http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_p_2632c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
P |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants |
(delw 0275)
Cysylltwch â ni trwy’r llyfr
ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través
del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q 2632c ..... PL 2633c ..... R 2634c ..... S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V W X Y Z 2638c
p
Paraules del celta comú amb “kw” inicial tenen una
ççp-ççç inicial a les llengües britàniques (gal·lès, còrnic, bretó); de vegades
correspon a una ççc-çç [k] inicial a les llengües hibèrniques (irlandès,
escocès, manx)
|
gal·lès |
irlandès |
|
pedwar (= quatre) |
ceathair (= quatre) |
|
pen (= cap) |
ceann (= cap) |
|
pridd (= terra) |
cré (= terra) |
|
pryd (= aspecte, aparença) |
cruth (= aspecte, aparença) |
|
pryf (= animal, insecte) |
cruimh (= cuc) |
|
pump (= cinc) |
cóig (= cinc) |
|
pwy (= qui) |
cé (= qui) |
|
pwyll (= sentit, raó) |
ciall (= sentit, significat) |
:_______________________________.
p
1 La p celta inicial no hi és a les
llengües celtes modernes; correspon a la ‘p’ de les llengües llatines
..1/ adain = ala < britànic <
celta *patanî
L’element
ad- es troba també en adar = ocells, ehedeg = volar, edn =
ocell;
cf llatí penna = ploma, peto dirigir-se, exigir
..2/ eiddew = heura; britànic < *edenn- < celta *pedenn- < indoeuropeu *ped-
= lligar,
..3/ eira = neu; britànic < celta
*argy- < indoeuropeu *pargy-
..4/ wyr = nét; Cf irlandès ó < ua (= nét; originalment descendant); llatí puer (= nen, nena; fill), grec pais,
paidós (= nen, nena)
pab [paab] substantiu masculí
PLURAL pabau
[pâ -be]
1 papa = el bisbe de Roma com a cap de l'església catòlica
2 col·loquial sacerdot
catòlic
3 Gal·les del Nord capel Pab nom faceciós per una esglèsia
catòlica ("capella (del) Papa")
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí papa < grec pappas (=
pare)
De la mateixa arrel britànica: còrnic pab
(= papa), bretó pab (= papa); manx paab (= papa)
:_______________________________.
pabell, pebyll [PÂ belh, PÊ bilh]
substantiu femení
1 tenda
2
tabernacle
pabell y cyfarfod (Exodus 29:42), -
el tabernacle de la congregació preparat per Moisès per que el poble es trobi
amb Déu
Salmau 27:3 Pe gwersyllai llu i’m herbyn,
nid ofna fy nghalon: pe cyfodai cad i’m herbyn, yn hyn mi a fyddaf hyderus.
27:4 Un peth a ddeisyfais i gan yr
ARGLWYDD, hynny a geisiaf; sef caffael trigo yn nhŷ yr ARGLWYDD holl
ddyddiau fy mywyd, i edrych ar brydferthwch yr ARGLWYDD, ac i ymofyn yn ei
deml. 27:5 Canys yn y dydd blin y’m
cuddia o fewn ei babell: yn nirgelfa ei babell y’m cuddia; ar graig y’m cyfyd
i.
Salms 27:3, :3, :5
pac popeth [ pak po -peth] substantiu masculí
PLURAL paciau
popeth [ pak-ye po -peth]
1 (mena de bossa)
ETIMOLOGIA: “bossa (de) tot” (pac =
bossa) + (popeth = tot)
pagan
[pâ -gan] substantiu masculí
PLURAL paganiaid
[pa-gan-yed]
1 pagà = persona que adolava els déus romans o grecs
2 pagà – un que no va a missa
hen bagan yw e és pagà (“és un vell
pagà”) – no practica la fe cristiana, no creu en Déu
ETIMOLOGIA: (pagan = pagà, persona
pagana) + (-aidd sufix per fer
adjectius)
:_______________________________.
1 pâl
[paal] substanti masculí
PLURAL palau [pâ -le]
1 pal
2 zona de Maldwyn, de la comarca de Powys pâls = estacada, tancat de pals
3 obsolet estacada, lloc
dins una barrera d'estaques
Història Y Pâl "The Pale",
l'estacada = la zona anglesa d'Irlanda, al voltant de Baile Átha Cliath
4 obsolet lloc tancat - un
camp, un parc
5 Y Palau ("els pals")
(col·loquialment Y Pale [pâ-le]) nom
d'una casa pairal de Llandderfel, Gwynedd
ETIMOLOGIA: anglès pale (ara {peil}, però antigament {paal} < 1300+ francès antic pal < llatí palus (= pal)
:_______________________________.
pâl [paal]
substantiu femení
PLURAL palau
[pâ -le]
1 pala = eina per a cavar
2 dyn y bâl enterramorts (“(l’) home
(de) la pala”)
3 galw pâl yn bâl dir pa al pa i vi
al vi, parlar clar
ETIMOLOGIA: gal.lès pâl <
britànic
de la mateixa arrel britànica: bretó pal
; còrnic pal
palasty [pa-la-sti]
substantiu masculí
PLURAL palastai [pa-la-stai]
1 casal; en literatura una forma errònia en comptes
de ‘plasty’ del segle 1800.
Yn agos i’r “Capel Bach” ar fron y cae rhwng yr heol o’r Cymmer a’r heol i
Donyrefail saif hen balasdy a elwir y Capel Mawr (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl. Thomas Morgan. 1899,
Caerdydd. Tudalen 28)
A
prop del Capel Bach (“la petita capella”) al cim del camp entre la carretera de
Y Cymer a Tonyrefail es troba el casal antic anomenat Capel-mawr (“la gran
capella”)
ETIMOLOGIA: (1) Casal és plas (de l’anglès [plaas] ‘place’ = casal; en
anglès d’avui en dia [pleis] ‘place’ = lloc, residència).
..2/ hi ha també una forma composta (plas = casal) + mutació suau + (ty
= casa) > plasdy > plasty (= casal) (la mutació suau es
perd sot la influència de la ‘s’)
..3/ contracció de (p + vocal + l) sobretot ocurreix de vegades en gal·lès
col·loquial : exemples són (1) paladur > pladur (= dalla), (2)
pa le (= quin lloc) > ple / ble
..4/ Es pensava (erroniament) que era més aviat etimologicament p’lasty <
palasty (amb palas = palau com a primer element)
:_______________________________.
pálindrom [pa-lin-drom] substantiu masculí
PLURAL palindromau
[pa-lin-dro-me]
1 palíndrom - una paraula o expressió que té la mateixa seqüència de
lletres llegida tant de l'esquerre a la dreta com de la dreta a l'esquerre.
which has the same sequence of letters read left to right and right to left
(such as in English "Madam I'm Adam"). Eixamples en gal·lès ón "lladd dafad ddall" (matar / sacrificar una ovella cega) i
"gwr drwg" (home dolent;
(el) demoni)
ETIMOLOGIA: gal·lès < anglès < grec palindromos
córrer darrera ún altre cop
palmant [pal
-mant] substantiu masculí
PLURAL palmentydd
[ pal-men-tidh ]
1 vorera
Roedd y dorf yn llanw’r palmentydd
La multitud omplia les voreres
palmentydd aur voreres d’or
2 (obsolet) (topònims) camí empedrat
ETIMOLOGIA: palmant < palment < *pawment < anglès pavment
(pavement) (=camí empedrat, vorera)
:_______________________________.
pam [PAM] (adv)
1 per què?
:_______________________________.
pan [PAN] (conj) quan
:_______________________________.
panasen, panas [pa NA sen, PA nas]
substantiu femení
1 xirivia
:_______________________________.
paned, paneidiau [PA ned, pa NEID
ye] (mf) = cwpanaid; (Nord) 1 contingut d'una tassa
2 una tassa de te
:_______________________________.
pannu [PA ni] (verb)
1 prepara un teixit (batent-lo, fent-lo encogir o premsant-lo)
:_______________________________.
pansan [pan-san] substantiu masculí
PLURAL pansis
[pan -sis]
1 (Gal·les del Nord) (expressió de menyspreu per un homosexual o home efeminat)
mariqueta
ETIMOLOGIA: pansan (Nord-oest) < pansen (pans- = primera síl·laba de pansi
< anglès pansy flor – pensament;
homosexual) + (-en sufix per formar
substantius femenins)
:_______________________________.
Pantygaseg
[ pant-ø-ga-seg]
1 (ST2599) localitat de la comarca de Torfaen, a 3km a l’oest de la ciutat de
Pont-y-pwl
ETIMOLOGIA: (el) sot (de) l'egua (pant
= sot) + (y = la) + mutació suau + ( caseg)
:_______________________________.
papur, papurau [PA pir, pa PI re]
substantiu masculí
1 paper
- papur gwag [pa pir GWAAG]
substantiu masculí
1 full blanc
- papur gwyn [pa pir GWIN]
substantiu masculí
1 Llibre Blanc
- papur llinellog [pa pir lhi NE
lhog] (*) full amb ratlles
- papur newydd, papurau newydd [pa
pir NEU idh, pa PI re NEU idh] substantiu masculí
1 diari
- papur sugno [pa pir SIG no]
substantiu masculí
1 paper assecant
- papur sgwariau [pa pir SKWAR ye]
(*) full quadrat
:_______________________________.
papuryn, papurau [pa PI rin]
substantiu masculí
1 tros de paper
:_______________________________.
pâr, parau [PAAR, PA re] substantiu
masculí
1 parell
2 parella
:_______________________________.
para / parháu [PA ra / par HAI]
(verb)
1 continuar
2 durar
nwyddau para mercaderies no corruptibles, articles
que es conserven bé “bens (de) durar” (nwyddau
= bens, articles) + (para = durar)
para byth durar per sempre
ei enw a bery byth el seu nom durarà
per sempre
NOTA: tercera persona singular, present-futur: (literari) pery, col.loquial pariff,
parith durarà
:_______________________________.
parablu [pa RA bli] (verb)
1 parlar
:_______________________________.
parablus [pa RA blis] (*) loquaç,
parlador
:_______________________________.
parablwr, parablwyr [pa RA blur, pa
RABL wir] substantiu masculí
1 xerrador
:_______________________________.
paradwys [pa RA duis] substantiu
femení
1 Paradís
:_______________________________.
paraffanalia [pa ra fa NAL ya] (pl)
1 trastets
:_______________________________.
páraffin [PA ra fin] substantiu
masculí
1 parafina
:_______________________________.
páragraff, paragraffau [PA ra graf,
pa ra GRA fe] substantiu masculí
1 paràgraf
:_______________________________.
paratói [pa ra TOI] (verb)
1 preparar, enllistir
:_______________________________.
parc, parciau [PARK, PARK ye]
substantiu masculí
1 parc
- ceidwad y parc [keid wad ø PARK]
substantiu masculí
1 guàrdia d'un parc
- parc busnes, parciau busnes [park
BI snes, park ye BI snes] substantiu masculí
1 parc de negocis
- parc ceir, parciau ceir [park
KEIR, park ye KEIR] substantiu masculí
1 parking, aprcament
:_______________________________.
parca, parcas [PAR ka, PAR kas]
substantiu masculí
1 parka (caçador)
:_______________________________.
Parc Buddug
[park bî -dhig] substantiu
masculí
1 parc públic de Caer-dydd
ETIMOLOGIA: traducció del nom anglès “Victoria Park”
:_______________________________.
