http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_a_2616c.htm

 

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg

 A

Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

 

Hafan / Inici

 

 (delw 6664)

 

Cysylltwch â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA

 

A 2616c .....  B 2617c .....  C 2618c .....  CE 2619c .....  CR 2620c .....  CY 2621c .....  D 2622c .....  E 2623c .....  F 2624c .....  G 2625c .....  GW 2626c .....  H I J K 2627c .....  L 2628c .....  M 2629c .....  N 2630c .....  O 2631c .....  P Q 2632c .....  PL 2633c .....  R 2634c .....  S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c .....  U V W X Y Z 2638c

 

A, a [aa]
..1 primera lletra de l'alfabet romà de vint-i-sis lletres
1
a,
2 b, 3 c, 4 d 5 e, 6 f,, 7 g, 8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m, 14 n, 15 o, 16 p, 17 q, 18 r, 19 s, 20 t, 21 u, 22 v, 23 w, 24 x, 25 y, 26 z
..2 primera lletra de l'alfabet romà de vint-i-sis lletres
1
a,
2 b, 3 c, 4 ch, 5 d, 6 dd 7 e, 8 f, 9 ff, 10 g, 11 ng, 12h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m, 18 n, 19 o, 20 p, 21 ph, 22 r, 23 rh, 24 s, 25 t, 26 th, 27 u, 28 w, 29 y

:_______________________________.

a
1
Una a original > o en algunes paraules
..1/ Lleisian > Lleision nom d’home, de llais (= veu) + sufix –an
..2/ sbectal > sbectol (= ulleres)

Altres exemples no són de la llengua estàndard, sinó dialectals:
..1/ adladd (= redall, un segona sega d'herba que ha crescut en una mateixa temporada després de dallar-lo) > adlodd
..2/ afal (= poma) > afol
..3/ Amrath > Amroth (SN1607, topònim, comarca de Penfro)
..4/ anras > andras > andros (Gal·les del Nord, = ‘molt gran’) an- prefix negatiu + gras (= gràcia),
..5/ crochan (= caldera) > crochon
..6/ gleuad (= excrement de vaca) > gluod (Gal·les del Nord)
..7/ gofal (= cuida) > gofol
..8/ hóspital (= hospital) > hóspitol
..9/ neuadd (= sala) > neuodd
..10/ penwag (= arengada) > *penwog > pennog

TAMBÉ:
(a + wy) > (o + wy) marthwyl > gal·lès modern morthwyl (= martell)
(a + wy) > (o + wy) nadwydd > gal·lès modern nodwydd (= agulla)

Hi ha molts casos del canvi al revés o > a – és a dir, una ‘o’ original és ara ‘a’
bedwos
(= petits bedolls) > Bedwas (nom de poble, comarca de Caerffili, Gal·les del sud-est)
ofn
(= por) > (Gal·les del Sud) ofon i ofan
yr awr hon (= l’hora aquesta) > yr awron > (Gal·les del Nord) rwân (= ara)

1 -a al gal.lès del sud d’una -gh original; al nord, no hi ha aquesta -a

 

britànic

sud

nord

 

*bolg-

bola

bol

(= panxa)

*kalg-

cala

cal

(= penis)

*kolg-

cola

col

(= aresta de blat; punxa, espina)


 
:_______________________________.

1 a
[AA, A] (*) i (conjunció)
- a davant consonant –
Aberystwyth a Dolgellau;
- ac davant vocal -
Dolgellau ac Aberystwyth [A, AG; dol GE lhe ag a be RØ stuith] (les ciutats de) Dolgellau i Aberystwyth.
Amb determinador - per exemple, a'ch (= a + eich) [akh] (conj); i el vostre / i la vostra / i els vostres / i la vostra

2 en la formació de adverbials d’enllaç (ac [aag] davant una vocal)
..1/ a bod yn onest de veritat (“a ser honest”)
..2/ a chysidro en consideració de les circumstàncies
..3/ a defnyddio'r hen air Cymraeg posats a fer servir la paraula antiga gal.lesa
Mae yna lawer o bobl yn cael trafferth i dyfu persli neu bersyll, a defnyddio'r hen air Cymraeg
Molta gent té dificultats per cultivar julivert, o “persyll”, posats a fer servir la paraula antiga gal.lesa
..4/ a dweud y gwir la veritat sigui dita
 

:_______________________________.

a
1
-a s'afegeix a l'arrel de certs verbs per formar l'imperatiu (segona persona singular) tant a la llengua col·loquial com a la llengua literària
hola = demana!
gwena = somriu!
1
a la llengua col·loquial -a s'afegeix a l'arrel de certs verbs per formar l'imperatiu (segona persona singular) però en canvi la formà literària és senzillament l'arrel
cana = canta! (forma literària: cân = canta!)
creda fi! [krê-da] = creu-me (forma literària: cred fi [kreed])

:_______________________________.

a

1
gal·lès [aa] “â”, “a” de l’anglès medieval [aa], que correspon a l’anglès modern [ei].
A conseqüència del canvi de les vocals llargues en anglès al segle 1400, [aa] a la llarga va esdevenir la [ei] de l’anglès d’avui en dia. Molts manlleus de l’anglès mantenen la [aa] en gal·lès.
plât (= plat) < anglès “plate” [plaat], ara [pleit]
pâl (= pal) < anglès “pale” [paal], ara [peil]
ras (= rierol) < anglès “race” [raas], ara [reis]

:_______________________________.

a

1
Una -a final al sud-est de Gal·les i al Nord-est de Gal·les en alguns casos correspond al sufix plural -au, que en gal·lès col·loquial per un eix ample del sud-oest fins al nord-oest és -e
Gal·les del sud-est: esgidiau (= sabates) > sgitsha
Exemples de topònims menors:
..1/ Clos y Cwarra nom de carrer de Llanbedr y Fro (“Atzucac de les pedreres”) < cwarrau = pedreres
..2/ Y Tonna poble de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan < tonnau = prats, pastures
..3/ Y Caiakai-a] granja de Sain Nicolas, comarca de Bro Morgannwg < y caeaukei-e] = els camps

:_______________________________.

2 a
[A] partícula interrogativa
a oeddech chwi
[a OI dhe khi] (*) ereu / estàveu vosaltres?
a oedd ef
[a OIDH e; OO dhe] (*) era / estava ell ?
a oedden ni
[a OI dhe ni] (*) erem / estàvem nosaltres?
a oeddet ti
[a OI dhe ti] (*) eres / estàves tu? ?
a oedd hi
[a OIDH hi; OO dhi] (*) era / estava ella ?
a oeddwn i
[a OI dhe ni] (*) ers / estava jo?
a oeddynt hwy
[a OI dhint hui] (*) eren / estàven ells, elles ?

:_______________________________.

3 a [A] pronom relatiu = que; amb determinador - per exemple,
y wraig a'ch (= a + eich) gwelodd - la dona que us va veure

:_______________________________.

1 â [A] amb - davant una vocal: ag [AAG];
â chyllell [AA (aa KHØ lhell] (amb un ganivet),
ag arian [aag AR yan)] (amb plata)

:_______________________________.

2 â [A] (prep)
1 com

:_______________________________.

3 â [AA] (prep)
1 amb (de vegades, no s'escriu correctament als diaris i les revistes la preposició - no s'hi posa l'accent circumflex)

2 gwneud cyfiawnder â’r dasg esta(r) a l'alçada de les circumstàncies (“fer justícia a la tasca”)

:_______________________________.

â

1
per commentaris sobre paraules amb “a” i el circumflex (plât, tân, mâs, etc) vegeu “a”

:_______________________________.

â (en llatí)

1
llatí “â” a través del britànic va esdevenir gal.lès “aw”.
..1/ fâg-us > *ffaw > ffawydden (ffaw = faig) + (gwydden = arbre) (= faig)

..2/ En una síl.laba final en gal·lès modern s’ha reduït a “o”
fontâna > ffynnawn > ffynnon (= font)
cauitât-em > ceudawd > ceudod (= cavitat)
Februâr-ius > Chwefrawr > Chwefror (= febrer)
diurnât-a > diwrnawd > diwrnod (= dia)
excûsât-io > esgusawd > esgusod > esgusodi (= excusar)
extrân-eus > estrawn > estron (= estranjer)
parât-us > parawd > parod (= preparat)
Mariân-us > Meiriawn > Meirion (= Marià)

..3/ En un parell d’exemples hi ha ‘”aw” en comptes de “o” a la síl.laba final
baptizâtî (= gent batejada) > batizât-î > bedysawd > bydysawd (= univers)
tractât-us > traethawd (= tesi); plural traethodau (en aquesta paraula, després confinada al registre literari de la llengua, es veu la restauració de “aw” a la forma singular)

:_______________________________.

aa
[-]
1
Fem servir en aquest diccionari la vocal double per representar la simplificació (majoritàriament amb monosíl·labes, i normalment al sud de Gal·les) del diftong “ae” [âi] > [aa]
Per exemple, blaen > blaan
La forma usual d’indicar-ho és o amb circumflex (blân) o (que és la manera recomenada avui en dia) amb apòstrof (bla’n).
L’utolització de “aa” però porta avantatges
..1/ és evident de seguida que la vocal és llarga
..2/ puix que una vocal doble no s’usa en gal·lès, és evident de seguida que es tracta d’un dialectalisme
..3/ Al sud-est de Gal·les, [aa] és modificada a un ‘e oberta’ llarga, que es pot representar com a “ää”. Normalment n textos populars el so s’escriu “ê” i en textos més científics com a ligatura a+e, però aquestes formes no permeten veure la relació amb la [aa]. subjacent
blaen > blaan > blään
Els desavantages de “a’” són
..1/ no és evident de seguida que la vocal és llarga
ma’n [maan] < maen = pedra; però “ma’r un ma’n llai” (mae yr un yma yn llai) aquest és més petit [man]
..2/ a causa d’omissions de síl·labes i contraccions en gal·lès popular, l’apostrof és massa utilitzat.
Els desavantages de “â’” són
..1/ no és evident de seguida que la paraula és una forma local
Formes locals: blân (blaen = cim, límit), mân (maen = pedra), dâr (daer, al sud = cau de guineu)
Formes estàndards: tân = foc, mân = petit, dâr = roure.

