http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_m_2629c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
M |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants |
(delw 3219)
Cysylltwch â ni trwy’r llyfr
ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través
del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q 2632c ..... PL 2633c ..... R 2634c ..... S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V W X Y Z 2638c
m
1 assimilació davant b
n + b > mb
(1) Dinbych (= ciutat del nord-est,
‘petita fortelesa’) > Dimbech
(2) enbyd (= perill) > embyd
(3) hanbwrdd > hambwrdd (= safeta) (de l’anglès “hand board”,
fusta de la mà)
(4) Llanbedr (= església de Sant
Pere) > Llambed,
(5) tanbaid (=calent, ardent) > tambed
(6) tinbren (= fusta al darrere d’un
carró) > (col·loquialment) timbren
I en altres llengües com el català
(1) tan bé > també,
(2) llatí imbibere - in (= in) + bibere (= beure) (d’aquí el català imbibició)
1 ma = mae [MA] (v) és / està
2 ma, 'ma = yma [MA] (adv) aquí
maan nw (= maen nhw) [maan nu] (v)
són / estan
maas (= i maes) [MAAS] (adv) fora
(Sud)
mab
[maab] substantiu masculí
PLURAL meibion [meib -yon]
1
fill; mae ganddo bedwar mab té
quatre fills/nois
2
fill = nen adpotat com a fill
3
mab-yng-nghyfraith fill polític,
gendre
4
(obsolet) fill o filla
5
nen (contratat amb nena)
mab a merch un noi i una noia, home
i dona
gwelai fab a merch yn eistedd ar gamfa
veia un noi i una noia asseguts a una escala ( escala per a passar per damunt
d’una tanca)
Fel pob geneth sy'n ymwybodol am y tro
cyntaf o deimladau mab tuag ati
Com cada noia que és conscient per primera vegada dels sentiments d’un noi per
ella
6
home; côr meibion = coral d'homes
Genesis 50:26 A Joseff a fu farw yn fab
deng mlynedd a chant: a hwy a'i peraroglasant ef; ac efe a osodwyd mewn arch yn
yr Aifft
Genesis 50:26 .....
7
descendent mab Adda – un fill
d’Adam, un descendent d’Adam, un ésser humà
8(Cristnogaeth)
(1) y Mab Jesucrist;
també: (2) Mab Duw (el fill de Déu),
(3) Mab Dyn (el fill de l'Home)
9
(Gal·les del Nord-oest) amic meu, etc
10
mab y ty fill del propietari de la
casa
11
noi o home d’una casa determinada
mab y mans, el fill d’una família
que viu a una casa de ministre d’església, el fill de la família que viu a la
casa del ministre d’església,
mab y plas el fill d’una família que
viu un casal, el fill de la família que viu al casal
12
noi que és el fill del propietari d’una determinada granja
mab Nant-y-moch yw-e és el fill / un
dels fills del propietari de la granja Nant-y-moch
13
Meibion (lavabo) "Homes"
(normalment Dynion )
14
home d’un districte determinat
Pan aeth meibion y sir allan i ymladd ar
y "ffrynt", daeth erchyllderau'r rhyfel yn hysbys i bob cymuned yng
Ngheredigion
Quan els homes de la comarca van sortir per lluitar al front, els horrors de la
guerra esdevenien sabudes a cada comunitat (de la comarca de) Ceredigion
15
en noms patronímics amb la forma ab
or ap; per exemple
ab Owen = fill d’Owen,
ap Hywel = fill de Hywel
(1) La forma original era fab. amb
mutació suau per indicar una relació genitiva
Hywel fab Owen (Hywel son of Owen), Wiliam fab Huw, Hywel fab Rhys, Hywel fab
Siôn
(2) Es va perdre la [v] inicial
Hywel ab Owen, Wiliam ab Huw, Hywel ab Rhys,
Hywel ab Siôn
(3) Hi havia desonorització de la [b] > [p] excepte quan el nom començava
amb vocal
Hywel ab Owen, Wiliam ap Huw, Hywel ap Rhys,
Hywel ap Siôn
(4) Davant d’una vocal o [h] o [hr] es va perdre la vocal de ‘ab / ap’, i la
consonant es va esdevenir un preclític; davant d’altres consonants es va perdre
‘ap’ completament
Hywel b-Owen > Hywel Bowen
Wiliam p-Huw > Wiliam Puw
Hywel p-Rhys > Hywel Prys
Hywel Siôn
(5) molts cognoms actuals són aquestes patronímics, normalment amb ortografia
anglesa
Bowen (igual en gal·lès i anglès), Puw > (anglès) Pugh, Prys > (anglès)
Price, Preece
(6) En gal·lès mitjà les grafies map
i ap representaven tan una
pronunciació amb [b] final com amb [p] final. Doncs Hywel ap Owen seria [ab] i no [ap].
16
aparentment usat antigament en gal·lès com a diminutiu –prefix o sufix
d¡afecció = petit, -et;
(1) Deiniolfab ‘Danielet’ al topònim
Llanddeiniol-fab
(2) mabsant festa major (‘patronet)
(2) mabsant a parish feast (‘little
patron saint’)
(3) (obsolet) mablan ‘terreta’ (=
tomba; llan = terra)
(4) (obsolet) mablygad ‘ullet’ (=
pupil·la ; llygad = ull)
(5) (obsolet) mapgainc branca jove,
rebrot, brotó (cainc = branca)
(5) (obsolet) mapgornc part interior
d’un corn d’animal (corn = corn)
17
A Gal·les del Sud la forma plural meibion
> miibon (un canvi regular –
simplificació del diftong “ei” en una vocal mitja llarga “ii”; i la pèrdua de
la “–i” consonantal inicial d’una síl·laba final)
Tmbé a la toponímia del sud:
(1) John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius
de Caer-dydd) (1889-1911), indica un prat del nom Gwaun Feibon Siôn
"Gwayne Veibon Shone: (the meadow of the sons of Joan.) A
tenement in the parish of Pentyrch and lordship of Miscyn (1666)” (el prat dels
fills d’en Joan. Una tineça de la paròquia de Pen-tyrch i senyoria de
Meisgyn)
(2) Llangatwg Feibion Afel poble de
la comarca de Mynwy (“(el) Llangatwg (dels) fills (d’en) Abel”) . La forma
local hauria estat Llangatwg Feibon Afal
/ Llangatwg Fiibon Afal. La forma
‘anglesa’ és la forma local amb ortografia majoritàriament anglesa –
Llangattock Vibon Avel
18
meib fills; forma plural antiga
deallais ei fod yn un o feib yr awen, yn
Gristion hawddgar a da (Twynog - Cyfrol Goffa y diweddar T. Twynog
Jeffreys, Rhymni. 1912. Tudaeln 28)
Vaig entendre que era poeta (“un dels fills de la musa”), un bo i agradable
cristià
19
Meibion Cernyw traducció gal·lesa de
Menyon Kernow (‘(els) fills (de)
Kernow’), el paritc polític autonomista de Cornualles
20
’mab i fill meu – en adreçant un
fill o noi (= fy mab i, “(el) meu fill (de) mi”)
21
mab darogan messias, un liberador o
salvador del qual s’havia predit la seva avinguda (“home predit”, darogan = arrel del verb darogan (= predir) usat com a
participle passat (= predit)
22 mab bedydd fillol
(“fill beneït”, de bedyddio =
beneïr)
23
(Gal·les del Sud-est) mab gweddw
plural meibion gweddw, meibion gweddwon solter
24
usat en noms de pluma
Mab Cernyw (“(el) fill (de) Cornualles”)
John Hobson Mathews, còrnic, arxivista de Caer-dydd que va publicar 'Cardiff
Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911),
(2)Com a sufix -fab
.....(a) Creuddynfab [krei-dhin-vab], William Williams (1814-1869)
, crític de Creuddyn, Llandudno (comarca de Conwy)
25
mebyd joventut
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *map-os
< cèltic
De la mateixa arrel britànica: bretó mab
(= fill), còrnic mab (= fill)
De la mateixa arrel cèltica: irlandès mac
(= fill), escocès mac (= fill),
manx mac (= fill)
mabddall
[mab -dhalh] substantiu masculí
PLURAL mabddeillod,
mabddelli [mab-dheilh
-yon]
1
(:ç)lacerta vivipara(ç:) noia, lliseta, serp de vidre
Nom estàndard: neidr ddefaid (“serp
(d’) ovelles”)
2
llangardaix
bod fel maplath estar frisós
3
tritó
nom complert: mabddall dwr
(‘mabddall’ (d’) aigua)
Nom estàndard: madfall ddw^r
NOTA: Gal·les del Sud mablath
(Gal·les del Sud-est maplath, però
també a Sir Gaerfyrddin); plural mablathod,
mablethi; maplathod, maplethi
ETIMOLOGIA: gal.lès mabddall (infant
nascut cec) > *mablladd
(metatesi) > mablath / maplath; (mab = fill) + mutació suau + (dall = cec)
Mabelfyw [ma BEL viu] (f) 1
(Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") Cantref Mawr del país d' Ystrad Tywi (Gal·les del
Sud-oest)
Mabinogi [ma bi NO gi] (m) conjunt
de quatre contes medievals (Pedair Cainc y Mabinogi - Pwyll, Branwen,
Manawydan, Math)
Mabinogion [ma bi NOG yon] (pl)
col·lecció de dotze contes medievals, publicats entre 1838 i 1849 en tre volums
per Charlotte Guest - 1-4 el Mabinogi, 5 Culhwch ac Olwen 6 Breuddwyd (el somni
de) Macsen Wledig, 7 Cyfranc Lludd a Llefelys, 8 Breuddwyd Rhonabwy, 9 Peredur,
10 Owain, 11 Geraint ac Enid, 12 Hanes Taliesin
(en anglès - Introduction to the Mabinogion http://www.cyberphile.co.uk/~taff/taffnet/mabinogion/fulltales/AnIntro.htm)
mablath [ma -blath] 1 (Gal·les del Sud)
llangardaix.
Vegeu mabddall
Mabli [ma
-bli] substantiu femení
1 nom de dona
2 Cefnmabli [ke -ven- ma -bli] (qv)
localitat a prop de Caer-dydd (“turó de na Mabli”)
ETIMOLOGIA: ?
mabolgamp [ma-bol-gamp] substantiu femení
PLURAL mabolgampau
[ma-bol- gam-pe]
1 obsolet proesa juvenil, joc juvenil
ETIMOLOGIA: “proesa juvenil” (mabol = (sentit obsolet) juvenil) +
mutació suau + (camp = proesa)
mabolgampau [ma-bol- gam-pe] m pl;;)
1 atletisme; jocs atlètics
1 diwrnod mabolgampau dia de competicions esportives d'escola
/ col·legi / institut
ETIMOLOGIA: plural de mabolgamp (= proesa juvenil)
mabolgampwr [ma-bol- gam-pur] substantiu masculí
PLURAL mabolgampau
[ma-bol- gamp-wir]
1 atleta
ETIMOLOGIA: plural de (mabolgamp = proesa juvenil) + (-wr sufix,
= home)
mabolgampwraig [ma-bol- gamp-reg] substantiu femení
PLURAL mabolgampwragedd
[ma-bol-gamp- ra-gedh]
1 atleta
ETIMOLOGIA: plural de (mabolgamp = proesa juvenil) + (-wraig
sufix, = dona)
Mabon [mâ -bon] substantiu masculí
1 nom d'home
2 Gwyl Mabon
3
(Toponímia):
(1) Llanfabon (qv) [lhan- vâ -bon] (“(l’) església (de) Mabon”),
(2) Rhiwabon (qv) [rhiu-â -bon] (“(la) vessant (de) Mabon”)
ETIMOLOGIA: gal.lès (mab = fill) + (-on = sufix per formar noms
de déus) < britànic maponos
NOTA: (obsolet - però revifat cap al 1900)
mabsant [mab -sant] substantiu masculí
PLURAL mabseintiau
[mab- seint -ye]
1 patró (= sant patró d'una església)
2 gwylmabsant festa major; gwyl = festa, del llatí vigilia
ETIMOLOGIA: 'santet'; (mab = fill, utilitzat aquí com a prefix
diminitiu) + (sant = sant)
Mabudrud [ma BI drid] (f) 1
(Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") Cantref Mawr del país d' Ystrad Tywi (Gal·les del
Sud-oest)
mabwysiad [ma- buis -yad] substantiu masculí
PLURAL mabwysiadau
[ma-buis- yâ -de]
1 adopció, procès de fer de la família un infant fora d'ella
2 adopció = procès de fer seva una ciutat o pàtria on hom ha anat a
viure
mor bell o fro'i fabwysiad tan lluny de la comunitat d’adoptació
3 adopció = procès d'assumir una nova nacionalitat;
Americanwr trwy fabwysiad Americanwr per adopció
ETIMOLOGIA: mabwys (= condició de ser fill) + (-iad = sufix
nominal);
de fet l'element mabwys, és una adaptació de la paraula mamwys (=
costat maternal de la família) (mam = mare) + (-wys = ?sufix),
amb sustitució de mab (= fill) per mam
mabwysiadu [ ma-buis-yâ -di] verb
1 adoptar (nen)
2 (idees) adoptar = començar a usar com a unes de pròpies, utilitzar una idea o
comportament que ja es practica per altres persones
3 (política; mena de viure) = començar a seguir,
4 (paraula, expressió) = incorporar al deu propi vocabulari
O fyd amaeth daw’r dywediad ‘sefyll yn y bwlch’. Bellach fe'i mabwysiadwyd
gan bobl na fu ar gyfyl na chae na chlawdd na dafad
L’expressió ‘sefyll yn y bwlch’ (= posar-se a l’entrada) vé del món agrícola.
Ara s’ha adoptat per persones que no han estat mai aprop d’un camp o entrada o
ovella
5 acceptar (una política);
maen nhw wedi mabwysiadu pólisi iaith han decidit implementar un pla
lingüístic
6 nominar (un candidat per una elecció parlamentària)
cyfarfod mabwysiadu reunió per triar un canditat
7 triar, posar (un nom)
ETIMOLOGIA: (mabwysiad = adopció) + (-u sufix per formar verbs)
mabwysiedig [ mab-uis- yê -dig]
adj
1 adoptat; mab mabwysiedig fill adoptat
ETIMOLOGIA: (mabwys-i- , arrel de mabwysiadu = adoptar) + (-edig
)
mab y
Dyn [maab ø diin] substantiu
masculí
1 el Fill de Déu = Jésucrist;
O Fab y Dyn O Son of God! (vocatiu)
ETIMOLOGIA: ‘(el) fill (de) l’home’ (mab
= fill) + (y dyn = l’home)
mab y mans [maab
ø mans] substantiu masculí
1 fill d’un ministre (capellà protestant)
ETIMOLOGIA: (mab = fill) + (y = article definit) + (mans = l'habitatge d'un pastor que és
la propietat de l'església on treballa)
mab-yng-nghyfraith,
meibion... [maab ø NGHØ vreth, MEIB
yon...] (m) gendre
macaroni [ ma-ka- ro -ni] substantiu masculí
1 macaronis = pasta de semolina
2 un plat a base de macaronis
macaroni â chaws macaronis amb formatge (el formatge cuinat sobre una
base de macaronis)
ETIMOLOGIA: anglès macaroni < italià maccarone < grec makaria
(= menjar fet a base d’ordi), si no és de l’ italià maccare (= aixafar).
Italià modern: maccheroni )
mach i [ maakh -i]
1 (en parlant amb un fill petit, o un altre noi petit) fill meu, filla meva;
tyd, mach i vine, fill meu
ETIMOLOGIA: de fy mach i, amb la pèrdua de la síl·laba pretònica [vø]; (fy
= el meu) + mutació nasal + (bach = petit) + (i = de mi)
machgen i [ makh gen-i]
1 (en parlant amb un fill petit, o un altre noi petit) fill meu;
Pam wyt ti'n dweud hynny machgen i? perquè dius això, fill meu?
ETIMOLOGIA: de fy machgen i, amb la pèrdua de la síl·laba pretònica
[vø]; (fy = el meu) + mutació nasal + (bachgen = noi) + (i
= de mi)
machlud [makh -lid] verb
1 (sol, lluna) pondre's
2 o wawr hyd fachlud de sol a sol, del matí al vespre
(substantiu masculí)
3 machlud haul o machlud yr haul = posta del sol
machlud y lleuad = posta de la lluna
4 final
ETIMOLOGIA: machlud < ymachlud < ymachlud (ym-
, prefix reflexiu) + (achludd ). L'element achludd < britànic
< llatí occlûdere = amagar, (ob- prefix intensificador) + (claudere
= tancar)
NOTA: també: machludo (amb el sufix verbal -o )
machlud haul [ makh -lid hâil ] substantiu masculí
1 posta del sol, l'aparent baixada del sol sota l'horitzó
2 l'hora d'aquest fenòmen
ar fachlud haul a la posta del sol
wedi machlud haul després de la posta del sol
ETIMOLOGIA: (machlud = posta) + (haul = sol)
Machno [
makh -no] feminine noun
1 Afon Machno (SH7849) riu del
nord-oest que sorgeix al sud de Blaenau Ffestiniog i passa pel poble de
Penmachno i que s’uneix al riu river Conwy 3km al sud-est de Betws-y-coed
Penmachno (antigament Pennant Machno ) (SH7590) 4km al sud de
Betws-y-coed (pennant = cap d’una vall)
ETIMOLOGIA: Machno < Machnou (nom
de’home)
Machynllaith [ma KHØN lheth] (v)
poble del Nord-oest; normalment s'escriu Machynlleth, segons la pronunciació
local (normalment els topònims s'escriuen segons la forma literària). ("=
plana de Cynllaith")
maco
[ma -ko] verb
1 ell / ella crii
crii tercera persona singular subjunctiu de magu = criar
cas gwr na charo'r wlad a'i maco
(qv)
és un mal home que no estima el país que el va criar
macrell, mecryll [MA krelh, ME
krilh] (m) cavall, verat
Macsen Wledig [mak sen WLE dig] (m)
Magnus Maximus, ciutadà romà de la península ibèrica, que era comandant de lyexèrcit
romà a la provincia de Brittania; va deposar Gratià a Roma 383 dC i es va
proclamar emperador en el seu lloc; assassinat cinc anys després
mad [MAAD] (adj)
1 bo
2 anfadwaith atrocitat (gwaith
= acció, obra)
maddau [Ma dhe] (v) perdonar
madfall
[mad -valh] substantiu masculí
PLURAL madfallod
[mad- va -lhod]
1
(gal·lès estàndard; a la llengua dialectal, s’usa a Gal·les del sud-oest)
llangardaix
madfall Lacerta vivipara)
llangardaix... ; també madfall y coed
madfall y tywod (Lacerta agilis) llangardaix...