Parcbuddug
[park bî -dhig] substantiu femení
1 districte de la ciutat de Caer-dydd
ETIMOLOGIA: Vegeu l’entrada anterior
NOTA: noms de districte s’escriuen com a una sola paraula – per tant Parcbuddug
:_______________________________.
Parcbychan
[ park- bø -khan] -
1 nom de carrer, Glynebwy (comarca de Blaenau Gwent)
ETIMOLOGIA: ‘tancat petit’ (parc =
tancat) + (bychan = petit)
parcffordd [ park-fordh]
substantiu femení
PLURAL parcffyrdd
[ park-firdh ]
1 avinguda arbrada
ETIMOLOGIA: (parc = tancat) + (ffordd = carretera)
:_______________________________.
parch [PARKH] substantiu masculí
1 respecte
:_______________________________.
parch = parchedig [par KHE dig]
(abreviatura) Y Parch. Jon Hywel = Y Parchedig Jon Hywel
:_______________________________.
parchedig [par KHE dig] (adjectiu)
1 respectat
2 (títol de ministre religió no-conformista) Y Parchedig Mihangel Owen, Y
Parch. Mihangel Owen
:_______________________________.
Parïaid
[pa- rî-ed]
1 Y Parïaid els de cognom
Parri, la família Parri; plural de Parri
:_______________________________.
parcio [PARK yo] (verb)
1 aparcar
:_______________________________.
pardwn? [PAR dun] (frase)
1 com diu? Com dieu? Com dius?
:_______________________________.
pared, parwydydd [PA red, pa RUI
duidh] substantiu femení
1 paret (interna)
:_______________________________.
parlwr, parlyrau [PAR lur, par LØ
re] substantiu masculí
1 sala d'estar
parlyrau
[par-lø-re]
1 sales d’estar; plural de parlwr
:_______________________________.
parod [PA rod] (adjectiu)
1 a punt, preparat
bod yn barod i’r seilam ser boig per tancar (“ser a punt per
al manicomi”)
(A la revista Llafar Gwlad (“llengua del país”, gal.lès parlat”), número 73,
Haf (estiu) 2001
Ysbyty Meddwl Gogledd Cymru (neu’r
Seilam i bobl leol)
L’Hospital Mental de Gal.les del Nord (o el “seilam” per als locals)
2 ateb parod resposta immediata
:_______________________________.
parot,
parotiaid [PA rot, pa ROT yed] substantiu masculí
1 lloro
:_______________________________.
parsel, parseli / parselau [PAR sel, par SE li / par SE le] substantiu
masculí
1 parcel·la
Y Parselcanol [par-sel-ka-nol]
1 SN 6381 localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del
Sud-oest
1 parròquia
ETIMOLOGIA: “la parcel·la (de terra) mitjana” (y article definit) + (parsel
= parcel·la) + (canol = mitjà)
:_______________________________.
parth,
parthau [PARTH, PAR the] substantiu masculí
1 part
2 regio 3 llar (Sud-est)
parthenw [parth-e –nu] substantiu masculí
PLURAL parthenwau
[ parth-en –we]
1 nom de domini
– nom que loacalitza una organització a la xarxa d’Internet (www.estelnet.com)
Gallem hefyd brynu parthenwau megis .com
neu .co.uk ar eich rhan a chyfeirio'r URL i'ch safle. (Citació de la Web de “GweFus”) Podem
també comprar noms de domini com ara .com or .co.uk per part vostra i dirigir
l’URL a la vostra web
ETIMOLOGIA: (parth = regió, domini)
+ (enw = nom)
parthlen
[parth -len substantiu masculí
PLURAL parthlenni
[parth- le -ni]
1 mapa (neologisme del segle 19 que no es fa servir al gal·lès
d’avui en dia; la paruala moderna és map)
ETIMOLOGIA: (parth = regió) + mutació suau + (llen = full de
paper)
:_______________________________.
parti, partïon [PAR ti, par TI on]
substantiu masculí
1 festa
:_______________________________.
partïon [par TI on] (pl)
1 forma plural; vegeu: parti
:_______________________________.
parwydwydd [pa RUI duidh] (pl)
1 forma plural; vegeu: pared
:_______________________________.
pasg, Y [PASK] substantiu masculí
1 la Setmana Santa
:_______________________________.
pasgedig [pa SKE dig] (adjectiu)
1 (Bíblia) engreixat; y llo pasgedig = el vedell pasgedig (Bible) fattened; y
llo pasgedig = the fattened calf
:_______________________________.
pasio [PAS yo] (verb)
1 passar
:_______________________________.
pasport, pasportiau [PA sport, pa
SPORT ye] substantiu masculí
1 passaport
:_______________________________.
past [PAST] substantiu masculí
1 pasta
past
[ past ] substantiu masculí
PLURAL: pastau
[ pa -ste]
1 pasta
2 past dannedd [past DA nedh] = pasta de dents, pasta dentifrícia
3 past blawd pastetes
4 brillant d'imitació
5 pasta, picat;
past caws [past KAUS] substantiu masculí
1 pasta/picat de formatge
past cig [past KIIG] substantiu
masculí
1 pasta/picat de carn
past pys daear [past piis DEI ar]
substantiu masculí
1 pasta de cacuets
past pysgod [past PØ skod]
substantiu masculí
1 pasta/picat de peix
past samwn = picat de salmó
ETIMOLOGIA: anglès paste <
francès antic paste (= pasta)
< llatí tardà pasta
< grec pasta (= farinetes
d'ordi), plural neutre de pastos (=
escampat, salat)
< passein (= escampar).
En francès modern paste > pâte
NOTA: A Gal·les del Nord, com altres monosíl·labes amb –st, té vocal llarga: pâst
:_______________________________.
pastai, pasteiod [PA ste, pa STEI
od] substantiu femení
1 torta
- pastai afalau [pa ste a VA le]
substantiu femení
1 torta de pomes
- pastai datw [pa ste DA tu]
substantiu femení
1 torta de patates
- pastai fwyar [pa ste VUI ar]
substantiu femení
1 torta de mores
- pastai gig [pa ste GIIIG]
substantiu femení
1 torta de carn
- pastai gig llo [pa ste giig LHOO]
substantiu femení
1 torta de carn de vedell
- pastai stec a lwlod [pa ste STEEK
a LU lod] substantiu femení
1 torta de bifstec i ronyons
:_______________________________.
pastwn, pastynau [PA stun, pa STØ
ne] substantiu masculí
1 bastó
:_______________________________.
Patagonia [pa ta GON ya] substantiu
femení
1 la Patagònia
:_______________________________.
patio, patios [PAT yo, PAT yos]
substantiu masculí
1 pati
:_______________________________.
patrwm, patrymau [PA trum, pa TRØ
me] substantiu masculí
1 model, patró
:_______________________________.
pau, peuoedd [PAI, PEI odh]
substantiu femení
1 (obsolet) país; al himne nacional de Gal·les
- fy mhur hoff bau = el meu país profundament estimat; del llatí, = català
'pagès'
:_______________________________.
paun,
peunod [PAIN,
1 paó
:_______________________________.
pawb [PAUB] (pronom)
1
tothom
Daw ei dro i bawb cada porc té el seu Sant Antoni
(“vindrà el seu torn a tothom”)
2 bawb (vocatiu, amb
mutació suau) tots, tots vosaltres
:_______________________________.
pawen, pawennau [PAU en, pau E ne]
substantiu femení
1 pota, arpa, garra
:_______________________________.
pawl [PAUL] substantiu masculí
1 nom d'home
- Pau
:_______________________________.
pe [PE] (conj) si
:_______________________________.
pe baech chi [pe BAI khi] (verb)
1 si fóssiu / estiguéssiu
:_______________________________.
pe baech chi ddim [pe BAI khi DHIM]
(verb)
1 si no fóssiu / estiguéssiu
:_______________________________.
pe bae fe [pe BAI] (verb)
1 si fós / estigués (ell)
:_______________________________.
pe bae fo [pe BAI vo] (verb)
1 si fós / estigués (ell) (Nord)
:_______________________________.
pe bae hi [pe BAI hi] (verb)
1 si fós / estigués (ella)
:_______________________________.
pe baen nhw [pe BAI nu] (verb)
1 si fóssin / estiguéssin
:_______________________________.
pe baen nhw ddim [pe BAI nu DHIM]
(verb)
1 si no fóssin / estiguéssin
:_______________________________.
pe baen ni [pe BAI ni] (verb)
1 si fóssim / estiguéssim
:_______________________________.
pe baen ni ddim [pe BAI ni DHIM]
(verb)
1 si no fóssim / estiguéssim
:_______________________________.
pe baet ti [pe BAI ti] (verb)
1 si fóssis / estiguéssis
:_______________________________.
pe baet ti ddim [pe BAI ti DHIM]
(verb)
1 si no fóssis / estiguéssis
:_______________________________.
pe bai fe ddim [pe BAI ve DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (ell)
:_______________________________.
pe bai fo ddim [pe BAI vo DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (ell) (Nord)
:_______________________________.
pe bai hi ddim [pe BAI hi DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (ella)
:_______________________________.
pe basach chi [pe BA sa khi] (verb)
1 si fóssiu / estiguéssiu (Nord-oest)
:_______________________________.
pe basach chi ddim [pe BA sa khi
DHIM] (verb)
1 si no fóssiu / estiguéssiu (Nord-oest)
:_______________________________.
pe basa fo [pe BA sa vo] (verb)
1 si fós / estigués (ell) (Nord)
:_______________________________.
pe basa fo ddim [pe BA sa vo DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (ella) (Nord)
:_______________________________.
pe basa fo ddim [pe BA sa vo DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (ell) (Nord)
:_______________________________.
pe basa hi [pe BA sa hi] (verb)
1 si fós / estigués (ella)
:_______________________________.
pe basa hi ddim [pe BA sa hi DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (ella) (Nord-oest)
:_______________________________.
pe basan nhw [pe BA sa nu] (verb)
1 si fóssin / estiguéssin (Nord-oest)
:_______________________________.
pe basan nhw ddim [pe BA sa nu DHIM]
(verb)
1 si no fóssin / estiguéssin (Nord-oest)
:_______________________________.
pe basan ni [pe BA sa ni] (verb)
1 si fóssim / estiguéssim (Nord-oest)
:_______________________________.
pe basan ni ddim [pe BA sa ni DHIM]
(verb)
1 si no fóssim / estiguéssim (Nord-oest)
:_______________________________.
pe basat ti [pe BA sa ti] (verb)
1 si fóssis / estiguéssis (Nord-oest)
:_______________________________.
pe basat ti ddim [pe BA sa ti DHIM]
(verb)
1 si no fóssis / estiguéssis (Nord-oest)
:_______________________________.
pe basech chi [pe BA se khi] (verb)
1 si fóssiu / estiguéssiu
:_______________________________.
pe basech chi ddim [pe BA se khi
DHIM] (verb)
1 si no fóssiu / estiguéssiu
:_______________________________.
pe base fe [pe BA se ve] (verb)
1 si fós / estigués (ell)
:_______________________________.
pe base fe ddim [pe BA se ve DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (ella)
:_______________________________.
pe base fo [pe BA se vo] (verb)
1 si fós / estigués (ell)
:_______________________________.
pe base fo ddim [pe BA se vo DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (ell)
:_______________________________.
pe base hi [pe BA se hi] (verb)
1 si fós / estigués (ella)
:_______________________________.
pe base hi ddim [pe BA se hi DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (ella)
:_______________________________.
pe basen nhw [pe BA se nu] (verb)
1 si fóssin / estiguéssin
:_______________________________.
pe basen nhw ddim [pe BA se nu DHIM]
(verb)
1 si no fóssin / estiguéssin
:_______________________________.
pe basen ni [pe BA se ni] (verb)
1 si fóssim / estiguéssim
:_______________________________.
pe basen ni ddim [pe BA se ni DHIM]
(verb)
1 si no fóssim / estiguéssim
:_______________________________.
pe baset ti [pe BA se ti] (verb)
1 si fóssis / estiguéssis
:_______________________________.
pe baset ti ddim [pe BA se ti DHIM]
(verb)
1 si no fóssis / estiguéssis
:_______________________________.
pe baswn i [pe BA su ni] (verb)
1 si fós / estigués (jo)
:_______________________________.
pe baswn i ddim [pe BA su ni DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (jo)
:_______________________________.
pe bawn i [pe BAU ni] (verb)
1 si fós / estigués (jo)
:_______________________________.
pe bawn i ddim [pe bau ni DHIM]
(verb)
1 si no fós / estigués (jo)
:_______________________________.