[aa]
1 En alguns manlleus, gal·lès [aa] “â”, “a” és de l’anglès medieval [aa], que correspon a l’anglès modern [ei].
A conseqüència del canvi de les vocals llargues en anglès al segle 1400, [aa] a la llarga va esdevenir la [ei] de l’anglès d’avui en dia. Molts manlleus de l’anglès abans de que aquest canvi es produís en anglès mantenen la [aa] en gal·lès.
plât [plaat] (= plat) < anglès “plate” [plaat], ara [pleit]
pâl [paal] (= pal) < anglès “pale” [paal], ara [peil]
ras [raas] (= rierol) < anglès “race” [raas], ara [reis]
plas [plaas] (= casa pairal) < anglès “place” (= lloc) [plaas], ara [pleis]
2 Algunes paraules gal.leses (generalment topònims) amb [aa], usades en anglès abans d que es produís el canvi fonètic, tenen [ei] en la seva forma anglesa
..1/ Iâl > Yale. Nom d’una terra alta del nord-est, i el nom d’una família local de terratinets; origen del nom Yale dels Estats Units (universitat)
..2/ Y Clas [klaas] in Llangyfelach (county of Abertawe) is Clase [kleiz] in English

:_______________________________.

aa [ aa]
1 Britànic aa [aa] (també s’escriu â) > gal.lès modern aw [au]
..a/ dawn (= talent) < britànic *daan- (irlandès dán (= poesia, antigament do)
..b/ llawr (= floor) < britànic *laar- (irlandès lár (= terra; centre)

 

:_______________________________.

aath
[ aath ]
1 southern form of aeth (= he / she / it went)
Usually spelt âth / a’th
See aa

 

:_______________________________.

ääth
[ ääth ]
1 south-eastern form of aeth (= he / she / it went)
Usually spelt êth / æth
See aa / aath



:_______________________________.

ab [ab] (*) en patronímics, forma de 'mab' = fill; utilitzat davant de vocal
ab Emwnt
[ab ED munt] substantiu masculí
1 patronímic =
ab Iorwerth
[ab YOR werth] substantiu masculí
1 patronímic
ab Edward
[ab ED ward] substantiu masculí
1 patronímic - fill d'en Eduard
ab Ifan
[ab I van] substantiu masculí
1 patronímic - fill d'en Joan
ab Owain
[ab O wen] substantiu masculí
1 patronímic - fill d'en Eugeni

:_______________________________.

a ballu [a ba -lhi]
1
Gal·les del Nord etcètera, i coses per l'estil
Mi eish i i brynu siampw a sebon a ballu
Vaig anar a comprar xampú i sabó i coses per l'estil
ETIMOLOGIA: Forma de a phethau felly = i coses per l'estil, "i coses així";
..1/ al nord-oest de Gal·les una "e" a la síl·laba final es fa "a", per tnat rhywbeth > rhywbath.
Col·loquialment és rwbath (pèrdua de l'aspiració rh, i simplificació yw > w [u])
..2/ Hi ha un grapat de paraules de dues síl·labes que en gal·Lès parlat perden la primera síl·laba accentuada (yma > ma, yna > na, acw > cw, etc; i de la mateixa manera felly > lly)
..3/ L'evolució és a rhywbeth felly > a rwbath felly > a (rw)ba(th) (fe)lly > a ballu
NOTA: de vegades s'escriu com una sola paraula aballu

:_______________________________.

abad
[â -bad]
substanti masculí
PLURAL abadau [a- -de]
1
abat = superior d'un monestir d'homes
ETIMOLOGIA: gal·lès < llatí abbas, abbaat- < aramàic abba = pare, títol dels bisbes de les esglésies coptes, etiòpiques i sirianes;
de la mateixa arrel britànica: bretó abad (= abat).
És un manlleu erudit del llatí directament al gal·lès antic - si hagués entrat la llengua a l'època britànica, hauria estat en gal·lès *afawd > *afod

:_______________________________.

abaty [a- ba -ti] substantiu masculí
PLURAL abatai [a- ba -tai]
1
abadia = monestir dirigit per un abat
2
església que anteriorment era abadia
ETIMOLOGIA: (abad = abad) + mutació suau + (ty = casa) abad-dy > abaty (d + d) = (t)

:_______________________________.

*Abaty-nedd [ a-ba-ti needh ]
1
forma incorrecte per a Mynachlog-nedd (qv) (‘monasteri al marge del riu Nedd’ –districte de Castell-nedd). Es va traduir a l’anglès – o es va sorgir independentment en anglès – amb la forma ‘Neath Abbey’, i gal·lesoparlants que no saben la forma autòctona fan servir un nom basat enel nom anglès, amb ‘abaty’ (= abadia) per traduir ‘abbey’ (= abadia).

:_______________________________.

ábdomen [AB do men] substantiu masculí
1 abdomen

:_______________________________.

aber [A ber] substantiu femení
1 1 estuari (freqüent en topònims amb el nom del riu - Aberystwyth = boca (del riu) Ystwyth)
2 conflent (freqüent en topònims amb el nom del riu menor - Abercynon = lloc de confluència del riu Cynon (entra en el riu Taf en aquest indret) 3 riera (Nord)

:_______________________________.

Aberangell [ a-ber- a -ngelh]
1 (SH8410) localitat de Meirionnydd (Gwynedd)
ETYMOLOGY: (aber = confluència) + (Angell = nom de riu).
És al lloc on el riu Angell entra en el riu Dyfi



:_______________________________.

Aberdyfi [a be DØ vi] substantiu femení
1 poble del nord-oest Ffoto:
http://www.bangor.ac.uk/ysgolion/aberdyfi/gem.htm

:_______________________________.

Aberaeron [a be REI ron] substantiu femení
1 poble del sud-oest
(Ffoto / foto)

:_______________________________.

Abérffraw (forma col·loquial: Y Berffro) [a BER frau (ø BER fro)] substantiu femení
1 ciutat (Nord-oest)

:_______________________________.

Abergafenni [a ber ga VE ni] substantiu femení
1 ("cantref" - divisió medieval) (Sud-est)

:_______________________________.

Aber-gwaun [a ber GWAIN] substantiu femení
1 ciutat (Sud-oest) (forma col·loquial: Aber-gweun [a ber GWEIN])

:_______________________________.

Aber-gweun [a-ber- gwein] substantiu femení
1
pronunciació local del topònim Aber-gwaun

:_______________________________.

Abergwyngregyn [ a-ber-gwøn- grê -gin]
1 SH 6572 nom original del poble d’ Aber (comarca de Conwy)
ETYMOLOGY: “aber Gwyngregyn” l’estuari del rierol Gwyngregyn (aquí entra Afon Menai, l’estret entre la resta de Gal.les i l’illa de Môn)



:_______________________________.

Aberhafesb [ a-ber- ha -vesp]
1
(SH0792) localitat de la comarca de Powys, (al districte de Maldwyn) 4km a l’oest de Y Drenewydd
2
El nom d’aquest rierol es veu al nom Bedo Hafesb (fl. 1567-85), poeta d’aquesta contrada
ETIMOLOGIA: “el conflent del rierol Hafesb (i el riu Hafren)” (aber = conflent) + (Hafesb). El nom hafesb vol dir “sec a l’estiu”;
hafesb, forma feminina de hafysb < haf-hysb, ‘sec a l’estiu’, (haf = estiu) + (hysb = sec). El rierol Hafesb entra el riu Hafren sota l’església parroquial


:_______________________________.

Aberhonddu [a ber HON dhi] substantiu femení
1 ciutat (Sud-est)

:_______________________________.

Aber Mynwy
[a-ber- -nui] substantiu femení
1
confluència del riu Mynwy (nom anglès: Monnow) i el riu Wysg (nom anglès: Usk). Aqui és situada la ciutat de Trefynwy (nom anglès: Monmouth) . El nom anglès d'aquesta ciutat és una
traducció d'Aber Mynwy. ('Monnow' nom del riu) + ('mouth', traducció de la paraula aber = confluència, boca de riu)
ETIMOLOGIA: (aber = boca de riu, confluència) + (Mynwy nom de riu)

:_______________________________.

