http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_t_2636c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
T |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants |
(delw 0322)
Cysylltwch
â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu amb
nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q 2632c ..... PL 2633c ..... R 2634c ..... S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V W X Y Z 2638c
:_______________________________.
T, t
[tii] substantiu femení
1) lletra vint de l’alfabet romà
de vint-i-sis lletres
..1 a,
2 b, 3
c, 4
d 5
e, 6
f, 7
g, 8 h, 9
i, 10 j, 11
k, 12
l, 13
m, 14
n, 15
o, 16
p, 17
q, 18
r, 19 s, 20
t, 21
u, 22
v, 23
w, 24
x, 25
y, 26
z
2) lletra vint-i-cinc de l’alfabet gal.lès de vint-i-nou lletres
..1 a,
2 b, 3
c, 4
ch, 5
d, 6
dd 7
e, 8
f, 9
ff, 10
g, 11
ng, 12 h, 13
i, 14 j, 15
l, 16
ll, 17
m, 18
n, 19
o, 20
p, 21
ph, 22
r, 23
rh, 24
s, 25
t, 26
th, 27
u, 28
w, 29 y
:_______________________________.
t
[ - ]
1 Resultat de la combinació d'una "d" final i una "d"
inicial, quan es tracta d'una "t" amb mutació suau
..1/ atal: ad- (= prefix) + dal (= retenir) > ad-dal > atal (= aturar)
..2/ diotyn: diod (= beguda ) + dyn (= home ) > diod-ddyn > diotyn (=
borratxo)
..3/ llety: lled (= mig) + ty (= casa) > lled-dy > llety (=
hostal)
..4/ lowtre: gwaelawd (= part baixa)
+ tref (= casa, masia) > gwaelawd-dref > gwaelawtref > gwaelawtre
> 'lawtre > lowtre (comarca de Ceredigion) (= casa
ruinosa)
..5/ tafotrwg: tafod (= llengua) + drwg (= dolent) > tafod-ddrwg > tafotrwg (= groller)
..6/ troetrwm: troed + trwm > troed-drwm > troetrwm
(= de peus que camina amb peus pesats)
..7/ ynfytyn: ynfyd (= boig) + dyn (= home) > ynfyd-ddyn > ynfytyn
(= home boig)
:_______________________________.
T
en combinacions de consonants
1) D-C (D + mutació suau + C) >
(*D-ºG) > (TG)
(coed = arbres) + mutació suau + (CAE = tanca) > *coed-ºgae > coetgae (= tanca de bardissa; camp amb tanca de
bardissa)
2) D-D (D + mutació suau + D) >
(*D-ºDD) > (T)
(cardod = caritat) + mutació suau +
(dyn = home) > cardod-ºddyn > cardotyn (= captaire)
(tlawd = pobre) + mutació suau + (dyn = home) > tlod-ºddyn > tlotyn (= un pobre)
3) D-H > T
lladrad (= robatori), lladrata (= robar)
4) D-P (D + mutació suau + P) >
(*D-ºB) > (TB)
però noves paraules compostes ignoren aquesta norma
(cad = batalla) + mutació suau + (pen = cap) > cadben (= general; paraula literària del segle 1800)
(rhad = de franc) + mutació suau + (post = correu) > rhadbost (= correu lliure)
5) D-T (D + mutació suau + T) >
(*D-ºD) > (T)
(coed = bosc) + mutació suau + (tir = terra) > *coed-ºdir > coetir (= terra boscosa)
(coed = bosc) + mutació suau + (tŷ = casa) > *coed-ºdŷ > coety (= casa de
fusta; casa al bosc)
:_______________________________.
ta (1) [TA] [TA] (partícula)
forma reduida de taw = que
W i'n meddwl ta Ianto enilliff crec que el Joanet guanyarà
:_______________________________.
ta (2) [TA] [TA]
(partícula) (Sud) no importa...
ta pwy sigui qui sigui
dewch mewn, ta pwyy sy ’na entreu, sigui qui hi sigui (a la porta)
ta pwy sy’n mynd hi vagi qui hi vagi
ta ºbeth
Rw i’n mynd i’w ºwneud, ta ºbeth sy’n
digwydd Tinc pensat fer-ho, passi què passi
GAN NAD BETH, GAN NAD PWY, GAN NAD PA és la forma estàndard.
1) ºBYNNAG < PYNNAG (= paraula que generalitza PWY / qui, BETH / què, PA (x)
/ QUIN (x)
PWY ºBYNNAG sigui qui sigui, ºBETH ºBYNNAG sigui què sigui, PA (x) ºBYNNAG
sigui quin (x) sigui
2) en gal·lès medieval, també era possible canviar l’ordre > ºBYNNAG PWY
(BETH).
Després aquest combinació evolucionava així: GYNNAG PWY > GAN NAG PWY
> GAN NAD PWY.
GAN NAG com si fós la preposició GAN = amb, i la conjunció NAG que es fa servir
amb comparacions = (més gran etc) que. Quan es va posar NAD en comptes de NAG,
la frase semblava negativa (NAD = que-no-és), i es va posa TAW (que-és) al seu
lloc.
GAN NAD PWY > GAN TAW PWY > GAN TA’ PWY > TA PWY
(la reducció TAW (que-és) > TA’ és general al sud. La pèrdua d’una síl·laba
pre-pre-tònica també passa amb moltres paraules en gal·lès, i per tant s’ha
perdut GAN)
:_______________________________.
-ta al
final d’alguns verbs derivats d’una paraula que s’acaba amb d.
És de fet una -d final i el sufix verbal
-ha > ta (D + H) = (T)
lladrad robatori,
lladrata robar
merched noies, dones, mercheta empaitar les dones
pγsgod peixos,
pγsgota pescar
:_______________________________.
ta ºbeth [ta BEETH] [ta BEETH]
(pronom) 1 no obstant
Siwrne saff ta beth a mwynha
dy hun bon viatge
(“viatge segur”) i que’t diverteixis
:_______________________________.
tabl (tablau) [TA bøl, TA blai
-ble] (m)
quadre
tabl o ºgostau buddso:ddi quadre de costos
d’inversió
anglès TABLE < francès antic TABLE < llatí TABULA (= tauleta d’escriure)
:_______________________________.
tabled (tablēdi) [TA bled, ta BLEE di] (m) pastilla
tabled cysgu (tablēdi
cysgu) [ta-BLE-di KØ-ski]
somnífer/s
:_______________________________.
Tachwedd [TAKH wedh] (m) novembre
mīs Tachwedd novembre
:_______________________________.
taclus [TA klis] (adj) ordenat.
ystafell ºdaclus habitació ordenada
:_______________________________.
tacsi (tacsis) [TAK si, TAK sis] (m) taxi
safle tacsis (m) parada de taxis
gyrrwr tacsi (gyrwyr tacsis) (m)
taxista
anglès TAXI < TAXIMETRE <
francès TAXIMETRE < (TAXE= preu) + (grec METRON = mesura )
:_______________________________.
tād (tādau) [TAAD, TAA dai -de] (m) pare
Nhād pare, mumpare, vocatiu (= fy
nhād), el meu pare
:_______________________________.
tād-cū (tadcūod) [taad KII, taad KII
od] (m) avi
(Gal.les del Sud)
:_______________________________.
tād-γng-nghγfraith
(tādau...) [taad ø NGHØ
vraith -vreth, TAA dai -de] (m) sogre
:_______________________________.
taenellwr dŵr (taenellwyr dŵr) [tai
NE lhur DUUUR, tai NELH wir DUUUR] (m) apagafocs automàtic
:_______________________________.
Tāf [TAAV]
(f) 1 riu del sud -est
Caer-dydd (equival a “Caer-daf”) capital de Gal·les “fortalesa (romana) al riu
Taf”)
Ffynnon-taf (“font / balneari al riu Taf”)
Glan-taf (“marge
del riu Taf”)
Llan-daf (“església al riu Taf”)
Ystum-taf (“revolt del riu Taf”)
2 riu del sud-oest
Hendy-gwyn ar
ºDaf nom de poble (“vell monasteri del riu Taf”)
:_______________________________.
tāfarn (tafarnau) [TA varn, ta VAR nai
-ne] (mf)
taverna
y tafarn
(Sud) la taverna
y ºdafarn
(Nord) la taverna
tāfarn ºdatws [ta varn DA tus] (f) botiga de peix i patates
fregides
:_______________________________.
tāfell (tafellau / tafelli) [TA velh, ta VE lhai
-lhe / lhi]
(f) llesca, tall
y ºdafell
la llesca
tafell siocled tall de xocolata
:_______________________________.
Tàff (Tāffs) [TAF,
TAFS] (m) malnom que els anglesos donen als gal·lesos. Vegeu Ta:ffi
:_______________________________.
taffi (taffis) [TA
fi, TA fiz] (m) caramel
taffi almon [ta
fi AL mon] caramel d’ametlles
:_______________________________.
2 Tāffi (Tāffis) [TA
fi, TA fis] (m) malnom que els anglesos donen als gal·lesos. Es diu
sovint que és del riu Taf [TAAV], en
anglès “Taff “ [TAF],
al sud-est del país. De fet, ve del nom típic a Gal·les Dafydd [DAA
vidh]. Cf Paddy (irlandès), de l’irlandès Paídí (Patrici), escocès Jock,
del terrabaixès Jock (Joan)
:_______________________________.
tafleisiwr (taflesiwyr) [tav LEIS yur, tav
LEIS wir] [tav LEIS yur, tav LEIS wir (m) ventríloc
dol tafleisiwr ninot de ventríloc
dymi tafleisiwr ninot de ventríloc
(TAFL- arrel de TAFLU = llençar) + mutació suau + (LLEISIWR un que fa servir
una veu, LLEIS- < LLAIS = veu + sufix -I-WR = home)
:_______________________________.
taflen (taflenni)
[TAV len, tav LE ni] (f) follet, full volant
(TAFL- arrel de TAFLU = llençar) + mutació suau + (LLEN = paper escrit)
:_______________________________.
taflod (taflōdydd)
[TAV lod, tav LOO didh] (f)
1 pallissa = lloc damunt l’establa
2 taflod y
genau paladar
:_______________________________.
taflu [TAV
li] [TAV li] (v) llençar
(col·loquialment “tywli” [TU li] [TU li]
taflu gōlwg
ar▪ donar un cop d’ull a (“llançar (una) vista sobre”)
taflu gōlwg
dros▪ escrutinar (“llançar (una) vista per sobre de”)
wedi’ch taflu llençat (a l’abocador)
mae batris wedi'u taflu'n
achosi llawer iawn o ºlygredd les piles llençades causen moltissima contaminacio
taflu arian
da i ºganlyn arian drwg (“llençar diner bo a
seguir diner dolent”) seguir pagant un negoci ruïnos
taflu (rhywun)
i ºdristwch entristir (“llençar (algú) a la tristesa”)
:_______________________________.
tāfod (tafōdau)
[TAA vod, ta VOO dai, -de] (m)
llengua
tāfod γ ºddraig [TAA
vod ø DHRAIG] (m) 1 la llengua del drac, símbol de la llengua gal·lesa
Tafod y ºDdraig
/ Y Tafod nom d’un mensual de Cymdeithas yr Iaith Gymráeg
:_______________________________.
Tafod-Elái El mensual comunitari en llengua gal·lesa de la
contrada de Llantrisant (Sud-est de Gal·les) "Tafod-Elái" (fins el
1997, hi havia una comarca anomenada Taf-Elái, els noms de dos rius.