Pebidiog [pe BID yog] substantiu
femení
1 (Història) "centenar" (cantref) de Dyfed
:_______________________________.
pebyll [PE bilh] (pl)
1 forma plural; vegeu: pabell {·PA belh}
:_______________________________.
pechadur, pechaduriaid [pe KHA dir,
pe kah DIR yed] substantiu masculí
1 pecador
:_______________________________.
pechod, pechodau [PE khod, pe KHO
de] substantiu masculí
1 pecat
:_______________________________.
pechu [PE khi] (verb)
1 pecar
:_______________________________.
pedair [PE der] substantiu femení
1 quatre (4, forma femenina)
:_______________________________.
pedol
[ pê -dol] substantiu femení
PLURAL pedolau [ pe- dô -le]
shoe
1 (cavall, bou) ferradura = plat de ferro en forma de U posat a la peülla per
protegir-la de superfícies pedroses
pedol ceffyl ferradura de cavall
y bedol la ferradura
gosod pedol posar una ferradura
2 nom d’alguna cosa amb forma de ferradura
u bedol namnom de la lletra ‘u’ an
gal·lès. En gal·lès modern al sud del país una ‘u’ i una ‘i’ ténen la mateixa
pronunciació, com que la ‘u’ ha acabat fent-se igual qur la ‘i’ (al nord, la
‘u’ encara té la seva pronunciació original diferenciada). Al sud, per tant,
quan es diu els noms d’aquestes lletres cal d’algna manera descriure-les - ‘i’
és i ddot o i dot (la [i] amb punt) i u
bedol (la [i] en forma de ferradura)
bwa pedol = (Arquitectura) arc
aràbic (“arc (de) ferradura”)
magned pedol imant amb forma de ferradura
3 pedolau = joc en el qual es llencen ferradures a una estaca a terra
4 Y Bedol nom de taverna
..1/ name de taverna de Tal-y-bont (SH7668), comarca de Conwy
..2/ nom de taverna de Pen-y-sarn (SH4690), comarca d’Ynys Môn
..3/ nom de taverna Bethel (SH5265), comarca de Gwynedd, construït el
1989
5 Y Bedol periòdic comunitari en
llengua gal·lesa per la ciutat de Rhuthun i els voltants
ETIMOLOGIA: pedol < pedawl <
*peddawl < britànic < llatí pedâlis
(= del peu) < pês, pedis (=
peu);
De la mateixa arrel llatina: català peu,
anglès pedal (= pedal)
:_______________________________.
Pedr
[ pe -der] substantiu masculí
1 nom d'home = Pere
2 l’apòstol Pere; Simó Pere, pescador de Bethsaida que després era el lídr dels
apòstols
…1 Pedr = Llythyr Cyntaf Pedr
(primera carta de Pere) ,
…2 Pedr = Ail Lythyr Pedr (segona
carta de Pere)
3 Gwyl Bedr = “(la) festa (de)
Pere”, 29 juny
4 Lanbedr = “(l’) església (de)
Pere”. Nom de poble del nom d’una església parroquial
..1/ “Pere2 era freqüent en dedicacions, i en rededicacions substituint sants
de l’església celta, fetes per clèrigues normanda.
..2/ Hi va un canvi d’accent a la forma original Llan-bedr [lhan-bedr]
> Llanbedr [lhan-bedr].
..3/ A gal·lès col·loquial, en polisíl·labes una ‘r’ final després de ‘t’ o ‘d’
es perd (ffenestr (= finestra) > ffenest; rhaeadr (= cascada) > rhaead).
Per tant Llanbed.
..4/ I davant b ocurreix el canvi n > m. Per tant Llambed.
..5/ A Gal·les del
Sud-est, una e a la síl·laba final
és a, i pobles amb aquest nom en
aquesta contrada es diuen Llambad [lham-bad]
Noms amb Llanbedr al sud-est:
..1/ Llanbedr Gwynllw^g [gwin-lhuug] ST2680 “Peterstone Wentloog” (a
la costa entre Caer-dydd i Casnewydd)
..2/ Llanbedr y Fro or Llanbedr ar Elái ST0876 “Peterstone Super
Ely” (al riu Elái entre Llantrisant i Caer-dydd)
..3/ Llanbedr ar Fynydd SS9885
“Peterstone-super-montem” parròquia i restes d’una església al nord de Brynna i
Llanharan. Vegeu Llanbad
5 Tre-bedr [tre-bedr] el nom gal·lès del la ciutat anglesa de Peterborough (una
traducció literal)
6 Ffynnon Bedr
..1/ font de Llanbedr Pont Steffan (comarca de Ceredigion); Nom anglès:
Peterwell
..2/ SN5747 font de Llanbedr y Fro (comarca de Bro Morgannwg)
ETIMOLOGIA: (“(la) font (de) Pere”) (ffynnon
= font) + mutació suau + (Pedr =
Pere)
7 ceiniogau Pedr “(els)
penics (de) Pere” (història) impost anual de cada casa de familia per pagar els
despeses de la Santa Seu
8 Pedr Feudwy Pere l’Ermita (Pedr) + mutació suau + (meudwy = hermita) (c1050-1115)
predicador francès que va liderar una banda de croats pagesos en camí a la
Terra Santa, derrotada i massacrada pels turcs a Europa de l’est
9 Pedr Fawr Pere el Gran
(1672-1725), csar de Rúsia (1682-1725)
10 Eglwys Bedr Església
de Sant Pere
Heol Eglwys Bedr nom de carrer (“(el)
carrer (de) (l’) església (de) Pere”)
..1/ Penárth, comarca de Bro Morgannwg (“St. Peter’s Road”)
..2/ Caer-dydd, comarca de Bro Morgannwg (“St. Peter’s Road”)
..3/ Y Mwmbwls, comarca d’Abertawe (“St. Peter’s Road”)
11 Eglwys Bedr l’església
de Pere a Roma
12 cenhinen Bedr, PLURAL cennin Pedr narcís
(narcissus pseudonarcissus) (“porra (de sant) Pere”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí Petrus < grec Petros
(= roca), traducció de l’aramaic kepha
(= roca). El nom original de l’apòstol era Simó, però Jesús li va donar el nom
aramaic de Kepha.
De la mateixa arrel britànica: bretó Per
(= Pere) < Pezr
de la mateixa arrel llatina: manx Peddyr
(= Pere)
:_______________________________.
pedrog [PE drog] substantiu masculí
1 nom de sant gal·lès
:_______________________________.
pedryn, pedrynod [PE drin, pe DRI
nod] substantiu masculí
1 petrell
:_______________________________.
pedwar [PED war] substantiu masculí
1 quatre (4, forma masculina)
2
gwely pedwar postyn llitotxa (“llit
de quatre pals”)
:_______________________________.
pedwarawd, pedwarawdau [ped WA raud,
ped wa RAU de] substantiu masculí
1 quartet
:_______________________________.
pedwaredd [ped WA redh] (adjectiu)
1 quart substantiu femení
1
:_______________________________.
pedwar mesur ar hugain [PED war ME
sir ar HI gen] substantiu masculí
1 "les vint i quatre mesures", les formes tradicionals de la poesia
gal·lesa
:_______________________________.
pedwerydd [ped WE ridh] (adjectiu)
1 quart substantiu masculí
1
:_______________________________.
pèg, pegiau [PEG, PEG ye] substantiu
masculí
1 (tenda) pal
2 estaca 3 penja-robes 4 clavilla
:_______________________________.
Pegan [PE gan] substantiu femení
1 nom de dona
- forma diminutiva de Marged (= Margarida)
:_______________________________.
Pegi [PE gi] substantiu femení
1 nom de dona
- forma diminutiva de Marged (= Margarida)
:_______________________________.
pèg pabell [peg PA belh] (*) piqueta
:_______________________________.
peidio â [PEID yo] (verb)
1 cessar de
:_______________________________.
peidiwch â sôn [PEID yukh a SOON]
(frase)
1 de res
:_______________________________.
peilot,
peilotiaid [
1 pilot
:_______________________________.
peint, peintiau [PEINT, PEINT ye]
substantiu masculí
1 pinta (mig llitre)
:_______________________________.
peintiwr, peintwyr [PEINT yur, PEINT
wir] substantiu masculí
1 pintor
peirianddryll [ peir-yan-dhrilh ] substantiu masculí
PLURAL peirianddryllau
[ peir-yan-dhrø-lhe]
1 metralleta
ETIMOLOGIA: (peiriann- < peiriannh,
forma de la síl·laba penúltima de peiriant
= màquina) + mutació suau + (dryll =
arma de foc)
:_______________________________.
peiriannau [peir YA ne] (pl)
1 vegeu: peiriant
:_______________________________.
peiriannwr [peir YA nur] substantiu
masculí
1 vegeu: peiriannydd{·
:_______________________________.
peiriannydd, peirianwyr [
1 enjinyer
:_______________________________.
peiriant, peiriannau [PEIR yant,
1 màquina
2
peiriant ceiniogau (“màquina (de)
penics”) màquina papadiners
:_______________________________.
peiriant golchi [PEIR yant GOL khi]
substantiu masculí
1 rentadora
:_______________________________.
peiriant gwerthu
[ peir-yant gwer-thi] substantiu masculí
PLURAL peiriannau
gwerthu [ peir- ya-ne gwer-thi]
1 màquina expenedora = màquina que ven petits productes a canvi de monedes
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès
vending machine (= “màquina de vendre”, distibruidor automàtic)
:_______________________________.
peiriant-saethu [ peir-yant
sei-thi] v;;)
1 metrallar
ETIMOLOGIA: (peiriant = màquina) + (saethu = disparar)
:_______________________________.
peiriant torri bara [peir yan to ri
BA ra] substantiu masculí
1 màquina de tallar pa
:_______________________________.
peiriant torri cig [peir yan to ri
KIIG] substantiu masculí
1 màquina de tallar carn
:_______________________________.
peiriau [PEIR ye] (pl)
1 forma plural; vegeu: pair
:_______________________________.
peisiau [PEIS ye] (pl)
1 forma plural; vegeu: pais
:_______________________________.
peithyn [PEI thin] substantiu
masculí
1 pectina
:_______________________________.
pêl, pelau [PEEL, PE le] substantiu
femení
1 pilota
:_______________________________.
pêl, pelau, peli [PEEL, PE le, PE
li] substantiu femení
1 pilota
2 (a) pêl
droed [peel
DROID] substantiu femení
1 pilota de futbol
(b) pêl-droed [peel
DROID] substantiu femení
1 futbol (joc)
:_______________________________.
pêl-droediwr [peel DROID yur]
substantiu femení
1 futbolista
:_______________________________.
pelen eira [pe len EI ra] substantiu
femení
1 bola de neu
- pelen y llygad [PE len ø LH Ø gad]
substantiu femení
1 globus de l'ull
:_______________________________.
pelen gig
[ pe-len giig] substantiu femení
PLURAL pelenni
cig [ pe- le ni kiig((6)
1 pilota, mandonguilla
ETIMOLOGIA: (pelen = pilota) +
mutació suau + (cig = carn); paraula
calcada de l’anglès ‘meatball’ (meat = carn, ball = pilota)
:_______________________________.
pêl fasged [peel VA sked] substantiu
femení
1 bàsquet
:_______________________________.
pêl rwyd [peel RUID] substantiu
femení
1 (forma de bàsquet)
:_______________________________.
pell [PELH] (adjectiu)
1 lluny
- anghysbell [a NGHØ spelh]
(adjectiu)
1 remot
- pellháu [pelh HAI] (verb)
1 allunyar-se
- pellter [PELH ter] substantiu
masculí
1 distància
- ychydig bellter [ø KHØ dig BELH
ter] substantiu masculí
1 poca distància
:_______________________________.
pêl-rwyd [peel RUID] (*) (forma de
bàsquet)
:_______________________________.
pelten [PEL ten] (*) cop de puny
:_______________________________.
pelydr, pelydrau [PE li dør, pe LI
dre] substantiu masculí
1 feix (de llum)
:_______________________________.
pelydryn [pe LØ drin] substantiu
masculí
1 forma plural; vegeu: pelydr
:_______________________________.
