http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_c_2618c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
C |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants |
(delw 6588)
Cysylltwch
â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu amb
nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE
2619c ..... CR
2620c ..... CY
2621c ..... D
2622c ..... E
2623c ..... F
2624c ..... G 2625c ..... GW
2626c ..... H
I J K 2627c ..... L
2628c ..... M
2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... Pcera
2632c ..... PL
Q 2633c ..... R
2634c ..... S
2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U
V W X Y Z 2638c
Aquest és un diccionari de gal·lès i català. This is a Welsh and Catalan dictionary.
Hi ha un diccionari de català i anglès a: A
Welsh and English dictionary is
available at: 1818e
c
1 A Gal.les del sud-est, g [g] si és la primera consonant de la
síl.laba final, davant d’una vocal, es fa muda > c [k]
..1/ Ocwr < Ogwr (nom de riu)
..2/ ticyn < dicyn < digyn < ychydigyn (ychydig = una mica) + (-yn sufix
diminutiu)
2 En paraules del britànic < celta < indo-europeu, la [k]
inicial de vegades correspon a una [h] inicial en anglès i alemany <
germànic < indo-europeu
:_______________________________.
caban ffonio, cabanau ffonio [KA ban FOON yo, ka BA ne FON yo] substantiu masculí
1 cabina de telèfon
:_______________________________.
cábidwl,
cabidylau [ka BI dul, ka bi DØ le] substantiu masculí
1 capítol (assemblea eclesiàstica)
2 capitell (de columna)
:_______________________________.
Cablyd [ka
-blid] substantiu masculí
1
dydd Iau Cablyd dijous sant, dia del
lavatori
ETIMOLOGIA: cablyd < irlandès
antic caplat (irlandès modern caplaid) < llatí capittatio = l'acte d'afaitar el cap
(en aquest dia s'els afaitaven els caps als monjos, i s'els renten els peus).
còrnic diyow Chambliz (= dijous sant), bretó deiz iaou Gamblid (= dijous sant)
:_______________________________.
cabmon [kab
-mon] substantiu masculí
PLURAL cabmyn
[kab -min]
1 conductor de excavadora
2 conductor de cabriolé
3 taxista
ETIMOLOGIA: adaptació de l'anglès cabman
(cab = cabriolé, cabina, taxi) +
(man = home) (amb -mon en comptes de man en gal·lès)
:_______________________________.
cabôl [ka-bool] substantiu masculí
Gal·les del Nord
1 desordre
ETIMOLOGIA: vegeu cyboli
NOTA: també cybôl, cybolfa
:_______________________________.
caboledig [ka-bol- lê -dig] adjectiu
1 polit
ETIMOLOGIA: arrel de caboli (=
polir) + (-edig sufix del particle
passat)
:_______________________________.
cacen,
cacenni [KA ken, ka KE ni] substantiu femení
1 pastís
:_______________________________.
cach [kaakh]
substantiu masculí
1
merda
ETIMOLOGIA: britànic < celta
de la mateixa arrel britànica: còrnic kagh
= merda, bretó cac'h = merda
de la mateixa arrel hibèrnica: irlandès cac
= merda
cf llatí cacâre = cagar; i d'aquesta
paraula el català cagar, anglès
dialectal cack = merda i cack-handed = esquerrà ("amb la mà
de la merda")
:_______________________________.
cachad [kâ
-khad] substantiu masculí
Gal·les del Sud
1 Vegeu: cachiad
:_______________________________.
cachdy [kakh
-di] substantiu masculí
PLURAL cachdai
[kakh -dai]
1 wàter
ETIMOLOGIA: (cach = merda) + mutació
suau + (ty = casa)
:_______________________________.
cachfa [ kakh -va] substantiu femení
1
desastre
ETIMOLOGIA: (cach- arrel de cachu = cagar) + (-fa
sufix de substantivació, que indica una acció)
:_______________________________.
cachgi [kakh
-gi] substantiu masculí
PLURAL cachgwn
[kakh -gun]
1 covard
2 persona desagradable
3 iacha' croen, croen cachgi
és millor de vegades fugir que no pas lluitar ("més sana (la) pell, (la)
pell (de) covard")
També:
pen iach yw pen cachgi ("(és)
cap sa que-és (el) cap (de) covard")
iach yw pen cachgi ("(és) sa
que-çes (el) cap (de) covard")
4 comarca de Ceredigion cachgi
bwm, o senzillament cachgi vespa
fel cachgi mewn pot dit d'una
persona cridanera ("com una vespa en un pot")
ETIMOLOGIA: (cach = merda ) +
mutació suau + (ci = gos )
:_______________________________.
cachgïaidd [kakh- gî -edh] adjectiu
1 covard
2 baix, vil, infame lamentable
dywedodd mai gweithred cachgiaidd fu
diswyddo'r rheolwr
va dir que l'acomiadament del director va ser un acte infame
ETIMOLOGIA: (cachgi = covard) + (-aidd = sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
cachgïo [kakh-
gî-o] verb
Gal·les del Nord
verb sense objecte
1 ser covard, acollonir-se, espantar-se
Yr oedd arweinydd Rwsia wedi cachgïo ac
wedi ei drechu gan arlywydd ifanc América, Kennedy, meddai rhai
Alguns van dir que el líder de Rúsia s'havia acollonit i que va ser derrotat
per el jove president americà, Kennedy
ETIMOLOGIA: (cachgi = covard) + (-o = sufix per formar verbs)
:_______________________________.
cachiad [kakh
-yad] substantiu masculí
1 cagada, acte de cagar
2 instant - el temps que dura la cagada (d'una gallina, o ocells en
general?);
Gal·les del Nord fydda i ddim dau
gachiad hi seré un moment ("no hi seré dues cagades")
Gal·les del Sud bydda i nôl mwn
cachad vulgar hi seré un moment
("torno en una cagada")
ETIMOLOGIA: (cach-, arrel de cachu = cagar) + (-iad = sufix per formar substantius)
NOTA: Gal·les del Sud cachad
(sense la consonant i- al principi
de la vocal final - aquesta pèrdua és un tret normal del dialecte de Sud)
:_______________________________.
cachlyd [kakh
-lid] adjectiu
1 merdós, brut
2 merdós, desagradable
wynebu'r dasg gachlyd o orfod parcio
mewn lle cyfyng rhwng dau gar
tenir davant seu el task merdós d'haver dyaparcar en un lloc estret entre dos
cotxes
ETIMOLOGIA: (cach = merda) + (-lyd = sufix per formar adjectius,
sovint amb matís despectiu)
:_______________________________.
Cachor [kâ
-khor] substantiu femení
1 SH4751 Afon Cachor riu
del districte d’Arfon (Gwynedd)
ETIMOLOGIA: el primer element és cach
= merda
:_______________________________.
cachu [kâ
-khi]
verb sense objecte
1 anar de cos, fer caca, cagar
2 maen nhw'n cachu trwy'r un
twll (dit de persones que tenen una relació molt estreta en negocis, la
política, etc pels seus propis interessos) ("caguen pel mateix forat (del
cul)")
verb amb objecte
3 ei chachu-hi fer un
merder d'alguna cosa
4 mor brin â chachu ceffyl pren (dit d’alguna cosa escassa) “tan escàs com la
merda d’un cavall de fusta”
ETIMOLOGIA: (cach = merda) + (-u sufix per formar verbs)
Cf anglès mitjà kakken = defecar, i
també llatí cacâre < grec kakós (= dolent)
:_______________________________.
cachu [kâ
-khi] substantiu masculí
1 merda
2 Mae o'n rhy arw i roi croen
ei gachu i'r brain (dit d'algú molt gasiu) ("és massa gasiu per donar
la crosta de la seva merda als corbs")
3 merda = algú que es veu amb menyspreu
Fuon nhw erioed yn credu mewn
Thatcheriaeth, nac mewn unrhyw gachu cyffelyb
No creien mai en Thatcherisme, ni cap merda de semblant
jobsys cachu feines / feinetes de merda
:_______________________________.
cachu defaid
[kâ -khi dê-ved] substantiu
masculí
1 merda d'ovelles
:_______________________________.
cachu rwtsh [kâ
-khi ruch]
1 Nord una merda
Celfyddyd ta cachu rwtsh yw'r pethau yn
yr oriel 'ma?
Les coses d'aquesta galeria són art o una merda?
:_______________________________.
cachwr [ka
-khur] substantiu masculí
PLURAL cachwyr,
cachwrs [kakh -wir, ka-khurs]
1 caganer, persona que caga
2 persona repugnant ("caganer")
Yno, yn eu holl ogoniant yr oedd y cocia
wyn, crafwrs, cachwrs a llyfwrs y genedl Gymreig yn croesawu'r prins
Allà, en tota la seva glòria, hi havia els ximplets, els llagoters, les
tifes i els llepaculs de la nació gal·lessa donant la benvinguda al príncep
3 Gal·les del Nord y cachwr uffarn! el malparit! (dit, per
exemple, a algú que et fa una putada) (uffern
/ uffarn = infern)
4 covard
ETIMOLOGIA: (cach-, arrel de cachu = cagar) + (-wr = sufix per formar substantius que indiquen l'agent, 'home' )
:_______________________________.
caci,
cacis [KA ki, KA kis] substantiu masculí
1 caqui (palosanto)
:_______________________________.
cacynen,
cacwn [ka KØ nen, KA kun] substantiu femení
1 vespa
:_______________________________.
cad [kaad]
substantiu femení
PLURAL cadau
[kâ -de]
1 batalla
mynd i'r gad dros anar a la batalla
per (ajudar) (algú, etc)
mae hanner dwsin o fudiadau cefn gwlad
yn mynd i'r gad dros y ffermwyr
mitja dotzena d'organistacions van a la batalla per (ajudar) els pagesos
2 element de molts noms personals de l'època britànica, alguns del
quals han sobreviscut fins l'època moderna o han estat reutilitzats en temps
moderns
Argad, Bodgad, Cadafael, Cadell, Cadéyrn,
Cadfael, Cadfan, Cadfarch, Cadfrawd, Cadlyw, Cadno, Cadog, Cadwal, Cadwaladr,
Cadwallon, Cadwgan, Cadwr, Dingad, Eurgad, Gwengad
3 cadlys 'cort de
batalla', del qual ve pencadlys
'principal cort de batalla', 'quarter militar', 'oficina principal (d'una
empresa, una administració)'
4 croesgad creuada (croes = creu, símbol cristià) + mutació
suau + (cad)
5 cadbennaeth comandant
en cap (cad = batalla) + mutació
suau + (pennaeth = líder)
6 catrawd regiment (cad = batalla) + mutació suau + (rhawd = exèrcit)
fawr o gad
7 Gal·les del Nord cad-yng-nghad de punta (amb algú)
8 Gal·les del Nord cad-yng-nghudyn de punta (amb algú)
9 (prefix) cad- fort,
poderós; vegeu cadarn (= fort), Cadnant (= riera forta), cadwydd (= esbarzers, lloc de
esbarzers)
10 Britànic kad-
Com a element toponímic en les zones antigament poblades pels celtes
A Normandia, Caen és de Katumagos “camp de batalla” (kat- = batalla) + (mag-
= camp, plana)
ETIMOLOGIA: gal.lès cad <
britànic *kat- < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic kaz
= batalla, bretó kad = batalla
de la mateixa arrel cèltica : irlandès cath
= batalla
:_______________________________.
cadach
poced [KA dakh PO ked] substantiu masculí
1 mocador
:_______________________________.
cadair [ka -der] substantiu
femení
PLURAL cadeiriau
[ka-deir-ye]
1 cadira = seient individual
yr oedd ef yn eistedd ar gadair yn ymyl y drws
ell estava assegut sobre una cadira aprop de la porta
cadair blygu cadira plegable (plygu = plegar)
cadair ddwyfraich butxaca (dwyfraich = dos braços)
cadair dreiglo (South Wales) cadira de rodes d’infant (treiglo =
rotllar)
cadair drochi cadira de càstic baixant el malcreant al riu (drochi
= submergir)
cadair drydan cadira elèctrica (trydan = electricitat)
cadair freichiau butxaca (breichiau = braços)
cadair fawr (comarca de Caerfyrddin) butxaca (mawr = gran)
cadair fawr (comarca de Caerfyrddin) gran cadira d’una capella (mawr
= gran)
cadair gefn (Cwm Tawe) butxaca (cefn = esquena)
cadair godi teleseient (codi = pujar)
cadair gynfas deck cadira (cynfas = teixit)
cadair hir cadira llarga (hir = llarg)
cadair olwynion cadira de rodes (olwynion = rodes)
cadair siglo balancí (siglo = gronxar)
cadair uchel cadireta alta (uchel = alt)
cadair wellt cadira amb seient de palla (gwellt = palla)
cadair wiail cadira de canyes (gwiail = canyes)
cadair wrth fwrdd cadira de sala de menjar (wrth = al costat de, bwrdd
= taula)
cadair wthio (Englandic: cadira de rodes d’infant (gwthio =
empènyer)
chwarae newid cadeiriau jugar a canviar de cadira (??) (chwarae =
jugar, newid
saer cadeiriau fabricant de cadires (saer = artesà) = canviar)
2 trona de bisbe en yna catedral
3 (universitat) catedra de catedràtic
4 seient ocupat per el president d’una reunió o debat
cymryd y gadair presidir
5 (toponímia) fortalesa. A la història medieval Breuddwyd Facsen
(El somni d’en Macsen) s’explica com en Macsen va anar a caçar a Caer Fyrddin i
des d’allà al cim de “Y Frevi Fawr” on va fer un campament. A Chadair Facsen
y gelwir y bebyllfa honno hyd heddiw (“I (és) el campament d’en Macsen que
es diu fins avui”)
Cadair Idris / Cader Idris muntanya de la comarca de Gwynedd que
probablamant indica una fortalesa que pertanyia a algun líder de nom Idris,
però segons la tradició popular Idris era el nom d’un gegant
Pencader SN4436 poble de la comarca de Caerfyrddin ‘turó (da la)
fortalesa’ (pen = turó) + (cadair = fortalesa)
6 (toponímia) roca amb forma de cadira; Cadair Arthur, Cadair
Fronwen, etc; cf cf eisteddfa [ei-stedh-va]
..1/ Cadair Arthur
..2/ Cadair Fronwen
..3/ Trwyn y Gader [truin ø gâ-der] SH2993 un cap
de la costa septentrional d'Ynys Môn, 7 kilometres (5 milles) a l'oest de
Cemais. 'el nas (cap de terra) (de) la cadira (roca en forma de cadira)'
7 Gal·les del Sud-oest bressol
8 braguer, mamelles
cadair buwch braguer de vaca
9 cadira del ¡pencerdd’ (poeta en cap) de l’aula dun príncep gal·lès
o rei gal·lès
10 (segle 1800) concenció de poetes (en aquest sentit usat per
primera vegada per Iolo Morganwg (1757-1826), poeta i antiquari)
11 cadira atorgada a un bard en un esitèdfod per el poema guanyador
(‘awdl’- poema gal.lès al.literat de metres diferents)
també: cadair eisteddfodol cadira d’eistèdvod
cadair bardd cadira d’eistèdvod, cadira de poeta guanyador
atal y Gadair retenir la cadira, no atorgar la cadira a cap contestant
perquè no hi ha cap poema (‘awdl’) de suficient qualitat
cadair ddu cadira atorgada pòstumanent en una eistèdvod (literalment:
cadira negra, una coberta d’un drap negre com a senyal de dol)
cipio'r gadair guanyar la cadira
12 (península de Llyn, comarca de Gwynedd) mànecs d’arada
13 grapat de branques del mateix tronc
14 grapat de tijes del mateix llavor
Ceredigion y gwenith yn tyfu yn cadeiriau
ETIMOLOGIA: gal.lès cadair < cadeir < britànic < llatí catedra
< cathedra
de la mateixa arrel britànica: còrnic kader (= cadira), bretó kader
(= cadira)
de la mateixa arrel llatina: irlandès cathair (= ciutat; església)
NOTA: forma singular:
..1/ literary pronunciation cadair [kâ-dair],
..2/ general colloquial form cader [kâ-der],
..3/ north-west Wales (an ‘a-final’ area) cadar [kâ-dar] ,
..4/ south-east Wales (another ‘a-final’ area) catar [kâ-tar]
forma plural:
..1/ pronunciació literària cadeiriau [ka-deir-yau],
..2/ sud-oest cadire [ka-dî-re],
..3/ centre i nord-est cadeirie [ka-dî-re],
..4/ nord-oest cadeiria [ka-deir-ye],
..5/ sud-est cadira [ka-dî-ra]
:_______________________________.
Cadair Arthur [ka -der
ar -thir] substantiu femení
1 nom gal·lès de la roca coneguda en anglès com 'Arthur's Seat', a
Edinburg
2 lloc de la península de Gwyr, Gal·les del sud-est
ETIMOLOGIA: ‘(la) cadira (d’en) Artur’ (cadair = cadira) + (Arthur =
Artur)
:_______________________________.
cadair dro [
ka -der droo ] substantiu
femení
1 cadira giratòria
ETIMOLOGIA: ‘cadira (de) girar’ (cadair
= cadira) + mutació suau + (tro,
arrel de troi = girar-se)
:_______________________________.
Cadair Idris [ ka
-der I-dris
]
1 (SH6913) muntanya del districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd). Situada
entre els rius Mawddach i Dysynni, era a la frontera entre els antigues regnes
de Gwynedd i Powys. Segons la tradició local, Idris era un gegant (Idris
Gawr = Idris (el ) gegant)
Nom local (amb ortografia informal): Cader
Idris, Y Gader
ETIMOLOGIA: “(la)
cadira / fortalesa (d’en) Idris”
:_______________________________.
cadarn
[KA-darn] (adj)
1 fort
2
y rhyw gadarn (= homes) el sexe fort
3 (districte
de Meirionydd, comarca de Gwynedd) Mae’n
gwyntio yn gadarn Fa molt de vent (“venta fort”)
:_______________________________.
cadarnle [ka-darn-le]
substantiu masculí
PLURAL cadarnleoedd
[ka-darn-lê-odh]
1 feu; fortalesa
2 feu = lloc on un determinat partit polític o moviment té molta
força
Cadarnle Torïaidd oedd Mynwy Mynwy
era un feu del Partit Conservador
Cardarnle Islamyddol yw'r rhan hon o'r
wlad Aquesta zona del país és un feu islamista
3 (llengua gal·lesa) feu - lloc on la llengua gal·lesa és la llengua
de la majoria de la població
Beth am ddyfodol y Gymraeg yn ei
chadarnleoedd? quin és el futur del gal·lès als seus feus?
ETIMOLOGIA: (cadarn = fort ) +
mutació suau + (lle = lloc)
:_______________________________.
caddugol [ ka-
dhî -gol] adjective
1 tenebrós
ETIMOLOGIA: (caddug = foscor) + (-ol sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
cadeiriau
[ka DEIR ye] (pl)
1 vegeu - see: cadair
:_______________________________.
cadeirio
[ka DEIR yo] (verb)
1 (eisteddfod) atorgar el tro del campió
al poeta victoriós
:_______________________________.
cadeirlan [ka-
deir -lan] substantiu femení
PLURAL cadeirlannau
[ka-deir- la -ne]
1 catedral = església principal d'un diocesi on el bisbe té la seva
càtedra
Cadeirlan y Santes Fair la catedra de la Santa Maria(nom d’una catedral
catòlica de la ciutat de Wrecsam)
2 Heol y Gadeirlan carrer de Caer-dydd ("carrer de la
catedral"). La carretera va del centre de la ciutat en direcció de
Llan-daf, anteriorment un poble amb catedral al camp, ara un districte de
Caer-dydd
ETIMOLOGIA: (cadeir-, forma de
la síl·laba penúltima de cadair =
cadira) + mutació suau + (llan =
església)
:_______________________________.
cadeirydd,
cadeiryddion [ka DEI ridh, ka dei RØDH yon] substantiu masculí
1 president (d'una reunió)
:_______________________________.
Cadfan
[KAD van] substantiu masculí
1 nom d'home
:_______________________________.
cadfarch [kad
-varkh] substantiu masculí
PLURAL cadfeirch
[kad-veirkh]
1 literari cavall de guerra
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) + mutació suau + (march = cavall)
:_______________________________.
cadfloedd
[kad -vloidh] substantiu masculí
PLURAL cadfloeddiau
[kad-vloidh-ye]
1 literari crit de guerra
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) + mutació suau + (bloedd = crit)
:_______________________________.
Cadi [kâ
-di] substantiu femení
1 nom de dona (Catrina)
2 en algunes expressions, una noia amb característiques mascles
Gal·les del Sud cadi fachgen, cati fachgen
homenot
Gal·les del Nord cadi bechgyn homenot
3 en algunes expressions, un noi amb característiques femenines
Gal·les del Nord cadi ffan home efeminat
Gal·les del Nord cadi genod noi que prefereix la companyia de noies
cadi merched noi que prefereix la
companyia de noies
cadi Martha home efeminat
ETIMOLOGIA: variant de Cati, forma
afectuosa de Catryn (= Caterina). De
fet, és probablament d'una forma anglès "Kaddy" <
"Katty" < Katharine (hi
havia una tendència en anglès de sonoritzar consonants medials en algunes
paraules)
NOTA: al sud-est, cadi > cati (les primeres consonants "d,
b, g" de la síl·laba final es fan sords "t, p, c" en aquesta
regió)
:_______________________________.
Cadi Siân Dafydd [ kâ-di
shaan dâ-vidh]
1 caragirada, renegada, gal.lesa que abraça els customs dels
anglesos i que rebutja la seva propia llengua i cultura (un equivalent femení
de Dic Siôn Dafydd utilitzat per Emrys ap Iwan al seu escrit “Breuddwyd
Pabydd Wrth ei Ewyllys” (‘el somni d’un papista de com haurien de ser les
coses’) (c. 1890)). (Dic / Dick, Richard (fill de) Siôn /John (fill de) Dafydd
/ David; (nom d’un personatge d’un poema
ETIMOLOGIA: (Cadi = Cati, Caterina) + (Siân = Joana) + (Dafydd
= David), imitació de Dic Siôn Dafydd, substitució de Cadi com a
nom freqüent per dones com era Dic per homes, i Siân enlloc de Siôn
per que és el nom corresponent per una dona
:_______________________________.
cadlan [kad
-lan] substantiu femení
PLURAL cadlannau
[kad- la -ne]
1 camp de batalla
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) +
mutació suau + (llan = camp)
:_______________________________.
cadlanc [kad
-langk] substantiu masculí
PLURAL cadlanciau
[kad- langk -ye]
1 cadet = estudiant d’una escola militar o naval
2 cadet = jove que fa formació per fer-se oficial militar o naval
(cad = batalla ) + mutació suau + (llanc = noi)
ETIMOLOGIA: (cad = battle) + soft
mutation + (llanc = youth, lad,
young man)
:_______________________________.
cadlas [kad
-las] substantiu femení
PLURAL cadlasau
[kad-la-se]
1 obsolet tancat per jugar
alguns jocs concrets (bols, tenis)
2 pati de masia, corral
3 Gal·les del Nord pati de
graner
4 Gal·les del Sud-est; obsolet ball = reunió per ballar
5 Y Gadlas [ø gad-las] (= el corral) periòdic de la
zona entre els rius de Conwy [ko-nui]
i Clwyd [kluid] a Gal·les del
Nord-oest, al sud del poble d'Abergele [a-ber-gê-le]
6
(A Llýsfaen, Baecolwyn, comarca de Conwy hi ha “Gadlas Road” (que seria Ffordd y Gadlas en gal.lès, el carrer
de Y Gadlas )
7 Gatlas ST3492 (comarca de Mynwy), i Coed y Gatlas, “Gatlas Lane”, al nord de Caerllion
Pregunta: No tinc exemples més antics del nom – és de la paraula gadlas?
(e.g. Y Gadlas > Y Gatlas, insonoritazió d > t, que és típica del
dialecte del sud-est. Cf Pysgodlyn (piscina) > Pysgotlyn)
8 Cadlas nom de carrer de Ceiconna (comarca de Y Fflint)
ETIMOLOGIA: cadlas < cadlys = fortalesa. El canvi y > a va ocurrir aparentment degut a l'influència de la 'a' de la
primera síl·laba, de la mateixa manera que les paraules Siarlas (= Carles) < Siarlys,
i taplas (= festa) < taplys
:_______________________________.
cadle [kad
-le] substantiu femení
PLURAL cadleoedd
[kad-lê -odh]
1 camp de batalla
2 topònims
Cadle, aprop de Fforest-fach
(comarca d'Abertawe)
Bodgadle a la península de Llyn
(comarca de Gwynedd) (bod = casa)
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) + mutació
suau + (lle = lloc)
:_______________________________.
cadlef [kad
-lev] substantiu femení
PLURAL cadlefau
[kad- lê -ve]
1 crit de guerra / batalla / combat
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) ) +
mutació suau + ( (llef = crit)
:
:_______________________________.
Cadlew [kad-leu]
1 (obsolet) nom de pila d’home
ETIMOLOGIA: ‘batalla-lleó’, lleó de batalla (cad = batalla) + mutació suau + (llew = lleó)
ETIMOLOGIA: 'battle court' (cad [kaad] = battle) (+ soft mutation) (+ llys
[lhiis] = court)
:_______________________________.
cadlys [kad
-lis] substantiu femení
PLURAL cadlysoedd
[kad- lø -sodh]
1 fossat, vall; campament; es troba als topònim
Y Gadlys,
...(1) Aber-dâr (comarca de Rhondda Cynon Taf, Gal·les del sud-est),
...(2) Llangynwyd (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr, Gal·les del sud-est)
2 pati, tancat; vegeu cadlas
3 pencadlys substantiu masculí 'principal cort de
batalla', 'quarter militar', 'oficina principal (d'una empresa, una
administració)'
ETIMOLOGIA: (cad [kaad] = batalla) +
mutació suau (+ llys [lhiis] =
cort).
NOTA: En gal·lès modern, llys és un
substantiu masculí, però antigament era femení; en algunes paraules compostes
com ara cadlys encara és femení, a
més d'uns topònims (Llys-wen = (la)
cort blanca, en comptes de Llys-gwyn)
:_______________________________.
