch
[ba-ba-neidh-yukh] substantiu masculí
Gal·les
del Nord
1
comportament infantil; = comportament més propi d'un infant, no digne d'un adult
ETIMOLOGIA: (babanaidd = infantil) + (-i-wch sufix per formar substantius)

:_______________________________.

babanladdiad [ba-ban- ladh-yad] substantiu masculí
PLURAL babanladdiadau [ba-ban-ladd- ya-de]
1
infanticidi = mort donada a un infant, sobretot acabat de néixer
ETIMOLOGIA: (baban = nadò) + mutatió suau + (lladdiad = assassinat)

:_______________________________.

babanleiddiad
[ba-ban- leidh-yad] substantiu masculí
PLURAL babanladdiadau [ba-ban-leidd- ya-de]
1
infanticidi = un que mata un infant
ETIMOLOGIA: (baban = nadò) + mutatió suau + (lleiddiad = assassí)

:_______________________________.

Y Babell Lên
-belh leen] substantiu femení
1
Eisteddfod el pavelló de la literatura, lloc per lectures de literatura, i xeradades subre literatura i autors
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (pabell = carpa) + mutació suau + (llên = literatura)

:_______________________________.

babi, PLURAL: babis [BA bi, BA bis] substantiu masculí
1 bebe, infant

:_______________________________.

bacbib,
PLURAL: bacbibau [BAK bib, bak BI be] substantiu femení
1 gaita

:_______________________________.

bacbibiwr,
PLURAL: bacbibwyr [bak BIB yur, bak BIB wir] substantiu masculí
1 gaiter

:_______________________________.

bach (1)
[BAAKH] (adjectiu)
1 petit
- 'bach o (Sud) [BAKH] substantiu masculí
1 una mica o

:_______________________________.

bach (2),
PLURAL: bachau [BAAKH, BA khe] substantiu femení
1 ganxo

:_______________________________.

bach a dolen
[baa kha DO len] substantiu masculí
1 gafet i gafeta

:_______________________________.

bachan (Sud)
[BA khan] substantiu masculí
1 tio (= home, tipus, individu)

:_______________________________.

bachgen,
PLURAL: bechgyn [BAKH gen, BEKH gin] substantiu masculí
1 noi

:_______________________________.

bachu
[BÂ khi] substantiu masculí
1  agafar amb ganxo

2
ei bachu hi marxar
‘agafar-la (amb ganxo)’ (ei = seva) + mutació aspirada + (bachu = agafar amb ganxo) + (hi (d’)ella)

:_______________________________.

bacwn [BA kun] substantiu masculí
1 cansalada, beicon

:_______________________________.

bad,
PLURAL: badau [BAAD, BA de] substantiu masculí
1 bot, barca

:_______________________________.

bad achub
[baad A khib ] substantiu masculí
1 llanxa de socors; barca salvavides

:_______________________________.

baddon,
PLURAL: baddonau [BA dhon, ba DHO ne] substantiu masculí
1 bany

:_______________________________.

baddonau
[ba DHO ne] (npl)
1  piscina, banys

:_______________________________.

bae,
PLURAL: baeau [BAI, BEI e] substantiu masculí
1 badia

:_______________________________.

baedd
[bâidh] substantiu masculí
PLURAL baeddod [bei -dhod]
1
verro, marrà
baedd cenfaint (qv) marrà per criança kept for breeding
gofyn baedd (truja) desitjar el marrà
2
obsolet lluitador valent, guerrer valent
3
baed = baedd coed (qv) o baedd gwyllt (qv) porc senglar; també un símbol heràldic
Ar y sêl gyfrin gwelir baedd o dan goeden al segell particular es veu un porc senglar sota un arbre
4
baedd coed (qv) o baedd gwyllt (qv) porc senglar
(Bíblia) baedd o’r coed = porc senglar
Salmau 80.8 Mudaist winwydden o’r Aifft..., Salmau 80.13 Y baedd o’r coed a’i turia, a bwystfil y maes a’i pawr
ETIMOLOGIA: ?
NOTA: (1) An obsolete plural form is beidd (2) In South Wales in monosyllables ae > aa. Hence baadd (usually spelt bâdd or ba’dd).

:_______________________________.

baedd cenfaint
[bâidh ken-vent] substantiu masculí
PLURAL baeddod cenfaint [bei -dhod ken-vent]
1
marrà per criança kept for breeding
ETIMOLOGIA: ‘marrà (de) ramats’ (baedd = marrà) + (cenfaint = ramat de pòrcs)

:_______________________________.

baedd coed
[bâidh kôid] substantiu masculí
PLURAL baeddod coed [bei -dhod kôid]
1
porc senglar
ETIMOLOGIA: ‘marrà (de) bosc’ (baedd = marrà) + (coed = bosc)

:_______________________________.

baedd gwyllt
[bâidh gwilht] substantiu masculí
PLURAL baeddod gwyllt / gwylltion [bei -dhod gwilht / gwølht-yon]
1
porc senglar
ETIMOLOGIA: ‘marrà salvatge’ (baedd = marrà) + (gwyllt = salvatge)
NOTA: la forma literària fa servir un adjecti plural gwylltion però hi ha uma tendència de fer servir un adjectiu singular després d’un substantiu plural (gwyllt)

:_______________________________.

bàg,
PLURAL: bagiau [BAG, BAG ye] substantiu masculí
1 bossa
- bag llaw [bag LHAU] substantiu masculí
1 bossa de mà
- bag ysgol [ba GØ skol ] substantiu masculí
1 cartera d'anar a col·legi

:_______________________________.

bagét,
PLURAL: bagéts [ba GET, ba GETS] substantiu masculí
1 pa de barra

:_______________________________.

bagl,
PLURAL: baglau [BA gal, BA gle] substantiu femení
1 crossa

:_______________________________.

baglu [BA gli] (verb)
1 ensopegar

:_______________________________.

bai,
PLURAL: beiau [BAI, BEI e] substantiu masculí
1  culpa
peidio â gweld bai ar no culpar algú (“no veure culpa sobre”)
Paid â gweld bai arno fe No’l culpis
Arnat ti roedd y bai i gyd Va ser totalment la teva culpa

2
defecte (de caràcter)
nid haelioni yw ei fai mawr
no es pot dir que la generositat és el seu gran defecte

3
(Gal·les del Sud) cwympo ar eich bai, (Gal·les del Nord) syrthio ar eich bai admetre que us heu equivocat, reconeixer el vostre error ("caure sobre la vostra culpa")

:_______________________________.

baich,
PLURAL: beichiau [BAIKH, BEIKH-ye] substantiu masculí
1  càrrega

2
diffygio dan faich caure sota una càrrega
3 bod dan faich trwm o waith estar inundat per feina (“estar sota una càrrega pesada de feina”)

:_______________________________.

Y Bala
[ø BA la] substantiu femení
1 1 poble, Gal·les del Nord ('desguàs de llac)
mapa de la ciutat a: http://www.gwead.cymru.org/uwchradd/berwyn/cymru.htm

:_______________________________.

bal [ bal] adjectiu
1
(cavall) clapa blanca al front

2
(adjectiu) (cavall) de clapa blanca al front
ceffyl bal cavall de clapa blanca al front
Hi ha una font anomenada Ffynnon y Ceffyl Bal (“font del cavall amb clapa”) damunt el poble de Blaengwynfi (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)

ETIMOLOGIA: gal.lès bal < britànic *bal- < indoeuropeu *bhel (= brillar)
De la mateixa arrel britànica: bretó: bailh (=clapa blanca al front d’un cavall)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès ball (= taca)

:_______________________________.

balch
[BALKH] (adjectiu)
1 orgullós

:_______________________________.

balchder
[BALKH der] substantiu masculí
1 orgull

:_______________________________.

balwn,
PLURAL: balwns [ba LUUN, ba LUUNS] substantiu masculí
1 globus

:_______________________________.

banadl
(Sud: bana'l) [BA na døl, BA nal] (plural) 1 ginesta (en general)
2 ginesta (com a material) Vegeu banhadlen

:_______________________________.

banana,
PLURAL: bananas [ba NA na, ba NA nas] substantiu masculí
1 platan

:_______________________________.

banc,
PLURAL: banciau [BANGK, BANGK ye] substantiu masculí
1 banc

:_______________________________.

band,
PLURAL: bandiau [BAND, BAND ye] substantiu masculí
1 conjunt

:_______________________________.

baner,
PLURAL: baneri [BA ner, ba NE ri] substantiu femení
1 bandera

:_______________________________.

banhadlen
[ban- had -len] substantiu femení
PLURAL banadl [ba -na-døl]
1
Spartium junceum arbust de ginesta
ETIMOLOGIA: gal.lès banadl < britànic *banatl-
còrnic banall (= ginestes), bretó banal, balan (= ginestes);
francès balai (= escombra) çes d’una paraula gal·la
NOTA: (1) També banadl > banal [ba-nal]
..2/ i també banadl > banal [ba-nal] > balan [ba-lan]

ETIMOLOGIA: Penult syllable form banadl (= broom) + (-og suffix) < British *banatlâk-
From the same British root: Cornish banalleg, Breton banallek < British

:_______________________________.

banhadlog
[ba- nhad -log] adjectiu
1
ple de ginestes
2
(substantiu femení) ginestar = lloc on abunden les ginestes
Es troba en noms de llocs i noms de camps

3
Gellifanadlog nom de lloc de Senghneydd (comarca de Caerffili)
y gelli fanhadlog ‘bosquet de ginestes’ (y = article definit) + mutació suau + (celli = bosquet) + mutació suau + (banhadlog = ple de ginestes)

ETIMOLOGIA: gal.lès (banhadl-, forma de la síl·laba penúltima de banadl (= ginesta) + (-og sufix) < britànic *banatlâk-
de la mateixa arrel britànica: còrnic banalleg, bretó banallek

NOTA: (1) Gal·les del Nord - col·loquialment banadlog [ba-nad-log]
..2/ Gal·les del Sud banalog - col·loquialment [ba-na-log]
..3/ banadlog de vegades com a forma estàndard, ometint la ‘h’

:_______________________________.

Bannau Brycheiniog
[ba ne brø KHEIN yog] (plural) 'els pics de Brycheiniog', zona muntanyosa del sud-est (Ffoto / foto)

:_______________________________.

bannod, PLURAL: banodau [BA nod, ba NO de] substantiu femení
1 article definit (y, yr)

:_______________________________.

bant (= i bant)
[BANT] (adv)
1 des d'aquí (lit: "al sot")

:_______________________________.

bar,
PLURAL: barrau (1) [BAR, BA re] substantiu masculí
1 1 bar (establiment de begudes)
2 barra = peça metàl·lica 3 cos d'advocats

:_______________________________.

bar,
PLURAL: barrau(2) [BAR, BA re] substantiu masculí
1 (topònims) cim; vegeu Berwyn

:_______________________________.

bara
[BA ra] substantiu masculí
1  pa
- bara brith [ba ra BRIITH] substantiu masculí
1 pa de panses
- bara haidd [ba ra HAIDH] substantiu masculí
1 pa d'ordi
- bara menyn [ba ra ME nin] substantiu masculí
1 pa amb mantega

2
fan fara plural faniau bara furgoneta de pa

:_______________________________.

bara caws [ bâ-ra kaus] substantiu masculí
1
pa i formatge
2
Bedyddiwr Bara Caws (sobrenom) Baptista Escocès (“baptista (de) pa (i) formatge”)
ETIMOLOGIA: (bara = pa) + (caws= formatge)

NOTA: Forma alternativa: bara a chaws (pa + i + formatge); també bara chaws, amb pèrdua de la “a”

:_______________________________.

bara croyw [bâr-ra kroiu] substantiu masculí
1
pa alís, pa sense llevat
Gwyl y Bara Croyw Pascor del Jueus, festa d’una setmana (ara vuit dies) que comemora el lliurament dels Israelites de esclavitud a Egipte
ETIMOLOGIA: (bara = pa) + (croyw = sense llevat)

:_______________________________.

barbwr, PLURAL: barbwyr [BAR bur, BARB wir] substantiu masculí
1 barber

:_______________________________.

barcty [ bark -ti] substantiu masculí
PLURAL barctai [ bark -tai]
1
adoberia

ETIMOLOGIA: (barc- arrel de barcio = adobar pells) + mutació suau + (-ty = casa, edifici) > barc-dy > barcty

:_______________________________.

barcud, PLURAL: barcudiaid [BAR kid, bar KID yed] substantiu masculí
1 milà

:_______________________________.

bardd,
PLURAL: beirdd [BARDH, BEIRDH] substantiu masculí
1  poeta

2
gogynfardd poeta gal.lès dels segles XII al XIV
( go- prefix, = bastant ) + mutació suau + ( cynfardd = primer poeta)

:_______________________________.

barddoniadur [ bar-dhon--dir] substantiu masculí
PLURAL barddoniaduron [ bar-dhon-ya-d^-ron]
1
guia per poetes

William Williams (1814-1869), ‘Creuddynfab’, de Creuddyn, Llandudno (comarca de Conwy), va publicar “Y Barddoniadur Cymmreig” (“la guia gal·lesa de poesia”) a l’any 1855
ETIMOLOGIA: (barddon--, arrel de barddoniaeth = poesia) + (-i-adur sufix nominatiu, que indica un llibre)

:_______________________________.

barddoniaeth
[bar DHON yeth] substantiu femení
1 poeta / poesia

:_______________________________.

bardd talcen slip
[bardh TAL ken SLIP] substantiu masculí
1 poetastre, poeta dolent ("poeta de front caigut")

:_______________________________.

barf,
PLURAL: barfau [BARV, BAR ve] substantiu femení
1 barba

:_______________________________.

barforwyn,
PLURAL: barforwynion [bar VO ruin, bar vo RUIN yon] substantiu femení
1 cambrera = mossa de taverna

:_______________________________.

bargen, PLURAL: bargeinion [BAR gen, bar GEIN yon] substantiu femení
1 ganga

:_______________________________.

bargod [bar -god] substantiu masculí o femení
PLURAL bargodion [bar- god -yon]
1
volada, soladissa, ràfec = part de la teulada que sobresurt del pla d'una façana
2
(comarca de Dinbych) costat d'un bosc

3
volada d'un penyasegat, marge de riu
4
obsolet frontera, zona fronterera
.....(1) Nant y Bargod riera de frontera
El “cwmwd” (divisió) del territori de Senghennydd es trobava a la zona entre els rius Taf i Rhymni al sud-est de Gal·les. Aquí hi ha dues rieres amb el mateix nom Nant y Bargod. Totes dues sorgeix a la terra alta entre les ciutats de Rhymni i Merthytudful. Una va cap a l’est i finalment s’uneix amb el riu Rhymni, i l’altra va cap a l’oest, i s’uneix amb le riu Taf.
Es diferencien afegint les noms dels rius on s’aboquen - Nant Bargod Rhymni ("(la) riera (de) (l’) àrea limítrofa (que va al riu) Rhymni"), i Nant Bargod Taf ("(la) riera (de) (l’) àrea limítrofa (que va al riu) Taf").
La riera oriental va d’aprop del poble de Fochriw, baixant pel costat del poble de Y Deri, i s’uneix al riu Rhymni a Aberbargod ("(la) confluència (de la riera) Bargod) (i el riu Rhymni)"). La ciutat de Y Bargod (qv) es troba sobre un turó a l’oest d’aquest lloc.
La riera occidental va d’aprop de Pownd Ras Las. Sorgeix a Blaen Bargod ("(la) font (de) (la riera) Bargod"). Va cap al poble de Bedlinog, passant per davant una granja que es diu Cwmbargod (“(la) vall (de la riera) Bargod"). Segons el mapa, aquesta vall - Cwm Bargod- es troba més avall de la granja.. Entre Bedlinog a Trelewis hi ha Craig Fargod ("(el) precipici (sobre la riera) Bargod"). D’aquest venen els noms de dues granges - Craigfargod, i Pencraigfargod ("(el) final (de) Craig Fargod, el lloc aprop de Craig Fargod"). Segueix per Trelewis fins al riu Taf al poble de Mynwentycrynwyr. A Trelewis hi ha Heol Glyn Bargod ("(el) carrer (de) (la) vall (de la riera) Bargod")
Alguns d’aquests noms tenen una grafia errònia "Bargoed" en comptes de "Bargod". Al sud és normal que un diftong final 'oe' a la llengua parlada se simplifica com 'o'. Per exemple, 'cyfoeth' (riquesa) seria 'cyfoth'. En noms amb 'coed' (= bosc) com a element final es veu el mateix canvi.
Glasgoed (bosc verd) > Glasgod, Trawsgoed (a través + bosc) > Trawsgod, Hirgoed (bosc llarg) > Hirgod. Un exemple al cosatat d’Aber-dâr és Llwytgoed (bosc gris) > Llwytgod (de fet, hi havia altres canvis al dialecte local fins a la forma Llycod).
Encara que la paraula bargod encara s’utlitza, amb el sentit de ‘ràfec’ semble que es pensava que la síl·laba final era una reducció de 'coed', i com que els topònoms en general s’escriuen en gal·lès literari més que segons la pronunciació local, es va adoptar la forma ‘Bargoed’, i s’explicava com a "el bosc del cim’, (bar = cim) + mutació sau + (coed = bosc) – una explanació plausible, però errònia.
.....(2) Blaenbargod nom d’una granja 5km al sud de Llangeler SN3739 (comarca de Caerfyrddin)

5
edrych dan fargod eich llaw posar-se la mà al front (per protegir-se de la llum del sol) ("mirar sota el ràfec de la vostra mà")
6
gwennol y fargod ("oreneta del ràfec") (:ç)delichon urbicas(ç:) = oreneta cuablanca. Nom alternatiu de gwennol y bondo (també = "oreneta del ràfec")
7
dwr bargod = gotes d'aigua que cauen de la teulada ("aigua (de) ràfec")
dan fargod ei llaw
gwennol y fargod
ETIMOLOGIA: bargod < bargawd (bar = cim) + mutació suau + (cawd, element desconegut, possiblement = costat, cantó)

:_______________________________.

Y Bargod
[ø bar -god] substantiu femení
1
(ST1499) poble del comtat de Caerffili, Gal·les del sud-est; la forma local és Y Byrgod [bør god].. Vegeu bargod de l'entrada anterior
Població (1961): 8.835; proporció de gal.lesoparlants (1961): 10%
Població (1971): 8.700; proporció de gal.lesoparlants (1971): 6%
NOTA: la forma local Bargod > Byrgod indica la reducció normal al sud de la 'oe' final a 'o', i la reducció inusual de la 'a' de la síl·laba tònica a la vocal neutra 'y'. Sembla que avui en dia la forma errònia Bargoed ésla forma usual en gal·lès

:_______________________________.

bargodiad [bar-god-yad] substantiu masculí
PLURAL bargodiadau [bar-god--de]
1
volada d'un penya-segat, marge de riu
ETIMOLOGIA: (bargod-, arrel del verb bargodi = sobresaltar) + (-iad sufix)

:_______________________________.

bar gwin [bar GWIIN] substantiu masculí
1 bar de vi

:_______________________________.

bargyfreithiwr,
PLURAL: bargyfreithwyr [bar gø VREITH yur, bar gø VREITH wir] substantiu masculí
1 advocat

:_______________________________.

barlys
[BAR lis] (plural) ordi

:_______________________________.

barlysyn
[bar LØ sin] substantiu masculí
1 llavor d'ordi

:_______________________________.

barman,
PLURAL: barmyn [BAR man, BAR min] substantiu masculí
1 cambrer (bar) , bàrman

:_______________________________.

barn,
PLURAL: barnau [BARN, BAR ne] substantiu masculí
1 opinió (Nord: m, Sud: f)

:_______________________________.

barnu [BAR ni] (verb)
1 opinar, jutjar

:_______________________________.

barnwr,
PLURAL: barnwyr [BAR nur, BARN wir] substantiu masculí
1 jutge

:_______________________________.

Barselona
[bar se LO na] substantiu femení
1 Barcelona

:_______________________________.

barugog [ ba- -gog] adj
1
(Gal·les del Nord) gebrat
2
gwydr barugog vidre esmerilat
ETIMOLOGIA: barug- < barrug = gelada) + (-og sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

bas
[BAAS] (adjectiu)
1 poc profund

:_______________________________.

basa
[BA sa] (verb)
1 seria (nord-oest)

:_______________________________.

basach [BA sakh] (verb)
1 serieu (nord-oest)

:_______________________________.

basach chi
[BA sa khi] (verb)
1 serieu (nord-oest)

:_______________________________.

basa chi = basach chi [BA sa khi] (verb)
1 serieu (nord-oest)

:_______________________________.

basa fo
[BA sa vo] (verb)
1 seria ell (nord-oest)

:_______________________________.

basan (ateb - nhw)
[BA san] (verb)
1 sí (que ells serien) (nord-oest)

:_______________________________.

basan (ateb - ni)
[BA san] (verb)
1 sí (que ells seriem) (nord-oest)

:_______________________________.

basan nhw
[BA sa nu] (verb)
1 ells serien (nord-oest)

:_______________________________.

basan ni
[BA sa ni ] (verb)
1 seriem (nord-oest)

:_______________________________.

basat
[BA sat] (verb)
1 sí (que tu series) (nord-oest)

:_______________________________.

basat ti
[BA sa ti] (verb)
1 series (nord-oest)

:_______________________________.

base
[BA se] (verb)
1 sí (que ell/ ella seria) (nord-est)

:_______________________________.

basech
[BA sekh] (verb)
1 sí (que serieu) (nord-est)

:_______________________________.

basech chi
[BA se khi] (verb)
1 serieu (nord-est)

:_______________________________.

base fo
[BA se vo] (verb)
1 ell seria (nord-est)

:_______________________________.

base hi
[BA se hi] (verb)
1 ella seria (nord-est)

:_______________________________.

basen
[BA sen] (verb)
1 sí (que ells/elles serien) (nord-est)

:_______________________________.

basen
[BA sen] (verb)
1 sí (que seriem) (nord-est)

:_______________________________.

basen nhw
[BA se nu] (verb)
1 ells/elles serien (nord-est)

:_______________________________.

basen ni
[BA se ni] (verb)
1 seriem (nord-est)

:_______________________________.

baset
[BA set] (verb)
1 sí (que tu series) (nord-est)

:_______________________________.

baset ti [BA se ti] (verb)
1 series (nord-est)

:_______________________________.

basg,
PLURAL: Basgiaid [BASK, BASK yed] substantiu masculí
1 basc

:_______________________________.

basged,
PLURAL: basgedi [BA sked, ba SKE di] (verb)
1 cistell

:_______________________________.

basgeg
[BA skeg] (f, adj) basc (llengua)

:_______________________________.

basle [ bas -le] (;;substantiu masculí
PLURAL basleoedd [ bas-le-oedd ]
1
lloc d’aïgües biaxes
Basle ym mhlwyf Llangynfelyn, Ceredigion yw Traeth Maelgwn
Traeth Maelgwn (“la platja de Maelgwn”) són aïgües baixes de la parròqui de Llangynfelyn (de la comarca de) Ceredigion

ETIMOLOGIA: (bas = poc profund) + mutació suau + (lle = lloc)

:_______________________________.

basn, PLURAL: basnau [BA san, BA sne] (verb)
1 escudella

:_______________________________.

baswn
[BA sun] (verb)
1 sí (que jo seria) (Nord)

:_______________________________.

baswn i
[BA su ni] (verb)
1 jo seria (Nord)

:_______________________________.

bataliwn,
PLURAL: bataliynau [ba TAL yun, ba tal YØ ne] substantiu masculí
1 batalló

:_______________________________.

bàth, PLURAL: bàths [BATH, BATHS] substantiu masculí
1 bany

:_______________________________.

bàth adar
[bath A dar] substantiu masculí
1 bany per a ocells

:_______________________________.

bathdy
1
casa de moneda
un lle sy byth yn brin o arian ydi bathdy Llantrisant ger Caerdydd
un lloc que no li falta diners mai és la casa de moneda de Llantrisant a prop de Caerdydd

:_______________________________.

bathrwm,
PLURAL: bathrwms [BA thrum, BA thrums] substantiu masculí
1 cuarto de bany

:_______________________________.

Batus [ ba -tis] substantiu masculí
PLURAL Batus [ ba -tis]
(Gal·les del Nord)
1
(col.loquial) baptista
Batus Bach baptista escocès
Y Batus Bach sobrenom de David Lloyd George (1863-1945, primer ministre de l’estat anglès 1916-1922)
Does dim aheuaeth... yn ôl... erthygl bryfoclyd Lloyd George yn y Daily Express fod y Batus Bach wedi swyno gan garisma Hitler (Golwg 10 03 94)
No hi ha cap dubte ... segons... un article incisiu per Lloyd George al Daily Express que el “Batus Bach” havia estat captivat per el carisma de Hitler
2
(col.loquial) y Batus (plural) = els baptistes
ETIMOLOGIA: anglès baptist (= baptista)

:_______________________________.

baw
[BAU] substantiu masculí
1  brutícia;
llot, fang
baw o ddyn yw e és una merda d’home
2
baw ci merda de gos
baw cw^n merda de gossos
3
bod yn faw i gyd estar cobert de brutícia / fang, etc (“estar tot brutícia”)
4
rhad fel baw baratíssim
bod yn rhad fel baw ser baratíssim “barat com brutícia / merda” (rhad = barat) + (fe = com) + (baw brutícia / merda)

 
:_______________________________.

bawcoed [ bau -kod] plural
(Gal·les del Sud)
1
bawcod branques i branquetes caigudes, sobretot després d’una tempesta, usades com a llenya

ETIMOLOGIA: “deixalles d’arbres” (baw = deixalles, brutícia) + (coed = bosc, arbres, llenya, fusta) > baw-cóed > báwcoed

:_______________________________.

bawd,
PLURAL: bodiau [BAUD, BOD ye] substantiu femení
1  polze
troi eich bodiau girar els polzes
2 Nid ei di byth uwch bawd na sawdl No t’en sortiràs mai, El fracàs t’espera (“no aniràs més alt que un dit del peu ni taló”)

:_______________________________.

bechan
[ –khan] adjectiu
1
forma femenina de bychan (= petit)
Normalment amb la forma fechan (amb mutació suau [b] > [v]; hi ha mutació suau de la consonant inicial si és mutable que segueix un substantiu femení
Graigfechan
(la) roca petita (poble SJ/1454 de la comarca de Dinbych)
Llanfair Fechan (la) ‘Llanfair’ petita (= església de la santa Maria). poble SH6874 de la comarca de Conwy
Nedd Fechan (la) branca petita del riu Nedd (al sud-est del país)

:_______________________________.

bechan
[ -khan] substantiu femení
1
nena petita
Roedd y taid yn chwarae pip-po efo’i wyres ieuangaf. Cuddiai ei wyneb y tu ôl i bapur newydd a gofyn 'Lle mae Taid?' Pan fyddai’n symud y papur ac yn dweud, 'Dyma fo', byddai’r fechan yn chwerthin nes
bydd hi'n wan

L’avi jugava ‘amagar’?? amb la eva neta més jove. Amagava la seva cara darrere un diari i demanava “Ón és l’avi?” Quan movia el diair i deia “És aquí!” la nena petita es reia fins que quedava dèbil (de tant riure)
2
mechan i ‘la meva petita’, carinyo, carinyet
(a) a una nena petita (b) a amant / esposa
= fy mechan i, fy (= la meva) + mutació nasal + (bechan) + (i = (de) mi)

ETIMOLOGIA: ús substantival de l’adjectiu bechan, forma femenina de bychan (= petit)

:_______________________________.