Abertawe [a ber TAU e] substantiu femení
1 ciutat (Sud-est)

:_______________________________.

aberth [a -berth] substantiu masculí
PLURAL aberthau, ebyrth [a- ber -the, e-birth]
1
sacrifici = ofrena d'una víctima a un déu per apaivagament
2
sacrifici = ofrena simbòlica a un déu
3
víctima
mynd yn aberth i caure víctima de , ser víctima de
myned yn aberth i’w drachwant ser víctima de la seva golafreria / sed (per exemple, morir d’ingerir massa alcohol en una borratxera)
4
sacrifici = la cessió d'alguna cosa valuosa per beneficiar una altra perosna (amor, atenció, diner, temps)
5
sacrifici = la cessió d'alguna cosa valuosa amb l'esperança de guanyar alguna cosa de més valor, o de prevenir algun mal
6
mort en una guerra
eu haberth nid â'n angof = inscripció als mouments dels cauguts ("no s'oblidarà el seu sacrifici") [eu = el seu (d'ells), aberth = sacrifici, nid = no, â = anirà, yn = en, angof = oblit]
7
mynd yn aberth i caure víctima de , ser víctima de
8
yr aberth, l'hòstia, el pa consegrat de l'Eucaristia També: aberth yr offeren ('l'hòstia de la missa')
9
hunan-aberth autosacrifici
10
aberth hedd, sacrifici, ofrena simbòlica a un déu
Numeri 7:88 A holl ychen yr aberth hedd oedd bedwar ar hugain o fustych, trigain o hyrddod, trigain o fychod, trigain o hesbyrniaid
Numbers 7:88 ......
Leviticus 7:11 Dyma hefyd gyfraith yr ebyrth hedd a offryma efe i'r Arglwydd
Levític 7:11 ... Aquesta és la llei del sacrifi pàcífic que s'ofirirà a Jahveh

Lefiticus 7:18 Ac os bwyteir dim o gig offrwm ei ebyrth hedd ef o fewn y trydydd dydd, ni byddir bodlon i’r hwn a’i hoffrymo ef, ac nis cyfrifir iddo, ffieiddbeth fydd; a’r dyn a fwyty ohono, a ddwg ei anwiredd
Levític 7:18...
11
també hedd-aberth, sacrifici, ofrena (als déus)
Leviticus 7:13 Heblaw'r teisennau, offrymed fara lefeinllyd, yn ei offrwm, gyda'i hedd-aberth o ddiolch
Levític 7:13 A més, aquesta ofrena serà presentada amb coques de pa fermentat en el sacrifici pacífic d'acció de gràcies

14
Hedd-aberth$$$ ññnom de carrer d'n nom de carrer d'Onllwyn (Castell-nedd ac Aberafan).
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic *ati-od-bher-t- = portar cap a;
l'element 'bher-' es troba en altres paraules en gal·lès, com ara aber (= embocadura), cymer (= confluència)

1
mynd yn aberth i caure víctima de , ser víctima de
myned yn aberth i’w drachwant ser víctima de la seva golafreria / sed (per exemple, morir d’ingerir massa alcohol en una borratxera)

:_______________________________.

aberthu [a BER thi] (verb)
1
1 sacrificar

2 aberthu eich bywyd er mwyn... (rhywbeth) sacrificar la vostra vida per a (alguna cosa)

:_______________________________.

abid [ â-bid ] substantiu femení
PLURAL abidau [ a--de]
1 hàbit (de monjo, monja)
ETYMOLOGY: 1300-1400 de l’anglès habit (= hàbit) (antigament sense la h inicial pronunciada), si no directament dl francès antic habit, < llatí habitus < habêre (= tenir)



:_______________________________.

abl [A bal] (adjectiu)
1 capaç

:_______________________________.

Ábraham [A bra ham] substantiu masculí
1 nom (mascle)

2 mynwes Ábraham el si d’Abrahm; el lloc on la gent justa tenen repós després de morir
Luc 16:22 A bu, i’r cardotyn farw, a’i ddwyn gan yr angylion i fynwes Abraham. A’r goludog hefyd a fu farw, ac a gladdwyd.

:_______________________________.

Abram [A bram] substantiu masculí
1 nom (mascle)


:_______________________________.

abred [ a -bred] substantiu masculí
1 (obsolet) lliurament
2 diabred denegat, no lliurat
Al nord de la comarca de Powys, entre Caer-sŵs i Llandinam, hi ha un terreny originalment anomenat Rhos Ddiabred (literalment “erm denegat”, que aparentment refereix a la propietat). Avui en dia el nom és Rhos Ddiarbed (degut a una confusió amb la paraula diarbed = incessant)
3 (Gal·les del Sud-est) desordre
yn abred gwyllt ple de confusió (“en desordre salvatge”)
 
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *ad-brit-â (= 'allò que es porta cap en fora')
cf aber
(= estuari), aberth (= sacrifici)

:_______________________________.

absennol [ab SE nol] (adjectiu)
1 absent

:_______________________________.

absenoldeb
[ ab-se- nol -deb] substantiu femení
1 absència
yn f’absenoldeb quan estava
1 cennad absenoldeb permís per estar absent
ETIMOLOGIA: (absenol- < absennol = absent) + (-deb sufix per formar substantius abstractes)

:_______________________________.

abwth [ â -buth] -
1
(Gal·les del Sud-est) ferida
cääl abwth ar ei arddwrn ferir el canell
2
(Gal·les del Sud-est) espant
3
(comarca de Preseli) caal loos ac abwth agafar mal i un espant
4
(comarca de Preseli) abwth iddo que (ell) vagi a fer punyetes!
ETIMOLOGIA: abwth, possiblement una variant de la forma dialectal adwth < adwyth (= malaltia, desgràcia)

:_______________________________.

ac [AG] (conj) i (forma de 'a' davant una vocal) afal ac oren [A val ag O ren] una poma i una taronja

:_______________________________.

ac.

1 abreviatura =
acen accent
aceniad acentuació
acennog acentuat

:_______________________________.

academaidd [a ka DE medh] (adjectiu)
1 acadèmic

:_______________________________.

ac ati [a GA ti] (frase)
1 etc

:_______________________________.

acen, PLURAL: acenion [A ken, a KEN yon ] substantiu femení
1 accent / accent
acen bwys
[a ken BUIS] substantiu femení
1 accent expressiu / stresses accent
acen ddisgynedig
[A ken dhi skø NE dig] substantiu femení
1 accent greu / grave accent
acen ddyrchafedig
[A ken dhør kha VE dig] substantiu femení
1 accent agut / acute accent
acen drom
[a ken DROM] substantiu femení
1 accent greu (lit. "accent pesat") / grave accent
acen grom
[a ken GROM] substantiu femení
1 accent circumflex (lit "accent torçat") / circumflex

:_______________________________.

acen lem [a ken LEM] substantiu femení
1 accent agut

:_______________________________.

aceniad [a KEN yad] substantiu masculí
1 accentuació

:_______________________________.

acennog [a KE nog] (adjectiu)
1 accentuat (d'una síl·laba parlada; escriuta)

:_______________________________.

acennu [a KE ni] (verb)
1 accentar

:_______________________________.

acer [A ker] substantiu femení
1 acre = unitat de mesura agrària anglesa

:_______________________________.

ach, PLURAL: achau [AAKH, A khe] substantiu femení
1 llinatge, parentat

:_______________________________.

-ach
[akh] sufix
1
-ach, -iach sufix diminutiu que s’afegeix
.....(1) a substantius plurals o col·lectius,

.....(2) i de vegades a un substantiu singukar en comptes del sufix plural normal
arian (= diners), arianach diners per despeses menors
darn = part, dernyn = fragment, dernynnach = fragments petits
gwlan (= llana), gwlaniach llana fina, trossos de llana gwlaniach ysgall (“pelussa (de) card”)
gwydr (= vidre), gwydrach fragments de vidre
tamaid = fragment, tameidiach = fragments petits

2
de vegades té matís de menyspreu
baw (= dirt), bawiach (= or bawach (= (persones) l’escuma de la societat, l’escòria de la societat)
cagl (= excrements d’ovella, capa de bruticia a la part baixa d’una peça de roba;) caglach (= bruticia ; gent bruta)
crachen (= coàgul; crachach (= (Gal·les del Sud) expressió de menyspreu per gent benestant de classe mitjana)
darn (= part), dernyn (= fragment), dernynnach (= fragments petits)
dimai (= mig penic); dimeiach (= monedes petites sense valor)
dynion (= homes), dynionach (= homes vils)
gêr (= estris, equipament), geriach (= peces d’equipament)
gwellt (= palla), gwelltach (= bris de palla que no tenen valor)
gweiriach (= bris de fenc), Be di’r hen weiriach ‘ma sy hyd dy gôt di?
(exemple de Geiriadur Prifysgol Cymru / Diccionari de l’Universitat de Gal·les, pàgina 1622)
Què són aquest bris de fenc a tot el teu abric?
(L’idea de menyspreu s’expressa també prefixant hen (literalment ‘old’; li segueix la mutació suau)
manionach matitzacions / exigències sense importància
pobl (= poble) > y bobl (= el poble , la gent), y boblach (= la gent comuna, la gent sense importància)
pryfed (= insectes), pryfetach (= = “bitxos”, petits insectes)
tamaid (= fragment), tameidiach (= fragments petits)

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *-akkos

:_______________________________.

acha (= ar uchaf) [A kha] (prep)
(Gal·les del Sud-est)
1 sobre

:_______________________________.

achau [A khe] (pl)
1 llinatge

:_______________________________.

â’ch cynffon yn eich gafl
[ aakh køn-fon øn økh ga-fal]
1 abutat, crestacaigut, alacaigut
ETIMOLOGIA: (“amb la vostra cua al vostre engonall”)
 (â’ch = amb el vostre / la vostra) + (cynffon = cua) + (yn = en) + (eich = el vostre, la vostra) + (gafl = engonall)

:_______________________________.

ac hefyd [ aag -vid ]
1
form incorrecte de a hefyd i també...


:_______________________________.