"Tafod" vol dir 'llengua (de la boca)", i el títol és doncs un
joc de paraules 'la llengua d'Elái / la llengua de Taf-Elái'.
http://www.tafelai.u-net.net
:_______________________________.
tafodiaith (tafodieithoedd) [ta VOD yaith -yeth,
ta vod YEI thoidh -odh] [ta VOD yaith -yeth, ta vod YEI thoidh -odh] (f) dialecte
(TAFOD = llengua de la boca) + (IAITH =
llengua, idioma) “llengua parlada”
:_______________________________.
tafod y ddraig [ tâ-vod ø dhraig] substantiu
masculí
1 la llengua gal.lesa
2 una llengua del drac, de la bandera nacional, símbol de Cymdeithas yr Iaith
Gymráeg
3 Tafod y Ddraig = revista mensual
de Cymdeithas yr Iaith Gymráeg
ETIMOLOGIA: ‘(la) llengua (de)l drac’ (tafod
= llengua) + (y article definit) +
mutació suau (draig = dragó)
:_______________________________.
tafod y fuwch [ tâ-vod ø viukh] m;;)
1 Borago officinalis, borratja
ETIMOLOGIA: ‘(la) llengua (de) la vaca (tafod
= llengua) + (y article definit) +
mutació suau (buwch = vaca)
:_______________________________.
tafod yr hydd [ tâ-vod ør
hiidh] m;;)
1 Phyllitis scolopendrium = llengua de cérvol
ETIMOLOGIA: ‘(la) llengua (de)l cérvol’ (tafod
= llengua) + (yr article definit) +
(hydd = cérvol)
:_______________________________.
tafod yr wydd [ tâ-vod ør
uidh] m;;)
1 Achillea ptarmica
ETIMOLOGIA: ‘(la) llengua (de) l’oca’ (tafod
= llengua) + (yr article definit) +
mutació suau + (hydd = oca)
:_______________________________.
tafod yr ych [ tâ-vod ør
iikh] (m)
1 Borago officinalis, borratja
ETIMOLOGIA: ‘(la) llengua (de)l bou’ (tafod
= llengua) + (yr article definit) +
(ych = bou)
:_______________________________.
tafol
[ta-vol] substantiu femení
(Gal·les del Sud)
1 balancí
ETIMOLOGIA: British < Latin tabula
:_______________________________.
tafolen
[ta-vô-len] substantiu femení
PLURAL tafol
[tâ-vol]
1 Rumex conglomeratus = paradella, romàs
ETIMOLOGIA: britànic *taual (si no
és del llatí tabula)
(tafol = paradelles) + (-en sufix singulatiu)
De la mateixa arrel britànica: còrnic tavolenn
(= paradella), bretó teolenn (=
paradella)
:_______________________________.
tafoli
[ta- vô -li] verb
Gal·les del Sud
1 pesar
2 evaluar
ETIMOLOGIA: (tafol = balancí) + (-i = sufix)
:_______________________________.
tafolog
[ta- vô -log] adjectiu
1 ple de paradelles
2 (substantiu femení) lloc de paradelles
Es troba en noms de llocs i noms de camps
Gellidafolog nom de granja aprop de
Penderyn (comarca de Rhondda Cynon Taf)
y gelli dafolog ‘bosquet de paradelles’ (y
= article definit) + mutació suau + (celli
= bosquet) + mutació suau + (tafolog
= ple de paradelles)
ETIMOLOGIA: (tafol = paradelles) + (-og sufix)
De la mateixa arrel britànica: còrnic tavolenn
(= paradella), bretó teolenn (=
paradella)
:_______________________________.
Tafolwern
[ta- vol -wern] substantiu femení
1 (SH8902) localitat de la comarca de Powys
ETIMOLOGIA: a primera vista: “pantà de paradelles”
(tafol = paradelles) + mutació suau
+ ( gwern = pantà), però de fet
d’una forma original Dywalwern (dywal = ??)
:_______________________________.
Tafolwg
[tav- ô -lug] substantiu femení
1 carrer de Treharris (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules
independents “Taf Olwg”)
ETIMOLOGIA: (= vista del riu Taf) .
(Taf = nom de riu) + mutació suau +
(golwg = vista)
:_______________________________.
tafotrwg [ ta-vot-rwg] adjectiu
1 groller
ETIMOLOGIA: (tafod = llengua) +
mutació suau + (drwg = dolent) > tafod-ddrwg > tafotrwg (d-dd > t)
:_______________________________.
Tafwys [TAA vuis] substantiu femení
1 Tamesi, riu de del sud-est d'Anglaterra (Oxford, Londres), anglès: Thames
[TEMZ].Nom d'origin proto-gal·lès, com altres rius d'Anglaterra amb el nom Tame
/ Thame, i els dos rius de gal·lès de nom Taf [TAAV] (sud-est i sud-oest del
país).
:_______________________________.
tagfa (tagféydd) [TAG va, tag VEIDH] (f) embús; ambús de
trànsit
tagfa ºdraffig,
tagféydd traffig embús de trànsit
peri tagfa
ºdraffig provocar un embús de trànsit
cael eich dal
mewn tagfa quedar atrapat en un embús de trànsit
:_______________________________.
taglys [ tag -lis] substantiu masculí
1 vinya del genus Calystegia
taglys blewog Calystegia pulchra
taglys estron Calystegia silvatica
taglys mawr Calystegia sepium
taglys arfor Calystegia soldanella
2 (Gal·les del Sud) Convolvulus arvensis Nom estàndard: Cwlwm y Cythraul (“nus del diable”)
ETIMOLOGIA: (tag- arrel de tagu = estrangular) + mutatació suau +
(llys = planta )
:_______________________________.
☼ tai [TAI]
(plural) cases; Vegeu tŷ
:_______________________________.
Y Tai-bach
[ ø tai -baakh]
1 SS7788 localitat de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
Als districtes que s’envolten el nom era Tai-bach
Aberafan (col·loquialment Tai-bach
’Brafan) “(el lloc anomenat) Tai-bach (que és a) Aberafan”
Era el nom de quatre petites cases amb sostre de palla que hi havia al final
del carrer anomenat Heol y Dwr
Dyffryn y Tai-bach la vall de
Tai-bach
1 localitat in Pentre-bach (comarca de Merthyrtudful)
ETIMOLOGIA: les cases petites; (y =
article definit) + (tai = cases,
plural of ty^ = casa) + (bach = petit)
:_______________________________.
taid (teidiau) [TAID, TEID yai -ye] (m) (Nord) avi
:_______________________________.
Y Taiduon
[tai- dî -on]
1 topònim
nom d’esglèsia dels Metodistes Calvinistes de Clynnog Fawr “Capel Tai Duon”
(M.C. / Methodistiaid Calfinaidd)
ETIMOLOGIA: y tai duon “les cases negres” (y
article definit) + (tai = cases,
plural de ty^ = casa) + (duon = negre, plural de du = black)
:_______________________________.
tail [TAIL]
(m) fem
tomen ºdail femer (“munt [de] fems”)
bod yn ºwlyb ºdomen ºdail quedar xop
(“moll (com) una pila de fems / un femer”)
:_______________________________.
tair
[tair] substantiu femení
PLURAL teirau
[tei-re]
1 tres (3, forma femenina)
tair blwydd oed [tair BLUIDH oid] tres
anys d'edat
tair blwydd ar ºddeg oed tretze anys d’edat
tair ceiniog [tair KEIN
yog] tres penics
2 amb
algunes paraules és una quasi-prefix
teirpunt tres lliures
teirgwaith
NOTA: En topònims, ocurreix
en noms de mapes en llengua anglesa que mantenen grafies errònies
..1/ CORRECTE: tair = tres
D’aquesta
manera Taironnen (ST0374) una granja
de Llantriddyd, a la carretera de Caer-dydd a Pen-y-bont ar Ogwr, és “tair
onnen” els tres oms;
..2/ INCORRECTE: tair en comptes de tai’r
Tai’rysgol (tai + yr + ysgol = les cases de l’escola, al costat
de l’escola) SS/6997; localitat de la
comarca de Castell-nedd ac Aberafan. Però nromalment s’escriu Tairysgol com si fos “(les) tres escoles”
:_______________________________.
Tai'r-gwaith
[tair gwaith]
1 localitat de la vall del riu Rhondda (comarca de Rhondda-Cynon-Taf)
2 poble SN7112 a l’est de Gwauncaegurwen (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: “(les) cases (de) l’explotació / la mina / la foneria / la fàbrica,
etc”, cases al costat d’una mina, cases que pertanyen a un propietari de mina
(tai = cases, plural de ty = casa) + (yr = the) + (gwaith =
feina / explotació / mina / foneria / fàbrica). Desprès d’una vocal anterior yr > ’r. Una monosíl·laba final accentuat té al davant un gionet a
l’ortografia de topònims habitatius
:_______________________________.
Taironnen
[tair –o-nen]
1 (ST0374) granja a Llantriddyd, a la carretera de Caer-dydd a Pen-y-bont
ar Ogwr
2 (SN6503) localitat aprop de Felindre (comarca d’Abertawe)
ETIMOLOGIA: y tair onnen = els tres
oms (y = article definit) + (tair, foprma femenina de tri = tres) + (onnen = om)
:_______________________________.
Tai’rysgol
[tair ø-skol]
1 (SS6997) localitat de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
ETIMOLOGIA: (les) cases (al costat de) l'escola (tai = cases, plural de ty
= casa) + (yr = the) + (ysgol = escola)
:_______________________________.
taith, teithiau [TAITH, TEITH ye]
substantiu femení
1 viatge
γ ºdaith [ø
DAITH] el viatge
pen γ ºdaith [pen ø DAITH] destinació ("fi del
viatge")
teithio [TEITH yo] viatjar
mae’r ysgol dros awr o ºdaith o’r ty^ l’escola és a més d’una
hora de viatge de la casa
bod yn ºdaith ºcaure caure molt lluny
Roedd Caer-dydd un ºdaith ºbell y pryd
hynny Caer-dydd ceia molt lluny en aquella època
:_______________________________.
tal [TAL]
(adj) alt (persona, arbre, edifici)
dyn tal home
alt
mynd yn dal estar-se
fent molt alt
adeilad pum llawr un edifici de cinc pisos d'alçada / alçaria
pa mor ºdal wyt ti? quina alçada fas?
pinwydden ºdal pi alt
bod yn ofnadwy o ºdal ser alt com un
Sant Pau (“ser terriblement alt”)
anglès
TALL (= alt < (antigament) ben plantat, < gran, valent) < anglès antic
GETAEL (= actiu). En anglès va suplantar l’adjectiu LANG / LONG (= alt), que
existeix encara com a cognom; i de la mateixa manera en gal·lès va suplantar
HIR (= llarg; antigament també alt), que es veu en la forma composta MEINIR (=
nom de dona); com a nom genèric, ‘noia’ < ‘(persona) prima i alta’ (MAIN =
prim) + (HIR = alt)
:_______________________________.
tâl1 (taliādau) [TAAL, tal YAA dai
-de] (m)
pagament
:_______________________________.
tâl2 [TAAL] (m) (obsolet) front (gal·lès actual: talcen).
Ocureix a la topònimia = límit
En toponims que comencen amb aquest element tâl [TAAL]
> tal [TAL]; la vocal perd la seva llargada perquè no
porta l’accent
Vegeu Tal-y-bont, etc
:_______________________________.