Bechan
[ -khan] substantiu femení
1
Afon Bechan = riu del districte de Maldwyn (comarca de Powys) SO/0798
ETIMOLOGIA: (el) riu (anomenat) Bechan; aparentment bechan, forma femenina de bychan (= petit). Si fós “el riu petit” seria “(yr) Afon Fechan”

:_______________________________.

bechdan
[ bekh -dan] substantiu femení
PLURAL bechdanau [bekh- -ne]
1 forma de la paraula brechdan; llesca de pa amb manteca
bechdan jam pa amb (mantega i) mermelada


:_______________________________.

bechgyn (
plural de bachgen) [BEKH gin] nois

:_______________________________.

be-chi'n-galw, bechingalw [ be-chin-ga-lu ] pronom
1
dallonses
2
dallonses (per evitar una paraula considerada grollera)
Ma e'n dipyn bach o boen yn y bechingalw
3
(Gal·les del Sud) cony
ETIMOLOGIA: “(pa) beth (yr) (ych) chi yn (ei) galw” què li dieu (pa = quin) + mutació suau + (peth = cosa) + (yr partícula d’enllaç) + (ych chi esteu vos) + (yn partícula d’enllaç) + (ei = seu, de substantiu femení) + (galw = cridar, dir-li)

:_______________________________.

becso
[BEK so] (verb)
1 amoïnar-se

:_______________________________.

bedd,
PLURAL: beddau [BEEDH, BE dhe] substantiu masculí
1  tomba

2
ysbeiliwr beddau saquejador de tombes

:_______________________________.

beddargraff
[be- dhar -graf] substantiu masculí
PLURAL beddargraffiadau be-dhar-graf- -de]
1
inscripció d'una làpida
ETIMOLOGIA: (bedd = tomba) + (argraff = inscripció)

:_______________________________.

Bedd Arthur
[beedh ar-thir] substantiu masculí
1
tomba 5km a l’oest de Crymych (comarca de Penfro)
ETIMOLOGIA: la tomba d'en Artur (bedd = tomba) + (Arthur = Artur)

:_______________________________.

Y Beddau
-dhe] substantiu femení
1
ST0585 localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf
2
ST/1487 localitat de la comarca de Caerffili

ETIMOLOGIA: y beddau = ‘les tombes’ (plural de bedd = tomba)

:_______________________________.

beddrod [bedh -rod] substantiu masculí
PLURAL beddrodau bedh- ro -de]
1
tomba
2
anodd rhyngu bodd bedlemod és difícil complaure captaires (perquè sempre pensen que un donatiu podria haver sigut més) ("(és) difícil complaure captaires")
3 y Beddrod Sanctaidd el sepulcre sant, la tomba on es va posar el cos de Jesucrist després de la Crucifixió
ETIMOLOGIA: beddrod < beddrawd; (bedd = tomba) + mutació suau + (rhawd = curs, trajecte) < britànic *bedo-rât-
De la mateixa arrel britànica: bretó bered (= tomba), < bezred

:_______________________________.

Bedd Taliesin
[beedh ta-li-e-sin]
1
SN6791 localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del Sud-oest ("(la) tomba (d'en) Taliesin")

:_______________________________.

bedd wedi ei wyngalchu
[beedh we-di-i-wøn-gal-khi] substantiu masculí
1
persona hipocrítica (literalment = sepulcre emblanquinat); expressió de la Bíblia (Mateu 23:27)) (beddau wedi eu gwyngalchu = sepulcres emblanquinats)
(ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que sou com sepulcres emblanquinats, que per fora semblen bonics, però per dintre són farcits d'ossam de morts i de tota podridura!)
2
alguna cosa que té bon aspecte però és corrumput adins
ETIMOLOGIA: "un sepulcre després del seu emblanquinar" (bedd = sepulcre) + (wedi = després) + (ei = el seu) + mutació suau + (gwyngalchu = emblanquinar)

:_______________________________.

Bedd y Cawr [beedh ø kaur]
1
SJ0172 localitat de la comarca de Dinbych (Gal·les del Nord-est) ("(la) tomba (de)l gegant")

:_______________________________.

be 'di

1
Gal·les del Nord (pa beth ydyw > beth ydi > be 'di, de vegades escrit bedi) què és...?

:_______________________________.

bedlema
[bed- le -ma] verb
1
vagar
Lle buost ti'n bedlema c'yd? On eres tot aquesta estona? (per algú que triga més que el normal per fer un encàrrec ("On has estat vagant tant de temps?")
ETIMOLOGIA: vagar < vagar com a captaire (BEDLEM = captaire) + (-A)

:_______________________________.

bedlemes
[bed-le-mes] substantiu femení
PLURAL bedlemesau [bed-le- me -se]
1
obsolet captaire (dona); see bedlem
ETIMOLOGIA: (bedlem = captaire) + (-es)

:_______________________________.

Bedlinog
[ bed--nog]
1
SO0901 localitat de la comarca de Merthyrtudful;
Població 1961 3,992 (26% gal·lesoparlant), 1971 4,050 (13% gal·lesoparlant)
Proporció de gal.lesoparlants: 26% (1961); 13% (1971)

:_______________________________.

bedlwyn [bed -luin] substantiu masculí
1
bosc de bedolls. Vegeu bedwlwyn

:_______________________________.

bedo
[BE do] substantiu masculí
1 nom (mascle) ; forma diminutiva de Maredudd; cognaom anglicitzat (ap) Bedo > "Beddoe" BE dou, "Beddoes" BE douz

:_______________________________.

bedol [ -dol ] substantiu femení
1
forma amb mutació suau de pedol = ferradura
y bedol = la ferradura

:_______________________________.

Bedr
[be -der]
1
forma amb mutació suau de Pedr = sant Pere
Llanbedr / Llambed [lhan-bedr, lham-bed] (l’) església (dedicada a) Pere
Gwyl Bedr la festa de Pere (juny 29)
Ffynnon Bedr Font de Sant Pere, (“(la) font (de) Pere”)

:_______________________________.

bedw
[BE du] (plural) bedolls

:_______________________________.

Bedw
[ be-du ] substantiu femení
1
bedolls, bosc de bedolls
(a) Cefn y Fedw
(b) Tynyfedw la granja del bosc de bedolls
(c) Y Fedw el bosc de bedolls
‘turó dels bedolls / del bosc de bedolls’ lloc de Rhiwabon. Nom anglès ‘Ruabon Mountain’

:_______________________________.

bedwen [ bed-wen] substantiu femení
PLURAL bedw [ be-du ]
1
bedwen Betula pendula bedoll
bedwen arian Betula pendula bedoll platejat
Heol Bedw nom de carrer, Y Porth (comarca de Rhondda Cynon Taf)
Heol y Bedwhirion nom de carretera, Bedwellte (comarca de Caerffili) (‘bedolls alts / llargs’)
Glynbedw nom de carrer, Llanbradach (comarca de Caerffili) (‘vall (de) bedolls’)
Bedwarian
carrer de Bryntirion, Pen-y-bont ar Ogwr

2
bedwen lwyd plural bedw llwydion (:ç)Betula pubescens(ç:)
També: bedwen gyffredin plural bedw cyffredin (:ç)Betula pubescens(ç:)

3
corfedwen plural corfedw Betula nana

4
bedwen haf pal de maig
dawns y fedwen haf ball del pal de maig

5
bédwlwyn, or bedlwyn bosc de bedolls, bedollar
Heol y Bedlwyn carrer de Tredegar Newydd (county of Caerffili) (“Bedwlyn Road”)

6
llwyn bedw bosc de bedolls, bedollar
Llwynbedw
..1/ nom de carrer, Pen-coed, comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
..2/ nom de carrer, Fforest-fach, comarca d’Abertawe

7
bedwos petits bedolls
Bedwas poble de la comarca de Caerffili < ‘bedwos’

8
Penbedw ‘promontori dels bedolls’ nom gal·lès de Birkenhead, Península de Wirral, Anglaterra

9
(substantiu femení) bosc de bedolls; Tynyfedw la granja del bosc de bedolls

10
Penrhiwfedwen “pen rhiw y fedwen” = cim de la vessant del bedoll
(Cens, Llangynfelyn 1851: Troedrhiwfedwen / Thomas Jones / Born in (nascut a) Llanfihangel Genau’r Glyn Head of Household (cap de família) / Married (casat) / Age 78 / Pauper, farrier (pobre, ferrer) )

11
Twynbedw nom de carrer de Y Porth (comarca de Rhondda Cynon Taf) twyn y bedw = ‘turó del rierol anomenat Carno’

12
(qualificant) de bedoll, fet de fusta de bedoll;
gwialen fedw plural gwialenni bedw vara de bedoll (per castigar)

ETIMOLOGIA: (bedw = bedolls) + (-en sufix per formar substantius singulatius); bedw < britànic *betw- < celta < indoeuropeu *gwet-
De la mateixa arrel britànica: còrnic bedhow (= bedolls), bretó bezv (= bedolls),
De la mateixa arrel hibèrnica: irlandès: beith, plural beitheanna (= bedoll, bedolls), escocès beith , plural beithean (= bedoll, bedolls)
Cf llatí betula (= bedoll), bitûmen (= quitrà) (> francès béton = ciment)

NOTA: Gal·les del Sud-est bedwan, bedwin

:_______________________________.

Bedwyr [BED wir] substantiu masculí
1 nom (mascle)

:_______________________________.

bedydd
[BE didh] substantiu masculí
1 baptisme

:_______________________________.

bedyddio
[be DØDH yo] (verb)
1 batejar

:_______________________________.

bedyddiol [ be-dødh-yol ] adj
1
baptismal
2
batejat
neb byw bedyddiol ni una ànima, ningú (“ningú viu (i) batejat”)
ni + yr un creadur byw bedyddiol ni una ànima, ningú (“ni... l’una criatura viva batejada”)
Doedd yno'r un creadur byw bedyddiol
Ni havia ni una ànima allà
ETIMOLOGIA: (bedydd-, arrel del verb bedyddio = batejar) + (-iol, sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

bedyddiwr [ be-dødh-yur ] substantiu masculí
PLURAL bedyddwyr [ be-dødh-wir]
1
baptista = un que fer baptismes
Ioan Fedyddiwr Sant Joan Baptista, un dels deixebles de Jesucrist

2
Bedyddiwr baptista = membre d'una de les esglésies no-conformistes dins del protestantisme
Addoldy y Bedyddwyr = (la) capella dels baptistes
Bedyddiwr yr Alban Baptista Escocès
Bedyddiwr Bara Caws (sobrenom) Baptista Escocès (“baptista (de) pa (i) formatge”)
ETIMOLOGIA: (bedydd-i-, arrel de bedyddiwr = batejar) + (-i-wr sufix = home)

:_______________________________.

Bedyddwyr
[be-dødh-wir]
1
baptistes; plural de Bedyddiwr (qv)

:_______________________________.

Befan [ -van ]
1
Cognom. Grafia anglesa: “Bevan”

ETIMOLOGIA: ‘fill d’en Joan’ Befan < ab Efan (ab = fill) + (Efan, variant de Ifan = Joan)

:_______________________________.

Begw [BE gu] substantiu femení
1 nom (femení) ; forma diminutiva de Marged (Margarida)

:_______________________________.

beibl
[BEI bil] substantiu masculí
1 Bíblia

:_______________________________.

beibl teuluol
[BEI bil tei LI ol] substantiu masculí
1 la Bíblia de la família

:_______________________________.

beic,
PLURAL: beiciau [BEIK, BEIK ye] substantiu masculí
1 bici

:_______________________________.

beic modur
[beik MO dir] substantiu masculí
1 moto

:_______________________________.

beidr
[bei -dir] substantiu femení
1
(comarca de Penfro i la part meridional de la comarca de Ceredigion) sendera, camí
Pen-feidr pen y feidr – capdamunt del camí (nom de granja, Y Ferwig SN1849 - Ceredigion)

ETIMOLOGIA: de l’irlandès (d’una forma antiga de l’irlandès modern bóthar = camí, carretera)
NOTA: hi ha una variant amb substitució de m en comptes de b – meidr
Això ocurreix en altres paraules – la confusió resulta per què b and m have a soft-muated form with [v] – feidr, and the wrong radical consonant becomes general
..1/ bainc > mainc (= bench)
..2/ bath > math (= type)
..3/ benyw > menyw (= woman)
..4/ Banon > Manon (woman’s name)

:_______________________________.

beili
[beili ] substantiu masculí
PLURAL beiliau bei- li -e]
1
Gal·les del Sud-est era, pati davant d'una casa de camp
1
muralla exterior d'un castell
2
Gal·les del Sud-est Y Beilïa [ø bei-li-a] nom de les muralles del castell de Llantrisant
3
pati d'un castell
4
mwnt a beili ("terraplè i pati") - tipus de castell tipic dels invasors normans - demaunt d'un munt es construia una torrassa en un pati evoltat per una muralla
ETIMOLOGIA: anglès bailey < francès 1300- baille = pati tancat, del verb bailler = incloure < baile = estaca, fortificació < llatí baculum = pal
NOTA: La paraula existeix a l’anglès cambrià (la forma de gal·lès amb influències de la llengua gal·lesa dels anglesoparlants) the back beili = el pati de darrera.
“Go and wash the back beili down” Ves a netejar el pati de darrera. De ‘The Valley Phrasebook’ d’una web dedicada a la vall de Sirhywi. (http://www.geocities.com/jenks436)

:_______________________________.

beic mynydd [beik MØ nidh] substantiu masculí
1 "mountain bike"

:_______________________________.

beirdd
[BEIRDH] (*) - plural de bardd

:_______________________________.

beirniad,
PLURAL: beirniaid [BEIRN yad, BEIRN yed] substantiu masculí
1 1 crític
2 adjudicador

:_______________________________.

beirniadaeth [beirn YA deth] substantiu femení
1 crítica

:_______________________________.

beirniadu
[beirn YA di] (verb)
1 criticar

:_______________________________.

beiro,
PLURAL: beiros [BEI ro, BEI ros] substantiu masculí
1 boli, bolígraf

:_______________________________.

beisicl,
PLURAL: beisicls [BEI si køl, BEI si køls] substantiu masculí
1 bicicleta

:_______________________________.

bele [ be-le ] (;;substantiu masculí
PLURAL beleod [ be--od]
1
marta, mart = animal del genus Martes, àgil, amb un cos prim, i una cua espesa
bele’r coed (Martes martes. Té pell de marró focs i una taca grocena a la garganta.

2
blew bele pell de marta

ETIMOLOGIA: britànic < celta < bhelewo- < bhel (= blanc, brillant).
Cf llatí fêlês (= gat, marta), com en català ççfelíççç < llatí fêlînus < fêlês

:_______________________________.

Beljan [ bel-jan ] (;;substantiu masculí
PLURAL Beljans [ bel-jans]
1
belg
NOTA: forma col·loquial; a la llengua estàndard és Belgiad [belg-yad]

ETIMOLOGIA: anglès Belgian (= belg)

:_______________________________.

bellach
[BE lhakh] (adv)
1 ara

:_______________________________.

belman
[ bel-man ] substantiu masculí
1
(obsolet) cridador (que avisa de la seva arribada amb campana i que crida anuncis als ciutadans)
Forma estàndard: crïwr tref

ETIMOLOGIA: anglès bellman (bell = campana) + (man = home)

:_______________________________.

belongio [ be-long-yo ] verb
(Gal·les del Sud)
1
blongid i pertanyer
2
blongid i (membre de família) ser parent de

ETIMOLOGIA: anglès belong < (be- prefix intensificador) + (long- = llarg) “arribar a”.
Cf alemany Belangan (= demandar)
NOTA: (1)
Col·loquialment blongo, blongid, blonged
..2/ També: Transactions of the Carmarthenshire Antiquarian Society Part 5; t125 M H Jones April 1906
Dimetian Dialect blyngad = pertanyer

:_______________________________.

bêm [ beem] substantiu masculí
PLURAL bemau, bemydd [ be-me, be-midh ]
Gal·les del Sud-oest (Ceredigion, Caerfyrddin)
1
biga

ETIMOLOGIA: anglès beam, ara [biim], però la paraula gal·lesa manté la pronunciació anglesa antiga < anglès antic “beam” (= arbre), cf alemany der Baum (= arbre)

:_______________________________.

benbaladr [ ben- pa -la-dør] adj
1
mutació suau de penbaladr = tot, d’un cap a l’altre
Normalment a l’expressió Cymru benbaladr tot Gal·les
 Glasenwau Gogleisiol o Gymru Benbaladr Sobrenoms divertits d tot Gal·les (article de Llafar Gwlad (=‘parla (de) país’, tradició oral,), Gwanwyn (= Primavera) 1985
drwy’r wlad benbaladr a tot el país

:_______________________________.

benbwygilydd
[ ben-bui- -lidh] adjectiu
1 mutació suau de penbwygilydd (qv) = d’un cantó a l’altre
Cymru benbwygilydd tot Gal·les

:_______________________________.

bendigedig [ben di GE dig] (adjectiu)
1 fantàstic, boníssim

:_______________________________.

bendith,
PLURAL: bendithion [BEN dith, ben DITH yon] substantiu masculí
1 benedicció

:_______________________________.

bendithio
[ben DITH yo] (verb)
1 beneïr

:_______________________________.

benfelen [ ben--len]
1
mutació suau de penfelen, forma femenina de penfelyn (= “cap groc”, de cavells grocs)
Elen Benfelen a'r Tair Arth Rinxols d’Or i els Tres Óssos

:_______________________________.

Benllech [BEN lhekh] substantiu femení
1 poble del nord-oest

:_______________________________.

benthyca
[ben THØ ka] (verb)
1 1 demanar préstec
2 deixar (una cosa) a algú

:_______________________________.

benthyg [BEN thig] substantiu masculí
1 préstec

:_______________________________.

benyw,
PLURAL: benywod [BE niu, be NIU od] substantiu femení
1 dona

:_______________________________.

ber [ ber] fsubstantiu masculí
PLURAL berrau [ be-re]
1
(obsolet) cama; sobreviu en unes expressions fixes, per exemple
mae wedi estyn y fer s’ha mort (“ha estirat la cama”)
ETIMOLOGIA: ??

:_______________________________.

*ber
[ber]
1
element celta i britànic (= portar) trobat en vàries paraules; de la mateixa arrel indoeuropea que l'anglès to bear = portar, grec pherein = to portar
..1/ aber = confluència, estuari
..2/ adfer = restuarar
..3/ arfer = practicar
..4/ cymer = confluència
..5/ diabred = denegar
..6/ diferu = gotejar
..7/ gofer = fossa, rierol
..8/ possiblement també llifeiriant (= flux) (llif = flux, + *ber, + sufix -iant)

:_______________________________.

berf,
PLURAL: berfau [BERV, BER ve] substantiu femení
1 verb

:_______________________________.

berfa,
PLURAL: berfâu [BER va, ber VAI] substantiu femení
1 carreta

:_______________________________.

berfedd gaeaf
[ber-vedh gei-a ] adverbi
1
al cor de l'hivern, al ple de l'hivern,
ETIMOLOGIA: ‘centre (del) hivern’ (perfedd = mig, centre) + (gaeaf = hivern). Frases adverbials en gal·lès s’indiquen per la mutació suau de la primera consonant de la primera paraula, per tant perfedd > berfedd

:_______________________________.

berfeddion y nos
[ber-vedh-yon noos] adverbi
adv
1
durant la nit
ETIMOLOGIA: ‘centres (del) nit’ (perfeddion, plural de perfedd = mig, centre) + (nos = nit). Frases adverbials en gal·lès s’indiquen per la mutació suau de la primera consonant de la primera paraula, per tant perfeddion > berfeddion

:_______________________________.

Berfeddwlad [ø ber-vedh-wlad] substantiu femení
1
territori medieval situat entre els països de Powys i Gwynedd; després es coneixia com Gwynedd Is Conwy. Consisitia en quatre ‘kántrevs’’ (cantrefi) - Dyffryn Clwyd, Rhos, Rhufoniog, Tegeingl.
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (perfeddwlad = territori mig, territori tampó); (perfedd = mig) + mutació suau + (gwlad = país)


:_______________________________.

beriau
[ber-yai] substantiu femení
PLURAL berieuau [ber-yei-e]
1
(obsolet) jou curt
ETIMOLOGIA: (ber, forma feminí de byr = curt) + (iau (substantiu femení) = jou)

:_______________________________.

berieuus
[ber-yei-is] adjectiu
1
(obsolet) de jou curt
1
Hi ha un exemple possible de l’ús de l’adjectiu berieuus com a substantiu plural amb sufix plural -au > berieuusau (= els del jou curt, els bous de jou curt) en un nom (perdut) de camp de Caer-dydd.
.John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911), nota com a nom de camp
“Dwy Erw yr Byriousa"
a l’any 1709 " a la parròquia de Llan-daf.
L’interpreta com Dwy Erw’r Berieuusau (que escriu ‘dwy-erw-y byrieuwysau’) – i el tradueix com “les dues acres dels bous de jou curt”.
berieuus > l’ús de l’adjectiu com a substantiu plural amb sufix plural -au > berieuus
ETIMOLOGIA: (beriau = jou curt) + (-us sufix per formar adjectius) = jou)

NOTA: La forma local del sud-est podria ser regularment Byriousa com a la forma de l’any 1709
...(a) Pèrdua d’una síl·laba degut a la contracció de ‘eu-u’ [be-ri-ei-i-se] > [be-ri-ei-se]
...(b) -au final > -a és normal al sud-est,
...(c) él diftong -eu a la síl·laba penúltima > -ou- [oi] al sud de Gal·les,
...(d) la subsitució de la vocal neutra en una primera síl·laba pertònica (amb el resultat y [ø]) és tambés un tret del sud.

:_______________________________.

berth
[berth] adjectiu
1
(obsolet) bonic
Magent hi yn anwyl, anwyl,
Fel rhodd ferth o ddwylaw Duw

(“Tanybryn”, poema de Twynog (1912))
La van criar amb carinyo
Com un regal bonic de Deu
ETIMOLOGIA: de l’arrel *bherøg- (= brillant), d’on també és l’anglès bright (= brillant); també an gal·lès a la paraula composta prydferth (= bonic) - pryd (= aspecte) + mutació suau + (berth)
NOTA: també amb la forma merth (= bonic) – canvi b > m, que es veu en altres paraules yn gal·lès. La confusió ocurreix amb substantius femenins i amb adjectius perquè la mutació de tant [b] com [m] és [v] f; benyw (= dona), també menyw; ben (= carro), també men, etc

:_______________________________.

berwi
[BER wi] (verb)
1 bullir

:_______________________________.

Berwyn
[BER win] substantiu masculí
1 1 nom de muntanya ("cim blanc"; d'un nom britànic amb elements que a la llengua moderna són 'bar' = cim + 'gwyn' = blanc)

:_______________________________.

Y Bermober-mo] substantiu femení
1
ciutat de la comarca de Gwynedd; forma estàndard: Abermaw [a-ber-mau]
Població: 2.104 (1961); proporció de gal.lesoparlants: 58% (1961)
2
parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: Y Bermo < Abérmo < Abérmaw < Aber-maw < Aber-mawdd "estuari (del riu) Mawdd"
..1/ El nom actual del riu és Mawddach, amb un sufix -ach
..2/ maw < mawdd; La pèrdua d'una [dh] final és veu en altres paraules en gal·lès - Dewi = David, antigament Dewydd, ohono = d'ell, < ohonodd;
cf el topònim Abérffraw
..3/ canvi d'accent - Abérmaw [a-ber-mau] < Aber-maw [a-ber-mau]. Un cas similar és Aber-ffraw > Abérffraw
..4/ Abérmo < Abérmaw Col·loquialment un diftong final [au] se simplifica en una vocal [o]. També en el cas Abérffro < Abérffraw
..5/ Y Bermo < Abérffro. La primera vocal [a] perd la qualitat, i es fa neutra, i es confón amb l'article definit "y". També en el cas Y Berffro < Abérffro
NOTA: El nom anglès és "Barmouth", una remodelació de "Y Bermo" per fer un nom que semla anglès. Per casualitat l'element final "mo" suggereix 'mouth' (= boca, estuari), és a dir, el sentit del primer element 'aber'. "Bar" pot ser perque en anglès el nom gal·lès havia estat "barmo" (-er- en paraules anglesos s'ha fet generalment -ar- a Anglaterra, sinó als Estats Units.
Per tant Derby, clerk, Berkley, etc, tots amb -ar- a Anglaterra. 'Bar' suggereix també 'barra de sorra', que es pot associar fàcilment amb l'idea de 'boca de riu'. Al llibre
"Modern Place-names in Great Britain and Ireland" (Adrian Room, 1983) l'autor cita Lewis (1849) que explica que s'havia adoptat el nom anglès 119 anys abans, a l'any 1768 'at a meeting of the masters of the vessels belonging to the port, when, in consideration of the increase in shipping, it was deemed expedient to have an English name inscribed upon the sterns of the vessels.'
(en una reunió dels mestres dels vaixells que pertanyien al port, quan, com a conseqüència de l'augment de l'activitat marítima, es considerava oportú tenir un nom anglès inscrit a les popes dels vaixells)

:_______________________________.

berwedd-dy
[ber-wedh-di] substantiu masculí
PLURAL berwedd-dai [ber-wedh-dai]
1
(Gal·les del Sud-est) cerveseria
ETIMOLOGIA: (berwedd-, arrel de berweddu = fer cervesa) + mutació suau + (ty = casa)
NOTA: També brywedd-dy; vegeu bryweddu

:_______________________________.

berweddu
[ber--dhi] verb
1
(Gal·les del Sud-est) fer (cervesa)
berman berweddu llevat de cerveseria
Job sydd yn breweddu’i hunan Job fa la seva pròpia cervesa
(Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd. Tudalen 105; d’una cançó local que refereix al taverner del poblet de Llanwynno)
ETIMOLOGIA: berweddu < *byrweddu < bryweddu < briweddu (briw < anglès to brew = fer cervesa) + (-eddu, aparentment una terminació en imitació de cordeddu = torçar)
briweddu > *bryweddu < (obscuració de la vocal pretònica, tret molt estès del gal·lès del sud-est) > byrweddu (metathesis) > berweddu (possiblement l’influència de berwi = bullir)

NOTA: També bryweddu , breweddu (e en lloc de y)

:_______________________________.

bet [ bet ] substantiu femení
PLURAL betiau [ ]
1
posta
ETIMOLOGIA: anglès bet; possiblement < better (= millor)

:_______________________________.

beth
[BEETH] (interr) què

:_______________________________.

bethan
[BE than] substantiu femení
1 nom (dona) ; forma diminutiva de Elízabeth

:_______________________________.

beth bynnag
[beeth BØ nag] (adv)
1 tot i això

:_______________________________.

Bethcar
[beth-kar]
1
(Antic Testament) lloc a l’oest de Mizpeh fina a on els israelites van perseguir els Filistins
Samuel-1 7:11 A gwyr Mizpah a aethant o Mispa, ac erlidiasant y Philistiaid, ac a’u trawsant hyd oni ddaethant dan Bethcar

Samuel-1 7:11 ...
Hi ha un carrer Heol Bethcar (nom oficial: Bethcar Street) a Glynebwy, comarca de Blaenau Gwent

ETIMOLOGIA: hebreu, = casa del xai

:_______________________________.

beth sydd
[ beeth siidh]
1
Què és / està / hi ha (+ frase preposicional)
Beth sydd gennych yn ateb?
Quina és la seva resposta?
2
Què és / està / hi ha (+ adverb)
Beth sydd acw?
Què hi ha allà?