Cadnant [kad
-nant] substantiu femení
1 Afon Cadnant = riu de
la comarca de Gwynedd a prop de Caernarfon SH/4963
2 Afon Cadnant = riu de
la comarca de Conwy a la ciutat de Conwy SH/8654
Ysgol Cadnant nom d'una escola de la
ciutat de Conwy
3 Afon Cadnant = riu de
la comarca de Môn a prop del poble de Porthaethwy SH/5675
ETIMOLOGIA: (cad prefix = fort < cad = batalla) + (nant = riera); el sentit és "riera forta", moguda com en
una batalla
:_______________________________.
cadnawes [kad- nau -es] substantiu femení
PLURAL cadnawesau
[kad-nau- e -se]
Gal·les del Sud
1 guineu (femella)
ETIMOLOGIA: (cadno = guineu) + (-es, sufix per formar substantius
femenins)
:_______________________________.
cadno [kad-no]
substantiu masculí
PLURAL cadnóid,
cadnawod, cadnawon, cedny
[kad-nô-id, kad-nau-od, kad-nau-on, ked-ni]
Gal·les del Sud
1 guineu
cyfrwys fel cadno llest com un
guineu (al nord: “cyfrwys fel llwynog”)
ETIMOLOGIA: cadno = paraula sudenca
per ‘guineu’
2 guineu (aquest animal caçat com a esport)
hela cadnoaid caçar guineus
1 (durant el dia) temps no fiable - bon temps del matí que
probablament es fa dolent a la tarda
-Ryn ni wedi cael tywydd teg o'r diwedd
-O, cadno yw e
-Tenim bon temps per fi -Oh, no durarà més que el matí ("és un
guineu")
3 (període més d'un dia) temps no fiable
diwrnod cadno
bon dia en una temporada de dies plujosos ENG-Z
4 hys gyda'r ci a hwi gyda'r
cadno ser partidari de cadascú de dos partits enfrontats ("'ves!' amb
el gos, i 'anem' amb la guineu")
5persona astuta, persona mùrria, persona garneu
mae'n hen gadno = és una persona amb
molta astúcia ("és una vella guineu")
6 persona poc digna de confiança, persona deslleial (es fa servir
per parlants monolingües d'anglès cambrià al sud "Don't trust him - he's a
proper old cadno" - no fiis en ell, és un 'cadno' de debó
mor ffalsed â'r cadno tan poc fiable
com el guineu, tan fals com el guineu
7 despectiu - persona no honrada, persona vila
(y brenin gormesol) Da gennym i gyd, mi
wn, fod addysg a diwylliant wedi gyrru'r cadno hwnnw i'w ffau am byth
(el rei despòtic) estem tots agraïts, jo sé, que l'educació i la cultura han
enviat aquella guineu / personatge vil al seu cau per sempre més
ETIMOLOGIA: Cadno és en tota
probabilitat un nom de persona (que no existeix en gal·Lès modern) amb un
element final -gno (= conegut,
bonic). Es troben alguns d'aquest tipus incorporats en topònims - Tudno (Llandudno, comarca de Conwy), Beuno (Llanfeuno, de Herefordshire,
comarca d'Anglaterra), Gwyddno
(Porthwyddno, forma més antiga de Y
Borth a la comarca de Ceredigion), Machno
(Afon Machno, riu de la comarca de Conwy, Penmachno - poble al costat d'aquest
riu), Mochno (Cors Fochno, un pantà
de la comarca de Ceredigion). Per més informació sobre aquests noms vegeu -gno. El primer element de Cadno és cad = batalla, del celta kat-,
un element usat amb frequència en noms compostos celtes, i que es veu en noms
gal·lesos com ara Cadwaladr, i Cadfael (i la seva forma hipocorística Cadog).
Possiblement es feiea servir el nom per evitar l'ús del 'nom de debó' de
l'animal. hi ha exemplars en moltes llengues del tabú de fer servir el 'nom de
debó' i d'al·ludir a l'animal mitjançant una forma descriptiva o nom personal.
A Gal·les del Nord una guineu és llwynog,
("(animal) arbustós"), nom que refereix a la cua, de llwyn = arbust. La paraula catalana guineu - té el seu origin en un nom
personal germànic 'Winihild'. A la llengua terrabaixesa d'Escòcia es diu tod (aparentment un nom personal) i
també lowrie (aparentment el nom
personal Lawrence), o una combinació d'aquests lowrie-tod, tod-lowrie.
En anglès 'Reynard' era un nom alternatiu de la guineu, de la història medieval
'Renard la Guineu'. Compareu sobrenoms per a la llebre - y gwta o y gota
("(animal) (de) cua corta"), i el nom estàndard que probablament és
també d'un sobrenom - yr ysgyfarnog
- ("orellut", l'animal amb orelles llargues)
NOTA: popularment cadnoaid > cadnöid; i amb metatesi, cedny > cendy; A Gal·les del Sud-est cadno
amb metatesi > canddo / cynddo La forma singular cadnaw és una imitació d'altres
paraules amb -o final que és una
reducció del diftong -aw i que es
queda en derivatius. Per exemple athro
= teacher. Es veu el diftong -aw al
plural athrawon i la forma femenina athrawes (= professora). Per tant
alguns escriptors pensaven que la forma obsoleta athraw era més correta que la forma moderna reduïda athro. (De fat, ja al segle 1400 es veu
un exemple de cadnaw in the 1400s). Cadnaw resulta de l'idea que és la
forma bàsica de cadno, però no és
així. De cadnaw tenim les formes
plurals cadnawon, cadnawod (més
aviat cadnoid, cedny) i la paraula
per la femella d'aquest animal cadnawes
(més aviat cadnöes). La forma -aw potser tambédeguda a la influència
de la paraula cenau = cadell, guineu
petita, que té el plural cenawon
:_______________________________.
cadnöes [kad-
nô -es] substantiu femení
PLURAL cadnoesau
[kad-no- e -se]
Gal·les del Sud
1 guineu (la femella)
ETIMOLOGIA: (cadno = guineu) + (-es sufix per fer substantius que
indiquen una femella)
NOTA: també cadnawes; a Gal·les del
Nord, llwynoges; al Sud-est, també gast cadno ("gossa (de)
guineu")
:_______________________________.
cadoediad [kad-oid-yad] substantiu masculí
PLURAL cadoediadau
[kad-oid-yâ-de]
1 treva
cadoediad dros dro treva provisional
2 armistici
Diwrnod y Cadoediad Dia de
l'Armistici, anniversari de l'armistici signat el novembre 11 1918 que va posar
fi a la Primera Guerra Mundial. Després de la Segona gUerra Mundial es va
subsituir per Sul y Coffa, (diumenge
de la comemoració) (també Dydd y Coffa
dia de la comemoració), el segon diumenge de novembre i per tant el diumenge
més aprop del dia 11 de novembre; en aquest dia es comemora els caiguts de les
dues guerres mundials
3 ceisio cadoediad buscar
una treva
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) + (oediad = demora)
:_______________________________.
Cadog [kâ
-og] substantiu masculí
1 antigament, la forma curta del nom Cadfael
ETIMOLOGIA: (cad-, primer element
del nom Cadfael) + (-og sufix)
Bretó Kazeg
NOTA: Al sud-est Cadog > Catwg. Vegeu Catwg, Llangatwg
:_______________________________.
cadr [kadr]
adjectiu
1 obsolet bonic
2 obsolet poderós
3 com a element en certs noms de mascles del període britànic: Cedrig, Cedris
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *kat-ro
< *kat- = lluitar.
En bretó és d’ús quotidià amb la forma kaer
= bonic < kazr < britànic
*kat-ro
:_______________________________.
cadw [KA du] (verb)
1 guardar
2 cadw yn heini [KA du øn HEI ni] (verb)
1 mantenir-se en forma
3 cadw ar rywun encobrir
algú, mentir per tal de no delatar algú
un peth ydi i mi gau fy ngheg am y dwyn
- peth arall ydi i mi gadw ar lofrudd
una cosa és no dir res sobre el robatori – una altra cosa és que jo
encobreixi un assassí
4 cadw dydd yr Arglwydd
observar el sàbat
5 cadw yn y cudd seguir
amagat (“guardar en l’amagat”)
6 cadw eich pwyll mantenir la prudència
(“conservar la vostra prudència”)
7 cadw rhag annwyd evitar un refredat
8 guardat; reservat;
llaeth cadw llet guardada per batre
en una manteguera, llet per fer mantega ("llet guardada")
sedd gadw PLURAL seddau cadw seient reservat
9 cadw cefn rhywun
defensar la causa d’algú
10 cadw golwg am guarda(r)-se
de
11 cadw llygad am estar a
l’aguait de
12 cadw yn y cudd
intentar passar desapercebut, seguir amagat (“mantenir-se en l’amagat”)
13 cadw’ch llygaid yn eich
gwegil tenir un actitud tancat
(“guardar els vostres ulls en el vostre clatell”)
14 cas cadw da bona
aspecte, bona condició
(“condició (de) manteniment bo”) (cas
= condició) + (cadw = guardar) + (da = bo)
mewn cas cadw da en bona condició;
que funciona bé
15 cadw yn y cudd
intentar passar desapercebut (“mantenir-se en l’amagat”)
16 cadw cyfrinach mantenir un secret
Rw i ar fy llw i gadw’r gyfrinach He
he jurat de mantenir el secret (“I’m on my oath to keep the secret”) (“estic
sobre el meu jurament a mantenir el secret”)
17 cadw llong uwchláw’r
dŵr mantenir un vaixell a flor d’aigua
18 cadw rhywbeth yn ddirgelwch guardar secret alguna cosa
19
cadw trefn gaeth ar control·lar
rigorosament
:_______________________________.
Cadwaladr [kad WA la dar] substantiu masculí
1 nom d’home
:_______________________________.
cadw cyfrinach [ka -du k-vrî -nakh]
1 mantenir un secret
Rw i ar fy llw i gadw’r gyfrinach He
he jurat de mantenir el secret (“I’m on my oath to keep the secret”) (“estic
sobre el meu jurament a mantenir el secret”)
ETIMOLOGIA: (cadw = mantenir) + (cyfrinach = secret)
:_______________________________.
cadw drws agored [ka -du druus a-gô-red]
1 ser molt hospitalari
ETIMOLOGIA: “mantenir (una) porta oberta” (cadw
= guardar, mantenir) + (drws =
porta) + (agored = obert)
:_______________________________.
cadwedig [kad-wê-dig]
adjectiu
1 (teologia) salvat
pechadur cadwedig un pecador salvat
ETIMOLOGIA: (cadw = conservar,
salvar) + (-edig sufix per formar un
adjectiu de participi passat)
:_______________________________.
cadw eich afraid erbyn eich rhaid [ka -du økh av-raid er –bin dø hraid ]
1 cadw’ch afraid erbyn ych
rhaid guardar-se una poma per a la set = no desprendre , consumir, etc,
totalment una cosa prevenint una necessitat futura
ETIMOLOGIA: “guardar all`que no es necessita per quan hi hagi necessitat” (cadw = guardar) + (’ch < eich = vostre)
+ (afraid (adjectiu) innecessari,
(substantiu) coses innecessàries) + (erbyn
= contra) + (eich = vostre) + (rhaid = necessitat)
NOTA: també: cadw’ch afraid at eich raid
(at = cap a)
:_______________________________.
cadw golwg ar [ka -du gô -lug ar]
1 tenir els ulls posats a, vigilar, observar ("guardar la vista
sobre")
rhaid cadw golwg ar sut maen nhw'n
gwario arian y trethdalwyr
cal vigilar com gasten els diners dels contribuents
:_______________________________.
cadwydd [kad-widh]
plural
1
esbarzers, lloc de esbarzers
ETIMOLOGIA: (cad = prefix
intensificador < 'batalla' ) + mutació suau + (gwydd = arbres, arbustos) gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic kazwedh
(com al topònim Porthkazwedh, en
anglès Cadgwith)
:_______________________________.
cadw-mi-gei [ka -du mii gei ] substantiu
masculí(Gal·les del Nord)
(North Wales)
1 guardiola
ETIMOLOGIA: “guarda (i) tindràs”) (cadw =
guarda!, forma imperativa de cadw =
guardar) + (mi gei = tindràs), (mi = partícula preverbal) + mutació
suau + (cei = tindràs)
:_______________________________.
cadwyn, cadwynau [KAD win, kad WØ ne] substantiu femení
1 cadena
blaen cadwyn punt de cadena
2 fel ci ar gadwyn
estirar el ronsal (??) (“com un gos sobre cadena / encadenat”)
:_______________________________.
cae [kâi
] substantiu masculí
PLURAL caeau
[ kei
-e]
1 tancat, camp, prat
2 (obsolete) tanca d’arbustos
Marc 12:1 Ac efe a ddechreuodd ddywedyd wrthynt ar
ddamhegion. Gw^r a blannodd winllan, ac a ddododd gae o’i hamgylch, ac a
gloddiodd le i’r gwingafn, ac a adeiladodd dw^r, ac a’i gosododd hi allan i
lafurwyr, ac a aeth oddi cartref.
Sant Marc 12:1...
Pregethwyr 10:8 Y sawl a gloddio bwll, a
syrth ynddo; a’r neb a wasgaro gae, sarff a’i brath
Eclesiastes 10:8...
Salmau 89:39 Diddymaist gyfamod dy was;
halogaist ei goron, gan ei thaflu i lawr. (89:40) Drylliaist ei holl gaeau ef; gwnaethost ei amddiffynfeydd yn adwyau.
Salms 89:39…
Eiseia 5:5 Ac yr awr hon mi a hysbysaf i
chwi yr hyn a wnaf i’m gwinllan: tynnaf ymaith ei chae, fel y porer hi; torraf
ei magwyr, fel y byddo hi yn sathrfa
Isaias 5:5
cau cae fer una tanca
Eseciel 13:4 Dy broffwydi, Israel, ydynt
fel llwynogod yn yr anialwch (13:5) Ni safasoch yn yr adwyau, ac ni
chaeasoch y cae i dy^ Israel, i sefyll yn y rhyfel ar ddydd yr ARGLWYDD
Ezequiel 13:4 ...
Eseciel 22:30 Ceisiais hefyd w^r ohonynt i gau y cae, ac i sefyll ar yr adwy
o’m blaen dros y wlad, rhag ei dinistrio; ac nis cefais
Ezequiel 22:30
...
cae drain tanca d’arbustos
Micha 7:4 tanca d’arços Y gorau ohonynt sydd fel miaren, yr unionaf yn arwach na chae drain;
dydd dy wylwyr, a'th ofwy, sydd yn dyfod: bellach y bydd eu penbleth hwynt.
Miqueas 7:4
...
Diarhebion 15:19 Ffordd y diog sydd fel
cae drain; ond ffordd yr uniawn sydd wastad.
Proverbis 15:19 ...
3 camp = terreny encerclat amb una tanca destinat al conreu
cae y^d camp de cereals
cae gwair prat,
camp d’herba
4 hyddgae parc de cèrvols
(hydd = cérvol) + mutació suau + ( cae = tancat; camp)
5 coetgae camp
coetgae < cóed-gae (coed = arbres)
+ mutació suau + ( cae = tancat;
camp)
6 cytgae tanca entre dues masies
que és de propietat comuna
cytgae < cýd-gae (cyd- < cyd- = junt ) + mutació suau + ( cae = tanca, clos) (d-g > t)
7 camp = terreny encerclat amb una tanca destinat a la ramaderia
8 (chwaraeon = esport) camp = extensió de terreny per a jocs
de rugby, futbol, hockey, etc
9 camp per altres activitats
cae sioe camp de fira
10 ar
ganol y cae al mig del camp (de conreu,
d'esport, etc)
yng nghanol y cae al mig del camp (de conreu, d'esport, etc)
11 (Topònims) Freqüent en noms de camps, i com a nom transferit, en
noms habitatius (grnages, pobles, cases, carrers)
12 ddim yn yr un cae â
molt superior, que no se’ls pot comparar (“ no al mateix camp que”)
13 argae presa de molí; terraplà (al
marge d’un riu perquè no es desbordi el riu)
(ar- prefix
intensifcador ) + mutació suau + (cae
= tancat, cosa que tanca )
14 (Gal.les del Sud) cae’r nos camp a prop de la masia on es
guarden les ovelles i les vaques duant la nit
mynd i gae'r nos anar a dormir
(“anar a la tanca de la nit”)
15 (Gal.les del Nord) cae’r hun el llit (“(la) tanca (del) son”)
16 cae pori camp de
pastura
cae porfa camp de pastura
17 cae tro camp llaurat
(“camp llaurat”)
cae troi camp llaurat (“camp de
llaurar”)
18 bod mewn cae arall
(“ser en un altre camp”) estar equivocat, no haver entès bé
19 nid + bod yn pori yn un
cae (“no + estar pasturant al mateix camp”) estar equivocat, no haver entès
bé
Dwyt ti ddim yn pori yn yr un cae No
m’has entès
20 cau < cae-u (cae = tanca) + (-u sufix per formar verbs)
21
cae ras hipòdrom (“camp (de) cursa”)
cae rasio hipòdrom (“camp (de) fer
curses”)
cae rasys hipòdrom (“camp (de)
curses”)
22 cae antur (lloc de jugar amb
instal.lacions per jocs d’aventura)
ETIMOLOGIA:
gal.lès cae (= camp) < *cagh < britànic *kag- < celta < indoeuropeu
De la mateixa arrel britànica: còrnic ke
(= tanca), bretó kae (= tanca)
Francès quai (= moll) < gal *kaion
Paraules relacionades en germànic (de la mateixa arrel indoeuropea)
..a/ anglès hedge I també haw / hawthorn (originalment amb el sentit de “l’arbust que es fa servir
per fer tanques”)
..b/ Dutch haag (= tanca d’arços)
NOTA: (Gal·les del Sud-est) caeau
> cia
Evolució semblant del sentit - “allà que tanca” > “allò que hi ha dins
la tanca, àrea dintre d’una tanca” es veu també en aquests exemples:
..a/ gal.lès bangor (passada
superior de canyes d'una canyissada > tanca > lloc tancat > monestir,
com al topònim Bangor – hi ha dos
llocs d’aquest nam al nord de Gal.les)
..b/ anglès pale (= pal) > tanca
fet de pals > lloc tancat (com al nom The Pale, l’àrea al voltant de Baile
Átha Cliath d’Irlanda ocupat pels anglesos)
:_______________________________.
..1 caead [ kei -ad] verb
1 tancar
ETIMOLOGIA: còrnic keas (= tancar)
:_______________________________.
..2 caead [ kei-ad ] substantiu masculí
PLURAL caeadau [
kei- â -de]
1 tapa
rhoi caead ar eich piser fer callar
algú (“posar una tapa al seu gerro”)
Dyna gaead ar ei biser! Això l’ha
fet callar
2 estrep posterior
caead trol estrep posterior de carro
caead cert estrep posterior de carro
caead wagen godi estrep posterior de
?camió bolquet
3 pengaead tancat en un
cap
heol bengaead carrer sense sortida
caead cert tailboard of a cart
4 finestró
caead Fenis finestró venecià??
rhoi’r caeadau lan posar els
finestrons
caead rhwyllog persiana (exterior)
5 (Fotografia) obturador
clicied caead gallet de l’obturador
cymflymder caead velocitat
d’obturador
6 caead allan exclusió,
tancada, tancament
7 tapa de bagul (de mort)
8 porta (de tanca)
9 (adjectiu) tancat
llawgaead gasiu (llaw = mà ) + mutació suau + ( caead = tancat )
ETIMOLOGIA: (cae- = arrel de cau = tancar) + (-ad, -ed sufix per formar un participi del passat)
NOTA: Al sud col·loquialment caeëd [kei-ed]
:_______________________________.
caead rhwyllog [kei as RHUI lhog] substantiu masculí
1 persiana
:_______________________________.
Caeamérica [ kai-a-me –ri-ka]
1 nom de carrer de Llanfairfechan (comarca de Conwy) (“Cae
America”)
ETIMOLOGIA: ‘cae
América’ “(el) camp (d’) Amèrica”
(cae = camp) + (América = Amèrica)
:_______________________________.
Caebedw [ kai-be-du]
1 nom de carrer
..a/ Acre-fair (comarca de Wrecsam) (“Cae Bedw”)
..b/ Caerffili (comarca de Caerffili) (“Cae Bedw”)
‘cae’r bedw’ “(el) camp (de)ls bedolls”
(cae = camp) + (’r article definit) + (bedw
= bedolls)
L’article definit d’enllaç sovint es perd en topònims cae’r… > cae…
:_______________________________.
cae chwarae [kai KHWA re] substantiu masculí
1 camp d’esports
:_______________________________.
Cae Bitffald [ kai- bit -fald]
1 nom de carrer de Tre'r-ddôl (SN6692) (comarca de Ceredigion) (“Cae
Bitffald”)
ETIMOLOGIA: ‘cae’r
bitffald’ “(el) camp (de)l tancat [per animals extraviats]”
(cae = camp) + (’r article definit) + mutació suau + (pitffald = tancat)
:_______________________________.
Cae Blodau [ kai- blô -de]
1 nom de carrer, Baecinmel (comarca de Dinbych) (“Cae Blodau“)
ETIMOLOGIA: ‘cae’r
blodau’ ‘(el) camp (de) les flors’ (cae
= camp) + (’r article definit) + (blodau = flors)
:_______________________________.
Cae Castan [ kai- ka -stan]
1 nom de carrer de Rhuthun (comarca de Dinbych) (“Cae Castan”)
ETIMOLOGIA: ‘cae’r
castan’ “(el) camp (de)l castanyer”
(cae = camp) + (’r article definit) + mutació suau + (castan = castanyer)
:_______________________________.
Cae Crwn [ kai- krun ] substantiu masculí
1 nom de camp
ETIMOLOGIA: y cae crwn (= el camp rodó)
:_______________________________.
Cae-crwn [ kai- krun ] substantiu masculí
1 nom de carrer
..a/ Dynfant (comarca d’Abertawe) (“Cae Crwn”)
..b/ Machynlleth (comarca de Powys) (“Cae Crwn”)
ETIMOLOGIA: y cae crwn = el camp rodó
:_______________________________.
Cae Deintur [ kai dein-tir]
1 (Cae Deintur o Cae Dintur). Nom de camp (topònim perdut) de Caer-dydd
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de
Caer-dydd) (1889-1911), diu (traducció de l'anglès) "Kaye y Dyntur... A field in the
Treasurer's Manor of Llandaff (1535.) It was a piece of pasture ground on the
highway from Llandaff to Fairwater (1649)” (Un camp a la senyotia
:_______________________________.
Caedeintur [ kai dein-tir]
1 nom de carrer de Dolgellau (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: Vegeu
l’entrada anterior. Els noms dels carrers sense un element que vol dir “carrer”
s’escriuen com si fossin noms habitatius, és a dir, com a una sola paraula.
Sembla però que el nom s’escriu (errròniament) “Cae Deintur” oficalment. .
ETIMOLOGIA: cae’r
deintur “(“(el) camp (de)l marc”) > cae deintur.
L’article definit
d’enllaç es perd sovint en topònims.
(cae = camp) + (’r < yr = article definit) + (deintur = marc per estendre un teixit de llana)
:_______________________________.
Cae-glas [ø kâi glaas] substantiu masculí
1 nom de casa
2 nom de carrer de Coed-poeth
(comarca de Wrecsam)
3 localitat d’Abertawe SS6595
ETIMOLOGIA: “y cae glas” el camp verd (y = article definit) + (cae =
camp) + (glas = verd)
:_______________________________.
Cae-glo [ kai-
gloo ] substantiu masculí
1 nom de carrer
..a/ Cefn-mawr (comarca de Wrecsam) (“Cae Glo”)
..b/ Wrecsam (“Cae Glo”)
ETIMOLOGIA: cae’r glo = el camp del carbó
:_______________________________.
Cae-go [kâi-goo]
substantiu masculí
1 districte a l’oest de Rhos-ddu (comarca de Wrecsam)
ETIMOLOGIA: ‘cae’r gof’ (“(el) camp (de)l ferrer”) (cae = camp) + (yr =
article definit) + (gof = ferrer). La [v] final normalment es perd al nord en paraules
d’una sola síl·laba. Per tant gof
> go.
:_______________________________.
Cae-haf [ kai-
haav ] substantiu masculí
1 nom de carrer de Pentrecátheral (comarca de Y Fflint)
ETIMOLOGIA: cae’r haf = el camp de l’estiu
:_______________________________.
cae haidd [kai haidh
] substantiu masculí
1 camp d'ordi
ETIMOLOGIA: (cae = camp) + (haidd = ordi)
:_______________________________.