Talācharn [ta
LAA kharn] [ta LAA kharn] (f)
(Història) “veinat” (cwmwd) de Gwarthaf
>
’Lācharn, anglès Laugharn
:_______________________________.
talaith (taleithau) [TA laith -leth, ta
LEITH yai -ye] [TA laith -leth, ta LEITH yai -ye] (f)
1 província 2 estat (dels Estats Units)
y Taleithau
Unedig els
Estats Units
Taleithau Unēdig Amé:rica [ta LEITH ye i NEE dig a ME ri ka] Estats Units
d’Amèrica
yn Unol ºDaleithau
Amé:rica als Estats Units d’Amèrica
yn yr Unol ºDaleithau als Estats Units
:_______________________________.
talar, talarau [TA lar, ta LÂ re] substantiu femení
1 andana = llenca de terra que resta
sense llaurar, banda de terra en angle recte als solcs d'un camp
2 tynnu at ben talar ser
gairebé acabat
:_______________________________.
Taleithiau Unedig América [ta
1 Estats Units d'Amèrica
:_______________________________.
talcen (talcennau / talcenni) [TAL
ken, tal KE nai -ne / tal KE ni] (m) front (del cap)
2 mor llithrig â thalcen iâr molt lliscós “tan lliscós com el fron d’una
gallina”
:_______________________________.
talch (teilchion) [TALKH,
TEILKH yon] (m) 1 fragment
torri’n ºdeilchion esmicolar
torri’n ºdeilchion mân esmicolar
gal·lès < britó < celta
:_______________________________.
taldra [TAL dra] (m) 1 alçada
Beth yw dy ºdaldra di nawr? Quina
alçada tens ara?
Pedair troedfedd a modfedd a tri chwarter yw taldra Gwen “quatre peus i
polzada i tres quarts” (125.09 cm) és l’alçada que té la Gwen
dyn o ºdaldra cyffredin home d’una
alçada normal, home no especialment baix o alt
2 o ºdaldra d’alçada (després d’una
alçada especificada)
dyn dwylath o ºdaldra un home de
1m 80 cm (“dues iardes d’alçada”)
mae hi’n chwe ºººthroedfedd o ºdaldra ella
fa sis peus d’alçada
(TAL = alt) + (-ºDRA sufix de nom abstracte, < TRA)
:_______________________________.
taleith- forma de talaith (=
província; estat americà) davant una síl·laba final que comença amb vocal
:_______________________________.
tālent (talentau) [TAA
lent, ta LEN tai -te] (f) talent
:_______________________________.
talfeistr
[ tal –vei-stir] substantiu
masculí
PLURAL talfeistri
[ tal- vei -stri]
1 oficial pagador, un que paga els sous en una administració o empresa
Y Tâl-feistr Cyffredinol ‘El Pagador General’ oficial del
govern anglès que abans era el cap del departament que lliura pagaments a
altres departaments del govern, però avui té més aviat responsibilitats
especials que li dona el Primer Ministre
:_______________________________.
Talgarth [TAL
garth] (f) 1 poble del sud-est 2 un centenar (cantref = centenar) del regne de
Brycheiniog. Brycheiniog va ser a les mans del normand Bernard Neufmarché a l’any 1093, 27 anys després de
l’arribada dels normands a l’illa de la Gran Bretanya. Hi havien tres
territoris al centenar - Talgarth, Clas ar Ŵy, i Y Gelligandryll.
:_______________________________.
☼ taliādau [tal YAA dai
-de]
(plural) pagaments;
Vegeu tâl
[NOTE xxxx 13 -i-adauº]
:_______________________________.
Taliesin [tal
YE sin] (m) 1 nom d’home 2 nom de poeta, pre-800
:_______________________________.
Talmwd [TAL
mud] (m) (judaisme) Talmud = recull d’escrits rabínics, que inclouen el
Mishnah i el Gemara
:_______________________________.
talsoch chi [TAL so khi] (v) pagar / vau pagar < talu
:_______________________________.
tālu [TAA
li] (v) pagar
tālu am ºrywbeth (v) pagar
alguna cosa
tālu ā ºººchario [TAA li a KHAR
yo] (frase) “cash and carry” = pagament al comptat amb al transport dels
productes a la casa o local del comprador
inclós
tālu bìl [TAA li BIL] (frase)
pagar un rebut / factura
tālu sylw i [TAA li SØ lu i] (v) fer cas a (algú)
tālu dirwy [TAA li DI rui]
(v) pagar una multa
thâl hi ddim i
ti (ºwneud rhywbeth) no't servirà ("no't pagarà") (fer
alguna cosa)
:_______________________________.
tālwrn (talγrnau) [TA lurn, ta LØR
nai, -ne]
(m) 1 era, lloc de la batuda dels blats 2 gallera, ròdol de brega
:_______________________________.
Talγbolion [ta
lø BOL yon] (f) un dels dos veinats (veinat = cwmwd) del centenar
(centenar = cantref) de Cemais de l’illa de Môn. Era part del país de Gwynedd
Uwch Conwy (“Gwynedd damunt el riu Conwy”)
:_______________________________.
Tal-γ-bont [ta
lø BONT] (f) topònim
tâl y ºbont “la vora del pont”,
“(lloc al) cap del pont”
tâl [TAAL] > tal [TAL]
perquè no porta l’accent
:_______________________________.
Tal-γ-fan [ta lø FAN] (f) topònim
tâl y ºfan “la vora del turó”
tâl [TAAL] > tal [TAL]
perquè no porta l’accent
:_______________________________.
Tal-y-garn
[tal ø garn]
1 (SH0380) casal al sud del poble de Pont-y-clun (comarca de Rhondda CynonTaf)
ETIMOLOGIA: (tâl = front; lloc de
davant) + (y = el, la, els, las) +
mutació suau + (carn = pila de
pedres)
:_______________________________.
tamaid (tameidiau) [TA maid, ta MED, ta
meid YAI, ta MEID yai -ye] (m) 1 tros 2 bocada
ennill eich tamaid / γch tamed [E nilh økh TA
med] (v) guanyar-se la vida (“guanyar(-se) la bocada”)
tamaid i āros pry:d [TA med i AA ros
PRIID] un berenar, un snack
cael tamaid i āros pry:d berenar (v)
cael tamaid o swper menjar una mica de supar
:_______________________________.
tampan [TAM pan] (v) (Sud) estar enfadat
:_______________________________.
tamprwydd [TAM
pruidh] (m) (Nord) humitat (d’una casa, etc)
Sud: gwlybānwch
(m)
(TAMP = humit) + (-RWYDD sufix per fer substantius abstractes)
:_______________________________.
tan [TAN]
(prep) fins
tan
ºginio fins a l’hora de dinar
tan xpryd
fins quan (no hi ha mutació)
tan yn
ºddiweddar fins fa poc
:_______________________________.
tân (tānau) [TAAN,
TAA nai -ne] [TAAN,
TAA nai -ne] (m) foc
coed tân [koid
TAAN] (m) llenya
tân glās [taan GLAAS] (m)
bengala (“foc blau”)
llē tân [lhe TAAN] (m) llar
(“lloc (de) foc”)
shilff-ben-tân [shilf ben TAAN]
(f) palmar de la xemeneia (“pestatge (de) damunt (de) foc”)
nìd chwārae, chwārae â thân
(dita) “no és jugar, jugar amb foc”
trydan electricitat (TRY-
= prefix intensiu) + mutació suau + (TÂN
= foc) “hiper foc”
:_______________________________.
tanc (tanciau) [TANGK, TANGK yai
-ye] (m) 1
depòsit 2 (vehicle de guerra) tanc
:_______________________________.
tancer (tancēri) [TANG
ker, tang KEE ri] (m) camió cisterna
:_______________________________.
tanerdy [
ta- ner -di] substantiu masculí
PLURAL tanerdai [
ta- ner -dai]
1 adoberia
ETIMOLOGIA: (taner = barcer,
barciwr, cywieiwr crwyn) + mutació suau + (-ty
= casa, edifici)
:_______________________________.
tangnēfedd [tang
NEE vedh] (m) pau (sentit religiós)
tangnefedd ar y ddaear pau a la terra
:_______________________________.
tangnefeddwr [ tang-ne- ve -dhur] substantiu masculí
PLURAL tangnefeddwyr
[ tang-ne- vedh -wir]
1 (Bíblia) pacificador
Mathew 5:9 Gwyn eu byd y tangnefeddwyr
canys hwy a elwir yn blant i Dduw
Sortosos els portadors del la pau perquè seran anomenats fills de Déu
ETIMOLOGIA: (tangnefedd = pau) + (-wr = sufix d'agent, 'home' )
:_______________________________.
tanio
[ tan -yo] verb
1 disparar (a = ar)
cael ei danio (arma de foc)
disparar-se
clywais i wn yn cael ei danio vaig
sentir disparar-se una pistola
2 disparar (un tret)
taniodd ddwy ergyd ac arhosodd
va disparar dos trets i esperava
3 (pipa) encendre
taniodd ei bibell a syllodd ar y môr
va encendre la seva pipa i va mirar el mar
4 (llumí) encendre per la fricció
taniodd fatshen a'i fflicio dros y
stafell
va encendre un llumí i el amb el dit el va fer disparar a través de la cambra
5 engegar el motor d'un vehicle
wyddwn i ddim sut oedd tanio'r tractor
No sabia com engegar el tractor
6 engegar (un extinctor, etc)
pwy sy wedi tanio'r diffoddydd?
qui ha deixat anar l'extinctor?
7 (imaginació) inspirar, provocar
llyfrau storïau i danio dychymyg plant
llibres de contes per inspirar l'imaginació dels nens
tanio brwdfrydedd rhywun provocar la
curiositat d'algú
8 omplir d'entusiasme, de passió
Yn yr adeilad hwn yn Heol y Wig, Ewenni
byddai Edward Matthews yn tanio'i gynulleidfa chweugain mlynedd yn ôl
En aquest edifici a Heol y Wig (la carretera que va a Wig), (poble d') Ewenni,
Edward Matthews ompliria els fidels (de la capella) de passió fa cent vint anys
9 maes tanio camp de tir
10 peiriant mewndanio, motor tanio mewnol camp de tir
11 (substantiu masculí) disparar, fer explotar
tanio tanllyd = disparar bales
traçadores? (visibles quan sorten a cause de la llum i fum que emeten produits
per substàncies químiques)
ETIMOLOGIA: (tân = foc) + (-i-o sufix per formar verbs)
:_______________________________.
tanllyd [TAN lhid] (adj) ardent
:_______________________________.
tanws
[ ta-nus] substantiu masculí
PLURAL tanysau [
ta- ner -dai]
1 adoberia
ETIMOLOGIA: anglès [ta-nus],
pronunciació antiga de tanhouse [tan-haus]
:_______________________________.
tanysgrifio [tan ø SKRIV
yo] (v) ser subscriptor
sut i ºdanysgrifio com fer-te
subscriptor
:_______________________________.
tap (tapiau) [TAP, TAP yai -ye] (m) aixeta
tap dŵr oer [tap duuur OIR] (m) aixeta d’aigua freda
tap dŵr poeth / twym [tap duuur
POITH / TUIM] (m) aixeta d’aigua calenta
:_______________________________.
ta pwy [ta PUI] (pronom) sigui qui sigui
Siôn ap Glyn ºgipiodd y ºwobr, ta pwy yw
e Siôn ap Glyn ha guanyat el premi, sigui
qui sigui ell
dyna’r gwir, ta pwy sy’n gwadu és la veritat, i qui la nega, no
m’importa (“sigui qui sigui que negui”)
:_______________________________.
tāradr
<tārad, taradrau [TAA ra dør / TAA rad, ta RA
drai -dre] (m) forador [ºNOTA 14º- pèrdua de
la r final]
:_______________________________.
tāran (tarānau) [TAA ran, ta RAA nai -ne] [TAA ran, ta RAA nai -ne] (m)
(Nord; estàndard) tro
Al sud: twrf (tyrfau), trwst (trystau)
:_______________________________.
tarddiad (tarddia:dau) [TARDH yad, tardd YAA dai -de] [TARDH yad, tardd YAA dai
-de] (m) etimologia
tarddiad
gwerin etimologia popular
:_______________________________.
tarddu [TAR dhi] (v) 1 originar
Mae’r nant hon yn tarddu ger Fferm y
Fedw Aquest rierol origina a prop de la granja de Y Fedw (bosc de bedolls)
2 (ferida) supurar
mae’r clwyf yn dal i darddu la
ferida encara supura
tarddu o 1 (aigua) brollar de; 2 néixer de, provenir de
Mae'r rhan fwyaf o'r achosion o Salmonella'n tarddu o wyau a ffowls heb eu
coginio yn iawn,
la majoria dels casos d’enverinament de Salmonella tenen el seu origen en ous i
pollatres que no són suficientment cuits
:_______________________________.
