http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_tr_2637c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
TR |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants |
(delw 6663)
Cysylltwch â ni trwy’r llyfr
ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través
del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q 2632c ..... PL 2633c ..... R 2634c ..... S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V W X Y Z 2638c
tra [TRAA]
(prep)
1 mentre
:_______________________________.
tra
[TRAA] (adv)
1 molt (literari)
tra chyfoethog [tra khø VOI thog] extremadament ric
:_______________________________.
tractor,
tractorau [TRAK tor, trak TO re] substantiu masculí
1 tractor
:_______________________________.
traed
[TRAID] (forma plural)
vegeu troed [TROID] = peus
:_______________________________.
traed
moch
[ traid mookh ]
1 desordre
bod yn draed moch (1) (lloc) (estar) damunt davall, (ser) desordenat (2)
(persona) ser en un mal tràngol
roedd y stafell yn draed moch l’habitació era feta una desastre
gwneud
traed moch o’r cwbl fer un embolic de tot
mynd yn draed moch ar acabar malament per
mi eith yn draed moch arnon ni os na
frysiwn ni
tot s’acabarà malament per nosaltres si no fem pressa
2 desordre, caos, confusió
mynd yn
draed moch (reunió) acabar fet un garbuix (?)
Esboniodd sut yr aeth pethau yn draed moch yn y gymdeithas
Va explicar com l’associació és va fer un garbuix
dyma ni’n dod i drafod y cynnig ac aath y cyfarfod yn draed moch ar unwaith
Vam abordar la proposta i la reunió va caure en el caos
ETIMOLOGIA:
“peus de porcs” (traed = peus) + (moch = porcs) Es diu que
l’expressió vé del fet que un porc que intenta nedar es talla el coll amb els
seus peus
:_______________________________.
traeth,
traethau [TRAITH, TREI the] substantiu masculí
1 platja
:_______________________________.
traethawd,
traethodau [TREI thaud, trei THO de] substantiu masculí
1 tesi, tesina
2 assaig
traethawd arobryn assaig guardonat
:_______________________________.
traethell, traethellau [TREI thelh, trei THE lhe]
substantiu femení
1 banc de sorra
:_______________________________.
traeth gwyllt [ traith gwilht ] substantiu masculí
PLURAL traethau
gwylltion [ treith-ye gwølht-yon]
1 arenes movedisses, zona de sorra molla gens ferma on objectes pesats
s’enfonsen
ETIMOLOGIA: “platja salvatja” (traeth
= platja) + (gwyllt = salvatge)
:_______________________________.
traethlin
[treith
-lin] substantiu femení
PLURAL traethlinau
[treith- lî-ne]
1 línia entre la terra i l’aigua
ETIMOLOGIA: (traeth = platja) +
mutació suau + (llin = línia)
:_______________________________.
Y Traeth Mawr [ø traith maur ] -
1 (SH5939) platja del districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd)
2 (SM7326) platja de la comarca de Penfro, Gal·les del Sud-oest
ETIMOLOGIA: “la gran platja” (y =
article definit) + (traeth = platja)
+ (mawr = gran)
:_______________________________.
traethu
[TREI thi] (verb)
1 declarar
:_______________________________.
trafaeliwr
[m] variant ortogràfica de
trafeiliwr
:_______________________________.
trafal,
trafals/trafeiliau [TRA vals, tra VEIL ye] substantiu femení
1 (Nord) ronda de viatjant
:_______________________________.
trafeiliwr, trafeilwyr [tra VEIL yur, tra VEIL wir]
substantiu masculí
1 representant, viatjant
:_______________________________.
traffig
[TRA fig] substantiu masculí
1 trànsit
:_______________________________.
traffordd,
traffyrdd [TRA fordh, TRA firdh] substantiu femení
1 autopista
:_______________________________.
trafod
[TRA vod] (verb)
1 discutar
:_______________________________.
tragwyddoldeb [ tra-gui- dhol -deb] substantiu masculí
1 eternitat
am dragwyddoldeb eternament
2 Bíblia y bryniau tragwyddoldeb
les collades eternes
Genesis 49:26 Rhagorodd bendithion dy dad ar fendithion fy rhieni, hyd derfyn bryniau
tragwyddoldeb: byddant ar ben Joseff, ac ar gorun yr hwn a neilltuwyd oddi wrth
ei frodyr.
Gènesi
49:26 ....
Deutoronium 33:15 Ac â hyfrydwch
pen mynyddoed y dwyrain, ac â hyfrydwch bryniau tragwyddoldeb
Deuteronomi 33.15 ...
ETIMOLOGIA: (tragwyddol = etern) + (-deb = sufix per formar substantius
abstractes)
:_______________________________.
trai
[TRAI] substantiu masculí
1 reflux
:_______________________________.
Trallwng,
y [ø TRA lhung] substantiu femení
1 ("el pantà") 1 ciutat
2 poble de Môn (Nord-oest) (Llannerchhudol)
:_______________________________.
transh [transh] (substantiu
masculí
PLURAL transhus
[tran -shis]
1 trinxera, fossa
En noms d’alguns llocs del sud-est:
..1/ Tyn-y-transh (“(la) granja (de)
la fossa”) nom d’una granja de Llanharri (comarca de Rhondda Cynon Taf)
..2/ Y Transh (“la fossa”) nom d’una
granja de Stormy Down, comarca de Bro Morgannwg, al costat d’un camí que es
dirigeix cap al poble de Trelales (SS/8581 a la parròquia de Llandudwg Uchaf
“Tythegston”).
..3/ Y Transh (“la fossa”) SO/2700
localitat de l’oest de la ciutat de Pont-y-pwl (comarca de Torfaen)
..4/ Coed y Transh (“(el) bosc (de) la
fossa”) a Llanfihangel y Fedw, comarca de Casnewydd
ETIMOLOGIA: anglès trench (= fossa)
< francès antic trenche (= cosa
tallada) > trenchier (= tallar)
< Latin truncâre (= tallar);
francès modern tranche (= llesca de
pa; seccío transversal; porció, etc), tranchée
(= fossa), trancher (= tallar)
:_______________________________.
traphont [trâ
-font] substantiu femení
PLURAL traphontydd
[tra-fon-tidh]
1 viaducte = pont que porta una carretera o un ferrocarril a través d'una vall
ETIMOLOGIA: (tra- = prefix
intensificador) + mutació espirant + (pont
= pont)
:_______________________________.
traphont ddwr [trâ -font duur] substantiu femení
PLURAL traphontydd
dwr [tra-fon-tidh duur]
1 aqueducte = pont que porta un canal a través d'una vall
ETIMOLOGIA: (traphont = viaducte) +
mutació suau + (dwr = aigua)
:_______________________________.
tras, trasau [TRAAS, TRA se] substantiu
femení
1 descendència
:_______________________________.
trásiedi,
trasiedïau [TRA she di, tra she DI e] substantiu femení
1 tragèdia
:_______________________________.
traul,
treuliau [TRAIL, TREUL ye] substantiu masculí
1 gastament, consumpció
2 diffyg traul indigestió
:_______________________________.
trawiad
ar y galon
SUBSTANTIU MASCULÍ
[trau yad ar ø ga lon]
PLURAL: trawiadau... [trau ya
de]
1 infart
·······mae ysmygu yn cynyddu'r perygl
o gael trawiad ar y galon
·······el fumar incrementa el perill de tenir un infart
ETIMOLOGIA: 'un cop sobre el cor'
:_______________________________.
trawsblannu [trau
SPLA ni] (verb)
1 transplantar (organ, planta) transplant (organ, plant)
(TRAWS- sufix = trans, a través)
+ mutació suau + (PLANNU = plantar)
:_______________________________.
trawst, trawstiau [TRAUST, TRAUST ye] substantiu masculí
1 biga
:_______________________________.
tre'
[TREE] substantiu femení
1 vegeu: tref = ciutat
:_______________________________.
Trebor [ trê
-bor] substantiu masculí
1 nom d’home.
De fet, és el nom Robert al revés.
El primer exemple d’aquest és el pseudònim del poeta Robert Williams de
Llanrhychwyn, Gwynedd (1830-1877), que es deia Trebor Mai (“Trebor del més de maig”), però de fet la frase anglès
‘I am Robert’ (sóc en Robert) al revés.
2 Trebor Lloyd Jones (1909-1979), autor nascut a Y Bala, Gwynedd
:_______________________________.
trech dwy wrach nag un [
treekh dui wraakh naag iin ]
1 més val quatre ulls que dos
ETIMOLOGIA: “més fortes dues bruixes que una”
(trech = més fort) + (dwy = dues) + mutació suau + (gwrach = bruixa) + (nag = que, forma de na davant una vocal) + (un = un)
:_______________________________.
trech gwlad nac arglwydd [ treekh gwlaad naag ar-gluidh ]
1 mai no dura la tirania
ETIMOLOGIA: ('és més fort un país que no pas un senyor')
(trech = més fort) + (gwlad = país) (nac = que, forma de nac
davant una vocal) + (arglwydd =
senyor)
:_______________________________.
trechaf treisied, gwannaf gwaedded [
trê-kha trei-shed, gwa-na gwei-dhed
1 "la llei del més fort", no hi ha compassió per als desvalguts;
ETIMOLOGIA: (“que (el) més fort oprimeixi, que (el) més dèbil cridi”, “que
oprimeixin els més poderosos, que cridin els més dèbils”)
(trechaf = el més fort) + (treisio = oprimir; -ed terminació de la tercera persona singular de l’imperatiu), (gwannaf = el més dèbil) + (gwaeddu = cridar; -ed terminació de la tercera persona singular de l’imperatiu)
NOTA: Sovint només es diu la primera part de la dita – trechaf treised; la resta queda entesa.
:_______________________________.
Tre-din [ tre-
diin ] substantiu femení
1 mynd i Dre-din (empresa) fallir
ETIMOLOGIA: ‘poble (del) cul’
(tref / tre = granja (en topònims);
poble, ciutat) + mutació suau + (tin
= cul)
:_______________________________.
tref [
treev ] substantiu femení
PLURAL trefi [
trê -vi]
Forma col.loquial: tre [tree]
1 (topònims) masia
2 gran poble, ciutat
y dre la ciutat
mynd i’r dre anar a la ciutat; anar
al centre
tref gaerog ciutat envoltada per una
muralla
Mynydd y Dre terra alta de la ciutat
de Conwy; nom anglès “Conway Mountain”
3 (Gal·les del Sud-est) llar = casa
aros yn nhref quedar-se a casa
mynd o dre marxar de casa, sortir de
casa
bod yn dre (bod yn nhref) estar a casa
tua thref cap a casa, col·loquialment
sha thre
mynd sha thre anar cap a casa
4 bwrdeistref ciutat amb privilegis
fiscals
5 un example d'una ciutat identificada pel sobre nom dels habitants és
Caernarfon (Gwynedd)
Tre'r Cofis ("ciutat dels
'cofis'"). La paraula cofi (=
paio, tio) és de l'anglès 'cove' (= paio, tio), amb el sufix dimiutiu gal·lès -i. D'aquesta associació amb la ciutat,
també vol dir "habitant de Caernarfon", El Diccionari Webster diu que
'cove' és 'segons sembla del romaní kova
(= criatura)'.
