http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_g_2625c.htm

 

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg

G

Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

 

Hafan / Inici

 

(delw 0433)

 

 

 

Cysylltwch â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA

 

A 2616c .....  B 2617c .....  C 2618c .....  CE 2619c .....  CR 2620c .....  CY 2621c .....  D 2622c .....  E 2623c .....  F 2624c .....  G 2625c .....  GW 2626c .....  H I J K 2627c .....  L 2628c .....  M 2629c .....  N 2630c .....  O 2631c .....  P Q 2632c .....  PL 2633c .....  R 2634c .....  S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c .....  U V W X Y Z 2638c

 


g- [-]

1
mutació suau de la consonant c; "ci" = gos, "dau gi" = dos ossos

:_______________________________.

Gabalfa, y [ø ga BAL va] substantiu femení

1
zona de Caer-dydd

:_______________________________.

gadael [GA del] (verb)

1
  deixar
2
ei gadael hi rhwng rhywun a’i gawl deixar que se les compongui tot sol
rhyngddo ef a’i gawl! que se les compongui tot sol

3
gadael ffordd glir deixar espai suficient per al pas de les persones
4 gadael (rhywun) fel petái’n farw (“deixar algú com si fós mort”)
5
gadael (ceffyl) wrth y postyn cychwyn deixar (un cavall) enrere a la sortida
6
’Adawa i mohoni yn y fan yna No deixaré l’assumpte sense resoldre  
7
gadael (rhywun) mewn twll deixar plantat algú
8
gadael (rhywun) ar ei faw deixar plantat algú
9
gadael (rhywun) ar y clwt deixar plantat algú 
10
Mae’r llygod yn gadael llong ar suddo Les rates abandonen un vaixell que s’enfonsa
11
gadael i natur ddilyn ei chwrs deixar que la natura seguexi el seu curs


gadawon [ ga-dau-on ] substantiu plural
(Gal·les del Sud-oest)
1
deixalles
gadawon y da herba o cereals per les vaques que queden al la menjadora
ETIMOLOGIA: gadaw- (arrel de gado = deixar) + (-on = sufix plural)

:_______________________________.

Y Gadlys [gad –lis] substantiu femení
1
granja al nord-oest del poble de Glynogwr (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr), Gal·les del Sud-est.. Aquí hi ha també Cwm Gadlys (la vall (del rierol) de la granja de Y Gadlys)
2
granja al sud del poble de Llangynwyd (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr), Gal·les del Sud-est. Aquí hi ha també Nant y Gadlys (el rierol de la granja de Y Gadlys)
3
localitat d’Aber-dâr (comarca de Rhondda-Cynon-Taf) (Gal·les del Sud-est) SN/9902
Gadlys Uchaf nom de carrer d’Aber-dâr (uchaf = de dalt)
Heol y Gadlys nom de carrer d’Aber-dâr (‘Gadlys Road’)
Població: (1961) 5181; (1971) 4735
Proporció de gal.lesoparlants: (1961) 44%, (1971) 28%
4
localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est) 2km al nord-est de Llanilltud Fawr, al costat de Llan-faes SS/9869

ETIMOLOGIA: “la fortelesa” (y = article definit) + mutació suau + (cadlys = fortalesa); cadlys és (cad [kaad] = batalla) + mutació suau (+ llys [lhiis] = cort).

:_______________________________.

gaeaf, gaeafau [GEI a, gei A ve] substantiu masculí

1
  hivern
2
berfedd gaeaf al cor de l'hivern, al ple de l'hivern, (perfedd = mig, centre) (frases adverbials phrases tenen la mutació suau de la consonant inicial)
3
gefn gaeaf al cor de l'hivern, al ple de l'hivern, (cefn = back) (frases adverbials phrases tenen la mutacuó suau de la consonant inicial)

Gael [ gail ] substantiu masculí / femení
PLURAL Gaeliaid [ geil -yed]
1
escocès = un dels gaëls d'Escòcia
Eisteddfod y Gaeliaid El ‘Mod’, el congrès nacional anual dels Gaels, els jocs florals dels Gaëls (“(la) sessió (de)ls escocesos”)
ETIMOLOGIA: de l’anglès Gael (= gaelicoparlant / escocesoparlant / irlandesoparlant) < escocès Gaidheal (= gaelicoparlant / escocesoparlant / irlandesoparlant) < irlandès Gaidheal (= irlandesoparlant) < una paraula en gal.lès antic que equival a la paraula moderna Gwyddel (= persona irlandèsa; aparentment amb sentit plural antigament ‘colla de salvatges’) < (gwydd = salvatge) + (-el sufix; cf medi = sagar, medel = colla de segadors).

 

Gaelaidd [ gei -ledh] adj
1
escocès = dels gaëls d'Escòcia (apart de la llengua – an aquest cas l’adjectiu és és Gaeleg)
ETIMOLOGIA: (Gael = escocès) + (-aidd sufix per formar adjectius)




:_______________________________.

Gaeleg [GEI leg] substantiu femení

1
gaëlic (llengua d'Escòcia) ; NB y Gaeleg (sense mutació suau); no *yr Aeleg



Gaeliaid [ geil -yed] pl
1
escocesos; plural de Gael. Sufix plural -iaid



:_______________________________.

Gaeltacht [geil -tøkht] substantiu masculí
1
la zona de parla irlandesa d’Irlanda
byw yn y Gaeltacht viure al ‘Gaeltacht’
També Y Fro Wyddeleg
ETIMOLOGIA: anglès < irlandès Gaeltacht < ortografia anterior Gaedhealtacht,
(Gaedheal (ara Gael) = irlandès, irlandesoparlant) + (-tacht sufix)

Y Gaer [ ø gair ]
1
(SN9226) localitat (fortelesa) de Crai, Brycheiniog
2
(ST2986) localitat de Casnewydd (Gwent)
La forma local seria Y Gäär (amn ‘e’ oberta llarga)
3
(ST6390) Thornbury, localitat d’Anglaterra, 12 km al nord de Bristol
ETIMOLOGIA: “la fortelesa” (y = article definit) + mutació suau + (caer = fortelesa)



Y Gaerwen [geir-wen] substanti femení
1
localitat d'Ynys Môn SH/4871
ETIMOLOGIA: la fortelesa blanca; (y = article definit) + mutació suau + (caerwen); = (caer = fortalesa) + mutació suau + (gwen, forma femenina de gwyn)

:_______________________________.

gafael yn [GA vel øn] (verb)

1
agafar

Gafenni [ ga- ve -ni]
1
SO3015 Afon Gafenni = riu de la comarca de Mynwy


2 SO2914 Abergafenni nom antic de Y Fenni, una ciutat a la confluència del riu Gafenni i el riu Wysg. El nom fet servir en anglès conserva la forma gal.lesa antiga (però amb una grafia lleugerament anglicitzada “Abergavenny”).
El nom en gal.lès modern Y Fenni és una forma escorçada de Abergafenni – possiblement a través de la pèrdua de la síl.laba pretònica (*Aber’fenni) i després la substució del primer element aber amb l’article definit y)
El nom romà era  Gobannium 


3
Glangafenni (“(el) marge (del riu) Gafenni “
nom de carrer de Y Fenni (malsecrit “Glan Gavenny”)
 
 
ETIMOLOGIA: britànic gobann-, del nom d’un déu ferrer (cf britànic gob- (= ferrer), gal.lès modern gof (= ferrer) )

 

gaffo [ -fo] verb
1
forma amb mutació suau de caffo = que tingui, que rebi


gaf i [gaa-vi] verb
Gal·les del Sud
1
puc...?
2
em deixes...? em dones...?
NOTA: Vegeu (1) ga i i (2) el verbnom cael

:_______________________________.

gafl, gaflau/geifl [GA val, GAV le / GEI vil]
 
1
forcadura

gafl  [ ga -val] substantiu femení
PLURAL gaflau, geifl [ gav –le, gei-vil]
1
forcadura = obertura de dues coses que se separen com les dues puntes d'una forca
2
(SH3645) yr Eifl “les (dues) forcadures”, nom de muntanya de Gwynedd
Nom anglès: “The Rivals” (és una paraula d’anglès amb una pronunciació semblant; despre´s es va inetar una explicació, dient que aquesta muntanya era rival de Yr Wyddfa pel seu esplendor

3 (animal) espai entre les dues potes posteriors â’ch cynffon yn eich gafl abutat, crestacaigut, alacaigut (“amb la vostra cua al vostre engonal”)
També: fel ci â’i gynffon rhwng ei afl (“com un gos amb la seva cua al seu engonall”)
4
falda
5
entrecuix, cuixa (interior)
6
 sefyll â'ch gafl ar led = estar dret amb les cames eixarrancades
lledu’ch gaflau = estar dret posant les cames cama aquí cama allà
7
dyn â gafl hir = home de cames llargues
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic *gabl- < cèltic
De la mateixa arrel britànica: bretó gavl, gaol (= entrecuix, forcadura d’arbre)
De la mateixa arrel cèltica: irlandès gabhal substantiu masculí (= entrecuix, forcadura d’arbre)
Cf la paraula gal.lesa gefel (= molls)

 

gaflio [ gavl -yo] verb
1
seure amb les cames eixarrancades
2
(Gal·les del Nord) cardar 
ETIMOLOGIA: (gafl = entrecuix) + (-io sufix per formar verbs) 


:_______________________________.

gafr, geifr [GA var, GEI vir] substantiu femení

1
cabra
2
helygen y geifr  (Salix caprea)
Vegeu: helygen grynddail fwyaf
3 craf y geifr (Allium ursinum) (“alls de les cabres”)

ga i [gai] verb
1
puc...?
2
em deixes...? em dones...?
ETIMOLOGIA: forma col·loquial de a gaf fi (a = partícula interrogativa) + mutació suau + (caf = puc) + (fi = jo)
NOTA: li segueix la mutació suau (com amb tots els verbs conjugats)
gweld (= veure), ga i weld? (= puc veure?)
Ga i és més general al nord; al sud Gaf i (amb conservació de la [v])
Vegeu el verbnom cael

:_______________________________.

Gaiman, y [GAI man] substantiu femení

1
poble de la Patagonia fundat pels gal·lesos c1865

:_______________________________.

gair, geiriau [GAIR, GEIR ye] substantiu masculí

1
  paraula
2
ar air neu ar weithred dit o fet
Colosiaid 3:17 A pha beth bynnag a wneloch, ar air neu ar weithred, gwnewch bob peth yn enw'r Arglwydd Iesu, gan ddiolch i Dduw a'r Tad trwyddo ef.
Carta als de Colosses 3:17 .....

3 edrych gair mewn geiriadur mirar una paraula al diccionari  
4
Mae ei air yn ddeddf la seva paraula és llei i  
5
mewn byr eiriau en fi  (“en breus paraules”)
6
Ni thorrir asgwrn gan air caled
(“ni es trenca (cap) òs a causa d’una paraula dura”)

:_______________________________.

gair o'i ben / gair o'i phen
LOCUCIÓ
[gair oi ben, gair oi fen]
·······ni + dywed gair o'i ben / o'i phen
·······no dir ni piu
·······Ddywedais i ddim gair o fy mhen ar y daith
·······no vaig dir ni una paraula en tot el viatge ('no vaig dir cap paraula de la meva boca al viatge')

gâl [ gaal ]
1
(obsolet) valentia
2
(obsolet) odi
3
Aquest element es veu en algunes paraules compostes
anial (= desert) < britànic (*ande-gal-)
arial (= passió; coratge) < britànic (ar = davant) + (gâl = força)
dial (= venjar-se, venjança),
galanas (= odi; massacre; destrucció)
gelyn (= enemic)
Gwrial (nom de pila obsolet) (“força d’home”) (= “home” + “força”; equival al nom irlandès Feargal),
Morial (nom de pila obsolet) (“gran valentia”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *gal- < celta < indoeuropeu *gal o *ghal (= passió, força)


:_______________________________.

Galeg [GA leg] substantiu femení

1
gal (llengua celta dels gals de Gal·lia) Gaulish

:_______________________________.

Galiseg [ga LI seg] substantiu femení

1
gallec (llengua) Galician


gall [ ga -lha] verb

1 potser (< gallu poder, ser capaç)
Gall nad yw’n wir Potser que no sigui veritat
(Synonyms of gall: efallai / hwyrach / dichon)


galla [ ga -lha] verb
1
(resposta) sí, puc
-Allwch chi fy helpu os gwelwch yn dda?
-Galla, siwr o fod

-Em podeu ajudar?
-Sí, és clar
ETIMOLOGIA: forma col·loquial (és a dir, amb pèrdua de la [v] final) de gallaf (= jo puc)

:_______________________________.

gallt, gelltydd [GALHT, GELH tidh] substantiu femení

1
1 (Gal·les del Nord) turó
2
(Gal·les del Sud) allt = bosc

:_______________________________.

gallu [GA lhi] (verb)

1
  poder, se capaç
ni + gallu llai na “no poder (fer) menys que”
ni allai lai na methu era condemnat al fracàs (“no podia menys que fracassar”) 
Ni ellid mo’i well les coses no podrien ser millors, tot va molt bé 

2 hyd ’galla i gofio que jo recordi, segons que recordo, fins allà on jo recordo
3
substantiu masculí poder, capacitat

:_______________________________.

galpon [gal POON] substantiu masculí

1
cobert gran (Gal·lès de la Patagonia)

:_______________________________.

galw [GA lu] (verb)

1
cridar
- galw ti ar [ga lu TII ar] (verb)

2
tutejar

3 galw rhywbeth wrth ei enw dir pa al pa i vi al vi (“anomenar alguna cosa amb el seu nom”)  
4
Galwa i ‘ngweld i Vine a veure’m

galwad [gal-wad] substantiu femení
PLURAL galwadau [gal-wâ-de]

1 crida

2 at eich galwad per a servir-vos (“a la seva crida”)


galwedigaeth [gal-wa--geth] substantiu femení
PLURAL galwedigaethau [gal-wa-di-gei-the]
1
ocupació, carrera
Saer oedd wrth ei alwedigaeth d'ofici era un fuster ("(era) (un) fuster (que) era per el seu ofici")
ETIMOLOGIA: (galwedig = cridat) + (-aeth sufix per formar substantius)

:_______________________________.

galwyn, galwyni [GAL win, gal W ni] substantiu femení

1
galó (4,5 llitres)

:_______________________________.

gamblo [GAM blo] (verb)

1
apostar

:_______________________________.

gamocs [ga -moks] adjectiu
Gal·les del Nord
1
manies
ETIMOLOGIA: anglès dialectal gammocks = manies
NOTA: col·loquialment és giamocs [gya-moks], amb palatalització de la g

:_______________________________.

Gamp Fawr, y [ø gamp VAUR] substantiu femení

1
(el fet de guanyar cada un dels quatre partits del campionat de rugby de les Cinc Nacions - Anglaterra, Escòcia, França, Gal·les, Irlanda) ("la gran proesa")

:_______________________________.

gam yn nes [gam øn nees] adverbi
1
gam yn nes at un pas més aprop de
ETIMOLOGIA: (cam = pas) + (yn nes = més a prop); mutació suau de la consonant inicial de la frase c > g per indicar una frase adverbial

:_______________________________.

gan [GAN] (prep)

1
(varis sentits - amb, de, per)
- cefais lythyr gan y ferch [GAN] (prep)

1
vaig rebre una carta de la noia
- mae llyfr gan y dyn [GAN] (prep)

1
l'home té un llibre ('hi ha llibre amb l'home')
- prynwyd y llyfr gan y dyn [GAN] (prep)

1
el llibre fou comprat per l'home
2
coneixement d’una llengua
Doedd ganddi ddim Saesneg no sabia anglès (“no tenia anglès”, “no hi havia amb ella cap anglès”)
3
cael gan rywun wneud rhywbeth fer que algú faci alguna cosa
gan
4
Doedd gennyf ond mynd No vaig tenir cap més remei que anar, No em va quedar cap més remei que anar (“no hi havia amb mi sinó anar”)  
5
en expressions indicant intenció, finalitat, objectiu
bod yn fwriad gennych (wneud rhywbeth) tenir la intenció (de fer alguna cosa)
bod yn nod gennych (wneud rhywbeth) tenir com a finalitat (fer alguna cosa)
Roedd yn nod ganddo lwyddo La seva finalitat era tenir èxit  
6
fawr gan (quantitat; durafda)
Does ganddo fawr i fyw No viurà gaire estona més  
7
gan + i
gwenwyn = jelosia
(Nord) bod wenwyn i tenir-li jelosia
Mae o wenwyn imi Li té jelosia
8
en la formació de adverbials d’enllaç
gan ystyried en consideració de les circumstàncies
9
tenir
dwylo blewog (“mans peludes”)
Mae ganddo ddwylo blewog És lladre (“té mans peludes”)
y bobl â dwylo blewog les persones amb dites llargues  
10
Mae pob bys yn fawd ganddo És maldestre (“cada dit és un polze amb ell”)
11
qualitat
..1/ compassió, clemència
Does dim trugaredd i’w gael ganddo No té compassió (“no hi ha compassió al seu rebre amb ella”)
 
12
sympathy, pity
bod yn biti gennych dros... compadir
bod yn biti o galon gennych dros... compadir molt
bod yn drueni gennych dros... compadir
bod yn ddrwg gennych dros... compadir
Mae’n biti gen i dros y plentyn Em fa llàstima el nen


:_______________________________.

gan hynny [gan HØ ni] (adv)

1
per tant

gant y cant [gant ø kant] adverbi
1
cent per cent, totalment, del tot
Tra fo’r brotest yn aros yn heddychlon fe ddylid cefnogi’r bobl ifanc yma gant y cant
Mentre que la protesta sigui pacífica hem de donar suport a aquests joves en un cent per cent
ETIMOLOGIA: “cent (de)l cent” (cant = cent) + (y cant = el cent); cant y cant > gant y cant (la mutació suau de la consonant inicial de la primera paraula de la frase indica que es tracta d’una frase adverbial)

:_______________________________.

ganwyd ef [GA nuid ev] (frase)

1
va nèixer

gar [gar] substantiu masculí
PLURAL garrau [ga-re]
1
cama (normalment és coes)
garrau ceimion cames tortes
2
eistedd ar eich garrau asseure’s a la gatzoneta (“seure sobre les vostres cames / cuixes”)
3
(Gal·les del sud-oest) bod ar eich garrau defecar, fer de ventre (asseure’s a la gatzoneta, “estar sobre les vostres cames / cuixes”)
ETIMOLOGIA: gal.lès gar (= ‘garr’) < britànic *gan-r
De la mateixa arrel britànica: còrnic garr (= cama, tija), bretó garr (= cama, tija)
NOTA: En gal·lès estàndard i a Gal·les del Nord – un substantiu masculí (y gar = la cama); al sud és femení yr ar

:_______________________________.

-gar
(·sufix·)
s'afegeix a noms: sgilgar
a adjectius: hawddgar
a arrels de verbs: beiddgar, meddylgar

:_______________________________.