:_______________________________.

beth sy'n bod
[beeth sin BOOD] (frase)
1 que passa?

:_______________________________.

beth yw'ch oed chi?
[beeth iukh OID khi] (frase)
1 quants anys tens?

:_______________________________.

Beti
[BE ti] substantiu femení
1 nom (dona) ; forma diminutiva de Elízabeth

:_______________________________.

betio [ bet-to] verb
1
apostar
ETIMOLOGIA: (bet = aposta) + (-io); bet < anglès bet possiblement < better (= millor)

:_______________________________.

Betsan [BET san] substantiu femení
1 nom (dona) ; forma diminutiva de Elízabeth

:_______________________________.

Betws
[BE tus] substantiu masculí
1 (topònims) església (de l'anglès antic BEED HUUS, casa de l'oració)

:_______________________________.

beudy,
PLURAL: beudai / beudái [BEI di, BEI dai / bei DAI] substantiu masculí
1 establa

:_______________________________.

Beuno [ bei-no ] substantiu masculí
1
nom d'home
Sant relacionat amb el poble de Clynnog Fawr, (Gal·les del nord-oest). Es diu que va néixar al marge del riu Hafren en el regne de Powys, i va ser educat al regne de Gwent, a la ciutat de Caer-went.
2
Gwyl Feuno (“la) festa (de) Beuno”). Sant de Clynnog Fawr, Gal·les del nord-oest
3
(SO3031) Llanfeuno (poble del racó de la regió de Gwent dintre d’Anglaterra). A la vall del riu Olchon damunt la ciutat de Y Fenni. Nom anglès: Llanveynoe.
Gwyl Feuno (“la) festa (de) Beuno”) Abril 21

ETIMOLOGIA: ??

:_______________________________.

beunydd
[BEI nidh] (adv)
1 cada dia

:_______________________________.

biau
[BI e] (verb)
1 és el que té - fi biau hwn això és meu ("jo és el que té aquest")

:_______________________________.

bìb [ bib ] substantiu masculí o femení
PLURAL bibiau [ bib -ye]
1
pitet = tovalló per posar sota la barbeta d’un infant que menja
2
pitet = part superior de granota de treball
ETIMOLOGIA: anglès bib < anglès mitja bibben (= beure), probablement del llatí bibere (= beure; és a dir, també l’arrel de la paraula catalana ‘beure’)

:_______________________________.

bid
[biid ] substantiu femení
PLURAL bidiau, bidau [bid -ye, bi-de]
Gal·les del Sud-est
1
bardissa = tanca feta d'arços
2

.....(1) Cae’r Fid Foel (“(el) tancat (de) la bardissa rasa”, de la tanca sense bardissa) Nom perdut de camp de Caer-dydd.
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911):
“CAE'R VID VOL... In the parish of Saint John Baptist, on the road leading to Cathays (1749)” (a la parròquia de Sant Joan Baptista, a la carretera que va cap a Cathays, any 1749).
La forma local seria Cää’r Fid Fool
(a) cae > sud caa > sud-est cää;
(b) moel > sud mool
.....(2) bid ffawydd bardissa de faig
Twyn y Fid Ffawydd (“(el) turó (de) la bardissa (de) faig”) turó de Deri (comarca de Caerffili)
..... (3) Fidgelyn granja situada a la carretera de Cilfynydd i Llanfabon (comarca de Caerffili)
y fid gelyn = la bardissa de grèvols
(y = article definit) + mutació suau + (bid = bardissa) + mutació suau + (celyn = (adjectiu) grèvol)
.....(4) el lloc anomenat Gelli-fud al costat de Glyn-llan / Melin-ifan-ddu és probablament Gelli-fid < Gelli’r-fid (el bosquet de la bardissa)
(gelli = bosquet, forma de celli amb mutació suau usada com a forma radical) + (yr article definit) + mutació suau + (bid = bardissa)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic (*bit- = tallar) < cèltic
VEGEU: bidog (= baioneta), Gelli'r-fid (topònim), gwyddfid (= xuclamel)

:_______________________________.

*bid [ biid ] -
1
element (= tallar, picar) que es troba en gal·lès modern a les paraules
..1/ bid (=bardissa = tanca feta d'arços)
..2/ bidog (= punyal, baioneta)
..3/ gofid (= aflicció, tristesa)

:_______________________________.

bidog,
PLURAL: bidogau [BI-dog, bi-DÔ-ge] substantiu femení
1
 baioneta
rhoi blas y bidog i’r gelyn lluitar l’enemic a cops de baioneta (“donar el gust de la baioneta a l’enemic”)

:_______________________________.

bìl,
PLURAL: biliau [BIL, BIL ye] substantiu masculí
1 factura

:_______________________________.

bili-ffw^l [ bi-li fuul ] substantiu masculí
1
chwarae bili-ffw^l fer el ximple

ETIMOLOGIA: ‘Guillemet (l’)idiota’ (bili < Bili < anglès Billy. forma afectuosa de William) + (ffw^l = idiota)

:_______________________________.

bìn,
PLURAL: biniau [BIN, BIN ye] substantiu masculí
1 1 caixa
2 arca 3 galleda

:_______________________________.

bìn sbwriel [bin sbur-yel] substantiu masculí
PLURAL biniau sbwriel [bin-ye sbur-yel]
1
galleda de les escombraries
ETIMOLOGIA: (bìn = galleda) + (sbwriel / ysbwriel = escombraries)
NOTA: forma completa: bin ysbwriel

:_______________________________.

bioleg
[bi O leg] substantiu femení
1 biologia

:_______________________________.

bisgeden,
PLURAL: bisgedi [bi SKE den, bi SKE di] substantiu femení
1 galeta

:_______________________________.

bisgïen,
PLURAL: bisgis [bi SKI en] substantiu femení
1 galeta (Sud)

:_______________________________.

bisgïen wenith trwyddo
[bi SKI en WE nith TRUI dho] substantiu femení
1 galeta de farina integral ("galeta de blat a través")

:_______________________________.

bisgisen,
PLURAL: bisgis [bi SKI sen] substantiu femení
1 galeta (Sud-oest)

:_______________________________.

biswail
[BIS-wel] substantiu masculí
1
 excrement del bestiar, fem
Exodus 29:14 Ond cig y bustach, a'i groen, a'i fiswail, a losgi mewn tân, o'r tu allan i'r gwersyll; aberth dros bechod yw
Exodus 29:14 ....

Leviticus 4:11 Ond croen y bustach, a'i holl gig, ynghyd â'i ben, a'i draed, a'i berfedd, a'i fiswail
Leviticus 4:11 ...

Leviticus 16:27 A bustach y pech-aberth, a bwch y pech-aberth, y rhai a dygwyd eu gwaed wneuthur cymos yn y cysegr, a ddwg un i'r tu allan i'r gwersyll; a hwy a losgant eu crwyn hwynt, a 'u cnawd, a'u biswail, yn tân
Leviticus 16:27 ...

Numeri 19:5 A llosged un yr amser yn ei olwg ef; ei chroen, a'i chig, a'i gwaed, ynghyd â'i biswail, a lysg efe
Numbers 19:5 ..

2 Pwllybiswail lloc de la parròquia de Llaneirwg (Pwll-y-Biswael, Kelly’s Directory of Monmouthshire, 1901) “bassa dels fems”)
3
maer y biswail
a l'época medieval, agent del senyor que és l'encarregat de la terra "majordom dels fems' (de bestiar)"

ETIMOLOGIA: La primera síl.laba és probalament bu- (= vaca).
Cf còrnic busel (= fem, excrement de bestiar)

:_______________________________.

Biwmaris
[biu MA ris] substantiu masculí
1 ciutat (Nord-oest)

:_______________________________.

blacmel
[blak-mel] substantiu masculí
1
xantatge
ETIMOLOGIA: anglès blackmail; cf terrabaixès (idioma de les terres baixes d'Escòcia)
mail = tribut, impost; paga, lloguer; < anglès antic mâl < nors antic mâl = parla, acord;
cf norueg MÅL = parla, BOKMÅL = noruec estàndard

:_______________________________.

blacmelio [blak-mel-yo] verb
1
fer xantatge a
ETIMOLOGIA: (blacmel = xantatge) + (-io, sufix per fer verbs)
NOTA: Gal·les del Sud blacmelo (amb -o, típic del sud, en comptes de -io)

:_______________________________.

blacmeliwr [blak-mel-yur] substantiu masculí
PLURAL blacmeilwyr [blak-mel-wir]
1
xantatgista
ETIMOLOGIA: (blacmêl = xantatge) + (-i-wr sufix, = agent)
NOTA: Gal·les del Sud blacmelwr (amb pèrdua de la [y] a l'inici de la síl·laba final, típic de la llengua del sud)

:_______________________________.

blacowt
[blak -out]substantiu masculí
PLURAL blacowts [blak -outs]
1
apagada de llums, o el fet d’evitar que les llums d’un edifici siguin visibles des de fora, com a a mesura defensiva en temps de guerra
doedd yna ddim blacowt yn y dre y pryd hynny
en aquella època no hi havia cap apagada de llums a la ciutat
2
apagada = període de temps durant la qual es fan aquestes mesures
3
(anglicisme) desmai = pèrdua de consciència; la paraula formal és llewyg
ETIMOLOGIA: anglès blackout (black = negre) + (out = fora, apagat)

:_______________________________.

blaen
[BLAIN] m PLURAL blaenau [BLEI-ne], i en alguns sentits blaenion [BLEIN-yon]

1
part més extrema d'una cosa com una corda, un pal, una cigarra
blaen rhaff [blain HRAAF] = punta de corda;
blaen ffon [blain FON] = punta de pal;
gwasgodd flaen ei sigarét rhwng bawd a bys
[GWA-skodh VLAIN ø si-ga-RET rhung BAUD a BIIS]
va estrènyer la punta de la cigarreta entre el dit gros i l'índex

2
punta aguda
blaen nodwydd [blain NO-duidh] = punta d'agulla
blaen draenen [blain DREI-nen] = punta d'espina
blaen cyllell [blain KØ-lhelh]= punta de ganivet
blaen cleddyf [blain KLE-dhiv]= punta d'espasa

3
component agut d'un objecte compost
blaen saeth [blain SAITH] punta de fletxa

4
la punta del peu, d'un dit, del nas
ar flaenau ei bysedd [ar VLEI-ne i BØ-sedh] (ella) al les puntes dels dits
ar flaen ei thafod [ar VLAIN i THA-vod] (ella) a la punta de la llengua
ar flaen ei thrwyn
[ar VLAIN i THRUIN] (ella) a la punta del nas
ar flaenau ei draed
[ar VLEI-ne i DRAID] (ell) de puntetes - "sobre (les) puntes (de)ls seus peus"

6
punta d'una sabata
ar flaenau traed ei esgidiau [ar VLAI-ne TRAID i e-SKID-ye] a les puntes de les seves sabates - "a (les) puntes (de les) peus (de) les seves sabates"

7
Gal·les del Nord blaen troed [blain TROID] puntada de peu

8
part superior; blaen ysgub [Ø-skib]= part superior d'una garba,

9
(riu) font, regió alta d'un riu; hi ha molts topònims amb aquest sentit;
Blaendulais [blain DI-les], etc

10
blaenau = part superior d'una vall, vessant de la capçalera d'una riera o riu
ym mlaenau Dyffryn Tywi [ø MLEI-ne DØ-frin TØ-wi] a la part superior de la vall del riu Tywi
Ffordd Blaenau'r Cymoedd [fordh BLEI-ner KØ-modh] "(la) carretera (de les) capçaleres (de) les valls", eix transversal del sud-est del país, a la terra alta de Morgannwg i Gwent

10
blaenau terra alta d'una contrada; hi ha alguns exemples de noms amb aquest sentit a la toponímia gal·lesa
Blaenau Ffestiniog [BLEI-ne fe-STIN-yog];
Blaenau Gwent [BLEI-ne GWENT]
De vegades és fa el contrast amb la terra baixa, la bro [BROO];
Blaenau Morgannwg [BLEI-ne mor-GA-nug] la terra alta (de la regió de) Morgannwg; la part baixa costanera és Bro Morgannwg [BROO mor-GA-nug] la terra baixa de Morgannwg;
Observeu també aquesta divisió de la parròquia de Llanwenog, a la comarca de Ceredigion, Gal·les de Sud: Blaenau Llanwenog [BLEI-ne lhan-WE-nog] la part alta de la parròquia de Llanwenog; Bro Llanwenog [BROO lhan-WE-nog] la part baixa de la parròquia de Llanwenog

11
Gal·les del Nord iniciativa;
Does dim blaen ynddo fo [doi stim BLAIN øn-dho vo] = no té iniciatives

12
capdavanter, persona involucrada en activitats;
mae hi'n dipyn o flaen gyda phethau yn y pentre
[mai hin DI-pin o VLAIN gø-da FE-the øn ø PEN-tre]
ella és molt parcipitativa a les activitats del poble - "ella és molt capdavantera amb coses al poble"

13
(modificant) de davant, davanter, primer;
dannedd blaen [DA-nedh VLAIN] dants de davant;
sedd flaen [seedh VLAIN] seient de davant

14
blaen, com a adjectiu postnominal, pot portar la terminació d'adjectiu superlativa -af;
blaenaf, blaena' [BLEI-na] capdavanter, més destacat

15
Bíblia comandament, liderat
Diótreffes, yr hwn sydd yn chwennych y blaen yn eu plith hwy (Bíblia 1620, 3 Io. 9)
[di-O-tre-fes ør hun siidh øn KHWE-nikh ø BLAIN øn i PLIITH hui]
Diotrefes, desitjós d'ocupar-hi el primer lloc (Tercera Epístola de Sant Joan, 9)(Bíblia catalana 1968)

16
precedència, primacia, iniciativa; antelació d'una cosa respecte a una altra en el temps; achub y blaen ar (rywun) [A-khib ø BLAIN ar RIU-in] = anticipar (avançar-se a una altra en l'execució d'una cosa)

17
blaenion = la primera part
 blaenion llaeth [BLEIN-yon LHAITH] primer llet d'una vaca;
o flaenion eich toes yr offrymwch deisen yn offrwm dyrchafael (Bíblia 1620, Nu. 15.20)
[o VLEIN-yon øch TOIS ør o-FRØ-mukh DEI-sen øn O-frum dør-KHA-vail]
Del primer que pastareu, presentareu una coca en tribut (Nombres 15,20)(Bíblia catalana 1968)

18
o flaen preposició [o VLAIN] davant

19
ymláen adverbi [ø MLAIN] endavant

FORMES REGIONALS:
Gal·les del Nord: "blaun"
Gal·les del Sud: "blaan", "blään"

ETIMOLOGIA:
Gal.lès blaen < britànic < cèltic *blakn-
Cognats: les formes de les altres llengües britàniques venen d'una variant *blekn- < *blakn-:
Còrnic bleyn = punta, part superior,
Bretó blein = cim
De la mateixa arrel cèltica: irlandès bléin = cimengonal; cavitat; cala

VEGEU (seràn entrades al diccionari complert):
ac felly yn y blaen, achub y blaen ar, arian blaen, ar y blaen,
blaen ac ôl, blaenaf, blaenau, blaenau traed, blaen bys, blaen cad,
blaen cyllell, blaenddant, blaenion llaeth, blaen llanw, blaen tafod,
ceffyl blaen, dannedd blaen, o flaen, o'r blaen, rhag blaen,
ymláen, ymláen-llaw

:_______________________________.

blaenaf
[BLEI na] (adjectiu)
1
 més destacat
2
o’r radd flaenaf capdavanter

:_______________________________.

Blaenafon
[blai NA von] substantiu masculí
1 poble (Sud-est)

:_______________________________.

Blaenaman
[blai NA man] substantiu masculí
1 poble (Sud-oest)

:_______________________________.

Blaenannerch
[blai NA nerkh] substantiu masculí
1 poble (Sud-oest)

:_______________________________.

blaenau,
PLURAL: y [ø BLEI ne] substantiu masculí
1 poble (Sud-est)

:_______________________________.

Blaenauffestiniog
[blei ne fe STIN yog] substantiu masculí
1 poble (Nord-oest) ("les terres altes de la zona de Ffestiniog")

:_______________________________.

Blaenau-gwent
[blei ne GWENT] substantiu masculí
1 poble (Sud-est) ("les terres altes de Gwent")

:_______________________________.

Blaenau Morgannwg [blei-ne mor- ga -nug]
1
la terra alta de Morgannwg (més o menys la terra alta al sud de Ffordd Blaenau'r Cymoedd (la Carretera de les fonts de Morgannwg) de Castell-nedd a Merthyrtudful).
ETYMOLOGIA: (la) terra alta (de) Morgannwg
(blaenau = fonts, terra alta) + (Morgannwg, regió del sud-est, antic regne) (a::)
NOTA: Bro Morgannwg és la part baixa, a la costa; (la) terra baixa (de) Morgannwg

:_______________________________.

blaenbost [ blein -bost] substantiu masculí
PLURAL blaenbyst [ blein -bost]
(Gal·les del Nord)
1
pal de porta

ETIMOLOGIA: "pal de davant" (blaen = davant ) + mutació suau + (post = pal)

:_______________________________.

blaen bys
[blain BIIS] substantiu masculí
1 punta del dit

:_______________________________.

Blaen-ffos
[ blain- foos ]
1
Vegeu Blaen-y-ffos

:_______________________________.

blaenor,
PLURAL: blaenoriaid [BLEI nor, blei NOR yed] substantiu masculí
1 diaca (de capella noconformista)

:_______________________________.

blaen saeth
[blain SAITH] substantiu masculí
1 punta de fletxa

:_______________________________.

Blaen-waun [ blain-wain]
1
(SN3953) localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del Sud-oest
2
(SN2327) localitat de la comarca de Caerfyrddin, 17km al nord-oest-oest de la ciutat de Caerfyrddin
ETIMOLOGIA: “blaen y waun” “(el) cap (de)l camp de l’erm” (blaen = cap, part de dalt) + (y = el, la, els, las) + mutació suau + (gwaun = erm, camp de l’erm). En topònims, aquest article d’enllaç es perd sovint.

:_______________________________.

blaenwr,
PLURAL: blaenwyr [BLEI nur, BLEIN wir] substantiu masculí
1 davanter (de rugby)

:_______________________________.

Blaen-y-cae [ blain-ø- kai ]
1
Blaen Y Cae Cemetery, Randolph, Columbia County, Wisconsin (al nord-est de Madison i a l’oest de Beaver Dam) 433642N 0890043W

ETIMOLOGIA: “(el) cap (de)l tancat” (blaen = cap, part de dalt) + (y = el, la, els, las) + (cae = tancat, camp)
“(the) top (of) the field” (blaen = top) + (y = the) + (cae = field)

:_______________________________.

Blaen-y-coed [ blain-ø- koid ] X
1
(SN3427) localitat de la comarca de Caerfyrddin, 10km al nord-oest de la ciutat de Caerfyrddin
2
nom de carrer de Y Radur, Caer-dydd

ETIMOLOGIA: “(el) cap (de)l bosc” (blaen = cap, part de dalt) + (y = el, la, els, las) + (coed = bosc)
“(the) top (of) the wood” (blaen = top) + (y = the) + (coed = wood)

:_______________________________.

Blaen-y-ffos [ blain-ø- foos ] X
1
(SN1937) localitat de la comarca de Penfro, Gal·les del Sud-oest
ETIMOLOGIA: “(el) cap (de) la fossa” (blaen = cap, part de dalt) + (y = el, la, els, las) + (ffos = fossa, fossa que marca un límit)
NOTA: El nom tambés es troba com a Blaen-ffos. En topònims, aquest article d’enllaç es perd sovint

:_______________________________.

Blaen-y-fro [ blain-ø- vroo ]
1
nom de carrer de Pen-coed, comarca de Pen-y-bont ar Ogwr

ETIMOLOGIA: “(el) cap / marge (de) “Y Fro” o la terra baixa” (blaen = cap, part de dalt) + (y = el, la, els, las) + mutació suau + (bro = terra baixa). Y Fro (la terra baixa) és el nom popular de Bro Morgannwg (la terra baixa de Morgannwg). El poble de Pen-coed és situat al lloc on la terra alta de Morgannwg comença

:_______________________________.

Blaen-y-llyn [ blain-ø- lhin ]
1
nom de carrer del poble de Y Ddraenen-wen, comarca de Rhondda Cynon Taf

ETIMOLOGIA: “(el) cap (de) la bassa” (blaen = cap, part de dalt) + (y = el, la, els, las) + (ffos = bassa)
“(the) top (of) the pool” (blaen = top) + (y = the) + (ffos = pool, lake)

:_______________________________.

blaguryn,
PLURAL: blagur [bla GI rin, BLA gir] substantiu masculí
1 brotó

:_______________________________.

blaidd,
PLURAL: bleiddiaid [BLAIDH, BLEIDH yed] substantiu masculí
1  llop
2 mor ddibarch â'r blaidd “tan irrespectuós com el llop”

:_______________________________.

blaidd mewn croen defaid
[blaidh meun kroin DE ved] substantiu masculí
1 un llop vestit d'ovella

:_______________________________.

blas
[BLAAS] substantiu masculí
1  gust
cael blas ar [kail BLAAS ar] (verb)
1 agradar, treure profit de ("aconseguir gust sobre")
mae blas sebon ar y bara el pa té gust de sabó (“hi ha (el) gust (de) sabó sobre el pa”)
2
rhinflas (menjar) essència = substància oliosa (rhin = essència) mutació suau + + (blas = gust)
3 blesyn tast
Cymerwch flesyn i weld Tasta’l (“preneu (un) tast per veure”)
(blas = gust) + (-yn sufix diminutiu afegit a substantius) (el canvi a > e degut a la influència de la y final – afecció vocàlica)

:_______________________________.

blasbwynt
[BLA spwint] substantiu masculí
1 papil·la gustativa

:_______________________________.

blasu
[BLA si] (verb)
1 tastar

:_______________________________.

blasus
[BLA sis] substantiu masculí
1 saborós, deliciós

:_______________________________.

blawd
[BLAUD] substantiu masculí
1 farina
- blawd barlys [blaud BAR lis] substantiu masculí
1 farina d'ordi
- blawd can [blaud KAN] substantiu masculí
1 farina blanca (Sud-est)
- blawd ceirch [blaud KEIRKH] substantiu masculí
1 farina de civada
- blawd codi [blaud KO di] substantiu masculí
1 farina amb bicarbonat
- blawd gwenith [blaud GWE nith] substantiu masculí
1 farina de blat
- blawd gwyn [blaud GWIN] substantiu masculí
1 farina blanca
- blawd llif [blaud LHIIV] substantiu masculí
1 serradures ("farina (de) serra")
- blawd plaen [blaud PLAIN] substantiu masculí
1 farina sense bicarbonat
- blawd rhyg [blaud RHIIG] substantiu masculí
1 farina de sègol

:_______________________________.

ble
[BLEE] (interr)

1
on?
Davant d’un verb, amb la partícula d’enllaç y / yr (Ble y...
/ ble yr-...), però generalment s’omet

Ble cest di dy eni? On vas néixer? (< ble y cest...)

:_______________________________.

Bleddyn
[BLE dhin] substantiu masculí
1  nom de pila (mascle)
2 (= ap Bleddyn) cognom

:_______________________________.

blesyn
[ ble -sin] substantiu masculí
1 tast
Cymerwch flesyn i weld Tasta’l (“preneu (un) tast per veure”)
ETIMOLOGIA: (blas = gust) + (-yn sufix diminutiu afegit a substantius) (el canvi a > e degut a la influència de la y final –afecció vocàlica)

:_______________________________.

blewog [BLEU og] (adjectiu)
1 pelut

:_______________________________.

blewyn,
PLURAL: blew [BLEU in, BLEU] substantiu masculí
1  pèl
2 bri
3 palleta
 (Gal.les del Sud) tynnu blewyn cwta am (rywbeth) elegir algú a palletes (es posen dos o més bris de palla a la mà, aparentment tots sén de la mateixa mida – però un ´res mñes curt que l’altre o els altres: el que’l treu resulta escollit)
Tynnwyd blewyn cwta am y baich ysgafnach El càrrec més lleuger s’assignava a palletes (“ una palleta curta es treia per al càrrec més lleuger”)

:_______________________________.

blewyn amrant, PLURAL: blew amrant [bleu in AM rant, bleu Am rant] substantiu masculí
1 pestanya

:_______________________________.

blin
[BLIIN] (adjectiu)
1 penedit
2 enfadat
- mae'n flin gennyf [main VLIIN ge ni] (frase)
1 ho sento

:_______________________________.

blinedig
[bli NE dig] (adjectiu)
1 cansat

:_______________________________.

blinfyd [ blin-vid] substantiu masculí
1
adversitat, tribulació
Diarhebion 31:7 Yfed efe, fel yr anghofio ei dlodi; ac ac un na feddylio am ei flinfyd mwy.
Proverbs 31:7 .....

ETIMOLOGIA: (blin = tediós) + mutació suau + (byd = món, situació)

:_______________________________.

blino
[BLI no] (verb)
1 1 cansar
2 cansar-se

:_______________________________.

blinwaith [ blin-waith] substantiu masculí
1
feina tediosa
 y mae y gwaith o olchi aur yn flinwaith i’r eithaf; yn llafur anhyfryd, afiach, ac anghysurus.(Y Traethodydd 1851 t353)
La tasca dde rentar l’or és una tasca extremadament tediosa; una feina poc agradable, insaludable i incòmode

ETIMOLOGIA: (blin = tediós) + mutació suau + (gwaith = feina)
:_______________________________.

blodeuo
[blo DEI o] substantiu femení
1 florir

:_______________________________.

blodwen
[BLOD wen] substantiu femení
1 nom de dona = "flor" (més aviat passat de moda; típic de les generacions de principis de segle)

:_______________________________.

blodyn (blodeuyn)
[BLO din, blo DEI in] substantiu masculí
1 flor

:_______________________________.

bloedd [blôidh] substantiu femení
PLURAL bloeddiau, bloeddiadau [bloidh-ye, bloidh--de]
1
crida
bloeddiadau gwerthwyr y papurau newyddion
els crits del venedors dels diaris
2
crit de comanda
nid oedd eisiau chwip na bloedd i yrru y ceffylau am y gwyddent y ffordd yn dda
no calia ni fuet ni crit per conduir els cavalls perquè coneixien bé la carretera
3
literari cadfloedd crit de guerra
ETIMOLOGIA: britànic < celta; cf irlandès bladhair (= cridar)
NOTA: al sud bloedd > bloodd

:_______________________________.

bloeddio [bloidh -yo] verb
1
cridar
2
m cridar
ETIMOLOGIA: (bloedd = crida) + (-io sufix verbal)

:_______________________________.

bloeddiwr [blôidh-yur] substantiu masculí
PLURAL bloeddwyr [bloidh-wir]
1
un que crida
ETIMOLOGIA: (bloedd- arrel de bloeddio = cridar) + (-i-wr sufix d’agent)

:_______________________________.

bloesg
[BLOISK] (adjectiu)
1 indistinct
- siarad yn floesg [SHA rad øn VLOISG] (verb)
1 (pronunciació) indistint; pronunciar la 's' com a 'th'

:_______________________________.

blonged [ blo -nged] v
(Gal·les del Sud)
1
blonged i pertanyer
2
blonged i (membre de família) ser parent de
ETIMOLOGIA: anglès belong.
Vegeu belongio
NOTA: També: blongo, blongid. La forma estàndard és perthyn

:_______________________________.

blongid [ blo -ngid] v
(Gal·les del Sud)
1
blongid i pertanyer
2
blongid i (membre de família) ser parent de
ETIMOLOGIA: anglès belong. Vegeu belongio
NOTA: També: blongo, blonged. La forma estàndard és perthyn

:_______________________________.

blongo [ blo -ngo] v
(Gal·les del Sud)
1
blongo i pertanyer
2
blongo i (membre de família) ser parent de
ETIMOLOGIA: anglès belong. Vegeu belongio
NOTA: També: blonged, blongid. La forma estàndard és perthyn

:_______________________________.

blyngad [ blø -ngad] v
(Gal·les del Sud-oest)
1
blyngad i pertanyer
2
blyngad i (membre de família) ser parent de
ETIMOLOGIA: anglès belong.
Vegeu belongio

:_______________________________.

blows,
PLURAL: blowsiau [BLOUS, VLOUS ye] substantiu femení
1 brusa

:_______________________________.

blwch penseli [bluukh pen SE li] substantiu masculí
1 plomer = capsa on es guardan les plomes

:_______________________________.

blwydd [BLUIDH] substantiu femení
1 any d''edat

:_______________________________.

blwyddyn
[BLUI dhin] substantiu femení
1 1 any
2 curs

:_______________________________.

blwyddyn dreth
[blui dhin DREETH] substantiu femení
1 any fiscal (d'Hisenda)

:_______________________________.

blymonj, PLURAL: blumonjus [blø MONJ, blø MON jøs] substantiu masculí
1 (mena de crema o flan)

:_______________________________.

blynedd; tair blynedd
[BLØ nedh; tair BLØ nedh] (plural) anys (després de numeral) ; tres anys

:_______________________________.

blynyddoedd
[blø NØ dhodh] (plural) anys

:_______________________________.

bnafyd [ bnâ-vid] verb
1
(Gal·les del Nord) fer mal
ETIMOLOGIA: ??