1 pen, pennau [PEN, PE ne] substantiu masculí
1 cap
rhoi eich pen i’w dorri arriscar-se, gosar manifestar una
opinió
2
al cap com a lloc de la intel.ligència
mae mwy yn ei boced nag yn ei ben
ser imprudent amb els diners, tenir molts diners i poc sentit comú (“hi ha més
a la seva butxaca que al seu cap”)
3 final
:_______________________________.
2 pen, pennau [PEN, PE ne] substantiu masculí
1 llapis (de tinta), cf "pìn"
2 pen ysgrifennu [pin ø skri VE ni]
substantiu masculí
1 ploma
:_______________________________.
pen a chlustiau
[ pen-aa- khlist-ye ]
1 “cap i orelles”
siarad ar draws pen a chlustiau
xerrar com una mallerenga / com una cotorra
ETIMOLOGIA: (pen = cap) + mutació
aspirada + (chlustiau = orelles)
penadur
[pe- nâ -dir]substantiu masculí
PLURAL: penaduriaid
[pren-a-dur-yed]
1 (obsolet) cap
Numeri 36.1 Pennau-cenedl tylwyth meibion Gilead, mab Machir, mab Manasse, o
dylwyth meibion Joseff, a ddaethant hefyd, ac a lefarasant gerbron Moses, a
cherbron y penaduriaid, sef pennau-cenedl meibion Israel:
Numbers 36:1 .....
Numeri 32.2 A meibion Gad a meibion Reuben a ddaethant, ac a
ddywedasant wrth Moses, ac wrth Eleasar yr offeiriad, ac wrth benaduriaid y
gynulleidfa, gan ddywedyd...
Numbers 32:2 .....
Diarhebion 28.16 Penadur heb ddeall sydd yn fawr ei drawsedd; ond y neb a
gasao gybydd-dra, a estyn ei dyddiau
Proverbs 28:16 .....
Diarhebion 31.4 Nid gweddaidd i frenhinoedd, O Lemwel, nid gweddaidd i
frenhinoedd yfed gwin; nac i benaduriaid ddiod gadarn
Proverbs 31:4 .....
Pregethwyr 10.4 Pan gyfodo ysbryd penadur yn dy erbyn, nac ymado ^’th le:
canys ymostwng a ostega bechodau mawrion
Ecclesiastes 10:4 .....
ENG-Z
2 (obsolet) director de col·legi
3 (obsolet) moneda d’or anglesa
4 (obsolet) el Senyor, Déu; Jesucrist
Crist ein Penadur Critst el nostre Senyor
ETIMOLOGIA: (pen = cap) + (-adur = sufix per indicar una persona)
:_______________________________.
penaethes
[pe NEI thes] substantiu femení
1 infermera directora
:_______________________________.
penaethiaid [pe NEITH yed] (pl)
1 forma plural; vegeu: pennaeth
:_______________________________.
Pen-allt [pe NALHT] substantiu
femení
1 topònim ("cim de turó")
:_______________________________.
Penalltau [pe NALH te] substantiu
femení
1 topònim
:_______________________________.
Pen-allt Mawr [pe nalht MAUR]
substantiu femení
1 topònim
:_______________________________.
Penaran [pa NA ran] substantiu
femení
1 topònim
:_______________________________.
Penárth [pe NARTH] substantiu femení
1 topònim
- ciutat
:_______________________________.
penben [PEN ben] (adjectiu)
1 gwrthdrawiad penben xoc frontal
penbaladr [ pen- ba -la-dør] adjectiu
1 tot, d’un cap a l’altre
Normalment a l’expressió Cymru benbaladr
tot Gal·les
Glasenwau Gogleisiol o Gymru Benbaladr
Sobrenoms divertits d tot Gal·les (article de Llafar Gwlad (=‘parla (de) país’,
tradició oral,), Gwanwyn (= Primavera) 1985
drwy’r wlad benbaladr a tot el país
ETIMOLOGIA: (”(fins al) cap (del) pal”) (pen
= cap) + mutació suau + (paladr =
pal)
:_______________________________.
Penbedw
[pen BE du] substantiu femení
1 topònim
- ciutat d'Anglaterra (
:_______________________________.
pen blaen ffelt [pin blain FELT]
substantiu masculí
1 llapis de feltre
:_______________________________.
pen-blwydd [pen BLUIDH] (*)
aniversari (de naixement), natalici
- "cap (d') any -d'edat"
- dydd pen -blwydd [diidh pen
BLUIDH] substantiu masculí
1 aniversari (de naixement), natalici
- "dia (del) cap (d') any -d'edat"
:_______________________________.
Pen-bre [pen BREE] substantiu femení
1 poble del sud-est (pen = cap, bre = (obsolet) turó)
:_______________________________.
penbwl [PEN bul] (*) 1 gamarús;
2 capgros (larva aquàtic); 3 (adjectiu)
1 estùpid
:_______________________________.
Pencader [pen KA der] substantiu
femení
1 poble del sud-oest
:_______________________________.
pencadlys, pencadlysoedd [pen KAD
lis, pen kad LØ sodh] substantiu masculí
1 (Militar) quarter general
2 (Policia) commiseria principal 3 (empresa) seu comercial, oficina principal
:_______________________________.
pencampwr, pencampwyr [pen KAM pur,
pen KAMP wir] substantiu masculí
1 campió
:_______________________________.
pencampwraig, pencampwragedd [pen
KAMP wreg, pen kamp WRA gedh] substantiu masculí
1 campiona
:_______________________________.
pencampwriaeth,
pencampwriaethau [pen kam PUR yeth, pen kam pur YEI the]
substantiu masculí
1 campionat
:_______________________________.
Pencarreg [pen KA reg] substantiu femení
1 topònim ("cim de la roca")
:_______________________________.
Pen-cnwc
[ pen knuk]
1 granja 1km al sud-sud-est de Llanboudy SN2123 (comarca de Caerfyrddin)
ETIMOLOGIA: pen y cnwc (“(el) cim (de)l turó”)
(pen = cim) + (y = article definit) + (cnwc
= turó) La pèrdua de y entre el
substantiu principal i el substantiu qualificador és un fet molt estès a la toponomia
gal·lesa
:_______________________________.
pendefig
[ pen- dê -vig] substantiu
masculí
PLURAL: pendefigion
[ pen-de- vig -yon]
1 aristòcrata cap, governant, rei
Pwyll pendefig Dyfed
Pwyll el príncep de Dyfed
2 aristòcrata, noble
brenhinoedd a phendefigion y ddaear
els reis i els nobles de la Terra
ETIMOLOGIA: gal·lès antic (*pendaf =
més alt) < britànic (*penno-tamo-
(tamo- = sufix superlatiu) + (-ig = sufix diminutiu); En gal·lès
modern *pendaf és pennaf (= principal). Correspon a l’adjectiu
bretó pinvidik (= ric) <
‘pindivik’
:_______________________________.
penderfynu [pen der VØ ni] (verb)
1 decidir
:_______________________________.
Pen-din [pen DIIN] substantiu femení
1 topònim ("cim de la fortalesa")
pendraphen [ pen-drâ-fen ] adjectiu
(Gal·les del Nord)
1 capgirat
ETIMOLOGIA: ‘cap sobre cap’ (pen =
cap) + (dra = per sobre) + mutació
espirant + (pen = cap)
:_______________________________.
pendro [pen
-dro] substantiu femení
També masculí y pendro
1 mareig
Mae’r bendro arno i estic marejat (“el mareig és sobre meu”)
2 (malatia d’ovelles) mareig
ETIMOLOGIA: (pen = cap) + mutació
suau + (tro = gira)
NOTA: (1) També masculí y pendro
..2/ A Gal·les del Nord la preposició ‘gan’ ha substituit ‘ar’ en expressions
que indiquen malaties
Mae’r bendro arna i > Mae’r bendro gen i
:_______________________________.
penelin, penelinoedd [pe NE lin, pe
ne LI nodh] substantiu masculí
1 colze
:_______________________________.
peneliniad
[ pe-ne-lin -yad] substantiu masculí
PLURAL: penelinoedd
[ pe-ne-lin- yâ -de]
1 cop de colze
ETIMOLOGIA: (penelin- arrel de penelino = dona cops de colze) + (-iad sufix per formar substantius)
:_______________________________.
penelino
[ pe-ne-lî -no] verb
1 donar un cop de colze, doonar cops de colze
1 penelino ar posar el
colze o colzes sobre
ETIMOLOGIA: (penelin = colze) + (-o sufix per formar verbs)
:_______________________________.
Pen-feidr [pen-
vei-dir] substantiu femení
1 nom de granja, Y Ferwig SN1849 (comarca de Ceredigion)
ETIMOLOGIA: “pen y feidr” – capdamunt del camí (pen = cap) + (y =
article definit) + mutació suau + (beidr
/ meidr = camí)
:_______________________________.
Penfro [PEN vro] substantiu femení
1 ciutat del sud-oest ("promontori, límit de la terra")
pengaead [ pen- gei -ad] adjectiu
1 tancat en una banda;
heol bengaead = carrer sense sortida
swydd bengaead = feina sense futur
ETIMOLOGIA: (pen = cap) + mutació
suau + (caead = tancat)
:_______________________________.
