http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_t_2636c.htm

 

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg

 T

Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

 

Hafan / Inici

 

(delw 0322)

 

 

 

Cysylltwch â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA

 

A 2616c .....  B 2617c .....  C 2618c .....  CE 2619c .....  CR 2620c .....  CY 2621c .....  D 2622c .....  E 2623c .....  F 2624c .....  G 2625c .....  GW 2626c .....  H I J K 2627c .....  L 2628c .....  M 2629c .....  N 2630c .....  O 2631c .....  P Q 2632c .....  PL 2633c .....  R 2634c .....  S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c .....  U V W X Y Z 2638c

 

 

:_______________________________.
T, t [tii] substantiu femení
1
) lletra vint de l’alfabet romà de vint-i-sis lletres
..1 a,
2 b, 3 c, 4 d 5 e, 6 f, 7 g, 8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m, 14 n, 15 o, 16 p, 17 q, 18 r, 19 s, 20 t, 21 u, 22 v, 23 w, 24 x, 25 y, 26 z
2
) lletra vint-i-cinc de l’alfabet gal.lès de vint-i-nou lletres
..1 a,
2 b, 3 c, 4 ch, 5 d, 6 dd 7 e, 8 f, 9 ff, 10 g, 11 ng, 12 h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m, 18 n, 19 o, 20 p, 21 ph, 22 r, 23 rh, 24 s, 25 t, 26 th, 27 u, 28 w, 29 y



:_______________________________.

t [ - ]
1 Resultat de la combinació d'una "d" final i una "d" inicial, quan es tracta d'una "t" amb mutació suau
..1/ atal: ad- (= prefix) + dal (= retenir) > ad-dal > atal (= aturar)

..2/ diotyn: diod (= beguda ) + dyn (= home ) > diod-ddyn > diotyn (= borratxo)

..3/ llety: lled (= mig) + ty (= casa) > lled-dy > llety (= hostal)

..4/ lowtre: gwaelawd (= part baixa) + tref (= casa, masia) > gwaelawd-dref > gwaelawtref > gwaelawtre > 'lawtre > lowtre (comarca de Ceredigion) (= casa ruinosa)

..5/ tafotrwg: tafod (= llengua) + drwg (= dolent) > tafod-ddrwg > tafotrwg (= groller)

..6/ troetrwm: troed + trwm > troed-drwm > troetrwm (= de peus que camina amb peus pesats)

..7/ ynfytyn: ynfyd (= boig) + dyn (= home) > ynfyd-ddyn > ynfytyn (= home boig)

:_______________________________.

 

T
en combinacions de consonants
1) D-C (D + mutació suau + C) > (*D-ºG) > (TG)
(coed = arbres) + mutació suau + (CAE = tanca) > *coed-ºgae > coetgae (= tanca de bardissa; camp amb tanca de bardissa)

2) D-D (D + mutació suau + D) > (*D-ºDD) > (T)
(cardod = caritat) + mutació suau + (dyn = home) > cardod-ºddyn > cardotyn (= captaire)
(tlawd = pobre) + mutació suau + (dyn = home) > tlod-ºddyn > tlotyn (= un pobre)

3) D-H > T
lladrad (= robatori), lladrata (= robar)

4) D-P (D + mutació suau + P) > (*D-ºB) > (TB)
però noves paraules compostes ignoren aquesta norma
(cad = batalla) + mutació suau + (pen = cap) > cadben (= general; paraula literària del segle 1800)
(rhad = de franc) + mutació suau + (post = correu) > rhadbost (= correu lliure)

5) D-T (D + mutació suau + T) > (*D-ºD) > (T)
(coed = bosc) + mutació suau + (tir = terra) > *coed-ºdir > coetir (= terra boscosa)
(coed = bosc) + mutació suau + ( = casa) > *coed-ºdŷ > coety (= casa de fusta; casa al bosc)


:_______________________________.

 

ta (1) [TA] [TA] (partícula) forma reduida de taw = que
W i'n meddwl ta Ianto enilliff
crec que el Joanet guanyarà


:_______________________________.


ta (2) [TA] [TA] (partícula) (Sud) no importa...
ta pwy
sigui qui sigui
dewch mewn, ta pwyy sy ’na entreu, sigui qui hi sigui (a la porta)
ta pwy sy’n mynd hi vagi qui hi vagi

ta ºbeth
Rw i’n mynd i’w ºwneud, ta ºbeth sy’n digwydd
Tinc pensat fer-ho, passi què passi

GAN NAD BETH, GAN NAD PWY, GAN NAD PA és la forma estàndard.
1) ºBYNNAG < PYNNAG (= paraula que generalitza PWY / qui, BETH / què, PA (x) / QUIN (x)
PWY ºBYNNAG sigui qui sigui, ºBETH ºBYNNAG sigui què sigui, PA (x) ºBYNNAG sigui quin (x) sigui

2) en gal·lès medieval, també era possible canviar l’ordre > ºBYNNAG PWY (BETH).
Després aquest combinació evolucionava així: GYNNAG PWY > GAN NAG PWY > GAN NAD PWY.

GAN NAG com si fós la preposició GAN = amb, i la conjunció NAG que es fa servir amb comparacions = (més gran etc) que. Quan es va posar NAD en comptes de NAG, la frase semblava negativa (NAD = que-no-és), i es va posa TAW (que-és) al seu lloc.
GAN NAD PWY > GAN TAW PWY > GAN TA’ PWY > TA PWY
(la reducció TAW (que-és) > TA’ és general al sud. La pèrdua d’una síl·laba pre-pre-tònica també passa amb moltres paraules en gal·lès, i per tant s’ha perdut GAN)

:_______________________________.


-ta al final d’alguns verbs derivats d’una paraula que s’acaba amb d.
És de fet una -d final i el sufix verbal -ha > ta (D + H) = (T)
lladrad
robatori, lladrata robar
merched noies, dones, mercheta empaitar les dones
pγsgod
peixos, pγsgota pescar

:_______________________________.


ta ºbeth [ta BEETH] [ta BEETH] (pronom) 1 no obstant  
Siwrne saff ta beth a mwynha dy hun bon viatge (“viatge segur”) i que’t diverteixis

 

:_______________________________.


tabl (tablau) [TA bøl, TA blai -ble] (m) quadre
tabl o ºgostau buddso:ddi quadre de costos d’inversió
anglès TABLE < francès antic TABLE < llatí TABULA (= tauleta d’escriure)

:_______________________________.

tabled (tablēdi) [TA bled, ta BLEE di] (m) pastilla
tabled cysgu (tablēdi cysgu) [ta-BLE-di KØ-ski] somnífer/s


:_______________________________.


Tachwedd [TAKH wedh] (m) novembre
mīs Tachwedd
novembre

:_______________________________.

 

taclus [TA klis] (adj) ordenat.
ystafell ºdaclus habitació ordenada

 

:_______________________________.



tacsi (tacsis) [TAK si, TAK sis] (m) taxi
safle tacsis (m) parada de taxis
gyrrwr tacsi (gyrwyr tacsis) (m) taxista
anglès TAXI < TAXIMETRE < francès TAXIMETRE < (TAXE= preu) + (grec METRON = mesura )

:_______________________________.

tād (tādau) [TAAD, TAA dai -de] (m) pare
Nhād
pare, mumpare, vocatiu (= fy nhād), el meu pare


:_______________________________.

tād-cū (tadcūod) [taad KII, taad KII od] (m) avi (Gal.les del Sud)

:_______________________________.

tād-γng-nghγfraith (tādau...) [taad ø NGHØ vraith -vreth, TAA dai -de] (m) sogre

:_______________________________.

taenellwr dŵr (taenellwyr dŵr) [tai NE lhur DUUUR, tai NELH wir DUUUR] (m) apagafocs automàtic

:_______________________________.

Tāf [TAAV] (f) 1 riu del sud -est
Caer-d
ydd (equival a “Caer-daf”) capital de Gal·les “fortalesa (romana) al riu Taf”)
Ffynnon-taf
(“font / balneari al riu Taf”)
Glan-taf (“marge del riu Taf”)
Llan-daf
(“església al riu Taf”)
Ystum-taf
(“revolt del riu Taf”)

2 riu del sud-oest
Hendy-gwyn ar ºDaf nom de poble (“vell monasteri del riu Taf”)


:_______________________________.

tāfarn (tafarnau) [TA varn, ta VAR nai -ne] (mf) taverna
y tafarn (Sud) la taverna
y ºdafarn (Nord) la taverna
tāfarn ºdatws
[ta varn DA tus] (f) botiga de peix i patates fregides


:_______________________________.

tāfell (tafellau / tafelli) [TA velh, ta VE lhai -lhe / lhi] (f) llesca, tall
y ºdafell la llesca
tafell siocled tall de xocolata


 
:_______________________________.

Tàff (Tāffs) [TAF, TAFS] (m) malnom que els anglesos donen als gal·lesos. Vegeu Ta:ffi


:_______________________________.


taffi (taffis) [TA fi, TA fiz] (m) caramel
taffi almon
[ta fi AL mon] caramel d’ametlles

:_______________________________.
2
Tāffi (Tāffis) [TA fi, TA fis] (m) malnom que els anglesos donen als gal·lesos. Es diu sovint que és del riu Taf [TAAV], en anglès “Taff “ [TAF], al sud-est del país. De fet, ve del nom típic a Gal·les Dafydd [DAA vidh]. Cf Paddy (irlandès), de l’irlandès Paídí (Patrici), escocès Jock, del terrabaixès Jock (Joan)
:_______________________________.


tafleisiwr (taflesiwyr) [tav LEIS yur, tav LEIS wir] [tav LEIS yur, tav LEIS wir (m) ventríloc
dol
tafleisiwr ninot de ventríloc
dymi tafleisiwr ninot de ventríloc
(TAFL- arrel de TAFLU = llençar) + mutació suau + (LLEISIWR un que fa servir una veu, LLEIS- < LLAIS = veu + sufix -I-WR = home)


:_______________________________.


taflen (taflenni) [TAV len, tav LE ni] (f) follet, full volant
(TAFL- arrel de TAFLU = llençar) + mutació suau + (LLEN = paper escrit)

 :_______________________________.

taflod (taflōdydd)
[TAV lod, tav LOO didh] (f)

1 pallissa = lloc damunt l’establa

2 taflod y genau paladar

:_______________________________.

taflu
[TAV li] [TAV li] (v) llençar (col·loquialment “tywli” [TU li] [TU li]
taflu gōlwg ar▪ donar un cop d’ull a (“llançar (una) vista sobre”)
taflu gōlwg dros▪ escrutinar (“llançar (una) vista per sobre de”)
wedi’ch taflu llençat (a l’abocador)
mae batris wedi'u taflu'n achosi llawer iawn o ºlygredd les piles llençades causen moltissima contaminacio

 

taflu arian da i ºganlyn arian drwg (“llençar diner bo a  seguir diner dolent”) seguir pagant un negoci ruïnos

taflu (rhywun) i ºdristwch entristir (“llençar (algú) a la tristesa”)

:_______________________________.

tāfod (tafōdau)
[TAA vod, ta VOO dai, -de] (m) llengua

tāfod γ ºddraig [TAA vod ø DHRAIG] (m) 1 la llengua del drac, símbol de la llengua gal·lesa
Tafod y ºDdraig / Y Tafod nom d’un mensual de Cymdeithas yr Iaith Gymráeg
:_______________________________.