:_______________________________.

bo
[BOO] (verb)
1 (ella, ell)
1 sigui, estigui

2 da bo chi adéu, passi-ho bé!
da bo chi < da bo i chi ‘qui sigui bo a vos’ (da = bo) + (bo = sigui) + (i = a) + (chi = vos
3 da bo ti adéu, passa-ho bé! da bo ti < da bo i ti ‘qui sigui bo a tu’ (da = bo) + (bo = sigui) + (i = a) + (ti = tu)

:_______________________________.

bob
[BOOB] (adjectiu)
1 en adverbis, forma de 'pob' = cada

:_______________________________.

bob amser
[boob AM ser] (adv)
1 cada vegada

:_______________________________.

bob blwyddyn

ADVERBI / ADVERB
[boob blui dhin]

1
cada any
ETIMOLOGIA: frase amb mutació suau (p > b) que denota la funció adverbial; pob = cada; + blwyddyn = any

:_______________________________.

bob dydd [boob DIIDH] (adv)
1 cada dia

:_______________________________.

bob hyn a hyn
[boob HIN a HIN] (adv)
1 de tant en tant

:_______________________________.

bob tro [boob TROO] (adv)
1 cada vegada

:_______________________________.

bob wythnos
[boob UITH nos] (adv)
1 cada setmana

:_______________________________.

bob yn fodfedd [ boob øn vod -vedh] adv
1
pam a pam
 palu'r ardd bob yn fodfedd cavar el jardí pam a pam

ETIMOLOGIA: (pob = cada) + (yn = en) + mutació suau + (modfedd = polzada). Mutació suau de la consonant inicial d’una frase adverbial p > b

:_______________________________.

bob yn llam [ boob øn lham ] adv
1
cynyddu bob yn llam augmentar a passos de gegant
ETIMOLOGIA: (pob = cada) + (yn = en) + (llam = salt). Mutació suau de la consonant inicial d’una frase adverbial p > b

:_______________________________.

boch,
PLURAL: bochau [BOOKH, BO khe] substantiu femení
1 galta

:_______________________________.

bocs,
PLURAL: bocsus [BOKS, BOK sis] substantiu masculí
1 capsa, caixa

:_______________________________.

bocs teganau
[boks te GA ne] substantiu masculí
1 caixa de joguines

:_______________________________.

bod
[BOOD] (verb)
1 ser, estar
- beth sy'n bod? [BETH sin BOOD] (frase)
1 què passa?
- bod ar fin [BOOD ar VIIN] (verb)
1 esatar a punt (de)

:_______________________________.

boda,
PLURAL: bodaod [BO da, bo DA od] substantiu femení
1 aguilot

:_______________________________.

bod â
1
tenir
bod â'ch calon yn eich gwaith tenir el vostre cor en la vostra feina
bod â’ch canolfan yn... tenir la seu social a....
bod â’ch cefn at (casa) els darreres – donar a
...Mae’r ty â’i gefn at y parc els darreres de la casa donen al parc

bod â’ch cyllell ynddo / ynddi
have your knife in him, in her = be constantly hostile or unfair towards
.....Mae e â’i gyllell ynof o hyd Sempre m’està a sobre (“És amb el seu ganivet dins meu constantment”)
bod â'ch pen i lawr tenir inclinat el cap
bod â'ch pryd ar (rywbeth) have your heart set on
bod â'ch gofal yn fawr am cuidar molt
bod â'ch golwg ar tenir al punt de mirada?? (tenir l’intenció de comprar, ser atret per (algú) , etc)
bod â'ch llygad ar have one's eye on (intend to buy, etc; be attracted to)
bod â’ch llygad ar eich cyfle estar a l’aguait per quan es presenti una oportunitat
bod â'ch llygad ar eich ysgwydd estar a l’aguait
bod â'ch llygad dros eich ysgwydd estar a l’aguait
bod â’ch pencadlys yn... tenir la seu social a....
... Mae’r cwmni â’i bencadlys ym Mhen-y-bont L’empresa té la seva seu social a Pen-y-bont
bod â'ch pen i lawr ser de cap per avall (lit: estar amb el vosta cap per avall)
bod â’ch prif swyddfa yn... tenir la seu social a....
bod â'ch wyneb yn ôl i'ch cartrefestar dirigint-vos cap a casa

bod â gair da i (rywun) parlar bé d’algu
bod â gair go dda i (rywun) parlar bastant bé d’algu
bod ag eisiau (rhywbeth) ar (rywun) voler
bod ag ofn (peth neu rywun) tenir por de (alguna cosa / algú)
bod â gormod o heyrn yn y tân voler tocar masa tecles

bod â'r allu (i...) ser capaç de
bod â'r rhyddid i (wneud rhywbeth) tenir la llibertat de (fer alguna cosa)

:_______________________________.

bod ar eich drwg [ bood ar økh druug-]
1
estar fent mailifetes
mae’r brain ar ‘u drwg heddiw eto els corbs estan fent les seves malifetes una vegada més aviu
ETIMOLOGIA: (bod =estar) + (ar = el vostre) + (drwg = maldat).

:_______________________________.

bod byw ac iach [ bood biu aag yaakh]
1
“ser viu i amb salut”
Os bydda i fyw ac iach si a Deu plau, si Déu ho vol
Mi ddo i nôl ’ma eto y flwyddyn nesa, os bydda i fyw ac iach

Tormaré aquí un altre cop l’any que vé, si Déu ho vol
ETIMOLOGIA: (os = si) + (byw = viu) + (ac = i) + (iach = saludable)

:_______________________________.

bodd [BOODH] substantiu masculí
1 1 plaer, satisfacció
2 disposició, voluntat
- wrth ei fodd [urth i VOODH] (frase)
1 ben content

:_______________________________.

boddháu
[bodh HAI] (verb)
1 satisfer

:_______________________________.

boddi [BO dhi] (verb)
1  fogar-se
2 dianc o Glwyd a boddi ar Gonwy fugiR del föc i caure a les brases (“escapar-se de(l riu) Conwy i afogar-se sobre (= creuant) (el riu) Conwy”)

:_______________________________.

Bodedern
[bo DE dern] substantiu masculí
1 poble del Nord-oest

:_______________________________.

bodiau [ bod -ye]
1
polzes; forma plural de bawd = polze, dit gros

:_______________________________.

bodio
[BOD yo] (verb)
1 fer autostop

:_______________________________.

bodlon
[BOD lon] (adjectiu)
1 content

:_______________________________.

bodloni [bod LO ni] (verb)
1  estar disposat

2
bodloni ar yr ail orau acceptar el segon millor

:_______________________________.

bod ti a tithau rhwng
[bod TII a TI the rhung] (verb)
1 tutejar ("ser tu i tu també entre")

:_______________________________.

bod yn bleser [ bood øn ble -ser]
1
ser un plaer
Roedd yn bleser darllen ei erthygl Era un plaer llegir el seu article
ETIMOLOGIA: (bod = ser) + (yn partícula d’enllaç) + mutació suau + (pleser = plaer)

:_______________________________.

bod yn drist [ bood øn drist]
1
ser trist
Roedd yn drist meddwl beth fydd dyfodol ein gwlad És trist pensar quin serà el futur del nostre país
ETIMOLOGIA: (bod = ser) + (yn partícula d’enllaç) + mutació suau + (trist = trist)

:_______________________________.

bod yn ynfyd wallgo’ [bood øn øn-vid walh-go]
1
estar furibund (“anar boig dement”)
ETIMOLOGIA: (bod = star) + (yn partícula predicative) + (ynfyd adjectiu = boig, dement) + mutació suau + (gwallgof = adjectiu = boig, dement)

:_______________________________.

boed
[boid] (verb)
1  sigui

2
boed hindda neu ddrycin tant si plou com si fa sol
mi ddof boed hindda neu ddrycin vindré tant si plou com si fa sol

:_______________________________.

boed hindda neu
ddrycin [ boid hin-dha nei dhrø-kin] adverbi
1
tant si plou com si fa sol
mi ddof boed hindda neu ddrycin vindré tant si plou com si fa sol
ETIMOLOGIA: “sigui bonança o tempesta” (boed = sigui) + (hindda = bonança, bon temps) + (neu = o) + (drycin = tempesta, mal temps)

:_______________________________.

boeler [ boi -ler] substantiu masculí
PLURAL boelerau, boeleri, boelrydd [ boi- –re, ri, ridh]
1
caldera (per fer vapor per operar turbines o donar calor)
2
caldera (per subministrar aigua calenta per una casa)

3
gwneuthurwr boelerau fabricant de calderes

ETIMOLOGIA: anglès boiler (boil = bullir) + (-er sufix de dispositiu), < llatí bullîre (= fer bombolles) < bulla (= bombolla)

:_______________________________.

boelerdy [ boi- ler –di] substantiu masculí
PLURAL boelerdai [ boi- ler –dai]
1
lloc de calderes d’una empresa

ETIMOLOGIA: (boeler = caldera) + mutació suau + (ty^ = casa)

:_______________________________.

bogail [ -gel] substantiu masculí o femení
PLURAL bogeiliau [bo-geil-ye]
1
llombrígol, melic, guixa (la forma col·loquial és botwm bol (nord) / botwm bola (sud) = botó de la panxa)
Diarhebion 3:7 Na fydd ddoeth yn dy olwg dy hun: ofna yr Arglwydd, a thyn ymaith oddi wrth ddrygioni (3:8) Hynny a fydd iechyd i'th fogail, a mêr i'ch esgyrn
Proverbis 3:7...

Eseciel 16:4 Ac am dy enedigaeth, ar y dydd y'th anwyd ni thorrwyd dy fogail, ac mewn dwfr ni'th olchwyd i'th feddalhau: ni'th gyweiriwyd chwaith â halen, ac ni'th rwymwyd â rhwymyn
Ezekiel 16:4 ....
2
protuberància al mig d'un escut
3
botó, part central d'una roda del la qual venen els raigs / les brèndoles; normalment la paraula usada és both
4
llinyn bogail cordó umbilical , llinyn y bogail el cordó umbilical
5
toriad y bogail tallar el cordó umbilical (dir d'alguna maldat en un a persona, una tendència de cometre actes criminals que és típica dels pare i avantpassats de la psersona) ("estava allà a l'hora de tallar el cordó umbilical")
6
syllu ar eich bogail mirar-se el melic
ETIMOLOGIA: bogail < bogeil, que era una forma singular basada en la forma plural bogeiliau. Historicament la forma singular era bogel. Paraula del britànic.
Còrnic begel (= melic), bretó begel (= melic)
Cf llatí buccula (= corretja de galta; protuberància al mig d'un escut), forma diminutiva de bucca (= boca)
De buccula > francès boucle > anglès buckle (= sivella)
NOTA: masculí al nord (y bogail), femení al sud (y fogail) Colloquial spelling of bogail - bogel, bogal.
Al sud-oest de Gal·les la forma plural és bogeiliau > bogeile, bogile

:_______________________________.

Boi
[ boi ]
1 Element del topònim Abercwmbói (ST0399) a la comarca de Rhondda Cynon Taf, entès com a “confluència de la vall de Boi”, on Boi és suposadament un nom personal. Antigament era Abercynfoi (or possibly Abercynfói, amb l’accent a la síl.laba final) (confluència de Cynfói / Cynfói; aquest és aparentment un nom personal)
“Boi Close”, nom de carrer d’ Aberpennar (El nom gal.lès seria “Clos Boi”)

:_______________________________.

bol
[bol ] substantiu masculí
PLURAL boliau bol -ye]
Gal·les del Nord, i gal·lès estàndard: al sud de Gal·les bola
1
panxa, ventre, tripa
2
panxa (d'animal)
Matthew 12:40 Canys fel y bu Jonas dridiau a thair nos ym mol y morfil
Matthew 12:40 ..............
3
estomac = sac del canal alimentari on el menjar es guarda per digerir
ma' 'i lyged yn fwy na'i fola ('els seus ulls són més grans que el seu estomac', ha pres més menjar del qual és capaç de menjar
4
Gal·les del Sud bod gyda chi lond bola o ofn, teni/ cucs ("haver-hi amb vos panxa plena de por")
5
un am ei fol / ei bol [iin am i vol ] golafre ("persona per la seva panxa")
6
bod gennych dân yn y bol estar ple d'energia, determinació ("foc dins la panxa")
7
obsolet bossa
Amb aquest sentit a la paraula dyrnfol = 'bossa per a la mà', guant de cuiro per podar tanques d'arbustos, amb un espai per els dits junts i un altre per el polze
(dyrn- < dwrn = antigament 'mà', ara 'puny') + mutació suau + (bol = barriga, bossa)
8
llond eich bol l'estomac ple ("(la) plenitud (de)l vostre estomac")
bwyta llond eich bol menjar força
9
llond eich bol el límit de la vostra paciència ("(la) plenitud (de)l vostre estomac")
cael llond bol o estar fart de
10
tywyll fel bol buwch ddu molt fosc; 'fosc com la panxa d'una vaca negra'
també: tywyll fel bol buwch, o senzillament fel bol buwch
11
topònims maresma; (l'evolució sembla ser 'cavitat' > 'maresma') cf cest
Bolgoed localitat de la comarca de Abertawe ("maresma, pantà + bosc").
Bolros localitat de South Herefordshire, Anglaterra; ("maresma, pantà + terra alta"). el nom anglpes és una tradcucció directa del gal·lès: "Bellymoor"
Cors y Bol SH/3885 pantà d'Ynys Môn; ("(el) pantà (de) la maresma")
Rhos-y-bol SH/4288 localitat i parròquia al costat d'Amlwch, Ynys Môn; ("(la) terra alta (de) la maresma, (de)l pantà")
12
comarca de Ceredigion bola at un afany per ("panxa / estomac envers")
does da fi ddim bola ato fe a mi ell no m'agrada
VOC-Y a||0021|||a VOC-Z
13
profunditat, mig
Jona 2:2 Ac a ddywedodd, O'm hing y gelwais ar yr Arglwydd, ac efe a'm hatebodd; o fol uffern y gwaeddais, a chlywaist fy llef
Jonah 2:2 .......
14
comarca de Ceredigion bola berfedd (qv)
15
Gal·les del Sud bola coes (qv) panxell / ventre de la cama ("ventre / panxa (de) cama")

16
(peix) ouera, llet
bol caled ouera (caled = 'dur')
bol gronell ouera Ceredigion (grawn = gra, + -ell sufix)
bol llaith llet Gwynedd, Ceredigion (llaith = 'húmid')
bol llibin llet, Ceredigion (llibin = 'dèbil, flàccid')
bol meddal llet (meddal = 'tou')

17
bol clawdd part baixa d'un tanca d'arbustos, peu d'una tanca
cyn gynhysed â neidr ym mol clawdd ("tan calent com una serp al peu d'una tanca d'arbustos")
ETIMOLOGIA: gal.lès bol < *bolgh < britànic bolg-
De la mateixa arrel britànica: còrnic bolghenn (= tavella), bretó bolc'henn (= tavella)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès bolg (= panxa, bossa; plural boilg = manxa);
Del gal bolg- > llatí bulga (= bossa) > francès boulge = (bossa, bossa de cuiro) (francès modern bouge = protuberència)
La paraula francesa és l'origen de dues paraules en anglès
..1/ bulge (= bony)
..2/ i de la forma diminutiva de boulge (bougette) (=bosseta) és l'anglès budget (= pla financer)
Paraules relacionades en germànic de la mareixa arrel Indoeuropea són belly < anglès antic belig, belg (= bossa) < anglès antic belig, belg (= bossa); d'aquí també surt bellow, i la forma plural bellows (= manxa) .
La parual relacionada en alemany és der Balg pell, pell de serp; la forma plural die Bälge = manxa.
Del sentit de 'manxa' de l'arrel hi ha en sanskrit barhi = boll, pellofa

- bol cwrw [bol KU ru] substantiu masculí
1 panxa gran de beure massa cervesa ("panxa de cervesa")

:_______________________________.

bom [ bom ] substantiu femení
PLURAL bomiau [ bom -ye]
1
bomba
gollwng bom ar llençar una bomba sobre
bom niwcliar bomba nuclear

ETIMOLOGIA: anglès bomb (= explosive device) < francès bombe < italià bomba, probablament llatí bombus < grec bombos (soroll d’un tambor, etc, d’origen imitatiu)
NOTA: també substantiu masculí

:_______________________________.

bôn braich [ boon braikh ]substantiu masculí
1
biceps
1
força física
mandral a bôn braich oedd hi y dyddiau hynny dan ddaear cosa d’un pic i la força físicia en aquells dies sota la terra (= a la mina)
dulliau bôn braich coacció, coerció (“mètodes (de) biceps”)
ETIMOLOGIA: “base (de) braç” (bôn = base) + (braich = braç)

:_______________________________.

Y Bonc-ddu
[bongk dhii] substantiu femení
1
nom de carrer de Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam)
ETIMOLOGIA: ‘la vessant negra’ (y = article definit) + mutació suau + (ponc = vessant) + mutació suau + (du = negre)

:_______________________________.

boncyff, PLURAL: boncyffion [BONG kiff, bong KØF yon] substantiu masculí
1 tronc

:_______________________________.

boneddiges,
PLURAL: boneddigesau [bo ne DHI ges, bo ne dhi GE se] substantiu femení
1 senyora

:_______________________________.

boneddigion
[bo ne DHIG yon] (npl)
1  noblesa

:_______________________________.

bonheddig
[bon HE dhig] (adjectiu)
1 noble

:_______________________________.

bonheddwr,
PLURAL: bonheddwyr [bo NHE dhur, bo NHEDH wir] substantiu masculí
1 senyor

:_______________________________.

bônt
[boont] verb
1
(ells) siguin
y mae’r boblogaeth oll, o ba genedl bynnag y bônt, yn cael hwyl ar eisteddfod yr Wladfa
tota la població, sigui quina sigui la seva nacionalitat, s’ho passa bé a l’eistèdvod de Y Wladfa

:_______________________________.

Y Bont-faen [ø bont vâin] substantiu femení
1
SS/9974 localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est).
Una pronunciació local era Bom-ffään [bom fään].
Nom anglès "Cowbridge" ("pont de la vaca")

2
parròquia d'aquest lloc
(1961) població: 1.025; proporció de gal.lesoparlants: 6%
(1971) població: 1.150; proporció de gal.lesoparlants: 6%

3
com a punt de referència – en afegiments a topònims
Llanfihangel y Bont-faen (per diferenciar-lo de molts altres llocs de nom Llanfihangel)
Llandochau’r Bont-faen (per diferenciar-lo de Llandochau Fach, aprop de Penárth)

4
SN/0233 localitat de la comarca de Penfro, Gal·les del Sud-oest
5
parròquia d'aquest lloc

ETIMOLOGIA: "el pont de pedra" (y = el) + mutació suau + (pont = pont) + mutació suau + (maen = pedra)

y Bontnewydd [ø bont NEU idh] substantiu femení
1 nom de poble ('el pont nou'

:_______________________________.

bord, PLURAL: bordydd [BORD, BOR didh] substantiu femení
1 taula (Sud)

:_______________________________.

borden [ bor –den] substantiu masculí
PLURAL bordiau wal [ bord-ya]
1
borden wal plural bordiau wal sòcol, entornpeu
ETIMOLOGIA: (bord = tauló) + (-en sufix diminutiu)

:_______________________________.

bord gron,
PLURAL: bordydd crynion [bord GRON, BOR didh KRØN yon] substantiu femení
1 taula redona (tan al Nord com al Sud, encara que 'bord' és un mot meridional)

:_______________________________.

bore,
PLURAL: boreuau [BO re, bo REI e] substantiu masculí
1 matí
- bore da [bo re DAA] (frase)
1 bon dia
- yn fore [øn VO re] (adjectiu)
1 d'hora; yn fore = (adv)
1 d'hora
- yn y bore
[øn ø BO re] (adv)
1 al matí

:_______________________________.

boreddydd [ bo- -dhidh] substantiu masculí
1
arcaic alba; matí.
Boreddydd, yr ugeinfed o Ebrill, 1840
El matí del dia vint d’abril del 1840


ETIMOLOGIA: (bore = matí) + mutació suau + (dydd = dia)

NOTA: També boreuddydd (= borau + dydd)

:_______________________________.

boreuddydd [ bo- rei -dhidh] substantiu masculí
1
arcaic alba; matí. Vegeu See boreddydd
ETIMOLOGIA: (boreu < borau = matí) + mutació suau + (dydd = dia)

:_______________________________.

bòs [ bos ] substantiu masculí
PLURAL bosus [ bo –sis]
1
cap, 'khefe'
Fi yw’r bos Sóc jo que mana!
Mae’r bòs am i mi weithio’n hwyr El ‘khefe’ vol que treballi tard
ETIMOLOGIA: anglès d’Anglaterra boss < anglès americà boss < holandès baas (= mestre)

:_______________________________.

botanydd,
PLURAL: botanyddion [bo TA nidh, bo ta N) DH yon] substantiu masculí
1 botànic

:_______________________________.

botwm,
PLURAL: botymau [BO tum, bo TØ me] substantiu masculí
1 1 botó
2 fitxa (de joc)

:_______________________________.

botwm bol
[bo tum BOL] substantiu masculí
1 (nom popular) meluc, llombrígol ("botó (de la) panxa")

:_______________________________.

bowl
[ boul ] substantiu femení
PLURAL bowliau, bowls [ boul –ye, bouls]
1 botxa
2 ala fowliau lloc per jugar a bitlles
L’expressió moderna per un lloc per jugar a bitlles és alai fowlio (també ala / ale / ali fowlio)
A Dinbych hi ha un carrer anomenat Parc Alafowlia (cCodi postal
LL16 3HZ)
(ala = passeig) + mutació suau + (bowlia, una forma de bowliau = botxes)

 ETIMOLOGIA: anglès bowl (= botxa) < francès boule (= botxa) < llatí bulla (= bombolla)

:_______________________________.

bracty
[brak -ti] substantiu masculí
PLURAL bractai [brak -tai]
1
malteria = lloc on es converteix l'ordi en malt
2
cerveseria = fàbrica de cervesa
3
ceverseria = empresa amb fàbrica de cervesa
ETIMOLOGIA: (brag- arrel de bragu = fer malt, fer cervesa) + mutació suau + (ty = casa) > brág-dy > bracty
NOTA: També bragdy

:_______________________________.

bradwr,
PLURAL: bradwyr [BRA dur, BRAD wyr] substantiu masculí
1 1 traïdor
2 (vaga) esquirol (Nord)

:_______________________________.

braenar [ brei -nar] substantiu masculí
PLURAL braenarau [ brei- na -re]
1
terra en guaret = terra llaurada i deixada sense sembrar per tal que se les matin a les males herbes
bod yn fraenar estar en guaret

2
malatia de bestiar que causa que menjin coses insòlites – terra, pedres, roba estesa, etc

3
gana poc natural
roedd y ddau fachgen wedi bwyta fel petai branar arnyn nhw
els dos nois menjaven com si els afligís una gana poc natural

ETIMOLOGIA: l’element braen pot tenir alguna cosa a veure amb bryn (= turó, muntanyeta), i bron (= pit, turó).
Però segons Joan Coramines (ZCP 25 1956 p49) “braenar, a fallow field, coming from an older BRAKNA_RO < BRAKNO 'rotten', which comes in turn from the IE root MRK- 'mire'
'humid thing'... braña, already attested in the 8th century and usual in Galicia, Northern Portugal, Asturias and Santander, means 'a swampy or boggy place, a humid meadow'. It reappears in
Northwestern Catalonia
in the form 'braina' meaning 'a field of cereals whose ears have not yet formed’...
It is clear that 'braña' comes... from a Celtic BRAKNA 'humid meadow'” (braenar, camp en guaret, d’una forma més antiga BRAKNA_RO < BRAKNO 'podrit', que en el seu torn és de l’arrel indoeuropea MRK- 'fang'
'cosa humit'... braña, ja vista al segle 8 i usual a Galicia, Portugal Meridional, Asturies i Santander, vol dir ‘lloc pantanós o fangós, prat humit’ . Torna a reaparéixer al nordoest de Catalunya amb la forma 'braina' amb el sentit de 'camp de cereals que encara no tenen formades les espigues’... Queda clar que 'braña' vé... d¡’una paraula celta BRAKNA 'prat humit’”
En altres llengües celtes: bretó: breinar (= terra en guaret), irlandès: branar (= terra en guaret)

NOTA: una variant of braenar és branar [brâ-nar]. Es troba al topònim Mynydd Branar (“terra alta del guerat”), a prop de Dolwen, Baecolwyn (comarca de Conwy)

:_______________________________.

braenaru [ brei- -ri] verb
1
deixar (una terra) en guaret

1
braenaru'r tir ar gyfer obrir la porta (per / a) (“deixar la terra en gauret per”)
ETIMOLOGIA: (braenar = guaret) + (-u sufix per formar verbs)

:_______________________________.

braf
[BRAAV] (adjectiu)
1 esplèndid


:_______________________________.

brag
[braag] substantiu masculí
PLURAL bragau [brâ-ge]
1
malt = ordi germinat i assecat; un ingredient de la cervesa
bregyn un gra de malt
cwrw brag cervesa de malr d’ordi
brag gwenith malt de grans de blat
bracty lloc de germinar grans; cerveseria
odyn frag forn de malt
cerwyn frag / cerwyni brag cubell de malt / cubells de malt
bragwr (qv) cerverser
gwneud brag fer malt
troi’n frag (grans) esdevenir malt
2
brag gwlyb malt remullat = barreja de aquests grans remullats en aigua calenta d'on s'extreu el malt
mwydo brag remullar el malt
trwytho brag remullar el malt
3
dwr brag el líquid del malt remullat
4
clwyd frag = reixa per assecar malt
5
finegr brag = vinagre de malt
wisgi brag = whiskey de malt
llaeth â brag llet amb malt
torth frag / torthau brag pa de malt / pans de malt
ETIMOLOGIA: gal.lès brag < britànic *brak- < cèltic < indoeuropeu *merq (= podrir)
de la mateixa arrel britànica: còrnic brag (= malt)
de la mateixa arrel cèltica : irlandès braich (= malt)
Cf llatí: marcor = putrefacció

:_______________________________.

bragu
[bra -gi] verb
1
fer cervesa
2
fer malt
ETIMOLOGIA: (brag = malt) + (-u sufix per fer verbs)

:_______________________________.

bragwr
[bra -gur] substantiu masculí
PLURAL bragwyr [brag -wir]
1
cerveser
2
y bragwyr els cervesers, les empreses de cervesa
ETIMOLOGIA: (brag = malt) + (-wr sufix d’agent)

:_______________________________.

braich,
PLURAL: breichiau [BRAIKH, BREIKH ye] substantiu femení
1 braç
- fraich ym mraich [vraikh ø MRAIKH] (adv)
1 de bracet
- nerth braich ac ysgwydd [nerth BRAIKH ag Ø skuidh] (adv)
1 amb tota la seva força (" (de) força (de) braç i (d'') espatlla

:_______________________________.