(“de la sorra”)
madfall gribog (Triturus Cristatus)
tritó (“amb cresta”)
madfall y dw^r (Triturus Vulgaris)
tritó (“de l’aigua”)
ETIMOLOGIA: possiblement una variant de mabddall
NOTA: també genau-goeg (‘boca
buida’) = llangardaix
- madfall y tywod [mad valh ø TØ
wod] (m) –
Madlen [ mad -len] substantiu femení
1 Mair Fadlen
Maria Magdalena, a la tradició cristiana se suposava que era prostituita. Al
Llibre de Sant Lluc s'hi referia com una dona de Magdala que es va curar
d'esperits malignes, i s'identifica amb la dona pecadora en les versos
anteriors a aquest
2 nom de dona = Magdalena
3 Coleg Madlen
(1) Magdalene (Móodlïn) College, de l'Universitat de Cambridge, Anglaterra (2)
Magdalen (Móodlïn) College, de l'Universitat d'Oxford, England
Llan-fair-fadlen
ETIMOLOGIA: Madlen < Magdalen < grec Magdalênê = (dona de) Magdala
, ciutat a la vora del mar de Galilea;
Luc / Sant Lluc 7:37-50 (Ac wele, gwraig yn y ddinas, yr hon oedd
bechadures ... i vet aquí que a la ciutat hi havia una dona pecadora...) Es
creia que era la mateixa dona esmentada en els versos següents
Luc / Sant Lluc 8:2 Mair yr hon a elwid
Magdalen, o'r hon yr aethai saith gythraul allan ... Maria anomenada
Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis
NOTA: també Mair Fágdalen , Mair o Fágdala
Madog [MA dog] (m) 1 nom d'home 2
patronímic - ap Madog
mae [mai] (v) és / està
- mae e [MAI e] (v) (ell) és / està
- mae hi [MAI hi] (v) (ella) és /
està
- mae o [MAI o] (v) ell és / està
(Nord)
ma e [ma e] (v) (ell) és / està
maeddu [MEI dhi] (v) guanyar
(l'adversari)
mae ganddo... [ mai gan -dho] -
1 ell té...
(Gal·les del Sud-oest) mae ganddo eli at
bob clwyf
té una excusa per a tot (“té ungüent per cada ferida”)
mae ganddo lygad yn ei ben
és molt llest (“té un ull al seu cap”)
ETIMOLOGIA: (mae = hi ha) + (ganddo = amb ell)
mael [ mail ] substantiu masculí
1 malla, cota de malles
crys mael cota de malles (Tambécot haearn, llurig)
ETIMOLOGIA: anglès < francès maille
(= malla / xarxa) < llatí macula
(= màcula)
Francès modern: : maille = punt (de
fer punt), gènere de punt, (cadena) baula / anella, malla / xarxa
maelgi [ meil -gi] substantiu masculí
PLURAL maelgwn
[ meil-gun]
1 Squatina squatina àngel
ETIMOLOGIA: (mael = malla, xarxa ) +
mutació suau + (ci = gos )
NOTA: al districte d’ Arfon (comarca de Gwynedd) es pronuncia malgi
Maelgwn [ meil -gun] substantiu masculí
1 nom d'home
2 Maelgwn Gwynedd (mort 547) era rei
de Gwynedd, i el bes-net del rei Cunedda, que va venir a Gal·les de terres a
l’Escòcia actual. La cort de Maelgwn’s va ser a Degannwy, 3km al sud de la
ciutat de Llandudno, a la comarca actual de Conwy. A Llandudno hi ha una
taverna de nom “Y Maelgwyn” (o al menys en anglès,, “The Maelgwyn).
w < wy en una síl·laba final
En gal·lès col·loquial la reducció del diftong a una vocal a la síl·laba final
és una característica general. D’aquesta manera wy [ui] es va fer w [u], com al
nom de riu Ebwy del sudest, que col·loquialment és Ebw.
Al nivell de gal·lès literari es prefereixen les formes sense cap reducció.
De vegades hi ha hipercorreció – es pensa que una paraula amb un a w final original és una forma reduïda,
i s’hi posa wy. ës allò que ha
passat amb Maelgwn en aquest nom.
Aquesta ‘restauració’ equívoca del diftong hauria sembla justificat perquè un
nom amb un significat poc clar (mael = senyor, -gwn sense cap significat
apparent) es feia entenidor (mael = senyor, gwyn = blanc)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic maglo-kun-os
(magl- = líder) + (kun- = gos, guerrer)
Còrnic Mawgan < Malgan < Malgon
NOTA: El nom gal·lès Cynfael té els
mateixos elements, al revés (guerrer + líder)
Maelgwyn [ meil -gwin] substantiu masculí
1 nom d'home; vegeu Maelgwn [ meil -gun]
Maelienydd [mei li E nidh] (f) (Història)
divisió (cantref = "centenar") del país de Rhwng Gwy a Hafren
(Gal·les del Nord-est)
Maelog [MEI log] (m) 1 nom d'home 2
sant gal·lès topònoms - Llanfaelog, Llandyfaelog
Maelor [MEI lor] (f) (Història)
divisió (cantref = "centenar") del país de Powys Wenwynwyn (Gal·les
del Nord-est)
Maelor Gymráeg [mei lor gøm RAIG]
(f) (Història) divisió (cwmwd = "veinat") (Gal·les del Nord-est)
Maelor Saesneg [mei lor SEI sneg]
(f) (Història) divisió (cwmwd = "veinat") (Gal·les del Nord-est)
Y
Maen-coch [mâin kookh] -
1 granja 2km a l’est de Llanboudy SN2123 (comarca de Caerfyrddin)
ETIMOLOGIA: ‘la pedra vermella’ (y =
article definit) + (maen = pedra) +
(coch = vermell)
maen nhw [mai nhu] (v) ells/elles son / estan
maen nw = maen nhw [mai nu] (v)
ells/elles son / estan
Maenordeilo [mei nor DEI lo] (f) 1
(Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") Cantref Mawr del país d' Ystrad Tywi (Gal·les del
Sud-oest) 2 poble (sud-oest)
maer, meiri [MAIR, MEI ri] (m)
alcalde, batlle
maes, meysydd [MAIS, MEI sidh] (m)
camp
- maes awyr, meysydd awyr [mais AU
ir, mei sidh AU ir] (m) aeroport
- maes carafanau [mais ka ra VA ne,
mei sidh ka ra VA ne] (m) parc de caravanes
- maes chwarae, meysydd chwarae [mais
KHW are, mei sidh KHWA re] (m) camp d'esport
- maes glanio, meysydd glanio [mais
GLAN yo, mei sidh GLAN yo] (m) aeroport
- maes golff, meysydd golff [mais
GOLF, mei sidh GOLF] (m) camp de golf
- maes jetiau, meysydd jetiau [mais
JET ye, mei sidh JET ye] (m) aeroport per a jets
- maes parcio, meysydd parcio [mais
PARK yo, mei sidh PARK yo] (m) aparcament
- maes pebyll, meysydd pebyll [mais
PE bilh, mei sidh PE bilh] (m) camping
maes glo
[mâis gloo] substantiu masculí
PLURAL meysydd glo [mei-sidh gloo]
1 conca minera
maes glo'r De àrea de jaciments de
carbó del Sud de Gal·les
ETIMOLOGIA: "camp (de) carbó" (maes
= camp) + (glo = carbó)
maesgampwr [ meis- gam-pur ] substantiu masculí
PLURAL maesgampwyr
[ meis- gamp-wir]
1 (obsolet) esportista
ETIMOLOGIA: (maes = camp) + mutació
suau + (campwr = home de proesa)
Maesnewydd, y [ø mais NE widh(f) nom
de carrer '(camí d)el camp nou'
maestref, maestrefi [MEI stre, mei
STRE vi] (f) barri perifèric
maethu
VERB
[mei thi]
1 acollir (un nen en una familia)
·······Asiantaethau Prydeinig dros Fabwysiadau
a Maethu
·······Agències britàniques per l'adopció i l'acolliment
ETIMOLOGIA: maeth = nutrició;
criança, educació + -u = suffix per
formar verbs
mafonen,
mafon [ma VO nen, MA von] (f) gerd
màg, màgs [MAG, MAGS] (f)
(Nord-oest) 1 mig penic 2 mags = diners
Magi [MA gi] (f) nom de dona
(Margarida - froma diminutiva)
magl, maglau [MA gal, MA gle] (f)
trampa
magned, magnedi [MAG
ned, mag NÊ di]
1 imant
magned pedol imant amb forma de
ferradura
magu [MA gi] (v) criar
Magws [MA gus] (f) nom de dona
(Margarida - froma diminutiva)
Magwyr [MA guir] (f) poble de
sud-est
magwyr, magwyrydd [MA guir, ma GUI
ridh] (f) paret (sense mortar)
maharen, meheryn [ma HA ren, me HE
rin] (m) 1 be 2 moltó
1 Mai (mis Mai) [mai (miis MAI)] (m)
maig
2 mai - gwn mai ef yw'r dyn [gun mai
EEV iur DIIN] (conj) què és X que, que està X que - sé que és ell que és l'home
(= sé que és ell)
mail
[mail] substantiu femení
PLURAL meiliau,
meilau [meil –ye, mei-le]
Gal·les del Sud-est
1
bol
cael llond mail o uwd
menjar un bol de civada bullida
ETIMOLOGIA: probablament un manlleu anglès (anglès antic mel- = got,
bol)
mainc,
meinciau [MAINGK, MEINGK ye] (f) banc,
seient
maint, meintiau [MAINT] (m) mida
Mair [mair] substantiu femení
1 nom de dona = Maria
2 la Verge
també Mair Wyryf la Verge Maria ("Maria Verge")
també Mair Forwyn la Verge Maria ("Maria Verge")
2 Gwenfair nom de dona (gwen = sagrada) + (Mair);
també Meirwen, amb els elements al revers (menys correcte però força
general amb ‘ai’ - Mairwen)
3 Eglwys Fair Església de la Maria
(a) església d'aquest nom de Caer-dydd, (b) Heol Eglwys Fair nom de
carrer al centre de Caer-dydd baixant cap a l'església
4 en molts noms de pobles de l'església parròquia del lloc;
normalment Llanfair [lhan-ver] (el primer element amb accent)però
de vegades Llan-fair [lhan-vair] (accent al segon element)
5 en el nom d'algunes plantes i creatures
(1) Streptopelia turtur colomen
Fair tórtora ("colom (de) (la Verge) Maria"); (el nom estàndard
és turtur)
(2) Athyrium filix-femina rhedynen
Fair ... (“falguera de na Maria”)
(3) Alchemilla vulgaris mantell
Fair .... (“mantell de na Maria”)
(4) Cypripedium calceolus esgid
Fair .... (“sabata de na Maria”)
6
en el nom d'algunes plantes i creatures
(streptopelia turtur) colomen Fair
tórtora ("colom (de) (la Verge) Maria"); nom estàndard; turtur
(2) (Athyrium filix-femina) rhedynen
Fair ... (“falguera de (de la Verge) Maria”)
(3) (Alchemilla vulgaris) mantell Fair
.... (“mantell de (de la Verge) Maria”)
(4) (Cypripedium calceolus) esgid Fair
.... (“sabata de (de la Verge) Maria”)
(5) (Silybium marianum) ysgallen Fair
(“card (de la Verge) Maria”).
7 (catolicisme) vàries festes dedicades a la Verge Maria
Gwyl Fair (la) festa (de) Maria (gwyl = festa) + mutació suau + (Mair
= Maria)
(1) Gwyl Fair y Canhwyllau (2
febrer) = la Purificació; El dia que celebra la presentació de Jesucrist al
Temple i la Purificació de la Verge Maria. ("'Gwyl Fair' de les candeles -
era el dia de beneir les candeles)
També en la dita que refereix a l’extensió del dia que es fa palpable a partir
del Nou Any.
Awr fawr Calan, dwy Wyl Eilian, tair Wyl Fair
‘gran hora (a la) calenda, dues a la festa d’Eilian, i tres a la festa de
Maria’
és a dir, al Dia de Nou Any (Y Calan) (gener 1), el dia haurà augmentat en una
hora (mitja hora al matí i mitja hora al vespre), dues hores a la festa d’en
Eilian (Gwyl Eilian) (gener 13), i tres hores a la festa de na Maria (Gwyl
Fair) (febrer 2)
(2) Gwyl Fair y Cyhydedd 25 març;
Dia de l’Anunciació (la proclamació de l’àngel a la Verge Maria). El nom
gal·Lès vol dir ‘Gwyl Fair de l’equinoci’ (cyhydedd és literalment
‘llargada igual’) perquè se celebra un xic després del dia de l’equinoci de la
primavera.
Un altre nom és Gwyl Fair hanner y gwanwyn (= al mig de la primavera)
(3) Gwyl Fair yn Awst (= en
agost) l’Assumpció de la Verge Maria (l’ascent al cel) 15 agost
(4) Gwyl Fair ym Medi (= en
septembre) la Nativitat de la Verge Maria; 8 Septembre
8 Llan-y-tair-mair (qv) SS4688 localitat de la comarca
d’Abertawe. Nom anglès: Knelston [nel-støn] . També una parròquia
d'aquest indret. Les tres Maries són 1) Maria, mare de
Jesucrist, (2) Maria Magdalena i (3) Maria de Cleophas mostrades en imatges de
l’Edat Mitjana dretes mirant la Crucificció de Jesucrist
Sant Ioan 19.25 Ac yr oedd yn sefyll wrth groes yr Iesu, ei fam ef, a chwaer
ei dfam ef, Mair gwraig Cleoffas, a Mair Magdalen
Sant Joan 19.25 ...
ETIMOLOGIA: gal.lès Mair < Meir < britànic < llatí Maria
< grec Miriam nena desitjada, o rebel.la
Mairwen [MEIR wen] (f) forma de Meirwen
maith [MAITH] (adj) llarg
majorét, majoréts [ma jo RET, ma jo
RETS] (f) (membre d'una banda de músic de noies joves que desfila pels carrers)
Malen [MA len] (f) nom de dona -
forma diminutiva de Mari (= Maria)
Mali [MA li] (f) nom de dona - forma
diminutiva de Mari (= Maria)
Malláen [ma LHAIN] (f) (Història)
divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref ("centenar") del
país d' Ystrad Tywi (Gal·les del Sud-oest)
Mallt [MALHT] (f) nom de dona
(Marta)
Malltraeth [MALH treth] (f)
(Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") del país d' Abérffraw (Gal·les del Nord-oest)
malp [ malp ] substantiu masculí
PLURAL: malpau,
malps [ mla –pe, malps]
(Gal·les del Sud)
1 malp afectació
gwneud malpau fingir
gad dy falpe! stop pretending
Yr wyf yn penderfynu hoffi fy
ngwaith," meddai, “ac ymgymodi âg ef. Mae hynny yn fwy dynol na
gwneyd malpai uwch ei ben, Hunan-Gymorth / Samuel Smiles / Cyfiethieidig
gan J. Gwrhyd Lewis, Tonyrefail. 1898. t.49
He decedit esrimar la meva feina, va dir, i resignar-m’hi. Això és més valent
que fingir que sóc masa bo per la feina (“fingir que estic per damunt”)
ETIMOLOGIA: ??
NOTA:
malu [MA li] (v) moldre
malwen
[mal -wen] substantiu femení
PLURAL: malwod
[mal-wod]
1
cargol; vegeu malwoden
malwoden
[mal-wô-den] substantiu femení
PLURAL: malwod
[mal-wod]
1
cargol o llimac;
normalment no es fa cap distincció (cf llyffant
= granot o gripau)
Però en llengua menys col·loquial, en general malwen / malwoden
s’aplica a cargols, i gwlithen
plural gwlithod s’utilitza per
llimac
(1) malwen gragen plural malwod cregyn cargol (“’malwen’ (de)
closca) (districte de Bangor: malwan
grogan)
(2) Gal·les del nord-oest malwen
noethlymun = llimac (“‘malwen’ despullada”)
(3) Ceredigion meredional malwaden â
chregen / â cragen = cargol (‘malwaden’ amb closca)
2
(Bíblia) malwoden dawdd plural malwod tawdd llimac (‘malwen’ + fonent)
Salmau 58:8 (y rhai annuwiol) Aed ymaith
fel malwen dawdd, neu erthyl gwraig; fel na welont yr haul
Psalm 58:8 .....
3
gwlith-falwen plural gwlith-falwod llimac (“rosada +
‘malwen’”)
malwen y bresych (Agriolimax
agrestis) mena de llimac (“malwen’ (de) les cols”)
malwen yr ardd (Arion hortensis)
mena de llimac (“malwen’ (de) l’hort”)
malwen Rufeinig / malwoden Rufeinig, plural malwod Rhufeinig (Helix pomata) mena de
cargol (“‘malwen’ romana”)
malwen droellog / malwoden troellog,, plural malwod troellog (Helix pygmaea) mena de
cargol (“‘malwen’ sinuosa”)
malwen fôr, plural malwod môr cargol marí (“’malwen (de)
mar”)
môr-falwen, plural môr-falwod cargol marí (“mar-’malwen’”)
malwoden fôr, plural malwod môr cargol marí
môr-falwoden, plural môr-falwod cargol marí
môr-falwen fioled, plural môr-falwod fioled (Janthina janthina)
cargol marí violeta
malwen y rhosod slugworm (“’malwen’
dels erms)
malwoden y rhosod mena de cuc
malwen ddu plural malwod duon llimac (“‘malwen’ negra”)
malwota = recollir cargols
cragen falwen plural cregyn malwod closca de cargol
llys malwen bava de cargol / llimac
pelen falwod plural pelenni malwod verí en boletes per
matar llimacs
4
en comparisons per indicar lentitud
symud fel malwen moure’s com a
cargol
mor ddigyffro â malwoden tan dropo
com un cargol
mor araf â malwoden tan lent com un
cargol
(South Wales) mor ddeir â malwoden (deir = forma meridional de dyhir = lent, tedi) tan lent com un
cargol
(districte de Bangor) run fath â malwan
mewn tar (moure’s, anar, etc) “com un cargol en quitrà“
5
cysgu yn llety'r falwen dormir a
l’intempèrie, dormir al peu d’una tanca amb bardissa (“dormir a la posada del
cargol”)
6
cargol, persona lenta Twm Falwen
epítet(Twm y falwen - Tomàs el cargol)
(Exemple de la revista Llafar Gwlad, número 73, Haf (estiu) 2001 en un article
de’n Bobi Owen sobre sobrenoms a la ciutat de Dinbych (‘Denbigh’ en anglès):
“Pwy gaech chi yn... arafach ei gerddediad na Twm Falwen” – qui trobaries que
era més lent en el seu anar que Tomàs el Cargol)
7
balí – peça de metall per disparar d’una pistola
8
bony al tall d’una dalla
9
districte d’Arfon (comarca de Gwynedd) malwan
= segment de taronja
10
el símbol @, ‘arroba’; usat en adreces de correu electrònic
dafyddapgwilym@hotmail.com “Dafydd
ap Gwilym malwoden ‘hotmail’ dot com”
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic melhwessenn
(= cargol), Melejann (Melledgan) –
nom d’una roca de les iiles de Scilly, Cornualles; dialecte d’anglès de
Cornualles “melwidgeon” (=cargol);
Bretó melc'hwedenn i melc'hwenn (=cargol)
NOTA: La paraula té vàries formes. AL nord malwen.