Tafod-Elái El mensual comunitari en llengua gal·lesa de la contrada de Llantrisant (Sud-est de Gal·les) "Tafod-Elái" (fins el 1997, hi havia una comarca anomenada Taf-Elái, els noms de dos rius. "Tafod" vol dir 'llengua (de la boca)", i el títol és doncs un joc de paraules 'la llengua d'Elái / la llengua de Taf-Elái'.
http://www.tafelai.u-net.net


:_______________________________.

tafodiaith (tafodieithoedd) [ta VOD yaith -yeth, ta vod YEI thoidh -odh] [ta VOD yaith -yeth, ta vod YEI thoidh -odh] (f) dialecte
(TAFOD = llengua de la boca) + (IAITH = llengua, idioma) “llengua parlada”

:_______________________________.

tafod y ddraig
[ -vod ø dhraig] substantiu masculí
1 la llengua gal.lesa
2 una llengua del drac, de la bandera nacional, símbol de Cymdeithas yr Iaith Gymráeg
3 Tafod y Ddraig = revista mensual de Cymdeithas yr Iaith Gymráeg
ETIMOLOGIA: ‘(la) llengua (de)l drac’ (tafod = llengua) + (y article definit) + mutació suau (draig = dragó)


:_______________________________.

tafod y fuwch
[ -vod ø viukh] m;;)
1 Borago officinalis, borratja
ETIMOLOGIA: ‘(la) llengua (de) la vaca (tafod = llengua) + (y article definit) + mutació suau (buwch = vaca)


:_______________________________.

tafod yr hydd
[ -vod ør hiidh] m;;)
1 Phyllitis scolopendrium = llengua de cérvol
ETIMOLOGIA: ‘(la) llengua (de)l cérvol’ (tafod = llengua) + (yr article definit) + (hydd = cérvol)


:_______________________________.

tafod yr wydd
[ -vod ør uidh] m;;)
1 Achillea ptarmica
ETIMOLOGIA: ‘(la) llengua (de) l’oca’ (tafod = llengua) + (yr article definit) + mutació suau + (hydd = oca)


:_______________________________.

tafod yr ych [ -vod ør iikh] (m)
1 Borago officinalis, borratja
ETIMOLOGIA: ‘(la) llengua (de)l bou’ (tafod = llengua) + (yr article definit) + (ych = bou)

:_______________________________.

tafol [ta-vol] substantiu femení
(Gal·les del Sud)
1 balancí
ETIMOLOGIA: British < Latin tabula

:_______________________________.

tafolen [ta--len] substantiu femení
PLURAL tafol [-vol]
1 Rumex conglomeratus = paradella, romàs
ETIMOLOGIA: britànic *taual (si no és del llatí tabula)
(tafol = paradelles) + (-en sufix singulatiu)
De la mateixa arrel britànica: còrnic tavolenn (= paradella), bretó teolenn (= paradella)


:_______________________________.

tafoli [ta- -li] verb
Gal·les del Sud
1 pesar
2 evaluar
ETIMOLOGIA: (tafol = balancí) + (-i = sufix)

:_______________________________.

tafolog [ta- -log] adjectiu
1 ple de paradelles
2 (substantiu femení) lloc de paradelles
Es troba en noms de llocs i noms de camps
Gellidafolog nom de granja aprop de Penderyn (comarca de Rhondda Cynon Taf)
y gelli dafolog ‘bosquet de paradelles’ (y = article definit) + mutació suau + (celli = bosquet) + mutació suau + (tafolog = ple de paradelles)
ETIMOLOGIA: (tafol = paradelles) + (-og sufix)
De la mateixa arrel britànica: còrnic tavolenn (= paradella), bretó teolenn (= paradella)


:_______________________________.

Tafolwern [ta- vol -wern] substantiu femení
1 (SH8902) localitat de la comarca de Powys
ETIMOLOGIA: a primera vista: “pantà de paradelles”
(tafol = paradelles) + mutació suau + ( gwern = pantà), però de fet d’una forma original Dywalwern (dywal = ??)


:_______________________________.

Tafolwg [tav- ô -lug] substantiu femení
1 carrer de Treharris (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules independents “Taf Olwg”)
ETIMOLOGIA: (= vista del riu Taf) .
(Taf = nom de riu) + mutació suau + (golwg = vista)

:_______________________________.

tafotrwg
[ ta-vot-rwg] adjectiu
1 groller
ETIMOLOGIA: (tafod = llengua) + mutació suau + (drwg = dolent) > tafod-ddrwg > tafotrwg (d-dd > t)

:_______________________________.

Tafwys
[TAA vuis] substantiu femení
1 Tamesi, riu de del sud-est d'Anglaterra (Oxford, Londres), anglès: Thames [TEMZ].Nom d'origin proto-gal·lès, com altres rius d'Anglaterra amb el nom Tame / Thame, i els dos rius de gal·lès de nom Taf [TAAV] (sud-est i sud-oest del país).

:_______________________________.

 

tagfa (tagféydd) [TAG va, tag VEIDH] (f) embús; ambús de trànsit
tagfa ºdraffig, tagféydd traffig embús de trànsit
peri tagfa ºdraffig provocar un embús de trànsit
cael eich dal mewn tagfa quedar atrapat en un embús de trànsit

:_______________________________.



t
aglys [ tag -lis] substantiu masculí
1 vinya del genus Calystegia
taglys blewog Calystegia pulchra
taglys estron Calystegia silvatica
taglys mawr Calystegia sepium
taglys arfor Calystegia soldanella

2 (Gal·les del Sud) Convolvulus arvensis Nom estàndard: Cwlwm y Cythraul (“nus del diable”)
ETIMOLOGIA: (tag- arrel de tagu = estrangular) + mutatació suau + (llys = planta )

:_______________________________.

tai [TAI] (plural) cases; Vegeu


:_______________________________.

Y Tai-bach [ ø tai -baakh]
1 SS7788 localitat de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
Als districtes que s’envolten el nom era Tai-bach Aberafan (col·loquialment Tai-bach ’Brafan) “(el lloc anomenat) Tai-bach (que és a) Aberafan”
Era el nom de quatre petites cases amb sostre de palla que hi havia al final del carrer anomenat Heol y Dwr
Dyffryn y Tai-bach la vall de Tai-bach
1 localitat in Pentre-bach (comarca de Merthyrtudful)
ETIMOLOGIA: les cases petites; (y = article definit) + (tai = cases, plural of ty^ = casa) + (bach = petit)

:_______________________________.

taid (teidiau) [TAID, TEID yai -ye] (m) (Nord) avi
 
:_______________________________.

Y Taiduon [tai- -on]
1 topònim
nom d’esglèsia dels Metodistes Calvinistes de Clynnog Fawr “Capel Tai Duon” (M.C. / Methodistiaid Calfinaidd)
ETIMOLOGIA: y tai duon “les cases negres” (y article definit) + (tai = cases, plural de ty^ = casa) + (duon = negre, plural de du = black)

:_______________________________.

tail [TAIL] (m) fem
tomen ºdail
femer (“munt [de] fems”)
bod yn ºwlyb ºdomen ºdail quedar xop (“moll (com) una pila de fems / un femer”)


:_______________________________.

tair [tair] substantiu femení
PLURAL teirau [tei-re]
1 tres (3, forma femenina)
tair blwydd oed
[tair BLUIDH oid]  tres anys d'edat

tair blwydd ar ºddeg oed tretze anys d’edat
tair ceiniog
[tair KEIN yog]  tres penics

2 amb algunes paraules és una quasi-prefix
teirpunt tres lliures
teirgwaith



NOTA: En topònims, ocurreix en noms de mapes en llengua anglesa que mantenen grafies errònies
..1/ CORRECTE: tair = tres

D’aquesta manera Taironnen (ST0374) una granja de Llantriddyd, a la carretera de Caer-dydd a Pen-y-bont ar Ogwr, és “tair onnen” els tres oms;


..2/ INCORRECTE: tair en comptes de tai’r

Tai’rysgol (tai + yr + ysgol = les cases de l’escola, al costat de l’escola)  SS/6997; localitat de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan. Però nromalment s’escriu Tairysgol com si fos “(les) tres escoles”

 

:_______________________________.

Tai'r-gwaith [tair gwaith]
1 localitat de la vall del riu Rhondda (comarca de Rhondda-Cynon-Taf)
2 poble SN7112 a l’est de Gwauncaegurwen (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: “(les) cases (de) l’explotació / la mina / la foneria / la fàbrica, etc”, cases al costat d’una mina, cases que pertanyen a un propietari de mina
(tai = cases, plural de ty = casa) + (yr = the) + (gwaith = feina / explotació / mina / foneria / fàbrica). Desprès d’una vocal anterior yr > ’r. Una monosíl·laba final accentuat té al davant un gionet a l’ortografia de topònims habitatius


:_______________________________.

Taironnen [tair –o-nen]
1 (ST0374) granja a Llantriddyd, a la carretera de Caer-dydd a Pen-y-bont ar Ogwr
2 (SN6503) localitat aprop de Felindre (comarca d’Abertawe)
ETIMOLOGIA: y tair onnen = els tres oms (y = article definit) + (tair, foprma femenina de tri = tres) + (onnen = om)


:_______________________________.

Tai’rysgol [tair ø-skol]
1 (SS6997) localitat de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
ETIMOLOGIA: (les) cases (al costat de) l'escola (tai = cases, plural de ty = casa) + (yr = the) + (ysgol = escola)

 :_______________________________.

taith, teithiau
[TAITH, TEITH ye] substantiu femení
1 viatge

γ ºdaith [ø DAITH] el viatge
pen γ ºdaith [pen ø DAITH] destinació ("fi del viatge")
teithio
[TEITH yo] viatjar

mae’r ysgol dros awr o ºdaith o’r ty^
l’escola és a més d’una hora de viatge de la casa
bod yn ºdaith ºcaure
caure molt lluny
Roedd Caer-dydd un ºdaith ºbell y pryd hynny Caer-dydd ceia molt lluny en aquella època


:_______________________________.

tal [TAL] (adj) alt (persona, arbre, edifici)
dyn tal
home alt
mynd yn dal estar-se fent molt alt
adeilad pum llawr un edifici de cinc pisos d'alçada / alçaria
pa mor ºdal wyt ti?
quina alçada fas?
pinwydden ºdal pi alt
bod yn ofnadwy o ºdal ser alt com un Sant Pau (“ser terriblement alt”)

anglès TALL (= alt < (antigament) ben plantat, < gran, valent) < anglès antic GETAEL (= actiu). En anglès va suplantar l’adjectiu LANG / LONG (= alt), que existeix encara com a cognom; i de la mateixa manera en gal·lès va suplantar HIR (= llarg; antigament també alt), que es veu en la forma composta MEINIR (= nom de dona); com a nom genèric, ‘noia’ < ‘(persona) prima i alta’ (MAIN = prim) + (HIR = alt)

:_______________________________.

tâl1 (taliādau) [TAAL, tal YAA dai -de] (m) pagament

:_______________________________.

 

tâl2 [TAAL] (m) (obsolet) front (gal·lès actual: talcen).
Ocureix a la topònimia = límit
En toponims que comencen amb aquest element tâl [TAAL] > tal [TAL]; la vocal perd la seva llargada perquè no porta l’accent
Vegeu Tal-y-bont, etc
:_______________________________.

Talācharn [ta LAA kharn] [ta LAA kharn] (f) (Història) “veinat” (cwmwd) de Gwarthaf
> ’Lācharn, anglès Laugharn


:_______________________________.

talaith (taleithau) [TA laith -leth, ta LEITH yai -ye] [TA laith -leth, ta LEITH yai -ye] (f) 1 província 2 estat (dels Estats Units)

y Taleithau Unedig els Estats Units
Taleithau Unēdig Amé:rica
[ta LEITH ye i NEE dig a ME ri ka] Estats Units d’Amèrica
yn Unol ºDaleithau Amé:rica als Estats Units d’Amèrica
yn yr Unol ºDaleithau
als Estats Units

:_______________________________.