Cae-haidd [kai haidh
] substantiu masculí
1 nom de carrer de Llanymynech (comarca de Powys) (“Cae Haidd”)
ETIMOLOGIA: y cae haidd = el camp (d’) ordi
:_______________________________.
cael ("caal") [KAIL /KAAL] (verb)
1 aconseguir; verb auxiliar per expressar
la forma passiva
- cafodd ei anfon [ka vodh i AN von]
(*) fou enviat ("va rebre el seu enviar")
2 rebre
cael torri ei wallt tallar-se els
cabells 'rebre (el) tallar (de)ls seus
cabells'
cael tyllu ei chlustiau posar un
piercing a les orelles 'rebre (el) foradar
(de) les secves orelles'
cael tynnu eich llun have your photo
/ picture taken ("rebre (l’) estirar (de) el teu dibuix / la teva
foto")
3 cael golwg
ar mirar
mynd i gael golwg ar y dre anar a mirar la ciutat
4 cael gan rywun wneud rhywbeth
fer que algú faci alguna cosa
5 rebre alguna ferida
cael crafiad ar eich llaw
esgarrinxar-se a la mà
6 (Gal·les de Sud) cael eich
cymal agafar el ritme acostumat (en un treball)
7 cael y gwaethaf ohoni
fer-se’n set pedres
8 er mwyn cael enghraifft
posem per cas, a titol d’exemple, pel plaer de discutir
9 fer l’acte sexual amb, cardar
merch hawdd ei chael noia fàcil
(“noi fàcil el seu tenir”)
10 obtenir
cael cyfrinach o groen rhywun
estirar la llengua a algú, fer cantar algú, fer que algú digui allàò que sap
BLAS:
cael blas o’ch ffisig eich hun provar / rebre la seva pròpia medicina
CRAFIAD: cael crafiad ar eich llaw
esgarrinxar-se a la mà
CYMAL: (Gal.es de Sud) cael
eich cymal agafar el ritme acostumat (en un treball)
GWAETHAF: cael y gwaethaf ohoni
fer-se’n set pedres
GWLYCHFA: cael gwlychfa rabejar-se, quedar xop, quedar amarat
GWLYCHFA: cael gwlychfa at eich croen
quedar ben xop
:_______________________________.
cael a chael [ kail aa khail
]
1 pels pèls
cael a chael! ho he fet pels pèls!
cael a chael yw hi va d’un pèl
Cael a chael yw hi bob tro i'r 'steddfod
wneud elw
Cada vegada va d’un pèl que l’eisteddfod tregui un benefici
Cael a chael oedd hi na laddwyd mohonom
ni
Va anar d’un pèl que no ens vam morir
Cael a chael oedd hi na laddwyd mohonom
ni We were within an inch of death
ETIMOLOGIA: (“aconseguir i aconseguir”) (cael
= aconseguir) + (a = i) + mutació
aspirada + (cael = aconseguir)
:_______________________________.
cael adferiad [ kail ad- ver
-yad]
1 recuperar la salut
Gobeithiai gael adferiad hyd y ddau
ddiwrnod olaf y bu fyw
Esperava recuperar-se de la seva malaltia (“esperava aconseguir recuperació”)
fins als dos dies últims que estava amb vida (“va viure”)
ETIMOLOGIA: (cael = aconseguir) + (adferiad = recuperació)
:_______________________________.
cael bachiad [ kail bakh -yad]
1 (pescar) ??tenir una picada
2 (Gal·les del Nord) aconseguir una feina
ETIMOLOGIA: (cael = aconseguir) + (bachiad = afgada)
:_______________________________.
cael eich cefn atoch [ kail økh ke-ven a-tokh] v
1 recuperar-se després d’una malaltia (“
ETIMOLOGIA: “aconseguir la vostra esquena a vos” (cael = aconseguir) + (eich
= la vostre) + (cefn = esquena) + (atoch = a vos, < at = a, envers)
:_______________________________.
cael eich haeddiant [ kail økh heidh-yant ]
1 tenir el que hom mereix
cael ei haeddiant llawn am ei syniadau
??tenir el ple reconeixement per les seves idees
ETIMOLOGIA: ‘aconseguir el vostre mèrit’ (cael
= aconseguir) + (eich = el vostre) +
(haeddiant = mèrit, allò que es
mereix)
:_______________________________.
cael estyniad einioes [ kail
e-støn-yad ein-yois ]
1 recobrar la vitalitat (“aconseguir un extensió de vida”)
ETIMOLOGIA: (cael = aconseguir) + (estyniad = extensió) + (einoes = vida)
:_______________________________.
cael ffit [ kail fit ]
v
1 tenir un atac
Fe gaiff ffit pan glyw amdano Tindrà
un atac quan s’en assabentarà
NOTA: (cael = tenir) + (ffit = rampell)
:_______________________________.
cael gwaith [ kail gwaith ] verb
1 tenir feines i treballs, costar-li
Fe gaiff e waith dal i fyny Tindrà
feines i treballs posar la feina al dia
Ar ôl ymddeol, rw-i'n cael gwaith codi cyn
deg y bore
Després de jubilar-me, em costa aixecar-me abans de les deu del matí
ETIMOLOGIA: (cael = aconseguir) + (gwaith = feina)
:_______________________________.
cael gwared ag annwyd [kail GWA red ag A nuid] (frase)
1 treure de sobre un refredat
:_______________________________.
cael hen ddigon ar [ kail dhÌ –gon ar]
1 estar tip de
ETIMOLOGIA: (“tenir més de suficiència sobre”) (cael = rebre) + (hen =
vell; ‘més de’) + mutació suau + (digon
= suficient) + (ar = sobre)
:_______________________________.
cael hit [kâil hit] verb
1 fer-se mal, donar-se un cop
2 cael hit ar = donar-se
(l'ulna, etc) un cop contra
:_______________________________.
cael hwyl [ kail huil ]
1 esbargir-se, passar-ho be
cael hwyl fawr passar-ho de primera
cael hwyl ar gost (rhywun) gaudir a
compte d’una altra persona
Yr oedd y plant yn cael hwyl wrth symud
y cadeiriau Els nens ho passaven bé movent les cadires
Yr oedd nant fach ar ganol y cae a chaem
ninnau hwyl yn neidio drosti
Hi havia un rierol al mig del prat i passàvem ho bé saltant-lo
2 cael hwyl a hanner
passar-ho de primera
3 cael hwyl am ben (rhywun)
riure’s de, ridiculitzar, fotre’s de (+ algú)
1 cael hwyl ar (rywbeth)
divertir-se d’(alguna cosa)
cael gwell hwyl ar divertir-se més
d’(alguna cosa)
ETIMOLOGIA: (cael = aconseguir) + (hwyl = plaer, gaudi)
:_______________________________.
cael lle i [ kail lhee ii]
1 tenir les vostres raons per
cael lle i obeithio tenir les
vostres raons per ser sentir optimista
cael lle i gasglu fod... assabentar-se del fet que
:_______________________________.
cael min [ kail miin
]
1 (Gal.les del Nord) tenir una erecció
ETIMOLOGIA: (cael = tenir) + (min = agudesa / erecció”)
:_______________________________.
cael modd i fyw [ kail moodh ii viu
]
1 wedi cael modd i fyw
estar contentíssim (“haver rebut (una) manera de viure”); també estar molt
satisfet (a causa de la mala sort d’una altra persona)
ETIMOLOGIA: (“rebre (una) manera de viure”) (cael = rebre) + (modd =
manera) + (i = a, per) + mutació
suau + (byw = viure)
:_______________________________.
cael oes go dda [ kail ois
goo dhaa ]
1 arribar a un edat avançada
fe gafodd oes go dda va arribar a un
edat avançada (“va tenir una bona quantitat de vida / una vida bastant bona”)
ETIMOLOGIA: (cael = aconseguir) + (oes = edat) + (go dda = bastant bo, d’una quantitat apreciable)
:_______________________________.
cael sterics [ kail ste
-riks]
1 venir-li un atac de nervis (“aconseguir histèries”)
ETIMOLOGIA: (cael = rebre,
aconseguir) + (sterics = histèria)
:_______________________________.
Cae Morfa [ kai- mor -fa]
1 “Cae Morfa Road” nom de carrer d’Aberafan (comarca de Castell-nedd
ac Aberafan)
(en gal.lès seria Heol Cae
Morfa)
ETIMOLOGIA: ‘cae’r
morfa’ “(el) camp (de) la maresma”
(cae = camp) + (’r article definit) + (morfa
= maresma)
L’article definit d’enllaç sovint es perd en topònims cae’r… > cae…
:_______________________________.
Caeo [KEI o] substantiu femení
1 topònim
:_______________________________.
Cae Person [kai- per
-son]
1 nom de carrer
..a/ Llanrw^st (comarca de Conwy) (“Cae Person”)
..b/ Llanddarog (comarca de Caerfyrddin) (“Cae Person”)
ETIMOLOGIA: ‘cae’r
person’ “(el) camp (de)l capellà”
(cae = camp) + (’r article definit) + (person
= capellà)
L’article definit d’enllaç sovint es perd en topònims cae’r… > cae…
:_______________________________.
Caer [ kâir ] substantiu femení
1 Chester = ciutat d'Anglaterra del Nord-oest, a la frontera
gal.lesa. Nom complert: Caerllion Fawr
Nom llatí: Deva. El nom anglès
Chester (del llatí 'castrum') vol dir 'fortelesa romana'. El nom gal·lès
complert és 'Gran Caerllion' (per diferenciar-se d'un lloc de nom Caerllion al sud de Gal·les). Caerllion = fortelesa de la legió
2 Stryd Caer (la)
carretera (que es dirigeix cap a) Chester, la carretera de Chester. Nom de
carretera del poble Yr Wyddgrug, comarca de Y Fflint
3 Swydd Gaer la comarca
de Chester. En genreal les comarques gal·leses tenen sir al nom, i les d'Anglaterra tenen swydd. A totes dues paraules les segueix una inicial amb mutació
suau
4 (Gal·les del Nord) (col·loquial) Sir Gaer la comarca de Chester
ETIMOLOGIA: caer = fortalesa
(romana)
NOTA: Vegeu: Caerllion Fawr
:_______________________________.
Caer Antur [ kair- an -tir]
1 ciutat fundada per emigrants gal.lesos a la colònia gal.lesa de la
Patagònia; en castellà, Rawson. Ara la capital administrativa de la província
de Chubut.
Nom alternatiu gal.lès posterior: Tre Rawson / Trerawson
ETIMOLOGIA: “(la) fortalesa (de) (la) ventura” (caer = fortalesa) + (antur
= ventura) (probablament una imitació d’abundants topònims gal.lesos amb caer com a prime element, on indica
normalment una fortalesa romana– Caer-dydd,
Caerfyrddin, Caernarfon, Caer, Caerffili, etc). Segons les normes de la
ortografia moderna seria més aviat una sola paraula – Caerantur
:_______________________________.
Caer-dydd [kair-DIIDH] (-) capital de Gal.lès (nom anglicitzat:
Cardiff) ("la fortalesa romana del costat del riu Taf")
:_______________________________.
Caereinion [kai REIN yon] substantiu
femení
1 topònim - divisió medieval del centre
de Gal·les ("la fortalesa d’en Einion")
:_______________________________.
Caerfallwch [ kâir-vâ-lhukh] substantiu masculí
1 Pseudònim de Thomas Edwards(1779-1858),lexicògraf gal·lès, molt
influenciat pel lexicògraf eccèntric William Owen-Pughe (1759-1835). Va fer
llistes de neologismes sobretot en el camp de la ciència i comerç, i alguns
d'aquests són d'ús general a la llengua contemporània. El seu nom gal·lès
Caerfallwch era el nom del seu lloc de naixment, a Llaneurgain, comarca d'Y
Fflint, Gal·les del nord-est
buddsoddi = invertir
daeareg = geologia
degol = decimal
cyngerdd = concert
hirgrwn = oval
nwy = gas
safon = estàndard
pwyllgor = commité, comissió
:_______________________________.
Caerfyrddin [kai VØR dhin] substantiu
femení
1 topònim - ciutat del Sud-oest ("la
fortalesa romana aprop de Mordin-" (una fortalesa britona - môr = mar, din
= fortalesa al cim d’un turó))
:_______________________________.
Caer-gaint [kair GAINT] substantiu
femení
1 topònim (Canterbury, sud-est
d’Anglaterra) ("la fortalesa romana de Caint (antic regne britó)")
Anglès: Canterbury
:_______________________________.
Caer-grawnt [kair GRAUNT] substantiu femení
1 topònim (ciutat, sud-est d’Anglaterra)anglès:
:_______________________________.
Cae'r Gromlech [ kair grom -lekh]
1 nom de carrer de Y Ffôr (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (“(el) camp (de)l cromlec”)
(cae = camp) + (y = article definit) + mutació suau + (cromlech = cromlec)
:_______________________________.
Caergybi [kair GØ bi] substantiu femení
1 topònim, Gal·les del Nord-oest
("la fortalesa romana d’en Cybi")
:_______________________________.
Caerlleon [ kâir-lhê-on] substantiu femení
1 Vegeu Caerllion Fawr
:_______________________________.
Caerllion [ kâir-lhî-on] substantiu femení
1 localitat de la comarca de Casnewydd (El nom anglès és
"Caerleon")
ETIMOLOGIA: Caerllion < (caer = fortalesa [romana]) + (llion = llegió); aquest element és <
britànic < llatí legion- < legiônis (forma genitiva = de la
llegió)
:_______________________________.
Caerllion Fawr [ kâir-lhî-on vaur] f
1 Chester = ciutat d'Anglaterra del Nord-oest, a la frontera
gal.lesa.
També Caerllion i Caer. Una variant de Caerllion és Caerlleon
Swydd Gaerllion comarca de Chester,
Cheshire
Swydd Gaer comarca de Chester,
Cheshire
Sir Gaer (col·loquial) comarca de
Chester, Cheshire
Penri - Addoldy y Bedyddwyr - Caerlleon
(rètol de capella gal·lesa a la ciutat de Chester) ("Penri (nom de màrtir
purità, John Penry 1563-1593) - església dels baptistes - Chester")
ETIMOLOGIA: "Gran Caerllion" per diferenciar-la de la
"Caerllion" de Gal·les del sud-est (Caerllion) + mutació suau + (mawr
= gran). Vegeu l'entrada Caerllion a
dalt
NOTA: Vegeu Caer
:_______________________________.
Caerloyw [ kair–loi-u] f
1 Gloucester = ciutat d'Anglaterra de l'oest. Nom llatí: Glevum
Swydd Gaerloyw la comarca de
Gloucester
ETIMOLOGIA: "la fortalesa romana de Gloyw"
(caer = fortalesa romana) +
mutació suau + (Gloyw). La paraula gloyw significa ‘brillant’ i era en
aquest cas possiblement el nom d’una riera o una bassa – un exemple d’un
topònim amb aquest element a Wales és Gloywlyn
‘llac brillant’ – un llac de Llanbedr, Gwynedd
:_______________________________.
Caerlwytgoed [ kair-luit-goid ] substantiu femení
1 Lichfield = ciutat d'Anglaterra central (el lloc britànic / romà
oringinal era a Wall, 3km al sud-oest del centre de la ciutat)
ETIMOLOGIA: "el camp romà de Llwytgoed (bosc gris)" .
caer (= fortalesa) + mutació suau + (Llwytgoed)
Equival a gal·lès modern Llwytgoed (llwyd = gris) + mutació suau + (coed = bosc), amb la sordització?? de
la "d" - llwydgoed > llwytgoed - vegeu t-g
Britànic *lêto-kêt > gal·lès
antic > anglès antic "Lyccid", al qual es va afegir anglès antic
"feld" (= camp)
:_______________________________.
Caerwedros [kair WE dros] substantiu femení
1 topònim
:_______________________________.
Caerwrangon [ kair- ra -ngon]
1 Worcester = ciutat d'Anglaterra de l'oest central
saws Caerwrangon salsa de Worcester
Swydd Gaerwrangon la comaca de
Worcester
ETIMOLOGIA: caer (= fortalesa
romana) + ??
:_______________________________.
Caerwyn [KEIR win] substantiu masculí
1 nom d’home
:_______________________________.
Cae Siriol [kai-sir-yol]
1 Caesiriol nom de carrer d’Ynys-hir
(comarca de Rhondda Cynon Taf) (“Cae Siriol”) “camp alegre / camp agradable”)
ETIMOLOGIA: “y cae siriol” el camp alegre / camp agradable
(y = article definit) + (cae = camp) + (siriol = alegre, agradable)
Els noms habitatius i noms de carreres que s’assemblen noms habitatius
s’escriuen com a una sola paraula, per tant Cae Siriol seria el nom del camp i Caesiriol el nom d’una casa o
carrer
:_______________________________.
cae tatws [ kae- ta -tus] substantiu masculí
1 camp de patates
2 (Gal·les del Nord) un yn y
cae tatws a'r llall yn y cae maip no entendre's mútuament, una persona
parlant d'un assumpte i l'altra parlant d'una altra assumpte, i tots dos
pensant que estan parlant del mateix; ("un al camp de patates i l'altre al
camp de naps") mae un yn y cae
tatws a'r llall yn y cae maip hi ha un malentès entre ells; no estan
parlant De la mateixa cosa
:_______________________________.
caeth%%% [ kâith ] adjective
1
limitat, tancat, captiu
rw-i'n gaeth i'r cloc y dyddiau hyn
sóc control·lat pel rellotge aquests dies
2
siaced gaeth camisa de força -
camisa estreta que un criminal o un lunàtic és obligat a portar per evitar la
reistència o agressions o l'evasió;
també gwasgod waeth
3
sever
cadw trefn gaeth ar control·lar
rigorosament
mesurau caeth, mesurau caethion
metres estrictes de la poesia gal.lesa
cael gorchymyn caeth i wneud rhywbeth
tenir un ordre catregòric de fer alguna cosa
Bedyddiwr Caeth batista estricte
rheolaeth gaeth control estricte
cyfyngiad amser caeth limitació
estricte de temps
4
amb una adicció
caeth i gyffuriau adicte a la droga
bod yn gaeth i opiwm ser adicte a
l’opi
mynd yn gaeth i alcohol esdevenir
alcohòlic
mynd yn gaeth i’r ddiod gadarn
esdevenir alcohòlic
bod yn gaeth i waith ser
treballador compulsiu
5
(moviment limitat) atrapat, confinat
bod yn gaeth i’ch gwely ser lligat
al llit, ser obligat a fer llit
caeth i'r gwely confinat al llit
Tra roeddwn i'n gaeth i'r gwely mi fum
i'n gwrando ar y radio trwy'r dydd
Quan estava confinat al llit escoltava la ràdio tot el dia
bod yn gaeth i’ch ty^ ser lligat a
casa
caeth i'ch cartref confinat a casa
bod yn gaeth i’ch cadair olwyn ser lligat a la
cadira de rodes
6
ty caeth casa d'un treballador que pertany a la
empresa on treballa (normalment una granja) i que el treballador ha de deixar
si perd aquesta feina o es jubila ("casa captiva")
ETIMOLOGIA: gal.lès caeth <
britànic *kakto- < *kapto-
De la mateixa arrel britànica: bretó: kaezh
(= pobre, estimat)
De la mateixa arrel indoeuropea:
llatí captus = agafat, (i del llatí
les paraules angleses (1) captiveç
(= captiu) and (2) caitiff (archaic)
= persona de càracter baix < francès caitif
(= pres) < llatí captîvus (=
pres).
de l'arrel germànica: alemany der Haft
(= detenció), der Häftling (= detingut,
pres)
:_______________________________.
caeth%%% [ kaith ] masculine noun
PLURAL caethion
[ keith -yon]
1
(obsolet) esclau
Toponímia: element al topònim Cricieth
(“turó dels serfs”) (poble del nord-oest)
(crug = turó) + (caith, plural antic de caeth = serf)
2
caeth i opiwm adicte a l’opi (m)
caethes i opiwm adicte a l’opi (f)
3
caethion i gyffuriau drogadictes
ETIMOLOGIA: vegeu caeth
adjectiu
:_______________________________.
caethgyfle
[ ceith gøv -le] substantiu masculí
1 (zona de Dwyfor, Gal·les del Nord-oest) tràngol, situació difícil
(per exemple, no saber com baixar d’un arbre)
bod wedi mynd i gaethgyfle trobar-se
en un carreró sense sortida
bod mewn caethgyfle passar un
tràngol, estar en un carreró sense sortida
y caethgyfle yr oedd Ffrainc ynddo yn
ddiweddar el tràngol que passava França últimament
ETIMOLOGIA: (caeth = restringit) +
mutació suau + ( cyfle = posició,
lloc)
:_______________________________.
caethiwed [kei THI wed] substantiu masculí
1 esclavitud
:_______________________________.
caethiwus [kei-thi-wis]
adjectiu
1 adictiu
ETIMOLOGIA: (caethiw-, arrel de caethiwo = esclavitzar) + (-us sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
caetsh, caetshus [KAICH, KAI chis] substantiu
masculí
1 gàbia
:_______________________________.
caetsh adar [kaich A dar] substantiu
masculí
1 gàbia d’ocell
:_______________________________.
caewr [ kei -ur]
substantiu masculí
PLURAL caewyr
[ kei -wir]
1 un que fa or manté les tanques de arbuços al voltant dels tancats
i camps
També: plygwr, gwrychwr
2 caewr gwregys fermall de cinturó
ETIMOLOGIA: (cae-, arrel de cau = tancar) + (-wr sufix = home)
:_______________________________.
cafall [ kâ -valh] substantiu
masculí
1 (obsolet) cavall
2 Cafall nom del gos d’Artur
Carn Cafall (“(la) roca (de) Cafall”), turó de Powys (a la part que era
el comtat de Maesyfed). Aquí es troba una de les Meravelles de l’illa de la
Gran Bretanya (Mirabilia Britanniae) segons ‘la Història dels britànics’
(Historia Brittonum) escrit al voltant de l’any 800 i atribuïda al monjo
Nennius. En una pedra al cim hi ha una petjada del seu gos Cafall de l’època
quan Arthur va caçar el marrà Twrch Trwyth explicat a la història de Culhwch i
Olwen.
ETIMOLOGIA: britànic < llatí câbâllus (= cavall)
:_______________________________.
..1 caffael [ ka -fel] verb
1 avui en dia cael, tret
d'algunus usos especials, i a la Bíblia gal·lesa tradicional (la traducció d'en
William Morgan al 1588)
NOTE: nowadays cael, except in some
special uses, and in the traditional Welsh Bible (William Morgan's 1588
translation)
2 rebre, trobar; (com a sunstantiu) descobriment, trobada
Mathew 13:45 Cyffelyb yw teyrnas nefoedd
i farchnatwr, yn ceisio perlau teg (13:46) Yr hwn wedi iddo gaffael un perl
gwerthfawr, a aeth, ac a werthodd gymaint oll ag a feddai, a'i prynodd ef
Matthew 13:45 ...
Gwyl Caffael y Groes ("(la)
festa (de) (la) troabada (de) la creu")?Invenció de la Creu, una festa
crisitana del 3 del maig per commemorar la trobada a a l'any 326 per Helena,
mare de Constantí el Gran, d'allò que es deia era la veritable creu
:_______________________________.
..2 caffael [ ka -fel] participle adjective
1 trobat; plentyn caffael
expòsit, criatura abandonada del qual no s'en sap qui són els pares; (Història)
ysbyty plant caffael hospital
d'expòsits, institució per cuidar criatures abandonades
2 imiwnedd caffael
imunitat adquirida
3 anghaffael averia
Fe gafodd fy nghar ryw anghaffael Es
va espatllar el meu cotxe
(an- = prefix negatiu) + mutació
nasal + (caffael = adquisició,
guany; obtenir, aconseguir)
ETIMOLOGIA: caffael (= trobat
aconseguit, adquirit), arrel (és idèntica al verbnom caffael = aconseguir, adquirir, trobar) usada com a participi
passat
:_______________________________.
..3 caffael
1 (substantiu masculí) adquisició, guany
Yr oedd yr offerynau a arferid i gloddio
am aur yn gyffredin ac anhylaw iawn; ac mae yn debyg nad oeddid yn casglu
hanner y mw^n o’r tir, o eisieu offerynau cyfaddas. Y caffael, at ei gilydd, a gyfrifid o wns i ddwy y
dydd i bob dyn. (Y Traethodydd 1851, t. 351)
Les eines que se servien per cavar l’or eren molt ordinàries i dolentes; i és
ben probable que no van recollir la meitat del mineral de la terra, per falta
d’eines aptes. El guany, en total, es calculava entre una una i dues unces cada
dia per cada home.
:_______________________________.
caffaelgar [ ka- feil -gar] adjectiu
1 adquisitiu
ETIMOLOGIA: (caffael = aconseguir,
en gal·les modern cael) + (-gar (sufix adjectival que indica
tendència))
:_______________________________.
caffaeliad [ ka-feil -yad] substantiu masculí
PLURAL caffaeliadau
[ ka-feil- yâ -de]
1 adquisició
bod yn gaffaeliad mawr / bod yn gryn gaffaeliad arribar a ser
molt útil
Fe fyddai’r offeryn ‘na’n gaffaeliad
mawr Aquella eina arribarà a ser molt útil
2 trobada; Gwyl Caffael y
Groes ??la Trobada de la Creu, festival cristià celebrat el 3 de maig per
commemorar May la trobada a Jerusalem al 326 DC per part de na Helena, mare de
Constantí el Gran, de la suposada creu verífica ("(el) festival (de) (la)
trobada (de) la creu")
2 (terme legal) Caffaeliad
puteiniaid obtenció de noies per la prostitució
3 (Bíblia) presa, bens capturats
Eseia 49:24 A ddygir y caffaeliad oddi
ar y cadarn? neu a waredir y rhai a garcherir yn gyfiawn?
(Cf. Y Beibl Cymraeg Newydd / la Nova Bíblia Gal·lesa 1988, on no es fa servir
aquesta paraula: A ddygir ysbail oddi ar
y cadarn? A ryddheir carcharor o law'r gormeswr?)
Isaias 49:24 Potser és arrabassada al fort la presa? O s'escapa el presoner del
terrible?
4 avantatge, ajut; guany; bod
yn gaffaeliad ser un avantatge
Buasai mynegai wedi bod yn gaffaeliad yn
y llyfr bach hwn
Un índex hauria estat un avantatge en aquest petit llibre; bu penodiad Cynan fel Cofiadur yn 1935 yn gaffaeliad mawr i'r Orsedd
L’anomenament de Cynan com a secretari general al 1935 era un gran benefici per
la Gorsedd ('assemblea dels poetes')
ETIMOLOGIA: (caffael = aconseguir,
en gal·les modern cael) + (-iad)
:_______________________________.
caffaelwr [ ka-fei -lur] substantiu masculí
PLURAL caffaelwyr
[ ka- feil -wir]
1 algú que obté / procura (alguna cosa)
2 caffaelwr puteiniaid
algú que obté noies per la prostitució
ETIMOLOGIA: (caffael = aconseguir,
en gal·les modern cael) + (-wr = 'home')
:_______________________________.
caffed [ kâ -fed] v
1 (de cael) Imperatiu,
tercera persona singular (també caed)
que trobi / acoseguexi / tingui
Samuel-1 1:18 A hi a ddywedodd, Caffed
dy lawforwyn ffafr yn dy olwg. Felly yr aeth y
wraig i'w thaith, ac a fwytaodd; ac ni bu athrist mwy
Samuel-1 1:18 ... .
1 Caffed amynedd!
estigueu pacient!
(del Nou Testament Caffed amynedd ei pherffaith
waith = que la fermesa obri a través d’una acció
perfecta)
Epistol Iago yr Apostol 1.4 Ond caffed
amynedd ei pherffaith waith; fel y byddoch berffaith a chyfan, heb ddiffygio
mewn dim.
Carta de Sant Jaume 1:4 .....
:_______________________________.
caffi, caffis [KA fi, KA fis] substantiu masculí
1 cafeteria
:_______________________________.
Cafflogion [ka FLOG yon] substantiu
femení
1 topònim, divisió medieval del nord-oest
:_______________________________.
caffo [ gâ -fo] verb
1 (Present Subjunctiu: 3 singular) que tingui, que rebi
Esmwyth hûn a gaffo i fwrw ymaith ei
flinder
Que tingui un son tranquil per treure-li el seu cansament (dit de Dafydd
Edwards, enterrat al cementiri de Llanwynno; Llanwynno (1888) Glanffrwd
(William Thomas 1843-1890) t57
:_______________________________.
cafn [ ka -van] substantiu
masculí
PLURAL cafnau [ kav -ne]
1 pica = peça de fusta, pedra, etc amb una concavitat per a
contenitr líquid, obi
2 abeurador o menjadora
cafn bwyd menjadora
cafn dwr abeurador
cafn buarth menjadora de corral
cafn moch menjadora de porcs
cafn ceffyl abeurador de cavall
Genesis 30:38 Ac efe a osododd y gwiail y rhai a ddirisglasai efe, yn y
cwterydd, o fewn y cafnau dyfroedd, lle y deuai’r praidd i yfed, ar gyfer y
praidd; fel y cyfebrent pan ddelent hwy i yfed
Genesis 30:38 .....
3 gaveta, pastera
4 (Meteorologia)
cafn o wasgedd isel pressió mínima (“(una) pica (de) pressió baixa”)
5 premsa vinera
cafn gwin premsa vinera
melys gwin o gafn arall (“dolç (és el) vi de (la) premsa (d’una) altra
(persona)”)
Job 24:11 Y rhai sydd yn gwneuthur olew o fewn eu parwydydd hwynt, ac sydd
yn sathru eu cafnau gwin, ydynt sychedig
Job 24:11 ....