Al sud la forma singular és basada en el plural malwod amb l’afegiment del sufix singulatiu -en. La forma meridional estàndard és malwoden. Variants són
(1) Gal·les del sud-oest: malweden
(a la comarca de Caerfyrddin: malhweden,
amb ‘w’, que s’assemblas les formes còrniques i bretones)
(2) Ceredigion : malwaden
(3) Brycheiniog : molwoden
(4) Gal·les de sud-est: molwedan
malwr cnau, malwyr cnau [ma lur
KNAI, mal wir KNAI] (m) picasoques blau
mam, mamau [MAM, MA me] (f)
a) FAMÍLIA
1 (a) mare; (b) Dita:
eilfam modryb dda [EIL-vam VO-drib DHAA] ('segona-mare tia bona') una tia bona
és una segona mare; (c) Expressió: crogai ei
fam petáe hynny yn elw iddo (croge 'i
fam ta hynny'n elw iddo) [KRO-ge i VAM ta HØ-nin E-lu
i-dho] dit d'algú sense escruples que feria
qualsevol cosa per servir els seus propis interessos ('penjaria la seva mare si
pogués treure'n profit')
2 = llysfam
[LHØS-vam] marastre
3 = mam
faeth [mam VAITH] mare adoptiva
4 (tractament) (a) 'mam = mare (reducció de
fy mam = la meva mare); Ble mae 'mam
(Ble ma' 'mam?) [BLEE ma
MAM] On és la (meva) mare? (b) També la forma diminutiva mami [MA-mi] =
mamà.
5 (tractament de la tecera
persona) (Gal·les del Sud) yr hen fenyw
fy mam (yr hen fenyw 'y mam) [ør
hen VE-niu ø MAM] la meva
estimada mare (= 'la vella dona la meva mare')
6 futura mamà, dona encinta: (a)
mam feichiog [mam
VEIKH-yog] (= 'mare prenyada/encinta'), (b) mam
yn disgwyl [mam øn DI-skuil] (=
'mare esperant'), (c) mam dan ei gofal [mam dan i GO-val] (= 'mare sota la seva cura')
b) PROVEÏDORA
7 (figuratiu) mare =
proveïdora; (a) Môn mam Cymru* [MOON mam KØM-ri] (= 'Môn, mare de Gal·les'. L'illa
de Môn, terra de plana, subministrava amb els seus conreus de cereals els
districtes continentals del país on el relleu muntanyós feia que les terres i
el clima eren poc favorables per l'agricultura); (b) d'aquí va l'epitet
de l'illa de Môn
Y Fam Ynys [ø
VAM Ø-nis] (='L'Illa Mare')
8 la Terra Mare; (a)
Y Fam Ddaear [ø
VAM DHEI-ar] (= 'la mare Terra'), (b) ein mam y
Ddaear [øn VAM ø DHEI-ar] (= 'la
nostra mare la Terra'), (c) ein mam ni oll
[øn MAM ni OLH] (= 'la mare de tots nosaltres')
c) PROTECTORA
9 mare = protectora (col·loquial)
yr Hen Fam* [ør
hen VAM] la santa Mare Església = l'església d'un creient vista com la mare de
tots els seus fidels
d) TRANSMISSORA DE LA LLENGUA
10 mamiaith*
[MAM-yaith] (= 'mare-llengua') llengua maternal; també iaith eich mam [YAITH
økh MAM] (= '[la] llengua [de] '[la] vostre mare')
e) DIRECTORA
11 (a) uchel fam [i-KHEL-vam]
mare superiora = cap d'una comunitat religiosa de dones; (b) també com a
títol: y Fam Bernadét [ø VAM ber-na-DET] la Mare Bernadeta
f) TOPOGRÀFIA
12 (obsolet) turó amb forma de
pit; (Toponímia) mamau [MA-me] turons, dos turons l'un al costat de l'altre
que s'assemblen als pits femenins; Vegeu Moel
Famau* [MOIL va-ME];
Manceinion [mang-KEIN-yon]
g) ORIGEN
13 origen, progenitor, causa; allò
que porta conseqüències (a) Dita: mae
un celwydd yn fam i gant [mai IIN
KE-luidh øn VA i GANT] ('una mentira n'és mare de cent'); (b) mam y drwg [MAM ø
DRUUG] ('mare del mal') dit d'una persona que és el causant de problemes - "Fe sydd yn fam y drwg" (Fe sy'n fam y drwg) [VEE sin VAM ø DRUUG ] És ell el causant de la desgràcia
14 mameglwys*
[ma-ME-gluis] església mare = església de la qual altres esglésies s'en han
hagut formades; cf mercheglwys*
[mer-KHE-gluis] = 'filla esglesia'
h) ANATOMIA
15 Regionalisme - Gal·les
del Nord-oest matriu de dona
i) LA VERGE SANTÍSSIMA
16 Catolicisme Mam Duw [mam DIU]
Mare de Déu - tot i que el Protestantisme va substituir el Catolicisme fa més
de quatre segles, aquest vocable sobreviu en alguns exclamacions amb sentit de
'Mare meva!' 'Mare de Déu!' etc (a) Mam
fach! [mam VAAKH] (= 'mareta') (i Mam bach! [mam BAAKH] - la no-mutació de bach > fach és típica de la llengua del Nord) (b)
Mam wen! [mam
WEN] (= 'mare santa'), (c) Mam annwyl! (mam annwl!) [mam A-nul] (= 'mare estimada')
j) MITOLOGIA
17 bendith
y mamau* (bendith y mame) [BEN-dith ø MA-me] ('[la] benedicció
de les mares') = les fades
k) GENEALOGIA
18 (a) o
ran eich mam (o ran ych mam) [o ran økh MAM] ('de part [de]
la vostra mare') de part de la mare (b) o du eich
mam (o du'ch mam) [o diikh MAM] ('de part [de] la vostra
mare') de part de la mare
ETIMOLOGIA:
MAM < MAMM < britànic *MAMM- < cèltic < indoeuropeu *MAMMÂ,
forma reduplicada de MÂ = mare; de la mateixa arrel britànica: bretó MAMM
= mare, còrnic «MAMM» = mare; de la mateixa arrel cèltica
- irlandés MAMA (paraula literària) = mamella, pit. Cf llatí MAMMA
= mamella, pit, català MAMA = mamella, pit.
Anglès <mømáa> MAMMA = mamà (Estats Units <mámø> MAMMA
= mamà) és probablament el vocable infàntil MA reduplicat; i l'anglès
<maa> MA en seria una reducció, així com <mam> MAM.
La forma diminutiva és <mámi> MAMMY. Les paraules angleses no
ténen cap relació amb el gal·lès MAM, MAMI. No obstant, MAM = la
meva mare; mare gal·lesa - aquest vocable usat a l'anglès de Gal·les vé del
gal·lès.
mamaeth [
ma -meth] substantiu femení
PLURAL: mamaethiaid, mamaethod [ ma- meith
-yed, ma- mei -thod]
1 dida = dona que alleta l'infant
d'una altra (en gal·Lès modern, normalment: llaethfam)
A Llandrillo yn Edeirnion, Gwynedd, hi ha una casa de nom Tyddynyfamaeth (‘caseta / granjeta de la dida’)
2 mare adoptiva (també: mam faeth)
3 mare (normalment: mam)
ETIMOLOGIA: 1200+; gal.lès mamaeth
< mamfaeth) (mam = mare ) +
mutació suau + (maeth = nodriment,
nutrició) < britànic
de la mateixa arrel britànica: còrnic mammeth
(= dida)
mam-gu,
mam-guod [mam GII, mam GI od] (f) àvia
(Gal.les del Sud)
mamiaith [MAM yaith] (f) llengua
maternal
mamog, mamogiaid [MA mog, ma MOG
yed] (f) ovella (mare)
mamolrwydd [ma MOL ruidh] (m)
maternitat
mamwlad [MAM wlad] (f) pàtria
mam-yng-nghyfraith, mamau-... [mam ø
NGHØ vreth, MA me...] (f) sogra
mama [MA ma] (f) mama
man, mannau [MAN, MA ne] (fm)
1 lloc
2 man geni [man GE ni] (f) lloc de
naixement
3 man pasio, mannau pasio [man PAS
yo, ma ne PAS yo] (m) apartador (lloc per deixar passar un altre vehícula en
una carretera molt estreta)
4 ymhobman [ø MHOB man] (adv) arreu
mân [MAAN] (adj) 1 (+ substantiu
plural) petits 2 (+ singular) fi; mân lwch = pols fina
Manaw [MA nau] (f) l'illa de Man.
També: Ynys Manaw [ø nis MA nau]
Manawydan [ma nau I dan] (m) el
tercer dels quatre contes del 'Mabinogi'
Manaweg [ma NAU eg] (f / adj) manx
(llengua de l'illa de Man; una de les tres llengües gaèliques (amb irlandès,
escocès); molt propera a la d'Escòcia)
Manceiniad [ man-kein-yad
] substantiu masculí i femení
PLURAL: Manceiniaid [ man-kein-yed]
1 habitant de Manchester
ETIMOLOGIA: (Mancein- < Manceinion = Manchester) + (-iad, sufix per indicar ‘habitant’)
ETIMOLOGIA: La forma gal·lesa sembla ser una adaptació del nom llatí Mancunium
(Mancein- < Manceinion = Manchester) + (-iad,
suffix to indicate ‘inhabitant’)
Manceinion [ man-kein-yon ] f
1
Manchester = ciutat d'Anglaterra del Nord
ym Manceinion in Manchester
o Fanceinion from Manchester
i Fanceinion to Manchester
ger Manceinion near Manchester
2
Ty^ Manceinion Manchester House . En
noms d’algunes botigues del segle 1800 on es venien un gran ventall de
productes. Normalment el nom era anglès. Indicava que els productes venien de
Manchester (ciutat del nord-oest d’Anglaterra).
cf. Ty^ Llundain London House
(ciutat del sud-est d’Anglaterra) , Ty^
Lerpwl Liverpool House (ciutat del nord-oest d’Anglaterra)
ETIMOLOGIA: La forma gal·lesa sembla ser una adaptació del nom llatí Mancunium, una forma dubtosa. El nom
verdader llatí a l’època romana era probablament Mamucium. La primera element podria ser mam-, com en gal.lès (obsolet) mam (= pit).
Del nom de neo-llatí Mancunium véel gentilici anglès - els habitants es diuen
“Mancunians”)
maneg, menyg [MA neg, ME nig] (f)
guant
manesol [ ma- ne -sol] adjectiu
(Gal·les del Nord)
1
educat
ETIMOLOGIA: manesol < *manersol (maners = educació, de l’anglès manners)
+ (ol = sufix per formar adjectius)
mangoed
[man -goid] substantiu masculí
Gal·les del Sud-est
1 sotabosc, brossa, arbustos
(1) nom de carrer, Hirwaun (comarca de Rhondda Cynon Taf )
ETIMOLOGIA: (mân = petit ) + mutació
suau + (coed = arbres, bosc )
mantach
[man -takh] adjectiu
1 esdentegat, que ha perdut dents; amb dents seperades
2
(obsolet) (substantiu masculí) mandíbula sense dents
3
epitet medieval (com a adjectiu amb forma radical, o amb mutació suau; també
com a substantiu Y Mantach = l’home
sense dents, amb dents perdudes, amb dents separades
Maredudd ap Cadwgan Mantach =
Maredudd (el) fill (de) Cadwgan sense dents, Cadwgan amb dents perdudes,
Cadwgan amb dents separades
Ieuan ab Einion Fantach Maredudd
(el) fill (d’) Einion sense dents... (etc)
Bleddyn ab y Mantach Bleddyn (el)
fill (de l’home) sense dents... (etc)
(Welsh Surnames, T J Morgan / Prys Morgan, 1985)
ETIMOLOGIA: gal.lès < irlandès mantachc
(= amb dents separades; esdentegat, que ha perdut dents;)
mantol
[man -tol] substantiu femení
PLURAL mantolion
[man-tol-yon]
1 literarii
balancí (normalment és clorian, o al
Sud tafol)
2 troi'r fantol = fer inclinar la balança; influir d'una manera
decisiva
3 dal y fantol = mantenir l'equilibri
4 travesser del l'ormeig d'un cavall
5 balança = diferència en valor
mantol fasnach = balança de comerç,
diferència en valor entre importacions i exportacions
mantol daliadau = balança de
pagaments, diferència en valor entre els pagaments fets per un estat a estats
forasters (pagaments d'imports, transferències de capital a l'estranger,
pagaments d'interessos, subvencions, etc) i pagaments d'aquest tipus rebuts de'estats
estrangers
mantol anweledig = balança
invisible, diferència en valor entre importacions i exportacions de serveis
6 bod â'r fantol yn eich erbyn trobar-se en condicions d'inferioritat
("teni el balancó contra vos")
7 bod yn y fantol = estar en joc; estar en una situactió incerta o
indecisiva
popeth yn y fantol wrth i glwy'r traed
a'r genau ledu
tot en joc mentre la malatia afetosa?? s'extén
8 y Fantol = Libra, constel·lació entre Virgo i Scorpius
9 Astrologia
y Fantol = Libra, setè signe
del Zòdiac; el Sol és en aquest signe Setembre 23 - Octubre 22
ETIMOLOGIA:
gal·lès < britànic
No hi cap equivalent en bretó modern, però el bretó antic tenia
"montol" (= balancí)
manwl [ ma -nul] adjectiu
1 detallat
cyfarwyddydau manwl instruccions
detallades
2 edrych yn fwy fanwl
mirar amb més atenció??
3
golwg fanylach una mirada amb més
atenció??
4
(Gal·les del Sud) bonic
Dacw'r feinwen hoenus fanwl, Beth wyf
well heb gael ei meddwl
Allà hi ha la donzella bonica vivaç, com em beneficia sense que em pensi de mi
(“què estic millor sense tenir la seva ment”)
De la cançó popular Dacw nghariad i lawr
yn y berllan (Allà a sota hi ha la meva estimada a l’hort)
5 manwl gywir precís, exacte
6
i fod yn fanwl per ser més exacte
7
yn fanwl (adverb) minuciosament
gwybod yn fanwl beth yw... saber
precisa,emt que és....
ETIMOLOGIA: possiblement un variant de manol
(= exacte, cuidadós)
map
[ map ] substantiu masculí
PLURAL mapiau
[ map -ye]
1
mapa = representació en dues dimensions de la superfície de la terra; indica
àreas de terra i d’aigua (rius, mars, etc); turins i muntanyes; llocs habitats
(pobles, ciutats), i límits administratius i polítics
map o’r byd una mapa del món
map o Gymru una mapa del País de
Gal·les
map bras = esbós de mapa
map cyfuchlin = mapa de nivells
map amlinell = mapa senzill indicant
només els contorns
map cau tir = mapa que indicava les
terres comuns per tancar i privatitzar
map defnydd tir = mapa de l’ús de
terrenys
map degwm = mapa que indica
propietats per calcular el delme per pagar l’església estatal anglesa
map ordnans = mapa del servei
cartogràfic d’Anglaterra
map stad / map ystâd = mapa de la
finca d’un terratinent
map tirwedd = mapa de relleu
2 mapa = representació del sistema solar, indicant l’ubicació dels
planetes i els estels
3 mapa = representació d’una zona indicant informació especial – el
temps, la geologia, dialectes, etc
map tywydd mapa del temps
4 mapa = indicaor de les fronteres i dels territoris d’estats
5 mapa = cosa que s’assembla un mapa
6
plànol de ciutat
map o’r dre plànol del ciutat
7
rhoi ar y map (“posar al mapa”) fer
rassaltar l’importància d’un lloc, fer parlar d’un lloc
Beth allwn ni wbeud i roi llangurig ar y
map? Què podem fer perquè es parli de Llangurig?
rhoi ar y map, put on the map = make
(a place) well-known
ETIMOLOGIA: anglès map < llatí mappa < mappa mundî (= mapa del món) < mappa (= drap; tela pintada) < punic
maplath
[ma -plath] 1 (Gal·les del Sud-est)
llangardaix. Vegeu mabddall
marc, marciau [MARK, MARK ye] (m)
nota
march, meirch [MARKH, MEIRKH] (m)
1 cavall (mascle)
2 sefyll allan fel llaid ar farch
gwyn ser molt evident
“destacar-se com el fang sobre un cavall blanc” (sefyll allan = destacar-se) + (fel
= com) + (llaid = fang) + (ar = sobre) + mutació suau + (march gwyn = cavall blanc)
marchnad, marchnadoedd [MARKH nad,
markh NA dodh] (f) mercat
marchnata [markh NA ta] (v)
comerciar
marchogaeth [mar KHO geth] (v) anar
amb cavall
marchoges [ mar-khô-ges
] substantiu masculí
PLURAL: marchogesau
[ mar-kho-ge-se ]
1 amazona
ETIMOLOGIA: (marchog = cavaller) + (-es, sufix per formar substantius
femenins)
marchoglu [ mar- hlog-li
] substantiu masculí
marchogluoedd
[mar-khog-lî-odh]
1 cavalleria
ETIMOLOGIA: (marchog = cavaller) +
mutació suau + (llu = exèrcit)
marcio [MARK yo] (v) marcar
marc post
[mark post] substantiu masculí
PLURAL: marciau
post [mark-ye post]
1 mata-segells, una anul·lació?? en tinta
sobre un segell que indica la data, l'hora i el lloc de l'anul·lació
Mewn llythyr a ddyddiwyd ar
Orffennaf 25 - er bod y marc post yn dangos Gorffennaf 29...
En una carta amb data del 29 juliol - tot i que el matasegells indica el 29
juliol
ETIMOLOGIA: "marc (de) correu" (marc
= marc, indici) + (post = correu);
traducció de l'anglès 'postmark'
Marged [MAR ged] (f) nom de dona
(Margarida)
Mari [MA ri] (f) nom de dona (Maria)
Mari Lwyd [ma ri LUID] (f) (Sud)
1 crani de cavall decorat amb llaços que
es portava de porta en porta a la vigília del dia de Reis
2 aquesta ceremònia de portar el crani;
als visitants els donaven cervesa, pastíssos o monedes
mármaled&&&
[ mar-ma-led] substantiu masculí
1 confitura (= confitura de taronges amargants o de llimones)
coeden fármaled marmalade tree
(Calocarpum sapota) arbre tropical americà – la fruita es fa servir per fer confitures
ETIMOLOGIA: anglès marmalade <
francès marmelade < portuguès marmelada < marmelo (= codony) < llatí melimêlum
< grec melimêlon (= poma dolça),
(meli = mel) + (mêlon = poma, fruita)
NOTA: també amb sil·laba final accentuada – marmalêd
marmor [MAR mor] (m) marbre
Marsli [mar -sli] substantiu femení
1 nom de dona (anglès: Marjorie)
mart
[mart] substantiu masculí
PLURAL: marts
[marts]
1 mercat de bestiar
mynd â'r defiad i'r mart portar les
ovelles al mercat de bestiar
mae ei etifeddion y porthmon i'w gweld
ym mhob mart ac ocsiwn
els hereus del 'porthmon' (comerciant itinerant de bestiar) es veuen a cada
mercat i subhasta
criw fu'n protestio ger mart Caerfyrddin
una colla de persones que protestaven a prop del mercat de bestiar de
Caerfyrddin
ETIMOLOGIA: anglès mart <
holandès markt (= mercat)
marw [MA ru] (adj)
1 mort
2 (mae e) wedi marw [(mai e) we di
MA ru] (v) s'ha mort
3 yn farw [øn VA ru] (adj) mort
4 yn marw [øn MA ru] (v) morint
5 marw o dorcalon morir amb
el cor trencat
marw-anedig [ ma-ru-a-nê-dig]
adjectiu
1 nascut mort
ETIMOLOGIA: (marw = mort) + mutació
suau + (ganedig = nascut)
marweiddiad
[mar- weidh -yad] substantiu masculí
1 (religió) mortificació, control mitjançant l'autoprivació??