 

 



talar, talarau [TA lar, ta LÂ re] substantiu femení
1
andana = llenca de terra que resta sense llaurar, banda de terra en angle recte als solcs d'un camp
2 tynnu at ben talar ser gairebé acabat


:_______________________________.


Taleithiau Unedig América
[ta LEITH ye i NE dig a ME ri ka] substantiu femení
1 Estats Units d'Amèrica

:_______________________________.

 
 


talcen (talcennau / talcenni) [TAL ken, tal KE nai -ne / tal KE ni] (m) front (del cap)
2
mor llithrig â thalcen iâr molt lliscós “tan lliscós com el fron d’una gallina”

 

 


:_______________________________.

 

talch (teilchion) [TALKH, TEILKH yon] (m) 1 fragment
torri’n ºdeilchion esmicolar
torri’n ºdeilchion mân esmicolar
gal·lès < britó < celta
:_______________________________.


taldra [TAL dra] (m) 1 alçada
Beth yw dy ºdaldra di nawr? Quina alçada tens ara?
Pedair troedfedd a modfedd a tri chwarter yw taldra Gwen
“quatre peus i polzada i tres quarts” (125.09 cm) és l’alçada que té la Gwen
dyn o ºdaldra cyffredin home d’una alçada normal, home no especialment baix o alt
2 o ºdaldra d’alçada (després d’una alçada especificada)
dyn dwylath o ºdaldra
un home de 1m 80 cm (“dues iardes d’alçada”)
mae hi’n chwe ºººthroedfedd o ºdaldra ella fa sis peus d’alçada
(TAL = alt) + (-ºDRA sufix de nom abstracte, < TRA)

 

:_______________________________.

 

taleith- forma de talaith (= província; estat americà) davant una síl·laba final que comença amb vocal

:_______________________________.


tālent (talentau) [TAA lent, ta LEN tai -te] (f) talent

:_______________________________.

talfeistr [ tal –vei-stir] substantiu masculí
PLURAL talfeistri [ tal- vei -stri]
1 oficial pagador, un que paga els sous en una administració o empresa
Y Tâl-feistr Cyffredinol ‘El Pagador General’ oficial del govern anglès que abans era el cap del departament que lliura pagaments a altres departaments del govern, però avui té més aviat responsibilitats especials que li dona el Primer Ministre

:_______________________________.

Talgarth [TAL garth] (f) 1 poble del sud-est 2 un centenar (cantref = centenar) del regne de Brycheiniog. Brycheiniog va ser a les mans del normand Bernard Neufmarché a l’any 1093, 27 anys després de l’arribada dels normands a l’illa de la Gran Bretanya. Hi havien tres territoris al centenar - Talgarth, Clas ar Ŵy, i Y Gelligandryll.



:_______________________________.

taliādau [tal YAA dai -de] (plural) pagaments;

Vegeu tâl
[NOTE xxxx 13
-i-adauº]

:_______________________________.

Taliesin [tal YE sin] (m) 1 nom d’home 2 nom de poeta, pre-800

:_______________________________.

Talmwd [TAL mud] (m) (judaisme) Talmud = recull d’escrits rabínics, que inclouen el Mishnah i el Gemara

:_______________________________.

 

talsoch chi [TAL so khi] (v) pagar / vau pagar < talu

:_______________________________.


tālu [TAA li] (v) pagar
tālu am ºrywbeth
(v) pagar alguna cosa
tālu ā ºººchario
[TAA li a KHAR yo] (frase) “cash and carry” = pagament al comptat amb al transport dels productes a la casa o local del comprador inclós
tālu bìl
[TAA li BIL] (frase)
pagar un rebut / factura
tālu sylw i
[TAA li SØ lu i] (v) fer cas a (algú)
tālu dirwy
[TAA li DI rui] (v)
pagar una multa
thâl hi ddim i ti (ºwneud rhywbeth) no't servirà ("no't pagarà") (fer alguna cosa)

:_______________________________.

tālwrn (talγrnau) [TA lurn, ta LØR nai, -ne] (m) 1 era, lloc de la batuda dels blats 2 gallera, ròdol de brega

:_______________________________.

Talγbolion [ta lø BOL yon] (f) un dels dos veinats (veinat = cwmwd) del centenar (centenar = cantref) de Cemais de l’illa de Môn. Era part del país de Gwynedd Uwch Conwy (“Gwynedd damunt el riu Conwy”)



:_______________________________.

Tal-γ-bont [ta lø BONT] (f) topònim

tâl y ºbont “la vora del pont”, “(lloc al) cap del pont”
tâl [TAAL] > tal [TAL] perquè no porta l’accent

:_______________________________.

Tal-γ-fan
[ta lø FAN] (f) topònim

tâl y ºfan “la vora del turó”
tâl [TAAL] > tal [TAL] perquè no porta l’accent

:_______________________________.

Tal-y-garn [tal ø garn]
1 (SH0380) casal al sud del poble de Pont-y-clun (comarca de Rhondda CynonTaf)
ETIMOLOGIA: (tâl = front; lloc de davant) + (y = el, la, els, las) + mutació suau + (carn = pila de pedres)

:_______________________________.

tamaid (tameidiau) [TA maid, ta MED, ta meid YAI, ta MEID yai -ye] (m) 1 tros 2 bocada
ennill eich tamaid / γch tamed
[E nilh økh TA med] (v) guanyar-se la vida (“guanyar(-se) la bocada”)
tamaid i āros pry:d
[TA med i AA ros PRIID] un berenar, un snack
cael tamaid i āros pry:d
berenar (v)
cael tamaid o swper
menjar una mica de supar

:_______________________________.

 

tampan [TAM pan] (v) (Sud) estar enfadat

:_______________________________.

tamprwydd [TAM pruidh] (m) (Nord) humitat (d’una casa, etc)
Sud: gwlybānwch (m)
(TAMP = humit) + (-RWYDD sufix per fer substantius abstractes)


:_______________________________.

tan [TAN] (prep) fins
tan ºginio fins a l’hora de dinar
tan xpryd fins quan (no hi ha mutació)
tan yn ºddiweddar fins fa poc


:_______________________________.

tân (tānau) [TAAN, TAA nai -ne] [TAAN, TAA nai -ne] (m) foc
coed tân
[koid TAAN] (m) llenya
tân glās
[taan GLAAS] (m) bengala (“foc blau”)
llē tân
[lhe TAAN] (m) llar (“lloc (de) foc”)
shilff-ben-tân
[shilf ben TAAN] (f) palmar de la xemeneia (“pestatge (de) damunt (de) foc”)
nìd chwārae, chwārae â thân
(dita) “no és jugar, jugar amb foc”
trydan
electricitat (TRY- = prefix intensiu) + mutació suau + (TÂN = foc) “hiper foc”


:_______________________________.

 

 


 


 


 




tanc (tanciau) [TANGK, TANGK yai -ye] (m) 1 depòsit 2 (vehicle de guerra) tanc

:_______________________________.

tancer (tancēri) [TANG ker, tang KEE ri] (m) camió cisterna

:_______________________________.

tanerdy [ ta- ner -di] substantiu masculí
PLURAL tanerdai [ ta- ner -dai]
1 adoberia
ETIMOLOGIA: (taner = barcer, barciwr, cywieiwr crwyn) + mutació suau + (-ty = casa, edifici)


:_______________________________.

tangnēfedd [tang NEE vedh] (m) pau (sentit religiós)
tangnefedd ar y ddaear
pau a la terra


:_______________________________.

t
angnefeddwr [ tang-ne- ve -dhur] substantiu masculí
PLURAL tangnefeddwyr [ tang-ne- vedh -wir]
1 (Bíblia) pacificador
Mathew 5:9 Gwyn eu byd y tangnefeddwyr canys hwy a elwir yn blant i Dduw
Sortosos els portadors del la pau perquè seran anomenats fills de Déu
ETIMOLOGIA: (tangnefedd = pau) + (-wr = sufix d'agent, 'home' )

:_______________________________.

tanio [ tan -yo] verb
1 disparar (a = ar)
cael ei danio (arma de foc) disparar-se
clywais i wn yn cael ei danio vaig sentir disparar-se una pistola
2 disparar (un tret)
taniodd ddwy ergyd ac arhosodd
va disparar dos trets i esperava
3 (pipa) encendre
taniodd ei bibell a syllodd ar y môr
va encendre la seva pipa i va mirar el mar
4 (llumí) encendre per la fricció
taniodd fatshen a'i fflicio dros y stafell
va encendre un llumí i el amb el dit el va fer disparar a través de la cambra
5 engegar el motor d'un vehicle
wyddwn i ddim sut oedd tanio'r tractor
No sabia com engegar el tractor
6 engegar (un extinctor, etc)
pwy sy wedi tanio'r diffoddydd?
qui ha deixat anar l'extinctor?
7 (imaginació) inspirar, provocar
llyfrau storïau i danio dychymyg plant
llibres de contes per inspirar l'imaginació dels nens
tanio brwdfrydedd rhywun provocar la curiositat d'algú
8 omplir d'entusiasme, de passió
Yn yr adeilad hwn yn Heol y Wig, Ewenni byddai Edward Matthews yn tanio'i gynulleidfa chweugain mlynedd yn ôl
En aquest edifici a Heol y Wig (la carretera que va a Wig), (poble d') Ewenni, Edward Matthews ompliria els fidels (de la capella) de passió fa cent vint anys
9 maes tanio camp de tir
10 peiriant mewndanio, motor tanio mewnol camp de tir
11 (substantiu masculí) disparar, fer explotar
tanio tanllyd = disparar bales traçadores? (visibles quan sorten a cause de la llum i fum que emeten produits per substàncies químiques)
ETIMOLOGIA: (tân = foc) + (-i-o sufix per formar verbs)

:_______________________________.

 

tanllyd [TAN lhid] (adj) ardent
:_______________________________.

tanws [ ta-nus] substantiu masculí
PLURAL tanysau [ ta- ner -dai]
1 adoberia
ETIMOLOGIA: anglès [ta-nus], pronunciació antiga de tanhouse [tan-haus]

:_______________________________.
tanysgrifio [tan ø SKRIV yo SKRIV yo] (v) ser subscriptor
sut i ºdanysgrifio com fer-te subscriptor

:_______________________________.


tap (tapiau) [TAP, TAP yai -ye] (m) aixeta
tap dŵr oer
[tap duuur OIR] (m) aixeta d’aigua freda
tap dŵr poeth / twym
[tap duuur POITH / TUIM] (m) aixeta d’aigua calenta


:_______________________________.

ta pwy [ta PUI] (pronom) sigui qui sigui
Siôn ap Glyn ºgipiodd y ºwobr, ta pwy yw e Siôn ap Glyn ha guanyat el premi, sigui qui sigui ell
dyna’r gwir, ta pwy sy’n gwadu és la veritat, i qui la nega, no m’importa (“sigui qui sigui que negui”)


:_______________________________.

tāradr <tārad, taradrau [TAA ra dør / TAA rad, ta RA drai -dre] (m) forador [ºNOTA 14º- pèrdua de la r final]

:_______________________________.

tāran (tarānau) [TAA ran, ta RAA nai -ne] [TAA ran, ta RAA nai -ne] (m) (Nord; estàndard) tro
Al sud: twrf (tyrfau), trwst (trystau)


:_______________________________.