6 tortugada, canal, canaló
7 rec de molí
cafn y felin el rec del molí
yr oedd yr hen gafn yn ddefnyddiol i gario y dwfr i droi y felin, ond ei fod
yn pydru wrth wneud hyny. (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd. Tudalen 50)
el rec era útil per portar aigua per girar el molí, peró pudria quan ho feia
8 canal
9 piragua, barca feta d’un tronc
10 barca de pas = transbordador fluvial per al pas de viatgers on no
hi ha pont
..1/ En el topònim Tal-y-cafn (“lloc davant la barca”) on hi havia
antigament un abarca per transportar viatgers a través del riu Conwy
..2/ cafn Enlli una barca amb quilla plana usada per transportar
viatgers a través de Swnt Enlli (nom anglès: Bardsey Sound), un estret
entre la península de Llyn i l’illa d’ Enlli (Ynys Enlli) (nom anglès: Bardsey
Island)
11 par d’una arpa – caixa de ressonància
12 cafn tor cavitat de la mà
yfed o gafn tor beure de la cavitat de la mà ??
13 catúfol (d’elevador)
14 depressió on dues vessants d’un sostre s’ajunten
ceibren cafn biga d’aquest lloc
ETIMOLOGIA: cf (1) llatí scabere (= rascar). del qual el llatí scabies
(= caspa) > anglès [skéibiiz] scabies (= sarna, ronya)
..2/ anglès to shave < anglès antic sceafan, alemany shaben
(= rascar; ratllar (pastanagues))
..3/ grec skaphe (= pica, bol, barca), skaptô (=
cavar)
NOTA: cafn és més aviat [kavn] al nord, i cafan [ka-van]
al sud. Cf la pronunciació de cefn (= esquena) - [kevn] al nord,
i cefen [ke-ven] al sud.
:_______________________________.
cafn [ ka -van] substantiu
masculí
PLURAL cafnau [ kav -ne]
1 pica = peça de fusta, pedra, etc amb una concavitat per a
contenitr líquid, obi
2 abeurador o menjadora
cafn bwyd menjadora
cafn dwr abeurador
cafn buarth menjadora de corral
cafn moch menjadora de porcs
cafn ceffyl abeurador de cavall
Genesis 30:38 Ac efe a osododd y gwiail y rhai a ddirisglasai efe, yn y
cwterydd, o fewn y cafnau dyfroedd, lle y deuai’r praidd i yfed, ar gyfer y
praidd; fel y cyfebrent pan ddelent hwy i yfed
Genesis 30:38 .....
3 gaveta, pastera
4 (Meteorologia)
cafn o wasgedd isel pressió mínima (“(una) pica (de) pressió baixa”)
5 premsa vinera
cafn gwin premsa vinera
melys gwin o gafn arall (“dolç (és el) vi de (la) premsa (d’una) altra
(persona)”)
Job 24:11 Y rhai sydd yn gwneuthur olew o fewn eu parwydydd hwynt, ac sydd
yn sathru eu cafnau gwin, ydynt sychedig
Job 24:11 ....
6 tortugada, canal, canaló
7 rec de molí
cafn y felin el rec del molí
Yr oedd yr hen gafn yn ddefnyddiol i gario y dwfr i droi y felin, ond ei fod
yn pydru wrth wneud hyny. (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd. Tudalen 50)
El rec era útil per portar aigua per girar el molí, peró pudria quan ho feia
8 canal
9 piragua, barca feta d’un tronc
10 barca de pas = transbordador fluvial per al pas de viatgers on no
hi ha pont
..1/ En el topònim Tal-y-cafn (“lloc davant la barca”) on hi havia
antigament un abarca per transportar viatgers a través del riu Conwy
..2/ cafn Enlli una barca amb quilla plana usada per transportar
viatgers a través de Swnt Enlli (nom anglès: Bardsey Sound), un estret
entre la península de Llyn i l’illa d’ Enlli (Ynys Enlli) (nom anglès: Bardsey
Island)
11 par d’una arpa – caixa de ressonància
12 cafn tor cavitat de la mà
yfed o gafn tor beure de la cavitat de la mà ??
ETIMOLOGIA: cf (1) llatí scabere (= rascar). del qual el llatí scabies
(= caspa) > anglès [skéibiiz] scabies (= sarna, ronya)
..2/ anglès to shave < anglès antic sceafan, alemany shaben
(= rascar; ratllar (pastanagues))
..3/ grec skaphe (= pica, bol, barca), skaptô (=
cavar)
NOTA: cafn és més aviat [kavn] al nord, i cafan [ka-van]
al sud. Cf la pronunciació de cefn (= esquena) - [kevn] al nord,
i cefen [ke-ven] al sud.
:_______________________________.
cafnaid [ kav -ned] substantiu
masculí
PLURAL cafneidiau [ kav-neid-ye]
1 contingut d’una pica / beurador / menjadora, etc
ETIMOLOGIA: (cafn = pica) + (-u sufix substantival per expressar
‘contingut’)
:_______________________________.
cafnio [ kav -nyo] verb
1 buidar amb sàssola
2 excavar
3 buidar, cavar
4 buidar amb sàssola
5 enformar amb una gùbia
6 cafnu creuar un riu en una barca
ETIMOLOGIA: (cafn = pica) + (-io sufix per fer verbs)
:_______________________________.
cafnog [ kav -nog] adjectiu
1 còncau
to cafnog sostre on la part baixa de dues vessants del sostre s’ajunten
2 enformat amb gúbia
ETIMOLOGIA: (cafn = pica) + (-og sufix per fer adjectius)
:_______________________________.
cafnu [ kav -ni] verb
1 vegeu cafnio
ETIMOLOGIA: (cafn = pica) + (-u sufix per fer verbs)
:_______________________________.
cafnwr [ kav -nur] substantiu
masculí
PLURAL cafnwyr [ kavn-wir]
1 barquer
ETIMOLOGIA: (cafn = pica) + (-wr sufix = ‘home’)
:_______________________________.
Cai [KAI]
substantiu masculí
1 nom d’home
2 sant celta
:_______________________________.
caib [kaib]
substantiu femení
PLURAL ceibiau
[keib -ye]
1 puntona
2 Gal·les del Nord caib groes puntona de reparador de
camins
3 ceibio fer servir una
puntona
4 ceibiwr persona que fa
servir una puntona, manobre
5 gwaith caib a rhaw
feina manual forta ("feina (de) puntona i pala")
6 gwaith caib a rhaw
feina bàsica
Y sector wirfoddol sy'n gwneud llawer
o'r gwaith caib a rhaw wrth ddarparu gwasanaethau, cyngor a gofal i bobl Cymru
el sector del voluntarismw fa molt de la feina bàsica en la provisió de
serveis, consells i cuida per a la gent de Gal·les
7 meddw gaib begut com un
cep, pet ("begut (com una) puntona" - que posada cap avall pot caure
fàcilment)
8"blwyddyn y tair caib" (‘l’any dels tres puntones’) l’any 1777
(de la semblança del número 7 a una picona)
ceibiwr
ETIMOLOGIA: desconegut; l'escocès té una paraula semblant caibe = pala
:_______________________________.
caiff [kaif]
verb
1 vegeu cael Present
Indicatiu: present-futur singular, tercera persona; aconseguirà, rebrà;
2 fe’i caiff hi! ja ho
pagarà car!(dit d’algú que fa una cosa arriscada o il·legal que inevitablement
serà un fracàs o serà castigat)
:_______________________________.
caill [ kailh
] substantiu masculí
PLURAL ceilliau
[ keilh -ye]
1 testicle
Wil wal waliog,
Twll tin ceiliog,
Coc dryw bach,
A cheilliau sgwarnog
(Llafar Gwlad 9 Haf 1985)
(rima de nens, Llan-rwst)
Wil wal waliog (Wil = Guillem) (wal waliog – paraules buides de sentit)
(el) forat (de) cul (d’un) gall
(la) cigala (d’un) cargolet
I (els) testicles (d’un) llebre
TES-Y Byddai pethau gwaeth na hynny weithiau e.e. pan fyddid yn herian ar Wil:
Wil wal waliog, Twll tin ceiliog, Coc dryw bach, A cheilliau
sgwarnog(:REF)Llafar Gwlad 9 Haf 1985(REF:) TES-Z
2 ungaill d’un sol
testicle (un = un) + mutació suau +
(caill = testicle)
3 ceillgwd escrot “bossa
de testicles” (ceill (forma de la
síl.laba penúltima de caill =
testicle) + mutació suau + ( cwd =
bossa)
ETIMOLOGIA: gal.lès caill < ceill < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic kell
(= testicle), bretó kell (=
testicle)
De la mateixa arrel indoeuropea: llatí calculus
(= pedra petita)
:_______________________________.
cain [ kain ] -
1 (obsolet) esquena; serra, turó
2 (Toponímia) Ocurreix al nom Llanrhaeadr
yng Nghinmeirch (‘el lloc anomenat Llanrhaeadr / església de la cascada al
‘kúmud’ (districte) de Cinmeirch’). SJ0863 4km al sud-est de Dinbych a la
carretera de Rhuthun
Cinmeirch < Ceinmeirch = serralada de cavalls
(cein- forma de la síl·laba
penúltima de cain = esquena, serra)
+ (meirch = cavalls, plural de march = cavall)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic kebno- o kemno-
còrnic kein (= esquena), bretó kein (= esquena)
:_______________________________.
cainc, ceinciau [KAINGK, KEINGK ye] substantiu femení
1 (corda), cap = fil trenat amb
altres
teircainc de tres caps o fils
(teir- forma de la síl.laba
penúltima de tair = tres – forma
femenina) + (cainc = fil, substantiu
femení)
rhaff deircainc corda de tres caps
:_______________________________.
cais, ceisiau [KAIS, KEI she] substantiu masculí
1 sol·licitud; intent
2
ar gais taer rhywun amb l’apressant
petició de
:_______________________________.
cala (calaf), calafau [KA la, ka LA
ve] substantiu femení
1 tija
:_______________________________.
cala [
ka -la] substantiu masculí
PLURAL caliau
[ kal -ye]
1 (Gal.les del Sud) penis
cala â chodiad arno penis erecte
(“(un) penis amb (una) erecció sobre ell”
blaen cala gland (“part de damunt (de) penis”)
2 (Gal·les del Sud-est) cala'r
gwcw nom de planta (tipus de sarriassa) (Arum maculatum) (“(el) penis (de)l
cucut”)
El nom estàndard és pidyn y gog
(forma nordenca, amb el mateix sentit - (“(el) penis (de)l cucut”)
ETIMOLOGIA: gal.lès cala < calgh < britànic *kalg-- < cèltic < indoeuropeu *qel (= picar)
De la mateixa arrel britànica: còrnic kal
< kalgh (= penis), bretó kalc’h (= penis)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès colg
(= espada)
NOTA: També: cal
:_______________________________.
calan [kâ
-lan] substantiu masculí PLURAL calannau [ka-la-ne]
1 primer dia d'una temporada 1
2 Calan Awst l’ú d’agost,
per commemorar el rescat miraculós
de Sant Pere de la presó; antigament també una festa de la recollita.
(Literalment "calenda (d')agost"). A la ciutat hi ha un carrer
cèntric Heol Awst '(el) carrer de la
festa de l'ú d'agost'
3 Calan Gaeaf = el primer
dia de novembre ("calenda (d’) hivern"). La forma col·loquial és Clyngaea [kløng-gei-a] or Glangaea
[glang-gei-a].
Vegeu l'entrada separada
4 Y Calan Cap d'Any ("la
calenda")
canu clychau’r Calan repicar les
campanes per festejar el cap d’any
fore Calan (adverbi) al matí del dia de Cap d’Any
y rhaglen fore Calan el programa del
matí del dia de Cap d’Any
Nos Galan la nit de Cap d'Any, el
dia 31 de desembre ("(la) nit (de la) calenda")
Dydd Calan el dia de Nou Any, 1
gener ("(el) dia (de la) calenda")
parti Calan festa de Cap d'ANy
5 Y Calan (adverbi) = a
Cap d’Any, al Dia d e Nou Any
Ocurreix en la dita que refereix a l’extensió del dia després del solstici
hivernal que es fa palpable a partir del Nou Any.
Awr fawr Calan, dwy Wyl Eilian, tair Wyl
Fair
‘gran hora (a la) calenda(“awr fawr y Calan”), dues a la festa d’Eilian, i
tres a la festa de Maria’
és a dir, al Dia de Nou Any (Y Calan) (gener 1), el dia haurà augmentat en una
hora (mitja hora al matí i mitja hora al vespre), dues hores a la festa d’en
Eilian (Gwyl Eilian) (gener 13), i tres hores a la festa de na Maria (Gwyl
Fair) (febrer 2)
6 calennig regal de Cap
d'Any (als nens que van de porta en porta cantant cants de Cap d'Any). Vegeu
l'entrada seperada
7 calendr calendari =
fulls impresos amb els mesos, setmanes i dies de l'any exposats.
Vegeu l'entrada sota aquesta paraula
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí calandae, paraula relacionada amb calâre (= proclamar)
Cf anglès to call (= cridar)
:_______________________________.
Calan Gaeaf [ka-lan gei-a] substantiu masculí
1 dia de Tots els Sants, 1 novembre, el primer dia de novembre
("calenda (d’) hivern").
Col.loquialment hi ha reducció de (g) + (vocal) + (l) Calan Gaeaf > C’langaea / Clangaea
D’aquí també
..a/ Clyngaea [kløng-gei-a] (amb canvi de la vocal tònica a > y)
..b/ Glangaea [glang-gei-a] (la mutació suau probablament de
la influència de Nos Galan Gaeaf / Nos
G’langaea, Nos Glangaea (= la vigília de
tots els sants)
2 (en algunes zones, és (o avui en dia més aviat era) 12 novembre,
és a dir al dia ú de novembre segons l'antic calendari. També Hen Galan Gaeaf (hen = antic)
3 primer dia de l'hivern, segons el calendari cèltic (fins Calan
Mai, el primer de maig)
ETIMOLOGIA: (la) calenda (de) (l’)hivern.
De la mateixa arrel britànica: còrnic Kalann
Gwav, bretó kala-goañv
:_______________________________.
Calan Mai [ kâ-lan mai ] substantiu masculí
1 primer de maig, 1 maig. Les formes col·loquials són basades en un
forma fusionad Calanmai, on l'accent
com és normal és a la síl·laba penúltima; d'aquí les formes sudenques Clanmai, Clamai, Clame [klan-mai, kla-mai, kla-me]
Noswyl Calan Mai Vigília de l’ú de
maig (abril 30)
2 antigament era el dia ú segons l'antic calendari, que ara es diu Hen Galan Mai (hen = old) a
3 primer dia de l'estiu, segons el calendari cèltic (fins Calan Gaeaf, el primer de novembre);
antigament es feien fogueres als cims dels turons
formerly a quarter day in Scotland
ETIMOLOGIA: (la) calenda (del) maig
De la mateixa arrel britànica: còrnic Kala'
Mae, bretó kala-mae
:_______________________________.
calch [KALKH] substantiu masculí
1 guix
2
carreg galch calcari = roca
sedementari
:_______________________________.
caled [KA led] (adjectiu)
1 dur
2 gwargaled tossut
Exodus 32:9 Yr ARGLWYDD hefyd a ddywedodd wrth Moses, Gwelais y bobl hyn; ac wele,
pobl wargaled ydynt
Exodus
32:9 And the LORD said unto Moses, I have seen this people, and, behold, it is
a stiffnecked people.
(gwar = clatell ) + mutació suau + (caled = dur )
3
(pregunta) de difícil contestació
Dyna un galed i ti Aquí tens una
pregunta difícil
4
Ni thorrir asgwrn gan air caled (“ni
es trenca (cap) òs a causa d’una paraula dura”)
5 bod cyn galeted ag einion ser molt tossut (“tan dur com una
enclusa”)
6 (en noms de torrents) fort, de flux ràpid
..a/ Cledan < Caledan (caled) + (-an sufix
diminutiu afegit a adjectius)
..b/ Cletwr < Caled-ddwr (caled + soft mutaion + dw^r
= water; stream)
..c/ Ffrwd Galed (ffrwd = torrent) + mutació suau + (caled = dur; fort)
Ffrwdgaled nom de carrer de
Tregarth,
7 Tircalad Nom
de casa apuntat per John Hobson Mathews (Mab Cernyw) 'Cardiff Records' (=
archius de Caer-dydd) (1889-1911)
“TIR-CALAD
(the hard land.) A free tenement in the parish of Roath and manor of Roath-Keynsham
(1702.) A ruined house and land named in the Heath Enclosure Award of 1809. In
1840 it was called Coed Tir Caled, hard-land wood.”
“(la terra dura”) Una propietat lliure a
la parròquia de Y Rhath i senyoriu de Roath-Keynsham (1702.) Un casa en ruines i
terra apuntats a la llista del tancament de les terras de Y Rhath (1809). A
l’1840 es deia Coed Tir Caled, el bosc de la terra dura”
“y tir caled”
(y article definit) + (tir = terra) + (caled = dur).
Al sud-est una e a la síl.laba final
> a, per tant caled > calad
:_______________________________.
caleden [ ka-
lê -den] substantiu femení
PLURAL caledau
[ ka- lê -de]
1 callós
ETIMOLOGIA: (caled = dur) + (-en sufix per formar substantius )
De la mateixa arrel britànica: bretó kaledenn
(= ull de poll del peu)
:_______________________________.
Caledfwlch [ ka- led -vulkh] m
1 (mitologia) nom de l'espasa del rei Arthur. Nom llatí: (una forma
distorcionada del nom gal·lès) Caliburnus.
Nom anglès = Excalibur [ek ská li børr]
ETIMOLOGIA: "(arma de) tallar amb duresa" (caled = dur ) + mutació suau + (bwlch = tall)
:_______________________________.
caledfyd [ ka- led -vid] substantiu masculí
1 trifulgues, privació
ETIMOLOGIA: (caled = dur) + mutació
suau + (byd = món, condició)
:_______________________________.
caletaf (caleta’) [ka LE ta] (adjectiu)
1 el més dur
:_______________________________.
caletach [ka LE takh] (adjectiu)
1 més dur
:_______________________________.
caletsythder [ ka-let- søth -der] substantiu masculí
1 rigidesa
ETIMOLOGIA: (calet- > caled = dur) + (sythder = rigidesa, rectitud)
En paraules compostes, una d final
es fa t davant s. Cf dyletswydd = deure
(dyled = deure, swydd = funció)
:_______________________________.
call [ kalh ] adjectiu
Al Sud en monosíl·labes amb -ll la vocal és llarga [kaalkh]
1 savi, sapient, assenyat, enraonat
Call pob ffôl tra tawo (dita) – Els
babaus semblen savis fins que badin boca, els ximplets semblen assenyats fins
que no obrin la boca (literalment "(és) assenyat cada ximplet mentre
calla")
Mae'r calla'n colli weithiau – Fins
i tots els més savis s’equivoquen de vegades (literalment "els més savis
perden (el seu judici) de vegades");
també Mae'r calla weithiau'n colli
y calla’ ’dawo s’ha dit prou (“el
més assenyat sugui callat”)
tawed y calla’ s’ha dit prou (“que calli el més assenyat”)
gair i gall s’ha dit prou (“una
(sola) paraula a un assenyat (és suficient)”)
2 assenyat, sensat
En frases negatives per indicar estupidesa:
(a) Dyw e ddim yn gall – ha begut
l’enteniment, és com una cabra (literalment "no és assenyat /
sensat")
(b) Wyt ti'n gall? – Has begut
l’enteniment? has perdut el seny? (literalment "ets sensat??")
(c) hanner call adjectiu estúpid, poca-solta (literalment
"mig sensat") A Gal·les del Sud la forma col·loquial és ’narcall [nar-kalh] < hanercall
< hanner call
(d) hanner call a dwl estúpid
(literalment "mig sensat i espés / curt "), o senzillament hanner call
3 yn gall (adverbi) d’una
manera sensata
Siarad yn gall, ddyn, neu cau dy geg
– parla amb seny, bon home, o calla; parla d’una manera sensata, home, o calla
(literally "parla sensatament, home, o tanca la teva boca")
4
call a ffôl tant gent assenyada com
babaus
pob call o ben qualsevol persona
sensata
5 intel·ligent
mae e'n gallach o'r hanner na'i frawd
– és molt més intel·ligent que el seu germà
(literalment "és més intel·ligent de la meitat que el seu germà ")
6 informat
Després d'una explicació que no explica res es diu -
dw i ronyn callach - ara encara ho entenc menys
(literalment "no estic més informat ni un gra")
7 cyfrwysgall astut, anginyós
(cyfrwys = astut ) + mutació suau +
( call = assenyat )
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic. Si no és britànic < celta, és del llatí cal'd(us) < callidus (= astut, llest,
experimentat). CALLIDUS = astut, llest, experimentat. La paraula còrnica kall (= astut) és de la mateixa arrel
britànica
NOTA: (Gal·les del Sud) La forma col·loquial té vocal llarga câll [kaalh] (la majoria de paraules monosíl·labes amb –ll final tenen una vocal allargada al
sud):
:_______________________________.
calla
dawo
[ka-lha dau
-o]
1 és millor no dir-ne res
ETIMOLOGIA: calla dawo < y callaf a
dawo “(és) el més savi que calli” (y
article) + (callaf, forma superlativa de call callar) + (a
pronom relatiu, que) + mutació suau + (tawo calli, tercera persona
singular subjunctiu de tewi callar, estar callat)
:_______________________________.
callor [ ka -lhor] substantiu masculí
PLURAL callorau
[ ka- lho -re]
1 caldera
2 Hafodygallor topònim
obsolet a Rhiwabon; sobreviu com a Hafod
Probablament “(la) granja estival (de) la caldera”
(De “HAFOD and HAFOTY in Welsh Place-names” / Melville Richards)
ETIMOLOGIA: (Correspon a la paraula catalana caldera)
callor < callawr < llatí: caldâr-ia
còrnic kaltor (= bullidor), bretó: kaoter (= caldera) < calidus (= càlid)
NOTA: tambécom a substantiu femení; per tnat y callor > y gallor
:_______________________________.
calon, calonau [KA lon, ka LO ne] substantiu femení
1 cor
2 wrth fodd eich calon que
us agrada moltíssim (“a la satisfacció del vostre cor”)
gwneud gwaith sydd wrth fodd eu calon fer
una feina que li agrada moltíssim
Dyn wrth fodd fy nghalon yw e
És un home tal com a mi m’agraden
3
â’ch holl galon amb entusiastme, incondicionalment, sense reserves, de tot
cor
4 agor eich calon i franquejar-se a
5 bod yn biti o galon gennych
dros... compadir molt
6 Cwn dy galon ànim!
(“Aixeca el-teu cor”)
7 calon afal cor d’una
poma
8 calon garreg cor de
pedra
:_______________________________.
calonnog [ka
LO nog] (adjectiu)
1 entusiaste, incondicional, que surt del cor
yn galonnog amb entusiastme,
incondicionalment, sense
reserves, de tot cor
:_______________________________.
calonogi [ka lo NO gi] (verb)
1 encoratjar, animar
:_______________________________.
calonogol [ka lo NO gol] (adjectiu)
1 encortajador
:_______________________________.
calonrwygol [ ka-lon- rui
-gol]
1 penós, anguniós, angoixant (“que estripa el cor”)
ETIMOLOGIA: (calon = cor) + mutació suau + (rhwyg- arrel de rhwygo = estripar) + (-ol
sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
calsiwm [KALS yum] substantiu masculí
1 calci
:_______________________________.
calyn [ ka
-lin] verb
(Gal·les del Nord)
1 festejar
Vegeu: canlyn
:_______________________________.
..2 cam, camau [KAM, KA me]
(adjectiu)
1 incorrecte, torçat
2 bwyell gam aixa (bwyell
= destral) + mutació suau + (cam =
torçat)
3 gwargam inclinat,
corbat, amb el cap inclinat (gwar =
clatell ) + mutació suau + (cam =
torçat)
4 gwyrgam [guir-gam] tort, corb
(gw^yr = tort, corb) + mutació suau
+ (cam = tort, corb)
adfeilion aflêr yr hen wrychoedd
gw^yrgeimion
les restes desordenades dels vells arbusts corbs
4 coesgam (obsolet) garrell (coes = cama) + mutació suau + (cam = torçat)
bergam (obsolet) garrell (ber
= cama) + mutació suau + (cam =
torçat)
bongam (obsolet) garrell (bon
= cul) + mutació suau + (cam =
torçat)
5 helygen
gam
(helyg ceimion) (Salix matsudana)
6 en noms de rius
..1/ Afon Camarch (SN9521) = riu del
districte de Brycheiniog a la comarca de Powys
Llangamarch (SN9347) poble al marge
d’aquest riu (“l’) església (al marge del riu) Camarch”) Camarch < Camfarch
(“(el riu / rierol) sinuós (de nom) March”)
(cam = sinuós, tort) + mutació suau
+ (March = nom de rierol,
literalment “cavall”)
7 gyddfgam colltort, torcecoll
(gyddf-, forma penúltima de gwddf = coll) + mutació suau + (cam = torçat)
aderyn gyddfgam (ocell) engaliador
:_______________________________.
..2 cam, camau [KAM, KA me] substantiu masculí
1
pas;
o
gam i gam [o GAM i GAM] (adv) de pas en pas
ni + rhoi cam o'i le no
equivocar-se ("no posar un pas (fora) del seu lloc")
cymryd cam ffôl fer alguna cosa
estúpida (“agafar (un) pas imprudent”)
:_______________________________.
camadeg [ka MA deg] substantiu
femení
1 moment inoportu
:_______________________________.
Camarch [ ka -markh]
1 Afon Camarch (SN9521) =
riu del districte de Brycheiniog a la comarca de Powys
Llangamarch (SN9347) poble al marge
d’aquest riu (“l’) església (al marge del riu) Camarch”)
ETIMOLOGIA: Camarch < Camfarch (“(el riu / rierol) sinuós (de
nom) March”)
(cam = sinuós, tort) + mutació suau
+ (March = nom de rierol,
literalment “cavall”)
:_______________________________.
camddeall [kam DHI alh] (verb)
1 malentendre
:_______________________________.
camddehongli [ kam-dhe- hong-li] verb
1
malinterpretar
Yr oedd e wedi camddehongli cymeriad Mrs
Jones. Benyw feleisus oedd hi yn y bôn
Havia malinterpretat el caràcter de la Senyora Jones. Bàsicament era una dona
malvolent
ETIMOLOGIA: (cam = mal) + mutació
suau + ( dehonglu = interpretar )
:_______________________________.
camddehongliad [ kam-dje- hongl -yad] substantiu masculí
PLURAL camddehongliadau
[ kam-dhe-hongl- yâ -de]
1 mala interpretació
ETIMOLOGIA: (camddehongl-, arrel de camddehonglu = malintepretar) + (-i-ad sufix per formar substantius)
:_______________________________.
cam-drin [kam
DRIIN] (verb)
1 abusar
2 (substantiu) abús
cam-drin rhywiol abús sexual
:_______________________________.
camdriniaeth [kam
DRIN yeth] substantiu femení
1 abús
2 camdriniaeth rywiol
abús sexual
:_______________________________.
cámera [ ka -me-ra] substantiu masculí
PLURAL camerâu [
ka-me- rai ]
1 màquina fotogràfica per fer fotos
1 màquina fotogràfica per fer imatges de TV
Fe fydd y camerâu teledu yn ffilmio'r
digwyddiadau
Les càmeres de televisió filmaran els successos
ETIMOLOGIA: anglès camera < llatí
(= cambra; volta) < grec kamara
:_______________________________.
camerw [ kam- e -ru] substantiu femení
1 acre torçada
Aquest és aparentment (és a dir, sense haver estudiat la història d’aquest nom)
l’origen del nom de carrer Y Gamer
de Glynceiriog (comarca de Dinbych).