Braid
[BRAID] substantiu femení
1 nom de santa catòlica - Brígida;
- Llansanffráid
[lhan san FRAID] substantiu femení
1 església de Santa Brígida (en molts topònims del període normand)

:_______________________________.

braidd [ braidh ] adv
1
amb prou feines
braidd byth gairebé byth
2
gairebé
braidd neb gairebé ningú (qv)
braidd dim gairebé res (qv)
3
prou, una mica, bastant
(a) amb bod - braidd yn + adjectiu
ma hi braidd yn oer allan heddiw Fa una mica fred fora avui
braidd yn hwyr
[braidh øn HUIR] (adv)
1 una mica tard

(b) també després d’un adjectiu: oer braidd una mica fred
mae’n ymddangos braidd yn anhygoel sembla mentida (“sembla una mica increïble”)
a) before YN + adjective: braidd yn oer
4
o'r braidd a penes
o’r braidd y medr hi ddarllen a penes sap llegir
o’r braidd ’mod i’n eich nabod a penes us conec
o’r braidd rw i’n eich nabod a penes us conec
o’r braidd ‘mod i’n am un dim arall a penes no penso en cap altra cosa
ETIMOLOGIA: gal.lès braidd < britànic; la paraula equivalent en bretó és bre (= dolor, esforç, dificultat)

:_______________________________.

braidd ddim [ braidh dhim ] pronom
1
gairebé res
does gen i braidd ddim ar ôl gairebé no me’n queda
ETIMOLOGIA: (braidd = escassament) + (ddim = alguna cosa, res)

:_______________________________.

braidd neb [ braidh neeb ] pronom
1
gairebé ningú
ddaeth braidd neb
no va venir gairebé ningú
Fu yno braidd neb ddoe ahir no hi va haver gairebé ningú
ETIMOLOGIA: (braidd = escassament) + (neb = algú, ningú)

:_______________________________.

brain [BRAIN] (npl)
1  (plural de brân = corb)

:_______________________________.

braint,
PLURAL: breintiau [BRAINT, BREINT ye] substantiu femení
1 privilegi

:_______________________________.

bran
[BRAN] substantiu masculí
1 segó

:_______________________________.

brân,
PLURAL: brain [BRAAN, BRAIN] substantiu femení
1  corb
- brân dyddyn, PLURAL: brain tyddyn [braan DØ dhin, brain TØ dhin] substantiu femení
1 cornella (corvus corone)
- brân goesgoch, PLURAL: brain coesgoch [braan GOI skokh, brain KOI skokh] substantiu femení
1 'corb camaroja' (pyrrhocorax pyrrhocorax)

2
traed brain peus de corbs
mae ganddo ysgrifen fel traed brain la seva esciptura és il·legible (“té la escriptura com a peus de corbs”)

:_______________________________.

Branwen [BRAN wen] substantiu masculí
1 1 nom de dona
2 el segon dels quatre contes del 'Mabinogi'

:_______________________________.

bras
[braas ] adjectiu
PLURAL breision [breis -yon]
1
(terra) fèrtil, ric
gwlad fras país fèrtil
gwelem yr afon fawr yn dirwyn drwy y dyffryn bras podem veure el gran riu serpejant per la vall fèrtil
2
(sou, salari) gran
Enillent gyflogau breision o'r BBC
Guanyaven grans salaris de la BBC
3
bras o ple de
I ffwrdd â ni drwy ddyffryn prydferth Conwy - dyffryn bras o hanes ein gwlad
ens vam posar en camí per la vall bonica de(l riu) Conwy - una vall plena de la història del nostre país
4
(estimació, càlcul) aproximat
bras amcan càlcul aproximat
ar fras amcan segons un càlcul aproximat
bydd cost y daith, ar fras amcan, rywle rhwng £800 a £1,000 (wyth gant o bunnau a mil o bunnau) el preu del viatge serà, aproximadament, entre vuit-centes i mil lliures
mesuriadau breision / mesuriadau bras dimensions aproximades, mesures aproximades
braslun esborrany
cyfieithiad bras traducció aproximada
syniad bras una idea aproximada
5
(cultiu) gros
tes Gorffennaf, ydau brasaf (dita) calor del juliol, cereals grossos
6
(collita) abundant
cael cynhaeaf bras tenir una bona collita (també amb sentit figuratiu:
fer-se ric d'alguna activitat)
7
byd bras vida còmoda
cael byd bras viure una vida de comoditat ??
8
Gal·les del Sud-oest (gent) arrogant, que es dóna importància
mae e’n un bras és un home que es dóna importància
mae hi’n un fras és una dona que es dóna importància
9
Gal·les del Nord groller
siarad yn fras parlar d'una manera grollera
geirfa fras vocabulari groller
siarad bras ús d'expressions grolleres
iaith fras llenguatge grollera
10
general, sense entrar en detalls
disgrifiad bras descripció general
11
yn fras a grans trets
wel dyna hi'r stori'n fras am hen chwarel y pentra
doncs bé això és la història a grans trets de l'antiga pedrera del poble
12
(pols, farina, grava, etc) gros, gruixut
blawd gwenith wedi ei falu'n fras farina de blat molt en particles gruixuts
tywodyn bras gra de grava
graean bras = pedres de platja pedregosa
graean bras = shingle
13
(teixit) bast
brethyn bras teixit ?bast
barclod bras davantal bast
14
(llana, raspall, etc) grofullut?
gwlân bras = coarse wool
brwsh bras = raspall ??bast
baco bras tabac ?bast
pren bras ei raen fusta de fibra grossa
edau fras fil ?bast
15
pesca pysgodyn bras peix d'aigua dolç que no és de la família dels salmons;
pysgota bras pesca d'aquests
16
obsolet (persona, animal) gros;
exemples en epitets del gal·Lès medieval: Adda Fras = Adam Gros
Eseia 11:6 a'r blaidd a drig gyda'r oen, a'r llewpart a orwedd gyda'r myn; y llo hefyd, a chenau y llew, a'r anifail bras, fyddant ynghyd, a bachgen bychan a'u harwain
Isaiah 11:6 .....
Beibl 1620
17
gogor bras sedàs de forats grans
18
glo bras carbó en forma de grans pedres
19
(carn) gras
cig bras carn grassa
asen fras costella grasa
Ffrio sleisen o gig moch gwyn a bras fregir na llesca de carn de porc blanca i grassa
20
(pas) gran
cam bras = gran pas
camau breision = grans passos; bons progressos
21
(lletra) majúscula
llythyren fras = majúsucula ("lletra grossa"), plural llythrennau bras o llythrennau breision
22
print bras tipus grans
llyfr print bras llibre de tipus grans (pels lectors de vista dolenta)
mewn teip du bras = amb lletres gruixudes
23
glaw bras pluja de grans gotes
24
com a substantiu plural (breision) = animals grassos
Salmau 66:15 Offrymaf i ti boethoffrymau breision, ynghyd ag arogl-darth hyrddod; aberthaf ychen a bychod. Sela.
Salms 66:15
25 (Gal·les del Nord) (mar) mogut
26
map bras = esbós de mapa

27
(teixit) aspre
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic bras bretó bras = gran,;
irlandès bras (paraula literària; = gran; ràpid) La paraula celta era relacionada amb el llatí grossus (= gros)
 NOTA: breison (forma plural) (bras = abundant, gras) + (sufix plural -ion, que condiciona un canvi a la vocal anterior a > ei)

:_______________________________.

brasgamu
[bra SKA mi] (verb)
1 caminar amb passos llargs

:_______________________________.

braslun [ bras -lin] substantiu masculí
PLURAL brasluniau [ bras- lin -ye]
1
esbós

2
braslun gyrfa (“esbós (de) carrera (laboral)”) = currículum

ETIMOLOGIA: (bras = general) + mutació suau + (llun = imatge)

:_______________________________.

brat,
PLURAL: bratiau [BRAT, BRAT ye] substantiu masculí
1 davantal

:_______________________________.

brath,
PLURAL: brathau [BRATH, BRA the] substantiu masculí
1  mossegada

2
gwaeth eich cyfarth na’ch brath crida molt i no mossega; una persona pot estar molt enfadat però no complirà les seves amenaces
(ella) gwaeth ei chyfarth na’i brath
(ell) gwaeth ei gyfarth na’i frath
(gwaeth = pitjor) + (eich = el vostre) + (cyfarth = lladruc) + (na = que) + (eich) + (brath = mossegada)

:_______________________________.

brathu
[BRA thi] (verb)
1 mossegar
cas gan gath y ci a’i bratho escaldat de l’aigua freda fuig (“odiat per un gat el gos que el mossegui”)

:_______________________________.

braw
[BRAU] substantiu masculí
1 espant

:_______________________________.

brawd,
PLURAL: brodyr [BRAUD, BRO dir] substantiu masculí
1  germà

2
Frodyr! Germans! (forma amb mutació suau de brodyr, que serveix com a vocatiu )
Philipiaid 4:8
Yn ddiwethaf, frodyr, pa bethau bynnag sydd wir, pa bethau bynnag sydd onest, pa bethau bynnag sydd gyfiawn, pa bethau bynnag sydd bur, pa bethau bynnag sydd hawddgar, pa bethau bynnag sydd ganmoladwy, od oes un rhinwedd, ac od oes dim clod, meddyliwch am y pethau hyn.
Carta als de Filipos 4:8 ......

:_______________________________.

brawddeg,
PLURAL: brawddegau [BRAU dheg, brau DHE ge] substantiu femení
1 frase

:_______________________________.

brech,
PLURAL: brechau [BREEKH, BRE khe] substantiu femení
1 erupció cutània

:_______________________________.

brechdan
[ brekh -dan] femení
PLURAL brechdanau [brekh- -ne]
1 llesca de pa amb manteca
2 entrepà
3 entrepà segons el cotingut:
brechdan doddion pa amb greix
brechdan fawd llesca de pa amb mantega ungida amb el polze
brechdan gaws pa amb fortmatge
brechdan gig entrepà de carn
brechdan jam pa amb (mantega i) mermelada
brechdan linsi entrepà de llesques de grans dieresnts – per exemple, una llesca de blat i un de segol
brechdan surep pa amb xarop
brechdan wen llesca de pa blanc amb mantega
ETIMOLOGIA: gal.lès < irlandès antic brechtán (= pa amb mantega)
NOTA: també (Gal·les del Nord)bechdan, Ceredigon: bachdan, brachdan

:_______________________________.

brechdan agored
[brekh dan a GO red] substantiu femení
1 llesca de pa (amb mantega i melmelada, etc)

:_______________________________.

brechdan - brechdan gig
[brekh dan GIIG] substantiu femení
1 entrepà de carn

:_______________________________.

brech goch
[brekh GOOKH] substantiu femení
1 xarampió

:_______________________________.

brechiad,
PLURAL: brechiadau [BREKH yad, brekh YA de] substantiu masculí
1 inoculació

:_______________________________.

brechu
[BRE khi] (verb)
1  inocular,
vacunar
brechu rhàg difftheria vacunar contra la difteria

:_______________________________.

brech y cwn
[breekh ø KUUN] substantiu femení
1 ronya, sarna

:_______________________________.

brecwast [ brec -wast] substantiu masculí
PLURAL brecwastau [ brek-wa-ste]
1
esmorzar
2
brecwast Ffrengig esmorzar continental ("esmorzar francès")
3
gwely a brecwast llit i esmorzar

ETIMOLOGIA: gal.lès brecwast és de l'angñès breakfast (break = trencar) + (fast = dejuni). És possiblement d'una forma dialectal anglesa breakwast < breakfast; sinó, és possiblement brecwast < *brecfast [brek-vast] < anglès *breakvast < breakfast (al sud-est d'Anglaterra [f] sovint es feia [v], com la dialecte de Somerset fins avui amb alguns parlants de més edat)

:_______________________________.

brefu
[BRE vi] (verb)
1 bramar

:_______________________________.

breichiau
[BREIKH ye] (*) - plural de braich = braç

:_______________________________.

breichled, PLURAL: breichledau [BREIKH led, breikh LE de] substantiu femení
1 braçalet

:_______________________________.

Breiddin [BREI dhin] substantiu femení
1 muntanya del Nord-est a la frontera amb Anglaterra

:_______________________________.

breision [ brei -shon] adj
1
forma plural de bras = abundant, gras

2
com a substantiu plural = animals grassos
Salmau 66:15 Offrymaf i ti boethoffrymau breision, ynghyd ag arogl-darth hyrddod; aberthaf ychen a bychod.
Sela.
Salms 66:15 ...

ETIMOLOGIA: (bras = abundant, gras) + (sufix plural -ion, que condiciona un canvi a la vocal anterior a > ei)

:_______________________________.

brenhindy [ bre-nhin-di ] substantiu masculí
PLURAL brenhindai [ bre-nhin-dai]
1
casa del rei, palau
Daniel 4:30 Llefarodd y brenin, a dywedodd, Onid hon yw Babilon fawr, yr hon a adeiledais i yn frenhindy yng nghryfder fy nerth, ac er gogoniant fy mawrhydi?
Daniel 4:30 .....

         
ETIMOLOGIA: (brenhin- forma de la síl·aba penútlima de brenin = rei) + mutació suau + (ty^ = casa)

:_______________________________.

brenhines,
PLURAL: breninesau [bre NHI nes, bre ni NE se] substantiu femení
1 reina

:_______________________________.

brenhinllys [ bre-nhin-lhis] substantiu femení
1
(Bíblia) palau
Daniel 8:2 Gwelais hefyd mewn gweledigaeth, (a bu pan welais, mai yn Susan y brenhinllys, yr hwn sydd o fewn talaith Elam, yr oeddwn i,) ie, gwelais mewn gweledigaeth, ac yr oeddwn i wrth afon Ulai.
Daniel 8:2 ......
ETIMOLOGIA: (brenhin- forma de la síl·aba penútlima de brenin = rei) + mutació suau + (llys = cort) > *brenhín-lys > brenhinllys

:_______________________________.

brenhinol
[bre NHI nol] (adjectiu)
1 real

:_______________________________.

brenin,
PLURAL: brenhinoedd [BRE nin, bre NHI nodh] substantiu masculí
1 rei

:_______________________________.

brest,
PLURAL: brestiau [BREST, BREST ye] substantiu femení
1 1 pit
2 cim de turó (amb forma de mamella)

:_______________________________.

bresychen, PLURAL: bresych [bre SØ khen, BRE sikh] substantiu femení
1 col

:_______________________________.

brethyn
[BRE thin] substantiu masculí
1 teixit

:_______________________________.

brethyn cartref
[bre thin KAR tre] substantiu masculí
1 teixit casolà

:_______________________________.

breuddwyd,
PLURAL: breuddwydion [BREI dhuid, brei DHUID yon] substantiu femení
1 somni
- breuddwyd gwrach [brei dhuid GWRAAKH] substantiu femení
1 desitj impossible ("somni (de) bruixa")
- Breuddwyd Macsen Wledig [BREI dhuid MAK sen WLE dig] substantiu masculí
1 ("el somni del comandant Magnus") vegeu: Mabinogion [ma bi NOG yon]
- Breuddwyd Rhonabwy [BREI dhuid rho NA bui] substantiu masculí
1 ("el somni d'en Rhonabw¡") vegeu: Mabinogion [ma bi NOG yon]

:_______________________________.

breuddwydio
[brei DHUID yo] (verb)
1 somiar

:_______________________________.

breuddwydiwr,
PLURAL: breuddwydwyr [brei DHUID yur, brei DHUID wir] substantiu masculí
1 somniant

:_______________________________.

breweddu [brø- -dhi] verb
1
(Gal·les del Sud-est) Vegeu berweddu (fer cervesa)

:_______________________________.

bri
[BRII] substantiu masculí
1 1 renom
2 respecte

:_______________________________.

Briafael [bri-a-vel] substantiu masculí
1
(obsolet) nom d'home
2
nom de sant gal.lès; forma hipocorística: Brïog (primer síl.laba bri- + sufix -og), Tyfrïog (ty- = teu, antigament com a prefix per formar noms hipocorístics).
Llandyfrïog (església de Tyfrïog)
ETIMOLOGIA: gal.lès Briafael < *Briafáil < *Brigho-mhaghl < britànic *Brigo-magl-os, com en gal.lès modern bri (= respecte, estimació), que correspon a irlandès brí (= força, valor); i l’element mael trobat en vàris noms de pilamascles (= gran home, líder, cap), relacionada amb el llatí magnus (= gran)
Tyfrïog (ty- = teu, antigament com a prefix per formar noms hipocorístics) + (Brïog primer síl.laba bri- < Briafael, + sufix diminutiu -og)

:_______________________________.

briallen,
PLURAL: briallu [bri A lhen, bri A lhi] substantiu femení
1 primavera (planta) (primula vulgaris)

:_______________________________.

bricsen,
PLURAL: brics [BRIK sen, BRIKS] substantiu femení
1 totxo

Bríd [briid] substantiu femení
1
deessa irlandesa del foc, la fertilitat, i l'agricultura
2
la patrona d’Irlanda, en segon lloc després del patró Pádriag. Es diu que va néixar a Lú (453-523) (és a dir, a l’època del sant Pádriag). Festa: 1 febrer

:_______________________________.

brifo
[BRI vo] (verb)
1 fer mal

:_______________________________.

brig,
PLURAL: brigau [BRIIG, BRI ge] substantiu masculí
1 part de dalt

:_______________________________.

brigâd
[bri-gaad] substantiu femení
PLURAL brigadau [bri--de]
1
brigada = soldats sota una oficial general
2
grup organitzat de persones, formació
brigâd dân cos de bombers
ETIMOLOGIA: brigâd < anglès brigade < francès < italià antic brigata (= tropa) < brigare (= lluitar)

:_______________________________.

brigâd dân
[bri-gaad daan] substantiu femení
PLURAL brigadau tân [bri--de taan]
1
brigâd dân cos de bombers
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès ‘fire brigade’ (= cos de bombers); (brigâd = brigada) + mutació suau + (tân = foc)

:_______________________________.

brigadydd
[bri--didh] substantiu masculí
PLURAL brigadwyr [bri-gad-wir]
1
general (general de brigada)
ETIMOLOGIA: (brigâd = brigada) + (-ydd = sufix per indicar una persona)

:_______________________________.

brigdrawst [ brig -draust] substantiu masculí
PLURAL brigdrawstiau [brig- draust -ye]
1
passarel·la; camí elevat conre un escenari, o a través d’un carrer connectant edificis

2
passarel·la = plataforma sobre la qual passen models en un saló de la moda
Bu sêr rygbi Cymru yn cerdded y brigdrawst yn sioe ffasiwn Tenovus yn Llanelli yn ystod yr Esiteddfod Genedlaethol
Les estrelles del rugby gal·lès passaven sobre la passarel·la al saló de la moda de Tenovus (entitat benèfica contra el càncer) a (la ciutat de) Llanelli durant l’Eisteddfod Genedlaethol (‘Jocs Florals Nacionals’)
ETIMOLOGIA: ‘biga de dalt’ (brig = part de dalt) + mutació suau + (trawst = biga)

:_______________________________.

brigwyn [ brig -win] adj
1
(ona) amb cresta blanca
tonnau brigwyn ones de cresta blanca

2
(cervesa) amb espuma blanca a sobre

3
de cavells blancs

4
(substantiu masculí) (Gal·les del Nord) espuma que es veu al mar agitat

5
(substantiu masculí) (Gal·les del Nord) tipus de molsa blanca de la muntanya

ETIMOLOGIA: (brig = part de dalt, cresta) + mutació suau + (gwyn = blanc)

:_______________________________.

brigyn,
PLURAL: brigau [BRI gin, BRI ge] substantiu masculí
1 branquilló

:_______________________________.

brithyll,
PLURAL: brithyllod [BRI thilh, bri THØ lhod] substantiu masculí
1 truita
- brithyll y don [bri thilh ø DON] substantiu masculí
1 sorellet ("truita de l'ona")

:_______________________________.

briwgig [ briu -gig] substantiu masculí
1
carn picada
ETIMOLOGIA: (briw = picat ) + mutació suau + (cig = carn )

:_______________________________.

briwllyd [ briu -lhid] adj
1
(Gal·les del Sud) (pa) engrunadís
ETIMOLOGIA: (briw = fragments) + (-llyd sufix adjectival)

:_______________________________.

briwsiona
[briu SHO na] (verb)
1 engrunar

:_______________________________.

briwsioni
[briu SHO ni] (verb)
1 engrunar


:_______________________________.

briwsionllyd [ briu- shon -lhid] adj
1
(pa) engrunadís
ETIMOLOGIA: (briwsion = engrunes) + (-llyd sufix adjectival)

:_______________________________.

briwsionyn,
PLURAL: briwsion [briu SHO nin, BRIU shon] substantiu masculí
1 engruna

:_______________________________.

bro,
PLURAL: bröydd [BROO, BRO idh] substantiu femení
1 regió, zona

:_______________________________.

Brochfael [ brokh- vel] substantiu masculí
1
nom d'home

2
Pwllbrochfael SO5301 “la bassa d’en Brochfael” poble al marge oriental del riu fronterer Gwy, (el costat anglès) 8km al nord de la ciutat de Cas-gwent. Nom anglès: Brockweir

ETIMOLOGIA: (broch = tumult) + mutació suau + ( mael = líder)

:_______________________________.

brodio
[BROD yo] (verb)
1 brodar

:_______________________________.

brodorol [ bro- do -rol] adj
1
indígena, nadiu
2
y Cymry brodorol els gal.lesos indígenes d'una regió (en contraposició als gal.lesos immigrats d'una altra contrada o als anglesos immigrats)
3
iaith brodorol llengua autòctona
4
natiu, lloc de naixament de
 Y mae Eirinwg yn wlad frodorol un o'r rhai mwyaf enwog o'r Seintiau Cymreig, sef Dyfrig Sant. (Eirinwg, cylchgrawn Cymru 1915)
Eirinwg és el país nadiu d’un dels sants méws famosos dels sants gal·lesos, és a dir Sant Dyfrig
ETIMOLOGIA: (brodor = nadiu) + mutació suau + (-ol sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

brodwaith [BROD waith] substantiu masculí
1 brodat

:_______________________________.

brodyr [brô-dir]
1
germans; forma plural de brawd (= germà)

:_______________________________.

broga [ bro -ga] substantiu masculí
PLURAL brogaod, brogáid, brogáed [bro--od, bro-gaid, bro-gaid ]
1
(Gal·les del Sud) granota (:ç)Rana temporaria(ç:)
broga melyn granota groga
mor ddifater â broga melyn bach tan indiferent com una petita granota groga
broga du granota fosca
grifft y broga ous de granota
bwyd y broga (Ceredigion) bolet (“menjar de la granota”)

2
Hi ha una granja anomenat Pwllyfroga (la) bassa (de) la granota, amb aparentment broga com a substantiu femení) al sud del poble de Cilái Uchaf, comarca d’Abertawe

ETIMOLOGIA: broga < froga < anglès mitjà dialectal vrogge < frogge Cf alemany der Frosch (= la granota)
..1/ A Anglaterra del sud-oest [f] inicial > [v]
..2/ En gal·lès, es tractava la [v] inicial com a consonant amb mutació suau, i es va fer una forma amb una “b” radical

NOTA: (1) tambés ffroga < anglès frogge
..2/ a Gal·les del Nord és llyffant melyn

:_______________________________.

broetsh [ broich] substantiu femení
PLURAL broetshis
[broi-chis]
1
afiblall
ETIMOLOGIA: anglès brooch < francès broche < llatí vulgar *broca < llatí brochus (= que projecta)

:_______________________________.

brogar
[brô-gar] adjectiu
1
que estima per el districte on hom viu o és originari
ETIMOLOGIA: (bro = districte) + (-gar, sufix = ‘amb amor envers’). La base nocional de la paraula a continuació brogarwch. Si existeix brogar (no en tinc exemples) seria tret de la forma composta brogarwch amb la pèrdua del sufix

:_______________________________.

brogarwch
[bro- ga -rukh] substantiu masculí
1
amor per el districte on hom viu o és originari
ETIMOLOGIA: Primera exemple a l’any 1912, segons el Geiriadur Prifysgol Cymru (Diccionari de la Uinversitat de Gal.les)

(brogar = que estima la seva contrada) + (-wch, sufix per formar substantius abstractes

:_______________________________.

brolgar
[BROL gar] (adjectiu)
1 jactanciós

:_______________________________.

brolgi,
PLURAL: brolgwn [BROL gi, BROL gun] substantiu masculí
1 persona jactanciosa

:_______________________________.

broli,
PLURAL: brolis [BRO li, BRO lis] substantiu masculí
1 paraigües

:_______________________________.

brolian
[BROL yan] (verb)
1 vanagloriar-se (continualment)

:_______________________________.

brolio
[BROL yo] (verb)
1 vanagloriar-se
- ei frolio ei hun [i VROL yo i HIIN] (verb)
1 vanagloriar-se

:_______________________________.

broliwr,
PLURAL: brolwyr [BROL yur, BROL wir] substantiu masculí
1 persona jactanciosa

:_______________________________.

..1
bron,
PLURAL: bronnau [BRON, BRO ne] substantiu femení
1 mamella, pit

:_______________________________.

..2
bron,
PLURAL: bronnydd [BRON, BRO nidh] substantiu femení
1 turó (amb forma de mamella)

:_______________________________.

..3
bron -
[bron] (adv)
1 gairebé
2 bron yn barod [bron øn BA rod] (*) gairebé a punt

3 bu bron i ell / ella estava a punt de...
bu bron i mi lewygu Vaig estar a punt de desmaiar-me
4 byth bron gairebé mai
Dyw e byth bron yn smygu No fuma gairebé mai
5 Bron na wn i beth i’w wneud No sabia gairebé que fer

:_______________________________.