"ple"
beiddgar audaç, temerari (beiddio gosar)
dialgar
venjatiu (dial venjança)
hawddgar
afable, amable (hawdd fàcil, content) meddylgar pensarós (meddwl pensar)
meistrolgar
autoritori (meistrol magistral)
sgilgar
deste, hàbil (sgil habilitat, destresa)

:_______________________________.

2
"amb afecció per a", a consequència d'una confusió; amb car-, arrel de caru estimar ariangar a variciós (arian diner) dichellgar murri, garneu (dichell engany) gwlatgar patriota (gwlad país)
[-GAR mutació suau de -CAR < britànic *AAK-ARO]

:_______________________________.

garan [-ran] substantiu masculí o femení
PLURAL garanod [ga--nod]
1
Grus grus = grua (ocell)
Eseia 38:14 Megis garan neu wennol, felly trydar a wneuthum; griddfenais megis colomen; fy llygaid a ddyrchafwyd i fyny; O Arglwydd, gorthrymwyd fi; esmwythâ arnaf
Isaias 38:14...

2 pig yr aran (flor) gerani, bec de grau
3
(Gal·les del Sud) yr hen garan = (expressió de comiseració) el pobret ("la vella grua")
4
(Astronomia) y Garan = la constel.lació Grus, entre Indus i Piscis Austrinus al sud de l'equator celestial
5
(Topònimia)
..1/ Afon Garan "riu (de la) grua".

 

Aquí es troba Llangaran - possiblement de Glangaran (glan = marge) + (Garan nom del riu), la forma anglesa és ‘Llangarron’. Poble d’Anglaterra, 9km al nord de Trefynwy (Monmouth).


..2/ Nantygaran "riera de la grua", Henllan (comarca de Ceredigion); 


..3/ Weungranod (= forma local de ’gwaun y garanod’ "erm de les grues"), Llanegwad (comarca de Caerfyrddin)


..4/ Gwaun y Garan ("erm de la grua"), nom de camp, Llangrallo (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (any 1839)

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *garan- (probablament onomatopeia)
De la mateixa arrel britànica: còrnic garan (= grua), topònim Rezgaran (= gual de la grua), forma anglicitzada ‘Rosegarden’); bretó garan (= grua)
Cf grec géranos; anglès crane (= grua), alemany der Kranich (= grua)

NOTA: garanod (= cranes) – també hi ha una forma amb pèrdua de la primera síl.laba > g’ranod, granod
Vegeu: Gerenhir

:_______________________________.

Garawys [ga-rau-is] substantiu masculí
1
Quadragésima. Vegeu Grawys

:_______________________________.

gard [GARD] (·m·) gardiau, gards
"giard" a Gal·les del Nord

1
guarda, sentinella persona que guarda un lloc per evitar
danys, robatoris, incendis, etc

2
guàrdia persona que vigila presos per evitar la fugida
3
cap de tren
4
guàrdia soldat ("y Gardiau" la guàrdia reial)
5
Irlanda: policia membre del cos policial
6
guàrdia grup de protectors - "hen gard"
7
vigilància
8
protector cosa que protegeix
9
cadena de rellotge ("gard watsh")
[anglès GUARD /gard/ guàrdia, anglès mitjà GARDE [GAR-dø] < francès antic
< germànic; cf anglès WARD guàrdia (en antics noms composts
WOODWARD, STEWARD) < anglès
antic WEARD; alemany WÄRTER carceller, vigilant]

:_______________________________.

gardd
[GARDH] (·f·) ºgerddi, garddau [GEIRDH, GAR-dhe]

1
hort lloc per cultivar plantes útils; jardí lloc de lleure amb flors ornamentals, i de vegades gespa i abres
2
jardí = lloc de lleure amb flors ornamentals, i de vegades gespa i abres; un lloc així al darrere o a l davant d'una casa
gardd ben to - terrat amb plantes i flors (pen to = (el) cim (de) (la) teulada)
gardd dirlun = jardí a l'anglesa, terra esculpida per imitar un paisatge natural, amb per example, una bassa o llac artificial, i arbres
gardd ffrynt (gardd y ffrynt) = jardí de davant de la casa ("jardí (de) davant") - la terra davant d'una casa normalment amb una gespa i palntes decoratives; plnates per l'alimentació normalment es cultiven al darrere de la casa
gardd flodau = jardí de flors
gardd goffa = jardí de commemoració
Gardd Goffa Aber-fan Aber-fan Memorial Garden (commemora la mort tràgica en aquest poble al 21 octubre 1967 de 116 nens i 28 adults quan un abocador d’una mina de carbó va relliscar muntanya avall i va enterrar l’escola de Pant-glas)
gardd gwrw = jardí de cervesa, jardí de taverna
gardd rosod = jardí de roses

3 craf y gerddi alls (“alls dels horts”)  
4
Gardd Eden [ gardh e -den] el jardí terrestral, lloc on vivien Adam i Eva abans de la seva expulsió després de cometre el primer pecat  
5
ym mhen draw’r ardd a l’altra banda del jardí / l’hort
ar waelod yr ardd al fons del jatdí / de l’hort

6
plural: "gerddi": parc amb jardins per a l'ús públic
Gerddi Soffeia nom d'un parc al centre de Caer-dídd

7
plural: "gerddi" : usat en noms de carrers
[per traducció o imitació de noms anglesos amb 'Gardens',
molt usat per la seva eufònia a partir dels anys trenta
per constructors en noms de carrers d'urbanitzacions d'iniciativa privada, i imitant aquesta pràctica, a partir del final de la segona guerra mundial per ajuntaments als carrers de les urbanitzacions de cases de protecció oficial]

Gerddi Llwynfedw nom de carrer de Llwynfedw, Caer-dydd (oficialment “Llwynfedw Gardens”)
Gerddi Pen-y-maes nom de carrer de Treffynnon, comarca de Y Fflint (oficialment “Pen y Maes Gardens”)
8
llenca, faixa de terra de cultiu en un camp obert
9
terra de l'església
10
(Gal.les del Nord-oest) part d'un corral per al paller (normalment amb la forma "gar", és a dir, sense la "dd" final; però a Dwyfor, la forma complerta "gardd"
11
regió fèrtil; "Gardd Cymru" (= l'Hort de Gal.les")
epítet de "Bro Morgannwg", la terra baixa costanera de la comarca de "Morgannwg"

12
(Gal.les del Sud-est)

..a/ pleta de vedells, tancat a prop d'una masia per guardar els vedells
..b/ Història, Topònims: plural "gardda" (forma local de "garddau") aquestes pletes de vedells com a lloc on es ferraven els bous

13
(obsolet), c1800-1900, amb títols de llibres de poesia antologia
"Gardd" o "Gerddi" antologia (literalment = jardí [de poemes])

14
(obsolet) c1800-1900 amb títols de col.leccions d'obres literàries
guardonades en un "eisteddfod" (concurs literari i musical) recull
"Gardd Aber-dâr" (literalment: = [el] jardí de [l'eisteddfod d'] Aber-dâr


ETIMOLOGIA: gal.lès < escandinau GARDDR; de la mateixa arrel escandinava: bretó GARZH tanca, clos]

 

:_______________________________.

gardd-bentref [gardh-ben-tre] substantiu femení
PLURAL gardd-bentrefi [gardh-ben-trê-vi]

1
urbanització normalment amb cases de protecció social amb jardins i carrers amb arbres
Gardd-bentref Gorseinon (nom anglès: Gorseinion Garden Village) (a Gorseinon, comarca d'Abertawe)
Gardd-bentref y Gilfach (nom anglès: Gilfach Garden Village) (a Gilfach-goch, comarca de Rhondda Cynon Taf)

Y Gardd-bentref traducció de (1) Garden City (a Rhymni, comarca de Rhondda Cynon Taf), (2) Garden City (a Pen-bryn, Merthyrtudful, comarca de Merthyrtudful)

ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès garden village; (gardd = jardí) + mutació suau + (pentref = poble)

:_______________________________.

gardd do
[GAR-dho]

1
terrat amb flors i plantes
[GARDD / jardí + mutació suau + TO / teulat, "jardi'(de) teulat"]

:_______________________________.

gardd fagu
[gardh VA-gi]ºxº (·f·) ºplural: gerddi magu

1
viver
[GARDD / hort + mutació suau + MAGU / cultivar]

:_______________________________.

gardd farchnad
[gardh VARKH-nad] (·f·) gerddi marchnad
1
hort
[GARDD / hort + mutació suau + MARCHNAD / mercat

:_______________________________.

gardd ffrwythau
[gardh FRUI-the] (·f·) ºplural: gerddi ffrwythau

1
hort (de fruiters)
[GARDD / hort + mutació suau + FFRWYTHAU, plural de FFRWYTH / fruita]

:_______________________________.

gardd flodau
[gardh VLO-de] (·f·) gerddi blodau

:_______________________________.

1 jardí de flors
[GARDD / jardí + mutació suau + BLODAU / flors, plural de BLODYºN / flor]

:_______________________________.

gardd goch
[gardh GOOKH] (·f·) gerddi coch / cochion Gal.les del Nord-oest

:_______________________________.

1 hort (de hortalisses)
[GARDD / hort + mutació suau + COCH / vermell]

:_______________________________.

gardd goffa
[gardh GO-fa] (·f·) gerddi coffa geirdh KO fa]
º1 jardí commemoratiu (per commemorar els caiguts en una guerra,
les víctimes d'un catàstrofe, etc)
[GARDD / jardí + mutació suau + COFFA / commemorar]

:_______________________________.

garddio
[GARDH yo] (·v·)
º1 (vi) treballar el jardí, cultivar l'hort

:_______________________________.

2 substantiu masculí

1
horticultura, jardineria
[GARDD + -IO]

:_______________________________.

gardd lin
[gardh LIIN] (·f·) gerddi llin
º1 llinar

:_______________________________.

2 topònim: "yr Ardd-lin", Maldwyn
[GARDD / hort + mutació suau + LLIN / lli]

:_______________________________.

gardd lysiau
[gardh LØS-ye] (·f·) gerddi llysiau
º1 hort (de hortalisses)
[GARDD / hort + mutació suau + LLYSIAU, plural de LLYºSIEUYºN / hortalissa]

:_______________________________.

garddwest
[GARDH-west] (·f·) garddwestau
º1 festa al jardí (formal, a la tarda)
[GARDD / jardí + mutació suau + GWEST / ??convidat]

:_______________________________.

garddwr
[GAR dhur] (·m·) garddwyr [GARDH wir]
º1 jardiner, hortalà
[GARDD / jardí + -WR / home]

:_______________________________.

garddwr marchnad
[GAR dhur MARKH nad] (·m·) garddwyr marchnad [GARDH wir MARKH nad]
º1 jardiner, hortalà
[GARDD / jardí + -WR / home]

:_______________________________.

garddwriaeth
[gar-DHUR-yeth (·f·)
º1 horticultura
[GARDDWR / hortalà, jardiner + -IAETH / sufix de nom abstracte]

:_______________________________.

(1) gardio
[GARD-yo] (·v·) (·col.loquial·)
º1 (vt), vigilar (per a protegir de danys)

:_______________________________.

2 (vi), vigilar fer de guàrdia
3
vigilar per impedir (la fuga de presos, etc)
4
posar una protecció
[GARD + -IO]

:_______________________________.

(2) gardio
[GARD-yo]
(·v·)
º1 cardar (llana)
[GARD / pinta < anglès CARD / carda; + -IO]

:_______________________________.

gardner
(·m·)
gardneriaid, gardners
º1 (col.loquial), jardiner, hortalà; (= garddwr)

:_______________________________.

gardno
(·vi·) ºcomarca de Brycheiniog
º1 treballar el jardí

gard olwyn [gard ol-win] substantiu masculí
PLURAL gardiau olwynion [gard -ye ol-win-yon]
1
parafang
ETIMOLOGIA: "guarda (de) roda", (gard = guarda) + (olwyn = roda)

:_______________________________.

gard tân
(·m·)
º1 guardafoc

:_______________________________.

garej
[GA rej] (mf) gárejus [ga RE jis]x

:_______________________________.

1 garatge lloc per estacionar un cotxe, especialment al
costat d'una casa

:_______________________________.

2 garatge taller de reparacions

3
garatge lloc de venda de cotxes
4
garatge gasolinera
[anglès GARAGE < francès GARAGE < GARER / aixopluc < germànic]

:_______________________________.

Gareth
[GA reth] substantiu masculí

1
   nom d'home

Garisim
1
nom de muntanya bíblica
Deuteronomium 11:29

Bydded gan hynny, pan ddygo yr Arglwydd dy Dduw di i'r tir yr ydwyt yn myned iddo i'w feddiannu, roddi ohonot y fendith ar fynydd Garisim, a'r felltith ar fynydd Ebal
Deuteronomi 11:29...

2 Garizim (SH6975) Localitat al nord-est de Llanfair Fechan, cap a Penmaenan
ETIMOLOGIA: segurament el nom d’un església (no tinc informació en aquest moment) Sembla ser el nom de la Bíbila gal.lesa amb [z] en comptes de [s] .  


:_______________________________.

Garmon
[GAR mon] substantiu masculí

1
Germà (Germanus) c378-448, bisbe d'Auxerre al 418
(c 40 anys). Va visitar l'illa de Bretanya el 429 (c51 anys) amb
Lupus (en gal.lès Bleiddian = llop petit) per
combatre la influència de Pelaganisme (variant de cristianisme
condemnat per Roma el 418) que sosté
que la gràcia de Déu donava a les persones la possibilitat de viure sense
pecar, en contra de la doctrina augustina de la gràcia irresistible.
A l'any 430 (c52 anys), i al cap d'un exèrcit de britans cristianitzats,
va gunayar una batalla contra els pagans, i el camp de batalla del qual
fou designat Maes Garmon. A l'any 447 (c69 anys) va tornar a l'illa.
El 480, aproximadament trenta-dos anys després de la seva mort,
es va escriure en llatí la vida de Germanus

:_______________________________.

2 1800+, com a nom de pila, no és gaire corrent; normalment de persones
vinculades als llocs on Garmon forma part d'un topònim

3
Topònims: "Betwsgarmon, Capelgarmon, Llanarmon, Maes Garmon"
[gal.lès GARMON < *GARMAWN < *GERMAWN < llatí GERMAANUS
persona de la mateixa sang; (manlleu de després
de la fi del període britànic el 400 DC);
sinó, hauria sorgit la forma *GERFAWN)]

Garnfadrun [ garn- va -drin]
1
(SH2735) localitat del districte de Dwyfor (comarca de Gwynedd) a l’oest de Pwllheli
Garnfadrun, PWLLHELI, Gwynedd

ETIMOLOGIA: Carn Fadrun és el nom d’un turó (1218 peus) de la localitat
Al mapa de l’Ordnance Survey el poble és senzillament Garn (= Y Garn)
Garnfadrun (amb mutació suau inicial anòmola) < Carnfadrun (noms de pobles s’escriuen com una sola paraula)
(carn = monument en forma de pila de pedres) + mutació suau + (Madrun nom personal de femella < llatí Matrôna)
 
NOTA: Una forma més antiga però errònia és Garn Fadryn (Madryn representa la mateixa pronunciacio que Madrun). Possiblement hi havia una confusió amb madryn, una paraula avui en dia obsoleta, que significa guineu; és una variant de madyn (= guineu)


:_______________________________.

garsiwn
[GAR syun] substantiu masculí

PLURAL:
garsiynau (no admet la mutació suau)
1
guarnició = conjunt de soldats aquarterats en una població

2
guarnició = lloc on viu els soldats


3
(Topònims) Yy Garsiwn, barri de Machynlleth (comarca de Powys)
Compareu el nom de poble An Gearasdan d’Escòcia (= el guarnició).
Nom anglès: Fort William
(La paraula escocesa gearasdan és un manlleu com és la paraula gal·lesa de l’anglès ‘garrison’= guarnició ).

4
xurma, conjunt de gent baixa "yr hen garsiwn" = la xurma
[anglès GARRISON / protecció, fortelesa < anglès mitjà GARISOUN
< francès antic GARISON / defensa < GARIR / defensar < germànic
WARJAN / defensar (cf alemany WEHREN / defensar)]

:_______________________________.

(1) garth
[GARTH] substantiu masculí

1
garthau
1
clos
2
fortelesa
3
en alguns paraules compostes: "buarth" = corral,
"lluarth" (obsolet) = hort
[gal.lès < britànic *GART-;
còrnic GARTH / hort, bretó GARZH clos, tancat;
irlandès: GORT
de la mateixa arrel indoeuropea:
llatí HORTUS (catal HORT, HORTA), grec XÓRTOS;
anglès YARD < anglès antic GEARD; cf alemany GARTEN / jardí;
cf slavònic antic (del germànic) GRAD / ciutat (en topònims recents a Rusia:
LENINGRAD, nom de l'època soviètica de de SANT PETERSBURG), rus GOROD / ciutat]

:_______________________________.

(2) garth [GARTH] substantiu masculí

1
garthau
1
muntanya
2
terra boscosa
3
Topònims –
a) Y Garth (vegeu l’entrada següent)

b) "Garth" + nom de persona
"Garthbryngi" = muntanya d'en "Bryngi", a prop d'"Aberhonddu (Brycheiniog)"
"Garthgynfor" = muntanya d'en "Cynfor", aprop de "Dolgellau (Meirionydd)"

c) com a segon element
"Broniarth", "Cenarth", "Ceniarth", "Llwydiarth", "Llwydarth", "Penarth", "Peniarth",
"Rhos-y-garth", "Talgarth", "Tre-garth"
de vegades és femení: Garth-goch (Llanfor), Garth-lwíd (Llandderfel)

[gal.lès < britànic *GART-; còrnic GARTH; GARTH (2) = muntanya és probablement la mateixa paraula que GARTH (1) = clos]

:_______________________________.

Y Garth [GARTH] substantiu masculí

1
 nom d'alguns turons; (= el turó)
Y Garth, aprop del poble de Gwaelod-y-garth(comarca de Rhondda Cynon Taf)

2
nom d'alguns pobles / poblets; (= el turó)
Y Garth, LLANGOLLEN, Sir Ddinbych,
Y Garth, TREFYCLO, Powys,
Y Garth, LLANGAMARCH, Powys

3
antigament, un dels dos poblets de la parròquia de Llanfabon (l’altre era Glynrhymni), aprop de la ciutat de Caerffili

:_______________________________.