Pengam [PEN gam] substantiu femení
1 poble del sud-est
:_______________________________.
pen-glin, pen-gliniau [pen GLIIN,
pen GLIN ye] substantiu masculí
1 genoll
penglog [pen -glog] substantiu femení
PLURAL: penglogau
[pen- glô -ge]
1 crani, closca = cobertura ossasa del cap d’un mamífer
2
crani, closca; imatge d’una closca per representar la mort o perill de mort
3
ment
wn i ddim be sy yn i en benglog a
(intentar explicar allò que algú ha dit o fet) no sé gens allò que pensa
4 (en algunes expresions) idiota
hen benglog gwirion anoca, beneitó
hen bengloga ofnadwy beneitons de
debò (zona de Morgannwg de l'est)
5 y benglog a'r
esgyrn croes calavera dels pirates,
6 Rhaeadr y Benglog (“salt de la
calavera”) nom d’una cascada del riu Ogwen (Gal·les del nord-oest). Nom anglès:
Ogwen Falls
ETIMOLOGIA: "pedra (del) cap" (pen = cap) + mutació suau + (clog
= pedra, crani); còrnic clog (= penya-segat); els dos elements en
irlandès cloigeann (= crani, cap), cloch (= pedra); bretó klopenn
(= crani) té els elements al revers (klog
+ penn).
NOTA: Una altra paraula usada en gal·lès col·loquial per ‘crani’ és cragen,
crogen amb el sentit bàsic de ‘closca’, en bretó és krogenn (=
closca, crani), com en còrnic krogenn (= closca, crani)
:_______________________________.
Peniel [PEN yel] substantiu femení
1 topònim
:_______________________________.
penigámp [pe ni GAMP] (adjectiu)
1 excel·lent
:_______________________________.
pen-lin [pen LIIN] substantiu
masculí
1 vegeu: pen-glin
:_______________________________.
pen llenwi [pin LHEN wi] substantiu
masculí
1 estilogràfica
:_______________________________.
Pen Llithrig y Wrach [pen LHI thrig
ø WRAAKH] substantiu femení
1 topònim
- "cim relliscós de la bruixa"
:_______________________________.
Pen Maen Wern [pen main WERN]
substantiu femení
1 topònim "cim de la roca de la verneda"
:_______________________________.
pen marcio [pin MARK yo] substantiu
masculí
1 rotulador
:_______________________________.
Penmon [PEN mon] substantiu femení
1 poble de l'illa de Môn
:_______________________________.
pennaeth [pe naith] SUBSTANTIU
MASCULÍ
PLURAL: penaethiaid [pe neith yed]
1 director d'un departament d'un institut
Pennaeth yr Adran Gymraeg
director del departament de gal·lès
pen = cap, capdavanter + aeth = suffix que indica un ofici
:_______________________________.
pennaf
[PE na] (adjectiu)
1 principal
:_______________________________.
Pennardd [PE nardh] substantiu
femení
1 top
:_______________________________.
pennionyn
[ pen-nyo-nin] substantiu masculí
1 (Gal·les del Nord) cap de ceba (sobrenom per un home calb)
Tafarn Pennionyn nom d’una taverna
del poble de Y Groeslon (comarca de Gwynedd), del sobrenom d’un propietari (Owen
Rowlands) a fianls del segle 1800. El nom oficial era “Llanfair Arms” (escut de
Llanfair) com que es va construir sobre un solar que era part dels terrenys
d’en Hugh Griffith, propietari de la finca de Plas Llanfair. El nom local va
esdevenir el nom oficial el maig 2002 (reportatge del setmanari “Y Cymro” 01
juny 2002)
ETIMOLOGIA: (pen = cap) + (nionyn = ceba)
:_______________________________.
pennod, penodau [PE nod, pe NO de]
substantiu masculí
1 capítol
:_______________________________.
pennog, penwaig [PE nog, PEN waig]
substantiu femení
1 erengada (Nord); també penogyn {·pe NO gin}
:_______________________________.
penodau [pe NO de] (pl)
1 forma plural; vegeu: pennod {·PE nod}
:_______________________________.
penodi [pe NO di] (verb)
1 nomenar
:_______________________________.
penogyn [pe NO gin] substantiu
masculí
1 vegeu: pennog
:_______________________________.
Pen Pumlumon Arwystli [pen pim LI
mon a RUIST li] substantiu femení
1 topònim "cim dels cinc turons de la regió d'Arwystli"
:_______________________________.
pen punt a chynffon dimai [ pen pint aa khøn-fon di-me ]
1 tenir roba fina per impressionar però ser pobre
Pen punt a chynffon dimai yw hi
Porta roba fina per impressionar però és pobre
ETIMOLOGIA: ‘(el) cap (que costa una) lliura i (la) cua (que costa) mig penic’
(pen = cap) + (punt = lliura) + (a = i)
+ mutació espirant + (cynffon = cua)
+ (dimai = mig penic)
:_______________________________.
Pen-rhiw-goch [pen rhiu GOOKH]
substantiu femení
1 topònim: cim del turó vermell
:_______________________________.
penrhyn, penrhynoedd / penrhynau [PEN
rhin, pen RHØ nodh / pen RHØ ne] substantiu masculí
1 promontori
:_______________________________.
Y Penrhyn-coch
[ pen-hrin kookh ]
1 (SN6482) localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del Sud-oest
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
(penrhyn = promontori) + (coch = vermell)
:_______________________________.
Penrhyn Cothnais
[pen-hrin koth –nais, -nes]
1 John O’ Groats (a dalt de tot d’Escòcia)
O Bentir Cothnais hyd Ben Tir Cernyw
de John O’Groats d’Escòcia a Penn an Wlaz (Land’s End) de Cornualles
ETIMOLOGIA: (penrhyn = península) +
(Cothnais = Caithness, enw ardal,
forma escandinau del nom autòcton Cataibh (= Sutherland), amb ‘ness’ = nas,
península)
:_______________________________.
Penrhyn-mawr [pen rhin MAUR]
substantiu femení
1 topònim ("el gran promontori")
:_______________________________.
pensaer, penseiri [PEN sair, pen SEI
ri] substantiu masculí
1 arquitecte
:_______________________________.
pensaerniaeth [pen seir NI eth]
substantiu femení
1 arquitectura
:_______________________________.
pensafiad [pen SAV yad] substantiu
femení
1 posició de cap
:_______________________________.
penseiri [pen SEI ri] (pl)
1 forma plural; vegeu: pensaer {·PEN sair}
:_______________________________.
pensel, penseli [PEN sel, pen SE li]
substantiu masculí
1 llapis
- pensel droi [pen sel DROI]
substantiu femení
1 portamines
- pensel farcio [pen sel VARK yo]
substantiu femení
1 llapis de marcar
- pensel graffit [pen sel GRA fit]
substantiu femení
1 llapis de grafit
- pensel lèd [pen sel LED]
substantiu femení
1 llapis (amb mina de plom)
- pensel liw [pen sel LIU]
substantiu femení
1 llapis de color
:_______________________________.
pensen [pen
-sen] substantiu femení
1 penic
Doos gen i ddim pensen goch no tin
ni cinc (“no tinc cap penic vermell – és a dir, del color del coure)
heb ddim pensen ar eich elw sense
res, sense diners (“sense cap penic sobre el vostre benefici”)
heb yr un bensen ar eich elw sense
res, sense diners (“sense l’un penic sobre el vostre benefici”)
bod heb yr un bensen no tenir cinc
(“estar sense l’un penic”)
ETIMOLOGIA: (pens < anglès pence
= penics) + (-en sufix femenina
singularitzant – la paraula autòctona ceiniog
= peic és de gènetre femení); pence,
plural de penny < anglès antic penig (= penic)
:_______________________________.
pensiwn, pensiynau [PEN shun, pen
SHØ ne] substantiu masculí
1 pensió (diners)
:_______________________________.
pensiynau [pen SHØ ne] (pl)
1 forma plural; vegeu: pensiwn {·PEN shun}
:_______________________________.
pensiynwr
[ pen- shø -nur] substantiu
masculí
PLURAL: pensiynwyr
[ pen- shøn -wir]
1 pensionat
ETIMOLOGIA: (pensiyn- = arrel tònica
de pensiwn = pensió) + (-wr = home)
:_______________________________.
pensiynwraig [ pen- shøn
-wreg] substantiu femení
PLURAL: pensiynwragedd
[ pen-shøn- wrâ -gedh]
1 pensionada
ETIMOLOGIA: (pensiyn- = arrel tònica
de pensiwn = pensió) + (-wraig = dona)
:_______________________________.
pensynnwr
[pen-sø-nur] substantiu masculí
PLURAL: pensynnwr
[pen-søn-wir]
1 somiejador
ETIMOLOGIA: (pensynn- = arrel de pensynnu = somiejar) + (-wr = home)
:_______________________________.
pen tost [pen TOST] substantiu
masculí
1 mal de cap (Sud); Nord: cur yn y pen
- mae pen tost arna i [pen TOST]
(frase)
1 tinc mal de cap
:_______________________________.
Y Pentra
[ø pen -tra]
1 Nom antic a les granges del voltant per Merthyrtudful
NOTA: ‘el poble’. En gal·lès col·loquial la ‘f’ final es perd > pentre; al sud-est, una ‘e’ a la
síl·laba final és pronuncïa ‘a’.
:_______________________________.
Pentraeth [PEN treth] substantiu
femení
1 poble de Môn (Nord-oest); ("vora/cap de la platge")
:_______________________________.
pentre [PEN tre] substantiu masculí
1 = Vegeu: "pentref"
:_______________________________.
Pentreberw [pen tre BE ru]
substantiu femení
1 topònim
:_______________________________.
Pentrecagal [pen tre KA gal]
substantiu femení
1 topònim
:_______________________________.
Pentrecaseg
[pen tre KA seg] substantiu masculí
1 topònim, Sud-est (Jersey Marine)
:_______________________________.
pentref (pentre'), pentrefi [PEN tre, pen TRE vi] substantiu masculí
1 poble
:_______________________________.
Pentre-poeth
[pen tre POITH] substantiu femení
1 topònim ("llogaret incendiat")
:_______________________________.
Pentwyndeintur
[ pen-tuin-dein-tir]
1 Nom de carrer de Craig-berth-lwyd, al costat de Mynwentycrynwyr (comarca de
Merthyrtudful)
ETIMOLOGIA: pen twyn y deintur – (“(el) cim (del) turó (de)l marc”)
(pen
= cim) + (twyn = turó) + (y article definit) + (deintur = marc per estendre teixits)
:_______________________________.
pentyriad
[ pen- tør -yad] substantiu
masculí
PLURAL pentyriadau [ pen-tør- yâ -de]
1 accident en cadena
ETIMOLOGIA: (pentyr- arrel de pentyrru = apilar) + (-iad sufix per formar substantius)
pentyrrau
[ pen- tø -re]
1 plural de pentwr (= pila)
:_______________________________.
pentywyn [pen TØ win] substantiu
femení
1 topònim
- ("vora/cap de les dunes")
:_______________________________.
penwaig
[PEN waig] (pl)
1 pennog
:_______________________________.
Penweddig [pen WE dhig] substantiu
femení
1 (Història) "centenar" (cantref) de Ceredigion
penwirioni
[pen-wir-yô-ni] verb
1 penwirioni ar obsessiona-se amb
ETIMOLOGIA: (pen = cap) + mutació
suau + (gwironi = obsessionar-se)
:_______________________________.
Pen-y-bonc
[ pen ø bongk]
1 localitat a Amlwch, comarca d’Ynys Môn
ETIMOLOGIA: (“(el) cim / (el) cantó (de) la pujada”) (pen = cim, final) + (y =
article definit) + mutacio suau + (ponc
= pujada, pujolet)
:_______________________________.
Pen-y-bont [pe nø BONT] substantiu
femení
1 topònim ("vora/cap del pont")
:_______________________________.
Pen-y-bont ar Ogwr [pe nø BONT a RO
gur] substantiu femení
1 ciutat del sud-est; Vegeu: Cyngor Bwrdeistref Sirol Pen-y-bont ar Ogwr
:_______________________________.