6 algunes ciutats s'identifiquen en alguns contexts pel nom d'algun fill
il·lustre o filla il·lustra
tref Glyn Dŵr ("(la)
ciutat (de) Glyndwr") = Machynlleth, on Owain Glyn Dwr va fundar un
parlament a l'any 1406
tref Daniel Owen ("(la) ciutat
(de) Daniel Owen") = Yr Wyddgrug, d'aquest novelista celebrat (1836-1895),
7 algunes ciutats s'identifiquen en alguns contexts pel nom d'alguna
característica coneguda
Tre'r Sosban sobrenom per la ciutat
de Llanelli ('la ciutat de l’olla', de la molt coneguda cançó ‘Sosban Fach’
d’aquella ciutat – ‘petita olla’)
ETIMOLOGIA: gal.les tref (ara
femení, antigament masculí) < britànic *treb-
= casa, família < cèltic, cf
cartre substantiu masculí
De la mateixa arrel britànica: bretó trev
(també un substantiu femení) (= divisió de parròquia)
Irlandès: treibh (= casa, família,
tribu)
Cf una evolució semblant del sentit
..1/ en anglès: anglès antic tuun (=
tancat, granja) > town (=
ciutat).
En alemany és der
Zaun (= tanca)
..2/ en francès – llatí villa (=
casa), francès ville (antigament = granja, poble) > ville (= ciutat)
:_______________________________.
trefi [TRE vi]
1 (forma plural) Vegeu tref (=
ciutat)
:_______________________________.
trefn,
trefnau [TRE ven, TREV ne] substantiu femení
1 ordre, arranjament, disposició regular
2 dodrefnyn moble, plural dodrefn mobles
dodrefn (= mobles; antigament =
habitació) < dy-o-drefn
(do prefix = ‘a’) + mutació suau + (gwo prefix = sota) + mutació suau + (trefn = ordre)
:_______________________________.
trefnu [TREV ni] (verb)
1 organitzar
:_______________________________.
trefnwr,
trefnwyr [TREV nur, TREVN wir] substantiu masculí
1 organitzador
trefnwr angladdau [... an GLAA dhe] director de servei de pompes fúnebres
:_______________________________.
Trefor
[TRE vor] substantiu femení
1 topònim ("masia gran")
2 nom d'home
:_______________________________.
trefwr [ trê -vur] substantiu
masculí
PLURAL trefwyr [ trev -wir]
1 ciutadà, persona de ciutat
trefwyr la gent de la ciutat
trefwyr Dyffryn Tywi la gent de les ciutats de la vall del riu Tywi
ETIMOLOGIA: (tref = ciutat) + (-wr sufix = home)
:_______________________________.
Trefyclo [tre vØ klo] substantiu femení
1 topònim; 'tref y clawdd' la vila de la fossa; nom anglès - Knighton
:_______________________________.
Tre-grug
[tre GRIIG] substantiu femení
1 topònim; 'masia del bruc'
:_______________________________.
treiglo
[TREI glo] (verb)
1 (gramàtica gal·lesa) mutar una consonant
:_______________________________.
treio
[TREI o, TRI o] (verb)
1 intentar
:_______________________________.
Tre-lew
[tre LEU] substantiu femení
1 poble de la Patagònia
:_______________________________.
Tremffrancon [ trem frang -kon] -
1 nom de carrer de Bangor (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (“vista (de) (Nant) Ffrancon”) (SH6363 vall del riu Ogwen entre
Bethesda i Llyn Ogwen)
(trem = vista) + (Ffrancon)
:_______________________________.
tremle,
tremleoedd [TREM le, trem LE odh] substantiu masculí
1 mirador
:_______________________________.
trên,
trenau [TREEN, TRE ne] substantiu masculí
1 tren
:_______________________________.
Treoda [tre-ô-da] -
1 (1) nom d’una granja de Yr Eglwysnewydd, comarca de Caer-dydd
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911),
“An ancient
messuage in the
(Una masia antiga al poble de Yr Eglwysnewydd, just al
nord dels restos del Castell d’Yr Eglwysnewydd)
..2/ granja de Dyffryn, Bro Morgannwg
ETIMOLOGIA: (tre
= masia) + (Oda nom)
:_______________________________.
Tre'r Cofis [treer ko -vis] substantiu femení
1 sobrenom de la ciutat de Caernarfon (Gwynedd)
ETIMOLOGIA: "ciutat dels 'cofis' ".
Un cofi és
un habitant de Caernarfon, de l'anglès cove
(= paio) (en el seu origen una paraula romaní = home) amb l'afegiment del
sufix diminutiu gal·lès –i
:_______________________________.
Tre'r-ddôl
[treer- dhool ] substantiu
femení
1 SN6592 localitat de la comarca de Ceredigion
ETIMOLOGIA: “(la) trêv (de)l prat fluvial”
(tref =
“trêv”, masia) + (yr article
definit) + mutació suau + (dôl =
prat de revolt de riu)
:_______________________________.
Tre’r Delyn
[treer dê-lin]
1 casa pairal de la parròquia de Pencraig, comarca de Powys. Nom anglès:
Harpton Court. (‘cort de la masia de l’arpa’). Aquí va néixer l’historiador
John Lewis (1548?-1616?), autor de l’obra en llengua anglesa “The History of
Great Britain... til the Death of Cadwaladr” (La Història de la Gran
Bretanya... fins a la mort d’en Cadwaladr) (publicat per primera vegada el
1729, més d’un segle després de la seva mort)
ETIMOLOGIA: “(la) trêv (de) l’arpa” (tref
= “trêv”, masia) + (yr article
definit) + mutació suau + (telyn =
arpa)
:_______________________________.
treth [treeth]
substantiu femení
PLURAL trethi
[trê -thi]
1 impost
ad-daliad treth devolució d'impostos
blwyddyn drethi, (plural blynyddoedd trethi) any fiscal
casglu trethi recaptació d'impostos
codi treth (ar rywun) carregar
(algú) amb un impost ("llevar impost sobre...")
codi trethi (ar rywbeth) imposar un
impost sobre (alguna cosa), gravar; ("llevar impost sobre...")
di-dreth lliure d'impostos
("sense impost")
eithrio (rhywun) rhàg talu trethi
exemptar (algú) de pagar impostos
efadwr trethi un que troba mètodes
legals per no pagar els impostos
hafan rhàg trethi paradís fiscal
("refugi davant impostos")
osgói talu trethi evitar pagar
impostos
twyllwr trethi un que no paga els
impostos
2 càrrega, feix
3 càrrega, feix = estrès
:_______________________________.
trethadwy [tre- thâ-dui] adjectiu
1 imposable, subjects a impost
2 incwm trethadwy renda imposable
3 anhrethadwy gravable, no imposable
ETIMOLOGIA: (treth- arrel de trethu = imposar) + (-adwy sufix)
:_______________________________.
treth incwm [treeth ing -kum] substantiu femení
1 impost sobre la renda
2 datganiad treth incwm declaració
de la renda
3 ffurflen dreth incwm formulari de
la declaració de la renda; forma curta ffurflen
dreth
:_______________________________.
treth ar werth (TAW) [treeth ar WERTH] substantiu femení
1 IVA
:_______________________________.
trethu [ trê
-thi] verb
(verb amb objecte)
1 imposar un impost sobre, gravar
2 posar un impost (sobre alguna cosa)
3 trethu eich nerth ser una càrrega
molt pesada per (algú) ("carregar la vostra força")
4 trethu eich amynedd aabar la
paciència d'algú
ETIMOLOGIA: (treth = impost) + (-u sufix per formar verbs)
:_______________________________.
treth y pen [ treeth ø pen ] substantiu femení
1 capitació ("impost del cap")
:_______________________________.
Tretomas [ tree- to -mas] substantiu femení
1 (ST1888) localitat de Cwm Rhymni (Morgannwg Ganol)
Nom anglès: Thomastown
ETIMOLOGIA: (la) vila (de) Tomas (tre,
forma col·loquial de tref = ciutat;
urbanització) + (Tomas = Tomàs). Nom
d'una urbanització construida a finals del segle 1800 per els seus treballadors
per un propietari d'un pou de carbó, W.J. Thomas
:_______________________________.
Tre-tŵr [ tree- tuur
] substantiu femení
1 (SO1821) localitat de Brycheiniog (Powys)
Nom anglès: Tretower
ETIMOLOGIA: (la) 'trêv' (de) la torre (tref)
+ (yr) + (twr)
:_______________________________.
Treuddyn [
trei -dhin] substantiu femení
1 (SJ2558) poble de la comarca de Y Fflint (fins el 1997 era de la comarca d'Alun
a Glannau Dyfrdwy, a la regió de Clwyd)
2 una parròquia d'aquest lloc
ETIMOLOGIA: gal.lès Treuddyn < Trefddyn (= "trêv
fortificada") <*trevddin;
(tref) ) +
mutació suau + (din = fortalesa)
NOTA: localment el nom es Tryddin [trø-dhin]
:_______________________________.
treuliad [ treil
-yad] substantiu masculí
1 digestió diffyg treuliad =
indigestió ("manca de digestió")
(= diffyg traul)
:_______________________________.
treuliau [ treil
-ye] n pl
1 despeses
Forma plural de traul
:_______________________________.
treulio [ treil -yo] verb
1 (verb amb objecte) (temps) passar;
Treuliodd beth amser yn Iwerddon =
va passar un temps a Irlanda
Un bore Sadwrn braf aeth Mr. Arthur Owen
gyda’i deulu i dreulio diwrnod ar lan y môr
One fine Saturday morning Mr. Arthur Owen went with his family to spend a day
at the seaside.
2 (verb sense objecte) consumir-se, fer-se malbé de tant fer-lo servir; mae'r carped yn dechrau treulio = la
catifa comença a gastar-se??
3 (verb amb objecte) gastar;
mae wedi
treulio ei sgidiau ha gastat les
seves sabates
treulio ei drwser gastar els
pantalons
4 (verb amb objecte) (menjar) digerir, pair
5 (Geologia) hindreulio (roca)
desgastar-se ("temps-gastar")
ETIMOLOGIA: (traul = gastament,
consumpció) + (-io)
NOTA: (1) tercera persona singular (= gastarà) : (literària) treulia, (col·loquial) treuliff
..2/ (Gal·les del Sud) treulo (la
pèrdua de la i al principi de la
síl·laba final (io > o) és normal al Sud)
:_______________________________.
Tréwyn [ tre
-win]
1 (SO3222) poble de la comarca de Mynwy
(Aquí hem posat un accent per indicar que Trewyn no és una mala ortografia de Tre-wyn;
és molt sovint
escriure malament els topònims deixant a banda el guió)
Nom anglès: Wynston
NOTA: Seria ´normal Tre-wyn amb l’accent
a la síl·laba final, però com que ha passat en un bon grapat de toòpnims d’aquest
tipus, l’accent s’ha traslladat al la primera síl·laba
Altres exemples
Aberffraw / Abérffraw
(*Aber-ffraw seria la forma original)
(“estuari del riu Maw(dd)”)
Penyberth / Penýberth (*Pen-y-berth)
a la península de Llŷn (“costat de l’arbust”)
Trefyclo / Trefýclo
(també Tref-y-clawdd) a la comarc a
de Powys a la frontera amb Anglaterra
(“masia de la fossa [fronterera]”)
Nantmel / Nántmel (*Nant-mêl) a la comarca de Powys) (“vall de la mel”)
:_______________________________.
tri [TRII] substantiu masculí
1 tres (3, forma masculina) forma femenina = tair
:_______________________________.
triagl
[TRI ag] substantiu masculí
1 melassa
La forma col.loquial és triag
En gal.lès parlat, una l final des+rés de b / d / g
s’omet
Altres exemples són:
posib (posibl =
possible),
danad (danadl =
ortigues),
peryg (perygl =
perill).
:_______________________________.
triagl du [tri ag DII] substantiu masculí
1 melassa de color negre
:_______________________________.
triagl
melyn [tri ag ME lin] xarop de sucre
:_______________________________.
triawd,
triawdau [TRI aud, tri AU de] substantiu masculí
1 trio
:_______________________________.
trigain
[TRI gen] substantiu masculí
1 sixanta ("tres vints")
:_______________________________.
trigo
[TRI go] (verb)
1 viure, estar-se (en un lloc)
2 (animal) morir
:_______________________________.
trim,
trims / trimiau [TRIM, TRIMS / TRIM ye] substantiu masculí
1 adorn
:_______________________________.