Tārell [TAA
relh] (f) nom de riu del sud-est
:_______________________________.
tarenn- forma de tarren (= escarp) davant una
síl·laba final que comença amb vocal
:_______________________________.
tarian (tariannau)
[TAR yan, tar YA nai -ne] (f) escut
y ºdarian l’escut
:_______________________________.
tāro [TAA
ro] (v) pegar, colpejar
tēry /
trawiff pegarà (forma literària / forma col.loquial)
trawais i /
trawes i [TRAW es i ] vaig
colpejar
tāro'r
gwaelod tocar fons
taro ar ºgwmni drwg ajuntar-se amb males companyies
taro ar (ºrywun) topar amb (algú)
taro ar
ddyddiau drwg trobar-se en una època díficil
...Tarodd ar ddyddiau drwg ...les
coses la van començar a anar malament
taro enw ar restr posar un nom en un registre
taro (rhywun) i’r llawr tirar (algú)
a terra
taro sgwrs (â rhywun) iniciar una conversa (amb algú)
taro tant tocar una corda
’thrawodd erioed yn ’y mhen no m’havia
acut mai
...trewch y tant! toca la corda! (literari)
...tarwch y tant! toca la corda! (col·loquial)
trawa'r hoelen, nid y
bawd clava el clau, no el dit gros
trawyd (traw- + -wyd) va ser colpejat
pwy xtrawodd chi? qui us
ha colpejat?
TIPUS 1
ARREL: traw- < t’raw- < taraw
TERCERA PERSONA SINGULAR:
1 (llenguatge literari, present-i-futur) tery, trawa (pega, pegarà)
2 (llenguatge col·loquial, futur) trawiff (pegarà)
IMPERATIU :
1a (llenguatge literari, segona persona
singular) taro! < taraw! (pega!)
1b (llenguatge col·loquial, segona
persona singular) trawa! (pega!)
2a (llenguatge literari, segona persona
plural) taréwch! trewch! (pegueu!)
2b (llenguatge col·loquial, segona
persona plural) tarwch! (pegueu!)
:_______________________________.
tarren (tarenni / tarennydd) [TA
ren, ta RE ni / ta RE nidh] (f) escarp (Vegeu ºDarrenfelen, etc)
:_______________________________.
Tarrenhendre [ta
ren HEN dre] (f) topònim (“escarp de la masia”)
:_______________________________.
Tarren γ ºGesail [ta
ren ø GE sail -sel] (f) topònim (“escarp de l’aixella / del racó”)
:_______________________________.
tarten (tartennau
/ tartenni) [TAR ten, tar TE nai -ne/ tar TE ni] (f)
torta
:_______________________________.
tartenn- forma de tarten (=
torta) davant una síl·laba final que comença amb vocal
:_______________________________.
tārw (teirw) [TAA ru, TEI ru] (m) brau, braus
rhuthro fel tarw wedi gwylltio “precipitar-se com un brau enfurismat”
:_______________________________.
tās (tasau / teisi) [TAAS, TA sai -se /
TEI si] (f)
pila
y ºdās la pila
tās ºwair (tasau gwair) [taas
WAIR, ta se GWAIR] (paller, pallera
:_______________________________.
taten (tato / tatws) [TA ten, TA to, TA tus] (f) patata
Plural al nord i la forma estàndard: tatws; al sud-oest: tato [TA to]
taten newydd, tatws newydd patata nova, patates noves (= patates de la primera collita)
taten ºbwdr,
tatws pwdr patata podrida
taten ºfelys,
tatws melys batata
taten trwy’r pil, tatws trwy’r pil > tatws trw’r pil (Sud) patates amb pell
taten trwy’i ºººchroen, tatws trwy’u crwyn (Nord) patates amb pell;
taten wedi’i
berwi, tatws wedi’u berwi patates bullides
tato pwtsh puré de patates (Sud)
tatws stwnsh [ta
tus STUNSH] (plural) (Nord) puré de patates
:_______________________________.
tatŵ (tatŵau) [ta TUU, ta TUU ai -e] (m) tatuatge
rhoi tatŵ i
ºrywun fer-li (a algú) un
tatuatge
cael
tatŵ fer-se un tatuatge
mae e wedi cael
tatŵ ag enw ei wejen arno s’ha fet un tatuatge que té el nom de
la seva xicota
tatŵ henna tatuatge de henna
tatŵ
pilipala un tatuatge d’una
papallona
:_______________________________.
tatŵēdig [ta tu EE
dig] (adj)
tatuat
bod gan ºrywun
ºgorff tatŵedig tenir el cos tatuat
:_______________________________.
tatwio <tatŵo>
[ta TUU yo, ta TUU o] [ta TUU yo, ta TUU o] (v) tatuatjar
tatwio rhywun fer-li (a algú) un tatuatge
:_______________________________.
☼ tatws [TA
tus] (plural) patates; Vegeu taten
tatws stwnsh [ta tus
STUNSH] (pl)
1 (Nord) pure de patates
:_______________________________.
tatŵydd (tatŵyddion) [ta TUU idh, ta tu ØDD yon] (v) tatuatgista
:_______________________________.
taw (1) [TAW] (partícula) (Sud) “què-és” (davant una clàsula que comença amb una categoria
gramàtica que no sigui verb)
Col·loquialment també ta’
La forma literària és l’equivalent nordenc mai
Gwn taw ēf yw’r dy:n sé que és ell que és
l’home (= sé que és ell)
Ymddiheurodd y papur am ei ºfod wedi cyhoeddi llun o John Jones o ºBwllheli, Gwynedd, a
dweud taw fe oedd James
Riley, Sais sy wedi ei ºddedfrydu i oes yn y carchar am ºlofruddio dau heddwas traffig
El diari es va
disculpar-se després de publicar una foto de John Jones, de Pwllheli, Gwynedd,
dient que era James Riley, un anglès condemnat a cadena perpètua per matar dos policies de trànsit.
*gal·lès < britó < celta; cf irlandès TÁ (= és, està, hi ha); llatí STO,
STÂRE (= està dret), (i per tant català ESTAR)
:_______________________________.
taw [
tau ] substantiu masculí
1 silenci
arian taw diners pagats a algú per fer-lo callar (“diners (de)
silenci”)
rhoi taw ar fer callar, silenciar (“posar silenci sobre”)
rhoi taw ar eich piser chi fer-vos
callar (“posar silenci sobre el vostre gerro”)
2 does daw (de llista que no
s’acaba)
ar enwi ei gynnyrch does daw (línia
d’una balada) no s’acaba anomenar els seus productes, la llista de les seves
coses que ha fet no s’acaba
3 rhoi taw arni
callar
rho daw arni!
calla!
4 Does dim taw arno fe, (Sud) ’Oos ’m taw arno fe
No calla mai (“no hi ha silence sobre ell”)
5 Does dim taw ar ei glep e, (Nord) Toes ’na ddim taw ar ‘i glep o
No calla mai (“no hi ha silence sobre la seva xerrameca”)
6 Taw a’i piau hi / Taw piau hi (col·loquialment taw pie hi) no en diguis res d’això a ningú, muts i a la gàbia (“(és el) silenci que la posseeix, que la té”)
Col·loquilament (Sud) Taw pia ’i
ETIMOLOGIA: taw < britànic
Bretó tav (= silenci)
:_______________________________.
taw (3) [TAW] (v) calla! (forma imperativa de la segona persona
singular del verb tewi)
“O taw, Ann bach,"
meddai ei mam. "Paid, ynghalon i, a deud peth fel ene.”
O calla, Ann estimada, va dir la seva mare. No diguis coses així, amor meu.
:_______________________________.
TAW (4) [TAW] (m) treth ar ºwerth = IVA (“impost sobre valor”)
:_______________________________.
ta waeth [ta WAITH] (frase)
ta waeth am hynny [ta waith am
HØ ni] (v) 1 deixant de banda el tema, sigui com sigui
Sicrhaodd fi nad Saeson yw’r bobl
newydd yn Glanafon. Ta waeth am hynny,
wyt ti wedi dod â’r bara? Em van dir
del tot segur que la gent nova (que s’instal·la) a Glanafon no són anglesos. Deixant de banda el tema - has portat el pa?
2 no obstant
Ni fyddai lliwiau blu’r aderyn bach hwn byth yn ennill gwobr
harddwch iddo ond ta waeth am hynny,
mae’r browngoch brith yn guddliw bendigedig ynghanol perth
els colors de les plomes d’aquest petit
ocell no li guanyarien mai cap premi però no obstant el vermell marronós és un
camoflatge esplèndid al mig d’un arbust
dir del tot segur
:_______________________________.
tawdd [taudh] (adj) fos
haearn tawdd ferro fos
arrel de TODDI (= fondre)
:_______________________________.
tawēdog [tau EE dog] (adj) callat
llanc
tawēdog oedd Morgan el Morgan era un noi
callat
:_______________________________.
Tawe Uchaf (comarca de Powys)
(SN9213) (Caehopcyn, Coelbren, Glyntawe, Pen-y-cwrt, Pencomon, Pen-w¨llt,
Pen-y-cae, Y:nys-wen, Ystradfellte)
31% de gal·lesoparlants (Cens 2001)
delw 3193
:_______________________________.
tawel
[TAW el] (adj) tranquil
yn
ºdawel silenciosament
cysgu’n ºdawel dormir tranquil·lament
...fe ºgysgodd hi’in ºdawel ella va dormir tranquil·lament
lle tawel un lloc tranquil
un tawel ei ºlais un home de veu calmada
bod yn ºdawel eich meddwl no tenir
remordiments de consciència, tenir la consciència neta
:_______________________________.
Tawelfan [tau-el-van] -
1 nom de casa
2 carrer de Treharris (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules
independents “Tawel Fan”)
ETIMOLOGIA: 'lloc tranquil' (tawel =
tranquil) + mutació suau + (man =
lloc)
:_______________________________.
tawēlwch [ta
WEE lukh] (m) tranquilitat
(TAWEL = tranquil) + (-WCH sufix substantival
:_______________________________.
:_______________________________.