Pen-y-bont Rhydybeddau [pe nø BONT
rhiid ø BE dhe] substantiu femení
1 topònim de Ceredigion (Sud-oest); Rhydybeddau = "gual de les
tombes"
:_______________________________.
Pen-y-cae-mawr [pen ø kai MAUR] substantiu femení
1 topònim
- vora/cap del gran camp/tancat
:_______________________________.
Penycaerau
[ pen-ø-kei-re ]
1 SH2087 localitat del districte de Dwyfor (comarca de Gwynedd)
2 nom d’una església de Steuben, Estat de Nova York
“The numbers of the Calvinistic Methodists who were members of or attended
Capel Ucha, the former Union Church, were continually growing larger as new
settlers arrived. By 1824 several felt themselves strong enough to organize a
church of their own, and aided by Mr. James Owen of Trenton, they incorporated
in February of that year and by August had completed Pen-y-caerau, their first
church in this vicinity. This was located about a mile east of Remsen village
on the hill opposite Capel Ucha, which stood about half a mile west of Remsen
in the town of Steuben. Though their building was completed, they did not leave
Capel Ucha entirely, as they had no pastor. One of their members, Benjamin
Davies, rose to the occasion, began preaching in 1826, and from that date
served as the pastor of the church.” (The Welsh in Oneida County, New York.
Paul Demund Evans. M.A.
Thesis, 1914, Cornell University.)
ETIMOLOGIA: ‘lloc al cap de les parets / de la fortalesa’ (pen = cap) + (y =
article definit) + (caerau =
fortalesa, plural de caer =
fortalesa, muralla)
NOTA: La pronunciació local és amb [a] final (au a una síl·laba final és [e] generalment; al nord-oest de Gal·les
és [a])
:_______________________________.
Penychen [pe NØ khen] substantiu
femení
1 topònim
:_______________________________.
Pen-y-clawdd [pen ø KLAUDH]
substantiu femení
1 topònim
- vora/cap de tancat (amb bardissa)
:_______________________________.
penyd, penydiau [PE nid, pe NØd YE]
substantiu masculí
1 penitència
:_______________________________.
Pen-y-fan [pen ø VAN] substantiu
femení
1 topònim
- muntanya del sud-est; "cim del turó"
:_______________________________.
Pen-y-graig
[ pen- ø-graig ]
1 SS9991 localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf, a prop de Tonypandy [hron-dha kø-non taav], població: 7.255
(1971); proporció de gal.lesoparlants: 8% (1971)
2 SH2033 localitat del districte de Dwyfor (comarca de Gwynedd), del costat
occidental de Llangwnnadl
3 SJ2640 localitat de la comarca de Dinbych
4 nom de carrer en aquestes ciutats:
..1/ Caernarfon (nom anglès: Pool Lane)
..2/ Rhiwbina, Caer-dydd
5 nom d’una església entre Remsen i Boonville, Estat de Nova York
“The Calvinistic Methodists established the following churches. In
1828 a church was established known as Pen-y-graig on the road from Remsen to
Boonville, three miles from Remsen village in the town of Steuben. In the same
year, Capel Nant was built in Steuben about three miles southwest of Remsen
village. In 1828 also they organized a church at French Road in Steuben
township about two miles north of Pen-y-graig. They were not able here to erect
a church building until 1835. Three years after these three Calvinistic
Methodist churches were organized, another was formed, this in the village of
Remsen in 1831, known as Capel Careg (Stone Church).” (The Welsh in Oneida
County, New York. Paul Demund Evans. M.A.
Thesis, 1914, Cornell University.)
ETIMOLOGIA: ‘(lloc del) límit (de) la roca’ (pen = cap, límit) + (y =
article definit) + mutació suau + (craig
= roca)
:_______________________________.
Penymynydd
[ pen-ø-mø-nidh ]
1 SJ3062 localitat del comtat d’Y Fflint, al nord de Pen-y-ffordd
2 nom de carrer
..1/ Croeserw (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
..2/ Y Betws (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
3 nom d’una església a prop de Remsen
Estat de Nova York
“While the Calvinistic Methodists were thus multiplying their organization, the
Congregationalists were not idle. Many of the members of Capel Ucha lived on
the hills to the north and west [of Remsen]. For their benefit in March 1832
Penymynydd (Top of the Mountain) was organized, and a building erected about
three miles north of Capel Ucha. This church almost to the present time has
been served by the pastor at Capel Ucha. Six years after this two other
Congregational churches were founded in the neighborhood, Peniel and Bethel.
Morris Roberts, the pastor, was turned out of Capel Careg, the C. M. church in
Remsen village, on account of liberal views. A large number of his congregation
went with him and established a Congregational society in the village in 1838.
A church was erected called Peniel. “ (The Welsh in Oneida County, New York. Paul Demund
Evans. M.A. Thesis, 1914, Cornell University.)
ETIMOLOGIA: ‘(el) límit de la tera alta’ (pen
= cap) + (y = article definit) + (mynydd = terra alta)
:_______________________________.
Pen-yr-heol [pen ø RHEOL] substantiu
femení
1 topònim
- "cap de la carretera"
:_______________________________.
Pen-y-sarn [pen ø SARN] (*) topònim
- "cap del camí empredrat / (de vegades) de la carretera (romana)"
:_______________________________.
perchennog,
perchnogion [per KHE nog, pekh NOG yon] substantiu
masculí
1 propietari
:_______________________________.
perchyll [PER khilh] (pl)
1 forma plural; vegeu: porchell
:_______________________________.
peredur [pe RE dir] substantiu
masculí
1 nom d'home
2 vegeu: Mabinogion {·ma bi NOG yon}
:_______________________________.
peren, pêr [PE ren, PEER] substantiu
femení
1 pera
:_______________________________.
pererin, pererinion [pe RE rin, pe
re Rin yon] substantiu masculí
1 pelegrí
:_______________________________.
1 perfedd, perfeddion / perfeddau [PER
vedh, per VEDH yon / per VE dhe] substantiu masculí
1 centre
2 budells
:_______________________________.
2 Perfedd [PER vedh] substantiu femení
1 (Història)
1
"veinat" (cwmwd) del "centenar" de Cantref Bychan (Ystrad
Tywi)
2
"veinat" (cwmwd) del "centenar" de Penweddig (Ceredigion)
:_______________________________.
perffaith [PER veth] (adjectiu)
1 perfecte perfect
:_______________________________.
perfformiad, perfformiadau [per FORM
yad, per form YA de] substantiu masculí
1 actuació
:_______________________________.
perfformiadol
[ per-form-yâ-dol] adjectiu
1 celfyddydau perfformiadol arts
teatrals
ETIMOLOGIA: (perfformiad = actuació)
+ (-ol prefix per formar adjectius)
:_______________________________.
perfformio
[per FORM yo] (verb)
1 actuar to perform
:_______________________________.
Peris [PE ris] substantiu femení
1 Afon Peris - riu de Ceredigion
2 Nant Peris - riera d'Arfon
:_______________________________.
perllan, perllannau [PER lhan, per
LHA ne] substantiu femení
1 hort fruiter
:_______________________________.
persli
[ per -sli] substantiu masculí
1 julivert
saws persli salsa de julivert
ETIMOLOGIA: anglès mitjà [pérsli] persely
< anglès antic petersilie (i
també francès antic persil) – tots
dos de llatí tardà pertrosilium <
pertroselînum < grec petroselînon julivert de roca. En anglès modern és [pársli] parsley, amb el canvi er > ar. Francès modern: persil
:_______________________________.
person, personiaid [PER son, per SON
yed] substantiu masculí
1 capellà anglicà
2
trwyn y person carpó de pollastre
rostit (“nas del capellà”)
:_______________________________.
persondy, persondai [per SON di, per
SON dai] substantiu masculí
1 casa del capellà
:_______________________________.
personiaid Bangor [per SON yed BANG
gor] (pl)
1 capellans de Bangor
- nom donat a núvols que porten pluja a la contrada de l'oest de la ciutat de
Bangor
:_______________________________.
personol [per SO nol] (adjectiu)
1 personal
:_______________________________.
person plwyf [per son PLUI]
substantiu masculí
1 capellà anglicà ("capellà parroquial")
:_______________________________.
perswadio [per SWAD yo] (verb)
1 persuadir persuade
:_______________________________.
pert
[PERT] (adjectiu)
1 (Sud) bonic
:_______________________________.
perth, perthi [PERTH, PER thi]
substantiu femení
1 arbust
:_______________________________.
perthen [PER then] substantiu femení
1 vegeu: perth
:_______________________________.
perthog [PER thog] (adjectiu)
1 cobert d'arbustos bush-covered, bushy
:_______________________________.
perthynas, perthnasau [per THØ nas, perth NA se] substantiu masculí
1 relació
:_______________________________.
perthyn i [PER thin] (verb)
1 ser la propietat de
2 ser parent de
:_______________________________.
perygl, peryglon [PE ri gøl, PE rig;
pe RØ glon] substantiu masculí
1 perill (la forma estàndard és perygl {·PE ri gøl] i la forma col·loquial peryg'
[PE ri gøl] amb pèrdua de la 'l' final)
:_______________________________.
peryglu [pe RØ gli] (verb)
1
1 posar en perill
peryglu`ch bywyd / peryglu’ch
einioes posar en perill la vida d'algú
:_______________________________.
peryglus [pe RØ glis] (adjectiu)
1 perillós
:_______________________________.
Pesda [PE sta] substantiu femení
1 nom col.loquial de Bethesda
:_______________________________.
peswch [PE sukh] substantiu masculí
1 tos
:_______________________________.
peswch
- mae peswch arna i [PE sukh] (frase)
1 tinc tos
:_______________________________.
pesychu [pe SØ khi] (verb)
1 tossir
:_______________________________.
petái [pe TAI] (verb)
1 si fós
:_______________________________.
petawn i
1 si fós
petáwn i ond yn gallu! si jo pogués
ETIMOLOGIA: petáwn < ped bawn si fós
:_______________________________.
petáwn
i ond yn...! [pe taun i ond øn]
1 tant de bo
petáwn i ond yn gallu tant de bo
pogués
:_______________________________.
peth, pethau [PEETH, PE the]
substantiu masculí
1 cosa
2 hynny o beth
aquell assumpte
rw i’n hollol bendant ar hynny o beth
estic ben segur pel que fa a allò
3 dim o beth
(parlant de l’infantesa) (“res d’una cosa”)
pan oeddwn i'n ddim o beth quan jo
era molt petit
ers yn ddim o beth des de molt petit
:_______________________________.
pethau
1 ei gadael hi rhwng rhywun a’i bethau
deixar que se les compongui tot sol
rhyngddo ef a’i bethau! que se les
compongui tot sol
:_______________________________.
pethma [
peth -ma] substantiu masculí
(Gal·les del Nord)
1 cony
ETIMOLOGIA: y peth ’ma aquesta cosa
(y article definit) + (peth = cosa) + (’ma < yma = aquí)
:_______________________________.
petrisen, petris [pe TRI sen, PE
tris] substantiu femení
1 perdiu
:_______________________________.
petrol [PE trol] substantiu masculí
1 benzina
:_______________________________.
petruso [pe TRI so] (verb)
1 dubtar
:_______________________________.
Peuliniog [pei LIN yog] substantiu
femení
1 "veinat" (cwmwd) del "centenar" (cantref) de Gwarthaf
:_______________________________.
peuoedd [PEI odh] (pl)
1 vegeu; pau
:_______________________________.