Trimsaran
[trim SA ran] substantiu femení
1 topònim, poble del sud-oest
:_______________________________.
1..trin
[TRIIN] (verb)
1 tractar
2 cael trin eich gwallt arreglar-se
els cabells
:_______________________________.
2..trin
[TRIIN] substantiu femení
1 batalla, conflicte, tribulació
doeth drannoeth y drin criticar a
postrior (“savi l’endemà de la tribulació”)
:_______________________________.
Trinant [TRI nant] substantiu femení
1 topònim - "tres rieres"
:_______________________________.
trindod [trin
-dod] substantiu femení
PLURAL trindodau
[trin-dô-de]
1 trinitat; condició de ser triple
2 trinitat - un grup de tres considerat com a unitat, tres en un.
3 tres deus
4 la Trinitat = el Deu dels cristians ortodoxes,
considerat com a compost de tres persones - el Pare, el Fill i l'Esperit Sant Y Drindod Sanctaidd the Holy Trinity
5 Eglwys y Drindod Sanctaidd
“Església de la Sagrada Trinitat”, una església dedicada a la Sagrada Trinitat
Eglwys y Drindod església de
Ystradmynach (comarca de Caerffili)
Eglwysydrindod ST3489 localitat de
Casnewydd; nom anglès: Christchurch
Coleg y Drindod Col·legi de la
Trinitat, Llanbedr Pont Steffan; part de la Universitat de Gal·les
6 Llandrindod (qv) SO0561 una ciutat de la comarca de Powys
(Llan y Drindod - (l') església (de) la trinitat)
7 Sul y Drindod diumenge de la
Trinitat, festa de la Sagrada Trinitat, el diumenge després de diumenge de
Pentacosta o Segona Pasqua
8 tymor y Drindod ("el semestre
de la festa de la Sagrada Trinitat" = en algunes institucions
d'ensenyament, per el semestre de l'estiu)
9 Ty'r Drindod “casa de la Trinitat”
casa de la Corporació de la Casa de la Trinitat, a la ciutat de Londres, una
entitat fundada a l’any 1514 per tenir cura dels fars d’Anglaterra; el nom vé d’una
església al costat de la drassana reial de Deptford (la Trinitat i Sant
Clemenç)
10 bwa’r Drindod nom alternatiu de
l’arc iris (“arc de la Trinitat”) (normalment: enfys)
ETIMOLOGIA: trindod < tríndawd < *trin'dáwd < *trinidáwd
< britànic < llatí < trînitât-em
< trînitâs; trînus = triple.
Si ha hagués llatí trinitât- > trin'tât hauria resultat la forma *trinnawd;
Altres llengües britàniques: bretó treinded
(= trinitat)
:_______________________________.
triniaeth, triniaethau [TRIN
yeth, trin YEI the] substantiu femení
1 tractament
:_______________________________.
triog
[TRI og] substantiu masculí
1 vegeu: triagl
:_______________________________.
triongl,
trionglau [TRI o ngøl, tri O ngle] substantiu masculí
1 triangle
:_______________________________.
trip,
tripiau [TRIP, TRIP ye] substantiu masculí
1 viatge
trip ysgol Sul [trip ø skol SIIL] sortida de l'escola dominical (a la
platja)
:_______________________________.
triphlyg
[TRI flig] (adjectiu)
1 triple
:_______________________________.
Trisant
[TRI sant] substantiu femení
1 topònim "tres sants"
:_______________________________.
trist
[TRIST] (adjectiu)
1 trist
- trist gennyf fod... [TRIST ge niv
vood] (adjectiu)
1 em dol que... (literalment:
"trist amb mi que")
:_______________________________.
tristáu
[tris TAI] (verb)
1 entristir
:_______________________________.
tristfawr
[TRIST vaur] (adjectiu)
1 de gran tristesa
:_______________________________.
tristwch
[TRI stukh] substantiu masculí
1 tristesa
2 bod tristwch ar ôl haver-hi
tristesa després que marxés
Symudodd o Langurig i Gilfynydd i fyw, a
bu tristwch ar ei ôl yn ei hen ardal
Es va traslladar de Llangurig a viure a Cilfynydd, i hi va haver tristesa al
seu district nadiu en la seva absència
:_______________________________.
triw [TRIU] (adjectiu)
1 fidel
:_______________________________.
triwant [triu
-ant] substantiu masculí
PLURAL triwantiaid
[triu-ant-yed]
1 escolar que fa campana
2 chwarae triwant fe campana
("jugar (el) 'triwant'")
ETIMOLOGIA: anglès truant, 1300-
< francès truant < gal;
francès modern truand = delinqüent,
gàngster, captaire; cf gal.lès truan =
persona desgraciada
:_______________________________.
..1 tro, troeon [TROO, TROI on]
substantiu masculí
1 volta
2 Daw ei dro i bawb cada porc té el
seu Sant Antoni (“vindrà el seu torn a tothom”)
3 tro trwstan, troeon trwstan [troo TRU
stan, troi on TRU stan] substantiu masculí
1 daltabaix
:_______________________________.
..2 tro [troo ] -
1 arrel del verb troi (= llaurar)
usada com a participi passat (= llaurat)
cae tro = camp llaurat
2 cadair dro cadira giratòria
‘cadira (de) girar’ (cadair = cadira)
+ mutació suau + (tro, arrel de troi = girar-se)
:_______________________________.
trochiad
caws, trochiadau caws [trokh yad KAUS, trokh YA de KAUS] substantiu masculí
1 crema de formatge per sucar-hi
bastonets de pa, etc
:_______________________________.
troed,
traed [TROID, TRAID] substantiu masculí
1 peu
2 clymu rhywun draed a dwylo
hogtie somebody lligar els peus i les mans d’algú
3 ar flaenau ei draed [ar VLEI ne i
DRAID] (adv)
1 de puntetes
4 nerth ei draed [nerth i DRAID] (adv)
1 ràpidament "(amb la) força (de)ls
seus peus"
:_______________________________.
troellen, troellennau [TROI lhen, troi LHE ne] substantiu
femení
1 espiral
:_______________________________.
troellwr [ troi -lhur] substantiu
femení
PLURAL troellwyr
[ troilh -wir]
1 disc jockey
2 (ocell) enganyapastors
ETIMOLOGIA: (troell- arrel de troelli
= girar) + (-wr sufix = home)
:_______________________________.
trogen [trô -gen] substantiu
femení
PLURAL trogod
[trô -god]
1 paparra
gwaredu ci o drogod treure-li les
paparres a un gos
ETIMOLOGIA: trogen < torogen < (torog = paparres) + (-en
sufix afegit a substantius per fer una forma singular d’un substantiu
col.lectiu o plural); < britànic
En bretó: teureug, plural teureuged
:_______________________________.
troi
[TROI] (verb)
1 girar(-se)
2
ei throi hi marxar
‘girar-la’ (ei = seva) + mutació
aspirada + (troi = girar) + (hi (d’)ella)
rhaid imi ei throi hi He de marxar /
tocar el dos
ei throi hi am adre marxar cap a
casa
:_______________________________.
troi eich bodiau [ troi økh bod -ye]
1 girar els polzes
ETIMOLOGIA: (troi = girar) + (eich = el vostre) + (bodiau = polzes, plural de bawd = polze)
:_______________________________.
troi ymláen
VERB
[troi øm lain]
1 encendre (llum, ràdio, etc)
·······bellach does dim pwrpas troi Radio
Cymru ymláen
·······ara no val la pena encendre Radio Cymru
ETIMOLOGIA: traducció parcial de l'anglès 'turn on'; troi = girar + ymláen =
endavant
:_______________________________.
trombôn , tombonau [trom BOON, trom BO ne] substantiu
masculí
1 trombó
:_______________________________.
trosedd, troseddau [TRO sedh, tro SE dhe] substantiu masculí
1 delicte, crim, infracció
:_______________________________.
troseddu
[tro SE dhi] (verb)
1 violar la llei, delinquir
:_______________________________.
troseddwr,
troseddwyr [tro SE dhur, tro SEDH wir] substantiu masculí
1 delinqüent
2 infractor
:_______________________________.
trothwy,
trothwyau / trothwyon [TRO thui, tro THUI e / tro THUI on] substantiu
masculí
1 llindar
:_______________________________.
trotian
[TROT yan] (verb)
1 trotar, fer trotar
:_______________________________.
trowsus,
trowsusau [TROU sis, trou SI se] substantiu masculí
1 pantalons: variant de trywsus
- trowsus bach [trou ser BAAKH] (pl)
1 pantalons curts (Nort) (North)
:_______________________________.
trowynt, trowyntoedd [TRO wint, tro WIN todh] substantiu
masculí
1 terbolí
:_______________________________.
truan, trueniaid [TRI an] substantiu masculí
1 pobre, desgraciat
:_______________________________.
trueni
[tri E ni] substantiu masculí
1 pena, llàstima, greu
- cymryd trueni ar [køm rid tri E ni ar] (frase)
1 compadir (algú), apiadar-se (d'algú)
:_______________________________.
truenus
[tri E nis] (adjectiu)
1 llastimós,, commovedor
:_______________________________.
truenusrwydd
[tri e NIS ruidh] substantiu masculí
1 lamentabilitat
:_______________________________.
trw-
[tru] (prep)
1 radical de trwy (primera i segona
persones)
:_______________________________.
trwch [truukh] substantiu masculí
PLURAL trychion
[trøkh -yon]
1 tallada
2 gruix
nid yw harddwch ond trwch croen
no n’hi ha prou amb la bellesa externa (“la bellesa no és sinó (el) gruix (de)
pell”)
3 gros (el gros dels soldats, etc)
trwch poblogaeth Dwyfor la majoria dels habitants de Dwyfor
teithio i wledydd eraill yw trwch mawr ei gwaith
la majoria de la seva feina és viatjar a altres països
pobl o Loegr oedd trwch y rhai a siaradodd yn y cyfarfod
la majoria d’els que van parlar eren persones d’Anglaterra
treuliodd drwch ei fagwraeth yno
va passar la majoria de la seva infantesa allà
4 capa
yr oedd trwch o iâ ar y llyn hi
havia una capa de gel sobre el llac
5 trwch o wallt cabellera
yr oedd trwch mawr o wallt ar ei ben
tenia una gran cabellera sobre el seu cap
6 (parlant d’una neu espesa que cau)
Yr oedd yr eira yn dod i lawr yn drwch
Una gran quantitat de neu queia
Fe wnaeth hi drwch o eira neithiwr
Va caure una gran quantitat de neu ahir
7 bod yn drwch o ser cobert de, ser
tot ple de
Roedd y lôn yn drwch o fwswg El
carreró era tot ple de molsa
8 trwch blewyn mida d’un pèl
dianc (rhag rhywbeth) o drwch blewyn
salvar-se d’un pèl (d’alguna cosa)
ETIMOLOGIA: ?
:_______________________________.
trwchus [ trû
-khis] adj
1 gruixut
llyfr trwchus llibre gruixut
Yr oedd carped trwchus ar y llawr Hi havia una catifa
gruixuda a terra
2 (persona) rabassut
dyn bychan trwchus a barf frowngoch yn
dechrau britho
home baix rabassut amb barba de color roigenc que es tornava blanca
tree trunk
3 (herba, arbres) dens
fforest drwchus bosc dens
ETIMOLOGIA: (trwch = gruix) + (-us sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
trwm eich clyw [trum økh kliu] adjective
1 dur d'orella (“pesat la vostra oïda”)
Un trwm ei glyw fu Jêms Jôns erioed
Jêms Jôns sempre havia estat dur d’orella
:_______________________________.
trwo i [TRU oi ] (primera persona singular) a través de mi (primera persona singular) a través de mi
:_______________________________.