Bro Machno
[broo makh -no]
1
el districte al voltant del riu Machno SH8053 (El riu sorgeix 4km al nord-est de Blaenau Ffestiniog i passa per Penmachno per unir-se amb el riu Conwy a Betws-y-coed). Un dels sixanta escons del consell comarcal és per el conseller que representa “Bro Machno / Betws-y-coed”.
ETIMOLOGIA: (bro = districte) + (Machno = nom de riu)

:_______________________________.

bron â [bron aa] adv
1
gairebé, quasi, amb prou feines
mae e bron â (+ verbnom) està gairebé, va de poc que (de vegades senzillament bron, amb la pèrdua de â)
bu hi bron â pheidio â dod va anar de poc que ella no vingués
bu e bron â chwympo va anar de poc que ell no caigués
roedd hi bron â marw anar de poc que ella no morís
roedd hi bron â disgyn va anar de poc que ell no caigués / es desmaiés
rw i bron ffaelu â symud amb prou feines em puc bellugar
roeddwn i bron â marw o eisiau chwerthin > oon i bron marw ishe hwerthin
em moria de desig de riure
mae bron â bod yn barod està quasi a punt
rw i bron â gorffen y traethawd he quasi acabat la tesi
ETIMOLOGIA:

NOTA: (bron = gairebé) + (â = amb)

:_______________________________.

bronfraith, PLURAL: bronfreithiaid [BRON vreth, bron VREITH yed] substantiu femení
1 tord comú

:_______________________________.

bronnoeth [BRO noth] (adjectiu)
1 de pits descoberts

:_______________________________.

bronnog
[BRO nog] (adjectiu)
1 de pits grans

:_______________________________.

Bro Ogwr
[broo oo-gur] substantiu femení
1
‘la contrada del riu Ogwr’
Yn 1995 cynhaliwyd Gwyl Cerdd Dant Cymru Bro Ogwr yn Ysgol Gyfun Bryntirion
A l’any 1995 el Festival de Música de l’Arpa (celebrat aquell any a) Bro Ogwr es va fer a l’institut de Bryntirion Cafodd Menter Bro Ogwr ei sefydlu yn Hydref 1998 gan griw o wirfoddolwyr lleol yn dilyn Eisteddfod Pen-coed 1997
El Centre per a la promoció de la llengua gal·lesa de Bro Ogwr

ETIMOLOGIA: (“(la) contrada (del riu) Ogwr” (bro = contrada) + Tegid = nom de riu)

:_______________________________.

bronwen
[ bron -wen] substantiu femení
PLURAL bronwennod [bron- we -nod]
1 mostela
2 Mi glywais i’r stori gan fronwen M’ho ha dit un ocellet (“vaig sentir la història d’una mostela”)
(si no és l’ocell bronwen y dw^r Cinclus cinclus )
3 te fluix o cervesa fluixa
piso / pisho bronwen (" pixum de mostela")
ETIMOLOGIA: (bron = pit) + mutació suau + (gwen, forma femenina de gwyn = blanc)

:_______________________________.

Bronwen
[ bron -wen]
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: (bron = pit) + mutació suau + (gwen, forma femenina de gwyn = bonic / blanc)
NOTA: Hi ha també un nom amb els mateixos elements al revers: Gwenfron

:_______________________________.

bronwen y dw^r
[ bron –wen ø duur] m
PLURAL bronwennod y dw^r [ bron-we-nod ø duur]
1 (Ornitologia) Cinclus cinclus
(També trochwr, Wil y dw^r, aderyn du'r dw^r, tresglen y dw^r)
ETIMOLOGIA: “pit-blanc de l'aigua” (bronwen = pit-blanc) + (y = article definit) + (dw^r = aigua)

:_______________________________.

Bro'r Cymry
[broor køm-ri] substantiu femení1 districte dels gal·lesos (en un territori dividit entre habitants gal·lès i anglès)
ETIMOLOGIA: (bro = districte) + (y = article definit) + (Cymry = gal·lesos)

:_______________________________.

Bro Tegid
[broo tee-gid] substantiu femení
1
‘la contrada del llac Tegid’, la zona al voltant de la ciutat de Y Bala a Gal·les del Nord (ubicada a la sortida del llac conegut com a Llyn Tegid, en anglès ‘Bala Lake’)
Llyfrgell Bro Tegid Nom de la biblioteca pública del pobe d’Y Bala
ETIMOLOGIA: (“(la) contrada (del llac) Tegid” (bro = contrada) + (Llyn) Tegid = nom de llac)

:_______________________________.

brown
[BROUN] (adjectiu)
1 marró

:_______________________________.

brud [ briid ] substantiu masculí
PLURAL brudiau [ brid -ye]
1
(normalment amb ‘t’ – brut, plural brutiau) història, cronologia
..1/ Y Brutiau Cymraeg Les Cròniques gal·leses
..2/ Brut y Tywysogion Crònica dels prínceps (gal·lesos) = una traducció en gal·lès medieval d’un text llatí perdut “Cronica Principum Wallie.” El text va ser escrit a finals del segle 1200 al monestir de Ystrad Fflur (Strata Florida), de la comarca de Ceredigion.
Brut y Brenhinedd Crònica dels reis. Traducció gal·lesa del text llatí c. 1136 “Historia Regum Britataniae” per en Sieffre o Fynwy (Jofre de Mynwy). Hi ha unes sis o set diferents traduccions, la primera es remunta a selge 1200.
..3/ Brut y Brytaniaid Crònica dels britànics, nom donat a alguns del les versions de Brut y Brenhinedd
..4/ Brut Gruffudd ab Arthur nom donat a la compilació de textos medievals “Myvyrian Archaiology of Wales” (1801) a una versió traduïda llarga de Brut y Brenhinedd
Brut Tysilio nom donat a la compilació de textos medievals “Myvyrian Archaiology of Wales (1801) a una versió traduïda curta de Brut y Brenhinedd. Es pensava erròniament que l’autor original era Tysilio.
Brut y Saeson Crònica dels reis saxons.

2
profecia (aquest sentit es va evolucionar perquè les cròniques tenien elements profètics)
cywyddau brud poemes vaticinatoris
Lefiticus 20:27 Gwr neu wraig a fo ganddynt ysbryd dewiniaeth, neu frud, hwy a leddir yn farw; â cherrig y llabyddiant hwynt; eu gwaed fydd arnynt eu hunain.
Leviticus 20:27 ..... .

ETIMOLOGIA: gal·lès < francès brut < llatí Brutus. Ve del nom “Brutus de Troia” , un personatge mític que era suposadament el primer rei dels britànics. L’expressió francesa “Roman de Brut” (història de Brutus) va esdevenir senzillament “Brut” (història de Brutus), i d’aquí volia dir “crònica, història” en general. La paraula va entrar en el gal·lès i tenia el sentit “crònica de l’illa de la Gran Bretanya” o “crònica de Gal·les”.
cf Marcus Junius Brutus 85?BC-42BC, un dels assassins de Jul Cesar; llatí brûtus = pesta, estúpid, irratcional; i d’aquí català “brut”.

NOTA:

:_______________________________.

brudiwr [ brid -yur] substantiu masculí
PLURAL brudwyr [ brid -wir]
1
mag
Daniel 5:7 Gwaeddodd y brenin yn groch am ddwyn i mewn yr astronomyddion, y Caldeaid, a'r brudwyr: a llefarodd y brenin, a dywedodd wrth ddoethion Babilon, Pa ddyn bynnag a ddarlleno yr ysgrifen hon, ac a ddangoso i mi ei dehongliad, efe a wisgir â phorffor, ac a gaiff gadwyn aur am ei wddf, a chaiff lywodraethu yn drydydd yn y deyrnas.
Daniel 5:7 The king cried aloud to bring in the astrologers, the Chaldeans, and the soothsayers. And the king spake, and said to the wise men of Babylon, Whosoever shall read this writing, and show me the interpretation thereof, shall be clothed with scarlet, and have a chain of gold about his neck, and shall be the third ruler in the kingdom.

ETIMOLOGIA: (brud = profecia) + (i-wr, sufix = ‘home’)

:_______________________________.

Brulhai [bril -hai] substantiu femení
1
SO2469 poble de la comarca anglesa de of Hereford-and-Worcester, 8km al nord-est de la ciutat frontera gal·lesa d'Y Gelligandryll o (forma curta) Y Gelli
ETIMOLOGIA: Adaptació del nom anglès “Brilley”.

:_______________________________.

brut [ briit ] m
1
Vegeu brud

:_______________________________.

brwd
[BRUUD] (adjectiu)
1 apassionat, ardent, entusiasta

:_______________________________.

brwdfrydedd
[brud VRØ dedh] substantiu masculí
1 entusiasme

:_______________________________.

brwnt
[BRUNT] (adjectiu)
1 brut (Sud)

:_______________________________.

brwsh,
PLURAL: brwshus [BRUSH, BRU shis] substantiu masculí
1 escombra/raspall
- brwsh dannedd [brush DA nedh] substantiu masculí
1 raspall de les dents
- brwsh gwallt [brush GWALHT] substantiu masculí
1 raspell dels cabells

:_______________________________.

brwshio [BRUSH yo] (verb)
1 escombrar

:_______________________________.

brwydr,
PLURAL: brwydrau [BRUI dir, BRUI dre] substantiu femení
1  batalla
2 mynd yn frwydr erchyll > Aeth yn frwydr erchyll = Una baralla terrible va resultar

:_______________________________.

brwydro
[BRUI dro] (verb)
1 lluitar

:_______________________________.

brwynen [ brui -nen] substantiu femení
PLURAL brwyn [ bruin ]
1
jonc

2
jonc com a material per fer cistelles, catifes, seients de cadires, etc

3
fel brwyn = (cames) dèbils de genolls

4
Brwynen-las ‘jonc verd’ nom de carrer de Bryn-coch, Castell-nedd

ETIMOLOGIA: (brwyn = joncs) + (sufix singulatiu -en); brwyn < britànic.
De la mateixa arrel britànica: còrnic broennenn (= jonc), bretó broenenn (= jonc),

:_______________________________.

..1 brych
[briikh] adjectiu
1
amb taques, pigallat
cilfilyn brych gyddfir yw'r jiráff
la girafa és un ruminant pigallat de coll llarg??
cath frech gat tigrat, gat pigallat
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *brikk- < celta ; la forma femenina brech < *brikk-â
bretó: brec'h (verola)
de la mateixa arrel cèltica : irlandès breac (pigallat), escocès breac (pigallat), manx breck (pigallat)
NOTA: forma feminina brech [breekh] , forma plural brychion [brøkh-yon]

:_______________________________.

..2 brych
[briikh] substantiu masculí
PLURAL brychau [brø -khe]
1
gra (a la pell)
(Gal·les del Nord) brychau haul pigues
2
taca, defecte
pigo brychau trobar defectes
Hawdd pigo brychau és fàcil trobar defectes (en comptes de lloar el que és bo en una persona, una obra, etc)
Nid yw'r llyfr newydd heb ei frychau el nou llibre no és sense els seus defectes
3
brychau gwlân : Gal·les del Nord-oest flocks of sheep
4
peix variegat (comarca de Ceredigion) brych y dail truita marina (“truita (de) les fulles”)
ETIMOLOGIA: Vegeu brych (adjectiu) – el substantiu era originalment un adjectiu
NOTA: També formes amb -yn; (1) brychyn [brø-khin] (-yn com a sufix diminutiu), (2) hi ha una forma singular basada en el plural: brycheuyn [brø-khei-in] (brychau + -yn) (-yn com a sufix singulatiu)

:_______________________________.

..3 brych
[briikh] substantiu masculí
PLURAL brychod [brø -khod]
1
placenta
bwrw'r brych expulsar la placenta
(comarca de Ceredigion
2
(Gal·les del Nord-oest) edrych fel brych persona amb aspecte que fa pena
3
bwrw'r crwt bant a chadw'r brych llençar una cosa bona amb les dolentes, eliminar els avantatges a l’hora d’eliminar els desavantatges (“llençar el nadó i guardar la placenta”)
Maent yn honni fod rhoi arwyddion dwyieithog yn yr adeilad yn rhy ddrud, ac yn awgrymu defnyddio rhai uniaith Saesneg. Mae’r ateb yn hawdd – archebu’r arwyddion o gwmni sy ddim yn codi crocbris amdanynt. Cadw'r brych a lluchio’r babi fyddai peidio â gosod arwyddion dwyieithog
Diuen que posar rètols bilingües al’edific és massa car i suggereixen fer servir rètols només an anglès. La solució és senzilla – fer l’encàrrec per als rètols d’una empresa que no cobra un preu altíssim. No usar rètols bilingüesto és eliminar els avantatges a l’hora d’eliminar els desavantatges
4
ocell variegat
brych y fuches (qv) Motacilla alba = cuereta blanca (“(del) lloc de munyir”)
brych y cae (qv) Prunella modularis = pardal de bardissa (“(del) camp”)
brych y coed (qv) Turdus viscivorus = mistle thrush (“(del) bosc”)
brych y coed (qv) Turdus viscivorus = mistle thrush (“(of) the wood”)
ETIMOLOGIA: Vegeu brych (adjectiu) – el substantiu era originalment un adjectiu

:_______________________________.

Brychdwn
[brøkh -dun]
1 (SS9270) localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est)
Nom anglès : Broughton
ETIMOLOGIA: del nom anglès

:_______________________________.

Brycheiniog
[brø KHEIN yog] substantiu femení
1 regió del sud-est

:_______________________________.

bryd [ briid ] substantiu masculí
PLURAL brydiau [ brød -ye]
1
ment
Brenhinoedd-1 8:17 Ac yr oedd ym mryd Dafydd fy nhad adeiladau ty i enw Arglwydd Dduw Israel
Reis-1 8:17 ..... .
2
desitg
Wele'n sefyll rhwng y myrtwydd / Wrthrych teilwng o'm holl fryd / Er o ran yr wy'n ei 'nabod / Ef uwchlaw gwrthrychau'r byd / Henffych fore! / Caf ei weled fel y mae (Cwm Rhondda)
Mireu dret al mig dels murtres / l’objecte digne de tot el meu desitg / Encara que el conec només en part / més que l’objectes del món / Saludo el matí! / Podré veure-lo tal com és (del cant religiós “Cwm Rhondda”)
3
bod â'ch bryd ar tenir ganes de
Euthum i mewn i'r siop ddillad â'm bryd ar ddysgu rhai gwersi mewn steil
Vaig entrar en la botiga de moda amb ganes d’aprendre lliçons sobre l’estil
4
mynd â'ch bryd ser-li la cosa més interessant (“anar a,b la vostra ment”)
Uchelgais 'nhad oedd imi fod yn glerc banc Fues i 'rioed isho bod. Barddoniaeth oedd yn mynd 'mryd i.
Mon pare volia que fós oficinista de banc. Jo no volia ser-ho. La poesia era allò que m’interessava.
5
hyfryd agradable
(hy- = prefix intensificador ) + mutació suau + (bryd = ment)
6
awyddfryd zel, entusiasme
Rhufeiniaid 8:19 Canys awyddfryd y creadur sydd yn disgwyl am ddatguddiad meibion Duw
Romans 8:19 ......

Philipiaid 1:20 Yn ôl fy awyddfryd a'm gobaith, na'm gwaradwyddir mewn dim, eithr mewn pob hyder, fel bob amser, felly yr awron hefyd, y mawrygir Crist yn fy nghorff i, pa un bynnag ai trwy fywyd, ai trwy farwolaeth.

Carta als de Filipos 1:20 .....          

(awydd-, y = [ø], < awydd y = [i], = desitg) + mutació suau + (bryd = ment, intenció)
7
mawrfrydig magnànim (mawr = gran) + mutació suau + (bryd = ment) + (-ig sufix adjectival)
8
rhyddfrydol liberal (rhydd = lliure) + mutació suau + (bryd = ment) + (-ol sufix adjectival)

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *bret-
De la mateixa arrel britànica: còrnic brez (= ment, intenció),
De la mateixa arrel celta: irlandès breith (= decisió, judici)

:_______________________________.

brygowthwr [ brø- gou -thur] substantiu masculí
PLURAL brygowthwyr [ brø- gouth -wir]
1
un que parla en un to excitat i sorollosament
2
Brygowthwr ‘Ranter’, individu d’un moviment anglès al voltant de l’any 1650 que rebutjava la predstinació i creia en la salvació universal i la liberació de totes restriccions legals i morals

ETIMOLOGIA: (brygowth- arrel de brygowthian = parlar excitadament) + (-i-wr sufix = home)

:_______________________________.

bryn,
PLURAL: bryniau [BRIN, BRØN ye] substantiu masculí
1  turó

:_______________________________.

..3 Y Bryn [ ø brin ]
1
nom curt de topònims amb bryn coma primer element
Y Bryn = Brynaman
2
Y Bryn nom oficial d’alguns indrets que segurament tenia una forma més llarga antigament
..1/ SN5400 localitat de Llanelli (comarca de Caerfyrddin)
..2/ SS8192 localitat de Castell-nedd ac Aberafan (de ?Bryngyrnos, turó dels pilons de pedres.) El carrer principal és Heol Bryngurnos (“Bryngurnos Street” al mapa)
..3/ SO2985 localitat del sud de Shropshire, Anglaterra, 5km al nord de Colunwy (anglès “Clun”)
..4/ localitat de Y Fenni, comarca de Mynwy
..5/ locality in Pont-llan-fraith, county of Caerffili

ETIMOLOGIA: “el turó” (y article definit) + (bryn = turó)

:_______________________________.

brys
[BRIIS] substantiu masculí
1 pressa
- ar frys [ar VRIIS] (adv)
1 de pressa

:_______________________________.

Brynach
[BRØ nakh] substantiu masculí
1 nom d'home

:_______________________________.

Bryn Athyn [brin â-thin]
1
topònim,
Pennsylvania, que remonta als voltants de 1890. Bryn Athyn a la part oriental de Montgomery County de l'estat de Pennsylvania era el centre d'una comunitat Swedenborgà, i no era conegut com a lloc d'imigració gal·lesa. El nom segons diuen vol dir "Turó (de la) Cohesió", però no s'utilitza la paraula 'athyn' en gal·lès.Quan es buscaven noms per aquest nou poble, El Bisbe William F Pendleton no estava content amb cap de les suggerències fetes. Va dir a un tal Mr S H Hicks que li agradaven els noms gal·lesos, i el fet era que Mr. Hicks era nascut a Gal·les. Li va portar un diccionari de gal·lès al bisbe, que va anar per feina per buscar un nom que podria suggerir 'la unitat', i va trobar les paraules 'bryn' per 'turó' (que sabia probablament del nom 'Bryn Mawr') i 'athyn', amb el sentit de 'tenacious, cohesiu, estirant'. Per desgràcia el diccionar era "El Diccionar de la Llengua Gal·lesa" d'en William Owen Pughe - un dels diccionaris més extens de qualsevol llengua per l'època (c 1800, amb una reimpressió el 1832). Però moltes paraules del diccionari, recollides suposadament de les obres de poetes medievals i la llengua parlada, eren formes inventades. I una d'aquestes era 'athyn', que havia fet a partir del verb 'tynnu' (= estirar). Per tant Pennsylvania té un nom gal·lès ben peculiar.

:_______________________________.

brynau [brø -ne] 1 grafia incorrecte per brynnau, plural (forma sudenca) de bryn = turó. La forma estàndard és bryniau

:_______________________________.

Bryncelyn
[brin- ke -lin]
1
SJ/1876 localitat de la comarca de Y Fflint, 1km al nord de Treffynnon (a mapes en llengua anglesa amb la grafia errònia Bryn Celin)
2
SH6079 localitat aprop de Llangoed a la comarca de Môn
3
com a nom de carrer:
...(1) carrer de Maes-teg (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
... (2) carrer de Llwynbrwydrau, (comarca d’Abertawe)
... (3) carrer de Pontardawe (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: ‘(el) turó (de)ls grèvols’ (bryn = turó) + (y article definit) + (celyn = grèvols)

:_______________________________.

Brynbuga
[brin BI ga] substantiu femení
1 poble del sud-est


:_______________________________.

Bryn-drain [brin DRAIN] substantiu femení
1 districte de Caer-dydd

:_______________________________.

bryn dioddef [ brin-di- ô -dhe] substantiu masculí
1
patíbul

2
Bryn Dioddef turó de Castellnewydd Emlyn (comarca de Caerfyrddin).
Nom anglès: Adpar Hill
Bryndioddef districte d’aquest turó
ETIMOLOGIA: “turó (de) patir” (bryn = turó) + (dioddef = patir)

:_______________________________.

Brynfab
[ brøn -vab] substantiu masculí
1
Thomas Williams, nascut a Cwmaman, Aber-dâr (1848-1927), poeta i escriptor, era granjer durant la majoria de la seva vida a Eglwysilan a prop de Caerffili, autor de “Pan oedd Rhondda’n bur” (1912) (Quan la vall de Rhondda era pura – una descripció de la vall abans de la industrializació)
 ETIMOLOGIA: ‘fill del turó / dels turons’ (pregunta – perquè era de “Y Bryniau / Y Brynna” – “els turons” - que era el nom abans de la terra alta de Morgannwg?) (bryn- [ø] < bryn = turó) + mutació suau + (mab = fill)

:_______________________________.

Bryngwran
[brin GU ran] substantiu femení
1 poble del nord-oest

:_______________________________.

Bryn Hedydd
[brin -didh]
1
topònim, “turó de l’alosa / terrola (Alauda arvensis)”
Nom d’un escola primària de la ciutat de Y Rhyl (comarca de Dinbych, Gal·les del Nord)
Ysgol Gynradd Bryn Hedydd
ETIMOLOGIA: bryn yr ehedydd; (bryn = turó) + (yr = article definit) + (ehedydd = alosa); (1) en noms del tipus “substantiu qualificat + article definit + substantiu qualificador” és freqüent l’omissió de l’article en topònims; (2) hedydd és ehedydd amb la pèrdua de la primera síl·laba. Aquesta pèrdua de la primera síl·laba sobretot amb substantius és força general en gal·lès

:_______________________________.

Brynhedydd
[brin -didh]
1
(LL57 3HR) Nom de carrer de Bangor: Brynhedydd
Vegeu l’entrada anterior. Topònims que refereixen a cases i pobles (i nomes de carre amb forma de noms de cases i pobles) s’escriuen com una sola paraula

:_______________________________.

Brynheulog
[brin- hei -log]
1
nom de casa
casa a Brynna (comarca de Rhondda Cynon Taf)

2
nom de carrer
..1/ Yr Eglwysnewydd, Caer-dydd
..2/ Pen-twyn, Caer-dydd
..3/ Heol-y-cyw
SS9484 (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
..4/ Treherbert
(comarca de Rhondda Cynon Taf)
..5/ Ton-du SS8984
(comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
..6/ Ystradgynlais SN7810
(comarca de Powys)
(7) Llanharan
ST0083(comarca de Rhondda Cynon Taf)
(8) Aberpennar ST0499 (comarca de Rhondda Cynon Taf)
..4/ Treherbert
(county of Rhondda Cynon Taf)
..5/ Ton-du SS8984
(county of Pen-y-bont ar Ogwr)
..6/ Ystradgynlais SN7810
(county of Powys)
(7) Llanharan
ST0083(county of Rhondda Cynon Taf)
(8) Aberpennar ST0499 (county of Rhondda Cynon Taf)

3
nom de poble
..1/ poblet SS8594 (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr) a l’oest dels pobles de Bryn-cae / Llanharan
..2/ poblet al costat de Caerau (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr)

ETIMOLOGIA: y bryn heulog = el turó assolellat (y = article definit) + (bryn = turó) + (heulog = assolellat)

:_______________________________.

Brynhyfryd [ø brin- høv -rid]
1
nom de casa
2
nom de carrer de Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam)
3
localitat d’Abertawe SS6595

ETIMOLOGIA: el turó agradable / bonic (y = article definit) + (bryn = turó) + (hyfryd = agradable)
Topònims que refereixen a cases i pobles (i nomes de carre amb forma de noms de cases i pobles) s’escriuen com una sola paraula

:_______________________________.

Bryniau Clwyd
[brøn ye KLUID] (plural) turons de Clwyd

:_______________________________.

Bryniau’r Cymry [brøn-yer køm -ri] plural
1
nom gal·lès d’un antiga colònia gal·lesa que avui en dia es diu Welsh Hills, de Granville, Licking County, estat d’Ohio.
Pan gyrhaeddodd y cw^ch Newark, yr oedd yn tywyllu nos Iau. Derbyniwyd ni gan y Cymry yno yn garedig. Aeth fy nghyfeillion i'r wlad, llettyais inau yn y dref. Aethym gydâ chyfaill i ymweled â hwynt dranoeth. Gorphwysasom y diwrnod hwnw, a theimlem ein hunain yn flinedig iawn. Tranoeth, buom yn
 cadw society yn Nghapel Saron ar Fryniau y Cymry. Dydd Sul, y 23ain, pregethodd y Brodyr yno am 10 a 2; ac am 6 yn Newark, yn Nghapel y Bedyddwyr Seisonig,

(
Y Cyfaill o’r Hen Wlad yn America (Cyfrol 3, 1840, page 140)
Quan la barca va arribar a Newark, ja feia fosc al vespre de dijous.
La gent gal.lsa d’aquell indret ens van rebre amb amabilitat. Els meus amics van anar al camp, i jo allotjava a ña ciutat. Aquell dia ens vam descansar i ens sentiem molt cansats. L’endemà vam celebrar un servei religiós a l’Església de Saron als Turons Gal.lesos. El diumenge, el dia 23, els Germans van predicar a les 10 i a les 2; i a les 6 a Newark, a l’Església baptista de llengua anglesa.
NOTA: El districte va ser fundat per
Thomas Philipps i el seu soci Theophilus Rees. Havien arribat amb les seves families de Gal.les el 1795 i havien viscut durant poc temps a Beulah a prop de Ebensburg, comtat de Cambria, Pennsylvania. Thomas Philipps va néixer el 1735 a Llandeilo, comtat de Caerfyrddin (anglès: Carmarthen), i va morir a l’edat de 77 / 78 maig 20, 1813 als Turons Gal.lesos. La terra, amb una àrea d’aproximadament dos mil acres, va ser comprat de Sampson Davis un gal.lès de Philadelphia, que tenia al voltant de 3,000 acres en allò que és avui el racó del nordest de Granville Township. El 1801 John Rees, fill de Theophilus Rees, es va instal.lar aquí per construir una cabanya i per netejar una part de la terra per cultivar-la, abans de l’arribada de membres de la seva família, que van arribar el 1802. (Informació 12 09 2002 www.geocities.com/welshfolk) Theophilus Rees va ser un dels nou membres a la carta fundadora de l’Església baptista particular (Particular Baptist Church) de Granville el setembre 4, 1808 (Informació 12 09 2002 www.carthage.lib.il.us/community/churches/primbap/FamHist-LickingOH.html)
ETIMOLOGIA: (bryniau = turons, , plural of bryn = turó) + (y article definit) + (Cymry = gal·lesos)

:_______________________________.

Brynmelyn
[brin- -lin]
1
granja 1km al sud-est de Pen-rhiw-fawr SN7410 (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: y bryn melyn “el turó groc” (y = el) + (bryn = turó) + (melyn = groc)

:_______________________________.

Y Brynna
brø -na]
1
Vegeu Y Brynnau

:_______________________________.

Y Brynnau
brø -ne]
1
poble de la comarca de Rhondda Cynon Taf SS9883
El nom local (que també és la forma oficial) és Brynna (al sud-est, la –au final es pronuncia [a])

ETIMOLOGIA: ‘els turons’ ?del nom dels turons aquí anomenats Brynnau Gwynion ‘truons blancs’ (el nom local name seria ‘Brynna Gwynnon’)

:_______________________________.