2 (medecina) mortificació, mort del teixit
ETIMOLOGIA: (marweidd- arrel de marweiddio = mortificar) + (-i-ad sufix)
marwolaeth, marwolaethau [mar WO
leth, mar wo LEI the] (f) mort
masarnen
[ma-sar-nen] substantiu femení
PLURAL masarn
[ma-sarn]
1
auró
també: coeden fasarn = auró
deilen fasarn plural: dail masarn full d’auró
sudd masarn xarop d’auró
siwgwr masarn sucre d’auró
ETIMOLOGIA: gal.lès masarn < masar < anglès mazer < anglès antic maeser-;
l'afegiment de la -n final es troba també amb siswrn < siswr (= estisores), adarn < adar (= ocells) La paraula anglesa obsoleta mazer = bol de fusta per beure
NOTA: Col·loquialment amb pèrdua de la primera síl·laba: masarnen > sarnen (i
al nord-oest, on ji ha ‘a’ enlloc de ‘e’ en síl·labes finals, sarnan
masnach,
masnachau [MA snakh, ma SNA khe] (f)
mercat (= comerç)
masnachwr, masnachwyr [ma SNA khur,
ma SNAKH wir] (m) comerciant, traficant
- masnachwr arfau [ma SNA khur AR
ve] (m) traficant d'armes
- masnachwr cyffuriau [ma SNA khur
kø FIR ye] (m) traficant de drogues
mat, matiau [MAT, MAT ye] (m) catifa
mat bwrdd
[mat burdh] substantiu masculí
PLURAL: matiau
bwrdd [mat-ye burdh]
1 estalvis (Gal·les del Sud: mat bord)
ETIMOLOGIA: (mat = estora) + (bwrdd = taula)
mat cwrw
[mat ku-rw] substantiu masculí
PLURAL: matiau
cawr [mat-ye ku-ru]
1 estalvis (de cervesa)
2 casglwr
matiau cwrw col·leccionista d'aquests
ETIMOLOGIA: (mat = estora) +
(cwrw = cervesa)
mat drws
[mat druus] substantiu masculí
PLURAL: matiau
drws [mat-ye druus]
1 estora (per eixugar-se els peus)
ETIMOLOGIA: “catifa (de) porta” (mat
= estora) + (drws = porta)
mate [MA te] (m) (Gal·les del la
Patagonia) mate (beguda de l'Argentina)
mater, materion [MA ter, ma TER yon]
(m) assumpte
1 math, mathau [MAATH, MA the] (m)
1 tipus
2 does dim dau yr un fath tothom
és únic "no hi ha dos el mateix tipus" (does dim = no hi ha) + (dau
= dos) + (yr = el) + (un = un, mateix) + mutació suau + (math = tipus)
3 bod rhyw fath ar (wneud rhywbeth)
estar fent aluna cosa en certa manera
4 y gorau o’i fath el millor de la
seva classe / del seu tipus
2 Math [MAATH] (m) el quart dels
quatre contes del 'Mabinogi'
Mathemateg [ma the MA teg] (f)
matemàtiques
Mathew [MA theu] (m) nom d'home
(Mateu)
Matho [mâ -tho] substantiu masculí
1 nom d’home (= Mateu)
Graig Fatho (“(la) roca (d’en)
Mateu”) granja a l’est de Coedelái ST0185 (aprop de Tonyrefail, comarca de
Rhondda Cynon Taf)
Mati [MA ti] (f) nom de dona (Marta)
matras
[ma -tras] substantiu masculí
PLURAL: matresi,
matrasau [ma- tre -si,
-se]
1 matalàs
matras sbrings matelàs de molls
ETIMOLOGIA: anglès < francès
< italià materasso < àrab almatrah =
lloc on es llença alguna cosa;
taraha = tirar, llençar
matshen. matshus [MA chen, MA chis]
(f) llumí
Mawddwy
[mau -dhui] substantiu femení
1 divisió (kúmud / “cwmwd”) de la (kántrev / “cantref”) de Cyfeiliog
Aran Fawddwy (la muntanya d’) Aran
(que pertany al kúmud de) Mawddwy; el nom el diferencia d’un cim del costat Aran Benllyn (la muntanya d’) Aran (que
pertany al kúmud de) Penllyn
Llanymawddwy (SH3180) nom de poble i
de parròquia (Llan ym Mawddwy, el lloc anomenat Llan al kumud de Mawddwy)
ETIMOLOGIA: ??
mawr [MAUR] (adj)
1 gran
2 gran; davant d’un substantiu (qur porta la mutació suau)
trwy fawr lafur com a consequència
d’un gran esforç
mawrddrwg [maur -dhrug] substantiu masculí
1 gran maldat
(en renyar algú per haver fet alguna cosa) Y
mawrddwrg! ets un dimoni!
ETIMOLOGIA: (mawr = gran) + mutació
suau + (drwg = maldat)
mawredd [MU redh] (m) grandesa
Mawrth (mis Mawrth) [MAURTH (miis MAURTH)]
(m)
1 març
2 cyn sicred â Mawrth yn y Grawys
és ben segur (“és tan segur com un dimarts a la Quadragésima “)
Mebwynion [me BUIN yon] (f)
(Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") de Is Aeron (Gal·les del Sud-oest)
mebyd [ME bid] (m) (noi) infantesa,
joventut
mecanic, mecanics [me KA nik, me KA
niks] (m) (Col·loquial) mècanic (= mecanydd)
mecanydd, mecanyddion [me KA nidh,
me ka NØDH yon] (m) mecànic
Mechain [ME khen] (f) (Història)
divisió (cantref = "centenar") del país de Powys Wenwynwyn (Gal·les
del Nord-est)
medal, medalau [ME dal, me DA le]
(f) medalla
medd *medd
02 [ meedh ] m
1
element (= mesura) trobat en paraules compostes
dyrnfedd = pam (“mesura de mà”) ,
modfedd = polzada (“mesura de
polze”)
troedfedd = peu (“mesura de peu”)
tonfedd = longitud d’ones (“mesura
d’ona”)
ETIMOLOGIA: medd < britànic *med-; cf llatí mêtîrî = mesurar
medd 01 [ meedh ] substantiu masculí
1 aiguamel = beguda alcohòlica de mel fermentada i aigua
Llannerch-y-medd poble de la comarca
de Môn (‘la clariana de l’aiguamel’, explicat com a clairana amb ruscs per la
producció d’aiguamel)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *med-
< cèltic < indoeuropeu *medhu
(= mel, aiguamel);
De la mateixa arrel britànica: bretó mez
(= aiguamel), còrnic medh (=
aiguamel)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès miodh
(= aiguamel), manks medd
De la mateixa arrel indoeuropea: grec methu
(= vi),
anglès mead (anglès antic: meodu) (=
aiguamel)
Cf sanskrit mádhu (= mel).
Cf també gal·lès meddw (= begut) i
de la mateixa arrel britànica: bretó mezo,
mezv (= begut), còrnic medhow (=
begut)
medd 03 [ meddh ] X
1
diu (per citar les paraules exactes d’algú)
Efallai na bydd hi byw tan y bore, medd
y doctor
Possiblement no viurà fins el matí, diu el metge
medd yr hen air segons diuen (“diu
la vella dita”)
”Gorau arfer, daioni” medd yr hen air
“La millor cosa que pots fer és la bondat
segons diuen
2
meddaf I say (‘I shall say’)
meddwn I say (‘I was saying’)
medd he / she says (‘he / she shall
say’)
meddai he / she says (‘he / she was
saying’)
meddan nhw they say (“they shall
say”)
medden nhw they say (“they were
saying)
3 dir = indica (cara de relltoge,
balancí, etc)
camu o’r cawod a sefyll ar y glorian...
un stôn ar ddeg a hanner, medda hi
anar de la dutxa i posar-me al balancí... onze pedres i mig (80 kilos) diu
"Sympian saint" -
"súmffoni y mynachod” medd Dafydd ap Gwilym am yr organ yn Eglwys Deiniol
ym Mangor
"Sympian saint" -
"simfonia dels monjos’ diu Dafydd ap Gwilym (= poeta medieval) sobre
l’orgue d’ Eglwys Deiniol (Església de Deiniol) de (la ciutat de) Bangor
NOTA: També les formes myntwn i
= vaig dir, mynte fe = ell va dir, mynte hi = ella va dir
(1) meddai yntau = ell (de part
seva) va dir
(2) col·loquialment: medde ynte
(“au” final > “e”)
(3) pèrdua de la dd medial: me’ ynte
(4) ajuntament de les dues paraules: mente
(5) d’això la derivació d’una nova arrel ment
o mynt
(6) afegiment de terminacions personals
myntwn i, mentwn iç, etc
ETIMOLOGIA: còrnic in-medh (= va
dir), bretó eme (= va dir) < emez
meddal [ME dhal] (adj)
1 tou, suau
2 tou = (persona) que cedeix
facilment, que no té fermesa
Nid
oedd ei larieidd-dra yn peri iddo fod yn feddal a gwasaidd.
La seva tendresa no feia que fos tou i servil
meddgi [ medh -gi] substantiu masculí
PLURAL meddgwn
[ medh -gun]
1
borratxo, embriac
ETIMOLOGIA: meddgi < méddw-gi < (meddw = begut) + mutació suau + (ci = gos)
meddw [ME dhu] (adj) borratxo
meddwen [ medh -wen] substantiu femení
PLURAL meddod;
meddwennod [ medh –wod;
medh-we-nod]
1 borratxa, dona deguda
ETIMOLOGIA: (meddw = begut) + (-en sufix afegit a substantius per fer
un substantiu d’un adjectiu)
meddwi [MEDH wi] (v) emborratxar-se
..1meddwl [ME dhul] (v)
1 pensar
..2 meddwl [ME dhul] (m)
1 ment
2
consideració
meddwl mawr una bona opinio (“gran pensament”)
mae ganddi feddwl fawr ohoni i hun
tenir una bona opinió de si mateix
meddwl llai na [ mê-dhul lhai naa]
1 ni + meddwl llai na no pensar per
un moment que
Fel yr awgrymwyd
o’r blaen, nid oedd yn meddwl llai na gwella drwy y misoedd y bu yn glaf. Tal com s’ha dit anteriorment, en tot moment pensava que
es milloria durant els mesos que estava malalt
NOTA: (ni = partícula negativa;
col·loquialment es perd) + (meddwl =
pensar) + (llai = menys) + (na = que)
meddwol
[medh -wol] adjectiu
1 alcohòlic, intoxicant = amb alcohol; diod feddwol = beguda
alcohòlica
2 alcoholic, amb tendència de beure massa; dyma rai o'r bobl
fwyaf meddwol sydd i'w cael ar glawr daear són dels més propensos de beure
que existeixen en aquest món
ETIMOLOGIA: (meddw = begut) + (-ol = sufix per formar un
substantiu masculí d'un adjectiu)
meddwyn
[medh -win] substantiu masculí
PLURAL meddwon
[medh -won]
1 boratxo, embrigiat
ETIMOLOGIA: (meddw = begut) + (-yn = sufix per formar un
substantiu masculí d'un adjectiu)
meddyg
[mê -dhig] substantiu masculí
PLURAL meddygon
[me- dhø -gon]
1 metge
2 y Meddyg (com a títol) el metge, la metgessa; y Meddyg
Siân Gruffudd = la Metgessa Siân Gruffudd (col·loquialment, Doctor Siân Gruffudd)
3 informal estudiant de medecina
4 antigament un epitet = doctor; sobreviu com a cognom anglès no
gaire freqüent "Meddick"
5 comarca de Caerfyrddin medecina, remei
6 amser yw'r meddyg gorau el têmps tôt ho cura ("el
temps és el millor metge")
7 bod dan law'r meddyg estar rebent tractament mèdic
("estar sota la mà del metge") roedd llawer o'r milwyr dan law'r
meddyg gydag archollion cyllyll molts dels soldats rebien tractament mpedic
per deferides de ganivet
8 Gal·les del Sud does gyda fi feddyg gyda no suporto
("no hi ha amb mi remei amb..."); does gennyf feddyg i neb arall
wybod lle rw i'n mynd no suporto que altres sapiguin on vagi
9 llawfeddyg = cirurgià ("mà + metge")
10 parafeddyg = persona que ajuda en feina mèdica
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí medicus < medêri
= curar
de la mateixa arrel britànica: còrnic medheg = metge, bretó mezeg
= metge;
també del llatí és la paraula irlandes a miodhach = metge
meddygaeth
[me- dhø -geth] substantiu femení
1 medicina, ciència mèdica
2 ysgol feddygaeth escola de medecina, lloc on es formen
metges
ETIMOLOGIA: (meddyg-, arrel tónica de meddyg = metge) + (-aeth)
còrnic medhygieth medecina, bretó mezegiezh = medecina
meddyg corff [me -dhig korf] substantiu masculí
PLURAL meddygon
corff [me- dhø -gon korf)
1 col·loquial metge (que no sigui cirurgià , especialista)
("metge de cos")
meddyg esgyrn
[mê -dhig e -skirn] substantiu masculí
PLURAL meddygon
esgyrn [me-dhø-gon e -skirn]
1 antigament metge que tracta ossos trancats
2 colloquial osteòpata; (la paraula formal és ósteopath);
("metge (d') ossos")
1 tractament, aplicació d'un remei; tamaid o we pry cop ar y cwt
- dyna feddyginaieth syml i atal lli'r gwaed un tros de teranyina - vet
aquí un tractament senzill per aturar el ?flux de la sang
3 (en aquest cas la paraula meddyginiaeth s'utilitza
erròniament en comptes de meddygaeth) medecina = disciplina de l'estudi
i apliació de la medecina; de fet,
ETIMOLOGIA: (meddygin- = manlleu del llatí medicîna = medecina) +
(-aeth)
meddyges
[me- dhø -ges] substantiu femení
PLURAL meddygesau
[me-dhø- ge -se]
1 metgessa
ETIMOLOGIA: (meddyg-, arrel tónica de meddyg = metge) + (-es)
meddygfa,
meddygféydd [me DHØG va, me dhøg VEIDH]
(f) consultori de metge
meddyginiaeth [me dhø GIN yeth] (f)
medecina
meddyginiaeth
gartref [me-dhø- gin -yeth gar -tre] substantiu
femení
PLURAL meddyginiaethau
cartref [me-dhø-gin- yei -the kar -tre]
1 medecina domèstica - medecines elaborades a casa de coneixements
tradicionals que poden tenir o no tenir un valor científic Mawr iawn oedd y
defnydd a wneid gynt o saim gwydd mewn meddyginiaethau cartre Antigament es
feia molt servir greix d'oca en medecines domèstiques
ETIMOLOGIA: meddyginiaeth = medecina) + mutació suau + (cartref =
casa, llar)
meddyginiaethol
[me-dhø-gin- yei -thol] adjectiu
1 medecinal, remeit; siampu meddyginiaethol xampú medecinal
??
ETIMOLOGIA: (meddyginiaeth = medecina) + (-ol, sufix per formar
adjectius)
meddyginiaethu [me-dhø-gin- yei -thi] verb
1 medicar = posar una medicació, ungüetn, en una ferida
2 medicar = tractar un pacient amb medicines
3 medicar = afegir una medicació a una bena, un xampú, etc
ETIMOLOGIA: (meddyginiaeth = medecina) + (-u, sufix per formar
verbs)
meddyg llygaid
[mê-dhig lhø-ged] substantiu masculí
1 oftàmoleg, un que tracta l'ull i les seves malalties;
també offthamolegydd [of-tha-mo- le-gidh]
ETIMOLOGIA: (meddyg = metge) + (llygaid = ulls, "metge
(dels) ulls")
meddyglyn [me- dhø-glin] substantiu masculí
1 (obsolet) aiguamel medicada
2
(obsolet) medecina
ETIMOLOGIA: (meddyg = metge ) +
mutació suau + (llyn = líquid,
liquor )
meddygol [me DHØ gol] (adj) mèdic
Medi (mis Medi) [ME di (miis ME di)]
(m) setembre
medr, medrau [ME der, ME dre] (m)
capacitat, aptitud
medru [ME dri] (v)
1 ser capaç, poder, saber
2 o’r braidd y medr hi ddarllen a
penes sap llegir
medrus [ME dris] (adj) destre,
expert, hàbil
medrusrwydd [me DRIS ruidh] (m)
habilitat, traça
mefl, meflau [ME vel, MEV le] (m)
(literari) vergonya
mefus [mê
-vis]
1 maduixes
Vegeu mefusen
mefusen
[me- vi -sen] substantiu femení
PLURAL mefus
[mê -vis]
Gal·les del Nord
1
maduixa
NOTA: NOTA: variants: meddusen / meddysen, plural meddus (amb dd
en comptes de f); al sud, syfïen, plural syfi
ETIMOLOGIA: origin desconegut; primer exemple al segle 1300
Megan [ME gan] (f) nom de dona (Meg
= Margarida, + -an = sufix diminutiu)
Mèg [MEG] (f) nom de dona (forma
diminutiva de Margarida)
megin
[mê -gin] substantiu femení
PLURAL meginau
[me-gî-ne]
1 manxa
2 Gal·les del Nord Gwasga dy fegin! No diguis a ningú!
ETIMOLOGIA: Gal·lès < britànic; còrnic megin (= manxa), bretó megin
(= manxa); possiblement d'un element *mâk = bossa de cuiro
Mehefin
[me- hê -vin] substantiu masculí
1 juny
mis Mehefin juny, el mes de juny
yr ail o Fehefin el dia dos de juny
Mehefin yr ail el dia dos de juny
ETIMOLOGIA: gal.lès Mehefin < *Meihefin < britànic *medio-sâmîn-os
("mig" + "estiu"). Cf gal·les haf (= estiu) < sâm-
De la mateixa arrel britànica: còrnic medh- (= mig), bretó Mezheven,
Even (= juny);
A les llengües hibèrniques, irlandès: Meitheamh (= juny)
meheryn [me HE rin] (pl) vegeu: maharen
mei- [mei]
1 element meaning ‘half, middle’.
See meidd-
meibion [MEIB yon] (pl) vegeu: mab
Meic [MEIK] (m) nom d'home (=
Miquel)
meichiau [meikh -ye] substantiu masculí
PLURAL meichiafon
[mei-chi-â-von]
1
garantia, fiança
sefyll yn feichiau dros ser fiador
d’algú, donar una fiança com a garantia que una obligació es compleixi,
perddent-la en el cas que no es faci; actuar com a agents que asseguràn que un
compromís es respecti
ETIMOLOGIA: meichiau és la foma
plural de mach (= ostatge; garantia,
penyora)
meillionen, meillion [mei lhi O nen,
mei LHI on] (f) trèvol, fulla de trèvol
meingefn [
mein -gevn] substantiu masculí
PLURAL meingefnau
[ mein- gev -ne]
1
entrada de l'esquena, la part més estreta de l'esquena
2 columna vertebral (normalment: asgwrn cefn)
(Bible) milgi cryf yn ei feingefn
llebre amb una columna vertebral forta
Diarhebion 30:31 Milgi cryf yn ei
feingefn, a bwch, a brenin, yr hwn ni chyfyd neb yn ei erbyn.
Proverbs 30:31 ......