(1)
trwon ni [TRU o ni ] (prep)
1 (primera persona plural) a través de
nosaltres
:_______________________________.
(2)
trwot ti [TRU o ti ] (prep)
1 (segona persona singular) a través de
tu
:_______________________________.
(2)
trwoch chi [TRU o khi ] (prep)
1 (segona persona plural) a través de
vosaltres
:_______________________________.
(3)
trwyddo fe / fo [TRUI dho ve / vo ] (prep)
1 (tercera persona singular masculina) a
través d'ell
:_______________________________.
(3)
trwyddi hi [TRUI dhi hi ] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) a
través d'ella
:_______________________________.
(3)
trwyddyn nhw [TRUI dhi nu ] (prep)
1 (tercera persona plural) a través
d'ells / elles
:_______________________________.
trwm,
trymion [TRUM, TRØM yon] (adjectiu)
1 pesat
:_______________________________.
trwser,
trwseri [TRU ser, tru SE ri] substantiu masculí
1 pantalons (Sud)
- trwser byr [tru ser BIR] substantiu masculí
1 pantalons curts (Sud)
:_______________________________.
trwsio
[TRU sho] (verb)
1 reparar
:_______________________________.
trwy
[TRUI] (prep)
1 (Nord) a través de; vegeu drwy
:_______________________________.
trwy
gydol [trui GØ dol] (prep)
1 al llarg de
:_______________________________.
trwyddedai,
trwyddedeion [trui DHE dai, trui dhe DEI on] substantiu masculí
1 persona autoritzada
:_______________________________.
trwydded,
twyddedau [TRUI dhed, trui DHE de] substantiu femení
1 permís
- trwydded breswyliad [TRUI dhed bre SUIL yad] substantiu masculí
1 permís de residència
- trwydded cerbyd nwyddau [trui dhed KER bid] substantiu masculí
1 permís de conductor de camió
- trwydded deledu [TRUI dhed de LE di] substantiu masculí
1 permís de televisió (a l'estat anglès
cal pagar uns 20,000 pessetes a l'any per tenir un televisor)
- trwydded waith [trui dhed WAITH] substantiu masculí
1 permís de treball
:_______________________________.
trwyn,
trwynau [TRUIN, TRUI ne] substantiu masculí
1 nas
2 trwyn y person carpó de pollastre
rostit (“nas del capellà”)
:_______________________________.
Trwyn y Sger [ truin ø sker ]
1 (SS7879) promomtori de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr, 4km al nord del
poble de Porth-cawl.
Nom anglès: Sker Point
ETIMOLOGIA: (trwyn = nas / promontori)
+ (y Sgêr nom de localitat aquí, i
també casa païral) + (sger = lloc
rocós, d’una paraula anglesa dialectal “sker”)
:_______________________________.
trybedd, trybeddau [TRØ
bedh, trø BE dhe] substantiu femení
1 trípode
:_______________________________.
tryc,
trycs / tryciau [trøk, trøks / TRØK ye] substantiu masculí
1 camioneta
- tryc agored [trøk a GO red] substantiu masculí
1 furgoneta oberta
- tryc damweiniau [trøk dam WEIN ye] substantiu masculí
1 grua (d'averies i d'accidents de
trànsit)
:_______________________________.
trychfilyn,
trychfilod [trøkh VI lin, trøkh VI lod] substantiu masculí
1 insecte
:_______________________________.
trydan [TRØ dan] substantiu masculí
1 electricitat (tra = intensificador, +
tân = foc)
:_______________________________.
trydanwr,
trydanwyr [trø DA nur, trø DAN wir] substantiu masculí
1 electricista
:_______________________________.
trydar
[TRØ dar] (verb)
1 piular
:_______________________________.
trydedd
[TRØ dedh] (adj, f) terçera
:_______________________________.
trydydd
[TRØ didh] (adj, m) terçer
:_______________________________.
Tryleg
[TRØ leg] substantiu femení
1 poble del sud-est
:_______________________________.
trym- [ trøm ] adjectiu
1 forma de la sil·laba penúltima de trwm
= pesat
..1/ formes derivades
trymed = tan pesat, trymach = més pesat, trymaf = el més pesat
trymion = pesat (forma plural de
l’adjectiu)
trymháu = fer més pesat, esdevenir
més pesat
trymaidd = pesat, opressiu
trymder = pesadesa
..2/ paraules compostes
cwsg = son, trymgwsg = son profund
gwaith = feina, trymwaith = feina pesada
llwyth = càrrega, trymlwythog = força carregat
:_______________________________.
trymgwsg [ trøm -gusg] substantiu masculí
1 son profund
bod mewn trymgwsg be sound asleep
syrthio i drymgwsg quedar-se adormit
(profundament)
dihuno o'ch trymgwsg wake
despertar-se (d’un son profund)
Daniel
10:9 Eto mi a glywais sain ei eiriau ef: a
phan glywais sain ei eiriau ef, yna yr oeddwn mewn trymgwsg at fy wyneb a’m
hwyneb tua'r ddaear.
Daniel
10:9 .....
ETIMOLOGIA: (trwm = pesat ) +
mutació suau + ( cwsg = son)
:_______________________________.
trysor, trysorau [TRØ sor, trø SO re]
substantiu masculí
1 tresor
:_______________________________.
trysorlys,
trysorlysoedd [trø SOR lis, trø sor LØ sodh] substantiu masculí
1 tresor (públic)
:_______________________________.
trysorydd, trysorwyr [trø SO ridh, trø SOR wir] substantiu
masculí
1 tresorer
:_______________________________.
trywsus, trywsusau [TRØU sis, trøu SI se] (pl)
1 pantalons (Nord)
:_______________________________.
tshacra [cha
-kra] substantiu femení
PLURAL tshacras
[cha -kras]
Gal.lès de la Patagònia
1 granja
ETIMOLOGIA: castellà < quetxua
:_______________________________.
Tsheceg [CHE keg] (f / adj) txec (idioma)
:_______________________________.
Tshecia
[CHEK ya] substantiu femení
1 Txecia
:_______________________________.
Tsheina
[CHEI na] substantiu femení
1 Xina
:_______________________________.
Tsheineiaid
[chei NEI ed ] (pl)
1 xinesos
:_______________________________.
Tsheineieg
[chei NEI eg] (f / adj) xinès
(llengua)
:_______________________________.
tsheto [che
-to] verb
Gal·les del Sud
1 verb sense objecte fer trampa
2 verb amb objecte fer trampa
3 tsheto'r gwt passar al dvant de la
cua
ETIMOLOGIA: tsheto = (tshêt) + (-o sufix per formar verbs); tshêt
< anglès cheat (pre-1500
pronunciació en anglès = [cheet] amb 'e' larga) < escheat (= predre terra; un senyor feudal prenia la terra on ho hi
havien hereus legals o un arrendatari va ser declarat un proscrit< llatí *excadere (ex + cadere = caure)
:_______________________________.
tshipsen [CHIP sen] * (fitxa de pòquer)
:_______________________________.
tu,
tuoedd [TII, TI odh] substantiu masculí
1 costat
- tu allan [tii A lhan] (adv)
1 fora
- tu draw [tii DRAU] (adv)
1 més enllà
- tu draw, y [tii DRAU] substantiu masculí
1 el més enllà
- tu mewn, y [tii MUEN] substantiu masculí
1 interior
- tu ôl [tii OOL] (adv)
1 darrere
- tu ôl i, y [tii OOL i] (prep)
1 darrere
- tu yma i, y [tu ø MA i] (prep)
1 en aquesta banda de
:_______________________________.
tua,
tuag [TI a, TI ag] (prep)
1
cap a (tua + consonant, tuag + vocal)
tua Chaerdydd = cap a Caer-dydd;
tuag ugain = al voltant de, aproximadament
:_______________________________.
tudalen,
tudalennau [ti DA len, ti da LE ne] substantiu masculí
1 pàgina
:_______________________________.
tudalen gweili [ tu-da-len gwei-li ] substantiu masculí
PLURAL tudalennau
gweili [ ti-da-le-ne gwei-li ]
1 full de guarda, full blanc al començament o el final d’un llibre
ETIMOLOGIA: (tudalen = pàgina, full)
+ (gweili = buit)
:_______________________________.
Tudful
[TID vil] substantiu femení
1 nom de dona
2 nom de santa gal·lesa (dona segons la tradició però possiblement era sant i
no santa) (topònim: Merthyrtudful - Gal·les del sud-est)
:_______________________________.
Tudno
[TID no] substantiu masculí
1 nom d'home
2 nom de sant gal·lès (topònim: Llandudno)
:_______________________________.
Tudur
[TI dir] substantiu masculí
1 nom d'home ("líder de la [seva] gent")
:_______________________________.
tùn,
tuniau [TIN, TIN ye] substantiu masculí
1 llauna
:_______________________________.
tunaid,
tuneidiau [TI ned, ti NEID ye] substantiu masculí
1 contingut d'una llauna (Nord-oest:
tyniad, tyniadau)
:_______________________________.
tunelli
[ti NE lhi] (pl)
1 (forma plural) vegeu: tunnell [TI nelh] = tona
:_______________________________.
tunnell,
tunelli [TI nelh, ti NE lhi] substantiu femení
1 tona
:_______________________________.
y tu ôl [ ø tii ool ] substantiu masculí
1 el darrere
o’r tu ôl del darrere
ymosod o’r tu ôl atacar del darrere
2 cul
ETIMOLOGIA: (tu = costat) + (ôl = rere)
:_______________________________.
turtur [ tir -tir] substantiu femenina
PLURAL turturod [ tir-tî-rod
]
1 Streptopelia turtur = tórtora
Canai'r durtur yn alarus o frig hen ffawydden
La tórtora cantava tristament del cim d’un vell faig
Salmau 74:19 Na ddyro enaid dy durtur
i gynulleidfa y gelynion: nac anghofia gynulleidfa dy drueiniaid byth.
Salms 74:19 ...
Lefiticus 5:7 Ond os ei law
ni chyrraedd werth oen, dyged i'r ARGLWYDD, am ei gamwedd yr hwn a bechodd,
ddwy durtur, neu ddau gyw colomen; y naill yn aberth dros bechod, a'r llall yn
boethoffrwm.
Levític 5:7 ...
ETIMOLOGIA: anglès medieval turtur
< francès < llatí. En francès modern és tourterelle.
Per altra part turtur pot ser un
manlleu directe del francès; o fins i tot directe del lláti, com a manlleu erudit;
(un manlleu popular a l’època britànica hauria donat *turthur, amb “th”)
:_______________________________.
twbyn,
tybiau [TU bin, TØB ye] substantiu masculí
1 tina, cubell
- twbyn o ddyn [TU bin o DHIIN] (frase)
1 home gras ("cubell d'home")
(a tub of a man)
:_______________________________.
twca [ tu-ka ] substantiu masculí
PLURAL twcaod [
tu-kâ-od ]
1 ganivet de degollador
2 rho dy dwca yn ei gwain
calla! (“posa el teu ganivet a la seva beina”)
gya
3 ffitio fel gwain am dwca ser cöm l'anêll
al dit
ETIMOLOGIA: anglès mitjà (= anglès actual
tuck) < francès estoc (=
espada, tronc) < germànic;
cf alemany der Stock (= pal);
cf anglès stock < anglès antic stoc (= tronc);
cf francès estocade (= cop mortal)
:_______________________________.
twlc, tylciau [TULK, TØLK ye]
substantiu masculí
1 cort de porcs
:_______________________________.
twll,
tyllau [TULH, TØ lhe] substantiu masculí
1 forat
2 twll cwningen [tulh ku NGI ngen] substantiu masculí
1 cau de conills
3 twll dan y stâr [tulh dan STAAR] substantiu masculí
1 (Sud) espai tancat sota l'escala d'una
casa
4 twll botwm [tulh BO tum] substantiu masculí
1 trau buttonhole
5 twll llygoden [tulh lhø GO den] substantiu masculí
1 forat de ratolí
6 twll tan y grisiau [tulh tan ø GRI she] substantiu masculí
1 (Nord) espai tancat sota l'escala
d'una casa
7 twll tin, tyllau tinau [tulh TIIN, tø lhe TI ne] substantiu masculí
1 forat del cul
8 twll yn y 'stumog [tulh øn ø STI
mog] (frase)
1 (dit d'un que té gana - 'mae twll yn
fy stumog' "tinc un forat a l'estomac, 'hi ha un forat al meu estomac
")
9 Heol Twll-yn-y-wal carrer
de Margam (Castell-nedd ac Aberafan)
:_______________________________.