)
te [TEE]
substantiu masculí
1 te tea
- te biff [te BIIF] substantiu masculí
1 suc de carn de bou com a beguda calent
beef tea
:_______________________________.
tebot
[ te -bot] substantiu masculí
PLURAL tebotau
[ te- bo -te]
1 tetera
2 cap tebot cobretetera
3 broc, galet, gal
pig tebot un broc de tetera
pig y tebot el broc de la tetera
cap tebot cobretetera
ETIMOLOGIA: anglès teapot (= tetera)
< (tea = te) + (pot = pot)
NOTA: (Gal·les del Sud-est) tepot
(en aquesta regió de Gal·les [b] a l’inici de la consonont final perd la
sonorització > [p]
:_______________________________.
tebycach
[ te- bø -kakh] adjectiu
adj
1 més semblant, més probable; forma comparativa de l’adjectiu tebyg
NOTA: (tebyg = semblant) + (-ach sufix comparatiu); tebýg-ach > tebycach, amb el canvi de g
> c com a resultat de la
influència de la forma superlativa tebycaf
:_______________________________.
tebycaf
[ te- bø -kav] adjectiu
1 el més emblant, més probable; forma superlativa de l’adjectiu tebyg
NOTA: (tebyg = semblant) + (-haf sufix superlatiu); tebýg-haf > tebycaf
NOTA: Al nivell col.loquial, paraules de més d’una síl.laba amb una [v] final
la perd; tebycaf > tebyca
:_______________________________.
tebyg [TE big] (adjectiu)
1 semblant similar
:_______________________________.
tecáu [te KAI] (verb)
1 començar a fer-se bon temps després de
la pluja (weather) clear
:_______________________________.
teclyn clywed,
taclau clywed [te klin / ta kle KLØ wed] substantiu masculí
1 auricular hearing aid
:_______________________________.
Tecwyn [TEK win] substantiu masculí
1 nom d'home man's name
:_______________________________.
Tedi [TE di] substantiu masculí
1 nom d'home - forma diminuitva d'Edward
(Eduard) man's name - Teddy (pet form of Edward)
:_______________________________.
tedi, tedis [TE
di, TE dis] substantiu masculí
1 osset de peluix teddy (= teddy
bear)
:_______________________________.
Tèd [TED] substantiu masculí
1 forma diminutiva d'Edward [ED ward](= Eduard)
:_______________________________.
Tefeidiad [te-VEID-yad ]
1 SO1284 Afon Tefeidiad riu del districte de Maesyfed (comarca de Powys)
Nom anglès: “Teme”
Dyffryn Tefeidiad vall del riu
Tefeidiad
Llanfair Dyffryn Tefeidiad poble
d’aquesta vall, a l’altra banda de la frontera en Anglaterra (en anglès li diu
“Llanfair Waterdine”).
Llanfair és “l’església de Santa Maria”, molt estès com a nom de poble a
Gal·Les; el nom gal·lès vol dir “la Llanfair de la vall del riu Tefeidiad”
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
teflyn
[ tev -lin] substantiu masculí
PLURAL teflynnau
[ tev- lø -ne]
1 projectil
ETIMOLOGIA: (tafl- = arrel de taflu
= llençar) + (-yn sufix per formar substantius masculins); amb
afecció vocàlica a > e deguda a la y de la sílaba final
:_______________________________.
teg [teeg] adjectiu
1 bell, bonic, maco
teg yr olwg bonic (“bonic (de) la
vista”)
y rhyw deg el bell sexe, les dones
2 (temps) bo
ar dywydd teg quan fa bon temps
ar Sabothau teg yr haf diumenges a
l’estiu quan feia bon temps
3 just, equitatiu
dyw-hi ddim yn deg! no hi ha dret!
no és just!
dyw hynna ddim yn deg això no és
just!
annhêg injust (an + mutació nasal + teg)
4 (preu) raonabe
5 teg pob harddua aspect atractiu fa
que un objecte sigui atractiu, la bona roba fa que una persona sigui atractiva
(“(és) bonica tota (cosa) bella”)
6 just, imparcial
teg a chymwys just i equitatiu
teg dewud fod... no é sinjust dir
que...
7 gwynt teg ar ei ôl bon vent i
barca nova (“un bon vent darrere seu”)
8 oedran teg edat avançada
byw i oedran teg viure a una edat
avançada
mewn oedran teg força vell (“en una
edat bonica”)
er mewn oedran teg dalia Mr Edwards i
gerdded deng milltir bob dyddd
tot i ser força vell although he’s well on in years Mr edwards continues to
walk ten miles every day
9 yn deg (adverbi) = moltíssim
roedd wedi gwylltu yn deg s’havia
enfadat moltíssim
10 deg (adverbi) molt
ara deg lentament, molt lentament
ara’ deg piau hi tranquil·litza’t! no perdis la calma! no t’alarmis!
(“lent bonic ho té”)
11 yn deg (abast màxim) de tot
ar y gwaelod yn deg yr oedd y dillad
gwely
la roba del llit era al final de tot (del llit)
12 glandeg bonic (glan = bonic) + mutació suau + (teg = bonic)
13 total
damwain deg oedd hi
va ser totalment un accident
14 topònims:
..1/ Bro-deg ‘(la) contrada bonica;
nom de carrer de Aber-dâr
..2/ Bryn-teg ‘(el) turó bonic’ Nom
de varis llocs – per exemple SJ3052 localitat de la comarca de Wrecsam; també
amb els elements al revés Tegfryn (teg + mutació suau [b] > [v] + bryn)
..3/ Derwen-deg ‘roure bonic’, nom
de carrer de Pontardawe (comarca of Castell-nedd ac Aberafan) (4) Fron-deg < y fron
deg ‘el turó bonic’
..5/ Gelli-deg “(el) bosc bonic” SO0207 localitat de Merthyrtudful (de
la comarca del mateix nom)
..6/ Maes-teg ‘(el) camp bonic’
SS8591 ciutat de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
(7) Pant-teg Nom de varis llocs –
per exemple ST2898 localitat aprop de Pont-y-pwl, de la comarca deTorfaen
(8) Pren-teg ‘(l)’arbre bonic’ (si
no és una adaptació d’un altre topònim) SH5841 localitat de Gwynedd, 3km al
nord-est de Porthmadog
(9) Ton-teg ‘(la) pastura bonica’
ST0986 localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf, south-east Wales
(10) Twyn Teg (“(el) turó bonic’”)
nom de carrer, Bryn-coch, Castell-nedd
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic teg
(= bònic)
:_______________________________.
Tegeingl [te GEING gøl]
substantiu femení
1 "centenar" (cantref) del
país de Gwynedd Is Conwy
:_______________________________.
tegell, tegelli / tegellau [TE gelh, te GE lhi / lhe] substantiu masculí
1 bullidor
:_______________________________.
Tegid
[tê -gid] substantiu masculí
1 nom d'home = Tàcit
Llyn Tegid el llac de Tegid, nom de
llac aprop de Y Bala, comarca de Gwynedd
Bro Tegid ((“el”) districte (de)
Tegid”) la contrada al voltant de Llyn Tegid
Ysgol Bro Tegid (“escola (de) Bro
Tegid”) nom d’escola primària al poble de Y Bala
ETIMOLOGIA: Probablament Tegid <
gal·lès < britànic < llatí Tacitus
NOTA: El nom normalment indica una connecció amb l’àrea al voltant Llyn Tegid.
Utilitzat com a epitet als pseudònims d’alguns poetes dels anys 1800, De
vegades ocurreix avui en dia com a nom de pila
:_______________________________.
Tegwedd [TEG wedh]
substantiu femení
1 nom de dona (teg = bonic, gwedd =
aspecte)
:_______________________________.
Tegwen [TEG wen] substantiu femení
1 nom de dona (teg = bonic, gwen =
bonic)
:_______________________________.
tegyll [TE gilh] (pl)
1 (forma plural) vegeu: tegell [TE-gelh] = bullidor
:_______________________________.
tei, teis [TEI, TEIS]
(mf) corbata (Nord: m, Sud: f) tie
(Nord: m, Sud: f) teidiau
:_______________________________.
teidiau [TEID ye] (pl)
1 (forma plural) vegeu: taid [TAID] = avi
:_______________________________.
teier, teiers [TEI er,
TEI ers] substantiu masculí
1 pneumàtic tyre
- teier eira, teiers eira [tei er EI ra, tei ers EI ra] substantiu masculí
1 pneumàtic de neu
:_______________________________.
teigr, teigrod [TEI gir, TEI grod] substantiu masculí
1 tigre
:_______________________________.
teiliwr, tetilwriaid [TEIL yur, tei LUR yed] substantiu masculí
1 sastre
:_______________________________.
Teilo [TEI lo] substantiu masculí
1 nom de sant gal·lès
:_______________________________.
teilwng [TEI lung] (adjectiu)
1 digne
:_______________________________.
teilwra
[ tei- lu -ra] verb
1 fer de sastre, guanyar la vida com a sastre
2 fer vestits
3 fer, confeccionar (una peça de roba)
siwt wedi ei theilwra vestit fet per
un sastre, vestit sastre
ETIMOLOGIA: (teilwr = sastre) + (-a = sufix per formar verbs)
:_______________________________.
teilyngdod
[tei-løng-dod] substantiu masculí
PLURAL teilyngdodau
[tei-løng-dô-de]
1 mèrit
2 (títol de respecte d’un alcalde)
ei Deilyngdod y Maer el senyor
alcalde
ei Theilyngdod y Faeres la senyora
alcaldessa
ETIMOLOGIA: (teilyng- forma de la
síl·laba penúltima de teilwng =
digne) + (-dod sufix)
:_______________________________.
teim [TEIM]
substantiu masculí
1 farigola
:_______________________________.
teimladrwydd
[ teim- lad -ruidh] substantiu
masculí
1 sensibilitat
ETIMOLOGIA: (teimlad = sensibilitat,
sensitivitat) + (-rwydd sufix per
formar substantius abstractes)
:_______________________________.
teimlo [TEIM lo ] (verb)
1 sentir (de sensació)
:_______________________________.
teimlydd, teimlyddion [TEIM lidh, teim LØDH yon] substantiu masculí
1 banya d'insecte
:_______________________________.
teipiadur, teipiaduron [teip YA dir, teip ya DI ron] substantiu
masculí
1 maquina d'escriure
:_______________________________.
teipiedig [teip YE dig] (adjectiu)
1 escrit amb màquina
:_______________________________.
teipio [TEIP yo] (verb)
1 escriure amb màquina
:_______________________________.
teipyddes, teipyddesau [tei PØ dhes, tei pø DHE se] substantiu femení
1 mecanògrafa
:_______________________________.
teipysgrif, teipysgrifau [tei PØ skriv, tei pø SKRI ve] substantiu masculí
1 mecanografiat
:_______________________________.
teir-
[teir]
1 tres, tri-; forma de combinació; no causa cap mutació
teirochrog trilateral
teirieithog trilingüe
teirblynyddol trienial
ETIMOLOGIA: forma antiga de tair (=
tres)
:_______________________________.
teirawr
[teir -aur] substantiu femení
1 tres hores
am tua theirawr durant tres hores
més o menys
prin deirawr mewn car o borthladd Calais
yw Brwsel
Brussel·les és a només tres hores amb cotxe del port de Calais
2 adjectiu que dura tres hores
arholiad teirawr un exàmen de tres
hores
ETIMOLOGIA: (teir- prefix = tres) +
(awr = hora)
:_______________________________.