Gartholwg [garth-ô-lug] substantiu femení
1
poble de la comarca de Rhondda Cynon Taf, aprop de la muntanya de Y Garth. Nom anglès: Church Village.
2
carrer de Pen-tyrch (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules independents “Garth Olwg”)
3
en altres pobles aprop de Y Garth, els noms de carrers amb aquest sentit són en anglès - ‘Garth View’ – (a) al poble de Gartholwg, (b) al poble de Nantgarw, (c) a la ciutat de Llantrisant
ETIMOLOGIA: (= vista de la muntanya anomenada Y Garth) .
(Garth = nom de muntanya; garth = muntanya, turó) + mutació suau + (golwg = vista)

:_______________________________.

gartre
[GAR tre] (adv)
1
a casa (forma col·loquial) (colloquial form)

:_______________________________.

gartref [GAR tre] (adv)
1
a casa (forma literària) (literary form)
gwnewch fel tasechi gartre
com si estiguessis a casa teva
- l'última part de la frase an gal·lès literari és "fel pe buasech chi gartref"
Traducció literal: feu (“gwnewch”) - com si estiguessis (“fel tasech”) - a casa (“gartre”)
gwnewch fel tasechi gartre
Make yourself at home
- the latter part of the phrase in literary Welsh is "fel pe buasech chi gartref"
Literal translation: do (ºgwnewchº) - as if you were (ºfel tasechº) - at home (ºgartreº)


:_______________________________.

garw [GA ru] (adjectiu)
1
aspre

:_______________________________.

gasetîr [ ga-se- tiir ]
substantiu masculí
PLURAL gasetirau [ ga-se--re]
1
diccionari geogràfic, llista de noms geogràfics, com al final d’un atlas
ETIMOLOGIA: anglès gazetteer < francès gazetier (= algú que escriu per un periòdic; el diccionari geogràfic era per periodistes) < gazette (= periòdic) < italià gazzetta < vencià gazeta (=periòdic que costa un ‘gazet’ – una moneda petita de coure), possiblement de gaza (= garsa) < llatí gaius (= gaig)

:_______________________________.

gast, geist [GAST, GEIST] substantiu femení
1
gossa
2
clapgast or clapiast xafardera


:_______________________________.

gau [GAI] (adjectiu)

1
fals

2 nithio’r gwir o’r gau separar la veritat de la mentida (“garbellar la veritat del fals”)

gawr [ gaur ] adj
1
Forma amb mutació suau (c > g) de cawr = gegant
2
Ynys Fach Llyffan Gawr (SN0141) promontori al nord de Brynhenllan. Dinas (comarca de Penfro) Gal·les del Sud-oest
Nom anglès: Dinas Island
“la Ynys Fach de Llyffan el Gegant” (Llyffan = nom d’home) + mutació suau + (cawr = gegant). Ynys Fach = ‘petita illa’ (ynys = illa) + mutació suau + (bach = petit)

 



gefail [ge -vel] femení
PLURAL gefeiliau [ge- veil -ye]
1
ferreria
yr efail la ferreria


2
present a la toponimia gal·lesa
Yr Efail la ferreria
Yr Efail-wen la ferreria blanca
Tonyrefail (el) prat (de) la ferreria


2
topònim Refail / Refel < Yr Efail (= el ferreraria) amb la pèrdua de la primera síl.laba
Nom d’urbaització - “Refail Farm Estate” a Caergybi (comarca de Môn) (que seria Stad Refail en gal.lès)


4
Brynrefail SH5662 localitat de la comarca de Gwynedd
bryn ‘refail < bryn yr efail “(el) turó (de) la ferreteria”


ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
Cf gof (= ferrer)
De la mateixa arrel britànica: bretó govel (= ferrereria), còrnic govel (= ferrereria),
La forma esperada seria *gofail en gal.lès, i no gefail, però sembla que la primera vocal es va canviar sota l'influència de la paraula gefel (= molls), un estri associat amb una ferereria, però d’un otigen distinte, (paraula relacionada amb gal.lès gafl = entrecuix)
   
VEGEU: yr Efail, yr Efail-wen, Tonyrefail



:_______________________________.

gefail gnau, gefeiliau cnau [ge vel GNAI, ge VEIL ye KNAI] substantiu femení

1
trencanous

gefeiliau
[ge- veil -ye]
1
plural de gefail = ferreria

 

 

 


:_______________________________.

gefel [ -vel] femení
PLURAL gefeiliau, gefeilau, gefelau, gefelydd, gefeilion

[ge-veil-ye, ge-vei-le, ge- –le, , ge--lidh, ge-veil-yon]
1
molls = instrument compost de dues fulles de ferro unides per un clauet en forma de tisores que serveix per a agafar les brases del foc, per encrespar els cabells, etc
yr efel els molls
Una forma hipercorrecta és gefail (qv)   
 
2
gefel siwgr molls de sucre
3
(obstetrícia) gefel eni fòrceps
molls (de) naixement" (gefel = molls) + mutació suau + (geni = nèixer) 


ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic gevel (= molls), bretó gevel (= molls)
La paraula gefel és relacionada amb gal.lès gafl (= forcadura, entrecuix)

 

gefel bedoli [ –vel be--li] femení
PLURAL gefeiliau pedoli [ge- veil –ye p--li ]
1
molls emprats en fer ferradures
gafael ym mraich rhywun fel gefel bedoli aferrar-se fort al braç d’agú (“com els molls de fer ferradures”)
 
ETIMOLOGIA: (gefel = molls) + mutació suau + (pedoli = posar ferradures)

 

gefel dân  [ –vel daan] femení
PLURAL gefeiliau tân [ge- veil –ye taan ]
1
molls per la llar de foc
ETIMOLOGIA: (gefel = molls) + mutació suau + (tân = foc) 

 

gefel eni [ –vel ê-ni] femení
PLURAL gefeiliau geni [ge- veil –ye -ni]
1
(obstetrícia) fòrceps
ETIMOLOGIA: "molls (de) naixement" (gefel = molls) + mutació suau + (geni = nèixer)

 

gefel fach [ –vel vaakh] femení
PLURAL gefeiliau bach [ge- veil –ye baakh]
1
pinces petites
ETIMOLOGIA: (gefel = molls) + mutació suau + (bach = petit)

 

gefel fain [ –vel vain] femení
PLURAL gefeiliau main / gefeiliau meinion [ge- veil –ye main / mein-yon]
1
(cirurgia) fòrceps
ETIMOLOGIA: "molls estrets" (gefel = molls) + mutació suau + (main = estret)

 

gefel gnau [ –vel knai] femení
PLURAL gefeiliau cnau [ge- veil –ye knai]
1
trencanous
yr efel gnau el trencanous
Cyfres yr Efel Gnau suite del trencanous
 
ETIMOLOGIA: "molls (de) fruits secs" (gefel = molls) + mutació suau + (cnau = fruits secs, plural de cneuen = fruit sec)

 


:_______________________________.

gefell, gefelliaid [GE velh, ge VELH yed] (mf) 1 bessò (sovint: yr efelliaid a més de y gefeilliaid) ;

2
germà bressó

:_______________________________.

gefelles, gefellesau [ge VE lhes, ge ve LHE se] substantiu femení

1
1 bessona
2
germana bessona

:_______________________________.

gefn dydd golau [ ge-ven diidh -le] adv
1
a plena llum, a ple dia
Bu yn eglwys Cerrigydrudion ysbryd aflan, ac ofnai'r bobl gerdded heibio i'r lle gefn dydd golau hyd yn oed
Hi havia un esperit diabòlic a l’església de Cerrigydrudion church, i la gent tenia por de passar pel davant d’aquell lloc fins i tot a ple dia
ETIMOLOGIA: cefn dydd golau (“esquena de dia de llum”).
Hi ha mutació suau de la consonant inicial de la primera paraula en frases adverbials, per tant cefn > gefn

:_______________________________.

geifr [GEI vir] (pl)

1
forma plural de "gafr"

:_______________________________.

geingo [GEI ngo] (verb)

1
(sexe) cardar

:_______________________________.

geirfa, geirféydd [GEIR va, geir VEIDH] substantiu femení

1
vocabulari

:_______________________________.

geiriadur [geir- -dir]
substantiu masculí
PLURAL geiriaduron [ geir-ya- -ron]
1
diccionari = llibre amb paraules d’una llengua en ordre alfabètic, amb explicacions del sentit, o equivalents en una altra llengua

2 edrych gair mewn geiriadur mirar una paraula al diccionari
ETIMOLOGIA: (geir-, forma pretònica de gair = paraula) + (-i-adur sufix nominatiu, que indica un llibre)

:_______________________________.

geiriau [GEIR ye] (pl)

1
forma plural de gair

:_______________________________.

geirw [GEI ru] (pl)

1
ràpids d'un riu; forma plural de "garw" = aspre

:_______________________________.

geirwir [geir-wir] adjectiu
1
veraç (persona)
mor belled ag y gwyddent, 'roedd James Rees yn ddyn cywir a geirwir.
pel que sabien, James Rees era un home honrat i veraç
un gonest a geirwir yw e
és un home honrat i veraç
2
exacte, verídic (relació, explicació)
ETIMOLOGIA: ‘veraç de paraula’ (geir-, forma de síl·laba penúltima de gair = paraula ) + mutació suau + (gwir = veraç)


:_______________________________.

geirwiredd [gei--redh] substantiu masculí
1
veracitat
Cafwyd un prawf arall o eirwiredd James Rees
Es va mostrar (‘tenir’) una altra prova de la veracitat d’en James Rees
ETIMOLOGIA: (geirwir = veraç) + (-edd sufix per formar substantius)

:_______________________________.

gele substantiu femení
PLURAL gelod, geleod, gelenod, gelnod [ ge-lod, ge--od, ge--nod, gel-nod]
1
sangonera. La mutació suau normal de l'inicial d'un substantiu femení després de l'article no es fa: y gele (i no pas *y ele)
1
fel gele “com a sangonera” (en expressions que indiquen un fort agafament)
glynu fel gele wrth aferrar-se a alguna cosa (“enganxar-se com a sangonera a...”)
dal eich gafael ynddo fel gele seguir agafat fort a una cosa (“mantenir el vostre agafament en ell com a sangonera”)
bod yn sownd ynddo fel gele ser agafat fort a (“ser agafat en ell com a sangonera”)

:_______________________________.

gele, gelod [GE le, GE lod] substantiu femení

1
sangonera (forma alternativa). Vegeu: gelen

:_______________________________.

gelen, gelenod / gelod [GE len, ge LE nod / GE lod] substantiu femení

1
sangonera

Normalment sense mutació suau després de l’article definit: y gelen

gellid
1
Ni ellid dychmygu harddach merch
Una noia més bonica no es podria imaginar


:_______________________________.

Gelliaraul [ge-lhi a-rail] substantiu femení
1
granja de Llan-gan, al sud del poble (comarca de Bro Morgannwg)

2
Heol Gelliaraul (als mapes com a ‘Gelli Arael Road”) carretera entre els pobles de Gilfach-goch i Hendreforgan (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: (y gelli araul = el bosc assolellat) (y = article definit) + mutació suau + (celli = bosc) + (araul = assolellat)

:_______________________________.

Y Gelli-deg [ø ge-lhi deeg] substantiu femení
1
(SO0207) localitat de Merthyrtudful (de la comarca del mateix nom)
2
noms de carrers – Gelli-deg
..1/ Bryn-coch (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (“Gelli Deg”)
..2/ Rhiwbina (comarca de Caer-dydd) (“Gelli Deg”)
..3/ Penyrheol, (comarca de Caerffili) (“Gelli Deg”)
..4/ al dsitricte de Gelli-deg, Merthyrtudful (“Gelli-deg”) ENG-Z
..5/ Tretomas, Tonyrefail (comarca de Rhondda Cynon Taf) (“Gelli-Deg”)
..6/ Pontardawe (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (“Gellideg”)
..5/ Tretomas, Tonyrefail (county of Rhondda Cynon Taf) (“Gelli-Deg”)
..6/ Pontardawe (county of Castell-nedd ac Aberafan) (“Gellideg”)
ETIMOLOGIA: ”el bosc bonic” (y) + mutació suau + (celli = bosquet) + mutació suau + (teg = bonic)
NOTA: a causa de les diferentes formes en la qual s’escriu oficialment - Gelli-deg (correcta), Gelli Deg (discutible), Gelli-Deg (incorrecta), i Gellideg (incorrecta), en una guia de carres en llangua anglesa els noms es troben allistats en seccions diferentes (Gelli Deg; Gelli-deg + Gelli-Deg; Gellideg) separades per altres noms!

 
:_______________________________.

Y Gellifelen [ø ge-lhi- -len] substantiu femení
1
(SO2111) localitat del districte de Brycheiniog, comarca de Powys
ETIMOLOGIA: ”el bosc groc” (y) + mutació suau + (celli = bosquet) + mutació suau + (melen forma femenina de melyn = groc)

:_______________________________.

Gelli-gaer [ge-lhi-gâir] substantiu femení
1
(ST1396) poble de la comarca de Caerffili
1
una parròquia d'aquest indret
2
Gelli-gaer Fawr (= la gran ‘Gelli-gaer’), Gelli-gaer Fach (= la petita ‘Gelli-gaer’) – dues granjes al sud de Cimla (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) a la carretera cap a Cwmafan)
ETIMOLOGIA: gelli y gaer (gelli forma amb mutació suau usada com a radical, < (celli = bosquet) + (y = article definit) + (caer = fortalesa). Hi havia aquí una fortalesa romana
NOTA: la forma local del lloc de la comarca de Caerffili is Gelli-gäär


:_______________________________.

Y Gelligandryll [ø ge-lhi-gan-drilh] substantiu femení
1
(SO2242) ciutat de la comarca de Powys
nom curt: y Gelli;
nom anglès: “Hay”, o “Hay on Wye”
nom francès: “La Haie Taillée”
2
una parròquia d'aquest indret
(1961) població: 1280; proporció de gal.lesoparlants: 3%,
(1971) població: 1180; proporció de gal.lesoparlants: 3%,
3
escó al consell comarcal de Powys

ETIMOLOGIA: ”el bosc trencat” (y) + mutació suau + (celli = bosquet) + mutació suau + (candryll = trencat; literalment ‘cent trossos’ can + dryll)

gellwch [ge -lhukh]
1
podeu (< gallu poder)
Gellwch fod yn hollol sicr y ... Ja podeu estar cert que...
Ar ei golwg hi gellwch weld Ho pots saber del seu aspect


:_______________________________.

geloden, gelenod / gelod [ge LO den, ge LE nod / GE lod] substantiu femení

1
sangonera (Sud-oest) ; NB y geloden

gelyn [ ge -lin] substantiu masculí
PLURAL gelynion [ ge- løn -yon]
1
enemic = persona hòstil
bod yn elyn i ser l’enemic de
gelyn calon un enemic implacable
gelynion yr iaith Gymráeg els enemics de la llengua gal·lesa
lladd ysbryd y gelyn fer baixar la determinació de l’enemic
mynd at ochr y gelyn passar al costat de l’enemic
mynd â’r rhyfel at y gelyn portar la guerra al lloc de l’enemic

2
ei las elyn el seu pitjor enemic
3
sêr el pitjor enemic de si matëix bod eich gelyn pennaf eic hun
ef ei hun yw ei elyn pennaf ell mateix és el seu pitjor enemic
4
enemic = adversari armat
5
enemic = cosa perjudicial
yr oedd hen elyn ieuenctid Cymru, y dicai, wedi gafael yn rhy dynn ynddo, a bu farw cyn pen blwyddyn El vell enemic de la joventut gal·lesa, el tubercolosi, l’havia agafat massa fort i va morir al cap d’un any
6
enemic, adversari
Er y gall adar fod yn elynion i'r garddwr ar rai adegau y maent yn ffrindiau hefyd
Tot i que els ocells poden ser enemics can be enemies of the gardener, sometimes they are also friends

7
(esport) yr Hen Elyn (l’antic enemic) = Anglaterra
Collodd Cymru unwaith eto ar Barc yr Arfau yn erbyn yr Hen Elyn
Anglaterra va perdre un altre cop al Camp de l’Escut d’Armes contra el vell enemic


8
gelyn pennaf y wlad el enemic públic número ú


ETIMOLOGIA: (gâl = odi, valentia) + (sufix -yn)

 

:_______________________________.

2 gelyn [-lin]
1
forma amb mutació suau de celyn = grèvols
Fidgelyn [viid--lin] a situada a la carretera de Cilfynydd i Llanfabon (comarca de Caerffili)
y fid gelyn = la bardissa de grèvols
(y = article definit) + mutació suau + (bid = bardissa) + mutació suau + (celyn = adjectiu grèvol)

:_______________________________.

gelyniaethus [ge løn YEI this] (adjectiu)
1
hostil

:_______________________________.

gem, gemau [GEM, GE me] substantiu femení

1
gemma

:_______________________________.

gêm, gêmau [GEM, GEE me] substantiu femení
gêm f (pl gêmau) [geem, ge me]

(NB: y gêm) Observeu: y gêm. No h ha mutació suau després de l'article

1 partit (rugby, fútbol).
2 cosa que no es tracta amb prou seriositat
Nid gêm ydi bocsio, nage James, ond antur greulon...
El boxing no és cap joc, no ho és Jaume, sinó una ventura cruel
("casa de convidats", gwesty < gwest-dy , gwest = convidat, mutació suau, ty = casa)

3
gêm gardiau [geem GARD ye] joc de cartes
4
gêm gyfartal [geem gø VAR tal] patrit empatat
5
gêm o gardiau [geem o GARD ye] partida de cartes

:_______________________________.

gemdy [gem-di] substantiu masculí
PLURAL gemdai [gem-dai]
1
botiga o taller de joier
ETIMOLOGIA: (gem = joia) + mutació suau + (-ty = casa)

:_______________________________.

gên, genau [GEEN, GE ne] substantiu femení

1
mandíbula

2 di-ên sense mandíbula
pysgodyn di-ên peix sense mandíbula

:_______________________________.

Genau'r Glyn [ge ner GLIN] substantiu femení

1
topònim, comarca de Ceredigion (“boca [de] la vall”)

genedigaeth
1
naixement

gwlad eich genedigaeth el vostre país d’origen (“(el) país (de)l vostre naixement”)
yng ngwlad fy ngenedigaeth a la meva terra nadiu (“a la terra del meu naixement”)

 

Genefa [ge- -va]
1
Ginebra
Cytundebau Genefa Les Convencions de Ginebra

 

geneuol [ge- nei -ol] adj
1
oral
brechlyn geneuol vacuna oral
cyfathrach eneuol sexe oral
ETIMOLOGIA: (geneu- < genau = boca) + (-ol sufix per formar adjectius)  

 

GÈNERE

Pot ser diferent al nord i al sud

1 (Gal·les del Nord) substantiu femení, (Gal·les del Sud) substantiu masculí
y ginio - y cinio,
2
(Gal·les del Nord) substantiu masculí, (Gal·les del Sud) substantiu femení
y cyflog - y gyflog


geneth [ge -neth] substantiu femení
PLURAL genethod [ge- ne -thod]
(Gal·les del Nord)
1
noia
geneth fach noia petita
geneth o Saesnes noia anglesa
ETIMOLOGIA: britànic *genetta; cf gal geneta (= noia). D’una arrel gên- (= procrear), que es veu en gal·lès geni (= néixer). Paraules relacionades: llatí gigno (= procrear), grec gígnomai (= néixer)

NOTA: col.loquialment (1) hi ha tambés una forma plural reduïda nethod (pèrdua de la primera síl·laba), i (2) gnethod amb pèrdua de la primera vocal

:_______________________________.

genethaidd [ge- ne -thedh] adjectiu
1
juvenil (de nena)
ETIMOLOGIA: (geneth = noia) + (-aidd sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

geni [GE ni] (verb)
1
  nèixer
 - ganwyd ef [GA nuid e] (verb)

1
va nèixer
2
Ble cest di dy eni? On vas néixer?
3
gwlad eich geni el país on vareu neíxer, la vostra pàtrica
4
o’ch geni “del vostre naixement”, nat
athrawes o’i geni yw hi és una professora nada  
5
clinig cyn geni clínic prenatal

:_______________________________.

genlli [gen -lhi]
1
y genlli el diluvi, el torrent; vegeu cenllif
1
y genlli goch l’esparver; vegeu cenlli goch

gennod [ge -nod] substantiu plural
1
noies
Wyddoch-chi be', gennod Sabeu què, noies...
ETIMOLOGIA: forma reduïda de hogennod (= noies), plural de hogen (= noia)
NOTA: sovint amb la grafia dolenta genod


genod
[ge -nod]
1
noies; grafia frequënt però dolenta enlloc de gennod, forma reduïda de hogennod < hogen = noia

:_______________________________.

ger [GER] (prep)

1
aprop de

:_______________________________.