Achil
[ a -khil] substantiu masculí
1 Aquil.les, guerrer grec de la guerra de Troia, i heroi de la Ilíada de Homer. Aquil.les va ser matat per Pais, que el va ferir al seu lloc dèbil, el seu taló
sawdl Achil taló d'Aquil.les
gwäell y ffêr / gweyllen y ffêr Achilles tendon

:_______________________________.

achles
[akh -les] substantiu masculí o femení
PLURAL achlesau [akh-le-se]

1
refugi, protecció
rhoi achles i donar refugi a, donar protecció a
2
ajut
bu yn achles i ddyheadau ein cenedl va ser un ajut per les aspiracions de la nostra nació
3
(Gal·les del Sud) adob
4
achlysur (= gal·lès antic “refugi”; gal·lès modern “ocasió”) < (achles) + (sufix –ur)
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic < cèltic *ad-klissâ, de l'arrel *kel (= amagar)

:_______________________________.

achlod [akh -lod] substantiu femení
1
ignomínia, deshonra, vergonya
2
yr achlod i ti= quina vergonya! no te'n dones vergonya? ("la deshonra a tu")
3
Rachlod! (expressió de sorpresa)
Mare de Déu! (contracció de la frase yr achlod)
4
Rachlod fawr! Mare de Déu!
(achlod) + mutació suau + (mawr = gran)
ETIMOLOGIA: (a- = prefix negatiu) + mutació aspirant + (clod = lloança)

:_______________________________.

achludd
[akh -lidh] verb
1
obsolet amagar
2
obsolet (substantiu masculí) amagar
2
sobreviu en gal·lès modern al verb machlud (= (sol) pondre's)
.....(a) ymachludd
(ym, prefix per formar verbs reflexius + achludd)
.....(b) > machludd (pèrdua de la síl·laba pretònica)
.....(c) > machlud (canvi de dd [dh] > d [d]).
Per canvis semblants (pèrdua de la ‘y’, canvi dd > d) vegeu les entrades y i d
ETIMOLOGIA: achludd < britànic < llatí occlûdere = amagar, (ob- prefix intensificador) + (claudere = tancar)

:_______________________________.

achlysur, PLURAL: achlysuron [akh LØ sir, akh lø SI ron] substantiu masculí
1 ocasió
2 bod yn deilwng o’r achlysur esta a l'alçada de les circumstàncies, estar a l’altura de les circumstàncies (“estar digne de l’ocasió”)

:_______________________________.

achos (1), PLURAL: achosion [A khos, a KHOS yon] substantiu masculí
1 causa

2 moviment que promou un principi o creença
bradychu’r achos traïr la causa

3 culpa
cael achos mewn / yn trobar deficient
Sant Ioan 18:38 Peilat a ddywedodd wrtho, Beth yw gwirionedd? Ac wedi iddo ddywedyd hyn, efe a aeth drachefn at yr Iddewon, ac a ddywedodd wrthynt, Nid wyf fi yn cael dim achos ynddo ef.
Sant Joan 18:38 ....

4 acusació
Sant Mathew 27:37 A gosodant hefyd uwch ei ben ef ei ahos yn ysgrifenedig, HWN YW IESU, BRENIN YR IDDEWON
Mateu 27:37 ....

:_______________________________.

achos (2) [A khos] (conj)
1 perquè

:_______________________________.

achosi [a KHO si] (verb)
1 causar

:_______________________________.

â'ch pen yn y cymylau [akh pen øn ø kø--le]
1
mae â'i ben yn y cymylau no toca de peus a terra ("és amb el seu cap als núvols")

:_______________________________.

achub [A khib] (verb)
1 salvar, rescatar
; = preservar, fer escapar de la mort
achub rhàg angau salvar de la mort
bad achub
[baa DA khib] substantiu masculí
2 barca de rescat

 

:_______________________________.

achubydd [ a-khî-bidh ] substantiu masculí
PLURAL achubwyr [ a-khib-wir]
1
salvador
Deuteronomium 22:27: Oblegid yn y maes y cafodd efe hi; gwaeddodd y llances oedd wedi ei diweddïo; ac nid oedd achubydd iddi
Deuteronomium 22:27: .....
ETIMOLOGIA: (achub = salvar) + (-ydd = sufix d’agent)

:_______________________________.

Acipenseridae

1 styrsiynod esturions


:_______________________________.

act, PLURAL: actau [AKT, AK te] substantiu femení
1 acte

:_______________________________.

actifadu
[ak-ti--di ] verb
1 activate
Meddalwedd wedi ei actifadu gan lais Voice-activated software
Mae ffôn arbennig y gellir ei actifadu trwy fotwm larwm There is a special phone which can be activated by means of an alarm button
Maent yn cael eu actifadu gan llygoden y cyfrifiadur They are activated by the computer mouse


 ETYMOLOGY: adaptation of the English verb activate. First example 1988


:_______________________________.

actio [AKT yo] (verb)
1 actuar

:_______________________________.

actor, PLURAL: actorion [AK tor, ak TOR yon] substantiu masculí
1 actor

:_______________________________.

actores, PLURAL: actoresau [ak TO res, ak to RE se] substantiu femení
1 actriu

:_______________________________.

acw [A ku] (adv)
1 allà
yma ac acw
[Ø ma ag A ku] (adv)
1 aquí i allà

:_______________________________.

Acwin
[ a -kwin] substantiu masculí
1 Sant Tomos o Acwin Sant Tomàs Aquinas, teòleg i folòsof italià (1225-1774)


:_______________________________.

ad (prefix)
1
mal
byd = situació; adfyd = adversitat
blas = gust, adflas = regust
dyn = home, adyn = brètol

 
2 en algunes paraules ad + c- > ach-
achudd (obsolet) seclusió (ad + cudd = amagat)
achre trèmol (ad + cre- = trèmol / tremolar)
achlust rumor (ad + clust- = orella)
achlwm nus estret (ad + clwm = nus)
acanu (obsolet) murmurar (ad + canu- = cantar )
acharu (obsolet) estimar (ad + caru- = estimar)


:_______________________________.

adain = aden [A den ] substantiu femení
1 ala

2 gosod gwynt o dan adenydd (rhywun) impulsar algú (a fer alguna cosa) (“posar vent sota les ales d’ (algú)”)
 
4 naill adain d’una sola ala
Dit d’un home la dona del qual ha mort, o una dona el marit de la qual ha mort; estar sol/a, tenir dificultats de viure sense l’esposa
(Geiriadur Prifysgol Cymru / Diccionari de la Universitat de Gal.les, tudalen / pàgina 2550): Druan fach, naill aden fydd hi nawr, wedi colli’i gŵr
La pobreta, ho tindrà cru després de perdre el seu marit


:_______________________________.

adar = [A dar] ocells
Forma plural aderyn

:_______________________________.

adarwr [ a--rur ] (;;substantiu masculí
PLURAL adarwyr [ a-dar-wir ]
1
ocellaire = caçador d'ocells
Diarhebion 6:5 Gwared dy hun fel yr iwrch o law yr heliwr, ac fel aderyn o law yr adarwr.
Proverbis 6:5 ......
2
ornitòleg
ETIMOLOGIA: (adar = ocells) + (-wr sufix = home)

:_______________________________.

Adda [A dha] substantiu masculí
1 Adam

:_______________________________.

addas [A dhas] (adjectiu)
1 adequat

2 pennu cosb addas i’r trosedd (“fixar un càstig adient pel crim”) equilibrar el càstig amb el crim

:_______________________________.

addasu [a DHA si] (verb)
1 adaptar

:_______________________________.

addewid, PLURAL: addewidion [a DHEU id, a dheu ID yon] (mf) promesa

:_______________________________.

ad-drefniant [ ad-drev-nyant ] m
PLURAL ad-drefniannau [ ad-drev-ni-â-ne]
1
remodelació
ad-drefniant cábinet remodelació de gabinet
ad-drefniant y cábinet remodelació del gabinet; reprganització dels ministres d’un govern, generalment deprés d’una crisi
ETIMOLOGIA: (ad-drefn- arrel del ad-drefnu = remodelar) + (-iant sufix per formar substantius)

:_______________________________.

ad-drefnu [ad DREV ni] (verb)
1

1
re-organitzar
2
remodelar
3
ad-drefnu’r cábinet (verb) remodelar el gabinet; (substantiu masculí) remodelació del gabinet; reprganització dels ministres d’un govern, generalment deprés d’una crisi
ETIMOLOGIA: (ad- prefix = re-, per segona vegada) + mutació suau + (trefnuu = organitzar)

:_______________________________.

addo [A dho] (verb)
1 prometre
addo môr a mynydd
[A dho MOOR a MØ nidh] (verb)
1 prometre la lluna ("prometre mar i muntanya")

:_______________________________.

addoldy [a- dhol -di] substantiu masculí
PLURAL addoldai [a- dhol -dai]
1
església, capella, lloc de culte
Es veu de vegades indicant la denominació d’una església nocorfomista als indicadors
Addoldy y Bedyddwyr = (la) capella dels baptistes
ETIMOLOGIA: (addol-, arrel del verb addoli = adorar, venerar, reverenciar) + mutació suau + (ty = casa)

:_______________________________.

addoli [a DHO li] (verb)
1 adorar, venerar, reverenciar

:_______________________________.

addoliad [a DHOL yad] substantiu masculí
1 adoració, reverència, veneració

:_______________________________.

addolwr, PLURAL: addolwyr [a DHO lur, a DHOL wir] substantiu masculí
1 adorador, devot

:_______________________________.

adduned, PLURAL: addunedau [a DHI ned, a dhi NE de] substantiu femení
1 promesa, vot

:_______________________________.

addurniad, PLURAL: addurniadau [a DHIRN yad, a dhirn YA de] substantiu masculí
1 objecte d'adorn

:_______________________________.

addurno [a DHIR no] (verb)
1 adornar

:_______________________________.

addysg [A dhisk] substantiu femení
1 ensenyament

:_______________________________.