Teirtref [TEIR
trev] substantiu femení
1 'veinat' (cwmwd) (Gwent Is coed)
("tres masies")
:_______________________________.
teirw [TEI
ru] (pl)
1 plural de tarw [TA ru] = bou
:_______________________________.
teisen, teisennau / teisenni [TEI sen, tei SE ne / tei SE ni] substantiu
femení
1 pastís
- teisen ben-blwydd, teisennau pen-blwydd [tei sen ben BLUIDH, tei SE ne
pen BLUIDH] substantiu femení
1 pastís d'anniversari
- teisen blât, teisennau plât [tei sen BLAAT, tei SE ne PLAAT] substantiu
femení
1 pastís pla ("pastís de
plat")
- teisen briodas, teisennau priodas [tei sen bri O das, tei SE ne pri O
das] substantiu femení
1 pastís de boda
- teisen ffrwythau, teisennau ffrwythau [tei sen FRUI the, tei SE ne FRUI
the] substantiu femení
1 pastís de fruites
- teisen frau, teisennau brau [tei sen VRAI, tei SE ne BRAI] substantiu
femení
1 "pastís trencadís"
- teisen gri, teisennau cri [tei sen GRII, tei SE ne KRII] substantiu
femení
1 "pastís sense llevat"
- teisen Gwener y Groglith, teisennau Gwener y Groglith [tei sen GWE ner ø
GRO glith, tei SE ne...] substantiu femení
1 "pastís de divendres Sant"
- teisen heb wybod i'r siop, teisennau heb wybod i'r siop [tei sen hen UI
bod ir SHOP, tei SE ne...] substantiu femení
1 pastís fet a casa
- teisen lap, teisennau lap [tei sen LAP, tei SE ne LAP] substantiu femení
1 "pastís mullat"
- teisen radell, teisennau gradell [tei sen RA delh, tei SE ne GRA delh]
substantiu femení
1 "pastís de reixa"
:_______________________________.
teithiadur
[ teith- yâ -dir] substantiu
masculí
PLURAL teithiaduron
[ teith-ya-dî-ron]
1 itinerari = guia per viatgers
ETIMOLOGIA: (teithi-, arrel del verb
teithio = viatjar) + (-adur sufix nominatiu, que indica un
llibre)
:_______________________________.
teithiau [TEITH
ye] (pl)
1 (forma plural) vegeu: taith [TAITH] = viatge
:_______________________________.
teithio [TEITH yo] (verb)
1 viatjar
:_______________________________.
teithiwr, teithwyr [TEITH yur, TEITH wir] substantiu femení
1 viatger
:_______________________________.
teitl, teitlau [TEI tøl, TEIT le] substantiu masculí
1 títol
:_______________________________.
teits [TEITS] substantiu masculí
1 pantyhose
:_______________________________.
telaid
[ tê -laid] adjectiu
1 (obsolet) bonic
teleidwyn (obsolet) bonic (= telaid + gwyn / blanc, bonic)
Plural: teleidion
Rho’dd duwies or-hael Buddugoliaeth ei
choron / O flodau teleidion ar aeliau teg Gwen (Dyffryn Cynon / Jenkin
Howell / Geninen 1900 / tudalen 214)
La deessa molt generosa de la Victòria va posar la seva corona de flors
boniques sobre el front de na Gwenllian
ETIMOLOGIA: probablament una forma de telediw
(= bonic), < tâl- < talu (= pagar) + -ediw (= ??)
:_______________________________.
telediad, telediadau [te LED yad, te led YA de] substantiu
masculí
1 transmissió
:_______________________________.
teledu [te LE di] substantiu masculí
1 televisió
- set deledu [set de LE di] substantiu masculí
1 televisor
- teledu lloeren [te LE di LHOI ren] substantiu masculí
1 televisió de satèl·lit
:_______________________________.
teledydd [TE le didh] substantiu masculí
1 = teledu
:_______________________________.
teleidwyn [ te-leid -win] adjectiu
ans
1 (obsolet) bonic
O sweet
Gweny Morgan, y “Ferch o Benderyn,” / Brenhines blith-ferched teleidwyn y
byd (Dyffryn Cynon / Jenkin Howell /
Geninen 1900 / tudalen 214)
Oh bonica Gweny (= Gwenllian) Morgan, la “Noia de Penderyn”, la reina de les
leteres del món”
ETIMOLOGIA: (telaid- < telaid = bonic) + mutació suau + (gwyn = blanc; bonic)
:_______________________________.
telerau [te LE re] (pl)
1 condicions, modalitats
:_______________________________.
Teleri [te LE ri] substantiu femení
1 nom de dona
:_______________________________.
teli [TE li] substantiu masculí
1 (col·loquial) = televisió
:_______________________________.
teliffon, teliffonau [te LI fon, te li FO ne] substantiu masculí
1 telèfon
:_______________________________.
teliffonwraig, teliffonwragedd [te li FON wreg, te li fon WRA gedh]
substantiu femení
1 telefonista
:_______________________________.
telifisiwn [te li VI shun] substantiu masculí
1 televisió (col·loquial)
:_______________________________.
telir [tê -lir] verb
1 serà pagat Vegeu: talu = pagar
Telir lwfans hyfforddi o £6,500 es
pagarà un subsidi de formació de £6.500
ETIMOLOGIA: (tâl-, arrel de talu = pagar) + (-ir, terminació passiva, temps de present-futur) (canvi de la vocal a > e sota la influència de la i final)
:_______________________________.
telor, teloriaid [TE lor, te LOR yed] substantiu masculí
1 mosquiter
:_______________________________.
telori [te LO ri] (verb)
1 trinar
:_______________________________.
telyn [ tê -lin] substantiu
femení
PLURAL telynau
[ te-lø-ne]
1 arpa
canu'r delyn tocar l'arpa ("fer
cantar l'arpa") (també la forma menys correcta chwarae'r delyn, una imitació de l'anglès 'to play the harp'
literalment 'jugar l'arpa' )
telyn Geltaidd arpa celta
telyn Gymreig arpa gal·lesa
tant telyn corda d'arpa
telynores arpista (dona)
telynor arpista (home)
Tre'rdelyn ("mas (de)
l'arpa") Harpton, lloc de Powys (nom anglès: "Harpton")
gwyl delynau festival d'arpes
2 s'utilitza la paraula en noms de camps amb forma de triangle
Llain y Delyn = (el) tros (de )
l'arpa
Cae'r Delyn or Cae Delyn = (el) camp (de ) l'arpa
Heol Caedelyn nom d'un carrer d'Eglwysnewydd,
Caer-dydd ("heol" = carrer)
Compareu noms de camps triangulars amb heter
= planxa
3 crogi'ch telyn ar yr helyg
("penja la vostra arpa dels salzes") deixar de fer una activitat
Psalmau 137:1 Wrth afonydd Babilon, yno
ye eisteddasom, ac wylasom, pan feddyliasom am Seion.
137:2 Ar yr helyg o'u mewn y crogasom
ein telynau.
137:3 Canys yno y gofynnodd y rhai a'n
caethiwasent i ni gân; a'r rhai a'n hanrheithiasai, lawenydd, gan ddywedyd,
Cenwch i ni rai o ganiadau Seion.
137:4 Pa fodd y canwn gerdd yr Arglwydd
mewn gwlad ddieithr?
Un gwael iawn am lunio englyn oeddwn, ac
felly rhoddais y delyn honno ar yr helyg
Era molt dolent compositor de versos i per tant vaig deixar de fer-ho
("vaig penjar aquella arpa als salzes")
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic telen-
< tenel-
De
la mateixa arrel britànica: bretó telenn
= arpa
Cf llatí tend(ere) = tibar
:_______________________________.
telyneg, telynegion [te LØ neg, te lø NEG yon] substantiu femení
1 poema líric
:_______________________________.
telynegol [te lø NE gol] (adjectiu)
1 de l'estil d'un poema líric
:_______________________________.
telynor, telynorion [te LØ nor, te lø nOR yon] substantiu
masculí
1 arpista
:_______________________________.
telynores, telynoresau [te lø NO res, te lø no RE se] substantiu femení
1 arpista
:_______________________________.
teml, temlau [TE møl, TEM le] substantiu femení
1 temple
:_______________________________.
tempro [tem -pro] verb
1 trempar = feer més dur escalfant i refredant
ETIMOLOGIA: tempr- < anglès to temper (= trempar) + (-o, sufix verbal), < anglès mitjà tempren < anglès antic < llatí temperâre (= barrejar), probablament
< tempus (= temps)
:_______________________________.
temptio [TEMPT YO] (verb)
1 temptar
:_______________________________.
tenant, tenantiaid [TE nant, ta NANT yed] substantiu masculí
1 llogatuer, arrendatari
:_______________________________.
tenau [TA ne] (adjectiu)
1 prim
:_______________________________.
teneuder [ te-nei-der] substantiu masculí
1 primesa
ETIMOLOGIA: (teneu- < tenau = prim) + (-der sufix per formar substantius)
:_______________________________.
teneuo [ te-nei-o] verb
1 aprimar-se
2 aprimar-se = perdre pes
3 fer-se més escàs
4 (cabells) fer-se més escàs; (persona) perdre cabells
Roedd Arwyn wedi teneuo rywfaint ar y
top
Arwyn tenia els cabells més escassos?? ("havia aprimat fins un cert punt
al cim")
5 verb amb objecte aprimar
6 (plantes) treure'n per fer més espai per les altres
yn yr ardd yn teneuo’r rwdins
a l'hort espaient els naps
ETIMOLOGIA: (teneu- < tenau = prim) + (-o sufix per formar verbs)
:_______________________________.
teneuwch [te-nei-ukh] substantiu masculí
1 primesa
ETIMOLOGIA: (teneu- < tenau = prim) + (-wch sufix per formar substantius)
:_______________________________.
tenis [TE nis] substantiu masculí
1 tennis
:_______________________________.
tentacl, tentaclau [TEN ta køl, ten TA kle] substantiu masculí
1 tentacle
:_______________________________.
tentaclog [ten TA klog] (adjectiu)
1 amb tentacles
:_______________________________.
terfyn, terfynau [TER vin, ter VØ ne] substantiu masculí
1 límit
2
final del dia
ar derfyn dydd a la fi del dia
Roedd y dydd yn tynnu at ei derfyn
el dia estava a punt d’acabar-se
:_______________________________.
terfynell [ ter-vø-nelh ] substantiu
femení
PLURAL terfynellau
[ ter-vø-nê-lhe ]
1 (Electricitat) born
ETIMOLOGIA: (terfyn = límit) + (-ell sufix)
:_______________________________.
terfysgwr [ ter- vø -skur]
PLURAL terfysgwyr
[ter-vøsk-wir]
1 insurgent, insurrecte
2 terrorista (Un ús incorrecte, molt freqüent als mitjans de comunicació; la
paraula correcte és brawychwr)
ETIMOLOGIA: (terfysg = aldarull) + (-wr sufix = home)
:_______________________________.
testun, testunau [TE
stin, te STI ne] substantiu masculí
1 text
:_______________________________.
testun siarad [te-stin shâ-rad]
1 tema de debat
ETIMOLOGIA: (testun = assumpte) + (siarad = parlar)
:_______________________________.
teth, tethau [TEETH, TE the] substantiu
femení
1 mamella, mugró
:_______________________________.
teulu, teuluoedd [TEI li, tei LI odh] substantiu masculí
1 família (casa + colla, ty + llu)
:_______________________________.
tew [TEU] (adjectiu)
1 gras
:_______________________________.
tewgoed
[teu-goid] -
1 bosc espès
Tewgoed granja de Pentremeurig (comarca
de Bro Morgannwg)
Craig y Tewgoed lloc més amunt de
Pwll-y-glaw (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (“(la) roca (de)l bosc
espès”)
Al poble de Cwmafan, més avall de Pwll-y-glaw, hi ha un carrer que es diu Heol Tewgoed
ETIMOLOGIA: (tew = espès) + mutació
suau + (coed = bosc)
:_______________________________.
tewi [TEU i] (verb)
1 callar
2
y calla’ ’dawo s’ha dit prou (“el
més assenyat sugui callat”)
tawed y calla’ s’ha dit prou (“que
calli el més assenyat”)
3
cytuno yw tewi el silenci fa còmplici??