PH, ng
[fii] substantiu femení
1) 1 lletra vint-i-u de l'alfabet gal.lès de vint-i-nou lletres
1 a,
2 b, 3 c, 4
ch, 5 d, 6 dd 7 e, 8 f, 9 ff, 10 g, 11 ng, 12 h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m, 18 n, 19 o, 20 p, 21 ph, 22 r, 23 rh, 24 s, 25 t, 26 th, 27 u, 28 w, 29 y
1 (1) Al segle 1800 es feia servir amb grafies que avui tenent ‘ff’:
‘Gorphenaf’ (Gorffennaf = juliol),
‘corph’ (corff = cos)
..2/ Utilitzat en gal·lès modern en alguns noms i paraules derivades
d’aquestes: Philip (= Felip), Philistaidd (= filistí), Phoenicaidd (= fenici)
..3/ ph [f] és també al mutació
aspirant de p
...(a) després de a (= i), â ( = amb), gyda ( = amb)
...(b) després de ei, 'i ( = el seu,
la seva, els seus, les seves – d’ella)
pen (= cap), ei phen (= el seu cap - d'ella)
...(c) després de tri (= tres), chwe (= sis)
...(d) després de tra (=
extremadament, molt)
:_______________________________.
pia, piod [PI a, PI od] substantiu
femení
1 garsa (Sud); al Sud-est, la forma plural es pïaid {·PI ed}
:_______________________________.
pïaid [PI ed] (pl)
1 forma plural; vegeu: pia
:_______________________________.
piano, pianos [pi A no, pi A nos]
substantiu masculí
1 piano
:_______________________________.
piau [PI e] (verb)
1 "que és el propietari de"
:_______________________________.
piau
2 y dewr biau’r dydd (“al valent pertany el dia”) qui no
s’arrisca no pisa
3 ara’ deg piau hi tranquil·litza’t!
no perdis la calma! no t’alarmis! (“lent bonic ho té”)
4 fi piau gwneud rhywbeth
em toca a mi fer alguna cosa (“(sóc) jo que-tinc (el) fer (d’) alguna
cosa”)
:_______________________________.
pib, pibau [PIIB, PI be] substantiu
femení
1 pipa
(Gal.les del sud-est) mycu pib fumar amb pipa (al sud-est,
una g inicial d’una consonant final
és regularment c)
- pib glai, pibau clai [piib GLAI,
pi be KLAI] substantiu femení
1 pipa d'argila
- pib mate [piib MA te] substantiu
femení
1 pipa de mate (la Patagònia)
:_______________________________.
pibell, pibelli / pibellau [pi BELH,
pi BE lhi / pi BE lhe] substantiu femení
1 tub, canó
- pibell fwyd, pibelli bwyd [pi belh
VUID, pi be lhi BUID] substantiu femení
1 esòfag
- pibell wynt, pibelli gwynt [pi
belh WINT, pi be lhe GWINT] substantiu femení
1 tràquea
:_______________________________.
pibydd, pibyddion [PI bidh, pi BØDH
yon] substantiu masculí
1 flautista
2 (ocell) territ
pibydd tinwyn [ pî-bidh
tin-win ] substantiu masculí
PLURAL pibyddion
tinwyn [pi-bødh-yon tin-win ]
1 (Calidris fuscicollis) = ?
ETIMOLOGIA: ("flautista (de) cul blanc") (pibydd = flautista) + (tinwyn
= de cul blanc)
:_______________________________.
pica
[ pi -ka] adjectiu
1 punxegut
trwyn pica nas punxegut
blaen pica cap punxegut (de pal,
barra, etc)
2 mordaç
mae tafod pica iawn ‘da hi té una
llengua molt mordaç
3 brusc, sec
dyn pica home brusc
4 (situació) acrimoniós
mynd yn lled bica rhwng (y ddwy blaid)
arribar a haver-hi indignació entre (els dos partits)
5 a la toponomia del sud amb el sentit de ‘punxegut’
..1/ Carreg Bica (‘(la) pedra
punxeguda’) pedra a la muntanya de Mynydd Druma, a l’est de Bryn-coch SS7499
(comarca de Castell-nedd ac Aberafan) i a l’oest de Heol-las SS6998 i Llwynbedw SS7098 (aquests dos pobles
a la comarca de Abertawe)
..2/Carreg Bica (‘(la) pedra
punxeguda’) Una pedra qur hi havia al castell de Caer-dydd.
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911):
“CAREG-PICA (the peaked stone.) An artificial eminence or mound in the
south-eastern angle of the outer wall of Cardiff Castle, behind the Glove and
Shears inn, at the corner of Duke Street and North Street (1797, 1833.) It was
probably thrown up in the Norman period, to afford a post of observation for
the garrison. Its English name was Castle Mount (1845)” (Carreg-Pica. La pedra
punxeguda. Un eminència o
putxet artificial a l’angle de’l sud-est de la muralla exterior del castell de
Caer-dydd, darrera del Glove and Shears Inn (Hotel de la Guant i Cisalla) a la
canotnada de Duke Street (carrer del Duc) i North Street (Carrer del Nord)
(1797, 1833.). Probablament es va construir a la període normand, per donar una
posta d’observació per a la guarnició. El seu nom anglès era Castle Mount
(1845) (Putxet del castell).
..3/ Carn Bica (‘(la ) pila
punxeguda (de pedres)’) 5km a l’oest de Crymych (comarca de Penfro)
..4/ Y Garn Bica (´la pila punxeguda
(de pedres)) a l’est de Blaenrhondda (comarca de Rhondda Cynon Taf) a la
muntanya de Mynydd Tynewydd
..5/ Maen Pica (‘(la) pedra
punxeguda’). Pedra d’Efail-wen (11km ssw de Crymych) (comarca de Penfro)
..6/ Typica (‘(la) casa punxeguda)
Granja al nord-est de Bryncethin (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) a la carretera
Heol Cefncarfan, que uneix Brycethin i Heol-y-cyw
(8) Cae Pica (‘(el) camp punxegut’)
Un camp de Llys-faen (comarca de Caer-dydd)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911): “CAE-PICA (the peaked close). A
field in the parish of Lisvane (1597).” (Cae Pica – el tancat punxegut). Un camp a la parròquia de Llys-faen
(1597),”
(9) Typica (‘(la) casa punxeguda)
ATrehopcyn (comarca de Rhondda Cynon Taf) entre Pont-ty-pridd i Y Porth. Al
mapa, el nom és ‘Typica Cottages’ (casetes de Typica) (En gal·lès seria ‘Tai Typica
/ Tai Bach Typica’)
(10) Twyn Pica (‘(el) turó
punxegut’) turó al nord-est de Castell Nos, damunt Y Maerdy al la vall del riu
Rhondda Fach (comarca de Rhondda Cynon Taf)
(11) Maespica (‘(el) camp punxegut’)
granja al poble de Cwm-twrch Isaf (comarca de Powys)
6 pàl·lid
roodd ‘i gwynab ‘i’n bica iawn la
seva cara era molt pàl·lida
7 esfilat, amb un cantó esfilat
Y geiniog ddrwg ei hoced
Sy’n bica yn y boced
Mae hi’n brathu fel y gweill
Nes tynnu’r lleill ar gerdded
Un penic dolent/ és esmolat a la butxaca (“[és] el penic dolent el seu frau que
és esmolat a la butxaca”) / Mossega com agulles de fer punt / fins treure els
altres a passejar
8 llest, difícil d’enganyar
ETIMOLOGIA: apparentment anglès pike
(de la seva pronunciació com a disíl·llaba en anglès mitjà) (= puntona, punxa,
pal de pelegrí); a la topnímia, pic, turó punxegut) < anglès antic pîc = eina punxeguda
:_______________________________.
picas, picasau [PI kas, pi KA se]
substantiu femení
1 (Nord) puntomna, picola
:_______________________________.
pic dannedd, piciau dannedd [pik DA
nedh, pik ye DA nedh] substantiu masculí
1 escuradents
:_______________________________.
piced, picedau [PI ked, pi KE de]
substantiu masculí
1 piquet
:_______________________________.
picedu [pi KE di] (verb)
1 fer de piquet(s)
:_______________________________.
picedwr, picedwyr [pi KE dur, pi KED
wir] substantiu masculí
1 vaguista que forma part d'un piquet
:_______________________________.
picen, picau [PI ken, PI ke]
substantiu femení
1 torta
- picen ar y maen / maan, picau... [pi
ken ar ø MAIN / MAAN, PI ke...] substantiu femení
1 "torta gal·lesa"
- picen de, picau te [pi ken DEE, pi
ke TEE] substantiu femení
1 "torta de te"
- picen fach, picau bach [pi ken
VAAKH, pi ke BAAKH] substantiu femení
1 "torteta"
:_______________________________.
picnic, picnics [PIK nik, PIK niks]
substantiu masculí
1 picnic, berenar al camp
:_______________________________.
pictiwrs
[pik -tiurs] substantiu masculí
1 y pictiwrs cine
mynd i'r pictiwrs anar al cine
yn y pictiwrs al cine
ETIMOLOGIA: anglès pictures = cine,
< moving pictures imatges mogudes
:_______________________________.
pidlen [pid -len] substantiu femení
(Gal·les del Nord)
1 penis
ETIMOLOGIA: (pid- + -len) aparentment la paraula pidyn (= penis) modificada sota la
influència de gwialen (= vara, canya,
penis)
:_______________________________.
pidyn
[pî -din] substantiu masculí
PLURAL pidynnau [pi-dø-ne]
1 penis
2 pidyn drewllyd Phallus impudicus un fong que fa una
forta pudor ("penis pudent")
3 pidyn y gog (tipus de
sarriassa) Arum maculatum ("(el)
penis (de)l cucut")
4 pidyn y gog Eidalaidd sarriassa
Arum italicum (= "'pidyn y gog'
italià")
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic. Bretó pidenn
substantiu femení (= penis) (també en gal·lès hi ha una forma obsoleta amb
sufix femení piden = penis)
:_______________________________.
pidynnol [pi DØ nol] (adjectiu)
1 del penis
:_______________________________.
pig, pigau [PIIG, PI ge] substantiu
masculí
1 punta
2 bec
3 broc
4 pic de muntanya
5 broc, galet, gal
pig tebot un broc de tetera
pig y tebot el broc de la tetera
:_______________________________.
pigiad
[ pig -yad] substantiu masculí
PLURAL pigiadau
[ pig- yâ -de]
1 picada (de planta)
menyg i wrthsefyll pigiadau planhigion
dreiniog
guants per resistir les pcacdes de plantes amb espines
2 fiblada, picada
pigiad pryfyn picada d’insecte
pigiad chwannen picada de puça
3 picada d’algun estri
pigiad cyllell picada de ganivet;
per descriure una sensació de dolor
cafodd boen a oedd fel pigiad cyllell yn
ei ochr chwith
va sentir un dolor com una picada de ganviet al seu costat esquerre
pigiad pìn picada d’agulla (amb cap)
pigiad nodwydd picada d’agulla
4 injecció
rhoi pigiad i dona una injecció a
cael cwrs o bigiadau gan y meddyg
rebre un seguit d’injeccions delmetge
ETIMOLOGIA: (pig- arrel de pigio = picar, fiblar) + (-i-ad suffx)
NOTA: Gal·les del Sud: picad [pi-kad]
..1/La pèrdua de la i inicial de la
síl·laba final és típica del sud
..2/ ës típic d’aquesta regió la desonorització de b / d / g a l’inici d’una síl·laba final (result: p / c/ t)
:_______________________________.