En noms de camps, on erw és
l’element final d’una paraula composta, la -w
final sovint es perd pumer < pum erw (cinc acres), wyther < wyth erw (vuit acres), etc
ETIMOLOGIA: (cam = torçat) + (erw = acre)
:_______________________________.
camesbonio [ kam-e-spon-yo] verb
1 explicar malament
Pentrecythraul - Mae llawer wedi
camesbonio enw'r pentre hwn
Pentrecythraul - hi ha molta gent que han explicar malament el nom d'aquest
poble
ETIMOLOGIA: (cam = mal) + (esbonio = explicar)
:_______________________________.
camesgoriad [ kam-es- for -yad] substantiu masculí
PLURAL camesgoriadau [ kam-es-gor-yâ-de]
1 avortament (espontani)
ETIMOLOGIA: (cam = mal) + (esgoriad = part)
:_______________________________.
camfa [ kam -va] substantiu femení
PLURAL camféydd,
camfâu [ kam-veidh, kam-vâi]
1 escala = escala per a passar una tanca
1 dal rhywun ar y gamfa agafar algü amb les mans
a la massa (“agafar algú sobre l’escala, a l’act de anar per
l’escala”)
cael eich dal ar y gamfa queda amb
el cul enlaire
2 (Gal·les del Sud-oest) canfa
canyadissa per tancar un forat en una tanca o pared d'un camp
3 (comarca de Ceredigion) escullera
4 fe awn ni dros y gamfa yna
pan ddown ni ati ho farem al seu temps, ho farem quan ens toqui, no val la
pena imaginar problemes que possiblement no arribaran mai ('anem a través de
aquella escala (per passar la tanca) quan hi arribarem')
[ve aun ni dros ø gam-va ø-na pan dhoun ni a ti]
ETIMOLOGIA: (cam = pas) + (-fa, sufix = lloc)
NOTA: Col·loquialment també hi ha un canvi [v] > [dh] - camfa > camdda
:_______________________________.
camfa dro [ kam-va droo ] substantiu femení
PLURAL camféydd
tro [ cam-veidh troo ]
1 torniquet
ETIMOLOGIA: (camfa = escala) +
mutació suau + (tro = gira)
:_______________________________.
camfaethiad [kam-veith-yad] substantiu masculí
1 malnutrició
ETIMOLOGIA: (camfaeth-, arrel de camfaethu = alimentar malament) + (-iad= sufix per formar substantius)
:_______________________________.
camfaethu [kam-vei-thi] verb
1 alimentar malament
ETIMOLOGIA: (cam = incorrecte, mal)
+ mutació suau + (maethu = nodrir,
alimentar)
:_______________________________.
camgaslgiad%%% [ kam- gas -glyad] m
PLURAL camglasgiadau
[ kam-gas-glâ -de]
1
erroneous conclusion
tynnu camgasgliad oddiwrth falsely
conclude from (something), draw a false conclusion
TES- Y COFIANT A PHREGETHAU Y DIWEDDAR BARCH. DAVID JAMES LLANEURWG (g. 24 Hydref 1836, m. 30 Tachwedd 1889) GAN Y PARCHEDIGION
THOMAS REES, D.D., Merthyr A D. M. PHILLIPS,
TYLORSTOWN. 1896 t166 Ond rhag i neb dynu camgasgliad oddiwrth yr athrawiaeth o feddeuant, TES-Z
ETIMOLOGIA: (cam = mal) + mutació
suau + ( casliad = conclusió)
:_______________________________.
camgydweddiad [ kam-gød- wedh -yad] substantiu masculí
PLURAL camgydweddiadau
[ kam-gød-wedd- yâ -de]
1 mala analogia
ETIMOLOGIA: (cam = mal) + mutació
suau + ( cydweddiad = analogia))
:_______________________________.
camgyfieithiad [ kam-gøv- yeith -yad] substantiu masculí
PLURAL camgyfieithiadau
[ kam-gøv-yeith- yâ -de]
1 mala traducció
ETIMOLOGIA: (camgyfieith-, arrel de camgyfieithu = traduir malament) + (-i-ad sufix per formar substantius)
:_______________________________.
camgyfieithu [ kam-gøv- yei -thi]
(verb amb objecte)
1 traduir malament
ETIMOLOGIA: (cam = mal) + mutació
suau + ( cyfieithu = traduir)
:_______________________________.
camgymeriad [kam-gø-mer-yad] substantiu masculí
PLURAL camgymeriadau
[kam-gø-mer-yâ-de]
1 error, errada, equivoc, equivocaió
camgymeriad dybryd error greu
Cred llawer y dyddiau hyn nad yw’r Beibl
a’i neges yn perthnasol iddynt. Camgymeriad mawr ydi hynny Molta gent creu que no els és adient aquests dies la
Bíblia i el seu missatge. És un gran error
2 gwneud camgymeriad rhwng
= confondre (“fer error entre”)
3 mewn camgymeriad per
error
ETIMOLOGIA: (camgymer-, arrel de camgymeryd, camgym’ryd = agafar
malament, fer un errar, equivocar-se) + (-iad
sufix per formar substantius)
:_______________________________.
camgymryd [kam-gøm-rid] verb
1 errar, equivocar-se
os nad ydw i'n camgymeryd si no
m’equivoco
2 camgymeryd A am B =
prendre A per B, confondre A amb B
Ildiodd y llu Ffrengig a laniodd ym
Mhen-caer, Sir Benfro yn 1797 ar ôl camgymeryd merched lleol yn eu sioliau
cochion a'u hetiau duon Cymreig am filwyr Seisnig
La força francesa que va desembarcar a Pen-caer a la comarca de Penfro a l’any
1797 es va rendir després de prendre les dones locals amb els seus xals
vermells i els seus barrets negres gal·lesos per soldats anglesos
ETIMOLOGIA: (cam = mal)) + mutació
suau + (cymryd = prendre). Aparament
calçat de l’anglès mistake (mis- prefix
= mal) + (take = agafar)
NOTA: També: camgymeryd [kam-gømê-rid]
:_______________________________.
Camlan
[kam -lan] substantiu femení
1 SH7024 Afon Camlan
= riu de Meirionnydd
2 SH8511 localitat de Mallwyd, Meirionnydd
3 lloc de la mort d’en Artur segons la tradició – la locació
d’aquest és una incògnita. En un “triawd” (estrofa que recorda tres
esdeveniments, tres observacions o tres dites) parla de les tres batalles sense
raó de l’illa de (la Gran) Bretanya (Tri Ofergad Ynys Prydain):
a Chamlan a ddigwyddodd oherwydd cweryl
rhwng Gwenhwyfar a Gwenhwyfach
i Camlan que va passar a causa d’una disputa entre Gwenhwyfar a Gwenhwyfach
4 camlan obsolet
batalla intensa. El nom Camlan de
l’expressió Cad Gamlan (la batalla
de Camlan) fet servir com un substantiu comú
5 comarca de Ceredigion cadgamlan
(1) soroll, fressa; (2) lloc sorollós. L’expressió Cad Gamlan (la batalla de Camlan) fet servir com un substantiu comú
ETIMOLOGIA: Aparantment “marge (de riu) corbat” (cam = corb, corbat) + mutació suau + (glan = marge de riu)
:_______________________________.
camog [ ka -mog] substantiu femení
PLURAL camogau [
ka- mô -ge]
1 botó d’una roda
2 Llys y Gamog lloc de la
ciutat de Dinbych (“cort del botó”)
3 curvatura; arc, paràbola
4 pal de ‘bando’ (joc antic semblant al hoquei)
ETIMOLOGIA: (cam = tort) + (-og sufix per formar adjectius)
cf irlandès camóg (= pal tort)
:_______________________________.
1 camp, campiau [KAMP,
KAMP ye] substantiu masculí
1 proesa
pencampwr [pen KAM pur] campió
(“principal + ell que fa proeses”)
2 Campau Gwyr Rhufain
Gesta Romanorum
:_______________________________.
2 camp, campiau [KAMP, KAMP ye]
substantiu masculí
1 encampament
:_______________________________.
3 camp [KAMP] substantiu masculí
1 desert (gal·lès de la Patagonia) (del
castellà CAMPO). També: Y Paith
:_______________________________.
campfa, campféydd [KAMP va, kamp
VEIDH] substantiu femení
1 gimnasi ("proesa-lloc")
:_______________________________.
campwaith, campweithiau [KAMP waith,
kamp WEITH ye] substantiu femení
1 obra mestra ("proesa-obra")
:_______________________________.
campws, campysau [KAM pus, kam PØ
se] substantiu masculí
1 campus
:_______________________________.
camu [KA mi] (verb)
1 anar (a passos)
2
carreg gamu, plural cerrig camu una pedra que forma part
d’una sèria de perdres a un pas de distància l’una de l’altra col.locades un
rierol o pantà per on s’hi pot creuar
:_______________________________.
camweddwr [ cam-wê-dhur] substantiu masculí
PLURAL camweddwyr
[ cam-wedh-wir]
1 malfactor
ETIMOLOGIA: (camwedd = injustícia) +
(-wr, sufix = home)
:_______________________________.
camystumio [kam-ø- stim -yo] v
1 (fusta) (verb amb objecte) guerxar, (verb sense objecte)
guerxar-se
2 (verb amb objecte) deformar,
(verb sense objecte) deformar-se
ETIMOLOGIA: (cam = mal) + (ystumio = deformar)
:_______________________________.
camystyr [ kam- ø -stir] substantiu masculí
PLURAL camystyron
[ kam-ø- stø -ron] 1
sentit equívoc;
Camystyr yw hwn a roes y geiriadurwr
William Owen-Pughe i'r gair
Aquest és un sentit equívoc que el lexicògraf William Owen-Pughe va donar a la
paraula
ETIMOLOGIA: (cam = mal) + (ystyr = sentit)
:_______________________________.
can [ kan ] adjectiu
(Gal·les del Sud-est)
1 bara can pa blanc
Nom masculí:
2 farina blanca
3 farina en general
4 (Gal·les del Sud-est) can
garw germen del blat
ETIMOLOGIA: gal.lès can < cann < britànic < *kand-
De la mateixa arrel britànica: còrnic kann
= claror, bretó kann-loar = llum de
la lluna
De la mateixa arrel indoeuropea: llatí candere
= brillar, grec kandaros
VEGEU: bara can, canwyn
:_______________________________.
can- [
kan ]
1 forma original de la preposició gan (= amb)
(en gal.lès mnodern, moltes preposicions senzilles ténen la mutació suau – gwar > war (gal.lès modern ar,
amb la pèrdua de la “w” inicial), gwrth
> wrth (= al costat de); algunes
encara ténen les dues formes en ús general - tan / dan (= dota), tros /
dros (= a través), trwy / drwy
(pel mig de)
La forma can es veu amb mutació
aspirada després de la conjuncció a
(= i) en gal.lès literari a chan...
(i amb)
2 prefix (no-productiu) = amb, després
..1/ canfod (= percebre)
..2/ canllaw (= passamà, barana)
..3/ canlyn (= seguir)
..4/ canmol (= lloar)
..5/ cennad substantiu femení permís
cennad < cannad
(can- = amb) + (gad- = arrel de gadael =
deixar; influència de cennad =
missatger )
..6/ cynhorthwy (= ajut)
ETIMOLOGIA: britànic *kant-
:_______________________________.
cân, caneuon [kaan,
ka NEI on] substantiu femení
1 cançó
- cân roc, caneuon roc [kaan ROK, ka
NEI on ROK] substantiu femení
1 cançó de roc
:_______________________________.
cánabis [ka-nø-bis]
substantiu masculí
1 cànabis
ystor cánabis resina de cànabis, de
les fulles seques i les flors
resin cánabis resina de cànabis, de
les fulles seques i les flors
cyffuriau cyfreithiol fel álcohol a
thybaco, a rhai anhgyfreithlon fel écstasi a chanabis
drogues legals com l'alcohol i el tabac, i unes d'illegals com el l'ècstasi i
el cànabis
ETIMOLOGIA: anglès cannabis <
grec kannabis
:_______________________________.
caneri, caneris [ka
1 canari
:_______________________________.
canfasio [kan VA sho] (verb)
1 sol·licitar el vot
(anar de cas en casa abans d’una elecció)
:_______________________________.
canfod [KAN vod] (verb)
1 percebre
2 canfod tir cyffredin cercar coses en comú (“descobrir terra comuna”)
3 veure
cyn belled ag y gall y llygad ganfod i
bob cyfeiriad tot el que abasta la vista a tots els costats
4 esbrinar
ceiso canfod intentar veure,
intentar esbrinar qui és…
5 reconèixer
6 detectar
7 assabentar-se de
ETIMOLOGIA: gal.lès (can- = amb) +
mutació suau + (bod = ser) <
britànic
De la mateixa arrel britànica: bretó kavout
(= trobar)
:_______________________________.
cangarw, cangarwod [kang ga RUU, kang ga RUU od] substantiu
masculí
1 cangur (animal)
:_______________________________.
cangen, canghennau [KA ngen, ka NGHE ne] substantiu femení
1 branca;
2 oficina de banc
3
noia O
cais fy nghangen gu O cerca la
meva estimada noia (da la cançó popular A
Ei Di'r Deryn Du?”Aniràs merla (de part meva com a missatgera a la meva
estoimada)?”
(Gal·les del Nord-oest) barjaula
:_______________________________.
cangen las [ ka-ngen laas ] substantiu masculí
PLURAL canghennau las
/ canghennau gleision [ ka-nghe-ne glaas / glei-shon]
1 (Thymallus thymallus) timal
ETIMOLOGIA: (cangen =
branca) + mutació suau + (glas =
verd)
delw 6911
:_______________________________.
canghellor, cangellorion [ka NGHE lhor, ka nge LHOR yon]
substantiu masculí
1 canceller
:_______________________________.
caniatâd [ka ni a TAAD] substantiu masculí
1 permissió
:_______________________________.
caniatáu [ka ni a TAI] (verb)
1 permetre
:_______________________________.
canllyn [
kan -lhin]
1 (A la zona de Maldwyn (comarca de Powys) i la zona veïna de
Ceredigion septentrional) acompanyar. Vegeu: canlyn
:_______________________________.
canlyn [KAN lin] (verb)
1 seguir
2 taflu arian da i ganlyn
arian drwg seguir invertint diners en un negoci ruïnós (“llençar bon diner
a seguir diner dolent”)
1 Dyna ganpunt arall i ganlyn
y gwynt (de diners gastats o malgastats)
Són cent lliures més malgastats / perduts / llençats (“Vet allà cent lliures
més a seguir el vent”)
NOTA: Al nord. també amb la pèrdua de la ‘n’ – ca’lyn / calyn;
A la zona de Maldwyn (comarca de Powys) i la zona veïna de Ceredigion septentrional
canllyn
:_______________________________.
canlyniad, canlyniadau [kan LØN yad, kan løn YA de] substantiu masculí
1 resultat; consequència
2
bod o ganlyniad i ser resultat de
3 cymal canlyniad
clàusula consecutiva
:_______________________________.
canmlwyddiant [ kan-mluidh-yant] substantiu masculí
PLURAL canmlwyddiannau
[ kan-mluidh-ya-ne]
1 centenari, centè aniversari
cyfrol a gyhoeddwyd yn 1991 i ddathlu
canmlwyddiant geni Kate Roberts
un llibre que va ser publicat el 1991 per celebrar el centè aniversari del
nèixement de Kate Roberts
2 hanner canmlwyddiant
cinquantè aniversari
ETIMOLOGIA: (canmlwydd = cent anys
d'edat) + (-iant = sufix)
:_______________________________.
canmol [KAN mol] (verb)
1 lloar
:_______________________________.
canmoliaeth [kan MOL yeth]
substantiu femení
1 lloança
:_______________________________.
Canna [ ka -na
1 Nant Canna rierol de Caer-dydd. Avui en dia el rieol no
existeix però el nom sobreviu com a nom de dsitricte de Caer-dydd, Pontcanna
(pont a través del rierol Canna), i en Treganna, (‘masia (de) Canna)
aparentment un nom modern imitant Pontcanna i utilitzat com a equivalent
de l’anglès Canton (nom d’un districte del costa) (Canna + anglès antic
“tûn” = masia). Antigament el nom gal·lès era Cantwn, una forma del nom
anglès -Z
2 Nantcanna, nom de carrer del poblet de Tre-os (comarca de
Bro Morgannwg)
La Guia de Carrers de l’Ordnance Survey (1995) té ‘Nant Canna’ com el nom del
carrer i ‘Nant Ganna’ com el nom del rierol (al mapa del 1880 indicat mab nom
anglès ‘Llanganna Brook’ ) que va del poblet de Llan-gan per Tre-os i cau al
riu Ewenni
ETIMOLOGIA: (1) (Caer-dydd) desconegut. Possiblement basat en l’adjectiu can
(= blanc), com el rieiol de Merthyrtudful Cannaid (= blanc, brillant)
..2/ (Tre-os) Aparentment el nom del sant (Canna) de l’església de Llan-gan
(també coneguda com Llanganna)
:_______________________________.
cannoedd [KA nodh] (pl)
1 centenars; plural de "cant"
:_______________________________.
cannwyll, canhwyllau [KA nuilh, ka
NHUI lhe] substantiu femení
1 espelma
2 cannwyll corff [ka nuilh KORF]
substantiu femení
candela de la mort (a la nit, llum de la
combustió de gases de material en descomposició en basses o llacs; es creia que
era un presagi de la mort d’un veí o familiar)
3 cannwyll dân, canhwyllau tân [ka nuilh DAAN, ka nhui lhe TAAN] substantiu
femení
candela romana
4 llosgi'r gannwyll yn ei
deupen esfreixurar-se, treure el fetge per la boca, treballar amb excès
(“cremar l’espelma en els seus dos caps
També: llosgi'r gannwyll yn y ddeupen ”)
5 llosgi’r gannwyll yn hwyr
treballar fins a altes hores de la matinada (“cremar tard l’espelma”)
:_______________________________.
cannydd [ka
-nidh] substantiu masculí
PLURAL canyddion
[ka-nødh-yon]
1 leixiu
ETIMOLOGIA: (cann-, arrel de cannu = posar en llexiu) + (-ydd sufix per formar substantius)
:_______________________________.
canol,
canolau [KA nol, ka NO le] substantiu masculí
1 mig (Sud-est: cenol) [KE nol]
- ar ganol [ar GA nol] (prep)
2 al mig de (acció)
- Canol Caer-dydd [KA nol kair
DIIDH] substantiu masculí
3 Caer-dydd Central (zona de la capital)
- canol y dre [KA nol ø DREE]
substantiu femení
4 el centre de la ciutat
- ynghanol [ø NGHA nol] (prep)
5 al mig de
6 bys canol dit del mig (“dit
central”)
7 canolfys dit del mig
(“mig-dit”)
8 yn y canol union al
bell mig
yng nghanol union (rhywbeth) en el
ple centre d’ (alguna cosa)
yn union yn y canol en el ple centre
yn union yng nghanol (rhywbeth) en
el ple centre d’ (alguna cosa)
9 yn ei chanol hi (“al
seu mig”)
Ryn ni yn ei chanol hi yn peinto’r ty^
Estem al mig de pintar la casa
10 Heol Ganol “carrer del mig”. Nom de carrer de
..a/ Bryn-mawr (comarca de Blaenau Gwent)
..b/ Caerffili
..c/ Nant-y-moel (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
..d/ Y Sarn (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
:_______________________________.
:_______________________________.
canolbarth [ka NOL barth] substantiu
masculí
1 regió central
- Canolbarth Cymru [ka NOL barth KØM
ri] substantiu masculí
1 Gal·les Central
- Y Canolbarth [ø ka NOL barth]
substantiu masculí
1 la Regió Central (de Gal·les)
:_______________________________.
canolbwyntio [ka nol BUINT yo]
(verb)
1 concentrar-se
_____________________________.
canolfan, canolfannau [ka NOL van,
ka nol VA ne] (fm)
1 centre
2 (empresa) seu social bod
â’ch canolfan yn... tenir la seu social a....
3 canolfan chwaraeon, canolfannau chwaraeon [ka NOL van khwa REI on, ka nol VA ne khwa REI on]
polisportiu
4 canolfan dydd, canolfannau dydd [ka NOL van DIIDH, ka nol VA ne DIIDH] substantiu femení
centre social dels avis / minusvàlids
5 canolfan hamdden, canolfannau hamdden [ka
NOL van HAM dhen, ka nol VA ne HAM dhen]
"centre d’esbarjo" (esports,
classes, club cine, etc)
6 base militar
canolfan fyddin = base militar
canolfan lynges = base naval
:_______________________________.
canolfan iechyd
[ka- nol-van ye -khid] substantiu femení
PLURAL canolfannau
iechyd [ka-nol- va-ne ye -khid]
1 ambulatori; ‘centre de la salut’, edifici on els metges que sserveixen
un poble o barri tenen els seus consultoris i oficines
ETIMOLOGIA: “centre (de) salut” (canolfan
= centre) + (iechyd = salut)
:_______________________________.
canoliaethol [ka-nol- yeith -ol] adj;;
1 centralista = que està a favor de l’exercici del poder només per
una autoritat central
ETIMOLOGIA: (canoliaeth =
centralisme) + (-ol sufix per formar
adjectius)
:_______________________________.
canol-longwr [ka-nol- lo -ngur] substantiu masculí
PLURAL canol-longwyr
[ka-nol- long -wir]
1 oficial entre un cadet i un sos-lloctinent
ETIMOLOGIA: (canol = mig) + mutació
suau + (llongwr = mariner)
:_______________________________.
canoloesol [ka nol oi sol] adjectiu
1 medieval
ffug-ganoloesol pseudo-medieval
ETIMOLOGIA: (canoloes- < canoloesoedd = Edat Mitjana) + (-ol, sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
canolog [ka NO log] (adjectiu)
1 central
:_______________________________.
canolwr, canolwyr [ka NO lur, ka NOL
wir] substantiu masculí
1 àrbitre
:_______________________________.
canon, canonau [KA
non, ka NO ne] substantiu masculí
1 canó
pelen canon PLURAL pelenni canon bala de canó
:_______________________________.
canran, canrannau [
1 percentatge ("cant" = cent + "rhan" = part)
:_______________________________.
canrif, canrifoedd [
1 segle
:_______________________________.
canser, canserau [KAN ser, kan SE re] substantiu masculí
1 càncer
- canser y croen [KAN ser ø KROIN]
substantiu masculí
1 càncel de la pell
:_______________________________.
cant [KANT] substantiu masculí
1 cent
2 centenar
3 gant y cant cent per cent
Rw i’n cytuno gant y cant â John Evans
Estic d’acord cent per cent amb en John Evans
4 Mae un gair cystal â chant imi He
copsat la insunuació (“una paraula és tan bona com cent a mi”)
:_______________________________.
cantor [ kan
-tor] substantiu masculí
PLURAL cantorion
[ kan-tor-yon ]
1 cantant
Salmau 68:25 Y cantorion a aethant o'r
blaen, a'r cerddorion ar ôl; yn eu mysg yr oedd y llancesau yn canu tympanau
Psalm 68:25 ·····
2 cantant = membre d'una coral
3 (en noms de corals)
Cantorion Teifi "el cantants
(del riu) Teifi"
4 (Història) Cantor
Antigament a la catedral de Tyddewi, cap de del capítol (cos administratiu dels
canonges d'una catedral), després subsituit per el deon (degà)
5 prif gantor xantre, un
que dirigeix els assistents en un església al cantar
ETIMOLOGIA: del llatí cantor, primer
exemple en gal·lès al segle 14 < canere
(= cantar)
NOTA: també hi ha una forma cantwr
al període modern, amb l'influència del sufix -wr (home)
:_______________________________.
cantores [ kan-tô-res ] substantiu femení
PLURAL cantoresau
[ kan-to-rê-se]
1 cantant (dona)
Pregethwyr 2:8 Mi a bentyrrais i mi hefyd
arian ac aur, a thrysor pennaf brehinoedd a thaleithiau; mi a ddarperais i mi
gantorion a chantoresau, a phob rhyw offer cerdd, difyrrwch meibion dynion
Ecclesiastes 2:8 ·····.
ETIMOLOGIA: (cantor = cantant) + (-es, sufix per formar substantius
femenins)
:_______________________________.
cantorion [ kan-tor-yon]
1 forma plural de cantor
= cantant
:_______________________________.
cantref [kan
-tre] substantiu masculí
PLURAL cantrefi
[kan- trê -vi]
1 antiga demarcació administrativa
Alguns noms de kàntrevs ecara es veuen a la toponímia com a afegits de noms de
poble
..1/ Betws yn Rhos - '(el lloc
anomenat) Betws (que és) en (el kàntrev de) Rhos',
(betws = església)
..2/ Betws Cedewain SO/1296 '(el
lloc anomenat) Betws (que és en el kàntrev de) Cedewain',
..3/ Caernarfon (Caer yn Arfon) -
Caer en (el kàntrev d’) Arfon), etc.