Y Twll Du
[ø tulh dii] -
1 (Ordnance Survey Map Reference: SH 6358) fissura en un penyasegat al costat
nord de la muntanya de Glyder. Nom anglès: Devil’s Kitchen
ETIMOLOGIA: (y = el) + (twll = forat) + (du = negre)
:_______________________________.
twll tin [ tulh tiin ] substantiu masculí
PLURAL tyllau
tinau [ tø –lhe tî-ne]
1 forat de cul, ull de cul, anus
2 (dit d’un lloc aïllat) twll tin y byd
lloc de mala mort (“el forat del cul del món”)
byw yn nhwll tin y byd viure en un
lloc de mala mort
3 en expressions de menyspreu
twll dy din di! ves a fer punyetes!
(literalment: el forat del teu anus)
twll eich tin chi! > twll ych tin
chi! aneu (vos) a fer punyetes!
twll eich tinau chi! aneu
(vosaltres) a fer punyetes!
Twll ei din e! > Twll ’i
din e! Que s’en vagi a la merda (ell)
Twll ei thin hi! > Twll ’i thin hi! Que
s’en vagi a la merda (ella)
Twll eu tinau nhw! > Twll ’u tine nhw! Que s’en vagin a la merda
Twll tin pob Sais Que els anglesos s’en vagin a la merda “(al) forat del cul (de) tot anglès”
Twll tin pob Sais, iechyd da Un brindis.
“Que els anglesos s’en vagin a la merda
(i) bona salut”.
També el nom d’una cançó de taverna.
ETIMOLOGIA: (twll = hole) + (tin = ass / arse)
NOTA: També twll din
:_______________________________.
Y Twll-yn-y-wal [ø tulh øn ø wal] -
1 localitat de Y Bala
Roedd o’n gorwedd ar y palmant y tu
allan i Twll-yn-y-wal
Estava estirat a la vorera fora de Twll-yn-y-wal
ETIMOLOGIA: ‘el forat de la pared’ (y
= el) + (twll = forat) + (yn = dins) + (y wal = la paret)
:_______________________________.
Twm [tum] substantiu
masculí
1 nom d'home (forma afectuosa de Tomos)
2 twm-pib (qv) nom popular de (Haematopus
ostralegus) = garsa de mar.
(Nom estàndard: pioden y môr = garsa
(de)l mar; (‘Tomàs (de) (la) flauta’)
ETIMOLOGIA: primera síl·laba de Twmws,
una variant de Tomos (= Tomás)
NOTA: També Twmi [tu-mi], amb l’afegiment del sufix
diminutiu -i
:_______________________________.
Twm Barlwm [tum BAR lum] substantiu
femení
1 turó del sud-est (de fet, "twyn"
= turó, no "Twm" = Tomàs, "bar" = cim, "llwm" =
pelat) = puig (de cim) pelat
:_______________________________.
twmffat, twmffatiau / twmffedi [TUM fat, tum FAT
ye / tum FE di] substantiu masculí
1 embut (Nord)
:_______________________________.
Twm-lygad-y-geiniog [tum lø-gad ø gein-yog] -
1 nom per a el que és
ETIMOLOGIA: ‘Twm (de l’) ull (de)l penic’ , algú que mira a l’ull d’un penic
(Twm = Tom) + (llygad = ull) + (y = el) + mutació suau + (ceiniog
= penic)
NOTA: també: Siôn-lygad-y-geiniog
:_______________________________.
Twm o'r Nant [tum or NANT] substantiu masculí
1 1738-1810. Thomas Edwards. Dramaturg
popular
:_______________________________.
Twm
Siôn Cati [tum shoon KA ti] substantiu masculí
1 c1550. Heroi popular i picaresc que
lluitava contra l'injustícia
:_______________________________.
twmpath [tum -path] substantiu masculí
PLURAL twmpathau
[tum-pâ-the]
1 puig petit
2 cavalló - lloc d’un carrer on hi ha un cavalló per fer que els vehicles
s’alentin
3 túmul, lloc d’enterrament
4 twmpath morgrug formiguer
5 twmpath gwadd plural twmpathau gwaddod talpera
6 twmpath dawns (1) turnonet de
ballar = lloc a l’aire lliure per ballar, lloc de terrenys comuns on els joves
es reunien per ballar, cantar, i fer esports rurals com saltar i lluita lliure
c1850 el costum del twmpath ja s'havia perdut (2) trobada per fer balls
populars, festa de balls populars
7 mata de plantes
Nant y mynydd yn disgyn dros lechweddau
Moel y Gader rhwng twmpathau grug a brwyn
El torrent de la muntanya baixant per les vessants de Moel y Gader entre mates
de bruc i joncs
ETIMOLOGIA: twmpath < twynpath (twyn = turó) + (element desconegut)
:_______________________________.
Y Twmpath Mawr [ø tum –path maur] m
1 lloc al costat de Castell Tregawntlo, aprop de Tregawntlo (SS8777)
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
(twmpath = turnonet) + (mawr = gran)
:_______________________________.
twmpath gwadd, twmpathau geadd - [tum
path GWAADH, tum pa the GWAADH] substantiu masculí
1 talpera
:_______________________________.
twm-pib [tum piib] substantiu
masculí
1 nom popular de Haematopus ostralegus = garsa de mar.
(Nom estàndard: pioden y môr = garsa
(de)l mar)
ETIMOLOGIA: ’Tomàs (de la) flauta’ (Twm, forma familiar de Tomos = Tomàs) +
(pib = flauta, pipa)
:_______________________________.
twmplen,
tumplenni / twmplins [TUM plen, tum PLE ni / TUM plins] substantiu femení
1 (pastís)
- twmplen afalau [tum plen VA le] substantiu femení
1 (pastís de pomes)
:_______________________________.
twndish, twndishiau [TUN dish, tun DIDH ye] substantiu
masculí
1 embut (Sud)
:_______________________________.
twnel, twneli [TU nel, tu NE li] substantiu masculí
1 túnel
:_______________________________.
twp
[TUP] (adjectiu)
1 ximple
:_______________________________.
twpsyn [ tup
-sin] substantiu masculí
PLURAL twps, twpsod,
twpsiaid [ tups, tup-sod, tup-sed]
1 ximplet
twpsyn hollol un ximplet total
ETIMOLOGIA: (twps = ximplets) + (-yn sufix diminutiu afegit a
substantius per fer una forma singular d’un substantiu col.lectiu o plural), de
l’adjectiu twp = ximple, estúpid
NOTA: Hi ha una forma femenina: twpsen
:_______________________________.
twr,
tyrau [TUUR, TØ re] substantiu masculí
1 torre
:_______________________________.
Twrceg
[TUR keg] (f / adj) turc (llengua)
:_______________________________.
twrch,
tyrchod [TURKH, TØR khod] substantiu masculí
1 verro, marrà
:_______________________________.
Twrch
Trwyth [turkh TRUITH] substantiu masculí
1 (porc senglar caçat per Culhwch en el
cinquè conte del 'Mabinogion')
:_______________________________.
twrci, twrcïod [TUR ki, tur KI od] substantiu masculí
1 gall d'indi
:_______________________________.
twristiaeth
[tu RIST yeth] substantiu femení
1 turisme
:_______________________________.
twrw
[TU ru] substantiu masculí
1 soroll
:_______________________________.
twt
[TUT] (adjectiu)
1 ordenat
:_______________________________.
twyll
[TUILH] substantiu masculí
1 frau, engany
twyll hollol un frau total
:_______________________________.
twyllo [TUI lho] (verb)
1 enganyar
2 un hawdd
ei dwyllo substantiu masculí
1, un hawdd ei thwyllo substantiu
femení
1 algú fàcil d’engaynar
:_______________________________.
twyllwr [tui -lhur] substantiu masculí
PLURAL twyllwyr [tuilh-wir] 1 estafador, estrafolla
1 impostor
ETIMOLOGIA: (twyll-, arrel de twyllo = estafar) + (-wr sufix d'agent, 'home')
:_______________________________.
twym [TUIM] (adjectiu)
1 calent
:_______________________________.
twymo
[TUI mo] (verb)
1 escalfar(-se)
:_______________________________.
twymo
= ymdwymo [øm DUI mo] (verb)
1 escalfar-se
:_______________________________.
twyn, twyni [TUIN, TUI ni] substantiu masculí
1 turó (Sud)
:_______________________________.
Y Twyn [ø tuin
]
1 street name in Tir-y-berth (comarca de Caerffili)
ETIMOLOGIA: (“el turó ”) (y article
definit) (twyn = turó)
:_______________________________.
Twynbedw [ tuin - be -du]
1 nom de carrer de Y Porth (comarca de Rhondda Cynon Taf)
2 Heol Twynbedw nom de carrer de
Clydach (comarca d’Abertawe)
ETIMOLOGIA: twyn y bedw = ‘turó del rierol anomenat Carno’ (twyn = turó) + (y article definit) + (bedw
= bedolls) (la pèrdua de l’article definit d’enllaç és general en topònims)
:_______________________________.
Twyncarno [ tuin - kar -no]
1 (SO1108) localitat de Rhymni (comarca de Caerffili)
ETIMOLOGIA: ‘turó del rierol anomenat Carno’ (twyn = turó) + (Carno
nom de rierol)
:_______________________________.
twyncyn [tuin-kin] substantiu
masculí
1 turonet
Y Twyncyn district in Dinaspowys
ETIMOLOGIA: (twyn = turó) + (-cyn sufix diminutiu)
:_______________________________.
Y Twyn Gwyn [ ø tuin gwin
]
1 Heol y Twyn-gwyn nom de carrer,
Dinas (comarca de Rhondda Cynon Taf) (“Twyn Gwyn Road”)
ETIMOLOGIA: (“el turó blanc”) (y
article definit) (twyn = turó) + (gwyn = blanc)
:_______________________________.
Twyn-shôn-ifan [ tuin shoon î-van]
1 localitat de Ystradmynach (comarca de Caerffili)
ETIMOLOGIA: “(el) turó (d’) en Siôn fill d’en Ifan“ (Shôn o Siôn = Joan; Ifan també = Joan). En anglès el nom
seria ‘John Evans’
:_______________________________.
Y Twyn Teg [ ø tuin teeg ]
1 Twyn-teg nom de carrer, Bryn-coch,
Castell-nedd
ETIMOLOGIA: (“el turó bonic”) (y
article definit) (twyn = turó) + (teg = bonic)
:_______________________________.
Twynyreglwys [ tuin ør e-gluis]
1 localitat de Tregolwyn (Bro Morgannwg)
ETIMOLOGIA: (“(el) turó (de) l’església”) (twyn
= turó) + (yr article definit) + (eglwys església)
:_______________________________.