3
(llibre) llom
ETIMOLOGIA: (mein-, forma de la
síl·laba penúltima de main = prim) +
mutació suau + (cefn = esquena)
meinir [
mei -nir] adjectiu
1 (obsolet) alt i prim
2 (substantiu femení) en poesia medieval = dona jove
bonica; estimada
ETIMOLOGIA: meinir < méin-hir (mein forma de la síl·laba penulta de main = prim) + (hir =
tal)
meinwe [ mein –we ] substantiu femení
PLURAL meinweoedd
[ mein-we-odh ]
1
teixit (del cos)
meinwe bloneg teixit adipós
meinwe gyswllt teixit connectiu
meinwe gyhyrol teixit muscular
meinwe craith teixit de cicatriu
meinwe greithiol teixit de cicatriu
meinwe feithrin teixit de cultura,
teixit format en una cultura
meithrin meinwe procediment de
formar teixit en una cultura
2
gasa = fàbrica de cotó de teixit amb espais grossos entre els fils d’ordit i
els de trama, feta servir com a embanat per una ferida o una incisió fet durnat
una intervenció cirúrgica
ETIMOLOGIA: (mein-, forma de la
síl·laba penúltima de main = prim) +
mutació suau + (gwe = teranyina)
Meinir [
mei –nir] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: Vegeu meinir
meinwen [ mein -wen] substantiu femení
PLURAL meinwennod
[ mein-we-nod ]
1
noia
Dacw'r feinwen hoenus fanwl, Beth wyf
well heb gael ei meddwl
Allà hi ha la donzella bonica vivaç, com em beneficia sense que em pensi de mi
(“què estic millor sense tenir la seva ment”)
De la cançó popular Dacw nghariad i
lawr yn y berllan (Allà a sota hi ha la meva estimada a l’hort)
ETIMOLOGIA: < meinwen (adjectiu)
(= prima i bonica) < (mein-,
forma de la síl·laba penúltima de main
= prim) + mutació suau + (gwen,
forma femenina de gwyn = blanc,
bonic)
Meinwen [MEIN wen] (f)
1 nom de dona
ETIMOLOGIA:
Vegeu l’entrada anterior
meinwych [ mein -wikh] adj
1 prim i esplèndid
Eseia (3:18) Yn y dydd hwnnw y tyn yr
ARGLWyDD ymaith addurn yr esgidiau, y rhwydwaith hefyd, a'r lloerawg wisgoedd
(3:19) Y cadwyni, a'r breichladau,
a'r moledau
(3:20) Y penguwch, ac addurn y
coesau, a'r ysnodennau,
a'r dwyfronegau, a'r clustlysau
(3:21) Y modrwyau, ac addurn y trwyn
(3:22) Y gwisgoedd symudliw, a'r
mentyll, a'r misyrnau,
a'r crychnodwyddau
(3:23) Y drychau hefyd, a'r lliain
meinwych, a'r cocyllau, a'r gynau
Isaias (3:18) - (3:23)
ETIMOLOGIA: (mein-, forma de la
síl·laba penúltima de main = prim) +
mutació suau + (gwych = esplèndid)
meiri [MEI ri] (pl) vegeu: maer
..1
Meirion [meir-yon] substantiu
masculí
1 nom d'home: Es feia servir en gal·lès antic, i ha sobreviscut
incorporat en alguns topònims – com a “Marion” en el nom Llanfarion (illa de Môn, ara Llangadwaladr),
i sobretot Meirionnydd, ara una part
de la comarca de Gwynedd. Col·loquialment el districte es coneix amb la forma
curta Meirion i ha esdevingut,
sobretot als anys 1900, un nom de mascle (sovint hi ha alguna relació directa
amb aquest territori de Meirionnydd).
La forma curta és Mei (mei)
ETIMOLOGIA: gal.lès Meirion < Meiriawn < britànic <
llatí Mariân(us)
..2 Meirion [meir
-yon] substantiu femení
1
forma col.loquial de Sir Feirionnydd
2 Meirionnydd part de la comarca de Gwynedd que era abans Sir
Feirionnydd
3 Coleg Meirion-Dwyfor col·legi d'ensenyament terciari de
Gwynedd ("col·legi (dels districtes de) Meirion (i) Dwyfor")
4 (rar) nom de dona; normalment és Meiriona, amb -a final per
diferenciar-lo del nom masculí
Meiriona
[meir- yô -na] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: (Meirion, nom de mascle) + (-a sufix per formar noms
femenins)
Meirionnydd
[mei-ri- o -nidh] substantiu femení
1 Era un districte independent fins els anys 800. Es va incorporar
com a "cantref" (divisió d'un país) a Gwynedd, més tard a Powys, i en
1123 era de nou una part de Gwynedd. Amb l'invasió exitosa dels anglesos de
Gal·les del nord-oest, sota les condicions de l'Estatut de Rhuddlan (1284) i
l'imposició d'un sístema administratiu anglès va ser la base d'una comarca
'Merionethshire' (Sir Feirionnydd), amb l'afegit del "cantref"
del costat Penllyn i els "cúmuds" (cwmwd = sub-divisió) d'Ardudwy i
Edeirnion. Amb l'annexió de Gal·les a Anglaterra el 1536 i la divisió de tot el
país en comarques, hi va haver alguns retocs a les comarques existents, i es va
afegir el cumud de Mawddwy
2 (1974-1997) comarca de la comarca de Gwynedd, amb capital a
Dolgellau.
Proporció de gal.lesoparlants: 71% (1981)
3 La forma anglesa és ‘Merioneth’ [me-ri-o-nøth] o
‘Merionethshire’. Els primers clonistes gal·lesos d’aquesta zona a Pennsylvania
va donar aquesta forma anglesa (Merioneth) a un dels pobles; més tard es va
escorçar a Merion. (en gal·lès Meironydd es redueix a Meirion com
a nom afectuós per la zona; i d’aquí ha esdevingut un nom de pila per homes. La
reducció a Merion a Pennsylvania hi pot tenir alguna cosa a veure, si aquesta
forma curta ‘Meirion’ en gal·lès remonta a aquella època)
ETIMOLOGIA: (Meirion = Marià) + (-ydd sufix
per indicar ‘territori’) Encara que etimologicament una ‘n’ senzilla seria més
correcta (Meirionydd) s’escriu amb
‘nn’ en gal·lès modern (Meirionnydd)
(la pronunciació és la mateixa)
Meirionwen [meir YON wen] (f) nom de
dona (Meirion + -wen)
Meirwen [MEIR wen] (f) nom de dona -
Maria (lit: "Maria blanca/sagrada")
Meisgyn [ mei -skin]
1 divisió medieval ('cwmwd') del ‘kántrev’ o districte de Penychen, Gal.les del
Sud-est
2 (ST0498) localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf, south-east Wales
Els anglsesos eli diuen “Miskin”
Població: 4.070 (1961); 3.510 (1971)
Proporció de gal.lesoparlants: 12% (1961); 5% (1971)
2 Waun Meisgyn (= “Gwaun Meisgyn”),
aprop de Meisgyn (= l’erm de Meisgyn). Els anglesos li diuen ‘Miskin Meadow’.
ETIMOLOGIA: ??
NOTA: Al sud, el diftong ei a la
síl.laba penúltima es fa i, per tant
Misgyn, l’origen del nom anglès
“Miskin”
meistr, meistri [MEI stir, MEI stri]
(m) 1 professor 2 mestre
meistres, meistresi [MEI stres, mei
STRE si] (f) 1 professora 2 mestressa
meithrin [MEI thrin] (v) criar,
educar, pujar
meitin
[mei -tin] substantiu masculí
1 obsolet matí
2 ers meitin Gal·les del Nord fa una estona (durant el
dia d'avui), Gal·les del Sud fa una estona (= dies o setmanes)
ETIMOLOGIA: gal.lès meitin < britànic *matîn < llatí mat'tîn
< matutîn < mâtûtîn
De la mateixa arrel britànica: còrnic mitin = matí, bretó mintin
= matí
De la mateixa arrel hibèrnica: irlandès maidin = matí
mêl [MEEL] (m)
1 mel
2 hel mêl i’r cwch procurar per la
pròpia casa, procurar per si mateix (sovint amb el sentit de ignorant les
necessitats d’altres persones) (“portar mel al rusc”)
3 maen nhw mor wahanol â mêl a menyn és tan diferent com la nit i el dia (“són tan
diferents con la mel i la mantega”)
melen [ mê -len] adjectiu
1 És la forma femenina de melyn =
groc. Normalment es veu amb la mutació suau - felen - després d’un substantiu femení, sobretot en topònims.
(1) Y Gellifelen [ø ge-lhi- vê -len]
(SO2111) localitat del districte de Brycheiniog, comarca de Powys
”el bosc groc” (y) + mutació suau +
(celli = bosquet) + mutació suau + (melen)
(2) Ffosfelen nom de carrer de
Tre-gwyr, Abertawe
‘fossa groga’ (ffos = rec) + mutació
suau + (melen)
melfed [MEL ved] (m) vellut
Melfyn [MEL vin] (m) nom d'home
melin
bapur [mê-lin ba-pir] substantiu femení
PLURAL melinau
papur [me-lî-ne pa-pir]
1
fàbrica de paper
Heol y Felin Bapur traducció de
Paper Mill Road, carrer de Caer-dydd
ETIMOLOGIA: (melin = molí, fàbrica)
+ mutació suau + (papur = paper)
melin
eithin [mê-lin ei-thin] substantiu femení
PLURAL melinau
eithin [me-lî-ne ei-thin]
1 màquina per triturar gotosa per alimentar el bestiar
ETIMOLOGIA: (melin = molí) + (eithin = gatoses)
melin flawd
[mê-lin vlaud] substantiu femení
PLURAL melinau
blawd [me-lî-ne blaud]
1 molí de farina
ETIMOLOGIA: (melin = molí) + mutació suau + (blawd = farina)
melin wlân
[mê-lin wlaan] substantiu femení
PLURAL melinau
gwlân [me-lî-ne gwlaan]
1 fàbrica de llana
Siop Felin Wlân Penmachno
(la) botiga (de) (la) fàbrica de llana (de) Penmachno
melin wynt,
melinau gwynt [ME lin WINT, me LI ne
GWINT] (f) molinet de vent molí de vent
mellten, mellt [MELH ten, MELHT] (f)
(Nord; estàndard) llamp (Sud: llucheden)
- mellt a tharanau [melht a tha RA
ne] (m) llamps i trons
melltith, melltihion [MELH tith,
melh TITH yon] (f)
1 maledicció
2 felltith punyeter, maleït, de
merda
y ddynes felltith la dona de merda
yr ast felltith la guilla de merda
melyn [ME lin] (adj) groc
melynwyn [me-
løn -win] adjectiu
1 blanc groguenc
2 gwallt melynwyn cavells de color ros cendre
ETIMOLOGIA: (melyn-, forma penúltima de melyn = groc) + mutació
suau + (gwyn = blanc)
melyn y rhafnwydd [mê-lin
ø hrafn-wîdh] substantiu masculí
PLURAL melynion
y rhafnwydd [me-løn-yon ø
hravn-widh]
1 ("(la) (papallona) groga (de)
l'espines cervines") (Gonepteryx rhamni) = ???
melyn yr eithin [mê-lin ør ei-thin] substantiu masculí
PLURAL melynion
yr eithin [me-løn-yon ør ei-thin]
1 (emberiza citrinella) = verderola; nom
alternatiu de bras melyn
ETIMOLOGIA: (ocell) groc (de) la gatosa
melys [ME lis] (adj) dolç
melysydd [ me-lø-sidh ] substantiu masculí
PLURAL melysyddion
[ me-lø-sødh-yon]
1 endolcidor
ETIMOLOGIA: (melys- forma de la
síl·laba penúltima de melys = dolç)
+ (-ydd sufix per formar substantiu
)
memrwn
[mem -run] substantiu masculí
PLURAL memrynau
[mem-rø-ne]
1 (a la comarca de Ceredigion i a Gal·les del Sud-est) papada,
barballera
Tir Iarll, Gal·les del Sud-est: mamrwn
ETIMOLOGIA: Apparentment del llatí membrum
(= membre del cos) (un manlleu erudit llatí > gal·lès, in no un manlleu
popular lllatí > britànic > gal·lès). Canvi de la m- final > n-.
memrwn
[mem -run] substantiu masculí
PLURAL memrynau
[mem-rø-ne]
1 pergamí = material : mamrwn
2 pergamí = manuscrit de pergamí
Timotheus-2 4:13 Y cochl a adewais i yn
Nhroas gyda Carpus, pan ddelych, dwg gyda thi, a’r llyfrau, yn enwedig y
memrwn.”
Timothy-2 4:13 .....
3 vítel·la
4 (adjectiu) fet de pergamí
5 (adjectiu) escrit sobre pergamí
ETIMOLOGIA: El primer exemple al segle 1300 (“o venrvn” = o femrwn).
Apparentment del llatí membrâna (=
pell, membrana), després hi ha haver confusió amb memrwn (= pit; papada) < llatí membrum (= membre del cos).
En irlandès modern és meamram (=
pergamí)
men
[men] substantiu femení
PLURAL menni,
mennau [me-ni, -ne]
1 obsolet carro
Eseia 28:27 Canys nid ag og y dynrir ffacbys, ac ni throir olwyn men ar
gwmin; eithr dyrnir facbys â ffon, a chwmin a gwialen
Isaiah 28:27 ·····
ETIMOLOGIA: variant de ben (= carro), amb canvi d'inicial. Hi ha altres
exemples del canvi b > m (la confusió probablement perque la
forma amb mutació suau de tant [m] com [b] és [v] "f")
modfedd (= polzada) < bodfedd,
mwydyn (= cuc de terra) < bwydyn < abwydyn,
menthyg (manlleu, préstec) < benthyg,
menyw (= dona) < benyw, mainc (= banc per seure) < bainc,
Manon (nom de dona, 'princesa') < Banon,
baban (= infant) < maban
Menai [
mê -nai] f
1 (SH5167) Afon Menai = estret entre
Arfon i l'illa de Môn
També Afon Fenai
mynd am dro i lawr at y Fenai fer un
tomb baixant al Menai
2 Menai nom de dona
3 (Història) divisió ('cwmwd') de Rhosyr
4 Minmenai / Min Menai nom de carrer
de Bangor (“(el) marge (de l’estret de) Menai”)
ETIMOLOGIA: ??
Menna [ME na] (f) nom de dona
menter [men -ter] substantiu
masculí
1
ventura
menter breifat iniciative privada
menter rydd lliure empresa,
llibertat d’empresa
NOTA:
també mentr
mentergar [men-ter-gar] adjectiu
1 emprenedor, amb voluntat d’establir una empresa ecara que pot
fallar i causar una pèrdua econòmica al fundador
ETIMOLOGIA: (menter = ventura) + (-gar sufix per formar
adjectius, ‘amb ganes de’)
mentergarwch [men-tre-gâ-rukh] substantiu masculí
1 condició de se emprenedor, voluntat d’establir una empresa ecara
que pot fallar i causar una pèrdua econòmica al fundador
Dyma enghreifftiau eraill o fentergarwch Cymry Cymraeg ifainc ym myd busnes
Aquestes són altres exemples de com són d’emprenedors els joves gal·lesos
gal·lesoparlants en el món de negocis
ETIMOLOGIA: (mentergar = emprenedor) + (-wch sufix per formar
substantius)
mentr [men -ter] substantiu masculí
1
ventura; vegeu menter
mentro [ME tro] (v) aventurar
menyg [ME nig] (npl) vegeu: maneg
'menyn [ME nin] (m) vegeu: ymenyn
merch, merched [MERKH, MER khed] (f)
1 noia 2 filla
merch radd [ merkh raadh ] substantiu femení
PLURAL merched
gradd [ mer-khed graadh ]
1 llicenciada d’una universitat
ETIMOLOGIA: “dona llicenciada” (merch
= noia, filla, dona) + (gradd =
llicenciat, arrel usada com a participi passat de graddio = llicenciar-se)
Mercher [MER kher] (m) 1 Mercuri
(planeta) 2 Mercuri (déu missatger dels romans) 3 dyyd Mercher = dimecres, nos
Fercher = dimecres a la nit
merch-yng-nghyfraith, merched... [merkh
ø NGHØ vreth. MER khed...] (f) jove, nora
Meredudd [me RE didh] (m) 1 nom
d'home 2 vegeu ap Maredudd
Meredydd = Maredudd
Mererid [me RE rid] (v) nom de dona (Margarida)
Merfyn [MER vin] (m) nom d'home
merin [ mê -rin] substantiu femení
PLURAL meriniau
[ me-rin-ye]
1 (obsolet) braç del mar
ETIMOLOGIA: probablament britànic < llatí marîna < marînus <
mare (= mar); si no d’una paraula
britànica *môrin- relacionada amb
gal·lès modern môr (= mar), com al
nom d’una tribu de Gal·lia Môrîni
Merin Rheged [ mê-rin hrê-ged] -
1 braç del Mar d’Irlanda entre Escòcia i Anglaterra. Nom anglès: Solway Firth
ETIMOLOGIA: ‘braç del mar (del territori de) Rheged’ (merin = braç del mar) + (Rheged
regne a bana i banda de l’estuari de Solway amb capital a Caerliwelydd /
Carlisle – i que contenia les àrees modernes de Galloway (Escòcia) i Cumbria
(Anglaterra) )
merth
[merth] adjectiu
1 (obsolet) bonic
ETIMOLOGIA: variant de berth (= bonic) – canvi b > m,
que es veu en altres paraules yn gal·lès. La confusió ocurreix amb substantius
femenins i amb adjectius perquè la mutació de tant [b] com [m] és [v] f;
benyw (= dona), també menyw; ben (= carro), també men,
etc
merthyr
[mer -thir] substantiu masculí
PLURAL merthyron
[mer-thø-ron]
1 màrtir = persona que accepta la mort en preferència de renunciar
una religió
2 màrtir = persona morta o que pateix per qualsevol causa o creença
3 màrtir = persona que pateix molt
4 màrtir = persona amb complexe de màrtir, que amb moltes penes
ajuda una altra persona per tal de sentir-se justificada i per provcar una
sensdació de culpabilitat o empatia en altres persones
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí martyr-em (= màrtir)
De la mateixa arrel britànica: bretó merzher
(= màrtir), còrnic merther (=
màrtir)
merthyr
[mer -thir] substantiu masculí
1 (obsolet) martiri = santuari eregit en memòria d’un màrtir (nom
modern: merthyrfan)
2 (topònims) tomba, lloc d'enterrament, cementiri
Molts exemples a Gal·les (sobrretot al sud-est) (i noms correspondents a
Cornualles i Bretanya). Popularment interpretat com a ‘màrtir’ en alguns casos,
com que la paruala que vol dir “màrtirr” és idèntica en gal·lès (merthyr), amb tradicions locals
explicant les circumstàncies del martiri
Vegeu Merthyrcaffo, Merthyr Celer, Merthyr Clydog, Merthyr
Cynfall, Merthyrcynog, Merthyr Dunod, Merthyrdyfan, Merthyrdingad,
Merthyr Elfed, Merthyr Gerain, Merthyr
Glywys, Merthyr Ilan, Merthyr Isw, Merthyr Iul ac Aaron, Merthyr
Maches, Merthyr-mawr, Merthyr Meirion, Merthyr Onfryd, Merthyr
Tegfedd Merthyr Tewdrig, Merthyrtudful, Merthyr Tudwystl
3 (topònims) capella, església
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí martyrium (= església on hi ha la tomba d’un sant, o en església
que commemora un sant) < llatí martyr-
(= màrtir)
Es troba en topònims còrnics (merther)
i bretons (merzher).
cf ek nom de Martorell al Principat
dels Països Catalans < llatí popular *martyretulu(m)
(= petit cementiri), o *martyretula
(= petits cementiris).