Geraint [GE raint] substantiu masculí

1
1 nom (home)
2
Vegeu: Mabinogion [ma bi NOG yon] ETIMOLOGIA: gal.lès Geraint < Gereint < llatí Geronti(us) < grec gerôn, geront- (= home vell)
de la mateixa arrel britànica: còrnic Gerens
Paraules relacionades: anglès churl (= pagès, persona maleducada) (anglès antic ‘ceorl’), alemany der Kerl (= home), escandinau karl
grec gerôn (= home vell), i gal·lès gerontoleg (= gerentologia) < anglès < grec

:_______________________________.

Gerallt [GE ralht] substantiu masculí

1
nom (home)

:_______________________________.

gerbrón [ger BRON] (prep)

1
davant, a la presència de

:_______________________________.

gerddi [ger -dhi] substantiu plural
1
jardins; plural de gardd = jardí

:_______________________________.

gerfydd [ ger -vidh] preposició
1
(Gal.les del Nord) per = agafat per
dod â hi gerfydd ei chlust portar-la agafada per l'orella
2
cydio yn rhywun gerfydd ei goler agafar algú pel coll (“mitjançant el collar”)
3
tywys rhywun gerfydd y trwyn passar algú per la pedra (“guiar algú agafat pel nas”)
ETIMOLOGIA: una variant de erwydd / herwydd (= mitjançant)

:_______________________________.

gernsi, gernsis [GERN si, GERN sis] substantiu masculí

1
jersei

:_______________________________.

gêr [GEER] substantiu masculí

1
estris

:_______________________________.

geto [ge -to] substantiu masculí
PLURAL getoau, getos [ge-tô-e, ge-tos]
1
gueto, barriada = part d’una ciutat on viuen junts una minoria dels habitants amb la mateixa origen, religió o llengua perquè no són acceptats per altres habitabts en altres zones, o perquè la pobresa els impedeixen de traslladar-se a viure a les zones més benestants
Geto’r Duon el gueto negre, el gueta on viuen els negres
iaith y geto la llengua del gueto, el tipus de llengua no-estàndard típica del habitants del gueto
1
(Història) call, jueria, ghetto = la zona d’una ciutat on els jueues tenin l’obligació de viure
2
barri jueu, jueria = la zona d’una ciutat on la majoria són jueus

:_______________________________.

geudy, geudai [GEI di, GEI dai] substantiu masculí

1
wàter

Y Geufrongei -vron] substantiu femení
1
(SJ2142) localitat de la comarca de Dinbych
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (ceufron = vessant enfonsada)

geulin y Forwyn [gei –lin ø vor-win]
1
planta (Thesium humifusum)
ETIMOLOGIA: (“lli fals de la Verge”) (geu-, forma de la síl.laba penúltima de gau = fals ) + mutació suau + (llin = lli)

 

geulw [gei -lu]
1
(obsolet) fals jurament
ETIMOLOGIA: (“fals jurament”) (geu-, forma de la síl.laba penúltima de gau = fals ) + mutació suau + (llw = jurament)

Cf possiblement bretó gouli (= wound, sore)


:_______________________________.

gewch [ geukh ]
1
forma amb mutació suau de cewch tindreu, podeu tenir
mwya’ ‘gewch chi, mwya’ ‘fynnwch chi com més teniu, més en voleu

gh  [ - ]
1
Grafia de l’alfabet romà del fricatiu velar sonor.
Aquest so no ocurreix en gal·lès modern, però si en gal.lès antic i s’escrivia com a “g” (que també representava [g] [ng], com “d” era tant [d] com el fricatiu [dh], i “b” era tant el plosiu [b] i un fricatiu bilabial, a la llengua moderna el fricatiu labiodental [v].
A les etimologies d’aquest diccionari fem servir el símbol convencional “gh”.
.....(1) entre vocals, es perdia [gh]
AWST –
Llatí Augustus > *Awghwst (dues síl·labes) > Aw’wst (dues síl·labes) > Awst (= agost)

BRE
britànic brig- > gal.lès *bregh- > bre (= turó)

BRENIN
britànic brigant-in- > gal.lès *breghenhin- > *bre’enin > brenin (= rei)

BRO
britànic mrog- > brog- > gal.lès *brogh > bro (= districte)

DA
britànic dag- > gal.lès *dagh > da (= bo)

GWYRYF
Llatí *virgo (= maid) > *gwyrgh > *gwyry, amb l’afegiment d’una [v] final no etimològica pe donar gal.lès modern gwyryf (= verge)

MA –
britànic mag- > gal.lès *magh > ma (com als topònims Machynlleth – plana de Cynllaith, Mathafarn – plana de la taverna; i el sufix –fa (= lloc); cf irlandès = plana < magh

MAES –
britànic *mag-es > gal.lès *maghes > maes (= camp)

PENNARTH –
gal.lès Pen + garth (cim + turó) > *Pengharth > Pennarth

SAETH
Llatí sagitta > *sagheth > saeth (= fletxa)

SEINT
britànic *Sigontion > *Seghont- > Seint > Saint (= riu, a la ciutat de Caernarfon)

TEYRN
britànic tigirn- > *tyghyrn > teyrn (= dirigent)

TY
celta *teg-os > britànic *tig-os > gal.lès “*tigh” > ty^ (= casa)

.....(2) es perdia [gh] després de [a] de la síl.laba que segueix l’ accent

BRYCHAN
Brokk-agn- > gal.lès *Brogh-aghn > Brychan (man’s name)

.....(3)
CRWYS
llatí crux [kruks] (= creu) > *krughs > crwys (= creu; avui en dia és més aviat amb sentit plurral, creus)

PENIARTH
gal.lès Pen + garth (cim + turó) > *Pengharth > Peniarth (topònim)

.....(4) Davant [l,n,r], la [g] va esdevenir [gh] i més tard la semiconsonant [y] [ag] > [agh] > [ay] “ae”

DRAEN
*dragn- > *draghn- > drayn > draen (= espina)
 [og] > [ogh] > [oy] “oe”

OEN
*ogn- > *oghn- > oyn > oen (= be, xai)

...(5) en monosil.labes després de [l, r] va esdevenir la semiconsonant [y];
Al nord, es va perdre més endavant; al sud, va esdevir la vocal [a], i per tant una síl·laba

BERA
britànic berg- > gal.lès antic *bergh > bery > bera (= graner)

BOL
britànic bolg- > gal.lès antic *bolgh > boly > gal.lès septentrional bol, gal.lès meridional bola (= panxa)

BWRW
britànic borg- > gal.lès antic *bwrgh > bwry > bwrw (= llençar)

CAL
britànic kalg- > gal.lès antic *calgh > gal.lès septentrional cal, gal.lès meridional cala (= penis)

HEL
britànic helg- > gal.lès antic *helgh > gal.lès septentrional hel, gal.lès meridional hela (and hala) (= enviar)

LLWRW
britànic lorg- > gal.lès antic *llwrgh > llwrw (= camí)

MORIEN
britànic mor-gen- (mar-nascut) > *Morhgen > Morien (= nom d’home)

.....(6) com a consonant inicial – la mutació suau [g] > [gh] – es va perdre

gardd > (forma mab mutació suau) ghardd > ardd

Per tant gal.lès modern gardd (= jardí), yr ardd (= el jardí)


gi [ gii ] substantiu masculí
CAT-Y forma amb mutació suau [k] > [g] de ci (= gos)
Alguns exemples de ka formna amb mutació suau:

(a) forma vocativa
'Carlo, dere ma, gi,' ebe Dewi'n gyffrous.
'Carlo, vine, gos,' va dir Dewi amb excitació

(b) Amb substantius composts com a sufix amb mutació suau -gi, en noms de tipus de gos, o
d’animals o peixos considerats semblants a gossos;
..1/ corgi gos de bestiar (cor- = petit)
..2/ daeargi = terrier (daear = terra )
..3/ dyfrgi = llúdria Lutra vulgaris (dwfr = aigua)
..4/ gweilgi oceà (però antigament ‘llop’)
..5/ gwenci = ermini (de gweinc-gi < gwanc = golafreria)
..6/ maelgi (:ç)Squatina squatina(ç:) àngel (mael = malla, xarxa )
(7) morgi = bastina (môr = mar; ‘gos (de) mar’)

gia...
Gal·les del Nord
1
la palatalització de la consonant inicial de paraules que començen amb ga- és típica del nord-oest
giaffar / giaffer < gaffer (= capatàs, amo) < anglès gaffer (= capatàs, amo)
giamocs < gamocs (= manies) < anglès gammocks (= manies)
giang < gang (= colla) < anglès gang (= colla, bàndol)
giangstar / giangster < gangster (= gàngster) < anglès gangster (= gàngster)
gias < gas (= gas) < anglès gas (= gas)
giami < gami (= malalt, inestable) < anglès gammy (= malalt, inestable)
giard < gard (= guard; train ticket inspector) < anglès guard
giamster / giamster (= expert) < anglès gamester (= jugador – de jocs d’atzar)
giaridym < garidym (= brètol)
giât < gât < anglès gate (= tanca); avui en dia la paraula anglesa és [geit], però fa 500 anys era [gaat]; la paraula gal·lesa conserva aquesta vocal llarga

:_______________________________.

gïach, gïachod [GI akh, gi A khod] substantiu femení
1
becadell

:_______________________________.

Giffi [ -fi] substantiu masculí
1
forma afectuosa de Gruffudd
Giffi Mulod (Gruffudd (dels) muls)
(Giffy Mulod - yr hen Gruffydd Jones, Ffordd y Copi, perchennog dau ful a throl oedd yn arfer cario nwyddau o’r stesion i fyny i’r farchnad)
(Giffy Mulod – el vell Gruffydd Jones, de la carretera de Y Copi, amo de dos muls i un carro que solia portar mercaderies de l’estació cap amunt al mercat)
Llafar Gwlad, número 73, Haf (estiu) 2001
d’un article de’n Bobi Owen sobre sobrenoms a la ciutat de Dinbych (‘Denbigh’ en anglès))

ETIMOLOGIA: Giffi < Griffi < (Gruff-, primera síl·laba de Gruffudd) + (-i sufix diminutiu)
..1/ u > i el canvi condicionat per la i final
..2/ pèrdua de la r (gr- > g-)

:_______________________________.

GIG = Gwasanaeth Iechyd Gwladol Servei Estatal de Salut
Ymddiriedolaeth GIG Entitat del Servei Estatal de Salut (una administració locla del servei)

:_______________________________.

Gilfach-ddofn gil-vakh dho -von]
1
nom d’una granja de Llangolman SN1126 (comarca de Penfro)
ETIMOLOGIA: (“(el) racó profund”) (y = el) + mutació suau + (cilfach = racó) + mutació suau + (dofn, forma femenina de dwfn = profund)
NOTA: noms topogràfics de noms habitatius (casa, granja, poble, ciutat) s’escriuen com a una sola paraula. Si té al final una paraula monosíl·laba accentauda s’hi posa al davant un guionet. (Dwfn / dofn popularment al sud té dues síl·labes, però històricament, a la llengua estàndard, i a la llengua popular del nord és d’una sola síl·laba)

Y Gilfach Goch [ ø gil-vakh gookh ]
1
Lloc del riu Ogwr Fach damunt del poble de Gilfach-goch, entre Mynydd Maes-teg i Mynydd Pwllyrhebog
ETIMOLOGIA: “el racó vermell“ (y = article definit) + mutació suau + (cilfach = racó, lloc aïllat) + mutació suau + (coch = vermell)
NOTA: Noms d’accidents de la geografia
s’escriuen amb els elements separats – (Y) Gilfach Goch. Noms de llocs habitats s’escriuen com una sola paraula – per tant (Y) Gilfach-goch


:_______________________________.

Y Gilfach-goch [ ø gil-vakh gookh ]
1
(SS9889) localitat a la comarca de Rhondda Cynon Taf, Gal·les del sud-est
ETIMOLOGIA: vegeu Gilfach Goch

NOTA: Noms d’accidents de la geografia
s’escriuen amb els elements separats – (Y) Gilfach Goch. Noms de llocs habitats s’escriuen com una sola paraula – per tant (Y) Gilfach-goch



:_______________________________.

gilydd [GI lidh] substantiu masculí

1
vegeu: cilydd

:_______________________________.

gini, ginis [GI ni, GI nis] (mf) guinea = antiga moneda anglesa

:_______________________________.

gitâr, gitarau [gi TAAR, gi TA re] substantiu masculí

1
guitarra

g'l-   
1
reducció de (g) + (vocal) + (l)
..a/ gleuo / g’leuo < goleuo = il-luminar
..b/ Nos Glangaea / Nos G’langaea < Nos Galan Gaeaf Vigília de Tots Sants (“vigília (de la) calenda (d’) hivern”)


2
reducció de (g) + (w consonantal) + (l)
..a/ glad / g’lad < gwlad = país
..b/ glyb / g’lyb < gwlyb = moll, mullat

 


:_______________________________.

glafoer [glâ-voir] (m)
PLURAL glafoerion [gla-ççvoirççç-yon]

1 escuma de la boca


:_______________________________.

glafoerio [gla VOIR yo] (verb)

1
bavejar, fer bavallotes

:_______________________________.

glafoerion PLURAL
Vegeu glafoer

:_______________________________.

glain
SUBSTANTIU MASCULÍ /
[glain]
PLURAL: gleiniau [glein ye]

1
(obsolet) gemma
2
gra (d'un collaret)
3
gra (d'un rosari)
4
glòbul
5
mor iach â'r glain, cyn iached â'r glain sa com un gra d’all
ETIMOLOGIA: gal.lès glain < glein < britànic *glani- < cèltic

:_______________________________.

glan
[glan] substantiu femení
PLURAL glannau, glennydd [gla-ne, gle-nidh]
1
(riu, riera) marge
glan y dw^r “(el) marge (de) la riera”
glan y nant “(el) marge (de) la riera”
glan yr afon “(el) marge (de)l riu”
ar lan yr afon = a la vora del riu
glan y rhyd “(el) marge (de)l gual”

2
(llac, maresme ) marge
glan y gors “(el) marge (de)l pantà”
glan y llyn“ (el) marge (de)l llac”
ar lan y llyn = a la vora del llac
glan y morfa “(el) marge (de) la maresma”;

com a topònim (casa, poble): Glan-y-gors, Glan-gors; Glan-y-llyn, Glan-llyn; Glanymorfa, Glanmorfa

3
gwennol y glennydd
Riparia riparia = oreneta de ribera
4
torlan marge del riu; riba soscavada pel riu, riba tallada
glas y dorlan Alcedo atthis = blauet ("(l'ocell) blau (de) la riba tallada")
(torr-, arrel de torri = trencar)

5
(mar) marge; vora del mar;
glan y môr “(la) vora (de)l mar”
ar lan y môr = a la vora del mar
glan y don “(la) vora (de)l mar”
glan yr aber “(la) vora (de) l’estuari”
 
as a place name (house, village):
Glan-y-môr, Glan-môr / (menys correcte) Glan y Môr, Glan Môr

Glan-y-don, Glan-don / (menys correcte) Glan y Don, Glan Don

Glanyraber, Glanaber / (menys correcte) Glan yr Aber, Glan Aber

8
morlan vora del mar

9
vora de la tomba
glan y bedd “(la) vora (de) la tomba”

10
(mar) terra ferma
dod i’r lan (viatgers de vaixell, mariners) desembarcar-se (“venir a la vora”)
mynd i’r lan (viatgers de vaixell, mariners) desembarcar-se (“anar a la vora”)
mynd yn sownd ar y lan encallar-se (a la vora del mar)
bod ar y lan ser en terra
rhoi ar y lan desembarcar
rhoi ar y lan (South Wales) desembarcar
mynd am y lan (barca) anar cap a la costa
ger y lan (barca) a prop de la costa

11
y glannau = la costa, el litoral;
 gwyliwr y glannau = guardacostes
 ar y glannau o Fflint i'r Bermo a la costa de Fflint a Bermo
mynd gyda’r lannau seguir la costa
 pysgota'r glannau pesca davant de les costes

12
glannau la zona de banda a banda d’un riu
Glannau Dyfrdwy = els dos costats del riu Dyfrdwy
Glannau Merswy / Mersi = Merseyside, Anglaterra; els dos costats del riu Mersy, les ciutats de Liverpool i Birkenhead
Glannau Clud = Clydeside (= els dos costats del riu Clyde, la zona de Glasgow, Escòcia)
Glannau Tafwys = els dos costats del riu Tàmesi, Anglaterra
Glannau Hafren (nom anglès: Severnside) les costes angleses i gal·leses de l’estuari del riu Hafren

13
lloc al superfície d’un mina

14
tossal
dan y lan below the hill
Dan-y-lan nom de carrer d’Abercynffig
Heol Dan-y-lan nom de carrer de Pont-ty-pridd
Pen-y-lan districte de Caer-dydd (“(el) cim (de)l turó”)

15
(obsolet) cerddlan pujada al nord-oest
Y Gerlan en noms de camps i també un poble d’aquest nom
(cerdd-, arrel de cerdded = anar, caminar)

16
(Gal·les del Sud) i lan cap amunt (col·loquialment sovint senzillament lan) mynd i lan, mynd lan = pujar

17
(Gal·les del Sud) camp de la vessant de la muntanya, del turó

18
en un parell de topònims del sud-est, un original glan original ha esdevingut llan (= església)
..1/ both glan and llan have the soft mutated form lan;
Sembla que l’explicació és que a causa de l’ús freqüent de topònims després del les preposicions i (= a) i o (= de), que causen totes dues la mutació suau de la primera consonant, alguns noms amb Glan- es va esdevenir més coneguts amb la mutació Lan-
(Glanbradach > Lanbradach
Glanrhymni > Lanrhymni
..2/ Aquest element lan- es va confondre després amb Llan, i en els mapes (si no d’entrada col·loquialment) aquesta forma ‘corregida’ s’utilitzava
Lanbradach > Llanbradach (comarca de Caerffili)
Lanrhymni > Llanrhymni (comarca de Caer-dydd)