 

tarddiad  (tarddia:dau) [TARDH yad, tardd YAA dai -de] [TARDH yad, tardd YAA dai -de] (m) etimologia
tarddiad gwerin etimologia popular
:_______________________________.

tarddu [TAR dhi] (v) 1 originar
Mae’r nant hon yn tarddu ger Fferm y Fedw Aquest rierol origina a prop de la granja de Y Fedw (bosc de bedolls)

2 (ferida) supurar
mae’r clwyf yn dal i darddu la ferida encara supura

tarddu o 1 (aigua) brollar de; 2 néixer de, provenir de
Mae'r rhan fwyaf o'r achosion o Salmonella'n tarddu o wyau a ffowls heb eu coginio yn iawn,

la majoria dels casos d’enverinament de Salmonella tenen el seu origen en ous i pollatres que no són suficientment cuits

 

:_______________________________.

Tārell [TAA relh] (f) nom de riu del sud-est

:_______________________________.

 

tarenn- forma de tarren (= escarp) davant una síl·laba final que comença amb vocal

:_______________________________.


tarian (tariannau) [TAR yan, tar YA nai -ne] (f) escut
y ºdarian l’escut

:_______________________________.



tāro [TAA ro] (v) pegar, colpejar
tēry / trawiff pegarà (forma literària / forma col.loquial)
trawais i / trawes i [TRAW es i ] vaig colpejar

tāro'r gwaelod tocar fons
taro ar ºgwmni drwg
ajuntar-se amb males companyies
taro ar (ºrywun)
topar amb (algú)

taro ar ddyddiau drwg trobar-se en una època díficil
...Tarodd ar ddyddiau drwg ...les coses la van començar a anar malament

taro enw ar restr posar un nom en un registre
taro (rhywun) i’r llawr tirar (algú) a terra
taro sgwrs (â rhywun)
iniciar una conversa (amb algú)
taro tant tocar una corda

’thrawodd erioed yn ’y mhen no m’havia acut mai

...trewch y tant!
toca la corda! (literari)
...tarwch y tant!
toca la corda! (col·loquial)
trawa'r hoelen, nid y bawd clava el clau, no el dit gros
trawyd (traw- + -wyd) va ser colpejat
pwy xtrawodd chi? qui us ha colpejat?

TIPUS 1
ARREL: traw- < t’raw- < taraw
TERCERA PERSONA SINGULAR:
1 (llenguatge literari, present-i-futur) tery, trawa (pega, pegarà)
2 (llenguatge col·loquial, futur) trawiff (pegarà)
IMPERATIU :
1a (llenguatge literari, segona persona singular) taro! < taraw! (pega!)
1b (llenguatge col·loquial, segona persona singular) trawa! (pega!)
2a (llenguatge literari, segona persona plural) taréwch! trewch! (pegueu!)
2b (llenguatge col·loquial, segona persona plural) tarwch! (pegueu!)



:_______________________________.

tarren (tarenni / tarennydd) [TA ren, ta RE ni / ta RE nidh] (f) escarp (Vegeu ºDarrenfelen, etc)

:_______________________________.

Tarrenhendre [ta ren HEN dre] (f) topònim (“escarp de la masia”)
:_______________________________.


Tarren γ ºGesail [ta ren ø GE sail -sel] (f) topònim (“escarp de l’aixella / del racó”)

:_______________________________.

tarten (tartennau / tartenni) [TAR ten, tar TE nai -ne/ tar TE ni] (f) torta

:_______________________________.

 

tartenn- forma de tarten (= torta) davant una síl·laba final que comença amb vocal

:_______________________________.



tārw (teirw) [TAA ru, TEI ru] (m) brau, braus
rhuthro fel tarw wedi gwylltio “precipitar-se com un brau enfurismat”


:_______________________________.

tās (tasau / teisi) [TAAS, TA sai -se / TEI si] (f) pila
y ºdās la pila
tās ºwair (tasau gwair)
[taas WAIR, ta se GWAIR] (paller, pallera

 
 

:_______________________________.

taten (tato / tatws) [TA ten, TA to, TA tus] (f) patata
Plural al nord i la forma estàndard: tatws; al sud-oest: tato [TA to]
taten newydd, tatws newydd patata nova, patates noves (= patates de la primera collita)
taten ºbwdr, tatws pwdr patata podrida
taten ºfelys, tatws melys batata
taten
trwy’r pil, tatws trwy’r pil > tatws trw’r pil (Sud) patates amb pell
taten trwy’i ºººchroen, tatws trwy’u crwyn (Nord) patates amb pell;
taten wedi’i berwi, tatws wedi’u berwi patates bullides
tato pwtsh
puré de patates (Sud)
tatws stwnsh [ta tus STUNSH] (plural) (Nord) puré de patates

:_______________________________.

tatŵ (tatŵau) [ta TUU, ta TUU ai -e] (m) tatuatge
rhoi tatŵ i ºrywun fer-li (a algú) un tatuatge
cael tatŵ fer-se un tatuatge
mae e wedi cael tatŵ ag enw ei wejen arno s’ha fet un tatuatge que té el nom de la seva xicota
tatŵ henna tatuatge de henna
tatŵ pilipala un tatuatge d’una papallona


:_______________________________.

tatŵēdig [ta tu EE dig] (adj) tatuat
bod gan ºrywun ºgorff tatŵedig tenir el cos tatuat


:_______________________________.

tatwio <tatŵo> [ta TUU yo, ta TUU o] [ta TUU yo, ta TUU o] (v) tatuatjar
tatwio rhywun fer-li (a algú) un tatuatge

:_______________________________.


tatws [TA tus] (plural) patates; Vegeu taten
tatws stwnsh
[ta tus STUNSH] (pl)
1 (Nord) pure de patates

:_______________________________.

tatŵydd (tatŵyddion) [ta TUU idh, ta tu ØDD yon] (v) tatuatgista
:_______________________________.

taw (1) [TAW] (partícula) (Sud) “què-és” (davant una clàsula que comença amb una categoria gramàtica que no sigui verb)  
Col·loquialment també ta’
La forma literària és l’equivalent nordenc mai

Gwn taw ēf yw’r dy:n sé que és ell que és l’home (= sé que és ell)

 


Ymddiheurodd y papur am ei ºfod wedi cyhoeddi llun o John Jones o ºBwllheli, Gwynedd, a dweud taw fe oedd James Riley, Sais sy wedi ei ºddedfrydu i oes yn y carchar am ºlofruddio dau heddwas traffig
El diari es va disculpar-se després de publicar una foto de John Jones, de Pwllheli, Gwynedd, dient que era James Riley, un anglès condemnat a cadena perpètua per matar dos policies de trànsit.
*gal·lès < britó < celta; cf irlandès TÁ (= és, està, hi ha); llatí STO, STÂRE (= està dret), (i per tant català ESTAR)

 

:_______________________________.


taw [ tau ] substantiu masculí
1 silenci

arian taw diners pagats a algú per fer-lo callar (“diners (de) silenci”)  
 

rhoi taw ar fer callar,
silenciar (“posar silenci sobre”)
rhoi taw ar eich piser chi fer-vos callar (“posar silenci sobre el vostre gerro”)
 
2 does daw (de llista que no s’acaba)
ar enwi ei gynnyrch does daw (línia d’una balada) no s’acaba anomenar els seus productes, la llista de les seves coses que ha fet no s’acaba
3 rhoi taw arni
callar
rho daw arni!
calla!
4 Does dim taw arno fe, (Sud) ’Oos ’m taw arno fe
No calla mai (“no hi ha silence sobre ell”)
5 Does dim taw ar ei glep e, (Nord) Toes ’na ddim taw ar ‘i glep o
No calla mai (“no hi ha silence sobre la seva xerrameca”)
6 Taw a’i piau hi / Taw piau hi
(col·loquialment taw pie hi)  no en diguis res d’això a ningú, muts i a la gàbia (“(és el) silenci que la posseeix, que la té”)
Col·loquilament (Sud) Taw pia ’i

 
ETIMOLOGIA: taw < britànic
Bretó tav (= silenci)

:_______________________________.

 

taw (3) [TAW] (v) calla! (forma imperativa de la segona persona singular del verb tewi)
“O taw, Ann bach," meddai ei mam. "Paid, ynghalon i, a deud peth fel ene.” O calla, Ann estimada, va dir la seva mare. No diguis coses així, amor meu.
:_______________________________.


TAW (4) [TAW] (m) treth ar ºwerth = IVA (“impost sobre valor”)


:_______________________________.

ta waeth [ta WAITH] (frase)

ta waeth am hynny [ta waith am HØ ni] (v) 1 deixant de banda el tema, sigui com sigui
Sicrhaodd fi nad Saeson yw’r bobl newydd yn Glanafon.
Ta waeth am hynny, wyt ti wedi dod â’r bara? Em van dir del tot segur que la gent nova (que s’instal·la) a Glanafon no són anglesos. Deixant de banda el tema - has portat el pa?
2 no obstant
Ni fyddai lliwiau blu’r aderyn bach hwn byth yn ennill gwobr harddwch iddo ond ta waeth am hynny, mae’r browngoch brith yn guddliw bendigedig ynghanol perth

els colors de les plomes d’aquest petit ocell no li guanyarien mai cap premi però no obstant el vermell marronós és un camoflatge esplèndid al mig d’un arbust
dir del tot segur

 

:_______________________________.

 

 

tawdd [taudh] (adj) fos
haearn tawdd
ferro fos
arrel de TODDI (= fondre)

 

:_______________________________.

 

tawēdog [tau EE dog] (adj) callat
llanc tawēdog oedd Morgan el Morgan era un noi callat

:_______________________________.


Tawe Uchaf (comarca de Powys) (SN9213) (Caehopcyn, Coelbren, Glyntawe, Pen-y-cwrt, Pencomon, Pen-w¨llt, Pen-y-cae, Y:nys-wen, Ystradfellte)
31% de gal·lesoparlants (Cens 2001)

 
delw 3193
:_______________________________.

tawel [TAW el] (adj) tranquil
yn ºdawel silenciosament
cysgu’n ºdawel dormir tranquil·lament
...fe ºgysgodd hi’in ºdawel
ella va dormir tranquil·lament
lle tawel
un lloc tranquil
un tawel ei ºlais un home de veu
calmada
bod yn ºdawel eich meddwl no tenir remordiments de consciència, tenir la consciència neta



:_______________________________.

Tawelfan
[tau-el-van] -
1 nom de casa
2 carrer de Treharris (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules independents “Tawel Fan”)
ETIMOLOGIA: 'lloc tranquil' (tawel = tranquil) + mutació suau + (man = lloc)


:_______________________________.

tawēlwch [ta WEE lukh] (m) tranquilitat
(TAWEL = tranquil) + (-WCH sufix substantival


:_______________________________.