(“(és) estar d’acordar que-és callar-se”)
:_______________________________.
Teyrnas Unedig Prydain Fawr a Gogledd Iwerddon [TEIR nas i NE dig prø den VAUR a GO gledh i WER dhon]
substantiu femení
1 traducció gal·lesa del nom oficial de
l'estat anglès - el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
:_______________________________.
t-g [- ]
1
Resultat de la combinació d'una "d" final i una "g"
inicial, quan es tracta d'una "c" [k] amb mutació suau
llwyd (= gris) + coed (= bosc) > llwyd-goed > llwytgoed
ad- (= prefix) + cof (= memòria) > ad-gof > atgof (cosa recordada)
coed (= bosc) + cae (= camp) > coed-gae
> coetgae (camp tancat amb
bardisses)
:_______________________________.
th [-] -
1 -th final a les
paraules gal·leses < britànic correspon a -cht final en paraules
irlandeses de la mateix origen celta
Gal·lès craith = scar, irlandès créacht = cicatriu
Gal·lès saith = seven, irlandès seacht = set
Gal·lès noeth = nu, irlandès nocht = nu
2 -th final a les paraules
gal·leses correspon a -zh o z final en paraules bretones de la
mateixa font
(z = [z] a tots els dialectes bretons; zh = [z] a tots els
dialectes llevat del de Gwened, que té [h] )
Gal·lès craith = cicatriu, bretó kreizenn (< kreiz) =
cicatriu
Gal·lès saith = set, bretó seizh (< seiz) = set
:_______________________________.
tha- [tha ]
1 paraules amb tha- poden
ser formes amb mutació aspirant (t
es fa th després del següents
paraules:
..1/ la conjunció a = i,
..2/ la preposició â = amb,
..3/ i el determinant ei = el seu /
la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
..4/ i dialectalment (o amb la
grafia 'i); i després d'algunes
paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
..5/ a'i = i el seu etc (d'ella),
..6/ â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),
tad = pare,
mam a thad una mare i un pare
â thadau'r plant amb els pares dels
nens
ei thad, i thad, 'i thad el seu
pare
a'i thad i el seu pare
â'i thad amb el seu pare
o'i thad del seu pare
neu'i thad o el seu pare
:_______________________________.
the- [the ]
1
paraules amb the- poden ser formes
amb mutació aspirant (t es fa th després del següents paraules:
..1/ la conjunció a = i,
..2/ la preposició â = amb,
..3/ i el determinant ei = el seu /
la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
..4/ i dialectalment (o amb la
grafia 'i); i després d'algunes
paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
..5/ a'i = i el seu etc (d'ella),
..6/ â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),
tegan = toy,
afal a thegan una poma i un joguina
â theganau'r plant amb les joguines
dels nens
ei thegan, i thegan, 'i thegan la
seva joguina
a'i thegan i la seva joguina
â'i thegan amb la seva joguina
o'i thegan de la seva joguina
neu'i thegan o la seva joguina
:_______________________________.
theatr, theatrau [THE a tør, the A tre] substantiu femení
1 teatre
:_______________________________.
theatraidd [the A tredh] (adjectiu)
1 teatral
:_______________________________.
theatr fiwsig, theatrau miwsig [THE a tør VIU sig, tehA tre MYU sig]
substantiu femení
1 teatre de varietats
:_______________________________.
thi- [thi ]
1 paraules amb thi- poden
ser formes amb mutació aspirant (t
es fa th després del següents
paraules:
..1/ la conjunció a = i,
..2/ la preposició â = amb,
..3/ i el determinant ei = el seu /
la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
..4/ i dialectalment (o amb la
grafia 'i); i després d'algunes
paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
..5/ a'i = i el seu etc (d'ella),
..6/ â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),
tir = terra,
corsydd a thir sych pantans i terra
ferma
â thir y mynydd amb la terra de al
muntanya
ei thir, i thir, 'i thir la seva
terra
a'i thir i la seva terra
â'i thir amb la seva terra
o'i thir de la seva terra
neu'i thir o la seva terra
:_______________________________.
tho- [thi ]
1
paraules amb tho- poden ser formes
amb mutació aspirant (t es fa th després del següents paraules:
..1/ la conjunció a = i,
..2/ la preposició â = amb,
..3/ i el determinant ei = el seu /
la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
..4/ i dialectalment (o amb la
grafia 'i); i després d'algunes
paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
..5/ a'i = i el seu etc (d'ella),
..6/ â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),
tocyn = bitllet,
cerdyn a thocyn una targeta i un
bitllet
â thocynau'r plant amb els bitllets
dels nens
ei thocyn, i thocyn, 'i thocyn el
seu bitllet
a'i thocyn i el seu bitllet
â'i thocyn amb el seu bitllet
o'i thocyn del seu bitllet
neu'i thocyn o el seu bitllet
:_______________________________.
ti [TII] (pronom) tu
:_______________________________.
ti [tii]
substantiu femení
1 nom de la lletra "t"
ti fach t minúscula
ti fawr t majúscula
2 (qualificador) descriu qualsevol cosa amb forma de "T"
rhan T (enginyeria) part amb forma
de T
:_______________________________.
ti a minnau
[tii a mi-ne] pronouns
1 tu i jo
:_______________________________.
ticyn
[ti -kin] substanti masculí
PLURAL [ti-kø-ne] Gal·les del
Sud-est
South-east Wales
1 mica
ticyn o arian una mica de diners
ETIMOLOGIA: ticyn < dicyn < digyn
< ychydigyn (ychydig = una
mica) + (-yn sufix diminutiu)
NOTA: també dicyn
:_______________________________.
tild [tild] substantiu masculí
PLURAL tildiau
[tild -ye]
1 signe diacrític damunt una 'n' en castellà per representar un so palatalitzat
2 signe diacrític damunt una 'o' en portugués per representar un so nasal
3 signe diacrític damunt una 'n' en bretó; aquesta lletra quan es posa després
d'un a vocal indica que la vocal és nasal
4 signe diacrític posat daumunt una vocal a l'Alfabet Fonètic Internacional per
representar la nasalització
ETIMOLOGIA: anglès tild [tildø] <
castellà tilde < tild- < llatí titulus (= títol, superscripció)
NOTA: plural també tildau
:_______________________________.
tîm, timau [TIIM, TI me] substantiu
masculí
1 equip
:_______________________________.
tin, tinau [TIIN, TI ne] substantiu masculí
1 cul
2
rhych y tin la ranura entre les
nalgues
mae’n credu bod yr haul yn codi yn rhych
ei din (d’algú que té una opinió mol inflada de si mateix) “pensa que el
sol es lleva al la ranura del seu cul”
3 bod â’i din am ei ben (lloc) estar
fet un fàstic (“estar mab el cul al voltant del cap”)
:_______________________________.
tincer, tinceriaid [TIN
ker, tin KER yed] substantiu masculí
1 calserer, llauner = persona que fa i
repara objectes com bullidores i paelles
2
fel dau dincer dit de dues persones
en una forta disputa, o amb tendència de barallar.-se entre ells ("com dos
llauners")
:_______________________________.
tingoch [TIN
gokh] (adjectiu)
1 de cul vermell
:_______________________________.
tinwen [TIN wen] (adjectiu)
1 de cul blanc white-arsed,
white-bottomed
:_______________________________.
tip, tipiau [TIP, TIP ye] substantiu masculí
1 abocador tip, dump, rubbish heap
:_______________________________.
tipyn [TI
pin] substantiu masculí
1 una mica
:_______________________________.
tir, tiroedd [TIIR, TO rodh] substantiu masculí
1 terra
curo rhywun ar ei dir ei hun derrotar algú fent servir els mateixos les matèices
tàctiques
2 cytir terrenys comunals
Nom de carrer de Bangor – “Cyttir Lane” als mapes, presumablament d’una forma
original Lôn y Cytir Y Cytir (SH8715) coster a la comarca de Gwynedd (districte de Meirionnydd)
ETIMOLOGIA: cytir < cyd-dir (cyd- = junt ) + mutació suau + ( tir = terra )
:_______________________________.
tirfesurydd, tirfesurwyr [tir
ve SI ridh, tir ve SIR wir] substantiu masculí
1 agrimensor
:_______________________________.
Tir Iarll [tiir
YARLH] substantiu femení
1 districte
:_______________________________.
Tiriseg [ti
RI seg] (f /adj) (neologisme)
terrabaixès (llengua d'Escòcia, de l'anglès antic)
:_______________________________.
Y Tir Newydd [ø
tiir neu -idh]
1 Terra Nova
ETIMOLOGIA: ‘la terra nova’ (y = la)
+ (tir = terra) + (newydd = nou)
:_______________________________.
Tir Ralff [tiir
RALF] substantiu femení
1 districte del Sud-oest
:_______________________________.
tithau, "tithe" [TI the] (pronom) tu també
:_______________________________.
tiwniwr piano [tyun–yur pia-no] substantiu masculí
PLURAL tiwnwyr
pianos [tyun–wir pia-nos]
1 afinador de pianos
Os am diwniwr piano cysyllter â Hefin
Tomos, Llys Teilo Sant, Caerdydd
SI voleu un afinador de pianos, poseu-vos en contacte amb Hefin Tomos, Llys
Teilo Sant (= cort de sant Teilo’) , Caerdydd
ETIMOLOGIA: traducció de l’anglès ‘piano tuner’ (tiwniwr = afinador) + (piano
= piano)
:_______________________________.
tl [ - ]
1 La combinació tl al començament de
certes paraules en gal·lès col·loquial pot esdeveir cl [kl]
..1/ tlawd (= pobre) > clawd
..2/ tlws (= bonic) > clws
..3/ Talerddig (= bom de poble de la
comarca de Powys) > T’lerddig
> Clerddig
:_______________________________.
tlawd [TLAUD] (adjectiu)
1 pobre
:_______________________________.
tlodi [TLO di] substantiu masculí
1 pobresa
:_______________________________.
tlotach na [TLO takh] (adjectiu)
1 més pobre (que)
:_______________________________.
tlotaf, tlota' [TLO ta] (adjectiu)
1 el més pobre
:_______________________________.
tlws [TLUUS]
(adjectiu)
1 bonic
:_______________________________.
to, toeau / toeau [TOO, TOI e / TOI on] substantiu masculí
1 teulada
:_______________________________.
tocbren [tok -bren] substantiu masculí
PLURAL tocbrennau [tok- bre -ne]
1
arbre podat
ETIMOLOGIA: (toc-, arrel de tocio = tallar ) + mutació suau + ( pren = arbre )
:_______________________________.
tociad [ tok -yad] substantiu masculí
PLURAL tociadau [
tok- yâ -de]
1 (arbre) poda
ETIMOLOGIA: (toc-i-, arrel de tocio = tallar ) + (-ad = sufix per formar substantius)
:_______________________________.
tocio [tok -yo] verb
1 (pren, planta) podar, esporgar
tocio’r rhosod podar les roses
2 tallar (la cua d’un cavall); esquilar la cua d’una ovella
3
tocio asgell ecurçar? una ala
4 tocio maip tallar le sfulles i arrels de naps
5 tallar per que la mida sigui adient (teules, etc)
tocio slâts escurçar teules
6
tocio ar tallar
Bydd pum cant o weithwyr y cwmni yn cael
eu rhoi ar y clwt wrth iddo geisio tocio ar gostau
Cinc cents treballadors de l’empresa perdran els seus llocs de treball perque
intenta tallar costs
7
tocbren arbre podat
ETIMOLOGIA: tocio < docio < (doc-, anglès to dock =
tallar) + (-io sufix per formar
verbs)
NOTA: Altres paraules en gal·lès que ténen
t que són manlleus de paraules angleses amb d són
(1)
tracht = glop,
(2)
tropyn = gota,
(3)
tamp = húmid
(4)
traen = desguàs
:_______________________________.