Addysg Grefyddol [A dhisk gre VØ dhol] substantiu femení
1 Història Sagrada (assignatura)

:_______________________________.

adeg, PLURAL: adegau [A deg, a DE ge] substantiu femení
1 època

:_______________________________.

adeilad, PLURAL: adeiladau [a DEI lad, a dei LA de] substantiu masculí
1 edifici

:_______________________________.

adeiladu [a dei LA di] (verb)
1 construir

:_______________________________.

adeiladwr, PLURAL: adeiladwyr [a dei LA dur, a dei LAD wir] substantiu masculí
1 constructor

:_______________________________.

aden, PLURAL: adenydd [A den, a DE nidh ] substantiu femení
1 ala

:_______________________________.

aderyn, PLURAL: adar [a DE rin, A dar] substantiu masculí
1 ocell
aderyn ysglyfaethus ocell de presa, ocell rapinya
2 esgidiau dala adar = esgidiau dal adar

3 Noms de cases i de carrers

Sw^nyradar (“(el) so (de)ls ocells”)
..a/ Pen-y-fai (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (“Swn yr Adar”)

4 ci adar (also ci adara) gos ensisistrat per treballar amb caçadors d’ocells
 
5 Mae eisiau aderyn lân i ganu no critiqueu els defectes d’altri quan vos també els teniu (“hi ha necessitat d’un ocell net per cantar”)

:_______________________________.

aderyn drycin, PLURAL: adar drycin [a DE rin DRØ kin] substantiu masculí
1 baldriga (lit: "ocell (de) mal temps")

:_______________________________.

aderyn du, PLURAL: adar duon [a DE rin DII, A dar DI on] substantiu masculí
1 merla (lit: "ocell negra")

:_______________________________.

aderyn y bwn [a DE rin ø BUN] substantiu masculí
1 bitó (lit: "ocell del 'bun' " (imitació del crit que fa)

:_______________________________.

aderyn y to, PLURAL: adar y to [a DE rin ø TOO] substantiu masculí
1 pardal ("ocell del sostre / la teulada")

 
:_______________________________.

adfail
[ ad -vail] substantiu masculí
PLURAL adfeilion [ ad- veil -yon]
1 ruïna
ty^ mewn adfeilion casa en ruines
ETIMOLOGIA: (ad-) + (bel- = element desconegut) + (terminació desconeguda que ha fet diftonigitzar la vocal precedent )


:_______________________________.

adfeilion [ad VEIL yon] (pl)
1 ruines (plural adfail)

:_______________________________.

adferiad [ad VER yad] substantiu masculí
1
recuperació de la salut
Gobeithiai gael adferiad hyd y ddau ddiwrnod olaf y bu fyw
Esperava recuperar-se de la seva malaltia (“esperava aconseguir recuperació”) fins als dos dies últims que estava amb vida (“va viure”)

:_______________________________.

adlach
[ ad- lakh ] substantiu femení
PLURAL adlachiau [ ad- lakh -ye]
1 adlach contracop
ETIMOLOGIA: (ad- prefix = re-, per segona vegada) + mutació suau + (llach = fuetada)



:_______________________________.

adladd [AD ladh] substantiu masculí
1 redall = segona sega d'herba

:_______________________________.

adlam [ad -lam] substantiu masculí
PLURAL adlamau [ad-la-me]
1
rebot
2
(pistola) retocés, culatada
ETIMOLOGIA: (ad- prefix = re-, per segona vegada) + mutació suau + (llam = salt)

:_______________________________.

adloniant [ad LON yant] substantiu masculí
1 divertiment entreteniment

:_______________________________.

adnabod [ad NA bod] (verb)
1
conèixer
2
o’r braidd ’mod i’n ei nabod a penes la conec
o’r braidd rw i’n ei nabod a penes la conec

3 (Bíblia) conéixer = tenir relacions sexuals amb       
Samuel-1
1:19 A hwy a gyfodasant yn fore, ac a addolasant gerbon yr Arglwydd; ac a ddychwelasant , ac a daethant i’w ty^ i Rama. Ac Elcana a adnabu Hanna ei wraig; a’r Arglwydd a’i cofiodd hi. (1:20) A bu, pan ddaeth yr amser o amgylch, wedi beichiogi o Hanna, esgor ohoni ar fab; a hi a elwodd ei enw ef Samuel...
Samuel-1 1:19 ....

:_______________________________.

adnabyddadwy
[ ad-na--dhis ] adj
1 identificable, que es pot reconèixer
ETIMOLOGIA: (adnabydd-, arrel de adnabod = conèixer) + (-adwy sufix adjectival que equival al català ‘-able’)


:_______________________________.

adnabyddiaeth
[ ad-na-bødh-yeth] substantiu femení
1 coneixement, coneixença, familiaritat
colli nabyddieth ar (rywun) oblidar l’existència de (“perdre coneixença sobre algú”)
Y ma blynydde lawer er pan weles i Dai, a wi wedi braidd colli nabyddieth arno
Fa molts anys que no veig el David, i amb prou feines el coneixeria ara
ETIMOLOGIA: (adnabydd-, arell de adnabod = conéixer) + (-i-aeth sufix per formar substantius)
NOTA: la forma col.loquial de adnabyddiaeth és nabyddieth - pèrdua de la primera síl.laba, i simplificació de ae final > e

:_______________________________.

adnabyddus [ad-na--dhis] adjectiu
1
conegut
Roedd yn adnabyddus drwy Gymru gyfan
era conegut arreu de Gal·les
Yr oedd William Griffith yn adnabyddus am ei doethineb
William Griffith era conegut per la seva sabiesa
Nid yw'r planhigyn hwn mor adnabyddus yng Nghymru
Aquest planta no és tan coneguda a Gal·les
2
conegut (fet servir davant un nom)
Ei gyd-letywr yn y stafell yn y cartref i'r henoed oedd yr adnabyddus John Hughes, Y Wern
El seu company de l'habitació de la residència de la tercera edat era el conegut John Hughes, Y Wern...
3
anadnabyddus desconegut
ETIMOLOGIA: (adnabydd, arrel d'adnabod = conéixer) + (-us, sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

adnau [ad -ne] substantiu masculí
PLURAL adneuon [ad-nei-on]
1
paga i senyal
2
dipòsit
adneuon bancwyr dipòsits dels bancaris
adneuon arbennig dipòsit especials
3
cyfrif adnau compte bancari on els diners no es poden treure excepte després d'un període de temps acordat, i que dona interessos, a diferència d'un compte corrent amb el qual no es donen interessos i els diners es poden treure lliurament
4
ar adnau = al compte bancari
year and that the interest credited remains on deposit. A The Annual Percentage Yield (APY) assumes that the current interest rate will be in effect for one year and that the interest credited remains on deposit. A withdrawal of interest will reduce earnings. www.ngbank.com/cdrates.html
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic: cf irlandès aithne (= coneixement)

:_______________________________.

adneuo [ad-nei-o] verb
1
depositar (diner)
2
depositar (documents)
adneuo'r gweithredoedd eiddo dipositar els actes de la propietat
ETIMOLOGIA: (adnau = paga i senyal, dipòsit) + (-o, sufix per formar verbs)

:_______________________________.

adnod, PLURAL: adnodau [AD nod, ad NO de] substantiu femení
1 versicle

:_______________________________.

adran, PLURAL: adrannau [A dran, a DRA ne] substantiu femení
1 divisió, departament

2 departament = divisió d’un ajuntament
yr adran addysg el departament d’ensenyament
yr adran lanháu el departament de neteja

:_______________________________.

adrannol [ a-dra-nol ] adjectiu
1
departamental
siop adrannol grans magatzems
ETIMOLOGIA: (adran = departament) + (-ol = sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

 adref / adre adv
PRONUNCIACIÓ: La forma form és adref [a drev], i la forma col·loquial és «adre» [a dre]. AL nord-oest [e] > [a]; «adra» [a dra]
1
cap a casa cyrraedd adref [ raidh a drev] = arribar a casa
Colloquial.lment «cyrredd adre / cyrradd adra»
2 talu’r echwyn adref pagar algú amb la moneda que es mereix, pagar algú amb la mateixa moneda (“pagar el préstec cap a casa”)
ETIMOLOGIA: add-dref "a casa", (add, preposició obsoleta utilitzada com a prefix = català a, cap a) + mutació suau + (tref = casa)

:_______________________________.

adrodd [A drodh] (verb)
1 recitar
- ailadrodd
[ai LA drodh] (verb)
1 1 repetir

:_______________________________.

adroddiad, PLURAL: adroddiadau [a DRODH yad, a drodh YA de] (*) 1 recitació
2 informe

:_______________________________.

aduniad [ad-in-yad] substantiu masculí
PLURAL aduniadau [ad-in--de]
1
reunió = acte de fer unir de nou
2
trobada = aplegamant de vells amics o col·legues de la feina per renovar coneixança i amistat
aduniad cyn-ddisgyblion trobada d'antics alumnes d'una escola
aduniad cyn-ddisgyblion Ysgol Tregaron trobada d'antics alumnes d'Ysgol Tregaron ("Escola de Tregaron")
aduniad cyn-fyfyrwyr trobada d'antics estudiants d'una universitat
ETIMOLOGIA: (adun- arrel del verb aduno = unir, unir-se) + (-iad, sufix per formar substantius)

:_______________________________.

aduno [ad-î-no] verb
1
reunir
2
reunir-se
ETIMOLOGIA: (ad- prefix = de nou) + (uno = reunir, reunir-se)

:_______________________________.

-adur
[â-dir]
sufix per formar substantius
 (a) mena de llibre, llibre de referència
blodiadur antologia
blwyddiadur anual
bywgraffiadur diccionari de biografia
cyfeiriadur directori
digwyddiadur cartellera
geiriadur diccionari
gwyddoniadur enciclopèdia
holiadur questionari
holiadur questionari
newyddiadur periòdic
odliadur diccionari de rimes
orgraffiadur diccionari d’ortografia
percoladur cafetera eléctrica
swyddiadur directori de feina
teithiadur itinerari, guia per viatgers
treigladur manual de mutacions (canvis fonètics en gal·lès a la consonant inicial)

(b) mena de dispositiu (de vegades una adaptació de paraules angleses amb words with -ator)
carpiadur màquina per desfer a torros petits documents
cyfrifiadur ordinador
cylchdroadur comptador de revolucions
teipiadur màquina d’escriure
gwniadur didal
pladur dalla
rheiddiadur radiador
generadur generador

(c) persona
cofiadur registrador, persona que fa les actes de reunions, etc
curadur director de museu
procuradur procurador
penadur cap, gerent, príncep, senyor
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí -atôr-(em)
NOTA: de vegades -i-adur

:_______________________________.

adwerthu [ad-wer-thi] verb
1
vendre al detall, vendre directament a un client
ETIMOLOGIA: (ad- prefix = re-, per segona vegada) + mutació suau + (gwerthu = vendre)

:_______________________________.

adwerthwr [ad-wer-thur] substantiu masculí
PLURAL adwerthwyr [ad-werth-wir]
1
detallista = persona o negoci que ven directament a un client
ETIMOLOGIA: (adwerth-, arrel del verb adwerthu = vendre al detall) + (-wr, sufix per formar substantius, = 'home')

:_______________________________.

adwy, PLURAL: adwyau [A dui, a DUI e] substantiu femení
1 obertura en un clos, mur
2 dod i'r adwy treure algú d’un mal pas (“venir al forat”)
camu i'r adwy treure algú d’un mal pas (“fer un pas al forat”)
Dyma hi i’r adwy eto El va treure d’un mal pas un cop més


:_______________________________.