Irish martra relics of a martyr or
saint
Irlandès martra relíquies d’um
màrtir o d’un sant
Merthyr
[mer -thir]
1 nom curt per llocas amb Merthyr com a primer element
Merthyr Elfed (ara senzillament Merthyr)
Ym Merthyr mae a’n byw viu a Merthyr
= ym Merthyrtudful a Merthyrtudful
merthyrdod
[mer- thør -dod] substantiu masculí
1 martiri = patiments i mort d'un màrtir
2 martiri = patiment extrem; Merthyrdod fu fy mywyd i la meva
vida ha esta un martiri
ETIMOLOGIA: (merthyr = màrtir) + (-dod, sufix per fer substantius
abstractes)
1 merthyr, merthyrau [MER thir, mer
THØ re] (m) màrtir
2 merthyr [MER thir] (m) (topònims)
cementiri
Merthyr Caffo
[mer-thir-kâ-fo] -
1 (‘tomba de Caffo’) nom antic de Llangaffo SH 4468, poble i parròquia de l’illa de Môn
Merthyr Celer
[mer-thir-kê-ler] -
1 (‘tomba de Celer’) nom antic de Llangeler SN 3739, poble i parròquia de la comarca de of
Caerfyrddin
Merthyr Clydog
[mer-thir-klø-dog] -
1 (‘tomba de Clydog’) nom antic de Clydog, una parròquia Herefordshire, Anglaterra (“Clodock”)
Clydog
Merthyr Cynfall
[mer-thir-køn-valh] -
1 (‘tomba de Cynfall’) nom antic de Llangynfall (ara Llangynfyl),
una església de Herefordshire, Anglaterra (“Llangunville”)
Merthyrcynog
[mer-thir kø-nog] substantiu femení
1 SN9837 localitat de la comtat de Powys (districte de Brycheiniog)
2 una parròquia d'aquest indret
Població: (1961) 288; (1971) 235
Proporció de gal.lesoparlants: (1961) 32%; (1971) 24%
ETIMOLOGIA: 'cementiri (d'en) Cynog' (merthyr
= cementiri) + (Cynog = nom de
sant)
Merthyr Dunod
[mer-thir-dî-nod] -
1 (‘tomba de Dunod’) nom d’una església de Tyddewi (comarca de
Penfro)
Merthyr Elfed
[mer-thir-el-ved] -
1 (‘el lloc anomenat Merthyr al cúmud (cwmwd, = districte medieval)
d’Elfed’). Avui en dia és senzillament Merthyr
SN 3520 (comarca de Caerfyrddin)
Merthyr Gerain
[mer-thir-ge-rain] -
1 (‘tomba de Gerain’) església de la localitat de Magwyr ST 4287 a
la comarca de Mynwy (Gal·les del Sud-est)
Merthyr Isw
[mer-thir-i-su] -
1 (‘tomba de Isw’) nom antic de Pertrisw
SO2722 (Gal·les del Sud-est) (comarca de Powys)
Merthyr Iul ac
Aaron [mer-thir-i-il aag â-ron] -
1 (‘tomba de Jul i Aaron’) nom antic de Sain Silian ST3289 dietricte of Casnewydd (Gal·les del Sud-est) 2km
al nord-est del centre
Merthyr Maches
[mer-thir-mâ-khes] -
1 (‘tomba de Maches’) nom antic de Llanfaches ST4391, poble i parròquia de la comarca de of Casnewydd
Merthyr Meirion
[mer-thir-meir-yon] -
1 (‘tomba de Meirion’) nom alternatiu de Llanfeirian, ara Llangadwaladr
SH3869, poble i parròquia de l’illa de Môn
Merthyr Meirion
[mer-thir-meir-yon]
1 nom alternatiu de Llanfeirian,
ara Llangadwaladr SH3869, poble i
parròquia de l’illa de Môn
(·94·)Merthyr-mawr, PEN-Y-BONT AR OGWR, Morgannwg Ganol(94·)
Merthyr Onfryd
[mer-thir-meir-yon]
1 (‘tomba de Onfryd’) església anteriorment a Caer-dydd
Merthyr Tewdrig
[mer-thir-teu-drig] -
1 (‘tomba de Tewdrig’) antic nom de Matharn ST5291 (comarca de Mynwy)
A Llyfr Llan-daf (El Llibre de Llan-daf)(compilat 1120 – 1140) hi ha uns
detalls de Tewdrig. Era un prícep i sant del segle 5 i 6, mort en una batalla
per repulsar uns anglesos invasors, i enterrat al lloc que portava el seu no,
Merthyr Tewdrig, aprop de Cas-gwent (Chepstow).
Merthyrdingad
[mer-thir-di-ngad] -
1 (‘tomba de Dingad’) nom antic de Llanddingad ST 4510, locality in the county of Mynwy
(nom anglès: Dingestow)
Merthyrdyfan
[mer-thir-dø-van] -
1 (‘tomba de Dyfan’) ST 1169 localitat de la comarca de Bro
Morgannwg (Gal·les del Sud-est)
Merthyr Elfed
[mer-thir-el-ved] -
1 (‘el lloc anomenat Merthyr al cúmud (cwmwd, = districte medieval)
d’Elfed’). Avui en dia és senzillament Merthyr
SN 3520 (comarca de Caerfyrddin)
Merthyrilan
[mer-thir-î-lan] -
1 (‘tomba de Ilan’) nom antic de Eglwysilan (comarca de Caerffili) ST 1288 (Gal·les del Sud-est)
Merthyr-mawr
[mer-thir-maur] b
1 SS8877, poble de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
Nom antic: Llandeilo Merthyr Myfor
(“el lloc anomenat Llandeilo aprop de Merthyr Myfor”)
” una parròquia d'aquest indret
..1961 població: 531,
proporció de gal.lesoparlants: 14%
..1971 població: 470, proporció de gal.lesoparlants: 12%
ETIMOLOGIA: ‘gran Merthyr’ (merthyr
= tomba) + (mawr = gran). Però això
és la corrupció del sentit original – el nom era Merthyr Myfor ‘la tomba de Myfor’. Probablament mawr < mywor < myfor. El
matiex nom es troba en Llanfyfor
(ara Llanofer, SO 3108, poble de la
comarca de Mynwy)
Merthyrtegfedd
[mer-thir-teg-vedh]
1 (‘tomba de Tegfedd’) antic nom de Llandegfedd ST3395 (comarca de Mynwy)
Merthyrtudful
[mer-thir-tid-vil] -
1 SO0506 localitat de Merthyrtudful (i capital de la comarca del
mateix nom)
NOTA: Generalment on sigui possible noms habitatius s’escriuen en una sola
paraula, i en conformitat amb aquesta recomenació el no hauria de ser Merthyrtudful, però la Rhestr o Enwau
Lleoedd (llista de topònims gal·lèsos de la Universitat de Gal·les té “Merthyr
Tudful” )
Popularment el nom s’explica com ‘La
martyra Tudful’ com a conseqüència d’un malentès del sentit de ‘merthyr’ a la
topnímia (del llatí martyrium =
església, i originalment en llatí ‘santuari de màrtir’), i una paraula idèntica
amb merthyr (= màrtir) < llatí martyr (= màrtir)
ETIMOLOGIA: ‘la tomba de la
santes Tudful’ (merthyr = tomba) + (Tudful)
Merthyrtudwystl [mer-thir-tid-wistl]
1 (‘tomba de Tudwystl’) antic nom de Capel Tydyst, una església de Llangadog (comarca de Caerfyrddin)
merwino [mer
WI no] (v) (soroll, veu) fer mal a les orelles
mêr [MEER] (m) medul·la, moll de
l'òs
mesen, mes [ME sen, MEES] (f) gla
mesur, mesurau [ME sir, me SI re]
(m) mesura
- mesur seneddol [me sir se NE dhol]
(m) projecte de llei
METATESI
1 (gal·lès: trawsosod) transposició
de sons o síl·labes dintre d’una paraula)
1 mabddall (= child blind at birth)
........>........ *mablladd
........>........ mablath / maplath (= li;
(mab = son) + soft mutation + (dall = blind)
L-DD ........>........ DD- L
cywilydd (= vergonya)
........>........ cywiddyl ........>........
c'widdyl
Llanhiledd (= poble de Blaenau
Gwent) ........>........ Llanhiddel
L-S ........>........ SL
elusendy (= casa de caritat)
........>........ slendy
N-S ........>........ SN
Ynysawdre (= poble de Pen-y-bont ar
Ogwr) ........>........ y Snawdra
THR ........>........ RTH
dieithr (= estrany, foraster)
........>........ dierth
ewythr (= oncle)
........>........ ewyrth
RF [rv] ........>........ FR [vr]
Cnarfon ........>........ Cnafron (=formes col·loquials de Caernarfon, nom de ciutat)
TH-LL ........>........ LL-TH
pothell (= butllofa)
........>........ polleth
methdalu [meth DA li] (v) (empresa)
fallar, fer fallida
methdalwr
[meth-dâ-lur] substantiu masculí
PLURAL methdalwyr
[meth-dal-wir]
1 insolvent = persona que no pot pagar els seus creditors
gwneud rhywun yn fethdalwr fer
insolvent algú
2 (llei) insolvent = persona que no pot pagar els seus creditors, al
qual els seus bens se li es treuen per pagar els creditors
gwneud rhywun yn fethdalwr
ETIMOLOGIA: (methdal- arrel de methdalu = no poder pagar) + (-wr sufix d'agent, 'home')
methedig [me-thê-dig] adjectiu
PLURAL methedigion
[me-the-dig-yon]
1 incapacitat, minusvàlid
yr henoed methedig gent gran
incapacitada
2 adjectius plurals en gal·lès poden servir com a substantius; per
tnat methedigion, minusvàlids
ETIMOLOGIA: (meth- arrel de methu = fallar) + (-edig sufix de participle passiu del passat)
methedigaeth [me-the-dî-geth]
substantiu femení
1 incapacitat
ETIMOLOGIA: (methedig = incapacitat,
fallat) + (-aeth, sufix per formar
substantius abstractes)
Méthodist, Methodistiaid [ME tho
dist, me tho DIST yed] (m) metodista
methu [ME thi] (v) fracassar
Methwsela [me-thu-se-la]substantiu masculí
1 Matasulah, un dels patriarques, que segons el Testament Vell (Genesis 5:27)
va viure 969 anys
mor hen â Methwsela o cyn hyned â Methwsela (normalment amb
menyspreu) més vell que l’anar a peu, més vell que els camins, més vell que el
pastar
Genesis
Genesis 5:25 .....
meudwy [ mei -dui] substantiu masculí
PLURAL meudwyaid
[ mei -dui -ed]
1 ermità = persona que viu en un lloc aïllat per raons religioses – per viure
una vida de contemplació
2 ermità = persona que té una existència solitària
byw fel meudwy, viure com un ermità
tipyn o feudwy yw e és una mica
d’ermità
3 Topònims
(1) Ynysmeudwy SN7305 (comarca de
Castell-nedd ac Aberafan) (aparentment “ynys y meudwy” - ‘prat de l’ermità’)
(2) Rhydymeudwy SJ1251 (comarca de
Dinbych) (aparentment ‘gual de l’ermità’)
ETIMOLOGIA: “noi de Déu” (²meu-
forma penúltima de *mau = boy) + (dwy, variant de duw = Ddéu); *mau < *meu < britànic mogu-;
Còrnic mowes (= noia), bretó maoues (= noia); còrnic maw (= noi), bretó mav (= alegre); gal Magurix
(= nom; rix = rei) , irlandès mogh
(= esclau)
indoeuropeu maghu = persona jove
meudwyfa [ mei-dui -va] substantiu femení
PLURAL meudwyfaoedd,
meudwyféydd [ mei-dui-vâ-odh,
mei-dui -veidh]
1 ermitatge = cel·lula d’ermità
2 ermitatge = qualsevol lloc on s’aïlla del món
ETIMOLOGIA: (meudwy = ermità) + (-fa sufix per = lloc)
meudwyo [ mei-dui -o] verb
1 fer-se ermità
2 viure com un ermità
ETIMOLOGIA: (meudwy = ermità) + (-o sufix per formar verbs)
Meurig [MEI rig] (m) 1 nom d'home
(Maurici); vegeu ap Meurig
mewian [MEU yan] (v) miolar
mewn [MEUN] (prep) dins (+ nom
indefinit) mewn twll = dins un forat, yn y twll = dines el forat
mewn dillad gwynion - vestit en blanc
mewn cuddwisg - desfressat
- o fewn [o VEUN] (prep) dins
- y tu mewn [ø tii MEUN] (m)
interior
- y tu mewn i [ø tii MEUN i] (prep)
dintre
mewnforio [ meun-vor-yo
] verb
1 importar = portar productes d’un altre país
toll fewnforio impost d’exportació
ETIMOLOGIA: (mewn-, prefix = en,
dins) + mutació suau + (morio =
viatjar al mar)
mewnlenwad, mewnlenwadau [meun LEN
wad, meun len WA de] (m) material d'omplir sots
mewnlifiad, mewnlifiadau [meun LIV
yad, meun liv YA de] (m) 1 immigració 2 Y Mewnlifiad = el gran influx a pàrtir
de c1970 d'anglesos que s'instal·len a les zones que havien resistit el procès
d'anglicització cada vegada més pronunciat a partir de c1850. Aquest influx
constant durant tres dècades és una gran amenaça per a la continuitat de l'ús
social de la llengua, degut a l'escasa voluntat dels nouvinguts d'adaptar-se a
la llengua i cultura gal·leses, i la tendència dels autòctons joves d'adoptar
els costums i llengua dels nouvinguts
mewnwthiol
[meun-uth -yol] adjectiu
1 Geologia intrusiu = forçat en estat fos a esquerdes entre
roques existents
ETIMOLOGIA: (arrel de mewnwthio = intruir) + (-iol)
mewyn
[meu -in] substantiu masculí
1 comarca de Môn objecte petit
ETIMOLOGIA: (mew) + (-yn); mew és probablament de mewerth
< *meiwerth < dimeiwerth = una cosa amb valor de mig penic)
meysydd [MEI sidh] (npl) vegeu: maes
mïaren, mieri [mi A ren, mi E ri]
(f) esbarzer
mign, mignoedd / mignedd [MI gin,
MIG nodh / MIG nedh] (f) (Sud) terreny gangós, pantà
migwrn, migyrnau [MI gurn, mi GØR
ne] (m) turmell
Mihangel [mi HA ngel] (m) Miquel
Àngel
..1 mil, miloedd [MIIL, MI lodd] (m)
1 (número) mil
..2 mil [ miil ] substantiu masculí
milod
[ mî -lod]
1 (obsolet) animal
1 En paraules compostes –
(1) bwystfil = bèstia
(“bèstia-animal”) i animals) ,
(2) cilfilyn remugant
(“cud-animal”),
(3) cnofil rosegador
(“rosegar-animal”),
(4) helfil plural helfilod animal de caça – qualsevol
tipus d’animal que es caça per menjar o diversió; mân helfilod petits animals de caça animal hunted as game (that is,
for food or sport), mân helfilod
animals de caça menor
(5) milfeddyg veterinari
("animal-doctor")
(6) milgi (llebrer = 'animal-gos',
és a dir, gos per caçar animals,
(7) morfil (balena = 'mar-animal')
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *mîl-
< cèltic *mîl-
De la mateixa arrel britànica: còrnic mil
(= animal), bretó mil (= animal)
De la mateixa arrel cèltica: irlandès míol
(= animal)
cf grec milon
milfeddyg, milfeddygon [mil VE dhig,
mil ve DHØ gon] (m) veterinari
milgi, milgwn [MIL gi, MIL gun] (m)
gos llebrer
miliwnydd, miliwnwyr [mil YU nidh,
mil YUN wir] (m) milionari
milltir, milltiroedd [MILH tir, milh
TI rodh] (f) milla
milwr, milwyr [MI lur, MIL wir] (m)
soldat
min, minion [MIIN, MIN yon] (m)
1 cantó, vora
2 (riu,
mar) marge, riba, vora
min yr afon el marge del riu
min y môr la vora del mar
També en noms de cases i carrers:
Minmenai / Min Menai nom de carrer
de Bangor (“(el) marge (de l’estret de) Menai”)
Minogwen / Min Ogwen nom de carrer
de Bangor (“(el) marge (del riu) Ogwen”)
3 erecció (del penis)
4 deufin de doble tall (deu = dos ) + mutació suau + ( min = tall)
bwyell ddeufin destral de dos caps
cleddyf deufin espasa de dos talls
minnau, "minne" [MI ne]
(pronom) jo també
mintai, minteioedd [MIN te, min TEI
odh] (f) 1 escamot 2 colla
- mintai saethu [min tai SEI thi]
(escamot d'execució
mirain [mi-rain] adjectiu
1 (paraula literària) bonic, bell
Giatiau mirain Castell y Waun, Plas
Coed-llai ac eglwys Cilcain
Les poertes esplèndides de Y Waun (nom anglès: Chirk Castle), el casal de
Coed-llai, i l’església de Cilcain
1
La paraula es troba en una línia de poesia name of one of d’en Casnodyn, un dels Gogynfeirdd (poeta gal·lès dels segles XII al XIV) en una de les
seves obres (un “awdl”, poema al.literat de metres diferents) dedicada a na
Gwenllian, dona d’en Sir Gruffudd Llwyd – Main
firain riain gain Gymraeg – (“prima bonica doncella (amb) llengua gal·lesa
elegant”)
ETIMOLOGIA: ??
Mirain [mi-rain] substantiu femení
1 nom de dona (segle 20)
ETIMOLOGIA: Vegeu l’entrada anterior
mireinder
[mi- rein-der] substantiu masculí
1 (paraula literària) bellesa
ETIMOLOGIA: (mirein- forma de la síl·laba penúltima de mirain = bell) + (-der sufix per formar substantius abstractes)
mis, misoedd [MIIS, MI sodh] (m) mes
misglwyf [mis-gluiv] substantiu masculí
PLURAL: misglwyfau
[mis-glui-ve]
1 menstruació. També: mislif
bod â’r misglwyf arni menstruar
(“estar amb la menstruació sobre ella”)
cael misglwyf menstruar (“tenir
una menstruatió”)
ETIMOLOGIA: (mis = mes) +
mutació suau + (clwyf = ferida)
misglwyfo [
mis-glui-vo] verb
1 menstruar
També: mislifo
ETIMOLOGIA: (mis = mes) + mutació
suau + (clwyf = ferida)
misglwyfol [
mis-glui-vol] adj
1 menstrual
També: mislifol
Eseciel 18:5 Canys os bydd gw^r yn
gyfiawn, ac yn gwneuthur barn a chyfiawnder, (18:6) Heb fwyta ar y mynyddoedd,
na cgyfodi ei lygaid at eilunod ty^ Israel, ac heb halogi gwraig ei gymydog, na
nesáu at wraig fisglwyfus...