 

:_______________________________.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 
  
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

  
  

  

  

 

  


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



 

  

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

  
 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 


 
 

 )



te [TEE] substantiu masculí
1 te tea

- te biff
[te BIIF] substantiu masculí
1 suc de carn de bou com a beguda calent beef tea

:_______________________________.

tebot [ te -bot] substantiu masculí
PLURAL tebotau [ te- bo -te]
1 tetera
2 cap tebot cobretetera
3 broc, galet, gal
pig tebot un broc de tetera
pig y tebot el broc de la tetera
cap tebot cobretetera

ETIMOLOGIA: anglès teapot (= tetera) < (tea = te) + (pot = pot)
NOTA: (Gal·les del Sud-est) tepot (en aquesta regió de Gal·les [b] a l’inici de la consonont final perd la sonorització > [p]

 

:_______________________________.

tebycach [ te- -kakh] adjectiu
adj
1 més semblant, més probable; forma comparativa de l’adjectiu tebyg
NOTA: (tebyg = semblant) + (-ach sufix comparatiu); tebýg-ach > tebycach, amb el canvi de g > c com a resultat de la influència de la forma superlativa tebycaf
 

:_______________________________.

tebycaf [ te- -kav] adjectiu
1 el més emblant, més probable; forma superlativa de l’adjectiu tebyg
NOTA: (tebyg = semblant) + (-haf sufix superlatiu); tebýg-haf > tebycaf
NOTA: Al nivell col.loquial, paraules de més d’una síl.laba amb una [v] final la perd; tebycaf > tebyca
 


:_______________________________.

tebyg
[TE big] (adjectiu)
1 semblant similar

:_______________________________.

tecáu
[te KAI] (verb)
1 començar a fer-se bon temps després de la pluja (weather) clear

:_______________________________.

teclyn clywed, taclau clywed [te klin / ta kle KLØ wed] substantiu masculí
1 auricular hearing aid

:_______________________________.

Tecwyn
[TEK win] substantiu masculí
1 nom d'home man's name

:_______________________________.

Tedi
[TE di] substantiu masculí
1 nom d'home - forma diminuitva d'Edward (Eduard) man's name - Teddy (pet form of Edward)

:_______________________________.

tedi, tedis [TE di, TE dis] substantiu masculí
1 osset de peluix teddy (= teddy bear)

:_______________________________.

Tèd
[TED] substantiu masculí
1 forma diminutiva d'Edward [ED ward](= Eduard)

 

:_______________________________.

Tefeidiad
[te-VEID-yad ]
 1 SO1284 Afon Tefeidiad riu del districte de Maesyfed (comarca de Powys)
Nom anglès: “Teme”
Dyffryn Tefeidiad vall del riu Tefeidiad
Llanfair Dyffryn Tefeidiad poble d’aquesta vall, a l’altra banda de la frontera en Anglaterra (en anglès li diu “Llanfair Waterdine”).
Llanfair és “l’església de Santa Maria”, molt estès com a nom de poble a Gal·Les; el nom gal·lès vol dir “la Llanfair de la vall del riu Tefeidiad”
ETIMOLOGIA: ??

 

:_______________________________.

teflyn [ tev -lin] substantiu masculí
PLURAL teflynnau [ tev- -ne]
1 projectil
ETIMOLOGIA: (tafl- = arrel de taflu = llençar) + (-yn sufix per formar substantius masculins); amb afecció vocàlica a > e deguda a la y de la sílaba final

:_______________________________.

teg [teeg] adjectiu
1 bell, bonic, maco
teg yr olwg bonic (“bonic (de) la vista”)
y rhyw deg el bell sexe, les dones


2 (temps) bo
ar dywydd teg quan fa bon temps
ar Sabothau teg yr haf diumenges a l’estiu quan feia bon temps


3 just, equitatiu
dyw-hi ddim yn deg! no hi ha dret! no és just!
dyw hynna ddim yn deg això no és just!
annhêg injust (an + mutació nasal + teg)


4 (preu) raonabe


5 teg pob harddua aspect atractiu fa que un objecte sigui atractiu, la bona roba fa que una persona sigui atractiva (“(és) bonica tota (cosa) bella”)


6 just, imparcial
teg a chymwys just i equitatiu
teg dewud fod... no é sinjust dir que...


7 gwynt teg ar ei ôl bon vent i barca nova (“un bon vent darrere seu”)
8 oedran teg edat avançada


byw i oedran teg viure a una edat avançada
mewn oedran teg força vell (“en una edat bonica”)
er mewn oedran teg dalia Mr Edwards i gerdded deng milltir bob dyddd
tot i ser força vell although he’s well on in years Mr edwards continues to walk ten miles every day


9 yn deg (adverbi) = moltíssim
roedd wedi gwylltu yn deg s’havia enfadat moltíssim


10 deg (adverbi) molt
ara deg lentament, molt lentament

ara’ deg piau hi tranquil·litza’t! no perdis la calma! no t’alarmis! (“lent bonic ho té”)

11 yn deg (abast màxim) de tot
ar y gwaelod yn deg yr oedd y dillad gwely
la roba del llit era al final de tot (del llit)

12 glandeg bonic (glan = bonic) + mutació suau + (teg = bonic)


13 total
damwain deg oedd hi
va ser totalment un accident


14 topònims:
..1/ Bro-deg ‘(la) contrada bonica; nom de carrer de Aber-dâr
..2/ Bryn-teg ‘(el) turó bonic’ Nom de varis llocs – per exemple SJ3052 localitat de la comarca de Wrecsam; també amb els elements al revés Tegfryn (teg + mutació suau [b] > [v] + bryn)
..3/ Derwen-deg ‘roure bonic’, nom de carrer de Pontardawe (comarca of Castell-nedd ac Aberafan) ++
(4) Fron-deg < y fron deg ‘el turó bonic’
..5/ Gelli-deg “(el) bosc bonic” SO0207 localitat de Merthyrtudful (de la comarca del mateix nom)
..6/ Maes-teg ‘(el) camp bonic’ SS8591 ciutat de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
(7) Pant-teg Nom de varis llocs – per exemple ST2898 localitat aprop de Pont-y-pwl, de la comarca deTorfaen
(8) Pren-teg ‘(l)’arbre bonic’ (si no és una adaptació d’un altre topònim) SH5841 localitat de Gwynedd, 3km al nord-est de Porthmadog
(9) Ton-teg ‘(la) pastura bonica’ ST0986 localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf, south-east Wales
(10) Twyn Teg (“(el) turó bonic’”) nom de carrer, Bryn-coch, Castell-nedd
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic teg (= bònic)

 


:_______________________________.

Tegeingl
[te GEING gøl] substantiu femení
1 "centenar" (cantref) del país de Gwynedd Is Conwy

:_______________________________.

tegell, tegelli / tegellau
[TE gelh, te GE lhi / lhe] substantiu masculí
1 bullidor

:_______________________________.

Tegid [ -gid] substantiu masculí
1 nom d'home = Tàcit
Llyn Tegid el llac de Tegid, nom de llac aprop de Y Bala, comarca de Gwynedd
Bro Tegid ((“el”) districte (de) Tegid”) la contrada al voltant de Llyn Tegid
Ysgol Bro Tegid (“escola (de) Bro Tegid”) nom d’escola primària al poble de Y Bala
ETIMOLOGIA: Probablament Tegid < gal·lès < britànic < llatí Tacitus
NOTA: El nom normalment indica una connecció amb l’àrea al voltant Llyn Tegid. Utilitzat com a epitet als pseudònims d’alguns poetes dels anys 1800, De vegades ocurreix avui en dia com a nom de pila

:_______________________________.

Tegwedd [TEG wedh] substantiu femení
1 nom de dona (teg = bonic, gwedd = aspecte)

 
:_______________________________.

Tegwen
[TEG wen] substantiu femení
1 nom de dona (teg = bonic, gwen = bonic)

 



:_______________________________.

tegyll
[TE gilh] (pl)
1 (forma plural) vegeu: tegell [TE-gelh] = bullidor



:_______________________________.

tei, teis
[TEI, TEIS] (mf) corbata (Nord: m, Sud: f) tie (Nord: m, Sud: f) teidiau

:_______________________________.

teidiau
[TEID ye] (pl)
1 (forma plural) vegeu: taid [TAID] = avi


:_______________________________.

teier, teiers
[TEI er, TEI ers] substantiu masculí
1 pneumàtic tyre

- teier eira, teiers eira
[tei er EI ra, tei ers EI ra] substantiu masculí
1 pneumàtic de neu

:_______________________________.

teigr, teigrod
[TEI gir, TEI grod] substantiu masculí
1 tigre

:_______________________________.

teiliwr, tetilwriaid
[TEIL yur, tei LUR yed] substantiu masculí
1 sastre

:_______________________________.

Teilo
[TEI lo] substantiu masculí
1 nom de sant gal·lès

:_______________________________.

teilwng
[TEI lung] (adjectiu)
1 digne

 

:_______________________________.

teilwra [ tei- lu -ra] verb
1 fer de sastre, guanyar la vida com a sastre
2 fer vestits
3 fer, confeccionar (una peça de roba)
siwt wedi ei theilwra vestit fet per un sastre, vestit sastre
ETIMOLOGIA: (teilwr = sastre) + (-a = sufix per formar verbs)

 

:_______________________________.

teilyngdod [tei-løng-dod] substantiu masculí
PLURAL teilyngdodau [tei-løng--de]
1 mèrit
2 (títol de respecte d’un alcalde)
ei Deilyngdod y Maer el senyor alcalde
ei Theilyngdod y Faeres la senyora alcaldessa
ETIMOLOGIA: (teilyng- forma de la síl·laba penúltima de teilwng = digne) + (-dod sufix)

:_______________________________.

teim [TEIM] substantiu masculí
1 farigola

 

:_______________________________.

teimladrwydd [ teim- lad -ruidh] substantiu masculí
1 sensibilitat
ETIMOLOGIA: (teimlad = sensibilitat, sensitivitat) + (-rwydd sufix per formar substantius abstractes)

:_______________________________.

teimlo
[TEIM lo ] (verb)
1 sentir (de sensació)

:_______________________________.

teimlydd, teimlyddion
[TEIM lidh, teim LØDH yon] substantiu masculí
1 banya d'insecte

:_______________________________.

teipiadur, teipiaduron [teip YA dir, teip ya DI ron] substantiu masculí
1 maquina d'escriure

:_______________________________.

teipiedig
[teip YE dig] (adjectiu)
1 escrit amb màquina

:_______________________________.

teipio
[TEIP yo] (verb)
1 escriure amb màquina

:_______________________________.

teipyddes, teipyddesau
[tei PØ dhes, tei pø DHE se] substantiu femení
1 mecanògrafa

:_______________________________.

teipysgrif, teipysgrifau
[tei PØ skriv, tei pø SKRI ve] substantiu masculí
1 mecanografiat

:_______________________________.

teir- [teir]
1 tres, tri-; forma de combinació; no causa cap mutació
teirochrog trilateral
teirieithog trilingüe
teirblynyddol trienial
ETIMOLOGIA: forma antiga de tair (= tres)

:_______________________________.

teirawr [teir -aur] substantiu femení
1 tres hores
am tua theirawr durant tres hores més o menys
prin deirawr mewn car o borthladd Calais yw Brwsel
Brussel·les és a només tres hores amb cotxe del port de Calais
2 adjectiu que dura tres hores
arholiad teirawr un exàmen de tres hores
ETIMOLOGIA: (teir- prefix = tres) + (awr = hora)

:_______________________________.