-adwy [a -dui] sufix
1
sufix per formar adjectius - antigament una terminació futur passiu que s'afegia la verb
(cred- arrel de credu = creure)
..1/ (credadwy = que es creurà);
..2/ ara equival a la terminació catalana "-able, -ible" (= que es pot) (credadwy = creible)
deall = entendre, dealladwy = comprehensible
ofni = tenir por de, ofnadwy = terrible
credu = creure, credadwy = creïble
trethu = to imposar, trethadwy = imposable

:_______________________________.

-adwyaeth
[ a-dui-eth ] sufix
1 es troba en substantius abstractes fets d’adjectius amb el sufix -adwy (= -able) al qual s’afegeix el sufix per formar substantius abstractes -aeth
annibynadwyaeth poca fiabilitat



:_______________________________.

adwyth [ a-duith ] substantiu masculí
PLURAL adwythau [ a-dui-the]
1
desgràcia, desventura
chwilio am lwybr allan o'ch adwyth buscar un camí per sortir de la vostra desgràcia
2
malaltia
Rho gôt gynnes amdanat, rhag iti gael rhyw adwyth
Posa’t un abric calent per no agafar un refredat (“agafar alguna malaltia”)
ETIMOLOGIA: (ad- prefix intensificador) + mutació suau + ( gwyth (la 'w' es vocal) = enfada, ira )
NOTA: la forma abwth (= ferida, malatia, espant) de Gal·les del Sud sembla ser una variant dialectal de la paraula adwyth

:_______________________________.

adwythig [ a-dui-thig] adj
1
maligne
melanoma adwythig melanoma maligna
tyfiant adwythig malignant growth
ETIMOLOGIA: (adwyth = malaltia, desgràcia) + (-ig sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

adyn [ â -din] substantiu masculí
PLURAL adynod [a- -nod]
1
delinqüent, criminal
adyn caletaf delinqüent habitual
2
brètol
Achubais ef rhag adyn o Almaenwr mewn ysgarmes yn y bar
El vaig salvar d’un brètol alemany en una bralla al bar
ETIMOLOGIA: (ad prefix = dolent) + mutació suau + (dyn = home) > ad-ddyn > adyn

:_______________________________.

aed [AID] (*)
1
va anar (forma passiva "es va anar")
2
Aed ag ef i’r carchar Va ser portat al presó

:_______________________________.

aeddfed [EIDH ved] (adjectiu)
1 madur

:_______________________________.

ael, PLURAL: aeliau [AIL, EIL ye] substantiu femení
1 1 cella
2 cresta de turó

:_______________________________.

aelod, PLURAL: aelodau [EI lod, ei LO de] substantiu masculí
1 membre, soci

2 aelod seneddol member of parliament (“parliamentary member”) (abbreviation: A.S.)
(= M.P.)

:_______________________________.

aelodaeth [ei LO deth] substantiu femení
1 (fet de ser soci)

:_______________________________.

Aelwen [EIL wen] substantiu femení
1 nom (dona)

:_______________________________.

aelwyd, PLURAL: aelwydydd [EI luid, ei LUI didh] substantiu femení
1 llar

:_______________________________.

aer (1) [AIR] substantiu masculí
1 aire

:_______________________________.

aer (2) aerion [AIR, EIR yon] substantiu masculí
1 hereu

:_______________________________.

aeres, PLURAL: aeresau [EI res, ei RE se] substantiu femení
1 hereua

:_______________________________.

Aeron [EI ron] substantiu femení
1 nom de riu
 
2 (Història) en noms de dos districtes medievals de Ceredigion - kantrev (‘cantref’, = cent trêvs)
..a/ Ceredigion Is Aeron “Ceredigion sota (el riu) Aeron”, és a dir, “la part principal de Ceredigion, on hi ha la cort, limitada pel riu Aeron”.
..b/ Ceredigion Uwch Aeron “Ceredigion damunt (del riu) Aeron”, “la part de Ceredigion més enllà”



:_______________________________.

Aerona [ei RO na] substantiu femení
1 nom (dona) ("Aeron + -a")

:_______________________________.

Aeronwen [ei RON wen] substantiu femení
1 nom (dona) ("Aeron + -wen")

:_______________________________.

Aeronwy [ei RO nui] substantiu femení
1 nom (dona)

:_______________________________.

aerwy
[ ei -rui] substantiu masculí
PLURAL aerwyau, aerwyon [ ei- rui-e, ei- rui-on,]
1 collar
 
2 (Gal·les del Sud-oest) eirw buwch
 

 

ETIMOLOGIA: britànic *ad-reig-o < cèltic
Bretó ere (= dolen)
irlandès árach (= grilló; fiança; avantatge)
 
 
NOTA: A la síl.laba final ae es pronuncia “eu” al Nord (“eurwy”) i “ei” al Sud (“eirwy”). Una “–wy” [ui] final al Sud normalment es fa “w” [u]. Per tant aerwy > eirw



:_______________________________.

Yr Aes
[ør âis]
1
carrer del centre de Caer-dydd
Nom anglès: The Hayes
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911): "le heys." A part of the town near the east wall. To describe it in terms of the present day, it is a street running from south to north, from the north end of Bute Street to the Free Library. In 1550-1610 the Hayes (as its name implies) was open ground, largely consisting of gardens, with small detached tenements interspersed; yet it lay within the town wall. The name was applied particularly to one cottage and piece of ground (1817), approach to which was by a footpath and a stone stile (1820.) The Hays Close is named in a document of 1786. These premises were situate about where is now the Batchelor statue. (Una part de la ciutat aprop de la muralla de l’est. Per descriure-lo en termes d’avui, és un carrer que va del sud cap al nord, de la final septentrional de Bute Street a la bibilioteca Lliure. Entre 1550 a 1660, com suggereix el nom, era terra oberta, que consistia majoritàriament en horts, amb tinences petites interposades; tot i això, era situat dintre de la mutralla de la ciutat. El nom era sobretot d’una caseta i un tros de terra (1817). Per accedir-lo hi havia un sender i un escla de pedra (sobre una tanca) (1820). Aquest indret era situat aproximadament on és avui l’estàtua de Batchelor.”
Cf “The Hayes”, granja al costat de Reynoldston, comarca d’Abertawe ENG-Z
ETIMOLOGIA: anglès haye < anglès antic haga = bardissa

:_______________________________.

aeth [AITH] (verb)
1 va anar (col·loquialment "aath" [AATH])

:_______________________________.

aethnen [eith -nen] substantiu femení
PLURAL aethnennau, aethnenni [ eith-ne-ne, -ni]
1
trèmol (Populus tremula)
ETIMOLOGIA: gal.lès aethn- < britànic *aktn-

:_______________________________.

aethnen ddu
[eith –nen dhii] substantiu femení
PLURAL aethnenni duon [ eith- ne –ni -on]
1
populus nigra (Populus nigra)
ETIMOLOGIA: (aethnen = trèmol) + mutació suau + (du = negra)

 

:_______________________________.

-af
[ av, a ]
1 terminació superlativa dels adjectius
el més....
cryf, cryfach, cryfaf fort, més fort, el més fort


2 Col.loquialment no és pronuncia la [v] final en polisíl.labes en gal.lès
cyntaf = primer > cynta


3 el més....
Però com a adjectiu atributiu, correspon a la forma comparativa catalana més...,
..1/ y rhyw wannaf (= dones) el sexe dèbil
..2/ y tu clytaf i’r clawdd al costat arrecerat de la tanca (d’un camp)


1 (am + article definit + adjectiu superlatiu)
cystadleuaeth am y cryfaf concurs de força, per veure qui és el més fort


4 Com que -af era originalment -haf, les consonants finals b d g han perdut la sonorització, encara que la ‘h’ ara s’ha perdut
gwlyb > gwlypach mullat > el més mullat
caled > caletach dur > el més dur
gwag > gwacaf buit > el més buit


Les formes comparatives que tenen -ach han imitat les formes superlatives en gal.lès modern
gwlybach és ara gwlypach (=més mullat)
caledach és ara caletach (=més dur)
Thus gwagach és ara gwacach (= més buit)
ETIMOLOGIA: -af < -haf (qv)


:_______________________________.

afal, PLURAL: afalau [A val, a VA le] substantiu masculí
1 poma (col·loquialment "'falau ('fale)" [VA le])

2 calon afal cor d’una poma
craidd afal cor d’una poma
3 poma
cael yr afal a’i fwyta nedar i guardar la roba (“obtenir la poma i menjar-la”)
cael eich afal i chwarae ac i’w fwyta nedar i guardar la roba (“get your apple to play and to eat it”) Chewch chi mo’ch afal i chwarae ac i’w fwyta No es pot nedar i guardar la roba

:_______________________________.

afal Adda [A val A dha] substantiu masculí
1 nou del coll

:_______________________________.

afal pob (Gal·les del Nord) [a val POOB] substantiu masculí
1 poma àcida ("poma de cuinar")

:_______________________________.

afal sur [a val SIIR] substantiu masculí
1 poma borda ("poma agra")

:_______________________________.

afal taffi [A val TA fi] substantiu masculí
1 poma encaramelada

:_______________________________.

Afan [A van] substantiu femení
1 riu del sud-est

:_______________________________.