Ezekiel 18:5
ETIMOLOGIA: (misglwyf = menstruació)
+ (-ol = sufix per formar adjectius)
mislif [mis-liv] substantiu masculí
PLURAL: mislifau [mis-glî-ve]
1 menstruació.
També: misglwyf
bod â’r mislif arni menstruar (“estar amb la menstruació sobre ella”)
cael mislif menstruar (“tenir una menstruatió”)
ETIMOLOGIA: (mis = mes) + mutació suau + (llif = flux)
mislifo [ mis-lî-vo] verb
1 menstrual
També: misglwyfo
ETIMOLOGIA: (mis = mes) + mutació suau + (clwyf = ferida)
mislifol [ mis-lî-vol] adjectiu
1 menstrual
També: misglwyfol
cylchred fislifol cicle menstrual
y gylchred fislifol el cicle menstrual
ETIMOLOGIA: (mislif = menstruació) + (-ol = sufix per formar
adjectius)
mis mêl
[miis MEEL] m
1 lluna
de mel ("mes (de) mel")
mister [MI ster] (m) (tracte) Senyor
mitsho
[ mi -cho]
(verb sense objecte)
1 (Gal·les del Sud) fer campana, saltar-se les classes
també: mitsho o’r ysgol
ETIMOLOGIA: (anglès mitch [mich] =
fer campana) + (-io sufix per formar
verbs)
miwsig [MIU sig] (m) música
mo = ddim o [MOO] (adv + prep)
1 res de
2 alla i mo’i ddeall no
l’entenc
ni allaf ei ddeall “no puc el-seu
entendre” > ni allaf fi ddim o’i
ddeall “no puc jo res del seu entendre” > alla i mo’ ddeall
Moc
[mok] substantiu masculí
1 nom d'home - forma afectuosa de Morgan
ETIMOLOGIA: També Mocyn (qv)
moch [MOOKH] (npl) vegeu: mochyn
Mochnant [MOKH nant]) centenar
("cantref") del país de Powys Wenwynwyn (Gal·les del Nord-est)
mochyn, moch [MO khin, MOOKH] (m)
porc
Mocyn
[mo-kin] substantiu masculí
1 nom d'home - forma afectuosa de Morgan
ETIMOLOGIA: (Moc forma diminutiva
del nom de pila Morgan) + (-yn sufix diminutiu)
NOTA: També Moc
modd, moddion [MOODH, MODH yon] (m)
manera, mitjà
model, modelau [MO del, mo DE le]
(m) model
modfedd, modfeddi [MOD-vedh,
mod-V-dhi] (f)
1 polzada
2 bob yn fodfedd pam a pam
(pob = cada) + (yn = en) + mutació suau + (modfedd
= polzada). Mutació suau de la consonant inicial d’una frase adverbial p > b
modrwy, modrwyau [MO drui, mo DRUI
e] (f)
1 anell
2 modrwy ddyweddïo PLURAL modrwyau dyweddïo anell de prometatge
modryb [
mo -drib] substantiu femení
PLURAL modrybedd
[ mo- drø -bedh]
1
tia = germana del pare o la mare
Formes afectuoses, del llenguatge d’infants, són (1) boba (sobretot com a bopa
a Gal·les del sud-est, on una ‘b’ a l’noinci de la síl·laba final > ‘p’)
(2) bodo, (3) dodo
2
hen fodryb tia àvia
3
cosina del pare
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *maatrîp-
De la mateixa arrel britànica: còrnic modreb
(= tia), bretó moereb (= tia) < mozreb
cf (1) llatí mâter (= mare);
(2) anglès mother (= mare) <
anglès mitjà moder < anglès antic
môder; alemany die Mutter (= mare);
(3) grec mêter (= mare),
(4) sanskrit mâtar- (= mare)
NOTA: hi ha també una forma plural modrabedd
[mo-drâ-bedh]
modur, moduron [MO dir, mo DI ron]
(m) 1 motor 2 cotxe
1 moel [MOIL] (adj) calb
2 moel, moelydd [MOIL , MOI lidh]
(f) puig pelat
- Moel Breiddin [moil BREI dhin] (f)
turó del Nord-est
- Moel y Golfa [moil ø GOL va] (f)
turó del Nord-est
Moelfre
[moil -vre] substantiu femeni
1 (SH5186) poblet a la costa de l’est d'Ynys Môn, 10 km al sud-est
d’Amlwch
Moelfre, CROESOSWALLT, Swydd Amwythig
2 Àrea 4km al sud d’Abergele.
Direcció postal: Moelfre, ABERGELE,
Clwyd;
dos cims aquí - Moelfre Uchaf (= més
alt) a l’oest i Moelfre Isaf (= més
baix) a l’est (al sud-sud- est d’Abergele, 1038 peus)
3
(SN 3235) cim, 1000 peus, entre Capeliwan a Felindre (comarca de Caerfyrddin)
4
(SN 3235) cim, 1537 peus, 10 km oest-sud-oest de Machynlleth (comarca de Powys)
5
(SH 6224) cim, 10 km sud-oest de Llanbedr (ooble al sud de Harlech) (comarca de
Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (moel = nu, sense
arbres) + mutació suau + (bre =
puig)
moesgar [MOI skar] (adj) cortès, fi
moesgarwch [moi SKA rukh] (m)
cortesia
mofyn [MO vin] (v) = ymofyn
Moi [MOI] (m) (Nord) forma diminitiu
de Morus (Maurici)
mo'i [
moi ]
1 per introduir l’objecte directe d’un verb, literalment ‘res del seu / la seva
/ els seus / les seves...’ roddai mo’i
faw i gi (dit d’algú garrepa) no donaria la seva merda a un gos
chewch mo'i well no trobaràs cap
cosa millor (“no rebràs res del seu millor”,)
1 amb gallu (= poder), medru (= poder)
ddim es fa servir més aviat com un partícula
negativa més que un objecte directe
allaf mo’i ddisgrifio No el puc
descriure (no puc del seu descriure)
ETIMOLOGIA: mo’i < ddim o’i (mutació suau de dim = res) + (o) + (ei, ’i = el seu,
la seva, els seus, les seves (d’ell / d’ella) (“ell” seguit par la mutació
suau, “ella” seguit par la mutació aspirada)
moli [MO li] (v) lloar
mop, mopiau [MOP. MOP ye] (m)
fregall
mor [MOR] (det) tan
- mor denau â sguthan [mor DE ne a
SKI than] (frase) "tan prim com un colom"
- mor wyn â (-) tan blanc com
môr, moroedd [MOOR, MO rodh] (m)
1 mar
2 fel tywod y môr com la
sorra del mar, tan abundant com la sorra del mar
Genesis 41:49 A Joseff a gynullodd y^d fel tywod y môr, yn dra lluosog, hyd oni
pheidiodd a'i rifo: oblegid yr ydoedd heb rifedi.
Genesis 41:49 ....
1 noms de mars
- Môr Canoldir, Y [ø moor kø NOL
dir] (m) Mar Mediterrani
- Môr Coch, Y [ø moor KOOKH] (m) Mar
Roig
- Môr Hafren [moor HA vren] (m) Mar
Hafren - l'estuari del riu Hafren
- Môr Iwerydd [moor i WE ridh] (m)
Mar d'Irlanda
- Môr Marw, Y [ø moor MA ru] (m) Mar
Mort
- Môr Tawel, Y [ø moor TAU el] (m)
Oceà Pacífic
- Môr Udd [moor IIDH] (m) Canal de
la Mànega
mordaith, mordeithiau [MOR daith,
mor DEITH ye] (f) viatge marítim
mordir, mordiroedd [MOR dir, mor DI
rodh] (m) maresma
Morfa Gwent
[mor-va gwent] substantiu femení
1 ST3884 maresma de
Casnewydd (nom anglès: Caldicot Level)
ETIMOLOGIA: "(la) maresma (del territori anomenat) Gwent"
Morffëws [mor FE us] (m) Morfeu
morfil [
mor -vil] substantiu masculí
PLURAL morfilod
[ mor- vî -lod]
1 balena
1 llong
forfilod balaner = vaixell balaner
1 (Astronomia) la the constel·lació Cetus
ETIMOLOGIA: (môr = mar ) + mutació
suau + (nil = animal)
De la mateixa arrel britànica: bretó morvil
(= balena)
môr-filwr
[ moor- vî -lur] substantiu masculí
PLURAL môr-filwyr
[ moor - vîl -wir]
1
soldat de marina
ETIMOLOGIA: (môr = mar) + mutació
suau + (milwr = soldat)
Morfudd
[mor -vidh] substantiu femeni
1 nom de dona
2 Morfudd = el més prominent
deles dues dones estimades per Dafydd ap Gwilym (fl. 1320-1370) a la seva
poesia (l’altra era Dyddgu)
ETIMOLOGIA: ‘gran riquesa’ (mor-,
forma de mawr = gran) + mutació suau
+ (budd = riquesa)
morgais, morgeisiau [MOR ges, mor
GEIS ye] (m) hipoteca
Morgan
[mor -gan] substantiu masculí
1 nom d'home. Formes afectuoses: Moc, Mocyn
2 patronímic = fill de Morgan. Antigament ap Morgan, però a partir del segle 1500-1600 es perdia l'element ap (fill)
(Siôn ap Morgan > Siôn Morgan -
Joan fill d'en Morgan)
3 cognom = descendent d'algá amb el patronímic Morgan o ap Morgan.
forma anglesa: Morgan, Morgans (el segon és poc freqüent)
4 personificació d'un bullidor
hen Forgan y Tegell 'vell Morgan el
bullidor'
yr hen Forgan 'vell Morgan'
Mae Morgan yn berwi el bullidor
bulleix ("Morgan bulleix")
5 Morgannwg una regió del
racó del sud-est de Gal·les (Morgan
+ un sufix -wg (probablament una
variant de -og) que indica un
territori. Un nom alternatiu era Gwladforgan
[gwlaad-vor-gan] "país de
Morgan" (gwlad = país) + mutació
suau + (Morgan), d'on el nom anglès
per aquesta regió "Glamorgan"
6 altres topònims: Ynysforgan
(= prat d'en Morgan), Bodorgan
(antigament Bodforgan) (= casa d'en
Morgan)
ETIMOLOGIA: Morgan < Morgant (mor- forma de mawr =
gran) + mutació suau + (cant =
cercle) "gran cercle", és a dir probablament, 'persona amb una gran
influència'. Aquesta paraula composta és del període britànic (pre 400)
Morganwg [mor-ga-nug] substantiu femení
1
grafia anterior de Morgannwg, un regne del sud-est, i el nom d’una una
comarca fins al 1973
Iolo Morganwg pseudònim d’en Edward Williams (1757-1826), poeta i
antiquari, i addicte al láudan, del poble de Llancarfan a l’antiga comarca de
Morgannwg
NOTA: La forma amb ‘n’ doble és la forma històrica, i segons les regles ortogràfiques
de finals del segle 1800 es va ser reintroduit on la tradició i la pronunciació
moderna indicava que era la forma més correcta
Morgan,
William [wil yam MOR gan] (m)
(1545-1604), traductor de la Bíblia (1588)
Morgannwg [mor GA nug] (f) 1
(Història) regne del sud-est 2 regió no administrativa del Sud-est 3 comtat del
sud-est, (fins al 1972) quan va ser dividit en tres comtats; després de la
reordinació del 1996, el nom només es conserva en el comtat de Bro Morgannwg
morgeisio [mor GEIS yo] (v) hipotecar
morgi, morgwn [MOR gi, MOR gun] (m)
bastina
morgrugyn, morgrug [mor GRI gin, MOR
grig] (m) formiga
môr-hwyaden, môr-hwyad [moor hui A
den, moor HUI ad] (f) ànec de mar
mor hen â
Methwsela [mor heen aa
me-thu-se-la] - (4::
1 (normalment amb menyspreu) més vell que l’anar a peu, més vell que els
camins, més vell que el pastar
Genesis 5:25 Methwsela hefyd a fu fyw
saith mlynedd a phedwar ugain a chant, ac a genhedlodd Lamech. (5:26)
A Methwsela a fu fyw wedi iddo genhedlu
Lamech, ddwy flyneddd a phedwar ugain a saith gan mlynedd, ac a genhedlodd
feibion a merched. (5:27) A holl
ddyddiau Methwsela oedd, naw mlynedd a thrigain a naw can mlynedd, ac efe a fu
farw.
Genesis 5:25 .....
ETIMOLOGIA: (mor = tan) + (hen = vell) + (â = amb, que) + (Methuselah
= Matasulah, un dels patriarques, que segons el Testament Vell (Genesis 5:27)
va viure 969 anys)
moriog [
mor -iog] adj
1 picat, agitat, mogut
roedd hi’n foriog yn y swnt
el mae estava picat a l’estret
dyma’r llif yn codi yn foriog
començava a estar mogut el mar
ETIMOLOGIA: (môr = mar) + (-iog sufix per formar adjectius)
morlan [
mor -lan] substantiu femení
PLURAL morlannau
[ mor-lane ]
1 vora de mar
Morlan
(1) nom de hotel d’Aber-port, comarca de Ceredigion
(2) nom de casa de Ffordd Bangor, Caernarfon, comarca de Gwynedd
(3) Canolfan Ffydd a Diwylliant Morlan;
Canolfan fodern sy'n bont rhwng y ffydd Gristnogol a diwylliant cyfoes, ac yn
estyn croeso i bawb - dyna yw Morlan, Aberystwyth
Centre de la Fe i de la Cultura “Morlan”. Un centre modern
que es un pont entre la fe cristiana i la cultura contemporània, i que dóna a
tothom la benvinguda – és això Morlan, a Aberystwyth. (Gwefan Capel y Morfa,
Aberystwyth / Web de l’Església de Y Morfa, Aberystwyth) http://www.capelymorfa.org/morlan.html )
(4) Parcmorlan carrer de Y Rhyl
SJ0181, comarca de Dinbych (“Morlan Park”)
ETIMOLOGIA: (môr = mar) + mutació
suau + (glan = vora)
mor llithrig â
thalcen iâr [ mor lhi-thrig
aa thal-ken yaar]
1 molt lliscós
ETIMOLOGIA: “tan lliscós com el fron d’una gallina” (mor = tan) + (llithrig =
lliscós) + (â = com) + mutació
aspirada + (talcen iâr = front de
gallina)
morlo, morloi [MOR lo, MOR loi] (m)
foca
morlys
[mor -lis] substantiu femení
PLURAL morlysoedd
[mor-lø-sodh]
1 Y Morlys l’Almirallat = la part del govern anglè que
controla l’armada anglesa
Prif Arglwydd y Morlys Ministre de la Marina (“El Primer Lord de
l’Almirallat”)
Llys y Morlys Jutjat de l’Almirallat
2 Y Morlys l’Almirallat = l’edifici on trevallen els oficials
de l’Almirallat
ETIMOLOGIA: (môr = mar) + mutació suau + (llys = cort)
mornant [
mor -nant] f
PLURAL mornentydd
[ mor- nen -tidh]
1 entrada (de la costa)
ETIMOLOGIA: (môr = mar ) + (nant = vall)
Morolwg
[mor ô -lug] substantiu femení
1
nom de casa = vista del mar
ETIMOLOGIA: (môr = mar) + mutació suau + (golwg = vista)
moron [MO ron] (npl) vegeu: "moronen" [mo RO nen]
moronen, moron [mo RO nen, MO ron]
(f) pastanaga
morthwyl, morthwylion [MOR thuil, mor
THUIL yon] (m) martell
Morus [MO ris] (m) nom d'home -
Maurici; cognom. Forma anglicitzada: Morris
Morwen [MOR wen] (f) nom de dona
morwennol, morwenoliaid [mor WE nol,
mor we NOL yed] (f) xatrac
morwr, morwyr [MO rur, MOR wir] (m)
mariner
morwydden, morwydd [MO ruidh, mo RUI
dhen] (f) morera
morwyn, mowrwynion / morynion [MOR
win, mor WØN yon / mo RØN yon] (f) criada
- morwyn fferm, morwynion ffermydd [mor
win FERM, mor wøn yon FER midh] (f) criada (de granja)
moyn [MOIN] (v) (Sud) =
"ymofyn"
mu
1 paraules que comencen amb mu-
poden ser formes amb mutació aspirant d’una b- inicial
buwch (= vaca), fy muwch (= la meva vaca )
Buellt (= nom de territori), Llanfair ym Muellt la parròquia de
Llanfair al territori anomenat Buellt
mud [MIID] (adj) mut
mudo [mî-do]
(verb sense objecte)
1 moure's
2 (Gal·les del Nord) traslladar-se
cwmni mudo empresa de mudances
fan fudo furguneta de mudances
Erbyn 1830, yr oedd wedi symud o
Dreffynnon i Ddinbych, ac ym mis Chwefror 1832, mudodd i Lanelwy, i fod yn glerc
mewn swyddfa cyfreithiwr (Y Faner 25 05 1990)
Abans del 1830, s’havia traslladat de Treffynnon a Dinbych, i almes de febrer
del 1832 es va traslladar a Llanelwy per fer de secretari al bufet d’un advocat
2 allfudo emigrar
3 cymudo viatjar entre la llar i la
feina i cap a casa
-----------------------------------------------------
ETIMOLOGIA: moure, canviar de lloc (mud-)
+ (-o = sufix per formar verbs); mud- < britànic < llatí mûtâri = canviar de lloc, canviar)
mul, mulod [MIIL, MI lod] (m) mul
mulfran, mulfrain [MIL vran, MIL
vrain] (f) corb marí gros
mulfran werdd, mulfrain gwyrdd [mil
vran WERDH, mil vrain GWIRDH] (f) corb marí emplomellat
munud, munudau [MI nid, mi NI de]
(mf) minut (Nord: m, Sud: f)
mur, muriau [MIR, MIR ye] (m) mur,
muralla
mwclen
[mu klen] PLURAL mwclis [mu klis] substantiu femení
1 gra de rosari; mwclis grans de
rosari, collaret;
pethau tebyg i fwclis gwydr ydynt
són coses semblants a grans de vidre
odd wedi rhoi i miwglis obiti i gwddwg
s’havia posat el collaret al voltant del coll
ETIMOLOGIA: anglès bugles (= grans
de collaret), paraula possiblement relacionada amb beugel en holandès (= anell), llatí bugulus (= tampó de pèls)
NOTA: (1) mwclis [mu-klis] (Gal·les del Nord)
(2) mwnclis [mun-klis] (Gal·les del Nord)
(3) myclis [mø-klis] (Gal·les del Nord)
(4) mwn|glis [mwn-glis] (Ceredigion del Nord)
(5) miwglis [miu-glis] (Ceredigion del Sud)
mwclis
[mu klis] pl
1 grans de rosari, collaret; see mwclen = gra de rosari
mwfid [MU vid] (v) moure
(col·loquial)
mwg [MUUG] (m) fum
mwgwd, mygydau [MU gud, mø GØ de]
(m) màscara
mwgwd tebot [mu gud TE bot] (m)
coberta de tetera
mwgwd yr ieir [mu gud ør YEIR] (m)
gallineta cega
mwgyn syth, tywydd sych, mwgyn cam, glaw
ym mhob man [mu gin SIITH, TØ widd SIIKH, mu gin CAM, glau ø mhobman]
(frase) "fum vertical, temps sense pluja; fum torçat, pluja arreu"
mwjid [MU jid] (v) (col·loquial)
moure
mwll [MULH] (adj) (temps) xafagós
mwlsyn [MUL sin] (m) mul (= mul,
mulod)
mwmi [
mu -mi] substantiu masculí
PLURAL mwmïau
[ mu-mî-e]
1
mòmia; Vegeu mymi
mwnai
[ mu -nai] substantiu masculí
1
(obsolet) diner
Gau ac ofer, gwag hefyd / Mewn barn a
fydd mwnai byd
(Yr Adgyfodiad / Nicander / Y Traethodydd / 1851 t.157)
Fals i sense finalitat, també buit / serà el diner al judici final
ETIMOLOGIA: (sinó un manlleu directe del francès) anglès < francès antic moneie (francès modern monnaie) < llatí monêta (= diner, casa de la moneda),
d’una casa de la moneda a Roma, al temple de Juno Monêta
mwnci, mwncïod [MUNG ki, mung KI od]
(m) mono
mwng, myngau [MUNG, MØ nge] (m)
crinera
mwngrel, mwngreliaid [MUNG grel,
mung GREL yed] (m) (gos) bastard
mwnwgl, mynyglau [MU nu gøl, mø NØ
gle] (m) coll
mwnwgl y troed [mu nu gøl ø TROID]
(m) empenya
mwsogl [
mu so-gøl] substantiu masculí
PLURAL mwsoglau
[ mu-so-gle ]
1
molsa, verdet = plantes petites sense flors
ETIMOLOGIA: desconeguda
NOTA: formes col.loquials: (mwsog')
[mu-sog], (mwswg') [mu-sug]
mwsoglyd [mu SO glid] (adj) molsós
mwstard [MU stard] (m) mostassa
- mwstard a berwr [mu stard a BE
rur] (frase) mostassa i créixens
- mwstard ffrengig [mu stard FRE
ngig] (m) mostassa francesa
mwstash, mwstashus [mu STASH, mu STA
shis] (m) bigoti
- mwstash handlen beic [mu STASh
hand len BEIK] (m) bigoti ample
..1 mwy [MUI] (adj)
1 més gran (també: mwy o faint)
2 per formar el comparatiu: mwy diddorol
= més interessant
..2 mwy [MUI]
(pronom)
1 més
mae mwy yn ei boced nag yn ei ben
ser imprudent amb els diners, tenir molts diners i poc sentit comú (“hi ha més
a la seva butxaca que al seu cap”)
mwy nag sydd ei eisiau més que
suficient
mwy [MUI] (pronom) més
mwyaf [MUI a] (adj) el més; y mwyaf
diddorol = el més interesssant
mwyafrif [
mui- av -rif] substantiu masculí
PLURAL mwyafrifau
[ mui-av- ri -ve]
1
majoria = la part més gran, més de la meitat
y mwyafrif o bobl Cymru la majoria
dels gal·lesos (“del poble de Gal·les”)
y mwyafrif ohonom la majoria de
nosaltres
Mae diwrnod gwaith mwyafrif athrawon yn
un hir a blinderus
El dia laboral de la majoria dels professors és llarg i cansat
2
majoria – la quantitat que és la diferència entre una part més gran i una part
més petita
3
majoria (en una elecció) més de la meitat dels vots
mwyafrif llethol majoria aclapadora
mwyafrif llwyr majoria absoluta
trwch blewyn o fwyafrif majoria motl
estreta
mwyafrif bychan majoria petita
ETIMOLOGIA: (mwyaf forma superlativa
= el més) + mutació suau + (rhif =
número, quantitat )
mwyafswm [
mui- av -sum] substantiu masculí
PLURAL mwyafsymiau
[ mui-av- søm -ye]
1
quantia màxima
ETIMOLOGIA: (mwyaf forma superlativa
= el més) + (swm = suma )
mwyalch [MUI alkh] (f) =
"mw¡alchen" merla
- mwyalch Cilgwri [mui alkh kiil GU
ri] (f) (mite) la merla de la península de Cilgwri
mwyalchen, mwyalchod [mui AL khen,
mui AL khod] (f) merla
mwyaren ddu, mwyar duon [mui a ren
DHII, mui ar DI on] (f) móra
mwydo [MUI do] (v) posar en remull
mwydyn, mwydod [MUI din, MUI dod]
(m) cuc
mwyn [MUIS] (adj) 1 (persona)
gentil, amable 2 (temps) bla
mwynaidd [
mui -nedh] adj
1 tendre
bod
mor fwynaidd â’r oen “ser tan
tendre com un xai”
ETIMOLOGIA: (mwyn = tendre) + (-aidd sufix per formar adjectius)
mwynhau [muin HAI] (v) divertir-se
mwynlong [
muin -long] femení
PLURAL mwynlongau
[ muin- lo -nge]
1 ??vaixell portador de mineral
ETIMOLOGIA: (mwyn = mineral) +
mutació suau + (llong = vaixell)
mwys [MUIS] (adj) ambigu
mydgard
[ mød -gard] substantiu masculí
PLURAL mydgards
[ mød -gards]
1
(col·loquial) parafang; forma estàndard: gard
olwyn
gpc
ETIMOLOGIA: anglès mudguard (=
parafang)
Myf [MØV] (f) nom de dona - forma
curta de Myfanwy
Myfanwy [mø VA nui] (f) nom de donay
myffin, myffins [MØ fin, MØ fins]
(m) panet dolç
myffler, myfflers [MØF ler, MØF
lers] (mf) bufanda
myfi [mø VII] (pronom) jo
myfyriwr, myfyrwyr [mø VØR yur, mø
VØR wir] (m) estudiant
Myfyr [MØ vir] (m) nom d'home (llatí
- memoria)
Myfyr
Morganwg [ mø-vir mor-ga-nug] X
1
Myfyr Morganwg (Evan Davies, 1801-1888), un membre de Clic y Bont ("(la)
colla (de)l Pont”, és a dir de la ciutat de Pont-y-pridd) una colla de poetes i
músics d'aquest lloc dels voltants al del segle 1800.