19
Rhaglan (SO4107) localitat (vila) de la comarca de Mynwy (“terraplè ” – basat en rhag = davant)

20
Rhuddlan (SJ0775) localitat la comarca de Dinbych (‘red bank’, basat en rhudd = vermell)

21
noms de cases
a) amb un element que vol dir aigua, s¡reierol, mar, llac, etc
Glanyraber, Glan-y-don, Glan-y-d#r, Glan-y-môr, Glan-y-nant
Aquest article d’enllaç sovint es prerd en topònims :
Glanaber, Glan-don, Glan-d#r, Glan-môr, Glan-nant

b) amb noms de rius i reierols
Glanhafren, Glandyfrdwy, Glan-taf, Glan-clwyd

22
Hi ha alguns noms perduts de l’època britànica amb *glanna, conservat en noms llatins de camps romans
Castlesteads /Camboglanna/ [NY5163]
Ravenglass /Glannoventa/ [SD0895],

ETIMOLOGIA: gal.lès glan < glann < britànic *gland(â) < cèltic;
Cornish glann (= marge, vora), bretó glann (= marge, vora)


:_______________________________.

glân [GLAAN] (adjectiu)

1
net

Mae eisiau aderyn lân i ganu no critiqueu els defectes d’altri quan vos també els teniu (“hi ha necessitat d’un ocell net per cantar”)
2
bonic

3 sagrat

glana chwerthin [gla-na kher -thin] verb
1
North Wales bod yn glana chwerthin rebentar-se de riure
roedd pawb yn glana chwerthin am ben campau gwirion yr hogia
tothom es rebantava de riure amb les accions ximples dels nois
ETIMOLOGIA Ara com si fós (adverbi + verbi), com amb formes del tipus yn graddol ddistewi (= gradualment silenciar-se);
glana, forma amb mutació suau de clana < celana < celane < celanedd (= cadàvers, plural de celain = cadàver); sembla ser d'una frase bod yn gelanedd o chwerthin (ser cadàvers de riure)
..1/
pèrdua de una dd final (es troben altres exemples d'això en gal·lès - vegeu dd)
..2/ la e final es fa a al nord-oest
..3/ hi ha una pèrdua de la vocal en una síl·laba que comença amb [k] davant una síl·laba tònica que comença amb [l], i resulta la parella [kl]; característic del gal·lès modern
calandrio > clandro (= calcular), Caletwr > Cletwr (nom de riera; = riera forta); calonnau > clonna (cors - Gal·les del Nord-oest), ceiliagwydd > clacwydd (= oca mascle), celwyddgi > clwddgi)(= mentider), Celynnog > Clynnog (topònims, = bosqueet de grèvols), cylymau > clyme (= nusos)

glandeg [glan-deg] adjectiu

1 bonic

2 Landeg (forma amb mutació suau)
Siarl Landeg Carles el Formós (el Príncep Carles d’Escòcia, segle 1700)
Siarli Landeg Carles el Formós (el Príncep Carles d’Escòcia, segle 1700)


:_______________________________.

Glanelái [glan e LAI]

1
topònim
ETIMOLOGIA: (“el) marge (del riu) Elái”) (glan = marge) + (Elái)

 
glanfa [glan -va] substantiu femení

PLURAL: glanféydd [GLAN va, glan VEIDH]
1
moll
Y Lanfa = el moll
Y Lanfa carrer de Trefechan, Aberystwyth (comarca de Ceredigion)
2
Glanfa Arw nom de carrer, Tal-y-cafn, Baecolwyn (Comarca de Conwy)
(“lloc de desembarcament abrupte”)
3
(aeronática) lloc d’aterratge
ETIMOLOGIA: (glan- arrel de glannu = aterrar) + (-fa sufix de substantivació, que indica lloc)  


:_______________________________.

glanháu [glan HAI] (verb)

1
netejar
 
2
(ajuntament) yr adran lanháu el departament de neteja
 
3
c'nau, cnau (Gal.les del Nord) netejar.
(Gal.les del Nord-est) c’nau afal pelar una poma


:_______________________________.

glaniad, glaniadau [GLAN yad, glan YÂ -de] substantiu masculí
1
  desembarcament
2
Y Glaniad desembarcament dels primers gal.lesos a la Patagonia 28 del juliol de 1865

:_______________________________.

glanio [GLAN yo] (verb)

1
1 (vaixell) desembarcar
2
(avió) aterrar

:_______________________________.

Glannau Mersi [gla ne MER si] substantiu femení

1
topònim - la regió anglesa de Merseyside (al voltant de la conurbació de Liverpool)

:_______________________________.

glanwedd [glan -wedh] adjectiu
(Gal·les del Sud)
1
bonic
merch lanwedd noia bonica
2
pur, net
ETIMOLOGIA: (glân = bonuc; pur; net) + mutació suau + (gwedd = aspecte)

:_______________________________.

Glan-y-llyn [glan ø LHIN] substantiu femení
1
topònim ("el marge del llac")

:_______________________________.

Glan-y-môr [glan ø MOOR] substantiu femení

1
topònim; ("la vora de la mar")

glas [glaas] adjectiu
PLURAL gleision [ glei-shon]
a) colour = mainly blue, green, grey
1
blau = cinquùe color de l'arc de Sant Martí
2
blau = el color del cel; yr awyr las el cel blau; mor las â'r awyr tan blau com el cel
3
blau = color del mar, grisenc-verdós; mor las â'r môr tan blau com el mar
4
(pell) pàll·lid
5
gwyrddlas verd, verdant cae gwyrddlas camp verd
(gwyrdd = verd) + mutació suau + (glas = verd)

6
(pell, persona) blau de contusions
curo rhywun nes ei fod yn las drosto
colpejar algú fins que tingui blaus arreu del cos
(“colpejar algú fins que estigui blau arreu d’ell”)
7
verd - el color de l avegetació; mor lased â'r cennin "tan verd com els porros".
Sobretot amb topònims - Bryn Glas / Glasfryn = turó verd, Coed Glas / Glasgoed = bosc verd
8
(animal) gris, grisenc, blanquinós; buwch las = vaca grisa; ceffyl glas cavall gris
crêyr glas, crychydd glas bernat pescaire
9
(mejar, beure) fresc
bwyd glas (obsolet) menjar fresc
glasfedd (obsolete) aiguamel nova (medd = aiguamel)
10
(hivern) suau; gaeaf glas, mynwent fras un hivern suau omple el cimenteri ("hivern verd, cementiri gras")
11
immadur
12
glaschwerthin riure
13 llygatlas d’ulls blaus
merch lygatlas
noia d’ulls blaus
14
(trenc d'alba) gris ; o fore glas tan nos de sol a sol ("de matí gris fins a la nit")
15
(moneda) feta de plata; feta d'una barreja de metalls però d'un de color plata, d'un color grisenc-blanquinós;
arian gleision = monedes de color plata;
chwech las (abans del 1971) moneda de sis penics de plata o de color plata
swllt las (abans del 1971) xelí de plata, xelí de color de plata
16
immadur, sense experiència; glaslanc jove, adolescent; ("verd jove") (glas) + mutació suau + (llanc = noi, jove, adolescent)
17
(Gal·les del Nord) intensificador en certes expressions - per exemple, per emfasitzar tardança, enfada, esforç
mae'n hwyr las és molt tard ("és tard blau")
ceisio eich gorau glas intentar fer el millor que es pot ("intentar el vostre millor de color blau")
mynd o'ch co' las perdre els estreps ("sortir de la vostra ment blava")
drapit las! merda! (renec + blau)
rhyhwyr glas
18
(comarca de Gwynedd) impertorbable, resilient; un glas ydi o és un home resilient
19
blau com a color que identifica el Partit Conservador anglès Roedd yn gwisgo tei las y Gymdeithas Geidwadol leol portava la corbata blava de l'associació conservadora local
20
(ocells) blau titw tomos las = mallerenga blava ("Tomás la mallerenga blava")
21
(Gal·les del Nord) dèbil, poc entusiasta; glas gof memòria vague, glas groeso = recepció tèbia; glasgroesawu rhywun = donar (a algú) una recepció tèbia
22
ei las elyn el seu pitjor enemic

23 (y) Maes-glas nom de casa, nom de carrer; ‘el camp verd’
 
24
bod yn las gan genfigen teniR frëd als pëus
 
25
cenau glas bergant incorrigible
 
26
Dalar-las nom de carrer de
….a/ Glanconwy, Baecolwyn (comarca de Conwy) (“Dalar Las”)
….b/ Llanfachreth, Dolgellau (comarca de Gwynedd) (“Dalar Las”)


dalar las < y dalar las (“l’andana [d’un camp llaurat] verda”)
(y = article definit) + mutació suau + (talar = andana) + mutació suau + (glas = verd)


ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *glast- < cèltic
de la mateixa arrel britànica: bretó glas, còrnic (glas)
de la mateixa arrel cèltica : irlandès glas, escocès glas
tots amb el sentit bàsic de tan 'verd' com 'blau'


:_______________________________.

2 glàs, glasiau / glasus [GLAS, GLAS ye / GLA sis] substantiu masculí

1
got (col·loquial)

:_______________________________.

glasaid, glaseidiau [GLA sed, gla SEID ye] substantiu masculí

1
got (contingut del got) - glasaid o gwrw = got de cervesa

:_______________________________.

glasbren, glasbrennau [GLA spren, gla SPRE ne] substantiu masculí

1
arbret, plançó

:_______________________________.

glasied / glasiad [GLAS yed / GLAS yad] substantiu masculí

1
vegeu: glasaid



:_______________________________.

glaslancaidd [ glas- lang -kaidh] adj
1
adolescent
ETIMOLOGIA: (glaslanc = adolescent) + (-aidd sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

glaswelltyn, glaswellt [glas WELH tin, GLAS welht] substantiu masculí

1
bri d'herba
2
glaswellt herba
Na cherddwch ar y glaswellt No trepitjeu l’herba (“no camineu sobre l’herba”)

ETIMOLOGIA: (glas = verd, gwelltyn = bri de herba / bri de palla)


:_______________________________.

glaswyrdd
[ glas-wirdh] substantiu masculí
PLURAL glaswyrddion [ glas-wørdh-yon]
1
blau verdós
ETIMOLOGIA: “verd de blau, color verd que és blauenc” (glas = blau) + mutació suau + (gwyrdd = verd)

:_______________________________.

glas y dorlan, glasiau'r dorlan [glaas ø DOR lan, glas yer DOR lan] substantiu masculí

1
blauet

:_______________________________.

glaw [GLAU] substantiu masculí

1
  pluja
fel iâr ar y glaw crestacaigut, alacaigut (“com una gallina sota la pluja”)

glaw mân [glau MAAN] substantiu masculí roina, xim-xim
2
bwrw glaw [BU ru GLAU] (verb)ploure
3
eirlaw [EIR lau] substantiu masculí aiguaneu
4
glawio [GLAU yo] (verb)ploure (Nord)
5
glawog [GLAU og] (adjectiu)plujós
6
Fuwch fach gota – glaw neu hindda?
Os daw glaw, cwympa o’m llaw;
Os daw haul, hedfana!
(Endevinar el temps)
Marieta – pluja o bon temps?
Si vindrà pluja, cau de la meva mà
Si vindrà sol, vola!
7
Mae golwg glaw arni Sembla que vol ploure (“hi ha aspecte (de) pluja sobre ella”)

:_______________________________.

gleien [glei -en] substantiu femení
1
forma amb mutació suau (c > g) de cleien (qv) (= terra argilosa)
y gleien la terra argilosa
Heol Gleien (= heol y gleien, probablament “la carretera de la terra argilosa” si aquesta és la forma original del nom )

carrer de Cwm-twrch Isaf (comarca de Powys)

:_______________________________.

gleisiad, gleisiadau [GLEIS yad, gleis YA de] substantiu masculí

1
salmó

:_______________________________.

gleisiad [glei -shad] substantiu masculí
PLURAL gleisiadau [glei- shâ -de]
1
salmó jove, salmó en el seu primer any
Nantygleisiad nom de carrer de Rhesolfen, (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
nant y gleisiad = (“(el) rierol (de)l salmó”)
ETIMOLOGIA: glas (= blau) + (-iad sufix per indicar una persona); a > ei com a consequència de la i de la síl·laba final (afecció vocàlica). En el seu primer any un salmó tú una esquena blavenca
NOTA: També una forma dimuntiva: gleisedyn [glei-shê-din]

:_______________________________.

gleision [glei -shon] adjectiu
1
forma plural de l’adjectiu glas (= blau; també verd, gris) o el substantiu glas o glesyn (= el blau – en noms de flors, insectes, ocells, etc) 
2
(substantiu) y Gleision els blaus, els que porten el color blau (per exemple, un equip de futbol)
3
(substantiu) xerigot
ETIMOLOGIA: glas + sufix plural -ion; la ‘i’ del sufix causa el canvi de la vocal a > ei

 

:_______________________________.

glendid [GLEN did] substantiu masculí

1
1 puresa
2
bellesa

:_______________________________.

Glenys [GLE nis] substantiu femení

1
nom de dona

gleua hi! [glei -a hii] verb
1
vés-t'en! Forma imperativa, segona persona singular;
gleua hi (= g'leua hi!) < goleua hi! < ei goleuo hi = anar-se'n, fotre el camp. Vegeu goleuo

:_______________________________.

gleuhaden [glei- ha -den] substantiu femení
PLURAL gleuad [glei -ad]
1
excrement de vaca que es fa servir com a combustible
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
Còrnic glozenn (= excrement de vaca), bretó glaouedenn (= excrement de vaca)
NOTA: També: (1) gleuaden. A Gal·les del Nord gleuad > (2) gleuod i (3) gluad

:_______________________________.

gleuo [glei -o] verb
1
il·luminar;, etc gleuo = g'leuo < goleuo (qv)

:_______________________________.

gleuo [gleu] adjectiu

1 valent, coratjós,

2 go lew (quantitat) bastant gran
tipyn go lew o un gran nombre de (“un fragment bastant valent”)
tipyn go lew o (bethau) un gran nombre de (coses) (coses)

3 mor lew â llyffant (Ceredigion) “tan valent com una granota”


:_______________________________.

glo [GLOO] substantiu masculí

1
  carbó
2
gwerthwr glo comerciant de carbó
3 Cae-glo cae’r glo = el camp del carbó
nom de carrer
..a/ Cefn-mawr (comarca de Wrecsam) (“Cae Glo”)
..b/ Wrecsam (“Cae Glo”)

4
clap glo tros de carbó
clap o lo tros de carbó

5
gogr lo marc per separar grans trossos de carbó dels trossos petits
 
6
malu glo mân yn glapiau
(“triturar trossos petits de carbó (per obtenir) trossos grossos”) intentar fer l’impossible

 

 

gloddestwr [glo- dhest -ur] m
PLURAL gloddestwyr [glo- dhest -wir]
1
persona de molta vida
Diarhebion 28:7 Y neb a gadwo y gyfraith, sydd fab deallus: ond y neb a fyddo gydymaith i ond y loddestwyr, a gywilyddia ei dad.
Proverbis 28:7 ... .
         
2
fartaner, golafre, persona voraç
3
cormorà (Llafar Gwlad 55, Gwanwyn 1997)


ETIMOLOGIA: (gloddest-, arrel de gloddesta = fer gatzara, fer gresca; menjar voraçment) + (-wr sufix = home)


:_______________________________.

glöwr, glowyr [GLO ur, GLO wir] substantiu masculí

1
miner

:_______________________________.

glöyn byw, glöynnod byw [glo in BIU, glo Ø nod BIU] substantiu masculí

1
papallona

:_______________________________.

glud, gludau [GLIID, GLI de] substantiu masculí

1
cola, goma

:_______________________________.

Gluder Fach, y [ø gli der VAAKH] substantiu femení

1
nom de muntanya ("la gran pila")

:_______________________________.

Gluder Fawr, y [ø gli der VAUR] substantiu femení

1
nom de muntanya ("la petita pila")

:_______________________________.

glwcos [GLU kos] substantiu masculí

1
glucosa



glwth
[ gluuth ] adjectiu
1
golafre
Diarhebion 23:20 Na fydd ymysg y rhai sydd yn meddwi ar win; ymysg y rhai glythion ar gig.
Proverbis 23:20 .....

'Na lwth am gwrw yw a
Beu moltíisim (“vet aquí golafre per cervesa és ell”)

2
golut, glot
hael glwth ar dorth un arall
“un golut és generós amb el pa d’un altre”

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí glutto (= golafre) < gluutîre (=empassar-se) < indoeuropeu *kel. Una paraula relacionada era gula (= gola), de la qual apart de la paraula català hi ha també occità gola (= gola) i francès geule (= boca), i anglès gullet (= garganta). De l’indoeuropeu > germànic hi ha alemany die Kehle (= garganta)

NOTA: Hi ha una forma diminutiva glythyn (glwth + yn, amb canvi vocalic [u] > [ø] degut a la [i] de la terminació -yn)

:_______________________________.

glwys
[gluis ] adj
PLURAL glwysion, glwysiaid [gluis-yon, yaid]
1
(obsolet) bonic, agradable
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < celta

glwysen [glui -sen] substantiu femení
1
(obsolet) donzella bonica
ETIMOLOGIA: (glwys = bonic) + (-en sufix afegit a un adjectiu fer un substantiu, normalment referent a una dona )

 

glwysgoed [gluis-goid ]  substantiu masculí
1
“bosc bonic”
2
nom de casa d’Aberystwyth (comarca de Ceredigion)

(a la llista de socis a “The Transactions of the Honourable Society of Cymmrodorion” 1961 / Part 1)
ETIMOLOGIA: (glwys (obsolet) bonic, agradable) + mutació suau + (coed = bosc)



:_______________________________.

glyd [gliid] adjectiu
1
Forma amb mutació suau (c > g) de clyd = abrigat, còmode
Y Gilfach-glyd (“el racó abrigat”) (granja d’Ynys-y-bw^l, comarca de Rhondda Cynon Taf) (mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

:_______________________________.

glyn, glynnoedd [GLIN, GLØ nodh] substantiu masculí

1
vall

:_______________________________.

Glyn [GLIN] substantiu masculí

1
nom d'home (forma curta de "Glyndwr")

:_______________________________.

..1 Y Glyn glin] substantiu masculí
1
“la Vall” forma curta de topònims amb glyn (= vall)
..1/ Glyncywarch SH6034 localitat de la zona de Meirionnydd (county of Gwynedd)
..2/ Glyntarell, etc


:_______________________________.

..2 Y Glyn glin] substantiu masculí
1
“la Vall”, es a dir “la Mort” - forma curta de Glyn Cysgod Angau (Salms 23:4) “la vall de l’ombra de la mort”

Gorweddai ar ei wely angau, ond er hyny ni lwfrhaodd. Gwynebodd y glyn yn ddedwydd a digyffro
Estava estirat al seu llit de mort, però tot i això no va perdre la valentia, i mirava la Mort (“la Vall”) content i amb traquil.litat

:_______________________________.