Afan [A van] substantiu masculí
1 nom d'home

:_______________________________.

afanc, PLURAL: afancod [A vangk, a VANG kod] substantiu masculí
1 castor

:_______________________________.

afanen, PLURAL: afan (Sud) [a VA nen, A van] substantiu femení
1 gerd, gerdó

:_______________________________.

afanen goch, PLURAL: afan cochion (Sud) (col·loquialment"afan cochon") [a VA nen GOOKH, A van KOKH yon] substantiu femení
1 gerd, gerdó

:_______________________________.

affliw [ a -fliu] m
1
(Gal·les del Nord) partícula, fragment
2
la mínima quantitat d’alguna cosa
doedd dim affliw o syniad gen i no en tenia ni idea
3
affliw o ddim res de res
Dyw’r wasg Seisnig yn gwybod affliw o ddim am Gymru a’i hiaith
La premsa anglesa no sap res de res sobre Gal.les i la seva llengua
Does wnelo'r peth affliw o ddim ag arian El tema ho té res a veure amb diners

Doedd affliw o ddim ar ôl No en quedava ni res de res
ETIMOLOGIA: possiblement affliw < arlliw (= tint, matís), amb la substitució de ‘ff’ per ‘r’ és deguda a l'influència d'affaith (= efecte)

:_______________________________.

Affrica / Yr Affrig [A fri ka, ø RA frig] substantiu femení
1 África

:_______________________________.

afiach [AV yakh] (adjectiu)
1 malalt

:_______________________________.

afiechyd [av YE khid] substantiu masculí
1 malaltia

:_______________________________.

aflan [AV lan] (adjectiu)
1 brut, impur

:_______________________________.

aflendid [a VLEN did] substantiu masculí
1 brutícia, impuresa

:_______________________________.

aflêr
[ a- vleer ] adjectiu
1 (obsolet) golafre
2 (Gal·les del Nord) desordenat, deixat
3 (Gal·les del Nord) brut
ETIMOLOGIA: aflêr < aflerw (af- = prefix privatiu) + mutació suau + (llerw = dèbil)
NOTA: També: blêr < aflêr.
Cf la paraula sudenca bradu (= malgastar ) < afradu

:_______________________________.

afles [ av -les] substantiu masculí
1
detriment
er afles i en detriment de
Gweithredodd y sustem addysg er afles i’r iaith Gymraeg
El sisitema d’ensenyament funcionava en detriment de la llengua gal·lesa
ETIMOLOGIA: (af- = prefix negatiu ) + mutació suau + (lles = benestar)

:_______________________________.

aflesol [ av-le-sol] adj
1 insaludable, malsà
bwyd aflesol aliments insaludables


:_______________________________.

afloyw [a VLOI u] (adjectiu)
1 opac, mat

:_______________________________.

aflym
[ av- lim ] adj
1 (fulla) d’àpex rodona i depressió central
aflymddail de fulles d’àpex rodona
helygen aflymddail(Salix retusa)

ETIMOLOGIA: (af- = prefix negatiu ) + mutació suau + ( llym = afilat)



:_______________________________.

afon, PLURAL: afonydd [A von, a VO nidh] substantiu femení
1 riu


2
isafon afluent – riu menor que alimenta un riu principal
(is = més baix) + (afon = riu)


3
Exemples de noms de rius amb mutació suau després de l’element afon
(Normalment no n’hi ha cap, però hi ha algunes excepcions)
(a) (SH5167) Afon Menai / Afon Fenai = estret entre Arfon i l'illa de Môn
(b) (SH8449) Afon Conwy / Afon Gonwy riu de la comarca de Conwy
(c) (SH8227) Afon Dyfrdwy /Afon Ddyfrdwy riu del nord-est


4 peix - (Lampetra fluviatilis) llysywen bendoll y afon substantiu femení, llysywod pendoll y afon

 
5 noms de cases i carrers (noms compostos)


..1/ Gwelafon vista del riu (gwêl = view) + (afon = riu)

 

..2/ Sw^nyrafon (“(el) so (de)l riu”)
..a/ Llangefni (comarca de Môn) (“Swn yr Afon”)
..b/ Mynyddcyffig (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (“Swn yr Afon”)
..c/ Y Gelli, Pentre (comarca de Rhondda Cynon Taf) (“Swn yr Afon”)
..d/ Treorci (comarca de Rhondda Cynon Taf) (“Swn-yr-Afon”)
..d/ Aberdulais (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (“Swn-y-Nant”)
..d/ Llanfechain (county of Powys)


..2/ Tremafon / Trem Afon “vista (del) riu” (L’article definit d’enllaç es perd sovint en topònims)
nom de casa, i nom de carrer d’alguns llocs

 

 ..3/ Tremyrafon / Trem yr Afon “vista (de)l riu”
 
 6 helygen yr afon arbre - (Salix fluviatilis)

7 mor sicr â'r nant i'r afon cap dubte al seu voltant “tan cert com el rierol cap al riu”

8 troi afon o’i chwrs desviar un riu

9 yr Afon Benwaig (nom jocós) el mar
mynd dros yr Afon Benwaig travessar el mar

 

10 min afon riverside
caffi min afon riverside café

 


:_______________________________.

Afon Braint [A von BRAINT] substantiu femení
1 riu de Môn

:_______________________________.

Afon Fach [A von VAAKH] substantiu femení
1 riu de Cwm Hyfryd (kum HØ vrid), Patagònia

:_______________________________.

Afon Conwy [A von KO-nui] substantiu femení
1 riu del nord-est (Ffoto / foto)

:_______________________________.

afon Llynfi
[a-von lhøn-vi ] f
1 nom de riu
..a/ SS 8983 Un riu que comença al nord de la ciutat de Maes-teg, va cap al sud per la ciutat i s’uneix amb el riu Ogwr 4 km al nord de Pen-y-bont ar Ogwr
..b/ SO1738 Un riu que comença 1km al nord de Y Bwlch (Powys), entre Aberhonddu i Crucywel, i que va cap al nord al llac de Llyn Syfaddan; del llac va cap al nord fins unir-se amb el riu Gwy a Aberllyfi, a prop de Y Clas ar Wy
Aberllynfi poble 3km al nord de Talgarth (“(la) confluència (de) Llynfi (a Gwy)”)
Nom anglès: Three Cocks
ETIMOLOGIA: Llynfi < Llyfni (llyfn = llis) + (sufix -i)
Metatasi [nv] > [vn]
Al nord hi ha un riu amb la forma original d’aquest nom - Afon Llyfni SH4852 que va cap a l’oest del llac Llyn Nantlle Uchaf cap a la badia Bae Caernarfon, 4km al sud-oest de Llandwrog


:_______________________________.

Afon Mynach [a-von -nakh] substantiu femení
1
SN7576 Afon Mynach riu de Ceredigion (comarca de Ceredigion), format per la confluència dels rieres Myherin i Rhuddnant, que va a l'oest i cau al riu Rheidol al nord del poble de Pontarfynach
2
SH9041 Afon Mynach riu del districte de Meirionnydd que va cap al sud al riu Tryweryn, 4km al nord-oest del poble de Y Bala
ETIMOLOGIA: Afon Mynach "(el) riu (del) monjo"; (afon = riu) + (mynach = monjo)

:_______________________________.

afradlon [a VRAD lon] (adjectiu)
1 malgastador, despenedor, que despèn sense mesura

:_______________________________.

afrad
[a-vrad ] adj
1
pròdig, malgastador
byw yn afrad viure d’una manera balafiadora
2
(substantiu masculí), plural: afreidiau malbaratament; cosa innecessària
afrad pob ynfyd malgastar és cosa de ximples, persones assenyades no malgasten els seus diners, la gent sensada és estalviadora (“malgastador cada ximplet”)
3
afrad pob afraid allò que no és essential és un balafiament

ETIMOLOGIA: afrad (1) balafiament, (2) antigament 'desgràciat, dolent' (adjectiu), desgràcia, mal (substantiu); (af- = prefix privatiu ) + mutació suau + ( rhad = gràcia)

:_______________________________.

afradu
1
malgastar
afradu arian malgastar diners,

:_______________________________.

afraid
[ av -raid] adj
1
innecessari
2
superflu
3
(substantiu masculí) Plural: afreidiau cosa innecessària
4
cadw’ch afraid erbyn eich rhaid guardar-se una poma per a la set = no desprendre , consumir, etc, totalment una cosa prevenint una necessitat futura
“guardar all`que no es necessita per quan hi hagi necessitat” (cadw = guardar) + (’ch < eich = vostre) + (afraid (adjectiu) innecessari, (substantiu) coses innecessàries) + (erbyn = contra) + (eich = vostre) + (çrhaid necessitat)
5
afrad pob afraid
allò que no és essential és un balafiament
6
rhoi o'ch afraid regalar allò que teniu sobrant
ETIMOLOGIA: gal.lès (af- = prefix privatiu ) + mutació suau + ( rhaid = necessitat)

:_______________________________.

afu, PLURAL: afuau (Sud) [A vi, a VI e] substantiu masculí
1 fetge (Nord: iau [IAI])

:_______________________________.

ag = â [ag] (*) ***

:_______________________________.

agen, PLURAL: agennau [Â gen, a GE ne] substantiu femení

1
clivella = esquerda o obertura en una roca, fissura

2 yr agen rhwng y bronnau entrepit, escot, , clivella (“la clivella entre els pits”)


:_______________________________.

agenda, PLURAL: agendâu [a GEN da, a gen DAI] substantiu femení
1 agenda

:_______________________________.

agerbeiriant
[a-ger-beir-yant] substantiu masculí
PLURAL agerbeiriannau [a-ger-beir-ya-ne]
1
(paraula literària) (ferrocarril) màquina de vapor
ETIMOLOGIA: (ager = vapor) + mutació suau + (peiriant = màquina)

:_______________________________.