(Caer = fortalesa romana)
..4/ Castellnewydd Emlyn SO/1296
'(el lloc anomenat) Castellnewydd (que és en el kàntrev de) Emlyn’, (Castellnewydd
= castell nou)
..5/ Llanfechain, SJ1820
anteriorment Llanarmon ym Mechain
('(el lloc anomenat) Llanarmon (que és) en (el kàntrev de) Mechain'),
(Llanarmon = església de Garmon)
..6/ Llanfair Caereinion ('(el lloc
anomenat) Llanfair (que és en el kàntrev de) Caereinion'),
(Llanfair = església de Mary)
(7) Llanfair ym Muallt (anteriorment
Llanfair ym Muellt) ('(el lloc anomenat) Llanfair (que és) en (el kàntrev de)
Buellt'), (en anglès ‘Builth’, una imitació of ‘Buellt’; avui en dia el nom
complet en anglès és ‘Builth Wells’ (= fonts de Builth) per indicar que és un
balneari
(8) Llanrhaeadr ym Mochnant, ('(el
lloc anomenat) Llanrhaeadr (que és) en (el kàntrev de) Mochnant'),
(9) Llan-rhos, anteriorment Llanfair yn Rhos ('(el lloc anomenat)
Llanfair (que és) en (el kàntrev de) Rhos'),
(10) Llansanffráid yn Elfael (‘(el
lloc anomenat) Llansanffráid (que és) en (el kàntrev de) Elfael'
(Llansanffráid = església de Santa Bríd)
(11) Llansanffráid Gwynllw^g (‘(el
lloc anomenat) Llansanffráid (que és) en (el kàntrev de) Gwynllw^g (segons els anglesos ‘Saint Brides
Wentloog’) '
Pen Pumlumon Arwystli ‘el cim de la muntanya amb cinc cims que és en el
kàntrev de Arwystli’ (Pumlumon = cinc cims)
Penrhyn Gwyr (segons els anglesos
‘The Gower Peninsula’) (‘(la) península (del kàntrev de) Gwyr’)
Altres noms s’han restablerts
Ysgol Penweddig, institut de llengua
gal·lesa de la ciutat d’Aberystwyth
ETIMOLOGIA: ‘cent trêvs’, cent granges, àrea de cent masies (can, forma preconsonantal de cant = cent) + (tref = vivenda, casa, masia)
- Cantref
Bychan [KAN tre BØ khan] substantiu
femení
1 nom de divisió medieval: ’centenar’
petit
- Cantref Mawr [KAN tre MAUR]
substantiu femení
1 nom de divisió medieval: ’centenar’
gran
- Cantref Selyf [KAN tre SE liv]
substantiu femení
1 nom de divisió medieval: ’centenar’ de
Salamó
- Cantre’r Gwaelod [KAN trer GWEI
lod] substantiu femení
1 ’centenar’ (sub-comarca) mítica sota el
mar a la badia davant la comarca de Ceredigion
:_______________________________.
canu [KA ni] (verb)
1 cantar
2 Mae eisiau aderyn lân i
ganu no critiqueu els defectes d’altri quan vos també els teniu (“hi ha
necessitat d’un ocell net per cantar”)
3 Roedd ei ben yn canu Va
veure les estrelles (“el seu cap cantava”)
4 (campana / timbre) fer sonar = fer emetre un so
Mae rhywun yn canu'r gloch Algú
truca a la porta (“algú fa sonar el timbre”)
canu clychau’r Calan repicar les campanes per festejar el cap d’any
:_______________________________.
canu’n iach i [KA nin YAAKH] ()
acomiadar-se de ("cantar ‘[que vagi] en salut’ a")
:_______________________________.
canwr, canwyr [KA nur,
1 cantant
:_______________________________.
cap, capiau [KAP, KAP ye] substantiu
masculí
1 gorra
:_______________________________.
capel, capeli [KA pel, ka PE li] substantiu masculí
1 capel·la
2 Tywynycapel SH2578 localitat de la comarca de Môn
Nom anglès: Trearddur Bay
(“(les) dunes (de) la capella”) (tywyn
= dunes) + (y article definit) + (capel = capella)
:_______________________________.
capelaidd [ ka- pe-ledh ] adj
1 de capella noconformista
ETIMOLOGIA: (capel = capella) + (-aidd sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
capel anwes [ka-pel an -wes] substantiu masculí
PLURAL capeli
anwes [ka-pê-li an-wes]
1 església pels parroquians que no poden assistir a l'església
principal que queda massa lluny
:_______________________________.
Capel Carreg [ ka-pel ka-reg]
1 (1)
“In 1804 this Union Society (The First Welsh Congregational Society of the Town
of
..2/ nom d’una església a prop de Remsen, Estat de Nova York
“The Calvinistic Methodists established the following churches. In 1828 a
church was established known as Pen-y-graig on the road from Remsen to
Boonville, three miles from Remsen village in the town of
ETIMOLOGIA: ‘(la) capella (de) pedra’ (capel
= capella) + (carreg = pedra)
:_______________________________.
Capel Coch [ø ka-pel kookh ]
1 nom d’una església de Steuben, Estat de Nova York
“In these ways were the churches weakened and had we their records we might
expect a constant falling-off in the membership. Many of them had to combine
for strength. The Baptist Church of Remsen was the successor to that group
which had left Capel Isel, the
The Baptists also were scattering their churches through this district, though
not in such large numbers. Capel Isel, their first church, was built in Steuben
about a mile and a half west of Remsen village. But it was super-Calvinistic
and those who leaned more toward the Arminian views soon became dissatisfied,
broke away from the old church and established Capel Coch (
(The Welsh in
ETIMOLOGIA: “y capel coch” ‘(la) capella vermella’ (y = article definit) + (capel
= capella) + (coch = vermell)
:_______________________________.
Capel Coed y Mynach [ ka-pel koid ø mø-nakh]
1 SO3402 poblet 4km al nordoest de Brynbuga (comarca de Mynwy) Nom
anglès: Monkswood
ETIMOLOGIA: ‘(la) capella (de) Coed y Mynach’ (capel = capella). Coed y
Mynach és ‘(el) bosc (de)l monjo’.
:_______________________________.
capel Cymraeg [ ka-pel køm- raig ] substantiu masculí
PLURAL capeli
Cymraeg [ ka-pê-li køm-râig]
1 capella no-conformista on la llengua ofical és el gal·lès
ETIMOLOGIA: (capel = capella) + (Cymraeg = gal·lès)
:_______________________________.
Capeldewi [
ka-pel deu -i]
1 (SN6382) localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del
Sud-oest, 5km a l’est d’Aberystwyth
2 (SN4542) localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del
Sud-oest, 4km al nordest de Llandysul
3 (SN4720) localitat de la comarca de Caerfyrddin, Gal·les del
Sud-oest, 6km a l’est de Caerfyrddin
ETIMOLOGIA: ‘(la) capella (de) (sant) David’ (capel = capella) + (Dewi
= David)
:_______________________________.
capel gorffwys [ ka-pel gor-fuis] substantiu masculí
PLURAL capeli
gorffwys [ ka- pe –li gor-fuis]
1 capella ardent
ETIMOLOGIA: ‘capella (de) descans’ (capel
= capella) + (gorffwys = descansar)
:_______________________________.
Capel Isel [ ka-pel i-sel]
1 nom d’una església i d’una zona de Steuben, Estat de Nova York
“The Baptists were a little behind the others in organizing their church. Beginning
about 1800, Morgan Williams had preached to them occasionally in different
places, and upon the arrival of Rev. Richard Jones from
ETIMOLOGIA: ‘(l’)esglèsia baixa’ (capel
= església) + (isel = baix)
:_______________________________.
Capel Nant [ ka-pel
nant ]
1 nom d’una església a prop de Remsen, Estat de Nova York
“The Calvinistic Methodists established the following churches. In 1828 a
church was established known as Pen-y-graig on the road from Remsen to
Boonville, three miles from Remsen village in the town of
ETIMOLOGIA: “capel y nant” ‘(l’)esglèsia (del) rierol’ (capel = església) + (y =
article definit) + (nant = rierol)
:_______________________________.
capel Pab [ ka-pel paab ] substantiu masculí
(Gal·les del Nord)
1 esglèsia catòlica
ETIMOLOGIA: capella (de) Papa (capel
= capella) + (Pab = Papa)
:_______________________________.
caplan, caplaniaid [KA plan, ka PLAN yed] substantiu masculí
1 capellà
:_______________________________.
caplaniaeth [ka PLAN yeth]
substantiu femení
1 capellania
:_______________________________.
car, ceir [KAR, KEIR] substantiu
masculí
1 otxe
car cefn codi [kar KE ven KO di] cotxe
‘hatchback’ ("cotxe (de) (porta de) darrere (de) pujar")
car heddlu, ceir heddlu [kar HEDH
li, keir HEDH li] cotxe de policia
2 golchfa geir, golchfeydd ceir tren de rentat
3 drych car retrovisor interior o exterior
:_______________________________.
Caradog [ka RA dog] substantiu masculí
1 nom d’home [
:_______________________________.
cárafan [ ka
–ra-van] substantiu masculí
PLURAL carafanau,
cárafans [ ka-ra-vâ-ne, ka-ra-vans ]
1 caravana = conjunt de mercaders o pelegrins viatjant junts per
seguretat,
2 caravana = casa sobre rodes de gitano
3 caravana, remolc – vehicle de vacances, arrossegat per un cotxe
4 caravana, remolc = casa en un parc de caravanes
ETIMOLOGIA: anglès caravan <
italià caravana < pers karwan
NOTA: També carafán [ka-ra-van]
Col.loquialment carifán [ka-ra-van],
North Wales – ciarifán [kya-ra-van], ciari [kya-ri]
:_______________________________.
carafanio [ ka-ra-van-yo]
1 anar de vacances en una caravana (vehicle de vacances, arrossegat
per un cotxe)
ETIMOLOGIA: (cárafan = caravana) + (-io sufix per formar verbs)
:_______________________________.
carafanwr [ ka-ra-va-nur] substantiu masculí
PLURAL carafanwyr
[ ka-ra-van-wir]
1 persona que fa vacances amb caravana
ETIMOLOGIA: (cárafan- = caravana) +
(-wr sufix = home)
:_______________________________.
caráff [ ka-
raf ]substantiu masculíPLURAL caraffau [ka-râ-fe]
1 garrafa = mena d’ampolla de vidre
ETIMOLOGIA: anglès < francès < italià < castellà garrafa < àrab gharrâfa
(= vaixell per beure)
:_______________________________.
cárbwncl [ kar –bun-køl] substantiu masculí
PLURAL carbynclau [ kar-bøn-kle]
1 carboncle, rubí
Diarhebion 31:10 Pwy a fedr gael gwraig rinweddol? gwerthfawrocach yw hi
na’r carbuncl
Proverbis 31:10 ...
2 carboncle = infecció de la pell
ETIMOLOGIA: anglès caarbuncle < llatí carbunculus < carbô
(= carbó)
:_______________________________.
carcas [kar
-kas] substantiu masculí
PLURAL carcasau
[kar-ka-se]
1 carcassa = cos d'animal mort
Nid oedd y cig yn cael ei rannu oddi
wrth yr esgyrn ond fod y carcas cyfan yn cael ei falu'n fân fel bod yr esgyrn
yn bowdr
La carn no se separava dels ossos i enlloc d'això la carcassa entera es molia
??a trossos molt petits com que els ossos eren una pols
2 cos humà (humorós o per menyspreuar)
hel dy garcas oddi yma! marxa
d'aquí!
Gal·les del Nord "recolleu la
teva carcassa"
ETIMOLOGIA: gal·lès carcas <
anglès carcase, carcass < francès
mitjà carcasse < italià carcassa, d'origin desconegut.
Subsitueix una forma anterior carkois
carquois = esquelet. (francè modern carcasse
= carcassa (= cos d'animal mort), cos d'un persona viva, esquelet o carcassa
d'una casa o vaixell)
:_______________________________.
carchar, carcharau [KAR
khar, kar KHA re] substantiu masculí
1 presó
2 mynd â rhywun i’r carchar
portar algú a la presó
Aed ag ef i’r carchar Va ser portat
al presó
3 gwneud penyd yn y carchar
complir una condemna a la presó
4 tramgwydd yn dwyn cosb o garchar
infracció que pot ser castigat amb empresonament
:_______________________________.
carcharor [ kar- kha -ror] substantiu masculí
PLURAL carcharorion
[ kar-kha- ror -yon]
1 pres, reclús
2 Ynys y Carcharorion
illa de Bae Dulas (la badia de Dulas), Ynys Môn ("(l') illa (de)ls
presos")
3 cymryd yn garcharor fer
presoner ("agafar com presoner")
Fe'i cymerwyd yn garcharor gan y Japaneiaid
yn Singapore
va ser fet presoner pels japanesos a Singapore
ETIMOLOGIA: (carchar = presó) + (-or = sufix per formar substantius, del
llatí -ârius)
:_______________________________.
carcharores [ kar-kha- rô -res] substantiu masculí
PLURAL carcharoresau [ kar-kha-ro- re -se]
1 presa, reclus a
ETIMOLOGIA: (carcharor = pres) + (-es = sufix per formar substantius
fememins)
:_______________________________.
carcharor rhyfel [ kar- kha -ror hrø-vel] substantiu masculí
PLURAL carcharorion
rhyfel [ kar-kha- ror
-yon hrø-vel]
1 presoner de guerra
mae yno hen adeilad fu unwaith yn
fynachlog ac ar ôl hynny'n wersyll i garcharorion rhyfel
hi ha allà un antic edifici que una vegada era un monestir i després d'això un
camp per presoners de guerra
ETIMOLOGIA: (carchar = presó) + (rhyfel = guerra)
:_______________________________.
carcharu [ kar- kha -ri] verb
(verb amb objecte)
1 empresonar, tancar a la presó
2 (substantiu masculí) empresonament, detenció
ETIMOLOGIA: (carchar = presó) + (-u = sufix per formar verbs)
cf còrnic karghara = posar a la
presó
:_______________________________.
cardbord [ kard
-bord] m
1
cartó
ETIMOLOGIA: anglès cardboard (card = carta)
+ (board = tauló)
cf gal·lès hardbord < anglès hardboard
(=xapa de fusta premsada) (hard =
dur) + (board = tauló)
:_______________________________.
cardden [ kar -dhen] substantiu femení
PLURAL carddennau [ kar- dhê -ne]
1 fortalesa
Y Gardden “la fortalesa” topònim de
gal.les del Sud i del Nord-est
2 En noms de carrers
..a/ Gardden Rhiwabon (comarca de
Wrecsam)
..b/ There is a ”Gardden View”, Rhiwabon (comarca de Wrecsam) que
seria Tremygardden
/ Golwgygardden en gal.lès
..c/ There is a ”Gardden Road”, Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam) que
seria Ffordd y Gardden en gal.lès
..d/ Tremygardden (“la) vista (de) Y
Gardden”) Pen-y-cae (comarca
de Wrecsam) (“Trem
Y Gardden “)
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
carddenu [ kar-dhê-ni]
v
1 (Sud-est) carddenu rhywun i
wneud rhywbeth atreure / induir algú perque faci alguna cosa
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
Cardi [kar -di] substantiu masculí
PLURAL Cardis [kar -dis]
1 (motiu) persona de la comarca de Ceredigion
Fel llawer o'i gyd-Gardis... com
molts dels seus companys de Cardis
2 persona d'aquesta comarca vista coma una molt curosa dels diners,
que sort guanyant d'un pacte, que va amb molt compte amb les despeses
(suposadament el caràcter típic de la gent de Ceredigion)
3 gwlad y Cardi 'la terra
del Cardi', la comarca de Ceredigion
Falle ma'r ffaith bo fi wedi cal yn magu
yng ngwlad y Cardi yw e
potser és perquè vaig créixer a la terra dels Cardis
4 (obsolet) Al sud-est de Gal·les, algú de pagès que havia vingut a
treballar a les valles industrials – no eren de la necessàriament de la comarca
de Ceredigion
Pan ddaeth Idris Howell i weithfeydd
Morgannwg gyntaf erioed, nid heb deimladau go gymysglyd y dechreuodd ar ei
wasanaeth fel groser yn Siopy Wlad mewn pentref bywiog yng nghyffiniau
Pont-y-pridd... Daeth rhai
cwsmeriaid i’r siop, a theimlai beth anhawster wrth ymdrechu deall iaith ac
anghenion rhai o honynt.
“Cardi ych chi, sbo,” ebai un o weithwyr y nos wrtho, pan ar ymweliad â’r siop
i gael wns o ddybaco main,
“Nage, nid Cardi: o shir Ga’r wy’ i’n dod,” ebai Idris.
“Ia, ia; ond Cardis yw pawb sy’n dod o’r parth ‘na: ma’ch iaith chi bob ifflyn
y’n gwed taw Cardi ych chi. Ond fe ddewch chi, machgen i, mhen spel, ishta un o
honom ni. Mae popeth yn cymryd amser i dyddu, ishta gwetws yr iâr wrth y cyw.
Quan Idris Howell va venir per primera
vegada a les Fàbriques (les valls industrialitzadeds) de Morgannwg, no va ser
sense sensacions bastant confoses que va començar el seu servei a la Botiga del
País en un poble vivaç als voltants de Pont-y-pridd... Alguns clients van
entrar en la botiga, hi va sentir alguna dificultat intentant entendre el tipus
de gal.lès (“la llengua”) i les ncessitats d’alguns d’ells.
“Sou Cardi, veig,” li va dir un dels treballors del torn de nit, quan visitava
la botiga per comprar una unça de tabac fi,
“No, no sóc Cardi: sóc de Shir Ga’r (el comptat de Caerfyrddin),” va dir Idris.
“Sí, sí; però tothom d’aquell a zona és Cardi (“Cardis són tothom que vé
d’aquella zona”): la vostra manera de parlar en cada aspecte (“la vostra
llengua cada fragment”) diu que sou Cardi. Però després d’una estona, fill meu,
sereu exactament com nosaltres. Tot necessita el seu temps a créixer, com va
dir la gallina al pollastre.
(ortografia retocada) Mwyar Duon / D James (Defynnog) The Welsh Leader 25 05
1906
Cf a Argentina, els castellans són ‘gallegos’, tot i no ser de Galícia; en
gal.lès, els anglesos són Saeson (saxons),
tot i que quan el poble germànic majoritari d l’illa de la Gran Bretanya era
els angles
ETIMOLOGIA: Cardi, escurçament de Cardiganshire, fins el 1974 el nom
anglès d'aquesta comarca, quan va ser reintroduit el nom històric gal·lès - Ceredigion (origen de la forma anglesa
"Cardigan"
:_______________________________.
cardiau [KARD ye] (pl)
1 vegeu: cerdyn
:_______________________________.
cárdigan, cárdigans [KAR di gan, KAR
di gans] substantiu masculí
1 cardigan (d’un aristòcrata anglès Lord
Cardigan; la forma anglesa de la comarca gal·lesa Ceredigion)
:_______________________________.
cardod [KAR dod] substantiu masculí
1 caritat
byw ar gardod viure de caritat (“viure sobre
caritat”)
:_______________________________.
cardotyn, cardotwyr [kar DO tin, kar
DOT wir] substantiu masculí
1 captaire
:_______________________________.
caredig [ka RE dig] (adjectiu)
1 amable
Cofiwch fi yn garedig ato Doneu-li records
afectuosos de part meva
2
amable, disposat a ajudar
A fyddech mor garedig â llenwi’r
ffurflen amgaedig?
Em farieu el favor d’omplir aqyest
formulari? (“estarieu tan bo amb omplir...”)
:_______________________________.
caredigrwydd [ka re DI
gruidh] substantiu masculí
1 amabilitat
:_______________________________.
carej [ka-rej] substantiu femení
PLURAL cárejis [ka-re-jis]
1 vagó de tren
ETIMOLOGIA: anglès carriage <
francès septentrional antic carier
(= portar) < llatí tardà carricâre
(= portar amb carro) < llatí carrus
(= carro) < cèltic; cf gal·lès car
(= trineu) < britànic < cèltic
:_______________________________.
carejen [ka-re-jen] substantiu femení
PLURAL cárejis [ka-re-jis]
1 vagó de tren (Gal·les del Nord)
ETIMOLOGIA: (carej = vagó) + (-en sufix diminutiu)
:_______________________________.
caren [ kâ
-ren] substantiu femen-i o masculí
PLURAL carennod
[ ka- re -nod]
1 (Gal·les del Nord) dona vella
2 (Gal·les del Nord) caronya
drewi fel hen garen (“fer pudor com
vella caronya”)
3 (comarca de Caerfyrddin) animal escanyolit
4 (comarca de Caerfyrddin) expressió afectuosa per una nena petita
5 (comarca de Caerfyrddin) expressió contemptuosa per un brètol
ETIMOLOGIA: anglès caren, variant
dialectal de carrion (= caronya)
< francès < llatí tardà carônia
< llatí carô, carnis (= carn). En francès modern charogne (= caronya)
:_______________________________.
cares [ kâ-res]
substantiu femení
PLURAL caresau [ ka-re-se]
1 parent, dona de la mateixa família
Diarhebion 7:4 Dywed wrth ddoethineb, Fy chwaer wyt ti; galw ddeall yn
gares.”
Proverbs 7:4 .....
Job 42:11 Yna ei holl geraint, a’i holl
garesau, a phawb o’i gydnabod ef o’r blaen, a ddaethant ato, ac a fwytasant fwyd
gydag ef yn ei dy^, ac a gwynasant iddo, ac a’i cysurasant ef, am yr holl ddrwg
a ddygasai yr Arglwydd arno ef: a hwy a roddasant iddo bobo un ddarn o arian, a
phob un dlws o aur.
Job 42:11 ..... .
ETIMOLOGIA: (câr = parent (mascle)) + (-es sufix femení)
:_______________________________.
carfan,
carfanau [KAR van, kar VA ne] substantiu femení
1 grup, colla, facció
- carfan bwyso, carfanau pwyso [kar
van BUI so, kar VA ne PUI so] () grup de pressió
:_______________________________.
carfil [ kar
-vil] substantiu masculí
PLURAL carfilod
[ kar- vi -lod]
1 cavall de carro
2 animal maldestre
3 al districte de Dwyfor (comarca de Gwynedd) com un insult a les
percones
yr hen garfil main (“literalment “el
vell cavall sec”)
4 gavot?
carfil bach (Plautus alle) =
carfil mawr (Pinguinus impennis) =
(extinct des de mitjans del segle 19)
ETIMOLOGIA: (car = trineu ) +
mutació suau + ( mil = animal)
:_______________________________.
carfil bach [
kar-vil baakh ] substantiu masculí
PLURAL carfilod
bach [ kar-vi-lod baakh ]
1 (Plautus alle) =
ETIMOLOGIA: (carfil = gavot, cauet)
+ (bach = petit)
:_______________________________.
carfil mawr [
kar-vil maur ] substantiu masculí
PLURAL carfilod
mawr [ kar-vi-lod maur ]
1 (Pinguinus impennis) = (extinct des de mitjans del segle 19)
ETIMOLOGIA: (carfil = gavot, cauet)
+ (mawr = gran)
:_______________________________.
cariad [cariad] (mf) 1 substantiu masculí
1 amor (= emoció); amor
meu; amant; nuvi;
2 substantiu femení
3 amor meu; amant; núvia
4 cwlwm cariad “nus d’amants”, nus en una cinta que simbolitza
l’enllaç entre dos amants
Cariad Cwlwm nom de carrer de Y
Barri (comarca de Bro Morgannwg)
“nus (d’) amor” (cwlwm = nus) + (cariad = amor)
:_______________________________.
cariadus [kar YÂ
dis] (adjectiu)
1 amorós
golwg gariadus mirada amorosa
:_______________________________.
cario [KAR yo] (verb)
1 portar
2 cario mwg mewn hwilber
(“portar fum en un carretó”) intentar fer l’impossible
També: cario mwg mewn berfa (“portar
fum en un carretó”)
fel cario dw^r mewn shif (dir d’una tasca impossible) com portar
aigua en un sedàs
:_______________________________.
carisma [ ka- ri -sma] substantiu masculí
1 carisma = qualitat especial en una persoan que atreu als altres i
els inspira
Mae hi wedi'i mesmereiddio gan ei
garisma a'i rym
Ha esta capturat? per el seu carisma i la seva força
llipryn o Dori heb rithyn o garisma ar
ei gyfyl
Un nul·litat del partit conservador sense ni un pèl?? de carisma
Mae yna fwy o garisma mewn postyn lamp
na sydd gan Ms Jones
Hi ha més carisma en un pal del fanal que el que té Na Jones
2 (Cristianisme) carisma = un poder atorgat per Déu
ETIMOLOGIA: anglès charisma <
llatí ecclesiàstic < grec kharisma
< kharis (= gràcia)
:_______________________________.
carlamu [kar LA mi] (verb)
1 galopar (carw + llamu; carw = cérvol,
llamu = saltar)
:_______________________________.
carn, carnau [KARN, KAR-ne] substantiu masculí
1 peülla
2
yn gyrn, croen a charnau
completament (“banyes, pell i peülles”)
llyncu stori’n gyrn, croen a charnau
empassar-se la història (sense posar-la en dubte)
:_______________________________.
carn, carnau [KARN,
KAR-ne] substantiu femení
1 pila de pedres sobre una tomba
y garn la pila de pedres
:_______________________________.
Carn Ingli [karn-ING-li]
1 nom
de pluma de Joseph Hughes (1803-1863),
poeta, nascut
a Trefdraeth (comarca de Penfro)
Vegeu Hen Arweinwyr Eisteddfodau / Daniel Williams / Llyfrau Pawb 12 / 1944
:_______________________________.
carn- [
karn ] prefix
1 prinicipal; consumat
carn-butain puta incorrigible
carn-leidr lladre acabat
carn-fradwr traidor consumat
carn-filain bergant acabat
1 carbwl = maldestre
< carnbwl (carn = principal) + mutació suau + (pŵl dèbil; mus, despuntat)
rascally
carbwl < carnbwl
ETIMOLOGIA: at y carn “fins a
l’empunyadura” = fins al fons, fins al coll, fins als nassos; carn (empunyadura) < (peülla,
unglot)
:_______________________________.
carnau [ kar-ne]
1 munts de pedres; túmuls; forma plural de carn
Heol y Carnau street name in Caerffili
:_______________________________.
Carno
[ kar -no]
1 Afon Carno = riu del districte de Maldwyn
(comarca de Powys) SO 0193
2 SN 9696 localitat de Maldwyn, aprop de Caer-sws
3 una parròquia d'aquest indret
4 Twyncarno SO 1108
localitat de Rhymni (comarca de Caerffili) ‘turó del rierol anomenat Carno’ (twyn = turó) + (Carno nom de rierol)
ETIMOLOGIA: L’element principal del nom és probablament carn (= roca)
:_______________________________.
Carnwyllion [karn WILH yon] substantiu femení
1 topònim - divisió medieval del sud-oest
:_______________________________.
carp [ karp
] substantiu masculí
PLURAL carpiaid
[ karp-yed]
1 (Cyprinus
carpio) carpa
També: cerpyn (qv)
ETIMOLOGIA: gal.lès carp < anglès
carp, un adaptació de l’anglès carp < francès antic < gèrmanic
carped, carpedi [KAR
ped, kar PE di] substantiu masculí
1 catifa
:_______________________________.
carpiau [ karp-ye]
1 draps; plural de cerpyn =
drap
NOTA: Al sud carpau > carpe
:_______________________________.
carrai [ ka -re] substantiu femení
PLURAL careiau [
ka- rei-e ]
1 corretja
2 carrai esgid cordó de
sabata
3 (topònims) llenca = faixa llarga i estreta de terra (Gal·les del
Sud-est). La forma és carri amb i final (y Garri Wen, etc)
4 nom de marca d’orella d’ovella (tall llarg estret de la punta)
5 carrai chwip corda de
fuet
6 careio (verb)
7 careiog (adjectiu)
8 tira
tynnu yn gareiau estripar (“treure
en tires”)
9 ni + hidio carrai fotre’s-en
(“tenir una corretja en compte”)
Dw i ddim yn hidio carrai amdano se
m’en fot d’ell
ni + malio carrai fotre’s-en (“tenir
una corretja en compte”)
Dw i ddim yn hidio carrai amdano se
m’en fot d’ell
hawdd yw torri carrai hor ar groen gwr arall
ETIMOLOGIA: gal.lès carrai < *corrai < *correi < britànic ²korreg-
< llatí corrigia (= corretja,
cordó de calçat)
NOTA: Forma col.loquial del plural: careiau
> c’reiau > c’riau > crie / cria
:_______________________________.