Brynoffa [brin- o -fa]
1
(1) nom de carrer de Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam)
..2/ nom de carrer de Coed-poeth (comarca de Wrecsam)
..3/ nom de districte al costat occidental de Rhos-ddu (comarca de Wrecsam) i també nom de carrer aquí

ETIMOLOGIA: ‘el turó d’Offa’ (bryn = turó) + (Offa). El sentit és ‘turó damunt de la Fossa d’Offa’ [O fa]. Aquest era rei (757-796) del regne anglès de Mercia, i segons la tradició va fer construir una fossa de demarcació entre el seu regne (de terrenys conquerits als gal·lesos) i els territoris que quedaven en mans dels gal·lesos. 1300 anys després la fossa encara existeix. i encara es diu 'Clawdd Offa', la fossa d'en Offa

:_______________________________.

Bryn Seion
[brin-sei -on]
1
la muntanya de Sió, sobre la qual és situada Jerusalem
2
nom d’església noconformista (alguns noms de esglésies s’escriuen Brynseion en comptes de tenir els elements separats)
Bryn Seion nom d’una església Congregacionalista church, ara interdenominacional, at Beavercreek, Oregon, USA (17 milles al sud-est de Portland),, establerta al juny 1884, i considerada l’església gal·lesa més antiga de la costa oest dels Estats Units
http://www.wapnw.org/brynseion.htm
Heol Bryn Seion nom de carrer de Rhymni (comarca de Caerffili)

ETIMOLOGIA: “(el) turó (de) Sió” (bryn = turó) + (Seion = Sió). La paraula bryn (= turó) ha subsituït mynydd (= muntanya) – a la Bíblia la frase és sempre mynydd Seion. Probablament Bryn Seion es tracta d’una traducció de l’anglès “Mount Zion”.
Eseia 8:18 Wele fi a’r plant a roddes yr Arglwydd i mi, yn arwyddion ac yn rhyfeddodau yn Israel; oddi wrth Arglwydd y lluoedd, yr hwn sydd yn trigo ym mynydd Seion
Isaiah 8:18 .....
NOTA: De vegades hi ha esglésies amb el nom Bryn Zion (qv). La forma Zion és la de la Bíblia anglesa

:_______________________________.

Bryn Zion [ bri-nø- zei -on]
1
nom d’església noconformista; “a muntanya de Sió”, sobre la qual és situada Jerusalem
..1/ Bryn Zion Church, Mount Gilead (entre Columbus i Mansfield, a Ohio) 403322N 0750404W
..2/ Bryn Zion Church, Mifflin (comtat de Iowa, Wisconsin) 424952N 090211W
..3/ Bryn Zion Cemetery, Kenton (Delaware) 391416N 0753912W

NOTA: Un nom híbrid. Bryn Seion és la forma correcta en gal·lès i que s’utilitza a la Bíblia gal·lesa Zion és la forma trobada a la Bíblia anglesa.

:_______________________________.

Brynsiencyn
[brin SHENG kin] substantiu femení
1 topònim - poble de l'illa de Môn

:_______________________________.

..1 brys
[briis] substantiu masculí
1
pressa
mae arno-i frys tinc pressa
beth yw'r brys mawr arnoch-chi heddiw? perquè tens tanta pressa avui?
ar frys amb pressa, rapidàment
mewn brys amb pressa, rapidàment
ar frys gwyllt amb molta pressa (“sobra pressa salvatge”)
heb frys sense pressa
does dim brys no hi ha pressa
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < celta *brst-; irlandès bras = ràpid

:_______________________________.

..2 brys
[briis] adjectiu
1
d’emergència
gwaith brys emergency work
Mae angen gwneud gwaith brys ar yr argae i gadw’r môr allan o’r pentref
cal fer obres d’emergència per tenir el mar fora del poble
cymorth brys = emergency aid
2
yr oriau brys les hores punta
3
sosban frys, plural sosbenni brys olla a pressió
4
archeb frys comanda ràpida
ETIMOLOGIA: vegeu brys (substantiu)

:_______________________________.

brysio
[BRØ sho] (verb)
1 fer pressa

:_______________________________.

Brython [brø -thon] substantiu masculí
PLURAL Brythoniaid [brø-thon-yed ]
1
brità = individu pertanyent a la branca britònica dels pobles cèltics; proto-gal·lès
yr Hen Frythoniaid els antics britans

2
gal·lès (nom poètic pels gal.lesos - els britans eren els avantpassats dels gal.lesos)
Y Brython (1) revista (1853-1863) publicat per en Robert Isaac Jones “Alltud Eifion” del poble de Porthmadog; (2) una altra revista del mateix nom (1906-1939) fundada per en Hugh Evans per a la comunitat gal·lesa de Liverpool, i posteriorment per tot Gal·les
Cymdeithas y Brython societat fundada per Michael Daniel Jones al voltant de 1850 per ajudar emigrants gal.lesos destinats ale Estats Units “la societat dels britans”
Aelwyd Brythoniaid y Graig “la ‘llar’’ (lloc de trobada de l’organització Urdd Gobaith Cymru) dels britans de la Penya’. Organització establerta per soldats joves gal·lesos destinats a Gibraltar a la Segona Guerra Mundial (Pàgina 24 “Cerddi ac Atgofion Twm Bethel”, T H Jones, 1976)

ETIMOLOGIA: gal.lès Brython < britànic *britton-es (nom de tribu)
Welsh Brython < *britton-es (tribal name)
NOTA: de la paraula gal·lesa – la paraula irlandesa Breathnach = ‘brità’ (+ sufix -ach)
A Irlanda, on hi havia una forta colonització gal·lesa, de tropes gal·lesos al sou dels invasors anglesos, l'epitet irlandès Breathnach és avui en dia un cognom (anglicitzat com a "Brannagh"; o traduit com a "Walsh")

:_______________________________.

Brythoneg [ brø- thô -neg] substantiu femení
1
britànic (= llengua); la llengua celta dels pobles que habitaven l'illa de (Gran) Bretanya fins a les invasions desl pobles germànics al segle 5

2
gal·lès (= llengua) De vegades 'Brythoneg' es fa servir amb aquest sentit al segle 1800. I de vegades amb la forma Brythonaeg [brø-thô-naig] per que se suposava que hi hagués un sufix -aeg que volia dir 'llengua' en comptes de -eg, ela consequència d'entendre malament la composició de la paraula Cymraeg = llengua gal·lesa, and the influence of the word Hebraeg = Hebrew. Alguns escriptors insistien en posar -eg enlloc de -aeg

Mae yn y brif-ddinas lawer o gannoedd o Gymry, ond nid oes dros ugain, un amser, yn ymgyfarfod yn ystafell y Cymreigyddion; mae cannoedd ohonynt yn rhy falch a choeglyd i ymunaw â'u brodyr llafurus, er cadw a choethi yr hen Frythonaeg

Seren Gomer 1835. "Diffyg Gwladgarwch yn Mhlith y Cymry, ac Adfeiliad y Gymraeg"
Hi ha a la capital (= Londres) molts centenars de gal·lesos, però no hi ha més que vint que es reuneixen a la sala dels Cymreigyddion (= una associació per promoure interest en història i literatura). Centenars d'ells són massa orgulloses i sobergs per reunir-se amb els seus germans diligents per mantenir i refinar la venerable llengua britànica (= gal·lès)
Seren Gomer 1835 ("La Manca de Patriotisme entre els Gal·esos, i la Decadència de la Llengua Gal·lesa")

ETIMOLOGIA: (Brython = britànic, person de parla britànica) + (-eg, sufix per fer substantius que indiquen llengües)

:_______________________________.

Brython Rhufeinig
[brø thon rhi VEI nig] substantiu masculí
1 britó romanitzat

:_______________________________.

brywedd-dy
[brø- wedh -di] substantiu masculí
1
(Gal·les del Sud-est) Vegeu berwedd-dy (cerveseria)

:_______________________________.

bryweddu
[brø- -dhi] verb
1
(Gal·les del Sud-est) Vegeu berweddu (fer cervesa)

:_______________________________.

bu
[bii] substantiu femení1 vaca, bou ; no existeix com a paraula independent en gal·lès modern, però found es troba en certes paraules compostes i derivatives
buarth = corral (garth = tancat)
buddel estaca – a la qual es lliga una vaca a l’estable (delw = estaca, imatge, idol)
Buellt districte de la comarca de Powys ‘pastura de vaques’ (gwellt = pastura, herba)
bugail = pastor (segon element relacionat amb cail = ramat d’ovelles)
bugloddio = (vaques) remenar la terra amb les banyes + (cloddio = cavar)
buwch = vaca
ETIMOLOGIA: gal.lès bu- < britànic *bow- < celta < indoeuropeu *gwou-
en altres llengües celtes: còrnic bow- (= vaca / vaques en paraules compostes – bowji = estable, etc), còrnic antic biw (= vaca); primer element de bugh (= vaca), bretó – primer element de buoc’h (= vaca) irlandès (= vaca);
llatí bôs / bovis (= vaca), (i d’aquí anglès bovine (= boví), català bou, boví;
altre llengües - grec bous
cf també anglès butter < anglès antic butere < llatí buutyrum < grec bouturon < bous (= vaca), turos (= formatge)

:_______________________________.

buan
[BI-an] (adjectiu)
1  ràpid

Dyna fuan yr â’r amser heibio Com vola el temps

:_______________________________.

buarth
[ -arth] substantiu masculí
PLURAL buarthau [bi-ar-the]
1
corral = lloc tancat en el qual se situen els edificis d’una granja, i on sovint laes gallines poden anar lliurament
Steddfod y Buarth nom jocós de la fira agrícola de Llanelwedd (com que és un certamen anual per tot Gal·Les, com és l’eistèdvod nacional) (“(l’) l’eistèdvod (de)l corral”)
2
wy buarth ou de granja, ou de corral ("ou {del} corral")
3
buarth dodefnod corral (de gallines, oques, ànecs)
4
tancat davant un edifici
buarth siop saer tancat davant d’un taller de fuster, buarth y siop saer el tancat davant el taller del fuster
buarth melin tancat davant un molí, buarth y felin el tancat davant el molí
buarth ysgol un pati d’escola, buarth yr ysgol el pati de l’escola
ar fuarth yr ysgol al pati de l’escola
buarth chwarae pati de jugar
buarth tafarn pati d’una taverna; buarth y tafarn el pati de la taverna
(parvis: enclosed court in front of a building, esp. a church)
5
obsolet tancat per munyir vaques
6
obsolet tancat per ovelles, porcs, cabres, o altres animals
buarth moch tancat de porcs
7
obsolet tancat per vaques extraviades
8
obsolet lloc de reunió; reunió
9
Topònim Y Buarth districte de la ciutat d’Aberystwyth
ETIMOLOGIA: (bu = vaca) + mutació suau + (garth = tancat);
còrnic buorth (= tancat de vaques) (bu + gorth); cf irlandès gort = tancat, llatí hortus = hort, grec khortos

:_______________________________.

buast ti = buost ti
[BI a sti] (verb)
1 vas ser / estar (Nord)


:_______________________________.

buches
[bi -khes] substantiu femení
PLURAL buchesau [bi-khe-se]
1
ramat de vaques
buches laeth = ramat de vaques de llet
ffermwr yn galw ar ei fuches o gae i'w godro
el granjer cridant el seu ramat de vaques del camp per munyir-les
buches arddyst ramat certificat lliure de malalties deteminades – pe exemple, tuberculosi bovina
2
pleta on hom munyeix les vaques;
també amb aquest sentit a la toponimia menor
per exemple, Y Fuches-wen [ø -khes wen] = “la pleta blanca” (lloc de les afores del poble de Ponterwyd, Ceredigion
buches ddefaid lloc on es munyeixen ovelles
brith y fuches [briith ø VI-khes] “ocell blanc i negre de la pleta”, nom popular de la cuereta blanca (:ç)Motacilla alba yarrelli(ç:); nom estàndard: siglen wen
ETIMOLOGIA: (buch- = vaca) + (-es = sufix col·lectiu – cf. llong = barca, llynges = flota)

:_______________________________.

buchod
[BI khod] (npl)
1  vegeu: buwch

:_______________________________.

budd-dâl,
PLURAL: budd-daliadau [BIDH dal, bidh dal YA de] substantiu masculí
1 pensió
- budd-dâl analluedd [BIDH dal a na LHU edh] substantiu masculí
1 pensió de minusvàlid
- budd-dâl diweithdra [BIDH dal di WEITH dra] substantiu masculí
1 atur - pensió d'aturat
- budd-dâl gwragedd gweddwon [BIDH dal GWEDH won] substantiu masculí
1 pensió de viuda
- budd-dâl plant [BIDH dal PLANT] substantiu masculí
1 (pagament per families grans)
- budd-dâl salwch [BIDH dal SA lukh] substantiu masculí
1 pensió de malaltia
- budd-dâl tai [BIDH dal TAI] substantiu masculí
1 pagament per al lloguer

:_______________________________.

buddel
[bi -dhel] substantiu masculí
PLURAL buddelydd [bi-dhê-lidh]
1
estaca – a la qual es lliga una vaca a l’estable
ETIMOLOGIA: buddel < buddelw (bu = vaca) + mutació suau + (delw = estaca; imatge, idol)

:_______________________________.

buddiannau [ bidh-ya-ne]
1
interessos; forma plural de buddiant

:_______________________________.

Buddug
[BI dhig] substantiu femení
1 nom de dona (Victòria)

:_______________________________.

buddugol
[bi DHI gol] (adjectiu)
1 victoriós

:_______________________________.

buddugoliaeth, PLURAL: buddugoliaethau [bi dhi GOL yeth, bi dhi gol YEI the] substantiu femení
1 victòria

:_______________________________.

budr
[BI dir] (adjectiu)
1 brut

:_______________________________.

budreddi
[bi- drê -dhi] m
1
brutícia
2
brutícia = material salaç
Pam mae rhaid i ni wylio rhyw hen fudreddi fel hyn ar y teli?
Per què hem de mirar brutícia així a la televisió?
3
pwll o fudreddi placesentina, podrimener (“bassa de brutícia”)
4
el vici
ymdrybaeddu mewn budreddi viure en el vici
ETIMOLOGIA: (budredd = brutícia) + (sufix -i)

:_______________________________.

Buellt
[BI elht] substantiu femení
1 divisió medieval de Gal·les del sud-est

:_______________________________.

bues i
[BI e si] (verb)
1 vaig ser / estar

:_______________________________.

buest ti
[BI e sti] (verb)
1 vas ser / estar

:_______________________________.

bugloddio
[bi- glodh -yo] verb
1
(vaques) remenar la terra amb les banyes
2
districte de Mawddwy (comarca de Gwynedd) fer malbé els tancats d’arbustos amb les banyes
ETIMOLOGIA: (bu- = vaca) + mutació suau + (cloddio = cavar)

:_______________________________.

buoch chi
[BI o khi] (verb)
1 vàreu ser / estar

:_______________________________.

buodd e
[BI o dhe] (verb)
1 va ser / estar (ell)

:_______________________________.

buodd hi
[BI o dhi] (verb)
1 va ser / estar (ella)

:_______________________________.

buodd o
[BI o dho] (verb)
1 va ser / estar (ella) (Nord)

:_______________________________.

buon
[ -on] verb
1 (Col.loquial) buon ni = vam ser / estar (forma literària: buom (ni))
Dyna ddawnsio y buon ni! Com vam ballar!

2(Col.loquial) buon nhw = van ser / estar (forma literària: buont (hwy))

:_______________________________.

buon nhw
[BI o nu] (verb)
1 van ser / estar

:_______________________________.

buon ni
[BI o ni] (verb)
1 vàrem ser / estar

:_______________________________.

burum
[BI rim] substantiu masculí
1 llevat

:_______________________________.

busnes,
PLURAL: busnesau [BI snes, bi SNE se] substantiu masculí
1  empresa

2 assumpte
-Sut galla i ddweud wrtho? -Ych busnes chi yw hynny, ebe Jac
-Com li puc dir? -Això és assumpte teu, va dir en Jac
 Wrth gwrs, ’dyw e ddim o musnes i, ond...
Per cert, no és res que m’importi, però...
3
negocis
agored ar gyfer busnes (cartell) obert (malgrat les obres, les vacances, etc) (“obert per negocis”)
cyfuno busnes â phleser ?combinar els negocis amb el plaer

:_______________________________.

busnesa
[bi SNE sa] (verb)
1 maneflejar

:_______________________________.

buwch,
PLURAL: buchod [BI ukh, BI khod] substantiu femení
1  vaca
2 buwch sanctaidd vaca sagrada

:_______________________________.

buwch goch gota [biukh gookh go -ta] substantiu femení
PLURAL buchod coch cwta [ bu-khod kookh ku -ta]
1
marieta
Fuwch fach gota – glaw neu hindda?
Os daw glaw, cwympa o’m llaw;
Os daw haul, hedfana!

(Endevinar el temps)
Marieta – pluja o bon temps?
Si vindrà pluja, cau de la meva mà
Si vindrà sol, vola!
ETIMOLOGIA: “vaca vermella de cua tallada, vaca vermella sense cua” (buwch = vaca) + mutació suau + (coch = vermell) + mutació suau + (cota, forma femenina de cwta = curt; de cua tallada)

:_______________________________.

bwa,
PLURAL: bwâu [bua, bu AI] substantiu masculí
1  arc
bwa a saeth [BU a a SAITH] substantiu masculí
1 arc i fletxa

2
ffenestr fwa finestra ampitadora

:_______________________________.

bwbach [ -bakh] nom masculí
PLURAL bwbachod [bu- -khod]
1
Gal.les del Sud-est bwbach tarfu espantaocells ("follet (de) destorbar, espantar")

:_______________________________.

bwced, PLURAL: bwcedi [BU ked, bu KE di] substantiu femení
1 galleda, poal
- bwced a rhaw [BU ked a RHAU] (*) galleda i pala

:_______________________________.

bwch
[buukh ] substatniu masculí
PLURAL bychod -khod]
1
buc; mascle de certs animals
2
(= bwch danas) cabirol (:ç)Capreolus capreolus(ç:)
3
(= bwch gafr) boc, cabró
Numeri 7:88 A holl ychen yr aberth hedd oedd bedwar ar hugain o fustych, trigain o hyrddod, trigain io fychod, trigain o hesbyrniaid
Numeri 7:88 .... -Z
4
bwch cwningen plural bychod cwningod = conill mascle
5
Gal·les del Sud per indicar la desgana, la resistència es diu fel bwch i odyn ("com un boc al forn"), mor anodd â chael bwch i odyn ("tan difícil â portar un boc al forn")
6
bychod Dinbych malnom donat als habitants d'aquesta ciutat, capital de la comarca de Dinbych ("(els) bocs (de) Dinbych")
7
blingo'r bwch vomitar ("escorxar el boc")
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *bukk- < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic boc'h = boc, bretó bouc'h = boc
en celta hibernià
escocès: boc = boc
la paruala anglèsa "buck" és del celta cèltic > germànic *BUKKAZ > anglès antic bucca = boc

:_______________________________.

bwch danas [ buukh -nas ] substantiu masculí
1
mascle de la daina (Dama dama)

ETIMOLOGIA: "boc (de) daina" (bwch = boc) + (danas = cabirol).

NOTA: també bwch y danas, bwchadanas
also bwch y danas, bwchadanas

:_______________________________.

bwcio
[BUK yo] (verb)
1 reservar

:_______________________________.

bwcl
[ bu -kul] substantiu masculí
PLURAL byclau [ -kle]
1 sivella
2 dod â (rhywbeth) i fwcl resoldre (un assumpte) (“portar una cosa a una sivella”)
Oni bai am y ddamwain a gefais buaswn wedi dod â'r broses hyll hwn i fwcl ers talwm
Si no fós per l’accident que vaig tenir hauria resolt aquest assumpte lleig fa molt de temps
ETIMOLOGIA: anglès buckle < anglès mitjà boucle (= protruberància d’un escut) <
llatí buccula, forma diminitiva de bucca (= boca, galta)
NOTA: la forma col.loquial és bwcwl

:_______________________________.

bwgan,
PLURAL: bwganod [bu gan, bu GA nod]

1
esperit
ty^ bwgan casa encantada (“casa (d’) esperit”)

:_______________________________.

bwgan brain,
PLURAL: bwganod brain [bu gan BRAIN, bu GA nod BRAIN] substantiu masculí
1  espantaocells

2
ty^ bwgan casa encantada

:_______________________________.

bwl
[buul] substantiu masculí
PLURAL bylau [ -le]
1
bola, botxa
2
objecte rodó
3
pom (de porta)
Es fa servir al sud-oest amb la forma bwlyn
fel bwlyn amb forma de pom
4
pom a la punta del corn d’una vaca o d’un toro per evitar que es causin ferides
5
bw^l o bwlyn (Gal·les del Sud) boixa d’una roda de carro
6
(obsolet) bala de canó
7
Ynys-y-bw^l ST0594 poble de la comarca de Rhondda Cynon Taf
El capellà anglicà Glanffrwd (William Thomas) va néixer a Ynys-y-bw^l a l’any 1843, i va publicar les seves memòries a l’any 1888 “Plwyf Llanwyno, yr Hen Amser, yr Hen Bobl, a’r Hen Droion”
(La parròquia de Llanwyyno, els vells temps, i la gent i els successos d'aquella època)
Dichon mai natur a sefyllfa ddaearyddol y lle roddodd yr enw i Ynys-y-bw^l. Fodd bynnag, gellid yn naturiol ddywedyd Ynys-y-pwll. Gelwir ef yn Saesneg “Bowling Green”. ‘Wn i ddim pwy a Seisnigeiddiodd yr enw. Ond yn ddiau, gwnaeth gamsyniad. Yr oedd y lle yn Ynys-y-pwll er y cread, ond yn gymharol ddiweddar y dechreuwyd chware Bwlbinnau ynddo. Felly, nid oes gennyf ddim diolch i’w dalu i neb am roddi enw Saesneg i’r lle. Ond daeth yr enw Ynys-y-bw^l i gael ei gymhwyso at yr holl ardal – i fyny at Dai’r Plwyf a lleoedd eraill ar bob llw.
La situació i característica geogràfica probablament va donar el nom Ynys-y-bw^l (“el prat de la bola”). Però es podia dir naturalment “Ynys-y-pwll” (“el prat de la bassa”). En anglès es diu ‘Bowling Grenn’. (la gespa del joc de boles). No sé qui va donar-li un nom anglès. Però sens dubte es va equivocar. El lloc havia estat “Ynys-y-pwll” des de la Creació, però va ser en un períoda bastant recent que s’hi va començar a jugar boles. Per tant no tinc que donar les gràcies a ningú per donar-li un nom anglès. Però el nom Ynys-y-bw^l es va fer servir per tota la zona – fins a Tai’r Plwyf (“les cases de la parròquia”) i altres llocs del voltant
ETIMOLOGIA: anglès boule (= bola de fusta) < francès boule < llatí bulla (= objecte rodó, bombolla); francès modern boule = bola, esfera; boule de neige = bola de neu; bola d’un joc de bols; bola de bitllar; el joc de “boule”.
..1/ anglès mitjà boule és en anglès modern bowl (=bola de fusta), to bowl (= rotllar una bola de fusta; tirar una pilota en criquet)
cf terrabaixès (‘Scots’, llengua germànica d’Escòcia) 'bool' (= bola del joc de bols), que ha mantingut la pronunciació francès amb ‘u’.
..2/ La forma plural de la paraula francesa boule es va manllevar a l’anglès com a boules (= joc de França que es juga amb pilotes de metall sobre terra poc anivellada)
..3/ La paraula llatina bulla > llatí medieval bulla (= segell afegit a una bul·la butlla papal, document lliurat pel Papa) > bulla (= mateix sentit), i bull (= butlla, document lliurat pel Papa); també en terminologia mèdica bulla (= botllofa)

:_______________________________.

bwla
[bu -la] substantiu masculí
PLURAL bwlaon [bu- la -on]
1
toro
1
Gal·les del Sud-est jònec, bravell
ETIMOLOGIA: anglès mitjà bule < escandinau. (en anglès modern, bull [bul])

:_______________________________.

bwletin,
PLURAL: bwletinau [BU le tin, bu le TI ne] substantiu masculí
1 botlletí

:_______________________________.

Bwlgareg
[bul GA reg] (f / adj) 1 bulgar (llengua)

:_______________________________.

Bwlgaria
[bul GAR ya] substantiu femení
1 Bulgària


:_______________________________.

bwlyn
[bu -lin] substantiu masculí
1
(Gal·les del Sud-est) toro petit; jònec, bravell
ETIMOLOGIA: anglès (bull = toro) + (-yn sufix diminutiu)

:_______________________________.

bwlyn
[bu -lin] substantiu masculí
PLURAL bwlynnau, bylau [bu--ne, -le]
1
(Gal·les del Sud) pilota petita
2
(Gal·les del Sud) boixa de roda (de carro)
bwlyn cart (county of Ceredigion) boixa de roda de carro
3
(Gal·les del Sud) pom de porta
Rhoddodd ei law ar y bwlyn va posar la seva mà sobre el pom
4
(Gal·les del Sud) cosa rodona, cosa que s’asembla un pom
bwlyn sain control del so, botó etc per pujar i baixar el so en una ràdio, etc
Estàndard: rheolydd sain
5
pom a la punta del corn d’una vaca o d’un toro per evitar que es causin ferides
ETIMOLOGIA: (bwl = bola) + (-yn sufix diminutiu)

:_______________________________.

Y Bwmfallt
bum-valht] substantiu femení
1
SS5694 localitat 9km a l'oest d'Abertawe a la carretera de Pen-clawdd
Nom anglès: Poundfald / Poundffald

:_______________________________.

bwncath, PLURAL: bwncathod [BUNG kath, bung KA thod] substantiu masculí
1 aguilot


:_______________________________.

bwrch [ burkh ] substantiu masculí
PLURAL byrchau [ bør -khe]
1
municipi (amb corporació i privilegis atorgats per carta reial)

1
Cf també el topònim Niwbwrch (comarca de Môn) de l’anglès “Newburgh”, ara Newborough.
Va ser una ciutat de colonistes anglesos establerta després de la desfeta militar dels reis gal·lesos

ETIMOLOGIA: anglès mitjà burgh < anglès antic burh. A la toponímia anglesa com a bury, borough i a Escòcia com a burgh. Cf anglès antic beorgan (= aixoplugar), alemany die Burg (= castell)

:_______________________________.

bwrdd,
PLURAL: byrddau [BURDH, BØR dhe] substantiu masculí
1  taula
- bwrdd adar
[burdh A dar] substantiu masculí
1 taula del jardí per posar-hi aliments pels ocells
- bwrdd coffi [burdd KO fi] substantiu masculí
1 taula baixa

- bwrdd diferu escorredor
- bwrdd du [burdh DII] substantiu masculí
1 pissara
- bwrdd gwisgo [burdh GWI sko] substantiu masculí
1 tocador
- bwrdd hysbysiadau [BURDH hø spøs YA de] substantiu masculí
1 tauló d'anuncis
- bwrdd ysgrifennu [burdd skri VE ni] substantiu masculí
1 taula d'escriure
“gwasanaeth wrth y bwrdd” (rètol de restaurant) serevei de cambrer / cambrera ??
2
junta
3
entitat

:_______________________________.

bwri- [bû-ri] verb
1 l'arrel del verb bwrw = tirar.
bwriaf = llenço, tiro
bwriad = intenció
2
Croniclau 30:14 A hwy a gyfodasant, ac a fwriasant ymaith yr allorau oedd yn Jerwsalem; bwriasant ymaith allorau yr arogl-darth, a thaflasant hwynt i afon Cidron
2
Cronicles 30:14 ...