Glyn Cysgod Angau
[glin –skod a-nge]
1
(Salms 23:4) “la vall de l’ombra de la mort”, a la Bíblia catalana “barrancs tenebrosos”, és a dir “la Mort”
rhodio ar hyd glyn cysgod angau “passar per barrancs tenebrosos”
Salmau 23: 4 Ie, pe rhodiwn ar hyd glyn cysgod angau, nid ofnaf niwed: canys yr wyt ti gyda mi; dy wialen a’th ffon a’m cysurant.
Salms 23:4.....
ETIMOLOGIA: “la vall de l’ombra de la mort” (glyn = vall) + (cysgod = ombra) + (angau = la mort)

Glyncywarch [glin -warkh]
1
SH6034 localitat de la zona de Meirionnydd (county of Gwynedd)
forma curta: Y Glyn
ETIMOLOGIA: ‘(la) vall (del riu) Cywarch’ (glyn = vall) + (Cywarch = nom de riu; vol dir ‘cànem’ )

Y Glyn-du [ ø glin dii ]
1
localitat de Dyfffryn Camwy (Patagonia)
ETIMOLOGIA: “la vall negra” (y = la) + (glyn = vall) + (du = negre)

Glyn Dw^r [glin-duur] substantiu masculí
també: Glyndwr
 
1
Owain Glyn Dwr (qv) ("Owain de la casa pairal Glyn Dwr") , epitet d'Owain ap Gruffudd (1350-1416) que fou cap d'una revolta contra l'ocupació de Gal·les per civils i militars de l'estat anglès dominat pel
rei Henry IV. La revolta durava quinze anys (1400-1415)
1
tref Glyn Dwr (qv) ("(la) ciutat (de) Glyn Dwr") = Machynlleth, on Owain Glyn Dwr va fundar un parlament a l'any 1406

ETIMOLOGIA: (Glyn Dŵr forma del nom Glyndyfrdwy ; probablament Glyn y Dŵr, fent servir una forma curta del nom del riu (“Y Dŵr” = el riu / l’aigua), primer element del nom Dyfrdwy (col.loquialment dŵr < dwfwr < dwfr). Glyndyfrdwy va ser el nom d’una propietat d'Owain ap Gruffudd.)
Glyndyfrdwy ; = (“(la) vall (del riu) Dyfrdwy”) (glyn = vall) + (Dyfrdwy nom de riu, literalment “aigua (de la) deessa”)
Dyfrdwy = “aigua / riu de la deessa”
Dyfrdwy < Dyfrdwyw (dyfr-, forma penúltima de dwfr = aigua / riu) + (dwyw = (la) deessa)
El nom romà de Chester “Dêv┠conserva el nom britànic del riu.

..1/ En gal.lès antic es van perdres les desinècies de cas – Dêvâ > Dêv-.
..2/ La “v” [u] final es va esdevenir gal.lès “w”[u] – Dêv- > Dêw-. (Cf llatí Davidus > gal.lès Dewi)
..3/ La vocal ê en gal.lès antic esdevenia sistemàticament el diftong wy – Dêw- > Dwyw.
..4/ Més tard, després de la vocal “y”, la [u] final es va perdre Dwyw > Dwy – aquest mateix canvi es veu al verb ydyw (= és) > ydy (col.loquialment ydi / ’di, que mostra el canvi posterior y > i)


:_______________________________.

Glyndwr [GLIN dur] substantiu masculí

1
nom d'home (comemora Owain Glyn Dwr, líder gal·lès del segle 1400)

:_______________________________.

Glynebwy [gli NE bui] substantiu femení

1
ciutat del sud-est; Vegeu: Cyngor Bwrdeisdref Sirol Blaenau Gwent

:_______________________________.

Glyn Ieithon [glin IEI thon] substantiu femení
1
topònim ("la vall (del riu) Ieithon")

:_______________________________.

Glynis [GLØ nis] substantiu femení
1
nom de dona

:_______________________________.

Glyn Ogwr [GLI no gur]*) topònim ("la vall (del riu) Ogwr")

:_______________________________.

Glyn Rhondda [glin RHON dha] substantiu femení

1
topònim ("la vall (del riu) Rhondda")

:_______________________________.

Glynrhymni
[glin-hrøm-ni] -
1
antigament, un dels dos poblets de la parròquia de Llanfabon (l’altre era Garth), aprop de la ciutat de Caerffili
2
districte de Bedwas, comarca de Caerffili
nom anglès (de fet el nom gal·lès amb grafia errònia) : Glyn Rhymney


:_______________________________.

Glynsyfi [glin--vi]
1
nom de carrer de Cwmsyfïog, Tredegar Newydd
ETIMOLOGIA: = glyn y syfi (“(la) vall (de) les maduixes”). És un eco del nom del poble– Cwmsyfïog (cwm = vall) + (syfïog caracteritzat per maduixes)

:_______________________________.

glynu VERB [glø ni]

1
enganxar
2
glynu fel gele
wrth aferrar-se a alguna cosa (“enganxar-se com a sangonera a...”)
També: fel geloden... / fel gelen...

:_______________________________.

 glynu at ei gilydd = estar junts, fer costat l'un a l'altre
·······Rhaid i ni Gymry lynu at ein gilydd
·······Nosaltres els gal·lesos hem de estar junts
ETIMOLOGIA: *glyn- + -u = sufix per formar verbs. L'element *glyn- és d'una arrel celta "glei-" = enganxar. El mateix element es troba en gal·lès erlyn = perseguir. En bretó "englenañ" = enganxar; en irlandès "glean" = (1) (literari) enganxar; (2) (linguística) aglutinar

glythineb [ glø- thî -neb] substantiu masculí
1
golafreria, glotonia, fartaneria
Sbloet o lythineb a gwario direswm yw Nadolig erbyn hyn
El Nadal és una celebració de la glotonia i gastar sense límits ara
ETIMOLOGIA: (glyth- forma penúltima de glwth, adjectiu = golut, golafre) + (-ineb sufix per formar substantius abstractes)

glythion [ gløth -yon] adj
1
forma plural de glwth = golafre
Diarhebion 23:20 Na fydd ymysg y rhai sydd yn meddwi ar win; ymysg y rhai glythion ar gig.
Proverbis 23:20 ...

glythyn [ glø -thin]substantiu masculí
1 persona golafre; vegeu glwth
ETIMOLOGIA: (glyth- forma penúltima de glwth, adjectiu = golut, golafre) + (-yn sufix diminutiu afegit a substantius)

:_______________________________.

glywi di...?
[glø-wi dii] verb
1
sents...?
-Glywi’r di’r ‘deryn ‘na? –Na, chlywa i ddim byd
-Sents aquell ocell?–No, no sento res
ETIMOLOGIA: glywi di < a glywi di
(a partícula interrogativa) + mutació suau + (clywi = tu sents) + (di = tu)

:_______________________________.

gnethod [gnê -thod]
(Gal·les del Nord)
1
una forma col·loquial de genethod [ge- -thod] (= noies).
Vegeu geneth.

:_______________________________.

..1 go [goo] (adv)

1
bastant
- go lew [goo LEU] (frase)

1
bastant bo (salut) (Nord)
- go wan [goo WAN] (frase)

1
bastant dèbil

:_______________________________.

..
2 go [ goo ] substantiu masculí
1
Al nord de Gal·les, forma de gof = ferrer. La [v] final normalment es perd al nord en paraules d’una sola síl·laba
..1/ Ffos-y-go (“(la) fossa (de)l ferrer”) SJ 3054 poble 5km al nord-oest o Wrecsam i 1km al nord-oest de Gwersyllt
..2/ Cae-go (“(el) camp (de)l ferrer”) districte a l’oest de Rhos-ddu (comarca de Wrecsam)
..3/ Coed-y-go localitat de Croesoswallt (Oswestry), Swydd Amwythig (Shropshire), Anglatera
"coed y gof" ("(el) bosc (de)l ferrer")
(coed = bosc) + (y = el) + (gof = ferrer). Als mapes anglesos amb la grafia parcialment anglicitzada Coed-y-Goe

:_______________________________.

gobaith, gobeithion [GO beth, go BEITH yon] substantiu masculí
1
  esperança
2
does gennych mo’r gobaith lleiaf
no tens cap possibilitat (d’aconseguir-ho)

:_______________________________.

gobeithio [go BEITH yo] (verb)

1
esperar

:_______________________________.

gobeithiol [go BEITH yol] (adjectiu)

1
esperançador

:_______________________________.

goben [go -ben] substantiu masculí
PLURAL gobennau [go- be -ne]
1
síllaba penúltima
mae nifer o eiriau lle ceir y sain -i yn y sillaf olaf er ei fod wedi ei ysgrifennu ag ‘y’, ac yn y sillaf olaf ond un, sef y goben, ceir y, megis “tebyg” (= tebig), “tebygu”
Hi ha algunes paraules on el son–i es troba a la síl·laba final, tot i que s’escriu amb y, i a la síl·labab final, és a dir la prnútlima, es troba ‘y’, com ara “tebyg” (= tebig), “tebygu”
yn y goben a la síl·laba penúltima
ETIMOLOGIA: (go-) + mutació suau + (pen = cap); paraula del lexicògraf Wiliam Owen-Puw / William Owen(-)Pughe, c1800

:_______________________________.

goch [gookh] adjectiu
1
Forma amb mutació suau (c > g) de coch = vermell, caproig
Y Bont Goch el pont vermell
Dôl-goch prat vermell (nom de poble de la comarca de Gwynedd);
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)
Vegeu també la entrada següent Goch (epitet)

:_______________________________.

Goch [gookh] adjective
1
mot = pèl roig
Morgan Goch Morgan caproig
2
cognom de l'epithet; forma anglicitzada: [gof] - Gough, Goff
ETIMOLOGIA: gal.lès goch, mutació suau de coch (= roig, pèl roig). Antigament (i en certs casos també en gal·lès modern) adjectius amb aquesta funció tenia la mutació suau de la consonant inicial després d'un nom propi masculí a més d'un nom propi femení

:_______________________________.

go dda (adverbi)
1
go dda fe!
ben fet (ell)!
go dda hi!
ben fet (ella)!
2
nifer go dda força, no menyspreable
Mae nifer go dda o forloi yn y bae yr adeg hyn o’r flwyddyn
Hi ha força foques a la badia en aquest època de l’any
corff sydd yn gwario ffortiwn go dda o arian cyhoeddus bob blwyddyn
una organització que gasta una fortuna no menyspreable de diner públic cada any

:_______________________________.

god [ good ] substantiu masculí
1
(obsolet), adulter, fornicador; arrel de la paraula en gal·lès modern godineb = adulteri


:_______________________________.

godineb [ go- -neb] substantiu masculí
1
adulteri
ETIMOLOGIA: (god (obsolet) = adulter, fornicador) + (sufix -ineb)

 
:_______________________________.

godinebu [ go- -neb] verb
1 adulterar
Seithfed gorchymyn y Gyfraith Iddewig oedd Na odineba
El setè manament de la llei jueva era No adulteris
ETIMOLOGIA: (godineb = adulteri) + (-u sufix per formar verbs)
 
 
:_______________________________.

godinebwr [ go-di- ne-bur] substantiu masculí
PLURAL godinebwyr [ go-di- neb-wir]
1
adulter
Malachi 3:5 A mi a nesâf atoch chwi i farn; a byddaf dyst cyflym yn erbyn yr hudolion, ac yn erbyn y godinebwyr, ac yn erbyn yr anudonwyr, ac yn erbyn camatalwyr cyflog y cyflogedig
Malaquias 3:5 .....
ETIMOLOGIA: (godineb-, stem of the verb godinebu = commit adultery) + (-wr suffix = man) 


:_______________________________.

godinebwraig [ go-di- neb-wraig, -reg] substantiu femení
PLURAL godinebwragedd [ go-di-neb-wrâ-gedh ]
1
adultera
ETIMOLOGIA: (godineb-, stem of the verb godinebu = commit adultery) + (-wraig suffix = woman)  

:_______________________________.

godir [ -dir] substantiu masculí
PLURAL godiroedd [ go- -rodh]
1
(topònims) terra baixa (cf gorthir = terra alta)
2
(Gal·les del Sud-oest) terra entra una tanca d’arços i el cantó d’un precipi

3
Gwydir nom d'una casa pairal ("plas") de la parròquia de Llanrhychwyn, Gwynedd (a prop de Llan-rwst a la vall del riu Conwy) . (La llista de topònims de la Universitat de Gal·les recomena la forma històrica Gwedir, però s'utilitza mot poc. Als mapes anglesos es veu sovint la grafia errònia "Gwydyr")
Gwydir < Gwedir < *Gwadir < *Gwodir
El canvi gwo- a gwa es torba en altres paraules en gal·Lès (gwahardd = prohibir, gwahodd = invitar); com que hi havia una i a la síl·laba següent a es feia e, un esdeveniment normal en gal·lès; en un manuscrit de l'any 1640 es veu que el nom en aquella època era Gwedir; el canvi posterior e > y es poc usual


ETIMOLOGIA: gal.lès godir < *gwodir (gwo- prefix = sota) + mutació suau + (tir = terra) < britànic < cèltic
De la mateixa arrel cèltica : irlandès foithear (= sot boscós, pendent cap a un precipici )

:_______________________________.

godro [GO dro] (verb)

1
1 munyir
2
masturbar, masturbar-se


:_______________________________.

godrwm
[ go-drum ] substantiu masculí
PLURAL godrymion [ go-drøm-yon]
1
no tan pesat
paffiwr pwysau godrwm boxejador lleuger de pes pesat
ETIMOLOGIA: (go = sota) + mutació suau + (trwm = pesat)

:_______________________________.

godywynnol [go dø WØ nol] (adjectiu)

1
lluent

goedwig [ goid -wig]
1
foma amb mutació suau de coedwig = bosc
Y Goedwig “el bosc”, nom d’un carrer de Rhiwbina (comarca de Caer-dydd)
Heol y Goedwig “carrer del bosc”, nom d’un carrer de Porth-cawl (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)

:_______________________________.

Y Goetre
[ goi-tre] substantiu femení
1
(SS5993) localitat d'Abertawe
2
granja de Castell-nedd, a l’est de Llansawel. En mapes anglesos s’escriu “Goytre”
3
(SO3205) poble aprop de Brynbuga (comarca de Mynwy), 6km al nord-est de Pont-y-pw^l

4
(SS7889) poblet al nord-est de Tai-bach (comarca de Castell-nedd ac Aberafan). En mapes anglesos s’escriu “Goytre”. Aquí hi ha tres carrers amb noms anglesos amb “Goytre” com a element – Goytre Crescent, Goytre Road, Goetre Close, que en anglès serien Cilgant y Goetre, Heol y Goetre, Clos y Goetre

5
Al districte d’Y Gurnos de Merthyrtudful hi ha (en mapes anglesoso)
ETIMOLOGIA: Y Goetre < Y Goetref (y definite article) + soft mutation + (coetref trêv (granja) en un bosc)
NOTA: La pronunciació al sud-est és Goetra [goi-tra] – en aquesta regió una ‘e’ de la síl·laba final és sempre ‘a’


:_______________________________.

gof
[ goov ] substantiu masculí
PLURAL gofaint, gofiaid [ go -vent, gov-yed]
1
ferrer
efail y gof ferreria, forja
gof arian argenter
gof aur / eurof orfebre
gof gwyn llauner
tân gof foc del ferrer
2
Topònims (al nord, amb la forma go, sens la f final):
..1/ Cae-go (“(el) camp (de)l ferrer”) districte a l’oest de Rhos-ddu (comarca de Wrecsam)
..2/ Coed-y-go localitat de Croesoswallt (Oswestry), Swydd Amwythig (Shropshire), Anglaterra "coed y gof" ("(el) bosc (de)l ferrer")
(coed = bosc) + (y = el) + (gof = ferrer). Als mapes anglesos amb la grafia parcialment anglicitzada Coed-y-Goe
..3/ Coed-y-gof – nom d’una escola primària de llengua gal.lesa a la part occidental de Caer-dydd. Significat: Igual que (2)
..4/ Ffos-y-go (“(la) fossa (de)l ferrer”) SJ 3054 poble 5km al nord-oest o Wrecsam i 1km al nord-oest de Gwersyllt
 
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *gob-an < cèltic *gob-
de la mateixa arrel britànica: còrnic gov (= ferrer) i el cognom An Gov (anglès: Angove); bretó gov (= ferrer)
De la mateixa arrel hibèrnica : irlandès gabha (= ferrer), escocès gobhainn (= ferrer) i el cognmo Mac a’ Ghobhainn = fill del ferrer (anglès: ‘MacGowan, Smith’)

NOTA: La [v] final normalment es perd al nord en paraules d’una sola síl·laba. Per tant gof > go.

:_______________________________.

gofal, gofalon [GO val, go VA lon] substantiu masculí

1
  càrrega
2
cura, compte
3
(Gal·les del Sud)
bod dan ei gofal / bod yn ei gofal estar prenyada

:_______________________________.

gofalu [go VA li] (verb)

1
1 cuidar
2
anar amb compte

:_______________________________.

gofalus [go VA lis] (adjectiu)

1
curós, mirat, atent

:_______________________________.

gofalwr, gofalwyr [go VA lur, go VAL wir] substantiu masculí

1
custodi

gofer [go -ver] substantiu masculí
PLURAL goferoedd [go- ve -rodh]
1
rierol, rieró
Gofer y Marchog (“(el) rierol (de)l cavaller”) topònim perdut al costat de Pont Lleucu, Y Rhath, Caer-dydd
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911), diu “A piece of land near Pont-Lleici, in the parish of Roath and manor of Roath-Keynsham (1702)” (Un tros de terra aprop de Pont Lleucu, a la parròquia de Y Rhath i la casal de Roath-Keynsham (1702)”
2
sobreeixidor d'una font
3
(Gal·les del Sud) gofer y domen líquid d’un femer
4
(Gal·les del Sud-oest) fossa de la vora de la carretera
5
(Gal·les del Sud-oest) goferydd = terra pantosa
ETIMOLOGIA: gal.lès gofer < *gwofer < britànic *wo-ber- < cèltic *wo-ber-
< indoeuropeu *upo-bher- (= riu subterrani)
De la mateixa arrel britànica: còrnic gover (= rierol), bretó gouer (= rierol)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès fobhar (= font)


NOTA:
L’indoeuropeu bher es troba en
..1/ gal·lès
aber = confluència, estuari / adfer = restuarar / arfer = practicar / cymer = confluència / diabred = denegar / diferu = gotejar. Vegeu ber-
..2/ l'anglès to bear = portar,
..3/ grec pherein = to portar
Vegeu ber-

:_______________________________.

goferu [go- -ri] verb
1
(líquid) sortir a poc a poc
ETIMOLOGIA: (gofer = rierol) + (-u sufix per formar verbs)

:_______________________________.

gofyn [GO vin] (verb)

1
  demanar
2
(animal femella que cerca un mascle per impregnar-la)
gofyn baedd (truja) estar en zel (“buscar verro”)
gofyn march (euga) estar en zel (“buscar semental”)
gofyn stalwyn (euga) estar en zel (“buscar semental”)
gofyn tarw (vaca) estar en zel (“buscar brau”)

:_______________________________.