Carrasius auratus
1
pysgodyn aur substantiu
masculí, pysgod aur
:_______________________________.
Carrasius carassius
1
byrbysgodyn substantiu
masculí, byrbysgod
:_______________________________.
carreg [ ka -reg] substantiu femení
PLURAL cerrig [
ke -rig]
1 pedra
cerrig mân codòls ("pedres
petites")
( Gal·les del Nord-oest) fel diawl dan
garreg dit d’una persona que sempre es queixa “com un diable sota una
pedra”
clochdar y cerrig (Ornitologia)
Saxicola torquata = bitxac comú (‘cloqueig / piuladissa de les pedres’)
2 pedra utilitzada com a ??projectil
taflu carreg (at) tirar una pedra a
Ioan 8:3 A'r ysgrifenyddion a'r
Phariseiad a ddygasant ato ef wraig, yr hon a ddaliesid mewn godineb... (Ioan 8:5) A Moses yn gyfraith a orchmynodd i ni
labyddio'r cyfryw; beth gan hynny yr wyt ti yn ei ddywedyd? (Ioan 8:6) ...Eithr yr Iesu, wedi ymgrymu tua'r
llawr... (Ioan 8:7)
...ac a ddywedodd wrthynt, Yr hwn sydd
ddibechod ohonoch, tafled yn gyntef garreg ati hi
Joan 8:3 .....
2 clefyd llwch y garreg = pneumoconiòsi (“(la) malaltia (de) la
pedra”)
3 i'r cwm rhed y cerrig, felly
arian i foneddig (dita) els diners van als rics "(és) a la vall (que)
corren les pedres, de-la-mateixa-manera diners a (un) senyor"
4 pedra = mineral amb forma de pedra
halen carreg barra de sal
5 treiglo pob carreg
investigar a fons ("girar cada pedra")
6 ni fydd carreg heb ei throi
no es deixarà una pedra sense girar??
ni fydd carreg heb ei throi yn
f'ymchwiliad nes cael hyd i'r llofrudd
no es deixarà una pedra sense girar en la meva investigació fins trobar
l'assassí
7 carreg bwdr pedra tova
per blanquejar una llar o esglaó de la porta ("pedra podrida")
8 carreg aelwyd pedra de
la llar, pedra que forma la llar
9 pedra feta servir aom un plint, plataforma
Gerllaw Eglwys Llanllugan ym Mhowys y
mae'r garreg y bu Howel Harris yn pregethu oddi arni
A prop de l'església de Llanllugan a (la comarca de) Powys hi ha la pedra des
de la qual Howel Harris predicva
10 pinyol d'algunes fruites
carreg eirinen pinyol?? de préssec
carreg grawnwin pinyol?? de raïm
11 pedra utilitzada en certs jocs
12 pedra = joia; diamant, etc
13 testicle
14 carreg drws esglaó de
la porta, carreg y drws = l'esglaó
de la porta
gofala fod carreg dy ddrws dy hun yn lân
no critiqueu la gent per defectes que latres poden veure en tu mateix
("assegura't que el teu propi llindar sigui net")
15 troi'n garreg fer-se
pedra
16 carreg ar garreg pedra
sobre pedra
ni adawyd carreg ar garreg no es va
deixar ni una pedra sobre perdra ??
17 pes
Lefiticus 19:36 Bydded i chwi gloriannau
cyfiawn, gerrig cyfiawn, effa gyfiawn, a hin gyfiawn: yr Arglwydd eich Duw ydwyf
fi, yr hwn a'ch dysgais allan o dir yr Aifft
Leviticus 19:36 ....
18 menhir; Tair Carreg
(les) tres pedres / menhirs, a la terra alta entre les ciutats de Merthyrtudful
i Rhymni, Gal·les del Sud-est
19 (topònims) roca, penyasegat; roca la mar
20 carreg fustl plural: cerrig bustl càlcul biliar
21 carreg sebon esteatita
22 hel cerrig recollir
pedres (per netejar un camp)
hel gerrig o gae recollir pedres
d'un cmap
23 lladd dau aderyn ag un
garreg heure la mare i els pardalets = assolir un objectiu en doble
("matar dos ocells amb una pedra")
també: lladd dwy frân ag un garreg
("matar dos corbs amb una pedra")
24 mor galed â charreg
tan dur com un pedra
mor ddall â'r garreg cec com un talp
("cec com la pedra")
25 carreg fellt pedra de
meteorita ("pedra (de) llamps")
26 pedra com a metàfora de manca de sensibilitat, emoció,
inabilitat, falta de voluntat
Teimlai fel pe buasai ei chalon wedi
troi yn garreg ddideimlad
Sentia com si el seu cor s'hagúes convertit en pedra insensible
27 (adjectiu) de pedra
calon garreg sydd ganddi té un cor
de pedra ("(és) (un) cor (de) pedra que-és amb-ella")
glo carreg = carbó dur ("carbó
(de) pedra")
28 cerrig (adjectiu) de
pedra, de pedres
wal gerrig paret de pedres
clawdd cerrig = paret de pedres
chwarel gerrig pedrera
("pedrera (de) pedres")
29 pont garreg pont d’una
sola llosa
Hi ha
una foto d’un pont d’aquest tipus al rireol de Nant Cadair, Gwynedd a la web
“28th January 2001 - Cadair Idris”
www.hmallett.co.uk/28012001.html
Pontgarreg (SN3354) localitat de la comarca de Ceredigion,
Gal·les del Sud-oest, a la parroquia de Llangrannog, 3km a l’est del poble de
Llangrannog
30 Capel Carreg ‘(la)
capella (de) pedra’ nom d’una església de Steuben, Estat de Nova York
“In 1804 this Union Society (The First Welsh Congregational Society of the Town
of Steuben) had built a log church in Steuben designed to serve also as a
schoolhouse. When this burned, Christmas night, 1804, a new frame building was
erected, which gave way in 1820 to a stone church, known therafter as Capel
Careg or more frequently as Capel Ucha.” (The Welsh in
31 Pwy
a sieryd Gymraeg mor bur ag y gall daflu carreg at ryw bechadur mewn treiglo?
Qui parla gal·lès tan perfectement que
pot tirar una pedra al pecador quant a les mutacions?
32 carreg a dreigla ni fwsogla pedra rodalissa no posa molsa, una persona
que es mou de lloc en lloc tindrà poques possessions i responsibilitats
("(és) (una) pedra que roda, no s'hi posa molsa")
dyw’r garreg sy’n twmlo’n tyfu dim mwsog
pedra rodalissa no posa molsa
33 y neb sy’n byw mewn ty^ gwydr
gocheled luchio cerrig qui tingui la casa de vidre que no llenci pedres
34 gosod y garreg sylfaen posar la
primera pedra
35
carreg fflint pedra fogeura
36 o fewn tafliad carreg a
una tirada de pedra
37 mae cerrig arno té mal
de pedra
38
carreg ryd, plural cerrig rhyd una pedra que forma part
d’una sèria de perdres a un pas de distància l’una de l’altra col.locades un
rierol o pantà per on s’hi pot creuar
carreg gamu stepping stone, cerrig camu stepping stones
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
De la mateixa arrel britànica: còrnic karreg
= pedra (com al topònim An Garreg),
bretó karreg = pedra; la paraula
irlandesa carraig (= roca) és del
britànic
:_______________________________.
carreg dafl [ ka –reg davl ] substantiu femení
PLURAL cerrig
tafl [ ke –rig ta -val]
1 pedra de fona
ETIMOLOGIA: (carreg = pedra ) +
mutació suau + (tafl ‘tirat’, arrel
del verb taflu = tirar)
:_______________________________.
carreg farch [ ka-reg varkh ] substantiu femení
PLURAL cerrig
march [ ke-rig markh ]
1
¿roca pe3r muntar un cavall
Roedd rhywun yn sefyll ar ben y garreg
farch ac yn siarad yn uchel wrth gnewyllyn o bobl
Algú estava dret sobre la roca de muntar a cavall, parlant amb veu alta a una penya de persones
ETIMOLOGIA: (carreg = pedra) + mutació suau + (march = cavall)
:_______________________________.
carreg fedd [ ka-reg veedh ] substantiu femení
PLURAL cerrig
beddau [ ke-rig bê -dhe]
1 pedra tombal, pedra tumulària, llosa sepucral, pedra sepulcral
ETIMOLOGIA: (carreg = pedra) +
mutació suau + (bedd = tomba)
:_______________________________.
carreg filltir, cerrig milltir [ka reg VILH tir, ke rig MILH tir] substantiu femení
1 pedra mil·liar
:_______________________________.
carreg galch [
ka-reg galkh ] substantiu femení
PLURAL cerrig
calch [ ke-rig kalkh ]
1 calcari = roca sedementari
1 mewn Cymraeg cerrig calch
(= gal.lès (de les) pedreres (del) calcari) en mal gal.lès
Pen Cerrig Calch
ETIMOLOGIA: “pedra (de) calcari” (carreg
= pedra) + mutació suau + (calch =
calcari)
:_______________________________.
carreg orchest [ka-reg or-khest] substantiu femení
PLURAL cerrig
gorchest [ke-rig or-khest]
1 roca per aixecar or tirar en concursos de provar la força desl
contestants
dyn yn taflu carreg orchest oedd arwyddlun
yr wyl
L'emblema? de la festa era un home que tirava una roca
:_______________________________.
carri [ ka -ri] substantiu
femení
1 (topònims) llenca = faixa llarga i estreta de terra (Gal·les del
Sud-est). (Y Garri Wen, etc) Vegeu carrai (= corretja)
:_______________________________.
cartel,
cartelau [KAR tel, kar TE le] substantiu masculí
1 cartel
:_______________________________.
carth, carthion [KARTH, KARTH-yon] substantiu masculí
1 estopa
2 carthion excrements
gwaith chwalu carthion estació
depuradora (“obra / instal.lació (de) destruir excrements”)
:_______________________________.
carthffos, carthffosydd [KARTH fos, karth FO sidh] substantiu femení
1 claveguera
:_______________________________.
carthlyn [ karth-lin]
substantiu masculí
PLURAL carthlynnoedd,
carthlynnau [ karth- lø
–nodh, -ne]
1 laxant
ETIMOLOGIA: (primer exemple: any 1780) (carth-
arrel de carthu = purgar) + mutació
suau + ( llyn = líquid )
:_______________________________.
cartref [kar-trev] substantiu
masculí
PLURAL cartrefi [kar-tre-vi]
1 casa, llar, domicili = la casa on viu una persona
bod â’ch cartref eich un tenir casa pròpia
rhoi cartref i rywun donar-li a algú un allar
bod yn ail gartref ser una llar quan estigueu vivint en un altre lloc
(“ser una segona llar”)
cyrraedd eich cartref arrivar a casa
newid cartref = canviar de casa
rhedeg cartref portar una casa, tenir cura d’una casa
un garw am ei gartref (mascle), un arw am ei chartref (femella)
algú molt de casa, persona casolona
un hoff o’i gartref (mascle), un hoff o’i chartref (femella) algú
molt de casa, persona casolona
nwyddau i’r cartref productes per a la llar
creu cartref establir una llar
chawlu cartref destruir una llar
di-gartref (adjectiu) sense llar
2 gartref (adverbi) a casa (la mutació suau s’utilitza per
crear adverbials d’altres elements de l’oració)
aros gartref quedar-se a casa
bod gartref ser a casa
gwnewch fel petáech gartref feu com si estigueu a casa
(Gal·les del Sud) gartref cap a casa
mynd gartref anar cap a casa (en gal·lès estàndard mynd adref)
3 oddi cartref fora de casa
mynd oddi cartref anar de casa
gadael eich cartref anar de casa
Gorau Cymro, Cymro oddi cartref (“millor gal·lès, gal·lès fora de casa”)
els gal·lesos són orgullosos de la seva identitat i la seva llengua fora del
païs, però a Gal·lès no els valoren prou
4 lloc d’origen
Mae’r alaw ‘Bedw Gwynion’ wedi ei henwi ar ôl lle yn ardal Dinas Mawddwy, yr
ardal oedd yn gartref i David Roberts, Telynor Mawddwy
La meolodia ‘Bedw Gwynion’ (bedolls blancs) es va dir això d’un lloc de l’àrea
de Dinas Mawddwy, l’àrea que era el lloc d’origen de David Roberts, Telynor
Mawddwy (l’arpista de Mawddwy)
Yr oedd dau fachgen o'm cartref {Craig-cefn-parc} yn yr ysgol yn
Llansawel...
Hi havia dos nois del meu poble d’origen {Craig-cefn-parc } a l’escola de
Llansawel ("Briton Ferry")...
5 (vaixell) lloc d’origen
porthladd cartref port d’origen
6 (Cristianisme) eich hir cartref el cel
mynd i dy eich hir gartref anar al
cel (“anar a la vostra casa llarga”)
Pregethwr 12:5 Ie, yr amser yr ofnant yr
hyn sydd uchel, ac yr arswydant yn y ffordd, ac y blodeua y pren almon, ac y bydd
y ceiliog rhedyn yn faich, ac y palla chwant; pan elo dyn i dy ei hir gartref,
a’r galarwyr yn myned o bob tu yn yr heol
Ecclesiastes 12:5 .....
hebrwng i dy^ei hir gartref enterrar
(algú) (“acompanyar algú a la seva casa llarga”)
7 (adjectiu) fet a casa, casolà
cwrw cartref (‘cervesa (de) casa) cervesa feta a casa
bwyd cartref cuina casolana (“menjar casolà”)
ffilm gartref pel·lícula de casa
bara cartref pa casolà
brethyn cartref tela feta a casa
8 gweithiwr cartref un que treballa a casa
9 Y Siroedd Cartref les comarques al voltant de Londres;
traducció literal de l’anglès ‘Home Counties’. Londres i les comarques del
voltant és la regió més pròspera de l’estat anglès.
10 interior d’un estat (contrastat amb l’exterior)
tollau tramor a chartref duanes i arbitris, tarifes sobre bens importats
i bens produits dins un estat ("tarifes (de l')estranger i (de) casa,
estrangeres i domèstiques")
gwasanaeth cartref servei militar a l’estat i no a l’exterior
amddiffyn cartref defensa d’un país contra un invasor
y Llynges Gartref l’armada que defensa l’estat
newyddion cartref notícies de l’estat
11 cartref yw cartref, er tloted y bo la llar és el lloc
millor (“la llar és la llar, tot i ser tan pobre”)
12 does un man fel cartref ni hi ha cap lloc com la llar
does unman yn debyg i gartref ni hi ha cap lloc com la llar
13 hoff gan bawb ei gartref a tothom li agrada la seva llar
14 habitat
Ar hyd un ochr yr oedd llwyn uchel o goed, cartref llawer colomen
Al llarg d’un costat hi havia un avinguda alta d’arbres, l’habitat de molts
coloms
15 (ferrocarril) arwydd cartref home signal
16 cymorth cartref assistència a la llar per persones velles
o malaltes
cynorthwywr cartref home que assista a la llar per persones velles o
malaltes
cynorthwywraig cartref dona que assista a la llar per persones velles o
malaltes
17 (esport) casa, el terreny o camp propi d’un equip
y cae cartref el camp de casa
y tîm cartref l’equip de casa
chwarae oddi cartref = fer un partit en un camp foraster
18 (Escola) gwaith cartref deures
19 llar = edifici per cuidar els vells, els malalts, els orfans, etc
cartref hen bobl residència de la tercera edat
cartref henoed residència de la tercera edat
cartref plant amddifaid orfenat
cartref plant orfenat
cartref nyrsio residència privada per cuidar els malats o la tercera
edat; residència privada per dones que donen a llum
cartref i droseddwyr ifainc institució per la rehabilitació de joves
delinqüents
cartref troseddwyr institució per la rehabilitació de joves delinqüents
cartref i’r deillion home for the blind
cartref geni residència de maternitat
20 ail gartref casa de vacances, casa secundària
ETIMOLOGIA: La forma esperada seria
*cardref amb la mutació suau del segon element.
...(1) Probablament (câr = parent) + (tref = trêv,
granja).
...(2) Una altra possibilitat és car (= carro) com a primer element.
(b) No hi ha cap terme correspondent en còrnic o bretó.
(c) Cartref és un substantiu masculí; apparentment tref era
originalment masculí. A gal·lès modern tref (= ‘poble’, antigament
‘granja’) és femení, i en parules compostes basades en això; hendref (=
granja de l’hivern), melindref (= poble amb molí), etc.
NOTA: (1) A la llengua popular la [v] final no es pronuncia: cartref
> cartre A Gal·les del Sud cartref > gartref > gatre
(la forma amb mutació suau usada com a forme radical. Al segle 17 gartref va
ser presa com a forma radical (degut a la influència de l’adverbi gartref)
NOTE: (1) in the spoken language the final [v] is not pronounced: cartref
> cartre
..2/ In South Wales cartref > gartref > gatre (the
soft-mutated form is used as the radical form. In the 17th century gartref
was taken to be the radical form (from the influence of the adverb gartref)
:_______________________________.
cartreflu [kar-trev-li]
substantiu masculí
PLURAL cartrefluoedd
[kar-trev-lî-odh]
1 exèrcit civil de defensa, una milicia de reserva de civils amb
formació civiñper la defensa contra un invasor
Y Cartreflu una força de civils
voluntaris per a la defensa de l'estat anglès durant la Segona Guerra Mundial
(1939-1945)
ETIMOLOGIA: "banda (de) llar" (cartref = llar) + mutació suau + (llu = banda)
:_______________________________.
cartref plant [ kar-tre plant] substantiu masculí
PLURAL cartrefi
plant [ kar-trê-vi plant]
1 orfenat, lloc per orfans, nens abandonats, nens apartats
d'ambients familiars no adequats
ETIMOLOGIA: "llar (de) nens" (cartref
= llar) + (plant = infants, nens);
traducció de l'anglès children's home
:_______________________________.
caro [câro] substantiu masculí
1 estimi; subjunctiu tercera persona singular de caru = estimar
Duw a gâr a'i caro'i hunan (qv)
ajuda i ajudat seràs
:_______________________________.
caru [ kâ -ri] verb
(verb amb objecte)
1 amar (persona, animal) caru
ei gilydd = estimar-se (una persona a l'altra)
yr wyf dy garu di t’estimo
Forma col·loquial al sud de Gal·les: (1) rwy’n
dy garu di, o (2) w i’n dy garu di
Forma col·loquial al nord de Gal·les: (1) dw
i’n dy garu di
2 amar = tenir-li afecció, leialtat i respecte; caru iaith eich gwlad estimar la llengua del vostre propi país
3 estimar = tenir una afecció apassionada per, una atracció sexual
per, una altra persona
4 encantar = agradar molt a algú fer alguna cosa
5 Duw a gâr a'i caro'i hunan
ajuda i ajudat seràs
6 a'm caro, cared fy nghi
qui m’estima a mi ha d’estimar el meu gos
Qui me amat, amat et canem meam - si
vols estimar algú, l'has d'estimar amb els seus bons aspectes com els dolents
7 amar = fer l'acte sexual
8 caru â festejar, fer la
cort a; (Gal·les del Sud) caru sha
festejar, fer la cort a
9 llythyr caru carta
d'amor
10 stori garu història
d'amor
11 (substantiu masculí) caru (Sud)
(en adreçant algú) estimat, estimada
12
hygar amable
Llawer hagr hygar fydd Nom n’hi ha
prou amb la bellesa externa (“Molta persona (que és) lleig (és) amable que-és”)
(hy- = prefix intensificador) +
mutació suau + (car < caru = amar)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < celta;
còrnic kara = estimar; bretó karout = estimar
indoeuropeu kâ- = desitjar
indoeuropeu *kâ-ro- > anglès
antic hoore, anglès modern whore = puta
indoeuropeu *kâ-ro- > llatí kârus = estimat (català modern carícia, caritat)
indoeuropeu *kâ-mo- > sànscrit kâma = amor, desitj, deessa hindú de
l'amor (kâma sûtra, llibre d'amor;
sûtra = fil, llibre de filosofia)
:_______________________________.
caru [ kâ
-ri] substantiu masculí
1 (Gal·les de Sud) (en adreçant algú) estimat, estimada dere 'ma, caru bach vine aquí, estimat
(a un nen)
2 acte de festejar
3 acte de fer l’amor
:_______________________________.
carw [ ka -ru] substantiu masculí
PLURAL ceirw [
kei -ru]
1 cérvol
2carlam galop < carw-lam
(carw = cérvol) + mutació suau + (llam = salt)
ar garlam = al galop
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic.
De la mateixa arrel britànica: còrnic karow
= cérvol, bretó karv = cérvol
cf alemany Hirsch = cervól (mascle),
anglès hart [haarrt] = cérvol
(mascle), llatí cervus = cérvol
(d'aquesta paraula llatina ve el català cérvol),
grec keras = banya
:_______________________________.
carwr, carwyr [KA rur, KAR wir]
substantiu masculí
1 amant
:_______________________________.
..1 cas [KAAS] substantiu masculí
1 odi
:_______________________________.
..2 cas [KAAS] (adjectiu)
1 desagradable
Cas gan gath y ci a’i bratho
Escaldat de l’aigua freda fuig (“odiat per un gat el gos que el mossegui”)
2 casineb [ka
SI neb] substantiu masculí odi
3
(Gal·les del Sud) gwynt cas mal
olor, olor desagredable
Mae gwynt drwg ar ei anadl Li put
l’alè, té halitosi (“hi ha un mal olor sobre el seu alè”)
gwynto yn gas fer pudor
:_______________________________.
cas [
kaas ] substantiu masculí
PLURAL casau
[ ka -se]
1 condició
cas cadw da bona condició
mewn cas cadw da en bona condició;
que funciona bé
ETIMOLOGIA: anglès case [kaas] (avui
en dia és [keis] – la paraula gal.lesa conserva l’anterior pronunciació
anglesa) < anglès antic casus (=
cas gramàtic) < llatí âsus (=
ocurrència, incidència) < cadere
(= caure); i també hi ha en anglès case
la influència del francès case (=
ocurrència, incidència), que és també del llatí câsus)
:_______________________________.
cas, casiau [KAAS, KAS-ye] substantiu masculí
1 portada de llibre
darllen llyfr o gas i gas llegir un
llibre de pe a pa
:_______________________________.
casaol [ kas-â -ol]
adjective
1 (en paraules compostes) detestant, que detesta
estrongasaol xenofòb
(estron = foraster, estranger) +
mutació suau + (casaol)
ETIMOLOGIA: (casá- arrel de casáu = detestar) + (-ol,
sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
casáu [ka SAI] (verb)
1 odiar
:_______________________________.
casäwr [ka-sa-ur] substantiu
femení
PLURAL casawyr [ ka- sa-wir]
1 persona que odïa
casäwyr Siôn Tarw els que odïen “Siôn
Tarw” (traducció de l’anglès “John Bull”, una personificació d’Anglaterra),
els que odien els anglesos, anglòfobs
2 Sais-gasäwr anglòfob,
persona que odïa els anglesos
També casäwr Saeson
3 gwreig-gasäwr misògin,
home que odïa les dones
També casäwr gwragedd
4 casäwr priodas misògam
5 estrongasäwr xenòfob
(estron = foraster, estranger) +
mutació suau + (casäwr = persona que
detesta)
estrongaswraig [e-stron-ga-sâ –wreg] xenòfoba
ETIMOLOGIA: (casa- arrel de casáu = odiar) + (-wr sufix = home)
:_______________________________.
cas cadw da [kaas ka –du daa]
1 bona aspecte, bona condició
Pawb yn rhyfeddu bod cas cadw da ar yr
anifail ar ôl gwrthod bwyta am bythefnos
Tothom queda sorprès que l’animal demblava saludable després de rebutjar
aliments durant quinze dies
mewn cas cadw da en bona condició;
que funciona bé
ETIMOLOGIA: (“condició (de) manteniment bo”) (cas = condició) + (cadw
= guardar) + (da = bo)
:_______________________________.
casedd
[ ca -sedh]
substantiu masculí
1 (normalment en paraules composted) odi
estrongasedd xenofòbia
ETIMOLOGIA: (cas = aversió) + (-edd sufix per formar substantius abstractes)
:_______________________________.
caseg [ ka -seg]
substantiu femení
PLURAL cesig
[ ke -sig]
1 egua
caseg las plural cesig glas o cesig gleision egua grisa
Well gen i fy hun faco Caer, ond pawb at
'i ffansi, fel y
deydodd y dyn wrth roi cusan i'r gaseg (Enoc Huws, gan Daniel Owen; 1891)
Jo mateix prefereixo el tabac (de la ciutat de) Chester, but tothom segons el
seu caprici, com va dir l’home quan va fe un petó a la seva egua
2 Pantygaseg (ST2599)
localitat de la comarca de Torfaen, a 3km a l’oest de la ciutat de Pont-y-pwl
3 cesig gwynion (“egües
blanques”) ones
4 bod wedi ei gwisgo fel
caseg sioe anar massa ben vestida, anar massa mudada (“ser vestida com una
egua en una exposició / fira”)
5 caseg gyfeb plural cesig cyfeb egua prenyada; també caseg gyfebol plural cesig cyfebol
6 caseg fagu plural cesig magu egua de criar
7 rhawn y gaseg (Hippuris
vulgaris) (planta) (“cabells d’egua”)
8 aseg yn gofyn march
egua en zel
9 caseg y ddrycin (“egua
de la tempesta”) (Ornitologia) (:ç)Turdus pilaris(ç:) = griva cerdena
Noms alternatius: socasau llwydion,
sogiar, socasau llwydion
10 neidio caseg felen
(“jump a yellow mare”) = (illa de Môn) jugar a saltar i parar
11 caseg dwy dram
(Aber-dâr) dona molt grasa (“egua (prou gran per estirar) dos vagons (de
carbó)”)
12 caseg eira bola de neu
(que augmenta rotllant a terra)
mynd fel caseg eira augmentar sense
parar
13 caseg (topònims) roca amb forma d’euga
Caseg Falltraeth (“(l’) euga (de)
Malltraeth”)
(Note: in the north-west caseg > casag)
una roca de Bae Malltraeth (la badia de Malltraeth) davant Llangadwaladr
(SH3869)
Unes quantes roques petites entre Y
Gaseg (l’euga) i la costa es diuen Yr
Ebolion (= els poltres)
Hi ha una fenedura; localment es diu Mae’r
gasag yn gweryru (l’egua està eguinant) quan en una tempesta el mar es
llança per la fenedura, així produint un soroll estrany
(D’un article d’en Tomos Roberts a “Ar Draws Gwlad – Ysgrifau ar Enwau Lleoedd”
/ Gwynedd O. Pierce, Tomos Roberts, Hywel Wyn Owen / 1997 / Gwasg Carreg Walch)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *kasseka
< cèltic
De la mateixa arrel britànica: bretó kaseg
(= egua), còrnic caseg (= egua)
NOTA: (Gal·les del Sud-est i del Nord-oest) casag
:_______________________________.
caseg eira, cesyg eira [ka seg EI ra, ke sig Ei ra] substantiu femení
1 bola de neu
:_______________________________.
casgl, casglion [KA skal, KASKL yon]
(mf) pila, col·lecció
casgliad (KASKL-yad)
masculí; PLURAL: casgliadau
(kaskl-YA-de)
1 col.lecció = varis objectes recullits; accumulació, piló
2 col.lecció = resultat d’intentar fer un conjunt tan complert com
possible de coses;
casgliad
o ddarnau arian = col.lecció de monedes,
casgliad
o stampiau = col.lecció de segells
3 (Església) col.lecta = acció de recollir diners per a l’Església
després d’una missa; la quantitat recollida;
4 col.lecta = acció de recollir diners, o la quantitat recollida,
per pagar el cost d’una actuació (concert, etc) on hi ha entrada lliure;
5 recollida = l’acció de recollir cartes d’una bústia, o deixalles
d’un contenidor; Dim casgliad ar y Sul = no hi ha recollida els diumenges
(literalment: ‘cap recollida sobre el diumenge’);
6 recaptació = l’acció, o la quantitat recaptada, d’impostos, o de
diners de donants destinada a una causa benèfica
7 compilació = llibre amb materials de vàries fonts recollits; Casgliad
o Ddywediadau Ffraeth = Compilació de dites gracioses;
8 munió (de persones);
9 conclusió = deducció; dod i’r casgliad fod... = arribar a
la conclusió que... (literalment: ‘venir a la col.lecció sent...’);
10 (Gal.les del Nord)
abscés = acumulació de pus
FORMES REGIONALS:
A Gal.les del Sud-est clasgad -
vegeu nota (**) (metatasi), (**) (pèrdua de la ‘i’ semiconsonantal).