Teirtref [TEIR trev] substantiu femení
1 'veinat' (cwmwd) (Gwent Is coed) ("tres masies")

:_______________________________.

teirw [TEI ru] (pl)
1 plural de tarw [TA ru] = bou

:_______________________________.

teisen, teisennau / teisenni
[TEI sen, tei SE ne / tei SE ni] substantiu femení
1 pastís

- teisen ben-blwydd, teisennau pen-blwydd
[tei sen ben BLUIDH, tei SE ne pen BLUIDH] substantiu femení
1 pastís d'anniversari

- teisen blât, teisennau plât
[tei sen BLAAT, tei SE ne PLAAT] substantiu femení
1 pastís pla ("pastís de plat")

- teisen briodas, teisennau priodas
[tei sen bri O das, tei SE ne pri O das] substantiu femení
1 pastís de boda

- teisen ffrwythau, teisennau ffrwythau
[tei sen FRUI the, tei SE ne FRUI the] substantiu femení
1 pastís de fruites

- teisen frau, teisennau brau
[tei sen VRAI, tei SE ne BRAI] substantiu femení
1 "pastís trencadís"

- teisen gri, teisennau cri
[tei sen GRII, tei SE ne KRII] substantiu femení
1 "pastís sense llevat"

- teisen Gwener y Groglith, teisennau Gwener y Groglith
[tei sen GWE ner ø GRO glith, tei SE ne...] substantiu femení
1 "pastís de divendres Sant"

- teisen heb wybod i'r siop, teisennau heb wybod i'r siop
[tei sen hen UI bod ir SHOP, tei SE ne...] substantiu femení
1 pastís fet a casa

- teisen lap, teisennau lap
[tei sen LAP, tei SE ne LAP] substantiu femení
1 "pastís mullat"

- teisen radell, teisennau gradell
[tei sen RA delh, tei SE ne GRA delh] substantiu femení
1 "pastís de reixa"

 

:_______________________________.

teithiadur [ teith- -dir] substantiu masculí
PLURAL teithiaduron [ teith-ya--ron]
1 itinerari = guia per viatgers
ETIMOLOGIA: (teithi-, arrel del verb teithio = viatjar) + (-adur sufix nominatiu, que indica un llibre)

:_______________________________.

teithiau [TEITH ye] (pl)
1 (forma plural) vegeu: taith [TAITH] = viatge

:_______________________________.

teithio
[TEITH yo] (verb)
1 viatjar

:_______________________________.

teithiwr, teithwyr
[TEITH yur, TEITH wir] substantiu femení
1 viatger

:_______________________________.

teitl, teitlau
[TEI tøl, TEIT le] substantiu masculí
1 títol

:_______________________________.

teits
[TEITS] substantiu masculí
1 pantyhose

 

:_______________________________.

telaid [ -laid] adjectiu
1 (obsolet) bonic
teleidwyn (obsolet) bonic (= telaid + gwyn / blanc, bonic)
Plural: teleidion
Rho’dd duwies or-hael Buddugoliaeth ei choron / O flodau teleidion ar aeliau teg Gwen (Dyffryn Cynon / Jenkin Howell / Geninen 1900 / tudalen 214)
La deessa molt generosa de la Victòria va posar la seva corona de flors boniques sobre el front de na Gwenllian
ETIMOLOGIA: probablament una forma de telediw (= bonic), < tâl- < talu (= pagar) + -ediw (= ??)


:_______________________________.

telediad, telediadau [te LED yad, te led YA de] substantiu masculí
1 transmissió

:_______________________________.

teledu
[te LE di] substantiu masculí
1 televisió

- set deledu
[set de LE di] substantiu masculí
1 televisor

- teledu lloeren
[te LE di LHOI ren] substantiu masculí
1 televisió de satèl·lit

:_______________________________.

teledydd
[TE le didh] substantiu masculí
1 = teledu


:_______________________________.

teleidwyn
[ te-leid -win] adjectiu
ans
1 (obsolet) bonic

O sweet Gweny Morgan, y “Ferch o Benderyn,” / Brenhines blith-ferched teleidwyn y byd (Dyffryn Cynon / Jenkin Howell / Geninen 1900 / tudalen 214)
Oh bonica Gweny (= Gwenllian) Morgan, la “Noia de Penderyn”, la reina de les leteres del món”
ETIMOLOGIA: (telaid- < telaid = bonic) + mutació suau + (gwyn = blanc; bonic)

:_______________________________.

telerau
[te LE re] (pl)
1 condicions, modalitats

:_______________________________.

Teleri
[te LE ri] substantiu femení
1 nom de dona

:_______________________________.

teli
[TE li] substantiu masculí
1 (col·loquial) = televisió

:_______________________________.

teliffon, teliffonau
[te LI fon, te li FO ne] substantiu masculí
1 telèfon

:_______________________________.

teliffonwraig, teliffonwragedd
[te li FON wreg, te li fon WRA gedh] substantiu femení
1 telefonista

:_______________________________.

telifisiwn
[te li VI shun] substantiu masculí
1 televisió (col·loquial)

 

:_______________________________.

telir
[-lir] verb
1 serà pagat Vegeu: talu = pagar
Telir lwfans hyfforddi o £6,500 es pagarà un subsidi de formació de £6.500
ETIMOLOGIA: (tâl-, arrel de talu = pagar) + (-ir, terminació passiva, temps de present-futur) (canvi de la vocal a > e sota la influència de la i final)

:_______________________________.

telor, teloriaid
[TE lor, te LOR yed] substantiu masculí
1 mosquiter

:_______________________________.

telori
[te LO ri] (verb)
1 trinar

:_______________________________.

telyn
[ -lin] substantiu femení
PLURAL telynau [ te--ne]
1 arpa
canu'r delyn tocar l'arpa ("fer cantar l'arpa") (també la forma menys correcta chwarae'r delyn, una imitació de l'anglès 'to play the harp' literalment 'jugar l'arpa' )
telyn Geltaidd arpa celta
telyn Gymreig arpa gal·lesa
tant telyn corda d'arpa
telynores arpista (dona)
telynor arpista (home)
Tre'rdelyn ("mas (de) l'arpa") Harpton, lloc de Powys (nom anglès: "Harpton")
gwyl delynau festival d'arpes

2 s'utilitza la paraula en noms de camps amb forma de triangle
Llain y Delyn = (el) tros (de ) l'arpa
Cae'r Delyn or Cae Delyn = (el) camp (de ) l'arpa
Heol Caedelyn nom d'un carrer d'Eglwysnewydd, Caer-dydd ("heol" = carrer)
Compareu noms de camps triangulars amb heter = planxa

3 crogi'ch telyn ar yr helyg ("penja la vostra arpa dels salzes") deixar de fer una activitat
Psalmau 137:1 Wrth afonydd Babilon, yno ye eisteddasom, ac wylasom, pan feddyliasom am Seion.
137:2 Ar yr helyg o'u mewn y crogasom ein telynau.
137:3 Canys yno y gofynnodd y rhai a'n caethiwasent i ni gân; a'r rhai a'n hanrheithiasai, lawenydd, gan ddywedyd, Cenwch i ni rai o ganiadau Seion.
137:4 Pa fodd y canwn gerdd yr Arglwydd mewn gwlad ddieithr?
Un gwael iawn am lunio englyn oeddwn, ac felly rhoddais y delyn honno ar yr helyg
Era molt dolent compositor de versos i per tant vaig deixar de fer-ho ("vaig penjar aquella arpa als salzes")

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic telen- < tenel-

De la mateixa arrel britànica: bretó telenn = arpa

Cf llatí tend(ere) = tibar

:_______________________________.

telyneg, telynegion
[te LØ neg, te lø NEG yon] substantiu femení
1 poema líric

:_______________________________.

telynegol
[te lø NE gol] (adjectiu)
1 de l'estil d'un poema líric

:_______________________________.

telynor, telynorion [te LØ nor, te lø nOR yon] substantiu masculí
1 arpista

:_______________________________.

telynores, telynoresau
[te lø NO res, te lø no RE se] substantiu femení
1 arpista

:_______________________________.

teml, temlau
[TE møl, TEM le] substantiu femení
1 temple

 

:_______________________________.

tempro
[tem -pro] verb
1 trempar = feer més dur escalfant i refredant
ETIMOLOGIA: tempr- < anglès to temper (= trempar) + (-o, sufix verbal), < anglès mitjà tempren < anglès antic < llatí temperâre (= barrejar), probablament < tempus (= temps)

:_______________________________.

temptio
[TEMPT YO] (verb)
1 temptar

:_______________________________.

tenant, tenantiaid
[TE nant, ta NANT yed] substantiu masculí
1 llogatuer, arrendatari

:_______________________________.

tenau
[TA ne] (adjectiu)
1 prim

 

:_______________________________.

teneuder
[ te-nei-der] substantiu masculí
1 primesa
ETIMOLOGIA: (teneu- < tenau = prim) + (-der sufix per formar substantius)


 :_______________________________.

teneuo
[ te-nei-o] verb
1 aprimar-se
2 aprimar-se = perdre pes
3 fer-se més escàs
4 (cabells) fer-se més escàs; (persona) perdre cabells
Roedd Arwyn wedi teneuo rywfaint ar y top
Arwyn tenia els cabells més escassos?? ("havia aprimat fins un cert punt al cim")
5 verb amb objecte aprimar
6 (plantes) treure'n per fer més espai per les altres
yn yr ardd yn teneuo’r rwdins
a l'hort espaient els naps
ETIMOLOGIA: (teneu- < tenau = prim) + (-o sufix per formar verbs)

 

:_______________________________.

teneuwch [te-nei-ukh] substantiu masculí
1
primesa
ETIMOLOGIA: (teneu- < tenau = prim) + (-wch sufix per formar substantius)

:_______________________________.

tenis
[TE nis] substantiu masculí
1 tennis

:_______________________________.

tentacl, tentaclau
[TEN ta køl, ten TA kle] substantiu masculí
1 tentacle

:_______________________________.

tentaclog
[ten TA klog] (adjectiu)
1 amb tentacles

:_______________________________.

terfyn, terfynau
[TER vin, ter VØ ne] substantiu masculí
1 límit

2 final del dia
ar derfyn dydd a la fi del dia
Roedd y dydd yn tynnu at ei derfyn el dia estava a punt d’acabar-se

 

 

:_______________________________.

terfynell
[ ter--nelh ] substantiu femení
PLURAL terfynellau [ ter-vø-nê-lhe ]
1 (Electricitat) born
ETIMOLOGIA: (terfyn = límit) + (-ell sufix)

 

:_______________________________.

terfysgwr [ ter- -skur]
PLURAL terfysgwyr [ter-vøsk-wir]
1 insurgent, insurrecte
2 terrorista (Un ús incorrecte, molt freqüent als mitjans de comunicació; la paraula correcte és brawychwr)
ETIMOLOGIA: (terfysg = aldarull) + (-wr sufix = home)


:_______________________________.

testun, testunau
[TE stin, te STI ne] substantiu masculí
1 text

 

:_______________________________.

testun siarad [te-stin shâ-rad]
1
tema de debat
ETIMOLOGIA: (testun = assumpte) + (siarad = parlar)

:_______________________________.

teth, tethau
[TEETH, TE the] substantiu femení
1 mamella, mugró

:_______________________________.

teulu, teuluoedd
[TEI li, tei LI odh] substantiu masculí
1 família (casa + colla, ty + llu)

:_______________________________.

tew
[TEU] (adjectiu)
1 gras

 

:_______________________________.

tewgoed [teu-goid] -
1 bosc espès
Tewgoed granja de Pentremeurig (comarca de Bro Morgannwg)
Craig y Tewgoed lloc més amunt de Pwll-y-glaw (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (“(la) roca (de)l bosc espès”)
Al poble de Cwmafan, més avall de Pwll-y-glaw, hi ha un carrer que es diu Heol Tewgoed
ETIMOLOGIA: (tew = espès) + mutació suau + (coed = bosc)

:_______________________________.

tewi
[TEU i] (verb)
1 callar

2 y calla’ ’dawo s’ha dit prou (“el més assenyat sugui callat”)
tawed y calla’ s’ha dit prou (“que calli el més assenyat”)

3 cytuno yw tewi el silenci fa còmplici?? (“(és) estar d’acordar que-és callar-se”)

:_______________________________.