Cyfansoddwyd y llinellau tyner a ganlyn
yn haf y flwyddyn 1837 gan Ieuan Myfyr a alwyd ar ol hyny Myfyr Morganwg
(Archdderwydd, Pontypridd). Yr oedd yn byw ar y pryd yn Ngwern Tarw, Pencoed.
Ganwyd ef Dydd Hen Nadolig, 1800. Bu farw Chwefror 23, 1888, yn Heol y Felin,
Pontypridd. Mae ei fedd ar y llaw dde wrth y fynedfa i gladdfa Eglwys Glyntaf,
Morganwg. (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899. Tudalen 97)
Les línies tendres a continuació van ser fetes a l’estiu de l’any 1837 per
Ieuan Myfyr wue es deia després d’això Myfyr Morganwg (Arcadruida, de la ciutat
de Pont-ty-pridd). En aquella època vivia a (la granja de) Gwerntarw, (del
poble de) Pen-coed. Va néixer al Vell Dia de Nadal, 1800. Va morir el 23
February 1888, a Heol y Felin, Pont-ty-pridd. La seva tomba és a la dreta de
l’entrada del cementiri de l’església de Glyn-taf, Morgannwg
Cyfansoddwyd y llinellau tyner a ganlyn
yn haf y flwyddyn 1837 gan Ieuan Myfyr a alwyd ar ol hyny Myfyr Morganwg
(Archdderwydd, Pontypridd). Yr oedd yn byw ar y pryd yn Ngwern Tarw, Pencoed.
Ganwyd ef Dydd Hen Nadolig, 1800. Bu farw Chwefror 23, 1888, yn Heol y Felin,
Pontypridd. Mae ei fedd ar y llaw dde wrth y fynedfa i gladdfa Eglwys Glyntaf,
Morganwg. (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899. Tudalen 97)
The following tender lines were composed in the summer of the year 1837 by
Ieuan Myfyr who was called after that Myfyr Morganwg (Archdruid,
Pont-ty-pridd). He lived at the time at Gwerntarw, Pen-coed. He was born on Old
Christmas Day, 1800. He died 23 February 1888, in Heol y Felin, Pont-ty-pridd.
His grave is on the right-hand side by the entrance to the cemetery of Glyn-taf
church, Morgannwg (Glamorgan).
mygu [ mø-gi ] verb
1 (verb sense objecte) fumar, fumejar, produir fum
roedd shimneiau’r tai yn mygu les
ximeneies de les cases fumaven
roedd y lamp olew yn mygu la làmpera
d’oli fumejava
2 (verb sense objecte) (Gal.les del sud-est) fumar (tabac)
mycu pib
fumar amb pipa
(al sud-est, una “g” inicial d’una consonant final és regularment “c”)
3 (verb sense objecte) (verb amb objecte) asfixiar, sufocar
roeddwn i bron â mygu estava a punt
d’asfixiar-me
'Fedrwn i ddim cael fy ngwynt, ro'n i'n
pesychu ac yn mygu
No podia respirar normalment, tosia i m’asfixia
Mygodd ei hun mewn mwg car
Es va suicidar amb el fum del cotxe
4 (verb amb objecte) ofegar (un so)
ond roedd y gwaedd wedi ei fygu gan y
cadach yn ei geg
però la crida va ser sufocat perl drap a la seva boca
mygu pob sôn am rywbeth posar terra
al damunt (d’alguna cosa) (“asfixiar tot esment d’alguna cosa”)
ETIMOLOGIA: (myg- penult form de la
síl.laba penúltima de mwg = fum) + (-u sufix per formar verbs)
mygydau [mø GØ de] (pl) vegeu: mwgwd [MU gud]
mymi
[ mø-mi ] substantiu masculí
PLURAL mwmïaid,
mymïod [ mu-mî-ed, mu-mî-od]
1
mòmia = cos preservat, particularment com a l’Engipte antic
ETIMOLOGIA: anglès mummy <
francès momie < llatí mumia < àrab mûmiyah (= asfalt) < pers mûm
(= cera)
NOTA: (1) També mwmi. (2)
Col·loquialment – plural: mymis
mymryn, mymrymau [MØM rin, møm RØ me]
(m) mica, partícula (mymryn < mymr)
myn, mynnod (myn gafr) [MIN, MØ nod
(min GA var)] (m) cabrit
mynach, mynachod [MØ nakh, mø NA
khod] (m)
1 monjo
2 bod mor ddifrifol â mynach
dir de veritat, no estar de broma
Tybiai ei frawd a’r gweinidog mai cellwair oedd, ond
yr oedd Ifan mor ddifrifol â mynach El seu germà i el ministre pensàven que estava de
broma, però ho deia de veritata (“estava tan seriós com un monjo”)
mynd [MIND] (v)
1 anar
2 Dyna fynd y mae’r amser Com vola el temps
3 mynd yn ynfyd wallgo’ posar-se
furibund (“anar boig dement”)
mynd â [MIND aa] (v)
1 portar (“anar amb”)
2 mynd â rhywun i’r carchar portar
algú a la presó
Aed ag ef i’r carchar Va ser portat
al presó
mynd â'ch bryd [
mind aakh briid ]
1 seduir, ser-li molt interessant
Aethpwyd â ni flaen y cwm. Dau beth a
aeth â'm pryd – adeilad hen fracty Rhymni, a’r Drenewydd, neu ‘Butetown’ yn ôl
y Saeson, dros yr afon
Ens van portar fins al capdemunt de la vall. Vaig trobar dues coses molt
interessants – l’antiga cerveseria de Rhymni, i Y Drenewydd, o ‘Butetown’
segons els anglesoparlants, a l’altre costat del riu.
mynd ar dân [mind
ar daan] verb
1 prendre foc
Gofynnais i'r dyn siwrin beth fyddai'n
digwydd pe bai fy nhy'n mynd ar dân
Vaig preguntar l'home d'assegurances que passaria si la meva casa s'hi calés
foc
ETIMOLOGIA: "anar sobre foc" (mynd
= anar) + (ar = sobre) + mutació
suau + (tân = foc)
mynd ar droed
[ mind ar droid ] -
1
anar a peu
ETIMOLOGIA: (mynd =anar) + (ar = sobre) + mutació suau + (troed = peu)
mynd ar eich
deudroed [ mind ar økh dei-droid]
-
1 anar a peu (perquè no queda més remei)
ETIMOLOGIA: (mynd = anar) + (ar = el vostre) + (deudroed = dos peus).
mynd ar eich pen [ mind ar økh pen ]
1 mynd ar eich pen i anar de dret a,
anar directe a CAT-Z
1 mynd ar eich pen i col.lisionar
contra CAT-Z
ETIMOLOGIA: (mynd = anar) + (ar = sobre) + (eich = vostre) + (pen =
cap)
mynd ar eich
rhawd [ mind ar økh hraud
]
1
fer la vostra ronda (de vigilància, etc)
ETIMOLOGIA: (mynd =anar) + (ar = sobre) + (eich = la vostra ) + (rhawd
= cwrs)
mynd fel rhuban
[ mind vel hrî -ban]
1 anar amb molta velocitat CAT-Z
ETIMOLOGIA: (mynd = anar) + (fel = com) + (rhuban = cinta)
mynd heibio
1 Dyna
fuan yr â’r amser heibio Com vola el temps
1 wrth
fynd heibio per cert (introduint
un punt en una conversa desviant la conversa del tema del qual es parla)
mynd i bwl o ddagrau [ mind ii bul oo dha -gre]
1 desfer-de en un ma de llàgrimes
ETIMOLOGIA: (“anar a un atac de llàgrimes”) (mynd = anar) + (i = a) +
mutació suau + (pwl = atac) + (o = de) + mutació suau + (dagrau = llàgrimes)
mynd i fyny'r
ffordd bren [MIND i VØ nir fordh BREN]
(frase) anar a dormir ("anar pujant la carratera de fusta")
mynd i fyny'r mynydd pren [mind i VØ
nir MØ nidh PREN] (frase) anar a dormir ("anar punant la muntanya de
fusta")
mynd i gadw [mind i GA du] (frase)
anar a dormir ("anar a guardar-se")
mynd i ganlyn y
llif [ mind i ga –lin ø lhiiv]
1 fer allò que fa la majoria, seguir la moda
ETIMOLOGIA: “anar a seguir el flux” (mynd
= anar) + (i = a) + mutació suau + (canlyn = seguir) + (y = el) + (llif = flux, corrent).
mynd i glwydo
[mind i GLUI do] (frase) anar a dormir
("anar a ajocar-se")
mynd i
wrthdrawiad â [ mind ii urth-
drau –yad aa]
1 col.lisionar contra
ETIMOLOGIA: (mynd = anar) + (i = a) + mutació suau + (gwrthdrawiad = impacte, col.lisió) + (â = amb)
mynd i'r lle
sgwâr [ mind iir lhee skwaar ]
1 (Gal·les del Nord) anar al llit
ETIMOLOGIA: “anar all lloc cuadrat” (mynd
= anar) + (i’r = al) + (lle = lloc) + (sgwâr = quadrat)
mynd rhwng eich
bysedd [ mind hrung økh bø
-sedh]
1 escapar-vos dels dits
ETIMOLOGIA: (mynd = anar) + (rhwng = entre) + (eich = vostre) + (bysedd
dits, plural de bys = dit)
mynd yn
blorod [ mind øn blo
-rod]
1 tenir una florida de grans
ETIMOLOGIA: (mynd = anar) + (yn = enllaç davant adjectiu o
substantiu) + mutació suau + (plorod
= grans, plural de ploryn = gra)
mynd yn draed
moch [mind øn draid mookh
]
1 (reunió, etc) acabar fet un garbuix (?)
mynd yn draed moch ar acabar
malament per (algú)
mi eith yn draed moch arnon ni os na
frysiwn ni tot s’acabarà malament per nosaltres si no fem pressa
ETIMOLOGIA: “esdevenir peus de porcs” (mynd
yn = anar; esdevenir) + mutació suau + (traed = peus) + (moch =
porcs) Es diu que l’expressió vé del fet que un porc que intenta nedar es talla
el coll amb els seus peus
mynd yn rhy
ffond o'i lasied [mind øn rhii FOND oi LA
shed] (frase) fer-se alchòlic ("anar massa aficionat del seu got (de
cervesa)")
mynd yn ynfyd
wallgo’ [mind øn øn-vid walh-go]
1 mynd yn ynfyd wallgo’ posar-se furibund (“anar boig dement”)
ETIMOLOGIA: (mynd = anar) + (yn partícula predicative) + (ynfyd adjectiu = boig, dement) +
mutació suau + (gwallgof = adjectiu
= boig, dement)
mynd yn ysglyfaeth i [mind øn ø SKLØ
veth i] (frase) fer-se víctima de
mynedfa, mynedféydd [mø NED va, mø
ned VEIDH] (f) entrada, porta d'entrada
mynegai
[mø nê -gai] substantiu masculí
PLURAL mynegeion
[mø-ne-gei-on]
1
índex
mynegai pen bawd índex retallat
difynegai sense índex
heb fynegai sense índex
cerdyn mynegai carta d’índex
nid oes mynegai iddo no té índex
(USA: concordance = alphabetical index of subjects or topics)
ETIMOLOGIA: myneg- (arrel de mynegi = indicar) + (-ai sufix).
(1) mynegi < mynag (forma de manag =
informació, indicació) + (-i sufix
per formar verbs)
Cf bretó meneg (= menció), menegiñ (= mencionar), meneger (= índex)
mynegi [mø NE gi] (v) indicar
mynegrif [
neg -riv] substantiu femení)
PLURAL mynegrifoedd
[mø-neg-rî-vodh]
1 índex
mynegrif defnyddwyr índex de preus
al consum
ETIMOLOGIA: (myneg- arrel de mynegiç = indicar) + mutació suau + (rhif = número )
myngau [MØ nge] (pl) vegeu: mwng
[MUNG]
mynnu [MØ ni] (v)
1 insistir
mynnu ufudd-dod demanar
l’obedència
2 voler
’Fynnwn i ddim i neb wybod amdano
No vull que algú en sapigui d’això
mynwent, mynwentydd [MØN went, mØn
WEN tidh] (f) cementiri
mynwentol
[ møn-wen-tol] adj
1 de cementiri
llais mynwentol veu cavernosa
ETIMOLOGIA: (mynwent = cementiri) +
(-ol sufix per formar adjectius)
mynwes, mynwesau [MØN wes, møn WE
se] (f) pit, sina
mynych [MØnikh] (adj) freqüent
mynychu [mø NØ khi] (v) freqüentar
mynydd, mynyddoedd [MØ nidh, mø NØ
dhodh] (m) 1 muntanya 2 erm
- pen y mynydd [pen ø MØ nidh] (m)
cim de la muntanya
Mynydd-bach [[MØ-nidh BAAKH] (f)
ST/4894 poble de Sir Fynwy ("comtat de Mynwy"), Gal·les del Sud-est.
4km a l'est de Cas-gwent
Mynyddyreos
[mø-nidh ør ê-os] -
1 nom de carrer de Dinas (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: (“(el) turó / (la) muntanya (de)l rossinyol”) (mynydd = turó / muntanya) + (yr
article definit) + (eos = rossinyol)
mynyglau [mø NØ gle] (pl) vegeu:
mwnwgl [mu NU gul]
Myrddin [MØR dhin] (m) 1 nom d'home
2 nom del mag del rei Artur
___________________________________________________________________________
adolygiad
diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05
___________________cod y gornel / codi del racó:_________
__________________________________________________
(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi
ar 2007-04-05)
(= nombre de vegades que
s'ha accedit a aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________