Twynyreos [tuin ør ê-os] -
1 nom de carrer de Treherbert (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: (“(el) turó (de)l rossinyol”) (twyn
= turó) + (yr article definit) + (eos = rossinyol)
:_______________________________.
Twynyrharris [ tuin ør ha-ris]
1 localitat de Ystradmynach (comarca de Caerffili)
ETIMOLOGIA: Aparentment “(el) turó (de) Harris”; (twyn = turó) + (yr
article definit) + (Harris cognom)
L’ús de l’article davant un cognom anglès era general en gal·lès en una època
anterior, i es troba en molts topònims. Harris és una traducció anglesa del
gal·lès ‘Harri’ (= (fill de) Harri) o ‘ap Harri’ (= fill (de) Harri)
:_______________________________.
Twynyrodyn
[tuin ø RO diin] substantiu femení
1 poble del sud-est ("turó del forn
(de calç)")
:_______________________________.
twysgaid
"twshged" [TUSH ked] substantiu femení
1 gran quantitat (Sud)
:_______________________________.
ty [ -
]
1 (obsolet) el teu (en gal·les modern: dy)
2 prefix hipocorístic en algns noms d'una etapa anterior de la llengua; noms
d'aquest tipus es troben a la toponímia, com a noms de monjos gal·lesos
Briafael > Brïog > Tyfrïog
(Llandyfrïog, comarca de Ceredigion) [bri-a-vel,
bri-og, tø-vri-og, lhan-dø-vri-og]
Cai > Tygái
(Llandygái, comarca de Gwynedd) [kai,
tø-gai, lhan-dø-gai]
Gwynnog >Tywynnog
(Llandywynnog: lloc de la comarca anglèsa de Hereford) [gwi-nog, tøwi-nog,
lhan-dø-wi-nog]
Maelog > Tyfaelog
(Llandyfaelog: una a la comarca de Caerfyrddin, dues al districte de
Brycheiniog de la comarca de Powys) [mei-log,
tø-vei-log, lhan-dø- tø-vei-log]
Sul > Sulio > Tysilio
(Llandysilio) (varis llocs d'aquest nom) [siil,
sil-yo, tø-sil-yo, lhan-dø-sil-yo]
Sul > Tysul
(Llandysul: una a la comarca de Ceregigion; una al districte de Maldwyn, de la
comarca de Powys) [siil, tø-sil, lhan-dø-sil]
:_______________________________.
ty [tii]
m
PLURAL tai [tai]
1 casa = lloc per viure per una famila
gŵr y ty el cap de família
cadw yn y ty quedar-se a casa
caeth i’r ty sense poder sortir de
casa
cerdded tai anar xafardant de casa
en casa
(Gal·les del Nord) hel tai anar
xafardant de casa en casa
glân yn y ty ensenyat a fer les
necessitats en llocs adients (“net dins la casa”)
teiau
Amos 3:15 A mi
a drawaf y gaeafdy a'r hafdy; a derfydd am y tai ifori, a bydd diben ar y teiau
mawrion, medd yr ARGLWYDD.
Amos
2 casa = vivenda d’un tipus determinat
ty cefngefn casa duna fila de cases
de la qual la darrera comparteix un carreró d’acceés amb la darrera duna altra
fila de cases
ty cowrt casa que comparteix un patí
interior
ty hir casa llarga, mena de casa
gal·lesa rural amb estable a un cantó sota la mateixa teulada
ty boncyffion casa de troncs
ty crwn casa rodona
ty tanddaearol casa soterrània
ty sengl casa aïllada (“casa
senzilla”)
ty bychan casa petita
ty pâr casa ajuntada
ty teras casa de filera
3 (en certes expressions) taverna; normalment ty tafarn
cael glasiad ar draul y ty rebre una
beguda a compte de la casa
gŵr y ty l’amo (de taverna)
4 tŷ bwgan casa encantada
5 (en certes expressions) casa = teatre
"ty llawn" = casa plena,
el teatre és ple; no hi ha més seients disponibles
chwarae o flaen ty gwag fer una
actuació davant una casa buida
chwaraedy(*) = playhouse, theatre;
6 ús atributiu – casoler, de casa
nwyddau ty = bens de casa
glo tai = carbó de casa (“carbó de
cases”)
7 casa per venerar un déu
ty Duw (qv) = la casa de Déu
ty'r Arglwydd = la casa del Senyor
addoldy(*) = place of worship
8 en noms d’algunes botigues del segle 1800 amb varis departments i on es
venien un gran ventall de productes. Normalment el nom era anglès i indicava
d’on venien les productes. Les formes gal·leses són:
Tŷ Lerpwl Liverpool House
(ciutat del nord-oest d’Anglaterra)
Tŷ Llundain London House
(ciutat del sud-est d’Anglaterra)
Tŷ Manceinion Manchester House
(ciutat del nord-oest d’Anglaterra)
9 (obsolet) monestir;
ty^ brodyr = priorat , ty^’r brodyr
= el priorat
Tyddewi = (topònim) el monestir d'en
Dewi
Tyddewi, Hen Dy Gwyn
10 casa = lloc on es reuneix una assemblea legislativa; la gent de la qual
es fa aquesta assemblea
Ty'r Cyffredin Casa dels Comuns, del Parlament anglès
Ty'r Arglwyddi Casa dels Lords, del
Parlament anglès
yn y ty al hemicervle
Ty'r Cynrychiolwyr Casa dels
Representatnts (als Estats Units)
11 casa (en el nom l’oficina central d’una empresa, administració, etc;
normalment la traducció d’un nom anglès)
Ty Ffynnon Fair / Ladywell House
(casa de la font de la Verge)
house = shelter, refuge; in names of various types of buildings such as
residences for the homeless Ty Dyfrig
12 ty merched drwg casa de barrets
(“casa de noies dolentes”)
13 cymdeithas tai organització sense
fi de lucre per a la provisió de vivendes de lloguer en una comunitat
14 “casa” = un de unes divisions d’una
escola a la qual pertanyen els alumnes per promoure competició interna per al
treball acadèmic, esports, etc
Ysgol Doctor Willam (Doctor William’s School, Dolgellau, va ser dividit en sis
“cases” - Cader, Moel, Dyffryn, Plinlimon (= forma anglesa del nom de muntanya
Pumlumon), and Eryri
15 casa = signe del zodiac on un planeta té l’infkuència més gran; qualsevol de
les dotze divisions de l’esfera celestial
16 casa = família composta dels descendets d’una avantpassat determinat
17 beudy estable (British
*bowo-tig-)
ty adar or adardy aviari / ty’r adar l’aviari
ty mwncïod casa de mones / ty’r mwncïod la casa de les mones
ty eliffantod casa d’elefants / ty’r eliffantod la casa dels
elefants
ty llewod casa de lleons / ty’r llewod la casa dels lleons
ty pengwiniaid casa de pengüins / ty’r pengwiniaid la casa dels
pengüins
ty ymlusgiaid casa de rèptils / ty’r ymlusgiaid la casa dels
rèptils
18 (Gal·les del Nord) tai allan
(cases + fora) edificis d’una granja (estables, graners, etc).A Gal·les del Sud
tai maas o teie maas (de teiau,
forma de plural doble, usat a parts del sud)
19 en noms de la comuna
ty bach comuna (el nom general)
(“casa petita”)
geudy comuna (geu- < gau = fals)
(nom a la Bíblia)
cachdy “casa de cagar” (groller)
20 hi ha moltes formes compostes en -dy.
és a dir, ty fet servir com a sufix
modur = cotxe, modurdy = garatge
gafr = cabra, gafrdy casa de cabres
hwr = puta, hwrdy casa de putes
cloch = campana, clochdy = campanar
-ty deprés de b, g, d
abad = abad > *abad-dy > abaty = abadia
brag = malta > brag-dy > bracty (però també bragdy)
(= cerveseria)
ETIMOLOGIA: gal.lès ty < 'tigh' < britànic *tig-os < cèltic *teg-os
< ie *steg- (= tapar)
(La forma plural tai < tei < britànic *tigja < *tig-esa)
De la mateixa arrel britànica: bretó ti
(= casa),
còrnic chi, antigament ti (= casa),
de la mateixa arrel cèltica: irlandès teach
(= casa),
escocès taigh (= casa)
cf llatí tegere (= cobrir)> català teula, toga, detectar, protectar
cf grec steg- (= sostre) > català
estegocèfals
cf anglès thatch (= sostre de palla)
cf holandès > anglès deck =
coberta (de vaixell)
la paraula basca tegi (= casa) és
probablament un manlleu celta
NOTA: al sud hi ha un plural doble teie (teiau)
..2/ Un plural diminuitu és teios
(tai + -os)
:_______________________________.
tyaid [tî -ed] substantiu masculí)
1 casa plena de
nhw godson dyed o blant da (gal·lès
del sud-est);
estàndard = codasant dyaid o blant da
“van criar la plenitud d’una casa de bons nens”
ETIMOLOGIA: (ty = casa) + (-aid, sufix = ple)
:_______________________________.
tyb [tiib]
substantiu masculí o femení
PLURAL tybiau
[tøb-ye]
1 supocisió, opinió
2 yn fy nhyb i des de la meu punt de
vista
3 rhithdyb delusió ("il·usió +
suposició")
4 oferdyb delusió ("fútil, va,
inútil + suposició")
5 hunan-dyb presumpció, importància
de si mateix
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
tybaco [tø BA ko] substantiu masculí
1 tabac (també: baco)
:_______________________________.
tybed
[TØ bed] (frase)
1 em pregunto si
:_______________________________.
tybied
[TØB yed] (verb)
1 suposar
:_______________________________.
tybio
[TØB yo] (verb)
1 = tybied
:_______________________________.
ty
bwyta, tai bwyta [tii BUI ta, tai BUI ta] substantiu masculí
1 restaurant
:_______________________________.
ty
bwyta Eidalaidd [ti BUI ta ei DA ledh] substantiu masculí
1 restaurant italià
:_______________________________.
ty bwyta Ffrengig [ti BUI ta FRE ngig] substantiu masculí
1 restaurant francès
:_______________________________.
ty
bwyta Groeg [ti BUI ta GROIG] substantiu masculí
1 restaurant grec
:_______________________________.
ty
bwyta Indiaidd [ti BUI ta iin DI edh] substantiu masculí
1 restaurant indi
:_______________________________.
ty
bwyta Tsheineaidd [ti BUI ta chei NE edh] substantiu masculí
1 restaurant xinès
:_______________________________.
Ty-coch [tii kookh]
substantiu masculí
1 nom de casa, topònim (“la casa vermella”)
..1/ (Caer-dydd) (nom perdut) Casa entre Tre-lai i Caerau Segons John Hobson
Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd)
(1889-1911):
“TY-COCH (red house) A farm between Ely and Caerau.” Sobreviu al nom de carer
“Heol Ty-coch” a Tre-lai (o almenys an anglès oficialment “
..2/ (Caer-dydd) (nom perdut) Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva
obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911): “An ancient building
opposite Cardiff Castle, later the Cardiff Arms Inn” (Un antic edifici davant
el castell de Caer-dydd, després l’Hotel Cardiff Arms)
2 (ST2993) (house name) localitat al costat sud de Cwm-brân (comarca de
Torfaen)
3 zona d’Abertawe, on també hi ha el nom de carrer “Heol Ty-coch
4 nom de carrer de Rhymni (comarca de Caerffili)
5 nom de granja a l’oest de Rhiwderin; al poble hi ha Clos Ty-coch (o oficialment “Ty-Coch Close”)
NOTA: Noms de cases / granjes estrictament haurien de ser escrits com una sola
paraula, com amb latres noms habitatius (pobles i ciutats) (Ty-coch) però sovint noms de casa amb ty s’escriuen amb els elements separats
(Ty Coch)
:_______________________________.
ty
cyngor, tai cyngor [ti
KØ ngor, tai KØ ngor] substantiu masculí
1 casa de protecció oficial
:_______________________________.
tydach
chi ddim [tø da khi DHIM] (verb)
1 no sou / esteu (Nord-oest)
:_______________________________.
tydan
nhw ddim [tø da ni DHIM] (verb)
1 no son / estan (Nord-oest)
:_______________________________.
tydan
ni ddim [tø da ni DHIM] (verb)
1 no som / estem (Nord-oest)
:_______________________________.