Teyrnas Unedig Prydain Fawr a Gogledd Iwerddon
[TEIR nas i NE dig prø den VAUR a GO gledh i WER dhon] substantiu femení
1 traducció gal·lesa del nom oficial de l'estat anglès - el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord

 

:_______________________________.

t-g [- ]
1 Resultat de la combinació d'una "d" final i una "g" inicial, quan es tracta d'una "c" [k] amb mutació suau
llwyd (= gris) + coed (= bosc) > llwyd-goed > llwytgoed
ad- (= prefix) + cof (= memòria) > ad-gof > atgof (cosa recordada)
coed (= bosc) + cae (= camp) > coed-gae > coetgae (camp tancat amb bardisses)

 

:_______________________________.

th [-] -
1 -th final a les paraules gal·leses < britànic correspon a -cht final en paraules irlandeses de la mateix origen celta
Gal·lès craith = scar, irlandès créacht = cicatriu
Gal·lès saith = seven, irlandès seacht = set
Gal·lès noeth = nu, irlandès nocht = nu

2 -th final a les paraules gal·leses correspon a -zh o z final en paraules bretones de la mateixa font
(z = [z] a tots els dialectes bretons; zh = [z] a tots els dialectes llevat del de Gwened, que té [h] )
Gal·lès craith = cicatriu, bretó kreizenn (< kreiz) = cicatriu
Gal·lès saith = set, bretó seizh (< seiz) = set

 

 

:_______________________________.

tha- [tha ]
1
paraules amb tha- poden ser formes amb mutació aspirant (t es fa th després del següents paraules:
..1/ la conjunció a = i,
..2/ la preposició â = amb,
..3/ i el determinant ei = el seu / la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
..4/ i dialectalment (o amb la grafia 'i); i després d'algunes paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
..5/ a'i = i el seu etc (d'ella),
..6/ â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),

tad = pare,
mam a thad una mare i un pare
â thadau'r plant amb els pares dels nens
ei thad, i thad, 'i thad el seu pare
a'i thad i el seu pare
â'i thad amb el seu pare
o'i thad del seu pare
neu'i thad o el seu pare

:_______________________________.

the- [the ]
1 paraules amb the- poden ser formes amb mutació aspirant (t es fa th després del següents paraules:
..1/ la conjunció a = i,
..2/ la preposició â = amb,
..3/ i el determinant ei = el seu / la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
..4/ i dialectalment (o amb la grafia 'i); i després d'algunes paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
..5/ a'i = i el seu etc (d'ella),
..6/ â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),

tegan = toy,
afal a thegan una poma i un joguina
â theganau'r plant amb les joguines dels nens
ei thegan, i thegan, 'i thegan la seva joguina
a'i thegan i la seva joguina
â'i thegan amb la seva joguina
o'i thegan de la seva joguina
neu'i thegan o la seva joguina


:_______________________________.

theatr, theatrau
[THE a tør, the A tre] substantiu femení
1 teatre

:_______________________________.

theatraidd
[the A tredh] (adjectiu)
1 teatral

:_______________________________.

theatr fiwsig, theatrau miwsig
[THE a tør VIU sig, tehA tre MYU sig] substantiu femení
1 teatre de varietats

 

:_______________________________.

thi- [thi ]
1
paraules amb thi- poden ser formes amb mutació aspirant (t es fa th després del següents paraules:
..1/ la conjunció a = i,
..2/ la preposició â = amb,
..3/ i el determinant ei = el seu / la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
..4/ i dialectalment (o amb la grafia 'i); i després d'algunes paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
..5/ a'i = i el seu etc (d'ella),
..6/ â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),

tir = terra,
corsydd a thir sych pantans i terra ferma
â thir y mynydd amb la terra de al muntanya
ei thir, i thir, 'i thir la seva terra
a'i thir i la seva terra
â'i thir amb la seva terra
o'i thir de la seva terra
neu'i thir o la seva terra

 

:_______________________________.

tho- [thi ]
1 paraules amb tho- poden ser formes amb mutació aspirant (t es fa th després del següents paraules:
..1/ la conjunció a = i,
..2/ la preposició â = amb,
..3/ i el determinant ei = el seu / la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
..4/ i dialectalment (o amb la grafia 'i); i després d'algunes paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
..5/ a'i = i el seu etc (d'ella),
..6/ â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),

tocyn = bitllet,
cerdyn a thocyn una targeta i un bitllet
â thocynau'r plant amb els bitllets dels nens
ei thocyn, i thocyn, 'i thocyn el seu bitllet
a'i thocyn i el seu bitllet
â'i thocyn amb el seu bitllet
o'i thocyn del seu bitllet
neu'i thocyn o el seu bitllet

:_______________________________.

ti
[TII] (pronom) tu

 

 

:_______________________________.

ti [tii] substantiu femení
1 nom de la lletra "t"
ti fach t minúscula
ti fawr t majúscula
2 (qualificador) descriu qualsevol cosa amb forma de "T"
rhan T (enginyeria) part amb forma de T

:_______________________________.

ti a minnau [tii a mi-ne] pronouns
1 tu i jo

:_______________________________.

ticyn [ti -kin] substanti masculí
PLURAL [ti--ne] Gal·les del Sud-est
South-east Wales
1 mica
ticyn o arian una mica de diners
ETIMOLOGIA: ticyn < dicyn < digyn < ychydigyn (ychydig = una mica) + (-yn sufix diminutiu)
NOTA: també dicyn

:_______________________________.

tild
[tild] substantiu masculí
PLURAL tildiau [tild -ye]
1 signe diacrític damunt una 'n' en castellà per representar un so palatalitzat
2 signe diacrític damunt una 'o' en portugués per representar un so nasal
3 signe diacrític damunt una 'n' en bretó; aquesta lletra quan es posa després d'un a vocal indica que la vocal és nasal
4 signe diacrític posat daumunt una vocal a l'Alfabet Fonètic Internacional per representar la nasalització
ETIMOLOGIA: anglès tild [tildø] < castellà tilde < tild- < llatí titulus (= títol, superscripció)
NOTA: plural també tildau

:_______________________________.

tîm, timau
[TIIM, TI me] substantiu masculí
1 equip

:_______________________________.

tin, tinau
[TIIN, TI ne] substantiu masculí
1 cul

2 rhych y tin la ranura entre les nalgues
mae’n credu bod yr haul yn codi yn rhych ei din (d’algú que té una opinió mol inflada de si mateix) “pensa que el sol es lleva al la ranura del seu cul”
3 bod â’i din am ei ben (lloc) estar fet un fàstic (“estar mab el cul al voltant del cap”)

 

:_______________________________.

tincer, tinceriaid
[TIN ker, tin KER yed] substantiu masculí
1
calserer, llauner = persona que fa i repara objectes com bullidores i paelles

2 fel dau dincer dit de dues persones en una forta disputa, o amb tendència de barallar.-se entre ells ("com dos llauners")


:_______________________________.

tingoch [TIN gokh] (adjectiu)
1 de cul vermell

:_______________________________.

tinwen
[TIN wen] (adjectiu)
1 de cul blanc white-arsed, white-bottomed

:_______________________________.

tip, tipiau
[TIP, TIP ye] substantiu masculí
1 abocador tip, dump, rubbish heap

:_______________________________.

tipyn [TI pin] substantiu masculí
1 una mica

:_______________________________.

tir, tiroedd
[TIIR, TO rodh] substantiu masculí
1 terra

curo rhywun ar ei dir ei hun derrotar algú fent servir els mateixos les matèices tàctiques
2 cytir terrenys comunals
Nom de carrer de Bangor – “Cyttir Lane” als mapes, presumablament d’una forma original Lôn y Cytir Y Cytir (SH8715) coster a la comarca de Gwynedd (districte de Meirionnydd)
ETIMOLOGIA: cytir < cyd-dir (cyd- = junt ) + mutació suau + ( tir = terra )

 


:_______________________________.

tirfesurydd, tirfesurwyr
[tir ve SI ridh, tir ve SIR wir] substantiu masculí
1 agrimensor

:_______________________________.

Tir Iarll [tiir YARLH] substantiu femení
1 districte
del sud-est district in South-east Wales

:_______________________________.

Tiriseg [ti RI seg] (f /adj) (neologisme) terrabaixès (llengua d'Escòcia, de l'anglès antic)

:_______________________________.

Y Tir Newydd [ø tiir neu -idh]
1 Terra Nova
ETIMOLOGIA: ‘la terra nova’ (y = la) + (tir = terra) + (newydd = nou)


:_______________________________.

Tir Ralff [tiir RALF] substantiu femení
1 districte del Sud-oest

:_______________________________.

tithau, "tithe"
[TI the] (pronom) tu també

 

:_______________________________.

tiwniwr piano [tyun–yur pia-no] substantiu masculí
PLURAL tiwnwyr pianos [tyun–wir pia-nos]
1
afinador de pianos
Os am diwniwr piano cysyllter â Hefin Tomos, Llys Teilo Sant, Caerdydd
SI voleu un afinador de pianos, poseu-vos en contacte amb Hefin Tomos, Llys Teilo Sant (= cort de sant Teilo’) , Caerdydd
ETIMOLOGIA: traducció de l’anglès ‘piano tuner’ (tiwniwr = afinador) + (piano = piano)

 

 

:_______________________________.

tl
[ - ]
1 La combinació tl al començament de certes paraules en gal·lès col·loquial pot esdeveir cl [kl]
..1/ tlawd (= pobre) > clawd
..2/ tlws (= bonic) > clws
..3/ Talerddig (= bom de poble de la comarca de Powys) > T’lerddig > Clerddig

:_______________________________.

tlawd
[TLAUD] (adjectiu)
1 pobre

:_______________________________.

tlodi
[TLO di] substantiu masculí
1 pobresa

:_______________________________.

tlotach na
[TLO takh] (adjectiu)
1 més pobre (que)

:_______________________________.

tlotaf, tlota'
[TLO ta] (adjectiu)
1 el més pobre

:_______________________________.

tlws [TLUUS] (adjectiu)
1 bonic

:_______________________________.

to, toeau / toeau
[TOO, TOI e / TOI on] substantiu masculí
1 teulada

 

:_______________________________.

tocbren [tok -bren] substantiu masculí
PLURAL tocbrennau [tok- bre -ne]
1 arbre podat
ETIMOLOGIA: (toc-, arrel de tocio = tallar ) + mutació suau + ( pren = arbre )

 

:_______________________________.

tociad
[ tok -yad] substantiu masculí
PLURAL tociadau [ tok- -de]
1 (arbre) poda
ETIMOLOGIA: (toc-i-, arrel de tocio = tallar ) + (-ad = sufix per formar substantius)

:_______________________________.

tocio [tok -yo] verb
1
(pren, planta) podar, esporgar
tocio’r rhosod podar les roses
2
tallar (la cua d’un cavall); esquilar la cua d’una ovella

3 tocio asgell ecurçar? una ala

4
tocio maip
tallar le sfulles i arrels de naps

5
tallar per que la mida sigui adient (teules, etc)
tocio slâts escurçar teules

6 tocio ar tallar
Bydd pum cant o weithwyr y cwmni yn cael eu rhoi ar y clwt wrth iddo geisio tocio ar gostau
Cinc cents treballadors de l’empresa perdran els seus llocs de treball perque intenta tallar costs

7 tocbren arbre podat

ETIMOLOGIA: tocio < docio < (doc-, anglès to dock = tallar) + (-io sufix per formar verbs)