tocwaith [toc -waith] substantiu masculí
1 art de podar arbustos en forma d’animals o altres formes
ETIMOLOGIA: (toc-, arrel de tocio = tallar ) + mutació suau + ( gwaith = feina, obra)
:_______________________________.
tocyn, tocynnau [TO kin, to KØ ne]
substantiu masculí
1 bitllet
2 entrada 3 fitxa (de telèfon, consigna) 4 fitxa (de joc)
- tocyn dwyfford [to kin DUI fordh] substantiu masculí
1 bitllet d'anar i tornar
- tocyn gwystlo [to kin GUIST lo] * carta
d'empenyorament -
:_______________________________.
tocyn unffordd [to
kin IN fordh] substantiu masculí
1 bitllet d'anar
:_______________________________.
tocynnwr, tocynwyr [to KØ nur, to KØN wir] substantiu masculí
1 revisor de bitllets
:_______________________________.
toddwr
[ tô -dhur] substantiu masculí
PLURAL toddwyr [
todh -wir]
1 fonedor (de ferro)
toddwr haearn fonedor de haearn
ETIMOLOGIA: (todd-, arrel del verb toddio = fondre) + (-wr, sufix per formar substantius =
‘home’)
:_______________________________.
toeddach chi ddim [toi dha khi DHIM]
(verb)
1 no ereu / estàveu (Nord-oest)
:_______________________________.
toeddan nhw ddim [toi dha nhu DHIM] (verb)
1 no erem / estàvem (Nord-oest)
:_______________________________.
toeddan ni ddim [toi dha ni DHIM] (verb)
1 no eren / estàven (Nord-oest)
:_______________________________.
toeddat ti ddim [toi dha ti DHIM] (verb)
1 no eres / estàves (Nord-oest)
:_______________________________.
toeddech chi ddim [toi dhe khi DHIM] (verb)
1 no ereu / estàveu (Nord-est)
:_______________________________.
toedden nhw ddim [toi dhu nhu DHIM] (verb)
1 no eren / estàven (Nord-est)
:_______________________________.
toedden ni ddim [toi dhe ni DHIM] (verb)
1 no erem / estàvem (Nord-est)
:_______________________________.
toeddet ti ddim [toi dhe ti DHIM] (verb)
1 no eres / estàves (Nord-est)
:_______________________________.
toedd hi ddim [toi dhi DHIM] (verb)
1 no era / estava (ell) (Nord)
:_______________________________.
toedd o ddim [toi dho DHIM] (verb)
1 no era / estava (ella) (Nord)
:_______________________________.
toeddwn i ddim [toi dhu ni DHIM] (verb)
1 no era / estava (jo) (Nord)
:_______________________________.
to gwellt [too GWELHT] substantiu masculí
1 teulada de palla
:_______________________________.
toiled, toiledau [TOI led, toi LE de] substantiu masculí
1 lavabo
:_______________________________.
tollfa, tollféydd [TOLH va, tolh VEIDH] substantiu femení
1 peatge (lloc)
:_______________________________.
toll, tollau [TOLH, TO-lhe] substantiu femení
1 peatge (preu)
toll fewnforio impost d’exportació
toll allforio impost d’exportació
:_______________________________.
tollborth [
tolh -borth] substantiu masculí
PLURAL tollbyrth
[ tolh -birth]
1 lloc de peatge
2 (Història) lloc de peatge d’una carretera
Ffordd Tollborth ffordd y tollborth
= carrer del lloc de peatge; nom de carrer de Llansamlet (comarca d’Abertawe)
3 entrada amb finestreta (de fira, etc)
ETIMOLOGIA: (toll = peatge ) + mutació
suau + (porth = porta )
:_______________________________.
tollti
[ tolh-ti ] verb
1 (Gal.les del Nord) vessar
ETIMOLOGIA: forma de tywalltu (=
vessar). Una variant amb la terminació verbal -u de la forma estàndard és tywallt
:_______________________________.
tom, tomydd [TOM, TO midh] substantiu
femení
1
1 brutícia
2 fem
1
(Bíblia) ymdreiglfa yn y dom lloc on
els animals es rebolquen en els fems
Pedr-2 2:22 Eithr digwyddodd iddynt yn ôl y wir
ddihareb, Y ci a ymchwelodd at ei chwydfa ei hun; a’r hwch wedi ei golchi, i’w
hymdreiglfa yn y dom
Segona carta de Sant Pere-2 2:22 ...
ETIMOLOGIA:
gal·lès < britànic < celta
Cf
irlandès tom (= arbust; mata de
plantes)
:_______________________________.
tomato, tomatos [to MA
to, to MA tos] substantiu masculí
1 tomàquet
:_______________________________.
tomen, tomenni / tomennydd [TO men, to ME ni / to ME nidh] substantiu
femení
1 pilot
2 femer
- gwlyb domen [gwliib DO men] substantiu femení
1 xop
:_______________________________.
Tomos [TO
mos] substantiu masculí
1 nom d'homa = Tomàs
:_______________________________.
tomwellt [tom -welht]
1 capa de palla o herba o fulles (barrejada amb fems) per reduir
l’evaporació i pèrdua de terra seca amb el vent
ETIMOLOGIA: (tom = merda) + mutació
suau + (gwellt = palla, herba )
:_______________________________.
tôn, tonau [TOON, TO ne] substantiu femení
1 melodia
:_______________________________.
ton, tonnau [TON,
TO ne] substantiu femení
1 ona
:_______________________________.
ton [ton] substantiu masculí
1 pastura
cae o don tancat de pastura
(hay = rich pasture land)
2 en molts topònims del sud-est de Gal·les
Mynydd Ton (“muntanya (de la)
pastura”), Ton-du (“prat negre”), Tongwynlais (“prat al costat de la
riera Gwynlais”), Tonna (= tonnau,
“prats”), Tonpentre (“prat del lloc
anomenat Pentre”; pentre = poblet), Ton-teg
(“prat bonic”), Tonypandy (“(el)
prat (de)l molí draper”), Tonyrefail
(“(el) prat (de) la ferreria”)
3 obsolet; zona de Gwynllwg, Gal·les del sud-est cyfyldon [kø-vøl-don] = herba a la vora de la carretera (cyfyl = vora) + mutació suau + (ton = pastura)
4 Gal·les del Sud-est hendon
pastura sense llaurar, pastura vella (hen
= vell) + mutació suau + (ton = pastura)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic;
de la mateixa arrel britànica: còrnic tonn
(= prat), bretó tonenn (= capa vegetal del sol)
ETIMOLOGIA: britànic *tond-
:_______________________________.
Y Ton [ø ton] substantiu
masculí
1 forma curta de topònims amb ton
com a primer element
Ffair Ton (= ffair y ton) era el nom
de la fira del poble de Tongwynlais (Welsh Outlook 26, 1929)
:_______________________________.
tonc, tonciau [TONGK, TONGK ye]
substantiu femení
1 dring, dringadissa
:_______________________________.
tondir
[ton-dir] substantiu masculí
PLURAL tondiroedd
[ton-dî-rodh]
1 Gal·les del Sud prat, pasturatge
Yr oedd drws hen amaethdy Gelliwrgan yn
agor i ddarn o dondir ysgwâr (Tarian y Gweithiwr 04 05 1899)
La porta de la vella granja de Gelliwrgan donava a un tros quadrat de pasturatge
ETIMOLOGIA: (ton = prat) + mutació suau + (tir = terra)
:_______________________________.
tonnen [to-nen]
substantiu femení
PLURAL tonenni
[to-ne-ni]
1 pastura
2 district of Arfon, in the county of Gwynedd pantà
3 comarca de Ceredigion pell
tonnen cig moch pell dura de pernil
ETIMOLOGIA: (ton = superfície, pell) + (-en sufix dimiutiu)
cf bretó tonenn (= capa vegetal del sol; pell de pernil)
:_______________________________.
tonnog
[ to -nog] adjectiu
1 ondulat
môr tonnog, tywodlyd y Sahara el mar
ondulat i arenós
gwallt brown tonnog cabells castanys
ondulats
2 (corrent elèctric) altern
cerrynt tonnog = corrent altern
3 (mar) mogut
ETIMOLOGIA: (ton = ona) + (-og sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
tonsur [ton-sir] substantiu masculí
PLURAL tonsuriau
[ton-sir-ye ]
1 tonsura = la part afaitada del cap
ETIMOLOGIA: anglès tonsure <
francès, o directament < llatí tônsûra
< tondêre (= afaitar)
:_______________________________.
tonsurio [ton-sir-yo] verb
1 tonsurar = (monjo) afaitar una part del cap
ETIMOLOGIA: (tonsur = tonsur) + (-io sufix per formar verbs)
:_______________________________.
Tonyrywen [ton-ør-ø-wen] substantiu femení
1 Topònim. Nom d'una granja ara
desapareguda
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de
Caer-dydd) (1889-1911), diu (traducció de l'anglès) "Una granja al costat
oriental de la carretera de Llanishen, a la tercera pedra mil·lar de Caer-dydd,
sobre Y Mynydd Bychan {nom d'una terra comuna}".
El
nom sobreviu en un nom de carrer (oficialment "Ton-yr-Ywen Avenue",
que seria Heol Tonyrywen en gal·lès)
:_______________________________.
top, topiau [TOP, TOP ye] substantiu
masculí
1 tapa
- top y tebot [top ø TE bot] substantiu masculí
1 tapa del tetera
:_______________________________.
torcalon [
tor- ka -lon] substantiu masculí
1 trencament del cor
marw o dorcalon morir amb el cor
trencat
ETIMOLOGIA: (tor = trencament,
ruptura) + (calon = cor)
:_______________________________.
torch, torchau [TORKH, TOR khe]
substantiu femení
1 corona (d'enterrament)
:_______________________________.
torf, torfoedd / torféydd [TORV, TOR vodh / tor VEIDH] substantiu femení
1 gentada
2
ymwthio trwy’r dorf obrir-se pas /
camí entre la multitud (“estirar-se per la multitud”)
:_______________________________.
torheulo [tor HEI lo] (verb)
1 prendre el sol
:_______________________________.
toriad, toriadau [TOR yad, tor YA de] substantiu masculí
1 fractura, etc
- toriad dydd [tor yad DIIDH] substantiu masculí
1 trenc d'alba
:_______________________________.
torri [TO ri] (verb)
1 trencar
2 torri ar draws [to ri ar DRAUS] (verb)
1 interrompre
3 torri i lawr [to ri i LAUR] (verb)
1 averiar-se
4 torri lawr = torri i lawr [to ri LAUR] (verb)
1 averiar-se
5 torri syched [to ri SØ khed] (verb)
1 (sed) apagar, calmar
6
lle torri gwallt perruqeria,
barberia
mynd i’r lle torri gwallt anar a la
barberia
7 rhoi eich pen i’w dorri
arriscar-se, gosar manifestar una opinió
8 cael torri eich gwallt fer-se tallar els cabells
:_______________________________.
torth, torthau [TORTH, TOR the]
substantiu femení
1 pa
:_______________________________.
tost [TOST] (adjectiu)
1 (sobretot al Sud) 1 malalt
2 dolorós
__________________________________________________
adolygiad diweddaraf
/ darrera actualització 2007-04-05
___________________cod
y gornel / codi del racó:_________
__________________________________________________
(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar
2007-04-05)
(= nombre de
vegades que s'ha accedit a
aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________