11 camgasgliad erroneous conclusion
(cam = mis-, wrong, false) + soft
mutation + ( casliad =
conclusion)
:_______________________________.
casglu [KA skli] (verb)
1 recollir
2 cael lle i gasglu fod... assabentar-se del
fet que
:_______________________________.
Casgob [KA skob] substantiu femení
1 topònim (poble del
centre de Gal·lès)
:_______________________________.
cas gw^r na charo'r wlad a'i maco [kaas guur naa khâ-ror wlaad ai ma-ko]
1 és un mal home que no estima el país que el va criar
ETIMOLOGIA: (és) odiós (un) home que no estimi el país que el cria
(cas = odiós) + (gwr = home) + (na = que no) + mutació espirant + (caro = ell / ella estimi, tercera persona singular subjunctiu de caru = estimar) + (yr = el) + mutació suau + (gwlad
= país) + (a = que) + (i = el seu) + (maco = crii, tercera persona singular subjunctiu de magu = criar)
:_______________________________.
Casi [KA si]
substantiu femení
1 nom de dona
:_______________________________.
casineb [ka SI neb] substantiu
masculí
1 odi
:_______________________________.
Cas-mael [kas MAIL] substantiu
femení
1 topònim
:_______________________________.
Casnewydd [ka SNEU idh]
1 ciutat del sud-est de Gal.lès
Nom anglès: Newport (nyúupoo’t) (“ciutat nova”)
:_______________________________.
casnodyn [ kas- nô -din] substantiu masculí
PLURAL casnod [
kas-nod ]
1 (obsolet) peça de llana
2 (obsolet) floc de neu
3 (obsolet) lluentó d’or
4 (Gal·les del Nord) substància llimosa a la superfície d’una bassa
5 Casnodyn nom d’un dels
Gogynfeirdd (poeta gal·lès dels segles XII al XIV).
Era un poeta de la regió de Morgannwg (Gal·lès del sud-est) – apparentment de
Cilfái (a la comarca d’avui en dia d’Abertawe). Una de les seves obres és un
“awdl” (poema al.literat de metres diferents) per a Madog Fychan de Coetref, a
la parròquia de Llangynwyd.
Un que tenia el nom d’aquest poeta era un dels pioners de la colonia gal·lesa
de la Patagònia era en William Casnodyn Rhys, del poble de Y Tai-bach (comarca
de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: casnodyn = (casnod) + (sufix diminutiu -yn). Origen desconegut, però
probablament d’una arrel britànica. Hi ha una paraula semblant en irlandès caisne ( = partícula, fragment)
:_______________________________.
cas penseli [kaas pen SE li]
substantiu masculí
1 estoig (de tela o plàstic per llapis)
:_______________________________.
cast [ cast ] substantiu masculí
PLURAL castiau [
cast -ye]
1 (theatr) repartició
2 (art, metal.lúrgia) peça fosa
cast efydd peça de bronze
ETIMOLOGIA: anglès cast (= tirada)
< noruec kasta
:_______________________________.
castan
[ ka
-stan] substantiu femení
PLURAL castanau [ ka- sta -ne]
1 castanya
y gastan la castanya
cneuen gastan PLURAL cnau castan castanya
y gneuen gastan la castanya
2 (Aesculus hippocastanum) marchgastan castanya d’Índia
(march = cavall) + mutació suau + (castan = castanya)
Una traducció de l’anglès horse chestnut, en el seu torn una traducció
del llatí castanea equîna
També: castan y meirch castanya d’Índia
(castan = castanya) + (y article definit) + (meirch = cavalls, plural de march = cavall)
3 (Castanea sativa) castan felys PLURAL castanau melys (fruita)
y gastan felys
4 castanyer
y gastan el castanyer
pren castan PLURAL prennau castan castanyer
coeden gastan PLURAL coed castan castanyer
5 (Trada natans) (fruita) castan ddw^r PLURAL castanau dw^r ?castanya d’aigua
y gastan ddw^r la ?castanya d’aigua
6 (substantiu col.lectiu) castanyers
y castan els castanyers
7 Caecastan nom de carrer de Rhuthun (comarca de Dinbych) (“Cae
Castan”)
‘cae’r castan’ “(el) camp (de)ls castanyers”
(cae = camp) + (’r article definit) + (castan
= castanyers)
8 (adjective) de
fusta de castanyer
9 (adjective) de color de castanya
També: castanlliw, lliw castan
10 marchgastan castanya
d’Índia
(march = cavall) + mutació suau + (castan = castanya)
Una traducció de l’anglès horse chestnut,
en el seu torn una traducció del llatí castanea
equîna
ETIMOLOGIA: manlleu erudit - gal.lès câstânia < llatí castanea < grec kastanon; sinó del francès antic castaine, o de l’anglès mitjà castayne
del francès.
En francès modern és châtaigne
Bretó kistin< francès
:_______________________________.
castanlliw [
ka- stan -lhiu] adj
1 (cavall) blanc grogós
ETIMOLOGIA: (castan = castanya) +
mutació suau + (lliw = color) > castán-liw > castanlliw (n-l > n-ll)
:_______________________________.
castell, cestyll [KA stelh, KE stilh] substantiu masculí
1 castell
2 erlid o goed i gastell
perseguir algú de lloc en lloc (“perseguir de bosc a castell”)
:_______________________________.
Castell Coch ym Mhowys [ ø ka-stelh
kookh øm mho-wis] substantiu masculí
1
(o Y Castell Coch, sense l’afegiment)
localitat de Powys. Nom anglès: Powys
Castle
ETIMOLOGIA: (“el castell roig a (l’antic regne de) Powys”)
(y = el) + (castell = castell) + (coch = roig) + (yn
= a, > ym davant la lletra ‘m’) + mutació nasal + (Powys nom
d’un antic regne i des del 1974 una comarca que a grans trets correspon al
territori del regne)
:_______________________________.
Castellgenorwy [ ka-stelh-ge-no-rui ]
1 localitat d’Anglaterra (Gwent-yn-Lloegr) (SO5216) 4km al nord-est
de Trefynwy. Nom anglès: Ganarew
ETIMOLOGIA: (castell = castell) + (Genorwy = ?)
:_______________________________.
Castell-maen [ ka-stelh main]
1 (SO2453) poblet d’Anglaterra a la frontera amb Gal.les, a la
comarca de Shropshire,
6 km al sud-oest de Ceintun / Kington
Nom anglès: Huntington
ETIMOLOGIA: Apparentment “castell de pedra” (castell = castell) + (maen
= pedra)
:_______________________________.
Castell-nedd [ka stelh NEEDH] substantiu femení
1 ciutat del Sud-est
:_______________________________.
Castellnewydd Emlyn [ ka –stelh neu-idh em-lin]
1 localitat de la comarca de Caerfyrddin
Nom local: Castellnewy'
Nom anglès: “Newcastle Emlyn”
2 Forma més grandiloqüent – Y
Castell Newydd yn Emlyn
Enwau
Lleoedd. Anerchiad y Llywydd, y Prifathraw John Rhys, i Eisteddfod y Castell
Newydd yn Emlyn, Awst 13. 1896. (Cymru Cyfrol XI. RHIF 63. Hydref 15fed, 1896)
Es va construir el castell al voltant de l’any 1240, per subsituir el vell
castell de Cilgerran (segons l’article “Enwau Lleoedd” (“la toponímia”), Hywel
Wyn Owen, Prentis, Cyfrol 7, Rhifyn 8, Haf 1994)
ETIMOLOGIA: “(el) castell nou (del districte de) Emlyn”
:_______________________________.
Castileg [ ka-stî-leg ] substantiu femení
1 castellà = forma estàndard del dialecte de Castella servida com a
llengua oficial de l'estat espanyol, i altres països
2 castellà = el dialecte de Castella
3 (adjectiu) castellà
ETIMOLOGIA: (Castîl = regió
d'Iberia) + (-eg sufix, indica una
llengua)
:_______________________________.
castio [ kast -yo] (verb amb objecte)
1 fer bromes
2 fondre (metall)
3 repartir (papers d’una obra de teatre)
4 assignar (un paper a un actor)
Mae wedi bod yn anodd iawn castio'r
cymeriadau Ha estat molt difícil assignar (els papers dels) personatges
teipgastio typecast = donar a un
actor sempre les mateixos papers
5 (Gal·les dels sud-est) casto
= comptar
ETIMOLOGIA: (cast = tirada, truc) +
(-io sufix per formar verbs)
:_______________________________.
castiog [ kast -yog] adjectiu
1 garneu
Un castiog yw e és garneu
bod yn gastiog fel mul ser garneu (“garneu com
un mul”)
ETIMOLOGIA: (cast = engany, truc) + (-iog,
sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
caswir [KA swir] substantiu masculí
1 veritat crua
:_______________________________.
cat, catiau [KAT, KAT ye] substantiu
masculí
1 mica
:_______________________________.
Catalanwr [ka-ta-la-nur] substantiu masculí substantiu
masculí
PLURAL Catalanwyr
[ka-ta-lan-wir]
1 català - normalment Catalaniad (formal) Cátalan
(col·loquial)
catalanwr s’utilitza (any 2000) a l’adreça de correu electrònic d’en
Albert Vergés, català gal·lesoparlant de la vila de Gràcia, Barcelona, Països
Catalans
ETIMOLOGIA: (Cátalan < anglès Catalan = català) + (-wr sufix =
home)
:_______________________________.
y Catalondir [ø ka ta LON dir] () (neologisme) Països Catalans
:_______________________________.
Cataloneg [ka ta LON neg] (f / adj)
català (llengua)
:_______________________________.
Catalonia [ka ta LON ya] substantiu
femení
1 Catalunya
:_______________________________.
catamarán, catamaranau [ka ta ma
RAN, ka ta ma RA ne] substantiu masculí
1 catamarà
:_______________________________.
catâr [ca TAAR] substantiu masculí
1 catarro
:_______________________________.
catelus [ka TE lis] (adjectiu)
1 ric (Sud)
:_______________________________.
caten, catiau [KA ten, KAT ye]
substantiu femení
1 mica
:_______________________________.
cath, cathod [KAATH, KA thod]
substantiu femení
1 gat (Sud: plural = cathau) [KA the]
2 (Gal.les del Nord) cath
glap (1) nom d’un joc (2) el trosset de fusta que es fa servir en aquest
joc (cath = gat, clap = so de pegar)
3 bod naw byw cath yn (rhywun)
tenir set vides com els gats
4 fel cath am laeth (“com
(un) gat per-a llet”) dit d’algú que beu massa cervesa, etc
5 cath i dy a chi i deulu
(“(un) gat per (una) casa i (un) gos per (una) família”) (Consells per algú que
vol cuidar un animal – un gat és leal al lloc on viu, i un gos a les persones
que el cuida”)
6 fel cŵn a chathod -
ymladd fel cŵn a chathod
(moltes persones) (“barallar-se com gossos i gats)
Roedd y Taffis a’r Padis yn ymladd fel
cŵn a chathod yn ardaloedd glo América
Els gal.lesos i els irlandesos es barallaven com el gat i el gos a les zones
carboneres d’Amèrica
7 Busnesu a laddodd y gath
La curiositat va matar el gat
8
(Gal·les del Nord) cael slempen cath fer-se
una rentada de gat
9 blingo’r gath i’r gynffon gastar desmesuradament (“escorxar el gat (fins) a la
cua”)
:_______________________________.
Cathar, Cathariaid [KA thar, ka THAR yed] (mf) càtar
:_______________________________.
cathes, cathesau [KA thes, ka THE
se] substantiu femení
1 gata
:_______________________________.
cath fach, cathod / cathau bach [kaath
VAAKH] substantiu femení
1 gatet
:_______________________________.
Cathonnen [ ka-tho-nen]
substantiu femení
1 ST 3790 poble petit de la comarca de Casnewydd, 3km a l’est de
Caerllion, a l’altra banda del riu Wysg.
Nom anglès: Catsash
ETIMOLOGIA: apparentment una traducció del nom anglès: (cath = gat) + (onnen
= freixe)
:_______________________________.
cathreica [ kath- rei -ka] v
1 (gat mascle) buscar una femella
lleisio aflar cathod sy’n cathreica a
chrwydro’r nos
el cridar cacfònic de gats que deambulen a la nit buscant femelles
ETIMOLOGIA: cathreica < cathwreica (cath = gat) + mutació suau + (gwreica
= buscar parella)
:_______________________________.
Cathrin [ ka -thrin] substantiu
femení
1 nom de dona = Caterina, Catelina
ETIMOLOGIA: Cathrin < anglès [ka-thrin] Catherine
:_______________________________.
catrawd [ ka -traud] substantiu femení
PLURAL catrodau [
ka-trô -de]
1 regiment = unitat militar , cos de soldats, amb coronel
Tra roedd yn y fyddin, roedd yn aelod o
gatrawd y '9th Welsh'
Quan era a l'exèrcit, era membre del regiment '9th Welsh' (nom
anglès pel 'novè gal·lès')
ETIMOLOGIA: catrawd < cadrawd (cad = batalla) + mutació suau + (rhawd = exèrcit). El lexicògraf William Owen-Pughe(1759-1835) té
aquesta paraula com un dels molts neologismes al seu diccionari del 1793
("A Welsh and English Dictionary"). Catrawd és de fet una grafia del gal·lès antic de l aparaula
obsoleta cadrawd = regiment (en
gal·lès antic, en una posició medial, t
podia representar tan [d] com [t]). Si aquesta paraula hagués sobreviscut en
gal·lès modern, hauria la forma cadrod
- el diftong final aw hauria estat
reuit a o, com en les paraules athro (professor, antigament athraw), croesaw (benvinguda, antigament croeso), cinio (sopar,
antigament ciniaw), etc
:_______________________________.
Catrin [KA trin] substantiu femení
1 nom de dona - Catarina
:_______________________________.
cau [KAI] (verb)
1 tancar
2 cau’ch esgidiau cordar
les sabates
3
cau ceg fel llyffant = callar
expressament (districte d’Arfon, ara una part de la comarca de Gwynedd),
4 cau’r drws yn glap / cau'r drws yn glep tancar la porta de
cop
5
fer / reparar una tanca d’arços
cryman cau falç de fer tancques d’arços
cau a chloddio fer tanques i cavar
fosses
:_______________________________.
cau [KAI]
(adjectiu)
1 buit
2
En certs topònims és possiblement “buit, desert, abandonat”
Hafod-gau “granja estival buida”
..a/ Blaenpennal (comarca de Ceredigion)
..b/ Llanddeiniolen (comarca de Gwynedd)
..c/ Llanenddwyn (comarca de Gwynedd)
..d/ Llanfair Talhaearn (comarca de Conwy)
..e/ Llanfair y Creuddyn (comarca de Ceredigion)
..f/ Nantglyn (comarca de Dinbych)
..g/ Ysbyty-ystwyth (comarca de Ceredigion)
(Vegeu “HAFOD and HAFOTY in Welsh Place-names” / Melville Richards)
:_______________________________.
caul [ kâil ] substantiu
masculí
PLURAL ceulion
[ keil –yon ]
1 colada, llet presa
2 (Gal·les del Sud) quall = líquid capaç de quallar la llet, del
quart estómac dels ruminants
caul llo quall d’una vedella
ETIMOLOGIA: gal.lès caul < ceul < coul < British < Latin *câglum
< *coâglum < coâgulum (= quall) < cogo-côgere-coêgi-coactum (= reunir,
ajuntar)
NOTA: A Gal·les del Sud coul [koil]
:_______________________________.
cawell [ kau
-elh] substantiu masculí
PLURAL cewyll,
cawellau, cawelli [ keu
–ilh, ka-wê-lhe, kau-ê-lhi]
1 cistella
Exodus 29:3 A dod hwynt mewn
un cawell, a dwg hwynt yn y cawell, gyda'r bustach a’r ddau hwrdd.
Exodus 29:3 ....
2 cistell de pescador
3 cawell cimwch (plural: cewyll cimychiaid) llagostera
4 cawell pladur recepta
de dalla
5 rhoi cawell i (rywun)
donar carbassa a (algú), deixar (algú) plantat
Cf l’expressió alemanya jemandem einen
Korb geben (“donar una cistalla a algú”) (noia) deixar plantat un noi
6 cael cawell gan rebre
carbassa, portar-se'n carbassa ("rebre una cistella de")
7 cawell asennau tòrax
(“cistella (de) costes”)
cawell yr asennau el tòrax
8 cawell adar gàbia
d’ocells
Roedd y parot yn sbecian yn gall drwy
wifrau ei gewyll
El llora mirava amb saviesa pels filferros de la seva gàbia
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí cauella; als altres llengües britàniques còrnic kowell (= cistella, gàbia, rusc), bretó
kavell (= bressol)
:_______________________________.
cawella [ kau-
ê -lha]
(verb sense objecte)
1 posar llagosteres
ETIMOLOGIA: (cawell = llagostera) +
(-a sufix per formar verbs)
:_______________________________.
cawg, cawgiau [KAUG, KAUG ye]
substantiu masculí
1 bol, escudella
:_______________________________.
cawgen [KAU gen] substantiu femení
1 = cawg
:_______________________________.
cawgiaid, cawgieidiau [KAUG yed,
kaug YEID ye] substantiu femení
1 plentitud d’un bol
:_______________________________.
cawio [KAU yo] (verb)
1 lligar
:_______________________________.
cawl [KAUL] substantiu masculí
1 sopa
cegin gawl PLURAL ceginau
cawl olla dels pobres
2 tipus de sopa
- cawl cennin [kaul KE nin]
substantiu masculí
1 sopa de porros (sopa típic de Gal·les)
- cawl bôn y gwt [kaul boon ø GUT]
substantiu masculí
1 sopa de cua de bou
- cawl dall [kaul DALH] substantiu
masculí
1 sopa sense greix de carn ("sopa
cega") (Sud)
- cawl eildwym [kaul EIL duim]
substantiu masculí
1 sopa escalfada una segona vegada
- cawl erfin [kaul ER vin]
substantiu masculí
1 sopa de naps (Sud)
- cawl llaeth [kaul LHAITH]
substantiu masculí
1 ‘sopa de llet’
- cawl llefrith [kaul LHE vrith]
substantiu masculí
1 ‘sopa de llet’ (Gal·les del Nord)
- cawl moch [kaul MOOKH] substantiu
masculí
1 embolic
- cawl potsh [kaul POCH] substantiu
masculí
1 embolic
- cawl Sir Benfro [kaul Siir BEN
vro] substantiu masculí
1 sopa del comtat de Penfro (sopa del
sud-oest)
3 ei gadael hi rhwng rhywun
a’i gawl deixar que se les compongui tot sol
rhyngddo ef a’i gawl! que se les
compongui tot sol
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí caul(is) (= tija, tija buida; col)
De la mateixa arrel britànica
..a/ còrnic kowl (= cols)
..b/ bretó kaol (= cols)
També del llatí:
..a/ anglès <koul>) cole (=
col) < anglès antic <kaal> < llatí caulis = tija, col);
..b/ terrabaixès (llengua d'Escòcia) <keel>
kale d'una forma nordenca de l'anglès cole
(= sopa en la qual el primer constituent es la col);
De la mateixa paraula indoeuropea
..1/ germànic
….a/ anglès antic <hol> (=
forat), anglès modern hole (=
forat), hollow (= clot)
….b/ alemany höhle (cova, cau
d'animal);
….c/ noruec hule
/ hole (=cova, cau d'animal)
..2/ grec koilos (= buit)
:_______________________________.
cawlach [ kau -lakh] m
1 embolic
gwneud cawlach o fer un embolic de
ETIMOLOGIA: (cawl = sopa) + (-ach sufix diminutiu de menyspreu)
:_______________________________.
cawl cennin [ kaul ke -nin] substantiu masculí
1 sopa de porros (considerada la sopa típica de Gal·les)
ETIMOLOGIA: ‘sopa (de) porros’ (cawl
= sopa) + (cennin porros, < cenhinen = porro)
:_______________________________.
cawl dall [kaul dalh ] substantiu masculí
(Gal·les del Sud)
1 sopa sense greix - sopa de la carn més barata, típica de
trebelladores de granja; un símbol de pobresa
ETIMOLOGIA: "sopa cega" (cawl
= sopa) + (dall = cec)
:_______________________________.
cawl eildwym [kaul eil -duim] substantiu masculí
1 sopa escalfada de nou
2 alguna cosa ja ben coneguda i sense interés, material vell refet
per fer-lo semblar nou i original
ETIMOLOGIA: "sopa escalfada de nou" (cawl = sopa) + (eildwym
= escalfat de nou)
:_______________________________.
cawlen y môr, cawl y môr [KAU len ø MOOR, kaul ø MOOR] substantiu femení
1 col marina
:_______________________________.
cawlio [KAUL yo] (verb amb
objecte)
1 fer un embolic
2 desarreglar, desordenar, deixar (alguna cosa) feta un desastre, fer un
embolic de
Cambrian English: cowl = make a mess of things 24 05 83 WM
3 dir bajanades
verb sense objecte
4 (Gal·les del Nord) cowlio
canviar (temps)
5 voler vomitar
ETIMOLOGIA: (cawl = sopa; desordre)
+ (-io sufix per formar verbs. All
sud hi ha -o en comptes de -io; per tnat cawlio > cawlo)
NOTA: A l’anglès cambrià ha ha to cowl
[kaul] (= embolicar) < gal·lès cawl(i)o)
:_______________________________.
cawliwr [ kaul
-yur] substantiu masculí
PLURAL cawlwyr
[ kaul -wir]
1 (Gal·les del Nord) persona que fa malbé les coses
ETIMOLOGIA: (cawl = sopa; ambolic) +
(-i-wr sufix = home)
:_______________________________.
cawlo [ kau -lo]
(verb amb objecte)
(Gal.les del Sud)
1 desarreglar, desordenar, deixar (alguna cosa) feta un desastre,
fer un embolic de
ETIMOLOGIA: (cawl = sopa; desordre)
+ (-o sufix per formar verbs; al sud
en comptes de -io)
Vegeu cawlio
:_______________________________.
cawod, cawodydd [KAU od, kau O didh] substantiu femení
1 ruixat [2 dutxa
- cawod o genllysg [ka wod o GEN
lhisk] () pedregada, calamarsada (Nord)
- cawod o gesair [ka wod o GE ser]
() pedregada, calamarsada (Sud)
:_______________________________.
cawodlyd [kao OD lid] (adjectiu)
1 plujós
:_______________________________.
cawr, cewri [KAUR, KEU ri]
substantiu masculí
1 gegant
2
Ynys Fach Llyffan Gawr (SN0141)
promontori al nord de Brynhenllan. Dinas (comarca de Penfro) Gal·les del
Sud-oest
Nom anglès: Dinas Island
“la Ynys Fach de Llyffan el Gegant / el Poderós” (Llyffan = nom d’home) + mutació suau + (cawr = gegant; poderós). Ynys
Fach = ‘petita illa’ (ynys =
illa) + mutació suau + (bach =
petit)
3 Bedd y Cawr (SJ0172)
localitat de la comarca de Dinbych (Gal·les del Nord-est) ("(la) tomba
(de)l gegant")
:_______________________________.
caws, cawsau [KAUS, KAU se] substantiu masculí
1 formatge
2 caws Caerffili [kaus kair FI li] substantiu masculí
3 formatge de Caerffili (formatge del
sud-est)
4 bara caws pa i formatge
Forma alternativa: bara a chaws / bara
chaws pa + i + formatge
Bedyddiwr Bara Caws (sobrenom)
Baptista Escocès (“baptista (de) pa (i) formatge”)
5
cael caws o fola ci (“obtenir
formatge (de l’) estomac (d’un) gos”) intentar
fer l’impossible
6 Nant-y-caws
..1/ SN4518 localitat de la comarca de Caerfyrddin, 4km a l’est de Caerfyrddin
..2/ SN4518 localitat a 3km al sud de Croesoswallt (Oswestry), Anglaterra
(“(el) rierol (de)l fomatge”)
(nant = rierol) + (y = article definit) + (caws = formatge)
7 siop gaws formatgeria
(“botiga (de) formatge”)
8 gwerthwr caws formatger
(“vendedor (de) formatge”)
:_______________________________.
cawsen [ kau
-sen] f
1 vorera
y gawsen la vorera
(Tal-sarn, Ceredigion) o flaen y tai
henaf mae palmant a elwid gan y diweddar Mrs Lloyd, Shop Isa ‘y gawsen’
(1936 Cardiganshire Antiquarian Society 11 p61)
Davant les cases més velles hi ha una vorera anomenada per la Senyora Mrs Lloyd
(ara defunta), de Shop Isa (botiga / taller de baix )‘y gawsen’
ETIMOLOGIA: (caws-, primera síl.laba
de cawsai = calçada) + (-en sufix afegit a un adjectiu fer un
substantiu, normalment referent a una dona )
:_______________________________.
cazw, cazws [ka ZUU, ka ZUUZ] substantiu masculí
1 (mena de xiulet)
___________________________________________________________________________
adolygiad diweddaraf / darrera
actualització 2007-04-05
___________________cod y gornel / codi del racó:_________
(= nifer o weithiau yr agorwyd
y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)
(= nombre de
vegades que s'ha accedit a
aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________