NOTA: Altres paraules en gal·lès que ténen t que són manlleus de paraules angleses amb d són

(1) tracht = glop,

(2) tropyn = gota,

(3) tamp = húmid

(4) traen = desguàs


:_______________________________.

tocwaith [toc -waith] substantiu masculí
1
art de podar arbustos en forma d’animals o altres formes
ETIMOLOGIA: (toc-, arrel de tocio = tallar ) + mutació suau + ( gwaith = feina, obra)


:_______________________________.

tocyn, tocynnau
[TO kin, to KØ ne] substantiu masculí
1 bitllet
2 entrada 3 fitxa (de telèfon, consigna) 4 fitxa (de joc)


- tocyn dwyfford
[to kin DUI fordh] substantiu masculí
1 bitllet d'anar i tornar

- tocyn gwystlo
[to kin GUIST lo] * carta d'empenyorament -

:_______________________________.

tocyn unffordd [to kin IN fordh] substantiu masculí
1 bitllet d'anar

:_______________________________.

tocynnwr, tocynwyr
[to KØ nur, to KØN wir] substantiu masculí
1 revisor de bitllets

 

:_______________________________.

toddwr
[ -dhur] substantiu masculí
PLURAL toddwyr [ todh -wir]
1 fonedor (de ferro)
toddwr haearn fonedor de haearn
ETIMOLOGIA: (todd-, arrel del verb toddio = fondre) + (-wr, sufix per formar substantius = ‘home’)

:_______________________________.

toeddach chi ddim
[toi dha khi DHIM] (verb)
1 no ereu / estàveu (Nord-oest)

:_______________________________.

toeddan nhw ddim
[toi dha nhu DHIM] (verb)
1 no erem / estàvem (Nord-oest)

:_______________________________.

toeddan ni ddim
[toi dha ni DHIM] (verb)
1 no eren / estàven (Nord-oest)

:_______________________________.

toeddat ti ddim
[toi dha ti DHIM] (verb)
1 no eres / estàves (Nord-oest)

:_______________________________.

toeddech chi ddim
[toi dhe khi DHIM] (verb)
1 no ereu / estàveu (Nord-est)

:_______________________________.

toedden nhw ddim
[toi dhu nhu DHIM] (verb)
1 no eren / estàven (Nord-est)

:_______________________________.

toedden ni ddim
[toi dhe ni DHIM] (verb)
1 no erem / estàvem (Nord-est)

:_______________________________.

toeddet ti ddim
[toi dhe ti DHIM] (verb)
1 no eres / estàves (Nord-est)

:_______________________________.

toedd hi ddim
[toi dhi DHIM] (verb)
1 no era / estava (ell) (Nord)

:_______________________________.

toedd o ddim
[toi dho DHIM] (verb)
1 no era / estava (ella) (Nord)

:_______________________________.

toeddwn i ddim
[toi dhu ni DHIM] (verb)
1 no era / estava (jo) (Nord)

:_______________________________.

to gwellt
[too GWELHT] substantiu masculí
1 teulada de palla

:_______________________________.

toiled, toiledau
[TOI led, toi LE de] substantiu masculí
1 lavabo

:_______________________________.

tollfa, tollféydd
[TOLH va, tolh VEIDH] substantiu femení
1 peatge (lloc)

 

:_______________________________.

toll, tollau
[TOLH, TO-lhe] substantiu femení
1 peatge (preu)

toll fewnforio impost d’exportació
toll allforio impost d’exportació

 

:_______________________________.

tollborth
[ tolh -borth] substantiu masculí
PLURAL tollbyrth [ tolh -birth]
1 lloc de peatge
2 (Història) lloc de peatge d’una carretera
Ffordd Tollborth ffordd y tollborth = carrer del lloc de peatge; nom de carrer de Llansamlet (comarca d’Abertawe)
3 entrada amb finestreta (de fira, etc)
ETIMOLOGIA: (toll = peatge ) + mutació suau + (porth = porta )

 

:_______________________________.

tollti [ tolh-ti ] verb
1 (Gal.les del Nord) vessar
ETIMOLOGIA: forma de tywalltu (= vessar). Una variant amb la terminació verbal -u de la forma estàndard és tywallt
 


:_______________________________.

tom, tomydd
[TOM, TO midh] substantiu femení
1

 1 brutícia

2 fem

1 (Bíblia) ymdreiglfa yn y dom lloc on els animals es rebolquen en els fems
Pedr-2 2:22 Eithr digwyddodd iddynt yn ôl y wir ddihareb, Y ci a ymchwelodd at ei chwydfa ei hun; a’r hwch wedi ei golchi, i’w hymdreiglfa yn y dom
Segona carta de Sant Pere-2 2:22
...

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < celta

Cf irlandès tom (= arbust; mata de plantes)

:_______________________________.

tomato, tomatos [to MA to, to MA tos] substantiu masculí
1 tomàquet

:_______________________________.

tomen, tomenni / tomennydd
[TO men, to ME ni / to ME nidh] substantiu femení
1 pilot
2 femer


- gwlyb domen
[gwliib DO men] substantiu femení
1 xop

:_______________________________.

Tomos [TO mos] substantiu masculí
1 nom d'homa = Tomàs

 

:_______________________________.

tomwellt
[tom -welht]
1
capa de palla o herba o fulles (barrejada amb fems) per reduir l’evaporació i pèrdua de terra seca amb el vent
ETIMOLOGIA: (tom = merda) + mutació suau + (gwellt = palla, herba )


:_______________________________.

tôn, tonau
[TOON, TO ne] substantiu femení
1 melodia

:_______________________________.

ton, tonnau [TON, TO ne] substantiu femení
1 ona

:_______________________________.

ton [ton] substantiu masculí
1 pastura
cae o don tancat de pastura
(hay = rich pasture land)
2 en molts topònims del sud-est de Gal·les
Mynydd Ton (“muntanya (de la) pastura”), Ton-du (“prat negre”), Tongwynlais (“prat al costat de la riera Gwynlais”), Tonna (= tonnau, “prats”), Tonpentre (“prat del lloc anomenat Pentre”; pentre = poblet), Ton-teg (“prat bonic”), Tonypandy (“(el) prat (de)l molí draper”), Tonyrefail (“(el) prat (de) la ferreria”)
3 obsolet; zona de Gwynllwg, Gal·les del sud-est cyfyldon [kø-vøl-don] = herba a la vora de la carretera (cyfyl = vora) + mutació suau + (ton = pastura)
4 Gal·les del Sud-est hendon pastura sense llaurar, pastura vella (hen = vell) + mutació suau + (ton = pastura)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic;
de la mateixa arrel britànica: còrnic tonn (= prat), bretó tonenn (= capa vegetal del sol)
ETIMOLOGIA: britànic *tond-

:_______________________________.

Y Ton
ton] substantiu masculí
1 forma curta de topònims amb ton com a primer element
Ffair Ton (= ffair y ton) era el nom de la fira del poble de Tongwynlais (Welsh Outlook 26, 1929)

:_______________________________.

tonc, tonciau
[TONGK, TONGK ye] substantiu femení
1 dring, dringadissa

:_______________________________.

tondir [ton-dir] substantiu masculí
PLURAL tondiroedd [ton-dî-rodh]
1 Gal·les del Sud prat, pasturatge
Yr oedd drws hen amaethdy Gelliwrgan yn agor i ddarn o dondir ysgwâr (Tarian y Gweithiwr 04 05 1899)
La porta de la vella granja de Gelliwrgan donava a un tros quadrat de pasturatge
ETIMOLOGIA: (ton = prat) + mutació suau + (tir = terra)

:_______________________________.

tonnen
[to-nen] substantiu femení
PLURAL tonenni [to-ne-ni]
1 pastura
2 district of Arfon, in the county of Gwynedd pantà
3 comarca de Ceredigion pell
tonnen cig moch pell dura de pernil
ETIMOLOGIA: (ton = superfície, pell) + (-en sufix dimiutiu)
cf bretó
tonenn (= capa vegetal del sol; pell de pernil)

 

:_______________________________.

tonnog [ to -nog] adjectiu
1 ondulat
môr tonnog, tywodlyd y Sahara el mar ondulat i arenós
gwallt brown tonnog cabells castanys ondulats
2 (corrent elèctric) altern
cerrynt tonnog = corrent altern
3 (mar) mogut
ETIMOLOGIA: (ton = ona) + (-og sufix per formar adjectius)

 

:_______________________________.

tonsur
[ton-sir] substantiu masculí
PLURAL tonsuriau [ton-sir-ye ]
1 tonsura = la part afaitada del cap
ETIMOLOGIA: anglès tonsure < francès, o directament < llatí tônsûra < tondêre (= afaitar)


:_______________________________.

tonsurio
[ton-sir-yo] verb
1 tonsurar = (monjo) afaitar una part del cap
ETIMOLOGIA: (tonsur = tonsur) + (-io sufix per formar verbs)

 

:_______________________________.

Tonyrywen [ton-ør-ø-wen] substantiu femení
1 Topònim.
Nom d'una granja ara desapareguda

John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911), diu (traducció de l'anglès) "Una granja al costat oriental de la carretera de Llanishen, a la tercera pedra mil·lar de Caer-dydd, sobre Y Mynydd Bychan {nom d'una terra comuna}".

El nom sobreviu en un nom de carrer (oficialment "Ton-yr-Ywen Avenue", que seria Heol Tonyrywen en gal·lès)

:_______________________________.

top, topiau
[TOP, TOP ye] substantiu masculí
1 tapa

- top y tebot
[top ø TE bot] substantiu masculí
1 tapa del tetera

 

:_______________________________.

torcalon [ tor- ka -lon] substantiu masculí
1 trencament del cor
marw o dorcalon morir amb el cor trencat
ETIMOLOGIA: (tor = trencament, ruptura) + (calon = cor)
 

:_______________________________.

torch, torchau
[TORKH, TOR khe] substantiu femení
1 corona (d'enterrament)

:_______________________________.

torf, torfoedd / torféydd
[TORV, TOR vodh / tor VEIDH] substantiu femení
1 gentada

2 ymwthio trwy’r dorf obrir-se pas / camí entre la multitud (“estirar-se per la multitud”)

:_______________________________.

torheulo
[tor HEI lo] (verb)
1 prendre el sol

:_______________________________.

toriad, toriadau
[TOR yad, tor YA de] substantiu masculí
1 fractura, etc

- toriad dydd
[tor yad DIIDH] substantiu masculí
1 trenc d'alba

:_______________________________.

torri
[TO ri] (verb)
1 trencar
2 torri ar draws
[to ri ar DRAUS] (verb)
1 interrompre
3 torri i lawr
[to ri i LAUR] (verb)
1 averiar-se
4 torri lawr = torri i lawr
[to ri LAUR] (verb)
1 averiar-se
5 torri syched
[to ri SØ khed] (verb)
1 (sed) apagar, calmar

6 lle torri gwallt perruqeria, barberia
mynd i’r lle torri gwallt anar a la barberia

7 rhoi eich pen i’w dorri arriscar-se, gosar manifestar una opinió

8 cael torri eich gwallt fer-se tallar els cabells

:_______________________________.

torth, torthau
[TORTH, TOR the] substantiu femení
1 pa

:_______________________________.

tost [TOST] (adjectiu)
1 (sobretot al Sud) 1 malalt
2 dolorós



 


__________________________________________________
 

adolygiad diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05

 

___________________cod y gornel / codi del racó:_________

__________________________________________________
 

 

Free Hit Counters

(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)

(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)


___________________________________________________________________________