:_______________________________.

bwriad,
PLURAL bwriadau [BUR yad, bur YA de] (n) intenció

:_______________________________.

bwriadol
[bu ri A dol] (adjectiu)
1 intencionat

:_______________________________.

bwriadu
[bu ri A di] (verb)
1 pensar (fer)

:_______________________________.

bwriwr [ bur -yur] substantiu masculí
PLURAL bwrwyr [ bur -yur]
1
fonedor (de ferro)
bwriwr haearn fonedor de haearn

ETIMOLOGIA: (bwri-, arrel del verb bwrw = tirar, pegar) + (-wr, sufix per formar substantius = ‘home’)

:_______________________________.

bwrw
[BU ru] (verb)
1  llençar
- bwrw annwyd [bu ru A nuid] (verb)
1 treure de sobre un refredat ("llençar refredat")
- bwrw eira [bu ru EI ra] (verb)
1 nevar
- bwrw glaw [bu ru GLAU] (verb)
1 ploure
2 passar (temps)
bwrw eich tymor yn y carchar complir la vostra sentència a la presó IOH
bwrw awr ne' ddwy o gwsg dormir una hora o dues
bu raid i mi fwrw'r nos mewn stabl vaig haver de passar la nit dins un estable
bwrw'r amser heibio fer passar el temps

:_______________________________.

bws,
PLURAL: bysus / bysiau [BUS, BØS; BØ sis / BØS ye] substantiu masculí
1 autobus
- gorsaf y bysiau [GOR sav BØS ye] substantiu femení
1 estació d'autobuses

:_______________________________.

bwthyn, PLURAL: bythynnod [BU thin, bø THØ nod] substantiu masculí
1 caseta

:_______________________________.

bwthyn gwyliau [BU thin GUIL ye] substantiu masculí
1 caseta de vacances

:_______________________________.

bwyd,
PLURAL: bwydydd [BUID, BUI didh] substantiu masculí
1  menjar (bwydydd = aliments)
Mae eisiau bwyd arna i [mai I she BUID ar nai] Tinc gana
2 pigo’ch bwyd pellicar

:_______________________________.

bwydlen,
PLURAL: bwydlenni [ BUID len, buid LE ni ] substantiu femení
1 menú
- bwydlen y diwrnod [BUID len ø di UR nod] substantiu femení
1 menú

:_______________________________.

bwydlysieuwr,
PLURAL: bwydlysieuwyr [buid løs YEI ur, buid løs YEI wir] substantiu masculí
1 vegetarià (bwydlysiau = verdures)

:_______________________________.

bwydo
[BUI do] (verb)
1 alimentar

:_______________________________.

bwyell [ bui -elh] substantiu femení
PLURAL bwyeill [ bui eilh]
1
destral
gosod y fwyell ar wraidd y drwg tallar un mal d’arrel (“posar el dstral a l’arrel del mal”)
bwyell ddeufin
destral de dos caps
bwyell ryfel destral de guerra
ergyd bwyell cop de destral
dan y fwyell (despeses, serveis) amenaçat amb restricció (projece) amenaçat amb terminació
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic; en altres llengües celtes bretó: bouc’hal (= destral petit),
irlandès: biail (= destral petit)

NOTA: Formes parlades: també al Sud bwell [bu-elh]; al Nord bwyallt, gwyallt, a la zona de Maldwyn al centre del païs wyallt; a la comarca de Ceredigion: wyell, wyall, gwyall També hi ha una forma plural bwyelli [bui-ê-lhi]

:_______________________________.

bwyell gam [ bui–elh gam] substantiu femení
PLURAL bwyeill cam [ bui-eilh kam]
1
adz (Englandic: adze) = tool for shaping wood
ETIMOLOGIA: (bwyell = destral) + mutació suau + (cam = torçat)

:_______________________________.

bwyell gig [ bui–elh giig] substantiu femení
PLURAL bwyeill cig [ bui-eilh giig]
1
(tallar carn) picoladora, tallant
ETIMOLOGIA: (bwyell = destral) + mutació suau + (cig = carn)

:_______________________________.

bwystfil [ buist -vil] substantiu masculí
PLURAL bwystfilod [ buist- -lod]
1
bèstia, animal salvatge

2
monstre, humà que actua d’una manera cruel
Os caiff bwystfil fel Efan Blaen-cae ei grafangau ynot... si un monstre com Efan Blaen-cae et posés les seves urpes...
bwystfil o ddyn home cruel (“bèstia d’home’)

3
bwystfil y maes animal salvatge
Genesis 2:19 A'r ARGLWYDD Dduw a luniodd o'r ddaear holl fwystfilod y maes, a holl ehediaid y nefoddd, ac a’u dygodd at Adda, i weled pa enw a roddai efe iddynt hwy: a pha fodd bynnag yr enwodd y dyn bob peth byw, hynny fu ei enw ef.
Genesis
2:19
Salmau 80.8 Mudaist winwydden o’r Aifft... (80.13) Y baedd o’r coed a’i turia, a bwystfil y maes a’i pawr
Psalms 80.8 ...

ETIMOLOGIA: (bwyst = bestia ) + mutació suau + ( mil = animal)
gal.lès bwyst- < llatí bêstia (= bèstia)

:_______________________________.

bwyta
[BUI ta] (verb)
1  menjar
pigo bwyta pellicar
2
(Bíblia) bwyta’r Pasg menjar el Pascor Ioan 18:28 Yna y dygasant yr Iesu oddi wrth Caiaffas i’r dadleudy; a’r bore ydoedd hi; ac nid aethant hwy i mewn i’r dadleudy, rhag eu halogi; eithr fel y gallent fwyta’r pasg
John 18:28 ....

:_______________________________.

bwyta gwellt eich gwely
[ bui-ta gwelht økh gwê-li]
1
viure al dia “menjar la palla del vostre llit”
ETIMOLOGIA: (bwyta = menjar) + (gwellt = palla) + (eich = el vostre) + (gwely = llit)

:_______________________________.

bwyty
[BUI ti] substantiu masculí
1 restaurant

:_______________________________.

bychan
[BØ khan] (adjectiu)
1  petit, petitó
- Fychan [VØ khan] substantiu masculí
1 cognom

2
ar raddfa fechan a petita escala, en miniatura

:_______________________________.

bychan a mawr [ -khan maur] substantiu masculí
1
fychan i mawr (amb mutació suau en aposició) tan els grans com els petits
Diwrnod mawr yn hanes y teulu yw’r cyfarfod blynyddol, ac
edrychir yn mlaen ato gan bob aelod o hono, fychan a mawr, gyda’r boddhad mwyaf digymysg.
La reunió anual és un gran dia a la història de la família, i se l’esperaa per cada membre, tan es grans com els petits, amb gran satisfaccó (“la satisfacció més gran absolut”)


ETIMOLOGIA: ‘petit i gran’ (bychan = petit) + (a = i) + (mawr = gran)

:_______________________________.

bychod
[BØ khod] (plural) vegeu: bwch

:_______________________________.

byd,
PLURAL: bydoedd [BIID, BØ dodh] substantiu masculí
1  món

2
hawddfyd comoditat, felicitat, prosperitat
3 mynd yn ôl yn y byd venir a mënys “retrocedir al món” (mynd = anar) + (yn ôl = cap enrere) + (yn y byd = al món)

:_______________________________.

bydd
[BIIDH] (verb)
1 serà / estarà

:_______________________________.

bydd a
[BII dha] (verb)
1 serà / estarà (ell) (Sud-est)

:_______________________________.

bydd e
[BII dhe] (verb)
1 serà / estarà (ell)

:_______________________________.

bydded
[ -dhed] verb
1
que hi hagi, que hi sigui, que hi estigui
(forma imperativa de la tercera persona singular del verb bod = ser, estar)
bydded i'r hen iaith barháu (l'himne nacional de Gal·les)
que duri el gal.lès ("que-sigui a-la vella llengua continuant")
1
bydded goleuni sigui la llum! fiat lux!
Genesis 1:3 A Duw a ddywedodd, Bydded goleuni, a goleuni a fu
Genesi 1:3 Déu digué: sigui la llum. I la llum fou.
NOTA: també boed, bid

:_______________________________.

bydd hi
[BIIDH] (verb)
1 serà / estarà (ella)

:_______________________________.

bydd o
[BII dho] (verb)
1 serà / estarà (ell) (Nord)

:_______________________________.

byddach
[BØ dhakh] (verb)
1 serieu, estareu

:_______________________________.

byddach chi
[BØ dha khi] (verb)
1 serieu, estareu

:_______________________________.

bydda fo = byddai ef
[BØ dha vo] (verb)
1 seria / estaria ell (Nord-oest)

:_______________________________.

bydda hi
[BØ dhai ] (verb)
1 seria / estaria ella (Nord-oest)

:_______________________________.

bydda i
[BØ dhai] (verb)
1 seria / estaria jo

:_______________________________.

byddai
[BØ dhe] (verb)
1 serà / estarà (ell/ella)

:_______________________________.

byddan
[BØ dhan] (verb)
1 sí que seran / estaran

:_______________________________.

byddan
[BØ dhan] (verb)
1 sí que serem / estarem

:_______________________________.

byddan nhw
[BØ dha nu] (verb)
1 seran / estaran (ells / elles)

:_______________________________.

byddan ni
[BØ dha ni] (verb)
1 serem / esterem

:_______________________________.

byddar
[BØ dhar] (adjectiu)
1 sord
- mud a byddar [MIID a BØ dhar] (*) sord-mut

:_______________________________.

byddat [BØ dhat] (verb)
1 series / estaries (Nord-oest)

:_______________________________.

byddat ti
[BØ dha ti] (verb)
1 series / estaries (Nord-oest)

:_______________________________.

bydde [BØ dhe] (verb)
1 seria / estaria (ell / ella)

:_______________________________.

byddech
[BØ dhekh] (verb)
1 serieu / estarieu

:_______________________________.

byddech chi
[BØ dhe khi] (verb)
1 serieu / estarieu

:_______________________________.

bydde fe
[BØ dhe ve] (verb)
1 seria / estaria (ell)

:_______________________________.

bydde fo
[BØ dhe vo] (verb)
1 seria / estaria (ell) (Nord-est)

:_______________________________.

bydde hi
[BØ dhei ] (verb)
1 seria / estaria (ella)

:_______________________________.

bydden
[BØ dhen] (verb)
1 serien / estarien

:_______________________________.

bydden nhw
[BØ dhe nu] (verb)
1 serien / estarien

:_______________________________.

bydden ni
[BØ dhe ni] (verb)
1 seriem / estariem

:_______________________________.

byddet
[BØ dhet] (verb)
1 series / estaries

:_______________________________.

byddet ti
[BØ dhe ti] (verb)
1 series / estaries

:_______________________________.

byddi
[BØ dhi] (verb)
1 seràs / estaràs

:_______________________________.

byddi di
[BØ dhi di] (verb)
1 seràs / estaràs

:_______________________________.

byddin,
PLURAL: byddinoedd [BØ dhin, bø DHI nodh] substantiu femení
1  exèrcit

2
gyrru byddin ar ffo desfer un excèrcit
3
anhrefnu byddin causar desordre en un exèrcit enemic

:_______________________________.

byddwch
[BØ dhukh] (verb)
1 sereu / estareu

:_______________________________.

byddwch chi
[BØ dhu khi] (verb)
1 sereu / estareu

:_______________________________.

byddwn
[BØ dhun] (verb)
1 serem / estarem

:_______________________________.

byddwn ni
[BØ dhu ni] (verb)
1 serem / estarem

:_______________________________.

bydysawd
[bø DØ sawd] substantiu masculí
1 univers

:_______________________________.

byngalo,
PLURAL: byngalos [BØN ga lo, BØN ga los] substantiu masculí
1 casa d'una planta

:_______________________________.

bynnag
[BØ nag]

Correspon al catala “sigui ... sigui” etc
1 faint bynnag sigui la quantitat que sigui
Chewch chi moni hi faint bynnag o arian a wariwch chi
No l’aconseguireu pagueu el que pagueu

:_______________________________.

byr
[BIR] (adjectiu)
1 cort

:_______________________________.

byrddaid,
PLURAL: byrddeidiau [BØR dhed, bør DHEID ye] substantiu masculí
1 plenitud d'una taula

:_______________________________.

byrger, PLURAL: byrgers [BØR gør, BØR gørs] substantiu masculí
1 hamburguesa

:_______________________________.

byrgoes [BØR gos] (adjectiu)
1 de cames curtes

:_______________________________.

byrgorn
[bør -gorn] adjectiu
1
de banyes cortes
gwartheg byrgorn vaques de banyes cortes
da byrgorn Gal·les del Sud vaques de banyes cortes
ETIMOLOGIA: (byr-, forma de sil·laba penúltima de byr = cort) + mutació suau + (corn = corn)

:_______________________________.

byrst [ børst ] substantiu masculí
PLURAL byrstiau [ børst -ye]
1
rebentada
ETIMOLOGIA: anglès burst < anglès antic berstan, paraula relacionada amb anglès break = trencar

:_______________________________.

bys,
PLURAL: bysedd [BIIS, BØ sedh] substantiu masculí
1  dit
- bys bawd [biis BAUD] substantiu masculí
1 dit gros
- bys troed [biis TROID] substantiu masculí
1 dit del peu

2
mynd rhwng eich bysedd escapar-vos dels dits
3 a losgodd ei fysedd a ochel y tân escaldat de l’aigua freda fuig (“la persona que es va cremar els dits és el que evita el foc”)

:_______________________________.

bysedd
[BØ sedh] (plural) vegeu: bys

:_______________________________.

bysiau
[BØS ye] (plural) vegeu: bws

:_______________________________.

byth
[BITH] (adv)
1  mai

2
per sempre més
Esra 9:12 fel y cryfhaoch, ac y mwynhaoch ddaioni y wlad, ac y gadawoch hi yn etifeddiaeth i'ch meibion byth
Esdras 9:12 ....
3
bod byw byth viure per sempre
Bydd ei enw fyw byth el seu nom viurà per sempre
4
para byth durar per sempre
ei enw a bery byth el seu nom durarà per sempre
5
bod byth mewn coffadwriaeth deixar un record inesborrable (“ser per sempre en comemoració”)
Salmau 112:6 Yn ddiau nid ysgogir ef byth: y cyfiawn fydd byth mewn coffadwriaeth.
Salms 112:6 .... .
6 byth wedyn mai més
weles i moni byth wedyn no la vaig veure més després d’això

:_______________________________.

byth bythoedd [ bith -thodh ] adv
1
mai mai
2
Gwlad Byth Bythoedd (terra que no existeix, terra dels que estan a la lluna de València)
ETIMOLOGIA: (byth = sempre) + (bythoedd plural de byth)

:_______________________________.

bythynnod
[bø THØ nod] (plural) vegeu: bwthyn

:_______________________________.

..1 byw
[BIU] (verb)
1  vuire
- yn byw [øn BIU] (verb)
1 viu
- yn fyw [øn VIU] (adv)
1 en directe
- yn ’y myw [øn ø MIU] (frase)
1 (mai) de la vida

2
hyd y ddau ddiwrnod olaf y bu fyw fins als útims dos dies de la seva vida
 Gobeithiai gael adferiad hyd y ddau ddiwrnod olaf y bu fyw
Esperava recuperar-se de la seva malaltia (“esperava aconseguir recuperació”) fins als dos dies últims que estava amb vida (“va viure”)

3
bod byw byth viure per sempre
Bydd ei enw fyw byth el seu nom viurà per sempre

4
byw mewn hawddfyd viure en còmodament
5
byw yn sanctaidd viure en la santedat


:_______________________________.

.. byw
[BIU] (adjectiu)
1
viu
yn fyw o nadroedd infestat de serps (“viu de serps”)

:_______________________________.

bywiog
[BIU yog] (adjectiu)
1 vivaç

:_______________________________.

byw na marw
[ viu naa ma -ru]
(Gal·les del Nord)
1 res que no impedeix
Doedd dim byw na marw res no l’aturava (“no hi havia viure ni morir”)
Doedd dim byw na marw na châi fynd Res no l’impedia a anar
ETIMOLOGIA: “(cap) viure ni morir” (byw = viure) + (na = ni) + (marw = morir)

:_______________________________.

bywoliaeth
[biu OL yeth] substantiu femení
1 vida
- ennill ei fywoliaeth [biu OL yeth] (*) guanyar-se la vida

:_______________________________.

bywyd
[ -uid] substantiu masculí
PLURAL bywydau bø- ui -de]
1
vida = condició que distingeix animals i plantes d’objectes inorgànics
gwyddorau bywyd ciències de la vida

2
(cristianisme) la vida eternal
Gair y Bywyd la Paraula de la Vida, el missatge cristià que descriu el comportament i la creença correctes per assolir una vida al cal després de la mort
L’expressió és troba dues vegades al la Bíblia
Epistol Cyntaf Cyffredinol Ioan yr Apostol 1:1 Yr hyn oedd o’r dechreuad, yr hyn aglywsom, yr hyn awelsom â’n llygaid, yr hyn a edrychasom arno, ac a deimlodd ein dwylo am Air y bywyd
John-1 1:1 That which was from the beginning, which we have heard, which we have seen with our eyes, which we have looked upon, and our hands have handled, of the Word of life;
Philipiaid 2:16 Yn cynnal gair y bywyd; er gorfoledd i mi yn nydd Crist, na redais yn ofer, ac na chymerais boen yn ofer
Philippians 2:16 Holding forth the word of life; that I may rejoice in the day of Christ, that I have not run in vain, neither laboured in vain.
Philipp
Siop Gair Y Bywyd nom d’una llibreria cristiana de Christian SN6212 (comarca de Caerfyrddin)
Pren y Bywyd L’Arbre de la Vida, un de dos arbres especials del Jardí de terrenal (l’altre era l’Arbre de Coneixement del Bo i e¡ de la Maldat. Menjant le fruit de l’Arbre de la Vida feria immortal l’Home, i del fruit de l’Arbre de Coneixement del Bo i e¡ de la Maldat el feria conscient de l’existència d’aquest dos conceptes. Adam i Eva reben un instrucció de Déu de no menjar el fruit de cap d’aquests arbres però desobeiexen l’ordre i menjen el fruit prohibit de l’Arbre de Coneixement del Bo i e¡ de la Maldat. Déu els expulsa del jardí terrestal per evitar que cedeixin a la temptació de nou i transgressin menjant el fruit de l’Arbre de la Vida.

Genesis 2:9 9 A gwnaeth yr Arglwydd Dduw i bob pren dymunol i'r golwg, a daionus yn fwyd, ac i bren y bywyd yng nghanol yr ardd, ac i bren gwybodaeth da a drwg, dyfu allan o’r ddaear.
Genesis 2:9 ...

Genesis 3:22 Hefyd yr Arglwydd Dduw a ddywedodd, Wele y dyn sydd megis un ohonom ni, i wybod da a drwg. Ac weithian, rhag iddo estyn ei law, a chymryd hefyd o bren y bywyd, a bwyta, a byw yn dragwyddol: (3:23) Am hynny yr Arglwydd Dduw a'i hanfonodd ef allan o ardd Eden, i lafurio'r ddaear, yr hon y cymerasid ef ohoni. (3:24) Felly efe a yrrodd allan y dyn, ac a osododd, o’r tu dwyrain i ardd Eden, y ceriwbiaid, a chleddyf tanllyd ysgydwedig, i gadw ffordd pren y bywyd
Genesis 3:22 – 3:24 ...

y bywyd sydd i ddod la vida eternal (“la vida que vindrà”)
y bywyd arall la vida eternal (“l’altra vida”)
y bywyd tu hwnt i’r llen la vida eternal (“la vida mñes enllà de la cortina”)
bywyd tragwyddol vida eterna

3
life = persona (en enumerar els morts d’un accident, d’una guerra, etc parlant de ‘vides perdudes / salvades’)
collwyd bywydau lawer
es van perdre moltes vides
achub bywyd / achub bywydau
salvar vides
Achub Bywyd Beistonna salvar vides del surfing
Mae 'na fwy nag un ffordd o achub bywyd Hi ha més d’una manera de salvar una vida

4
existència, la rutina i customs de persones d’un ambient determinat
bywyd academaidd la vida de la universitat

5
vida = coses vives
bywyd gwyllt animals (“vida salvatge”)
bywyd llysieuol plantes (“vida vegetal”)

6
vida – llargada de l’existència d’una persona, animal, etc
yn ei fywyd a la seva vida
ar hyd ei fywyd durant la seva vida
yn ystod ei fywyd durant la seva vida
rhod bywyd el cicle de la vida
daeth trobwynt mawr yn ei fywyd va arribar una gran cruïlla (?) a la seva vida
Trueni oedd ei golli
mor gynnar yn ei fywyd
era una llàstima perdre’l tan jove (“tan aviat dins la seva vida”)
Mae bywyd y claf yn treio Ja no li queden forces (“la vida del pacient minva (com la marea)”)

7
vida = existència
mae bywyd yn hyfryd yn y fro ma la vida en aquesta àrea és molt agradable
am fywyd! quina vida més bona!
dyna beth yw bywyd braf! vida més bona!
dyma’r bywyd vida més bona!
byw bywyd braf viure una vida feliç
mewn bywyd sifil la vida de civil
gwneud bywyd yn rhwyddach fer més fàcil la vida
gwneud eich bywyd yn boen o'r mwyaf fer la vostra existència un gran calvari
Tydi bywyd yn gymhleth, 'dwch És molt dura la vida, no? (Nord)
cael bywyd go ddiflas tenir una vida bastant desagradable
Bywyd Ben i Waered - Cipolwg ar fywydau rhai o'r Cymry sydd wedi ymfudo i Awstralia
La Vida de cap per avall – una mirada a les vides dels gal·lesos que van emigrar a Austràlia
Dymunaf bob llwydd a bendith i chwi yn eich bywyd a'ch cartref newydd “Us desitjo cada èxit i benedicció en la vostra nova vida i llar”)
roedd y tri oedd yn cyfrif yn ei bywyd – ei dau fab a’i gwr - wedi
eu cipio oddi arni o fewn ychydig fisoedd

les tres persones que tenia importància a la seva vida – els seus dos fills i el seu marit – els va perdre en el període d’uns pocs mesos
g
wella bywyd i'r henoed millorar la vida per la tercera edat
byw bywyd i'r eithaf viure intensament
byw eich bywyd eich hun viure la vostra pròpia vida
bywyd ar ôl ysgol la vida després de acabar a l’escola
Nid wy'n gofyn bywyd moethus, Aur y byd na'i berlau mân
No demano una vida luxosa, (ni) or del món ni les petites perles (Cant religiós – Calon Làn / Cor Pur)


8
vida = l’existència fins ara, del náixement fins ara
ar hyd fy mywyd durant la meva vida

9
vida = l’existència contrastada amb la mort
perygl bywyd perill per la vida, perill de mort
mater o fywyd a marwolaeth un assumpte de la vida o la mort
am eich bywyd = for dear life, as if one's life depended on it, trying to save one’s life (also am eich einioes, am ei hoedl)

10
vida = allà que queda de la vida d’una persona / animal, etc
rhoi’ch bywyd dros rywun sacrificar la vostra vida per algú
byddai’n berygl bywyd iddi wneud hynny fer allò seria arriscar la vida
ar boen eich bywyd arriscar la vida
digon am eich bywyd arriscar la vida
fe fyddai’n ddigon am eich bywyd grosi’r afon fel y mae hi heddiw
Esterieu arriscant la vida creuant el riu com està avui
yswiriant bywyd assegurança de vida
gad fy mywyd imi perdoni’m, no em mati (“deixi la meva vida a mi”)
am weddill eich oes per la resta de la seva vida

11
vida – representació gràfica del món visual
bywyd llonydd natura morta
tebyg i fywyd conforme a la realitat, igual com en la vida real

12
afició, activitat que hom fer amb entusiasme, activitat a la qual on consagra l’existència
Darllen oedd ei fywyd, ar hèth a hindda, a thrwy sbectol un lens...
La lectura era la seva afició, hivern i estiu, i amb un monocle

13
vida = una part determinda de l’existència
bywyd rhywiol vida sexual
bywyd teuluol vida de família

14
vida = biografia
Bywyd Blodwen Jones la vida de Blodwen Jones
Bywyd y Bugail la vida del pastor


15 vivacitat
Bachgen llawn bywyd oedd Siôn Siôn wasera un noi ple de vivacitat
roedd yna gryn dipyn mwy o fywyd yn y rhaglenni newydd yn y gyfres
hi havia molta més vida als nous programes de la sèrie
1
bywyd newydd nova vida, reinvigoració
Bywyd newydd i'r hen iaith una nova vida per la llengua nadiu

16
vida = activitat social
bywyd nos vida nocturna
bywyd cymdeithasol vida social

17
estil de vida
Mi 'roedd bywyd yr ysgol yn sobor o ddof a diniwad o'i gymharu â bywyd yr hogia' ar y ffermydd o gwmpas. Hwnnw oedd y bywyd i mi (t11 'R wy'n Cofio / Yr Hen Was / 1963)
La vida de l’escola era molt aburrit i innocent comparada amb la vida dels nois del les granges. Allè era la vida per mi
Nod yr amgueddfa werin
yw cyflwyno bywyd a diwylliant gwerin Cymru dros y canrifoedd
L’objectiu del museu de la vida popular és presentar la vida i cultura de la generalitat a través dels segles


18
vida = cultura i tradicions d’un poble
Ni fu Seisnigaeth erioed yn fwy peryglus i brydferthwch a gwerth y bywyd Cymreig nag ydyw heddiw. (Gwr y Dolau neu Ffordd y Troseddwr / W Llewelyn Williams 1899 t3)
L’anglesitat no ha estat mai tan perillós a la bellesa i valor de la vida gal·lesa com ho és avui

19
llyfr y bywyd el llibre de la vida – el registre del cel que conté els noms dels elegits
Philipiaid 4:3
Ac yr ydwyf yn dymuno arnat tithau, fy ngwir gymar, cymorth y gwragedd hynny y rhai yn yr efengyl a gydlafuriasant à mi, ynghyd â Chlement hefyd, a'm cyd-weithwyr eraill, y rhai y mae eu henwau yn llyfr y bywyd.
Carta als de Filipos 4:3 ....  

20 dechrau bywyd newydd fer vida nova

21
deddf parhâd bywyd llei de conservació pròpia

22
aberthu eich bywyd er mwyn... (rhywbeth) sacrificar la vostra vida per a (alguna cosa)


23
tebyg i fywyd go iawn realista, que sembla viu (“semblant a vida de debò”)

24 perygl bywyd gran perill (“perill (de) vida”)
Mae dilyn llwybr cyhoeddus yn un rhan o Gymru yn beryg bywyd
ar ôl i ffordd osgoi newydd gael ei hagor. Mae pedwar llwybr
cyhoeddus yn croesi ffordd osgoi newydd Y Felinheli yng Ngwynedd

Seguir un sender públic en una part de Gal.les és un gran perill després de que es va inaugurr un nou passeig de circumval.lació. Quatre senders públics creuen la nova carretera a Felinheli a (la comarca de) Gwynedd (Cymro 08 Mehefin 1994)

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *biwot-

___________________________________________________________________________
 

adolygiad diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05

 

___________________cod y gornel / codi del racó:_________

__________________________________________________


 

Free Hit Counters

(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)

(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)


___________________________________________________________________________