Gòg, Gògs [GOG, GOGS] substantiu masculí

1
malnom dels nordencs (de Gogledd = Nord)

:_______________________________.

gogledd [GO gledh] substantiu masculí

1
nord

:_______________________________.

Gogledd Catalonia [GO gledh ka ta LON ya] substantiu femení

1
Catalunya Nord

:_______________________________.

goglyd
[ gog -lid] substantiu masculí
1
confiança
Diarhebion 11:28 Y neb a roddo ei oglyd ar ei gyfoeth, a syrth: ond y cyfiawn a flodeuant megis cangen.
Proverrbs 11:28 .....
ETIMOLOGIA: del verbnom obsolet goglyd = anar amb compte; cuidar, protegir

:_______________________________.

gogynfardd
[ go-gøn-vardh ] substantiu masculí
PLURAL: gogynfeirdd [ go-gøn-veirdh]
1
poeta gal.lès dels segles XII al XIV
ETIMOLOGIA: “poeta bastant inicial” (és a dir, de l’epòca després dels primers poetes) ( go- prefix, = bastant ) + mutació suau + ( cynfardd = primer poeta)

:_______________________________.

gohebiaeth, gohebiaethau [go HEB yeth, go heb YEI the] substantiu femení
1
correspondència

:_______________________________.

gohebu [go HE bi] (verb)

1
correspondre

:_______________________________.

gohebydd, gohebwyr [go HE bidh, go HEB wir] substantiu masculí

1
corresponsal

:_______________________________.

gohirio [go HIR yo] (verb)

1
postposar

:_______________________________.

go iawn [goo YAUN] (adjectiu)

1
 genuí, autèntic, de debò
y byd go iawn el món real
tebyg i fywyd go iawn realista, que sembla viu (“semblant a vida de debò”)
2
(menjar) no manipulat, no industrial, senzill
cwrw go iawn cervesa autèntica (fet d’ingredients senzills segons procediments tradicionals)
cwlffyn o gaws go iawn un tros de formatge autèntic


:_______________________________.

gôl, gôls / golau [GOOL, GOOLS / GO le] substantiu femení

1
gol

:_______________________________.

1 golau [GO le] (adjectiu)
1
clar

:_______________________________.

2 golau, goleuadau [GO le, go lei A de] substantiu masculí

1
  llum
2
far
gostwng y goleuadau
abaixar els llums, posar els llums d’encreuament

:_______________________________.

golau leuad [go le LEI ad] (adjectiu)

1
de lluna; un nos olau leuad = una nit de lluna

:_______________________________.

golau lleuad [go le LHEI ad] substantiu masculí

1
llum de la lluna

:_______________________________.

golau traffig, goleuadau traffig [go le TRA fig, go lei A de TRA fig] substantiu masculí

1
semàfor

:_______________________________.

golchi [GOL khi] (verb)

1
rentar

:_______________________________.

goleu [ -le] adjectiu
1
Una grafia més antiga de golau (= clar, amb claror del sol) (la forma amb au es veu a la versió de l’any 1620 de la Bíbla en lengua gal·lesa, com amb tottes les paraules que tenien antigament eu final). La formal goleu es troba en topònims de mapes en llengua anglesa i documents oficials en llengua anglesa, etc encara que textos en llengua gal·lesa en general fan servir la forma moderna.
..1/ A Bedwas (comarca de Caerffili) el nom de carrer Bryngolau és oficialment “Bryn Goleu”,
..2/ A Pen-y-sarn (comarca d’ Ynys Môn) el nom de carrer Bryngolau és oficialment “Bryn Goleu”,
..3/ A Pengam (comarca de Caerffili) hi ha un carrer Bryngoleu Street (que en gal·Lès seria Heol Bryngolau).

:_______________________________.

goleuadau [go lei A de] (pl)

1
vegeu: golau

:_______________________________.

goleudy, goleudai [go LEI di, go LEI dai] substantiu masculí

1
far

:_______________________________.

goleuni [go LEI ni] substantiu masculí

1
llum

:_______________________________.

goleuo [go LEI o] (verb)

1
il·luminar

goleuol [ go-lei-ol]
1
il·luminant
ETIMOLOGIA: (goleu- arrel de goleuo = il·luminar) + (-ol sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

golfan y mynydd, golfanod... [gol van ø MØ nidh, gol VA nod...] substantiu masculí

1
pardal xarrec

:_______________________________.

golff [GOLF] substantiu masculí

1
golf

:_______________________________.

gollwng [GO lhung] (verb)

1
  deixar caure
2
deixar anar
3
gollwng angor tirar l’àncora
 4 gollwng deigryn dros Gymru fer un riu (“vessar una llàgrima per a Gal.les”)

:_______________________________.

gollwng ymaith [ go-lhung ø-maith ]
1
deixar anar
Exodus 5:1 Ac wedi hynny, Moses ac Aaron a
aethant i mewn, ac a ddywedasant wrth Pharo, Fel hyn y dywedodd ARGLWYDD DDUW Israel; Gollwng ymaith fy mhobl, fel y cadwont w^yl i mi yn yr anialwch
.
Èxode 5:1 .....           
ETIMOLOGIA: (gollwng = lliurar) + (ymaith = des d’aquí)

:_______________________________.

golosg [ -losk ] substantiu masculí
PLURAL: golosgion [ go-losk-yon]
1
carbó vegetal
2
(literari) coc = combustible sòlid de carbó amb la sostracció d'elements volàtils; també glo golosg = coc
ffwrn olosg forn de coc, lloc on es fa coc
3
( comarca de Ceredigion) soques cremades d'argelaga
4
golosg byw ??carbó activat
5
(adjectiu) carbonitzat
ETIMOLOGIA: golosg < gwolosg (gwo- = sota) + mutació suau + (llosg = cremat)
cf còrnic goleski = socarrimar; irlandès foloisc = socarrimar

:_______________________________.

golosged
NOTA: formes regionals de golosged
..1/ losged - amb pèrdua del primer síl.lab -
..2/ ( comarca de Penfro) glosged < g'losged < golosged - amb pèrdua de la vocal del al primera síl.laba

:_______________________________.

golosgedyn
[go-los--din ] substantiu masculí
PLURAL: golosged [ go-lo-sked]
1
soca cremada d'argelaga (es treia l'argelaga a la primavera cremant-la, i els pobres d'un veinat recollien les soques com a llneya); golosged = argelada cremada, socques cremades d'argelada

2
Losged nom de terra comunal de Cwmcamlais, districte de Brycheiniog (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: (golosg = carbó vegetal) + (-ed, sufix per formar substantius)
NOTA: formes regionals de golosged
..1/ losged - amb pèrdua del primer síl.laba -
..2/ ( comarca de Penfro) glosged < g'losged < golosged - amb pèrdua de la vocal del al primera síl.laba


:_______________________________.

golosgi
[ go-lo-ski] verb
1
socarrimar, cremar, carbonitzar
ETIMOLOGIA: (go- / gwo- sufix = sota) + mutació suau + (llosgi = cremar)

:_______________________________.

golosgwr
[ go-losk-ur ] substantiu masculí
PLURAL: golosgwyr [ go-losk-wir]
1
persona que produeix carbó vegetal
ETIMOLOGIA: (golosg-, arrel de golosgi = fer carbó vegetal) + (-wr, sufix = 'home')

:_______________________________.

golosgyn
[ go-lo-skin] substantiu masculí
1
tros de carbó vegetal
ETIMOLOGIA: (golosg = carbó vegetal) + (-yn, sufix diminutiu)

:_______________________________.

1 golwg [GO lug] substantiu femení

1
  aparença
2
vista (= panorama. allò que s'hi veu)
- bod o'r golwg [bood or GO lug] (frase)

1
no ser a la vista (en aquesta frase feta 'golwg' és masculí)
- bod yn y golwg [bood øn ø GO lug] (frase)

1
ser a la vista (en aquesta frase feta 'golwg' és masculí)
- mae golwg dda arno [mai GO lug DHAA ar no] (frase)

1
té bon aspecte
3
dod i’r golwg aparèixer
Daeth y cyfrinach i’r golwg es va revelar el secret
4
(temps) Mae golwg glaw arni sembla que vol ploure (“hi ha aspecte (de) pluja sobre ella”)
5
Does gen i fawr o olwg arno No l’aprecio gaire (“No tinc gaire vista sobre ell”)
6
rhyfedd yr olwg que té aspecte estrany
7
cael golwg ar mirar
mynd i gael golwg ar y dre anar a mirar la ciutat

:_______________________________.

2 golwg, golygon [GO lug, go LØ gon] substantiu masculí

1
vista (= facultat de veure)

:_______________________________.

golygfa, golygféydd [go LØG va, go løg VEIDH] substantiu femení

1
vista (= panorama)

:_______________________________.

golygu [go lø gi] (verb)

1
editar

2 significar

Mae ‘barr’ yn golygu ‘pen’. Mynydd â’i gopa o dan eira yw ystyr ‘Berwyn’ felly - ‘pen gwyn’.
’Barr’ significa ‘cim’. Per tant el significat de ‘Berwyn’ és una muntanya de la qual el cim és sota neu - ‘cim blanc’.

 

 
:_______________________________.

golygydd, golygyddion [go LØ gidh, go lø GØDH yon] substantiu masculí

1
editor

:_______________________________.

gonest [GO nest] (adjectiu)

1
honest

:_______________________________.

gorau [GO re] (adjectiu)

1
el millor

substantiu:

2 y gorau o’i fath el millor de la seva classe / del seu tipus
3
yr ail orau el segon millor
bodloni ar yr ail orau acceptar el segon millor

:_______________________________.

gorau i gyd po gynta' [go re i GIID po GØN ta] (frase)

1
com més aviat millor

:_______________________________.

gorboblogaeth [gor bo BLO geth] substantiu femení

1
superpoblació

:_______________________________.

gorboethi [gor BOI thi] (verb)

1
escalfar
massa

:_______________________________.

gorchest, gorchestion [GOR khest, gor KHEST yon] substantiu femení

1
proesa

:_______________________________.

gorchfygu [gorkh VØ gi] (verb)
1
derrotar, vèncer

:_______________________________.

gorchuddio [gor KHIDH yo] (verb)

1
cobrir

:_______________________________.

gorchwyl, gorchwylion [GOR khuil, gor KHUIL yon] substantiu masculí

1
tasca

:_______________________________.

1 gorchymyn [gor KHØ min] (verb)

1
ordenar

:_______________________________.

2 gorchymyn, gorchmynion [gor KHØ min, gorkh MØN yon] substantiu masculí
1
ordre, comandament

:_______________________________.

gorddiog [gor-dhî-og] adjectiu
1
peresós, gandul
ETIMOLOGIA: (gor-, prefix = sobre) + mutació suau + (diog = peresós, gandul)

:_______________________________.

Gorddwr [GOR dhur] substantiu femení

1
divisió ("cwmwd" = veinat) del "cantref" (= centenar) de Caereinion

:_______________________________.

gore! = o'r gorau [GO re] (frase)

1
bé! d'acord!

:_______________________________.

goresgyn
[gor E skin] (verb)

1
 
1
superar
goresgyn anhawster superar una dificultat
goresgyn y broblem overcome a problem

goreugwyr [ go- rei -gwir] plural
1
y goreugwyr els millors, la millor gent
Mae’r English causes yn fwy parchus yn ein trefydd na'r hen eglwysi syml, gwerinol, Cymreig. Mae llawer o oreugwyr y Pulpud Anghydffurfiol wedi croesi Clawdd Offa, neu wedi mynd at y Saeson neu'r Sais-Gymry yng Nghymru.
(Yn Eisieu - Safon Gymreig. W. Llewelyn Williams. Geninen 1906)
Les esglésies de llengua anglesa [NOTA: esglésies establertes per gal·lesoparlants ostensiblament per atreure immigrants anglesos a les entitats religioeses gal·leses] són més respectables a les nostres ciutats que les velles esglésies senzilles i poplars. Molts dels homes destacats dels púlpits gal·lesos han anat més enllà de la Fossa d’Offa [NOTA: han creuat la forntera amb Anglaterra], o han anat als anglesos o els gal·lesos anglesos a Gal·les.

ETIMOLOGIA: (goreu forma de la síl·laba penúltima de gorau = millor) + (gwyr = persones, homes). Normalment hi ha mutació suau després d’un adjectiu davant un substantiu, però si es tracta d’un adjectiu superlatiu la mutació no es produeix

:_______________________________.

gorffen [GOR fen] (verb)

1
terminar, acabar

:_______________________________.

Gorffennaf (Gorffenna') [øm mis gor FE na] substantiu masculí

1
juliol
- ym mis Gorffenna' [øm mis gor FE na] (adv)

1
juliol

:_______________________________.

gorffennol [gor FE nol] substantiu masculí

1
passat

:_______________________________.

gorffod [GOR fod] (verb)

1
obligar

:_______________________________.

gorffwys [GOR fuis] (verb)

1
1 descansar
2
substantiu masculí
1
descans

:_______________________________.

gorfodi [gor VO di] (verb)

1
obligar

goriwaered [ go-ri-wei-red ] substantiu masculí
1
baixant
2
massa pla, ple a vessar, ple de gom a gom
3
mynd ar oriwaered anar costa avall
ETIMOLOGIA: goriwaered < gorwaered (gor- = prefix intensiu ) + mutació suau + (gwaered = vessant); la “i” intrusiva és deguda a la influència de gorifyny (= ascent)
NOTA: també goriwared amb canvi del diftong [ei] > la vocal [a]. (Cf gwaered / gwared = vessant)

:_______________________________.

gorlif
[ gor -liv] substantiu masculí
PLURAL gorlifoedd [ gor- -vodh]
1
excés de líquid
2
líquid vessat
sianel orlif sobreeixidor (canal)
peipen orlif sobreeixidor (tuberia)
3
vessament
mae gorlif olew wedi effeithio wyth milltir o arfordir ar hyd traethau gogledd Cymru
Un vessament de petrili ha afectat vuit milles de costa per les platges del Nord de Gal.les
4
inundació; gorlif sydyn inundació, rierada (després d'una tempestat) ("inundació sobtada")
ETIMOLOGIA: (gor prefix = excés) + mutació suau + (llif = flux)

:_______________________________.

gorliwgar
[ gor-liu-gar] adj
1
(color) cridaner, llampant
ETIMOLOGIA: (gor-, prefix = sobre, massa ) + mutació suau + (lliwgar = ple de color )

:_______________________________.

gorllewin [gor LHEU in] substantiu masculí
1
oest

:_______________________________.

gormod, gormodion [GOR mod, gor MOD yon] substantiu masculí

1
excès (Sud: gormodd, [GOR modh])

:_______________________________.

gornest, gornestau [GOR nest, gor NE ste] substantiu femení
1
1 lluita (lluita lliure)
2
concurs

gorof [ -rov] substantiu femení
1
Forma amb mutació suau (g > ZERO) de corof = pom, puny; precipici boscós al costat d’un riu
Y Gorof lloc d’Ystradgynlais (i els noms de carrer Heol y Gorof ‘carretera de Y Gorof’, Bryngorof = bryn y gorof, turó del precipici)
Aquí hi ha mutació suau de la consonant inicial d’un substantiu femení després de l’article definit

:_______________________________.

goror, gororau [GO ror, go RO re] (mf) frontera, límit

:_______________________________.

gorsaf, gorsafoedd [GOR sav, gor SA vodh] substantiu femení

1
estació
- gorsaf ámbiwlans [gor sav AM biu lans] substantiu femení

1
centre d'ambulàncies

:_______________________________.

gorsaf betrol
SUBSTANTIU FEMENÍ
[gor sav be trol]
PLURAL: gorsafoedd petrol [gor sa vodh pe trol]

:_______________________________.

1 gasolinera
ETIMOLOGIA: calçat de l'anglès 'petrol station'; gorsaf = estació + petrol = benzina
- gorsaf dân, gorsafoedd tân [gor sav DAAN, gor SA vodh TAAN] substantiu femení

1
parc de bombers
- gorsaf drên, gorsafoedd trên [gor sav DREEN, gor SA vodh TREEN] substantiu femení

1
estació de ferrocarril
- gorsaf fysiau, gorsaf y bysiau (gorsaf y bysiau) [GOR sav VØS ye, gor SA vodh BØS ye (GOR sav ø BØS ye)] substantiu femení

1
estació d'autocars (l'estació d'autocars)
- gorsaf y frigâd dân [GOR sav ø vri gaad DAAN] substantiu femení

1
parc dels bombers

:_______________________________.

gorsaf heddlu
SUBSTANTIU FEMENÍ
[gor sav hedh li]
PLURAL: gorsafoedd heddlu [gor sa vodh hedh li]

1
comissaria·······yng ngorsaf yr heddlu
·······a comissaria ('en estació (de) la policia')
ETIMOLOGIA: calçat de l'anglès 'police station'; gorsaf = estació + heddlu = policia

:_______________________________.

gorsedd, gorseddau [GHOR sedh, gor SE dhe] substantiu femení

1
1 tro
2
(obsolet) (topònims) túmul 3 = Yr Orsedd = Gorsedd y Beirdd

:_______________________________.

Gorsedd y Beirdd [GOR sedh ø BEIRDH] substantiu femení

1
1 ordre místic inventat a principis del segle 1800, suposadament la continuació d'un ordre druida)
2
(avui en dia) assemblea de persones condecorades per la seva contribució a la llengua i cultura gal·leses i la nació gal·lesa

Gorsedd y Cwmwl [ gor –sedh ø ku-mul]
1
muntanya al sud del poble de Trevelin a les Andes d’Argentina
2
títol d’una pintura de la muntanya pel pintor gal·lès Syr Kyffin Williams
ETIMOLOGIA: “(el) tron (de)l núvol” (gorsedd = tro) + (y el, article definit) + (cwmwl = núvol)

:_______________________________.

gorthrymder [gorth-røm -der] adjectiu
1
opressió
2
calamitat, tribulació
Diarhebion 27:10 Nac ymado â'th gydymaith dy hun, a chydymaith dy dad; ac na ddos i dy dy frawd yn amser dy orthrymder; canys gwell yw cymydog yn agos na brawd ymhell
Proverbis 27:10 .....
ETIMOLOGIA: (gorthrym- < gorthrwm = opressió) + (-der, sufix per formar substantius)

goruch- [go –rikh] prefix
1
sobre-, super-; ??fins a un punt més gran
Aquest prefix no és productiu, i de fet l’única paraula corrent amb aquest element és goruchwylio (= to supervisar). Altres paraules amb aquest prefix són obsoletes:
..1/ goruchfddylanwad = predominànça
(dylanwad = influència)
..2/ goruchfalchder = arrogància
(balcher = orgull)
..3/ goruchfawredd = supremacy
..3/ goruchfawredd = supremacia
(mawredd = grandesa)
..4/ goruchfraint = prerogatiu
(braint = privilegi)
..5/ goruchgynyddu = promoure
(cynyddu = augmentar)
..6/ goruchlwyddo = sobrecarregar
(llwyddo = carregar)
(7) goruchwynebu = xapar
(wynebu = revestir)

:_______________________________.

goruchaf
1
suprem
2
(substantiu masculí) Y Goruchaf = l'Èsser Suprem
Daniel 4:24 Dyma y dehongliad, O frenin, a dyma ordinhad y Goruchaf, yr hwn sydd yn dyfod ar fy arglwydd frenin.
Daniel 4:24 .....