pigo pocedi [pi go po KE di] (*)
pispar carteres
:_______________________________.
pigwr pocedi, pigwyr pocedi [pi gur
po KE di, pig wir po KE di] substantiu masculí
1 carterista
pilipala [ pî -li pâ-la] substantiu masculí
PLURAL pilipalod,
pilipalau, pilipalas [pi
-li pâ-lod, -le, las]
(Gal·les
del Sud)
1
pilipalau Pont-y-pwl ("les
papallones de Pont-y-pwl") - antigament el sobrenom pels habitants
d'aquesta ciutat de la comarca actual de Torfaen
ETIMOLOGIA: aparentment d'una paraula del sud-est pilai = papallona, d'un ve una forma dobla amb canvi de vocal al
segon element pilai-palai
(possiblement a la llengua dels infants - utilitzada pels adults amb els
infants o entre nens); el diftong ai
final en gal·lès col·loquial generalment es fa e, (pilai > pile), però en Gal·les del sud-est una e final > a, per tant pili-pala
NOTA: també bilibala com si fós 'en
Bili (Guillemet) (d') (Y) Bala'; i a la vall del riu Tawe piliparla
:_______________________________.
pill
[ pilh ] substantiu masculí
PLURAL pillion,
pilliau [ pilh-yon, pî-lhe]
1 (Gal·les del Nord) pill o
gân fragment d'una cançó
2 (Gal·les del Nord) fragment de poesia, vers
Dyma i chi bill bach o waith Myrddin ap
Dafydd
Vet aquí un fragment de l'obra d'en Myrddin ap Dafydd
3 (Gal·les del Nord) ni una paraula, cap al·lusió
Yn yr adroddiad am addysg a diwylliant
yng Nghymru methodd yr awduron â chynnwys pill am yr iaith Gymraeg
A l'informe sobre ensenyament i cultura a Gal·les els autors no van incloure
cap al·lusió a la llengua gal·lesa
3 (Gal·les del Sud-est); broc
pill tebot broc de tetera
4 (Gal·les del Sud-est); (col·loquialment) boca
Cä dy bill! tanca la boca!
5 (Gal·les del Sud-est); cara que mostra dissatisfacció, mala cara
(la boca sembla un broc)
gneud pill fer cara de desacord
6 (Gal·les del Sud-est); hen
bill > 'en bill xerraire ("vell broc")
7 (Gal·les del Sud-est); pill
lasyn cap plàstic o de metall d'un cordó de sabata per tal de que no
s'esfilagarsi ??
8 (Gal·les del Sud-est); pill
y lamp part d'una llum d'oli d'on sort el ble
ETIMOLOGIA: desconegut
pimp
[pimp] substantiu masculí
PLURAL pimpiaid
[pimp-yed]
1 proxeneta, homa que control putes i que viu dels seus ingressos
ETIMOLOGIA: gal·lès < anglès pimp (origen desconegut)
pimpio
[pimp -yo] verb
1 fer de proxeneta
ETIMOLOGIA: (pimp = proxeneta) + (-io sufix per fer verbs)
:_______________________________.
pìn, pinnau [PIN, PI ne] substantiu
femení
1 agulla de cap
2 (de vegades) llapis de tinta
:_______________________________.
pin-afal
[ piin-a-val] substantiu masculí
PLURAL pin-afalau
[ piin-a-vâ-le] 1 ananàs
ETIMOLOGIA: (pin = pi) + (afal = poma); la paraula gal·lesa pin-afal és una traducció literal de
l'anglès pineapple ('pi + poma', poma
de pi) que antigament no era l'ananàs sinó la pinya, a la qual s'assembla
:_______________________________.
pinc [PINGK] substantiu masculí
1 rosa (color)
:_______________________________.
piniwn
[ pin -yun] substantiu masculí
PLURAL piniynau [
pin- yø -ne]
1 opinió
2 ym mhob pen mae piniwn
tans caps, tans barrets; cadascú fa la seva pròpia interpetació de les coses
("dins cada cap hi ha una opinió")
ETIMOLOGIA: piniwn < opiniwn < anglès opinion < 1300- francès antic opinion < llatí opîniô = creança < opînârî
= opinar
:_______________________________.
pinsiaid [PIN shed] substantiu
masculí
1 pessic (de sal, etc)
:_______________________________.
pìn tei
[ pin tei] substantiu masculí
PLURAL pinnau
teis [ pi -ne teis]
1 agulla de corbata
ETIMOLOGIA: ("agulla (de) corbata") traducció de l'anglès tiepin; (pìn = argulla) + (tei =
corbata)
NOTA: també el barbarisme teipin [tei-pin],, adaptació de l'anglès tiepin
pinwydden
[pin-wø-dhen] substantiu
femení
PLURAL pinwydd [ pin-widh]
1 pi
pren pinwydd = pi
nodwydd pinwydd fulla de pi
llwyn pinwydd pineda
Pinwydden Arfor Pinus pinaster =
??pi marítim
ETIMOLOGIA: (pinwydd = pins) + (-en sufix singulatiu); (pîn = pi) + mutació suau + (gwydd = arbres)
:_______________________________.
pïod [PI od] (pl)
1 forma plural; vegeu: pia
:_______________________________.
pioden, pïod [pi O den, PI od]
substantiu femení
1 garsa
- pioden fôr, piod môr [pi o den
VOOR, pi od MOOR] substantiu femení
1 garsa de mar
:_______________________________.
pi-pi
[ pii -pii] substantiu masculí
1 (paraula de nens) pipí
gwneud pi-pi fer pipí
cael pi-pi fer pipí
1 (verb sense objecte) fer pipí
Mae’r ci wedi pipi ar y llawr El gos
ha fet pipí a terra
Dw i isio pi-pi Vull fer pipí
ETIMOLOGIA: cf anglès pee-pee, pee, francès pipi, català pipí,
alemany das Pipi
:_______________________________.
pisho
[pi-sho]
1 (verb) pixar; (substantiu) pixum; forma meridional de piso
pisio [pi -syo] verb
1 pixar; vegeu piso
piso [pi -so] verb
1
pixar
2 Gal·les del Sud-est mwya
gyd llefi di, lleia gyd bishi di
com més ploris, menys pixaràs (dit a un infant que plora constantment)
(gal·lès estàndard: mwyaf i gyd y llefi di, lleiaf i gyd y pisi di)
3 piso bwrw glaw ploure a
bots i barrils ("pixar-tirar pluja"); també piso bwrw
substantiu masculí
substantiu masculí
4
pixum
5 piso dryw bach yn y môr
una quantitat molt petita ("(el) pixum (d'un) petit cargolet al
mar"); també piso dryw bach o piso dryw
mae pob tipyn yn help, fel y dywedodd y
dryw wrth biso i'r môr
cada mica ajuda, com va dir el cargolet mentres pixava al mar
6 piso gwaed pixar sang
7 comarca de Penfro piso'r gwely ("pixar al
llit") pixallits, lletsó
8 piso i'r gwynt
("pixar en el vent") ??escopir al vent; fer alguna cosa que fracassa,
o que causa a l'autor conseqüences no desitjats;
també piso yn erbyn y gwynt
("pixar contra el vent")
9 piso yn eich cawl fer
que algú no em faci més la guitza ("pixar a la vostra sopa")
fe bisa i yn ei gawl faré que no em
faci més la guitza
10 expressions que refereixen a te fluix o cervesa fluixa
piso bobi pixum de policia
piso bronwen pixum de mostela
piso cath pixum de gat
piso crics pixum de grills
piso cwrcyn pixum de gat mascle
piso gwidw pixum de vídua
piso milgi pixum de llebrer
11 fel piso 'ffeirad (dit
de cervesa fluixa) "com pixum d'un capellà"
12 fel piso mochyn yn yr eira
fent zig-zag; dit de terrosos que no són rectes d'un camp llaurat ("com el
pixum d'un porc al neu"); també fel
piso mochyn
13 codi pais ar ôl piso
("aixecar vestit després de pixar") fer alguna cosa quan ja és massa
tard i inútil
14 piso yn eich trywsus
("pixar en els vostres pantalons") dit d'algú que ha rebut un espant
ETIMOLOGIA: anglès piss (= pixar)
< francès pisser (= pixar), si no
és un manlleu directament del francès a gal·lès
NOTA: També pisio [pis-yo]; al sud pisho [pi -sho]
:_______________________________.
pishyn, pishiau [PI shin, PISH ye]
substantiu masculí
1 peça
2 (col·loquial) moneda; estàndard = darn 3 noia atractiva
:_______________________________.
pishyn dwy, pishiau dwy [pi shin
DUI, pish ye DUI] substantiu masculí
1 moneda de dos penics
:_______________________________.
pisyn [PI shin] substantiu masculí
1 vgeu: pishyn
:_______________________________.
piso [PI so] (verb)
1 pixar
y Pistyll
Du [pi –stilh dii] substantiu masculí
1 topònim, Tonyrefail (“la cascada negra”)
Pant y Brad. Mae y lle hwn, bychan o ran rhif y preswylwyr, tua milltir o
bentref poblogaidd Tonyrefail, ar y brif heol, yng nghyfeiriad Llantrisant. Enw
mwyaf hynafol y lle yw y Pistyll Du, enw wedi ei roddi iddo oherwydd lliw y
dwfr sy’n llifo oddiar fawn cyfagos (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y
Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd. Tudalen 69. Orgraff ddiwygiedig gennym)
Pant y Brad (“El sot de la traicó”) Aquest lloc, petit quant a la quantitat
dels seus habitnats, és aproximadament una milla del poble populós Tonyrefail,
a la carretera principal cap a Llantrisant. El nom més antic del lloc és Y Pistyll
Du (“la cascada negra”), un nom que li va ser donat a causa del color de
l’aigua que flueix des de dalt de torba d’a prop.
:_______________________________.
pitfal
[ pit -val] substantiu femení
1 tancat per animals extraviats; vegeu pitffald
:_______________________________.
pitfel
[ pit -vel] substantiu femení
1 tancat per animals extraviats; vegeu pitffald
:_______________________________.
pitffald
[ pit -fald] substantiu femení
PLURAL pitfaldiau
[ pit-fald-ye] 1 tancat
per animals extraviats
Nant y Bitffald rierol de Llanymawdwy,
comarca de Gwynedd
Clos y Bitfel (“camp del tancat”) a Aberriw, count comarca de Powys
ETIMOLOGIA: Apparentment una forma de l’anglès pinfold (=tancat per animals extraviats) < anglès antic
“poundfald” (pund = tancat) + (fald = tancat). Possiblement amb la influència del
gal·lès “pit” (= pou), que és un manlleu anglès “pit” (= pou),
NOTA: Variants: pitfal [pit-val], pitfel [pit-vel], pitwel [pit-wel]
:_______________________________.
pitwel
[ pit -wel] substantiu femení
1 tancat per animals extraviats; vegeu pitffald
Yn sir Ddinbych arferir y gair
“gwarchae” am “bitwel” neu “bownd”
A la comarca de Dinbych es fa servir la paraula “gwarchae” enlloc de “pitwel” i
“pownd” (aquestes dues paraules volen dir “tancat”)
___________________________________________________________________________
adolygiad diweddaraf / darrera actualització
2007-04-05
________________________________
sgript y gornel / script
racocatala
________________________________
Rhifydd MOTIGO am
ddim / Comptador MOTIGO de franc
(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar
2007-04-05)
(= nombre de
vegades que s'ha accedit a
aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________