Tyddewi
[ti DHEU i DHIM] substantiu femení
1 poble del sud-oest, al costat d'una
catedral ("casa/monestir de Dewi" (patró de Gal·les)
:_______________________________.
tydech
chi ddim [tø de khi DHIM] (verb)
1 no sou / esteu (Nord-est)
:_______________________________.
tyden
nhw ddim [tø da khi DHIM] (verb)
1 no son / estan
:_______________________________.
tyden
ni ddim [tø de ni DHIM] (verb)
1 no som / estem (Nord-est)
:_______________________________.
Tydrath [ tø
-drath]
1 forma local de Trefdraeth (comarca
de Penfro)
:_______________________________.
tydwi ddim [tø du i DHIM]
(verb)
1 no sóc / estic (Nord)
:_______________________________.
tydy
hi ddim [tø di hi DHIM] (verb)
1 no és / està (Nord)
:_______________________________.
tydyn nhw ddim [tø di nu DHIM] (verb)
1 no son / estan (Nord)
:_______________________________.
tydy
o ddim [tø da o DHIM] (verb)
1 no és / està (Nord)
:_______________________________.
Tyfodwg [tø-vô-dug]
m
1 nom de sant de l’església celta. Una dels tres sants de la dedicació de
l’església parroquial del poble de Llantrisant (llan y tri sant - (l') església
(de)ls tres sants - Illtud, Gwynno i Tyfodwg)
..1/ Llysdyfodwg
(“(la) cort (de) Tyfodwg”) (llys =
cort) + mutació suau + (Tyfodwg)
nom de carrer de Tonysguboriau, al costat de Llantrisant
..2/ Llandyfodwg
(“(l’)església (de) Tyfodwg”) (llan
= església) + mutació suau + (Tyfodwg)
(SS9587)
església del poble de Glynogwr (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
..3/ Ystrad-dyfodwg
[ø-strad dø- vô-dug] (“(la) vall (de) Tyfodwg”) (ystrad = vall) + mutació suau + (Tyfodwg)
(ST0177) localitat (poble) de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf També escrit Ystradyfodwg (que representa més la
pronunciació, però amaga el sentit)
Noms alternatius: Yr Ystrad, Ystrad Rhondda
2 Hi ha una carrer anomenat Heol Dyfodwg a Treorci (comarca de
Rhondda Cynon Taf) (nom oficial en mapes anglesos és “Dyfodwg Street” tot i que
seria més corecte en anglès “Tyfodwg Street”). Jhi ha mutació suau en gal·Lès
segons el sintaxi del la frase
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
Ty-fry [ø tii vrii]
-
Gal·les del sud-est
1 nom de casa
granja de Sain Siorys (Bro Morgannwg)
2 nom de carrer d’Aber-dâr SO0002 (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: “la casa alta”; (ty =
casa) + (fry = (adverbi) a dalt;
forma amb mutació suau per indica funció adverbial de *bry, una forma de bre =
puig)
:_______________________________.
tyfu [TØ vi] (verb)
1 créixer
:_______________________________.
Ty-glas
[tii-GLAAS] substantiu masculí
1 topònim - "casa blava"
:_______________________________.
ty
gwydr, tai gwydr [tii GWI dir, tai GWI dir] substantiu masculí
1 hivernacle
:_______________________________.
Y Ty-gwyn [tii gwin] substantiu masculí
1 nom de casa, topònim (“la casa blanca”, casa emblanquinada)
..1/ (Caer-dydd) (nom perdut)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius
de Caer-dydd) (1889-1911): “Whitehouse, The.
Welsh
'Ty Gwyn'. A farmhouse which stood near the right bank of the river Taff, on
the south side of
Nant y Ty-gwyn – un reirol al costat
d’aquesta casa
“The Whitehouse Brook took its name from this house, near which it flowed into
the Taff after pursuing its course along the west side of Cathedral Road. The
brook was condemned as a nuisance and filled in (1874). "Whitehouse
Ditch" was the later name which marked its degradation. In Welsh the brook
was called Nant-y-ty-gwyn. Some traces of it remained until 1895. It was the
boundary between the parishes of
Pont y Ty-gwyn – un pont al costat
d’aquesta casa
“A stone across this brook, opposite Pontcanna Cottages, was dignified with the
title of
2 Y Ty Gwyn la Casa Blanca,
residència del president dels Estats Units a Washington D.C.
3 Allt-ty-gwyn (hill of Ty-gwyn) street
name in Rhosllannerchrugog (county of Wrecsam). English name: Vinegar Hill
NOTA: Noms de cases / granjes estrictament haurien de ser escrits
com una sola paraula, com amb latres noms habitatius (pobles i ciutats) (Ty-gwyn) però sovint noms de cases amb ty s’escriuen amb els elements separats
(Ty Gwyn)
:_______________________________.
ty haf [tii haav]
substantiu masculí)
PLURAL tai haf [tai
haav]
1 casa de vacances, casa de segona residència
ardaloedd tai haf holiday home areas
ETIMOLOGIA: “casa (d‘) estiu” (ty =
casa) + (haf = estiu)
NOTA: (Gal·les del Nord) ty ha [tii haa], amb la pèrdua de la [v] final,
típic del nord amb paraules monosíl·labes amb [v] final
:_______________________________.
tyla
[ tø -la] f substantiu femení
1 (Gal·les del Sud-est) A Gal·les del sud-est una -e final es fa -a
..1/ Tyla-gwyn, (“turó blanc”)
granja de la comarca Bro Morgannwg, a través del riu Ewenni del poble de
Pen-coed (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
..2/ Tyla-gwyn, (“turó blanc”), nom
de carrer de Penpedairheol (county of Caerffili)
..3/ Tyla-gwyn, (“turó blanc”), nom
de carrer de Nantgarw (comarca de Rhondda Cynon Taf)
..4/ Tyla-glas, (“turó verd”), nom
de carrer de Parcwatfford (comarca de Caerffili)
..5/ Tyla-coch, (“turó vermell”),
nom de carrer de Llanharri (comarca de Rhondda Cynon Taf)
..6/ Tyla-teg, (“turó bonic”), nom
de carrer de Pant-mawr (comarca de Caerdydd)
(7) Heol Tylacelyn, (carratera de
Tylacelyn, “turó (dels) grèvols”), nom de carrer de Tonypandy (comarca de
Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: Vegeu tyle
:_______________________________.
tyle [ tø-le
] m
PLURAL tyleau [
tø- lê -e]
1 (Gal·les del Sud-est) vessant; puig .
Element general en topònims del sud-est de Gal·les
Com que a la majoria de la zona del sud-est una -e final es fa -a, la
forma usual és tyle, plural tylea (< tylee < tyleau).
Molts topònims té tyla, però la
pràctica és de fer la forma estàndard d’una paraula a la toponomia, Hi ha doncs
molts exemples de tyle on la
pronunciació local és (o era) tyla
..1/ Tylegarw, (“turó aspre /
difícil / en guaret”) nom de carretera aprop de Pont-y-clun (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr)
..2/ Tyle-glas, (“turó glas”) nom de
carrer del poble Y Pil (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
..3/ Tyle-teg, (“turó bonic”) nom de
carrer de Clydach (comarca d’Abertawe)
..4/ Tylemali, (“turó (de) Mali (= Maria)”)
nom de carrer de Llyswyrny (comarca de Bro Morgannwg)
2 (Gal·les del Sud-est) senda de costat de puig o muntanya
3 (obsolet) (substantiu femení) sofà; (y
dyle = el sofà)
ETIMOLOGIA: de la mateixa arrel cèltica : possiblement irlandès tulach = puig
:_______________________________.
tylciau [TØLK ye] (pl)
1 (forma plural) vegeu: twlc [TULK] = cort de porcs
:_______________________________.
Tyleri
[tø LE ri] substantiu femení
1 nom de dona
:_______________________________.
tylluan,
tylluanod [tø LHI an, tø lhi A nod] substantiu femení
1 mussol
:_______________________________.
tylwythen deg, tylwyth teg [tøl WI then DEEG, tø luith TEEG]
substantiu femení
1 fada
:_______________________________.
tylwythen deg y goeden
Nadolig [tøl WI then
DEEG ø GOI den na DO lig] * (fada de
l'arbre de Nadal)
:_______________________________.
tymer,
tymherau [TØ mer, tø MHE re] substantiu femení
1 geni, temperament (tymer drwg = mal
geni)
- colli tymer [ko lhi TØ mer] (verb)
1 enfadar-se
:_______________________________.
tymestl,
tymhestloedd [TØ mes tøl, tø MHEST lodh] substantiu femení
1 tempesta
:_______________________________.
tymherau
[tø MHE re] (pl)
1 (forma plural) vegeu: tymer [TØ-mer]
:_______________________________.
tymheredd
[tø MHE redh] substantiu masculí
1 temperatura
:_______________________________.
tymhestloedd
[tø MHEST lodh] (pl)
1 (forma plural) vegeu: tymestl [TØ-me-støl]
:_______________________________.
tymhorau
[tø MHO re] (pl)
1 (forma plural) vegeu: tymor [TØ-mor] = estació de l'any
:_______________________________.
tymor,
tymhorau [TØ mor, tøm HO re] substantiu masculí
1 temporada
:_______________________________.
tymp
[TØMP] substantiu masculí
1 gestació
:_______________________________.
tyndro,
tyndroeon [TØN dro, tøn DROI on] substantiu masculí
1 clau anglesa
- tyndro soced [tøn dro SO ked] substantiu masculí
1 clau anglesa (d'encaix?)