:_______________________________.

gosteg
ETIMOLOGIA: gal.lès gosteg < *gwosteg < britànic < cèltic *wo-eks-tek,
< *tak = callar; cf tagu (= estrangular), llatí taceo = callar

:_______________________________.

goruchwyliwr, goruchwylwyr [go ri KHUIL yur, go ri KHUIL wir] substantiu masculí
1
superintendent, vigilant

:_______________________________.

gorwel, gorwelion [GOR wel, gor WEL yon] substantiu masculí

1
 horitzó
smotyn ar y gorwel
pic / punt a l’horitzó

:_______________________________.

gorwedd [GOR wedh] (verb)

1
  estirar-se
2
gorwedd wrth angor estar a l’àncora

3
syrthio ar eich gorwedd caure d’esquena

:_______________________________.

gorweithio [gor WEITH yo] (verb)

1
treballar
massa

:_______________________________.

gorwych [GOR wikh] (adjectiu)

1
(color) cridaner, llampant

:_______________________________.

gorymdaith, gorymdeithiau [go RØM daith, go røm DEITH ye] substantiu femení

1
desfilada, processó

:_______________________________.

gorynys
[go- -
nis] substantiu femení
PLURAL gorynysoedd [ go-rø- -sodh]
1
península
ETIMOLOGIA: (gor- = prefix intensificador) + mutació suau + (ynys = illa)

:_______________________________.

goryrru [ gor- ø -ri]
(verb sense objecte)
1
córrer massa
ETIMOLOGIA: (gor- = prefix intensificador) + mutació suau + (gyrru = conduir)

:_______________________________.

'gosa [go -sa]
1
= agosaf més a prop, forma superlativa de agos a prop.
Col.loquialment, una [v] final en una paraula polisíl.laba es perd; i en moltes paraules la primera síl.laba quan és pretónica també es perd
ffordd ‘gosa improvisat (“(la) carretera més a prop”)
pryd ffordd ‘gosa un àpat improvisat

:_______________________________.

gosber, gosberau [GOS per, go SPE re] substantiu femení

1
la pregària litúrgia del vespre

:_______________________________.

gosod [GO sod] (verb)

1
posar
1
instal·lar
·······Gosodwch larwm mwg yn eich ty
·······Instal·leu un detector de fum

2
gosod y bwrdd
[go sod ø BURDD] (verb)
1
parar la taula
3
gosod y fwyall ar wraidd y drwg tallar un mal d’arrel (“posar el destral a l’arrel del mal”)
ETIMOLOGIA: gal.lès GOSOD < *GWOSOD (prefix GWO- = sota + element SOD) < britànic < cèltic *WO-STUTÂ < *STÂ = estar dret; llatí STÔ, STÂRE; anglès TO STAND, alemany STAND [shtant]


:_______________________________.

gosteg [ go -steg] substantiu femení
PLURAL gostegion [ go-steg-yon ]
1
silenci
gosteg yn y llys!
Silenci al jutjat! ??
2
gostegion priodas = publicació a l’Església dels noms d’una parella que vol casar-se perquè els opositors si n’hi ha poguin expressar la seva desconformitat
cyhoeddi’r gostegion tirar les amonestacions
ma'r 'stegon mâs ys llawer dydd fa molt que han publicat les amonestacions
3
calma
y gosteg cyn y storm la clama abans d’una tempesta

ETIMOLOGIA: gal.lès gosteg < *gwosteg < britànic < cèltic *wo-eks-tek,
< *tak
= callar; cf tagu, llatí taceo = callar
NOTA: També masculí
gostegion > gostegon al Sud (amb la pèrdua normal de la semivocal “i” al començament de la síl·laba final) .
Forma col.loquial: També amb la pèrdua de la primera síl·labab gostegion > 'stegion, 'stegon

:_______________________________.

gostwng [ go -stung]
1
(verb amb objecte) baixar
gostwng eich pen baixar el cap

:_______________________________.

gostyngedig [go stø NGE dig] (adjectiu)

1
húmil

:_______________________________.

gostyngedigrwydd [go stø NGEIDH ruidh] substantiu masculí

1
humilitat

:_______________________________.

Y Goufron [ ø goi -vron] substantiu femení
1
granja al nord del poble de Llanfihangel Brynpabuan, comarca de Powys (a mapes anglesos com a “Goyfron”)
ETIMOLOGIA: Forma sudenca de Y Geufron (la vessant enfonsada)
(y = article definit) + mutació suau + (ceufron = vessant enfonsada)


:_______________________________.

gown, gownau / gynau [GOUN, GOU ne / GØ ne] substantiu masculí

1
bata

gowrd [ gourd ] substantiu masculí
PLURAL gowrdiau [ gourd-ye]
1
carabassera - planta, sobretot Lagenaria Siceraria, la closca eixiguda de la qual es fa servir com a ampolla
2
carabassa , fruit de la carabassera
3
carabassa, ampolla feta de la fruit de la carabassera
ETIMOLOGIA: anglès gourd < francès < llatí cucurbita (= carabassa); francès modern la gourde

:_______________________________.

gr- [-]
1
en una síl·laba inicial, de G + vocal + R
garanod (= grues) > granod
Grawys (=Lent, Lententide), antigament Garawys

:_______________________________.

..1 gradd, graddau [GRAADH, GRA dhe] substantiu femení

1
1 grau
2
llicenciatura

:_______________________________.

..2 gradd
[ graadh ] adjectiu
1
“llicenciat”, arrel del verb graddio = llicenciar-se, fet servir com a participi del passat
merch radd llicenciada (“dona llicenciada”), plural merched gradd
gw^r gradd llicenciat (“home llicenciat”), plural gwyr gradd
2
o’r radd flaenaf capdavanter

:_______________________________.

graddfa, graddféydd [GRADH va, gradh VEIDH] substantiu femení

1
  escala
2
ar raddfa fechan a petita escala, en miniatura

:_______________________________.

graddio [GRADH yo] (verb)

1
graduar-se, llicenciar-se

graddnod [gradh-nod] substantiu masculí
PLURAL graddnodau [gradh--de]
1
graduació?? = marc per mesurar el nivell en un termòmetre, ampolla, etc
ETIMOLOGIA: (gradd = grau, calibració) + (nod = marc)

:_______________________________.

graenus [GREI nis] (adjectiu)

1
de bon aspecte

:_______________________________.

Graig, y [ø GRAIG] substantiu femení

1
topònim - "la roca, el precipi" ('craig' = roca)

:_______________________________.

Y Graig Arw [ø graig â-ru] substantiu femení
1
roca a l’oest d’Ynys-wen (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: y graig arw = la roca salvatge;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (garw = aspre, difícil, salvatge)


:_______________________________.

Graig Berth-lwyd [graig berth-luid] substantiu femení
1
escrit “Graig Berthlwyd” alsegle 1800.
Vegeu Craig Berth-lwyd (turó i districte de la comarca de Merthyrtudful, al sud de Treharris) ST 0996

:_______________________________.

Y Graig Ddu [ø graig dhii] substantiu femení
1
roca al sud de Glyncorrwg SS8799 (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
2
(SH2327) roca d’Aberdaron (comarca de Gwynedd)
3
(SH3544) roca de Pistyll (comarca de Gwynedd)
4
(SH7010) roca de Tal-y-llyn SH7109 (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: y graig ddu = la roca negra;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (du = negre)

NOTA: Vegeu també la forma sense l’article definit Craig Ddu

:_______________________________.

Y Graig-ddu [ø graig dhii]
substantiu femení
1
nom de carrer de Maerdy (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-ddu. Vegeu l’entrada anterior Graig Ddu

:_______________________________.

Y Graig Fach [ø graig
vaakh] substantiu femení
1
roca damunt de Cwm-parc (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: y graig fach = la roca petita; (y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (bach = petit)

:_______________________________.

Y Graig-fach [ø graig vaakh]
substantiu femení
1
nom de carrer de Glyn-taf, Pont-ty-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf)
NOTA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-fach. Vegeu l’entrada anterior Graig Fach

:_______________________________.

Y Graig Fawr ø graig vaur]
substantiu femení
1
(SN6106) muntanya (907 peus) al nord de Pontarddulais, damunt el riu Llwchwr
2
(SS7986) muntanya d’Aberafan (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
3
(SS9296) roca damunt de Cwm-parc (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: y graig fawr = la gran roca;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (mawr = gran)

:_______________________________.

Y Graigfechan [ø graig -khan] substantiu femení
1
(SJ1454) localitat de la comarca de of Dinbych, 10km al sud-est de Rhuthun
ETIMOLOGIA: y graig fechan = la roca petita; (y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (bechan, forma femenina de bychan = petit)
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – graig fechan > Graigfechan


:_______________________________.

Y Graig Goch [ø graig gookh]
substantiu femení
1
(SH7008) roca de Tal-y-llyn (comarca de Gwynedd)
1
lloc de Dyffryn Camwy (Patagonia)
ETIMOLOGIA: y graig goch = la roca vermella;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (coch = vermell)


:_______________________________.

Y Graig-hir [ø graig hiir]
substantiu femení
1
nom de carrer de Radur (Caer-dydd)
ETIMOLOGIA: y graig hir = la roca llarga;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + (
hir = llarg)
NOTA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-hir.
 
 :_______________________________.

Y Graig Las [graig laas]
substantiu femení
1
(SH6713) roca de Brithdir (SH7618) (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: y graig las = la roca verda;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (glas = verd / blau)

:_______________________________.

Graig-las [graig laas]
substantiu femení
1
nom de carrer de LlanfeinorSS9187 (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-las. Vegeu l’entrada anterior Graig Las

:_______________________________.

Y Graig Lwyd [ø graig luid]
substantiu femení
1
(SM9932) roca de Llanychâr (comarca de Penfro)
2
(SH7175) muntanya de Dwygyfylchi (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: y graig lwyd = la roca grisa;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (
llwyd = gris)

:_______________________________.

Y Graig-lwyd [ø graig luid]
substantiu femení
1
nom de carrer de Cwm-dâr (SN9803) (comarca de Rhondda Cynon Taf)
2
nom de carrer de Radur (Caer-dydd)
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-lwyd. Vegeu l’entrada anterior Graig Lwyd

:_______________________________.

Y Graig Wen [ø graig wen]
substantiu femení
1
(SH7339) muntanya de Gwynedd (1824 peus) al sud-est de Llan Ffestiniog, entre aquest poble i Cwm Prysor
ETIMOLOGIA: y graig wen = la roca blanca;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (gwen, forma femenina de gwyn = blanc)

 :_______________________________.

Y Graig-wen [ø graig wen]
substantiu femení
1
(1) nom de carrer de Radur, Caer-dydd
..2/ nom de carrer de Maerdy (comarca de Rhondda Cynon Taf)
NOTA: Noms habiatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-wen. Vegeu l’entrada anterior Graig Wen

 
 

:_______________________________.

gramadeg, gramadegau [gra MA deg, gra ma DE ge] substantiu masculí

1
gramàtica

:_______________________________.

grât, gratiau [GRAAT, GRAT ye] substantiu masculí

1
engraellat

:_______________________________.

gratiad, gratiadau [GRAT yad, grat YA de] substantiu masculí

1
ratllada

:_______________________________.

gratio [GRAT yo] (verb)

1
(menjar) ratllar

:_______________________________.

grawn [GRAUN] (pl)

1
vegeu: gronyn

:_______________________________.

grawnfwyd, grwanfwydydd [GRAUN vuid, graun VUI didh] substantiu masculí

1
cereals (preparat per mejar)
- grawnfwyd babanod [graun vuid ba BA nod] substantiu masculí

1
cereals d'infant
- grawnfwyd brecwast [graun vuid BREK wast] substantiu masculí

1
cereals d'esmorzar

:_______________________________.

grawnwinen, grawnwin [graun WI nen, GRAUN win] substantiu femení
1
(literari) raïm. La forma singular és infreqüent; vegeu "grepsen"

Grawys [grau -is] substantiu masculí
1
Quadragésima = període de quaranta dies de dejuni després de Dimecres de Cendra per comemmorar el dejuni de Jesucrist al desert (Mateu càpitol 4)
cyn sicred â Mawrth yn y Grawys
és ben segur (“és tan segur com un dimarts a la Quadragésima “)
2
tymor y Grawys el semestre de Quadragésima, un dels tres semestres d'una universtat, entre el Nadal i la Setmana Santa
3
cadw'r Grawys observar la Quadragésima
4
cacen Rawys, plural cacennau Grawys pastís de Quadragésima, pastís de fruites menjat durant la Quadragésima o Setmana Santa
5
Pwll Grawys ("bassa de la Quadragésima") lloc de la ciutat de Dinbych (nom anglès: "Lenten Pool")
ETIMOLOGIA: grawys < c'rawys < carawys < *caddrawys < *caddrawys-f- < *caddrawês-f- < britànic cadragês'ma < cadragêsima < llatí quadragêsima
De la mateixa arrel britànica: bretó koraiz (= quadragésima)
NOTA: també pot ser un substantiu femení

:_______________________________.

gre, greon / greoedd [GREE, GRE on / GRE odh] substantiu femení
1
ramat (de cavalls)

:_______________________________.

grech [ greekh ] adj
1
Forma amb mutació suau (c > g) de crech, la forma femenina de crych = arrugat, arrissat, agitat
Y Ffrwd Grech torrent agitat
(hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

:_______________________________.

greddf, greddfau [GREDHV, GREDH ve] substantiu femení

1
instint

:_______________________________.

grenadwr, grenadwyr [gre NA dur, gre NAD wir] substantiu masculí

1
granader = soldat qui porta granades

:_______________________________.

grepsen, grêps [GREP sen, GREEPS] substantiu femení
1
(col·loquial) raïm; vegeu grawnwinen

:_______________________________.

griff
[ griif ] substantiu masculí
PLURAL griffiaid [ grif -yed]
1
griu, grif
2
Aquesta paraula es veu en els noms de pila Gruffudd (“griu-senyor”), Griffri (“griu-rei”),
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí gry^phus < grec grups
< grupos = ganxut
De la mateixa arrel llatina: irlandès gríobh (= guerrer feroç)

:_______________________________.

grîn, grinau [GRIIN, GRI ne] substantiu femení

1
gespa

:_______________________________.

gris, grisiau [GRIIS, GRIS ye] substantiu femení

1
  esglaó
Grisiaucochion (“the) red steps”) nom de carrer de
Bangor (LL57 4YN)
rhediad o risiau escala (“corregut d’esglaons”)
hyd o risiau
escala (“llargada d’esglaons”)
rhes o risiau
escala (“fila d’esglaons”)


:_______________________________.

Groeg [GROIG] (f / adj) grec (llengua)

:_______________________________.

Groegiaid [GROIG yed] (pl)

1
els grecs

:_______________________________.

Groes, Y [ø GROIS] substantiu femení
1
vegeu: croes

:_______________________________.

Y Groes Gwta [krôis gu -ta] substantiu femení
1
(topònim) “la creu curta”
Un exemple és de Y Wig, Bro Morgannwg, a la carretera d’Ewenni; la casa on una carretera trenca cap a l’essquerre en direcció de Sant-y-brid s’indica al mapa com a “Croes Cwtta” (una forma errònia), però el pont al seu cosatat al riu Alun té la forma correcta Pont Groes Gwta (pont y groes gwta – “el pont del lloc anomenat Groes Gwta”)
ETIMOLOGIA: (y) + mutació suau + (croes = creu) + mutació suau + (cwta = curt)

Y Groes Sanctaidd [ ø grois sangk -tedh] substantiu femení
1
La Santa Creu
Eglwys y Groes Sanctaidd Església de la Santa Creu
(nom d’una església de Llanor, Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (y article definit) + mutació suau + (croes = creu) + (sanctaidd = sant, sagrat)

:_______________________________.

Groglith, Y [ø GRO glith] substantiu femení

1
vegeu: Croglith

:_______________________________.

gron [gron] adjectiu
1
una forma feminina amb mutació suau;
crwn = rodó (forma masculina) > cron (forma femenina) > gron (mutació suau de la ‘c’ inicial)
..1/ bord gron, plural bordydd crynion / bordydd crwn = taula redona
..2/ Waun-gron (topònim – per exemple, un districte de Caer-dydd) prat d’erm rodona
..3/ am wythnos gron durant tota una setmena (‘per setmana rodona’)

:_______________________________.

gronyn, grawn [GRO nin, GRAUN] substantiu masculí

1
gra

:_______________________________.

groser, groseriaid [GRO ser, gro SER yed] substantiu masculí

1
botiguer de comestibles

:_______________________________.

grot / grôt [GROT / GROOT] substantiu masculí
1
(obsolet) moneda de quatre penics (Nord: grôt; Sud: grot)

:_______________________________.

Gruffudd [GRI fidh] substantiu masculí

1
nom d'home

:_______________________________.

grug, grugoedd [GRIIG, GRI godh] substantiu masculí

1
bruc

:_______________________________.

grugiar, grugieir [GRIG yar, GRIG yeir] substantiu masculí

1
(lagopus lagopus) ocell de color vermell semblant al gall boscà

:_______________________________.

grugiar ddu, grugieir duon [GRIG yar DHII, GRIG yeir DI on] substantiu masculí

1
(lyrurus tetrix) gall boscà, ocell de color negre
grwgnach
VERB
[go sod]

:_______________________________.

1 queixar-se

:_______________________________.

2 grwgnach am - queixar-se de
·······Nid grwgnach am y bwyd yr oeddwn i
·······Jo no queixava del menjar
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic < celta; correspan a l'rilandès (literari) "grúg" = enfada

:_______________________________.

grwp, grwpiau [GRUUP, GRUUP ye] substantiu masculí

1
grup / group

:_______________________________.

grym [GRIM] substantiu masculí

1
  poder / power
2
força / force
3
rhoi’r gyfraith mewn grym aplicar la llei

grymuso [ grø- mi -so] verb
1
enfortir, reforçar
grymuso injen trucar un motor
ETIMOLOGIA: (grymus = poderós) + (-u sufix per formar verbs)

:_______________________________.

grymyn [GRØ min] substantiu masculí

1
(Sud) el mínim de força

:_______________________________.

Guto [GI to] substantiu masculí

1
nom d'home (forma diminutiva de Gruffudd)

:_______________________________.

Gutyn [GI tin] substantiu masculí

1
nom d'home (forma diminutiva de Gruffudd)

 


___________________________________________________________________________
 

adolygiad diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05

 

___________________cod y gornel / codi del racó:_________

__________________________________________________


Rhifydd MOTIGO am ddim / Comptador MOTIGO de franc

 

Free Hit Counters

(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)

(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)


___________________________________________________________________________