:_______________________________.
tyner [TØ ner] (adjectiu)
1 tendre
:_______________________________.
tynerwch
[tø NE rukh] substantiu masculí
1 tendresa
:_______________________________.
tyngu
1 tyngu yn anudon jurar falsament
Lefiticus 6:3 Neu os cafodd beth gwedi ei golli, a dywedyd celwydd amdano, neu dyngu
yn anudon; am ddim o'r holl bethau a wnelo dyn, gan bechu ynddynt:
Levític 6:3 Or have found that which was lost, and lieth concerning it, and sweareth
falsely; in any of all these that a man doeth, sinning therein:
:_______________________________.
tynn [TIN] (adjectiu)
1 (roba) estret tight
:_______________________________.
tynnu
[TØ ni] (verb)
1 estirar
2 tynnu at eich terfyn
acabar-se
Roedd y dydd yn tynnu at ei derfyn
el dia estava a punt d’acabar-se
3 tynnu’r dŵr o’ch llygaid fer
plorar els ulls
roedd y mwg yn tynnu’r dŵr o’n
llygaid el fum feia ploral els meus ulls
4 tynnu am (edat) arribar a
mae e’n tynnu am ei hanner cant
arriba als cinquanta anys d’edat
5 dirdynnu (1) torturar (2)
contòrcer
Roedd ei wyneb wedi ei ddirdynnu gan
boen La seva cara era ¿contorçut de dolor
(dir- = prefix intensificador) +
mutació suau + (tynnu = estirar)
6 tynnu’r dŵr o’ch llygaid fer
plorar els ulls
roedd y mwg yn tynnu’r dŵr o’n
llygaid el fum feia ploral els meus ulls
:_______________________________.
tynnu at [ tø-ni at
]
1 (edat, hora, etc) apropar-se a
tynnu at bedair oed oeddwn i ar y pryd
tenia gairebé quatre anys en aquell època
roedd yn tynnu at yr hwyr ja
començava a fer fosc
2 tynnu at ben talar ser gairebé
acabat (“apropar-se al cap de l’ andana” – la llenca de terra que resta sense
llaurar, banda de terra en angle recte als solcs d'un camp)
3 tynnu at eich terfyn acabar-se
Roedd y dydd yn tynnu at ei derfyn
el dia estava a punt d’acabar-se
4 tynnu ato / ati = encogir-se,
arronsar, fer-se curt
mae'r dyddiau'n tynnu atyn els dies
es fan curt
Y mae hyn yn sicrhau na wna'r crwst fydd
ar yr wyneb ddim tynnu ato
Això evita que la crosta a sobre no es encogeixi
ETIMOLOGIA: (tynnu = estirar) + (at = a)
:_______________________________.
tynnu coes (rhywun) [TØ ni KOIS rhiu
in] (verb)
1 prendre el pèl
:_______________________________.
tynnu
dillad [TØ ni DI lhad] (verb)
1 treure la roba
:_______________________________.
tynnu yn bedwar aelod a phen [ tø-ni øn bed-war ei-lod a fen]
1 tynnu (rhywun) yn bedwar aelod a phen esquarterar (algú)
2 renyar amb severitat
ETIMOLOGIA: (tynnu = estirar) + (yn = paraula d’enllaç) + mutació suau +
(pedwar = quatre) + (aelod = membre) + (a = i) + mutació aspirada + (pen
= cap)
:_______________________________.
tynnu yn groes [ tø –ni øn grois]
1 portar la contrària (amb), estar
desagradable, molestar
er mwyn tynnu’n groes i bawb per
portar la contrària amb tothom
:_______________________________.
tynnwr lluniau, tynwyr lluniau [TØ nur
LHIN ye, TØN wir LHIN ye] substantiu masculí
1 fotògraf
:_______________________________.
tyno [TØ no] substantiu masculí
1 prat
:_______________________________.
Tynohelyg
[tø no HE lig] substantiu femení
1 topònim ("prat dels salzes")
:_______________________________.
Tyn-rhos [ tin- hroos ]
1 topònim, ‘granja de l’erm’
A Gallipolis,
(Tyn Rhos Congregational Church, Tyn Rhos Road, Perry township. Església fundada a l’any 1838)
ETIMOLOGIA: “tyddyn y rhos” (tyddyn
= granja, forma curta a la toponimia tyn)
+ (article definit y) + (rhos = erm). En topònims, aquest
article d’enllaç es perd sovint. Vegeu també Tyn-y-rhos
:_______________________________.
Tynycoetgae [tin-ø-koit-ka] 1 lloc de Cefncoedycymer
(comarca de Merthyrtudful)
2 ST/1988 lloc de Machen (comarca de Caerffili), 2km al sud-oest del poble
ETIMOLOGIA: (la) granja (de) la pastura; (tyn
< tyddyn = granja) + (y = article definit) + (coetgae = camp; pastura de terra alta)
:_______________________________.
Tyn-y-rhos [ tin-ø- hroos ]
1 topònim, ‘granja de l’erm’
Localitat de la zona de Maldwyn (comarca de Powys) Aquí hi ha un rierol, Nant Tyn-y-rhos que s’ajunta al riu
Iaen al poble de Talerddig (SH(r)9200)
ETIMOLOGIA: “tyddyn y rhos” (tyddyn
= granja, forma curta a la toponimia tyn)
+ (article definit y) + (rhos = erm). En topònims, aquest
article d’enllaç es perd sovint.
NOTA: Vegeu també Tyn-rhos
:_______________________________.
ty pâr [tii PAAR] substantiu masculí
1 una de dues casa ajuntades
:_______________________________.
Ty-poeth
[tii POIITH] substantiu femení
1 topònim - casa incendiada
:_______________________________.
tyr
[ tir ]
1 forma de la tercera persona singular present-futur de torri (= trencar)
(forma literària; col·loquialment és torriff
o torrith)
angen a dyr ddeddf
(“(és la) necessitat que trenca llei”) un
necessitat per sobreviure es farà transgressor de la llei
dyfal donc a dyr y garreg
de mica yn mica s'omple la pica ("(és un) cop constant que trencarà la
pedra")
:_______________________________.
tyrau [TØ re] (pl)
1 (forma plural) vegeu: twr [TUUR] =
torre
:_______________________________.
tyrchod [TØR khod] (pl)
1 (forma plural) vegeu: twrch [TURKH]
:_______________________________.
tyrd
[TIRD] (verb)
1 vine (Nord)
cf myned [MØ ned] > mynd [MIND] (= anar)
:_______________________________.
tyred
[TØ red] (verb)
1 vine (Nord)
:_______________________________.
tyrfa,
tyrfaoedd [TØR va, tør Va odh] substantiu femení
1 multitud, arreplec
:_______________________________.
tyrpant [TØR pant] substantiu masculí
1 tremetina
:_______________________________.
tyrpeg [tør -peg] substantiu masculí
1 barrera de peatge; la barrera a través d’una carretera al costat d’un lloc de
peatge que no s’aixeca fins que no pagui el preu demanat (Antigament eren
quatre piques damunt un pal giratori)
2 heol dyrpeg carretera de peatge (segles 16-19)
iet dyrpeg o iet dwrpeg porta de barrera de peatge
3 carretera principal (que és un antiga carretera de peatge)
rhaid troi o'r tyrpeg ym mhentref Glanrafon, a mynd i fyny ffordd drol
cal desviar-se del a carretera pricipal i pujar un camí de carros
ETIMOLOGIA: anglès turnpike = barrera de peatge < pal giratori amb
piques (turn = girar, pike = pica)
NOTA: També: (1) trampeg [tram-peg] , (2) trwmpeg [trum-peg]
, (3) trympeg [trøm-peg] , (4) twrpeg [tur-peg]
:_______________________________.
tyst, tystion [TIST, TØST yon] substantiu
masculí
1 testimoni
:_______________________________.
tystio
[TØST yo] (verb)
1 signar com a testimoni
:_______________________________.
tystiolaeth
[tøst YO leth] substantiu femení
1 testimoni, prova
:_______________________________.
Tysul
[TØ sil] substantiu masculí
1 nom de sant
:_______________________________.
ty
tafarn, tai tafarnau [tii TA varn, tai ta VAR ne] substantiu masculí
1 taverna
:_______________________________.
Ty-to-maen [tii-too-mâin] substantiu masculí
1 casa de Llanfihangel y Fedw
2 casa de Pwll-mawr, Caer-dydd
ETIMOLOGIA: “casa amb teulada de teules de pedra” (ty = casa) + (to =
teulada, sostre) + (maen = pedra)
:_______________________________.
tywel, tyweli / tywelion [TØ wel, tø WE
li / tø WEL yon] substantiu masculí
1 tovallola
:_______________________________.
tywod
[TØ wod] substantiu masculí
1 sorra, arena
2 Ofer cuddio’ch pen yn y tywod
no serveix amagar el cap dins la sorra
3 fel tywod y môr com la sorra del
mar, tan abundant com la sorra del mar
Genesis
41:49 A Joseff a gynullodd ŷd fel
tywod y môr, yn dra lluosog, hyd oni pheidiodd a'i rifo: oblegid yr ydoedd heb
rifedi.
Genesis
41:49 ....
:_______________________________.
tywodfaen [tø-wod-vain] substantiu masculí)
PLURAL tywodfeini
[tø-wod-vei-ni]
1 pedra arenosa
ETIMOLOGIA: (tywod = sorra) + mutació suau + (maen = pedra)
:_______________________________.
tywodlyd [ tø-
wod -lid] adj
1 sorrenc, arenós
2 Y Diffeithwch Mawr Tywodlyd
El Gran Desert Sorrenc? = un desert d'Austràlia del nord-oest (415,000 km
quadrats, 160 000 milles quadrats), més de vint vegades més gran que Gal·les
(20 768 km quadrats, 8017 milles quadrades)
ETIMOLOGIA: (tywod = sorra) + (-lyd, sufix = ‘ple’, sovint amb matís
de menyspreu)
:_______________________________.
tywysog,
tywysogion [tø WØ sog, tø wø SOG yon] substantiu masculí
1 líder
2 príncep
:_______________________________.
tywsoges, tywysogesau [tø wø SO ges, tø wø so GE se] substantiu
femení
1 princesa
:_______________________________.
tywydd
[TØ widh] substantiu masculí
1 temps (atmosfèric)
- mae hi'n dywydd braf (frase) mai hin DØ widh BRAAV
fa bon temps
:_______________________________.
tywyll
[TØ wilh] (adjectiu)
1 fosc
:_______________________________.
tywyllu [ tø-wø-lhi] verb
1 enfosquir, obscurir
2 enfosquir-se, obscurir-se
3 fer-se fosc;
mae hi'n tywyllu = cau la nit
Yr oedd hi’n tywyllu pan gwblhaodd
Wmffra Dafis ei waith
Es feia fosc quan Wmffra Dafis acabava la seva feina
rhaid bod yn ofalus wrth groesi Cae’r
Waun a hithau'n awr yn tywyllu'n gynnar
Cal anar amb compte ara que es fa fosc d’hora
pobl na welir mohonynt yn tywyllu na
chapel nac eglwys
gent que no es veu cap d’ells que assisti en una església o temple
4 assistir, visitar
ni thywyllodd le o addoliad wedi hynny
no va assistir a cap lloc de culte després d’això
rhai na thywyllwyd ganddynt eisteddfod o
unrhyw fath erioed
gent que no havia visitat cap eisteddfod de qualsevol mena (“que un eisteddfod
de qualsevol mena no va ser visitat per ells”)
pobl na welir mohonynt yn tywyllu na
chapel nac eglwys
gent que no es veu cap d’ells que assisti en una església o temple
ETIMOLOGIA: (tywyll- [tø-wølh], forma de la síl·laba penúltima
de tywyll [tø-wilh] = fosc) + (-u,
sufix per formar verbs)
NOTA: forma col.loquial: twllu
:_______________________________.
tywyllni [ tø-wølh-ni] substantiu masculí
1 foscor
Genesis 15:12 A phan oedd yr haul at
fachludo, y syrthiodd trymgwsg ar Abram: ac wele ddychryn, a thywyllni mawr, yn
syrthio arno ef.
Genesis 15:12 .....
ETIMOLOGIA: (tywyll- [tø-wølh], forma de la síl·laba penúltima
de tywyll [tø-wilh] = fosc) + (-ni,
sufix per formar substantius abstractes)
:_______________________________.
tywyllnos [ tø-wølh-nos] substantiu femení
1 (paraula literària) nit
ym min tywyllnos al crepuscle
ETIMOLOGIA: (tywyll- [tø-wølh], forma de la síl·laba penúltima
de tywyll [tø-wilh] = fosc) + (nos
= nit)
:_______________________________.
tywyllwch [tø WØ lhukh] substantiu
masculí
1 foscor
:_______________________________.
tywynnu
[tø WØ ni] (verb)
1 brillar
:_______________________________.
tywysennu [ tø-wø-se-ni] v
1 (espigues) madurar
gwenith yn tywysennu blat amb les
espigues madures
ETIMOLOGIA: (tywysenn- < tywysen
= espiga) + (-u sufix per formar
verbs)
___________________________________________________________________________
adolygiad diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05
___________________cod
y gornel / codi del racó:_________
__________________________________________________
Rhifydd MOTIGO am
ddim / Comptador MOTIGO de franc
(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar
2007-04-05)
(= nombre de
vegades que s'ha accedit a
aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________