-agh-

1 en paraules en britànic

 Britànic -ag- > gal.lès antic -agh- > gal.lès modern -ae-


..a/ CAE
celta > britànic kag- > gal.lès antic kagh > gal.lès modern cae (“tanca d’arços”; ara generalment “camp”)
..b/ DRAEN
celta > britànic dragn- > gal.lès antic draghn > gal.lès modern draen (= espina)
..c/ HAEL
celta > britànic sagl- > gal.lès antic haghl > gal.lès modern hael (= generós)
..d/ MAEL
celta > britànic magl- > gal.lès antic maghl > gal.lès modern mael (en noms de pila antics, = cap de tribu, senyor)
..e/ MAEN
celta > britànic magn- > gal.lès antic maghn > gal.lès modern maen (= pedra)

 

:_______________________________.

A
gnatha
1 (pysgodyn di-ên) peix sense mandíbula


:_______________________________.

agor [A gor] (verb)
1 obrir / to open
ar agor
[a RA gor] (frase)
1 prep. obert / open

:_______________________________.

agored [a GO red] (adjectiu)
1 obert
2 cadw drws agored ser molt hospitalari “mantenir (una) porta oberta”

:_______________________________.

agoriad, PLURAL: agoriadau [a GOR yad, a gor YA de] (adjectiu)
1 inauguració

:_______________________________.

agoriadol [a gor YA dol] (adjectiu)
1 inaugural

:_______________________________.

agos [A gos] (adjectiu)
1 a prop
agosaf > col.loquialment ’gosa
ffordd ‘gosa improvisat (“(la) carretera més a prop”)
pryd ffordd ‘gosa un àpat improvisat
2 íntim

3 quasi-prefix de bon tros
Nid yw hon agos gymaint Aquesta no és suficient gros de bon tros

:_______________________________.

agosaf / agosa' [a GO sa] (adjectiu)
1 més a prop

:_______________________________.

agosáu (at) [a go SAI] (verb)
1 acostar-se, apropar-se

:_______________________________.

agosrwydd [a GOS ruidh] substantiu masculí
1 proximitat

:_______________________________.

ag y
[ aag ø]
1 que (després de forma equativa de l’adjectiu)
gynted fyth ag y gellir tan aviat com pugui
ETIMOLOGIA: (ag < â = amb) + (y partícula relativa)


:_______________________________.

a hefyd [ aa -vid ]
1
i també
De vegades s’escriu o es diu incorrectament “ac hefyd”

:_______________________________.

a hi [ aa hii ] conjuncció
1
quan era / estava
Genesis 15:17 A bu, pan fachludodd yr haul, a hi yn dywyll, wele ffwrn yn mygu, a lamp danllyd yn tramwyo rhwng y darnau hynny.
Genesis 15:17 ......
ETIMOLOGIA: (a = i) + (hi = ella)

 

:_______________________________.

ai
[ai ]
1 [ai] en anglès, [ii] in gal.lès
Paraules de l’ anglès [ii] ue han conservat [ii] en gal.lès, però manifesten el canvi de vocal llarga en anglès c. 1500 [ii] > [ai]
Y Pil [ø piil] , poble de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr; anglès “Pyle” [pail]
Brid nom de santa irlandesa; anglès “Saint Bride’s”
Paraules amb anglès [ii] agafada del gal.lès a l’anglès que manifesten el canvi de vocal llarga en anglès c. 1500 [ii] > [ai]
Rhys > cognom anglès “Rice”


:_______________________________.

aiatola [ ai-a--la ] substantiu masculí
PLURAL aiatolas [ ai-a--las]
1
aiatola = dirigent xií, membre de la jeraquia religiosa amb coneixements experts de la llei islàmica
ETIMOLOGIA: pers < àrab “senyal d’Alà” (âyat = senyal) + (Allah = Déu)

:_______________________________.

-aid [aid] sufix

1 amb sentit de 'ple'; sembla el sufix -ada de català
bagaid o bapur una bossa plena de paper
 barilaid o gwrw barril ple de cervesa
basgedaid o flodau cistell ple de flors
 llwyaid o halen cullerada de sal
potaid o ddŵr un pot d’aigua
potelaid o ddŵr ampolla plena d'aigua
sosbanaid o una cassola plena de
tyaid o blant casa plena de nens
 

2 Al nord, normalment -aid > -ied (Nord-est) > -iad (Nord-oest)
potaid (= contingut d’un pot) > potied / potiad

3 (Gal·les del Nord) defecte
Fe gafodd fy nghar ryw aflwydd Es va averiar el meu cotxe (“el meu cotxe va tenir algun defecte”)
Mae rhyw aflwydd ar y peth La cosa no funciona
Mae rhyw aflwydd arno No funciona



:_______________________________.

a i ddim
[ aa i- dhim ] verb
1
a i ddim o’ ‘ma (= ni af fi ddim oddi yma) d’aquí no aniré
ETIMOLOGIA: (ni partícula negativa) + (af = jo aniré) + (fi = jo) + (ddim = pas)

:_______________________________.

aiff
[ aif ] verb
1 forma col.loquial de la forma â = ella, ell anirà
2 Does gen i ddim aiff amdanoch chi
No en tinc res que et vingui bé, de la mida adequada (“que anirà al vostre voltant”)

:_______________________________.

yr Aifft [ør aift] substantiu femení
1
Egipte
2
Eifftiwr egipci
3
(adjectiu) Eifftaidd egipci (poble, país)
4
(substantiu i adjectiu) Eiffteg egipci (llengua)
5
rhoi'r Aifft ar dân fer algú espectacular que impressioni tothom – dit d’alguna cosa que es molt improbable que passi (“calar foc a Egipte”)
ETIMOLOGIA: gal.lès Aifft <Eifft < *Eghifft < britànic *egipt- < llatí egyptus (= Egipte)

:_______________________________.

ail [ail] (adjectiu)
1 segon
2 bodloni ar yr ail orau acceptar el segon millor

3 (obsolet) fill

Dylan Ail Don = Dylan mab de l'Ona - nom d'un déu marí al cicle de contes els 'Mabinogi'.
..a/ Dylan < dylanw (dy- prefix intensificador) + mutació suau + (llanw = marea)
..b/ ail = segon; i antigament amb sentit de ‘fill’
..c/ + mutació suau + Ton = mar


:_______________________________.

ailadrodd [ai LA drodh] (verb)
1 tornar a dir, repetir

:_______________________________.

ailagor [ai LA gor] (verb)
1 tornar a obrir

:_______________________________.

ailargraffiad, PLURAL: ail-argraffiadau [ai lar GRAF yad, ai lar graf YA de] substantiu masculí
1 reimpressió

:_______________________________.

ailasio [ai LA sho] (verb)
1 tornar a posar al seu lloc (òs)

:_______________________________.

ailddechrau [ail DHEKH re] (verb)
1 tornar a començar

:_______________________________.

ail-ddosbarth [ail DHO sparth] (adjectiu)
1

:_______________________________.

aildroedio [ ail- droid -yo] verb
1 tornar a trepitjar
aildroedio’r un llwybr tornar sôbre els sêus passos (“re-trepitjar el mateix sender”)
ETIMOLOGIA: (ail = re-, per segoona vegada) + mutació suau + (troedio = trepitjar)

:_______________________________.

ailfagu
[ ail- -gi] verb
1 recuperar
ailfagu archwaeth recuprear la gana
ETIMOLOGIA: (ail = re-) + mutació suau + (magu = desenvolupar)



:_______________________________.

ailfeddwl [ail VE dhul] (verb)
1 canviar de parer

:_______________________________.

ail-fodelu
[ail vo--li] verb
1
(edifici) fer reformes
Yn ystod yr hydref eleni ail-fodelwyd Siop y Siswrn
aquesta tardor (la botiga anomenada) Siop y Siswrn ha estat reformada
ETIMOLOGIA: (ail = re-) + mutació suau + (modelu = donar forma a)

:_______________________________.

ailgartrefu [ail gar TRE vi] (verb)
1 traslladar a una altra casa

:_______________________________.

ail-ddyfodiad [ail-dhø-vod-yad] substantiu masculí
PLURAL ail-dyfodiadau [ail-dhø-vod--de]
1
tornada
2
Yr Ailddyfodiad el segon advent, la tornada de Jesucrist al món segons la creança cristiana
ETIMOLOGIA: (ail = re-, per segoona vegada) + mutació suau + (dyfodiad = vinguda)

:_______________________________.

ail-fywiocâd [ ail-viu-o-kaad ] m
1
reanimació
ETIMOLOGIA: (ail-fywiog-, arrel de ail-fywiocáu reanimar) + (-had sufix per formar substantius)

:_______________________________.

ail-fywiocáu [ ail-viu-o-kai ] verb
1
reanimar
ETIMOLOGIA: (ail = re-) + mutació suau + (bywiog = vivaç) + (-hau sufix per formar verbs d’adjectius)

:_______________________________.

ail-glafychiad
[ail-gla-vøkh-yad] substantiu masculí
PLURAL ail-glafychiadau [ail-gla-vøkh--de]
1
recaiguda
ETIMOLOGIA: (ail-glafych- arrel del verb ail-glafychu = recaure) + (-iad sufix per formar substantius)

:_______________________________.

ail-glafychu [ail-gla--khi] verb
1
recaure, tenir una recaiguda
ETIMOLOGIA: (ail = re-, per segoona vegada) + mutació suau + (clafychu = caure malalt)

:_______________________________.

ailgyfanheddu [ail gø va NHE dhi] (verb)
1 repoblar (terra)

:_______________________________.

ail-hyfforddiant [ail hø FORDH yant] (verb)
1 reeducació professinal

:_______________________________.

ail-law [ail LAU] (adjectiu)
1 de segona mà, d'ocasió

:_______________________________.

ail-orau [ail ô-re] adjective
1
segon millor, bo però no de la qualitat més alt
rhoddodd ei ffrog ail-orau amdani
es va posar el seu vestit ?segon millor
ETIMOLOGIA: (ail = segon) + mutació suau + (gorau = el millor)

:_______________________________.

ailwaeledd [ ail- wei -ledh] substantiu masculí
1
(Medecina) recaiguda = empitjorament de la salut d’una persona malalta després d’una millora
ETIMOLOGIA: (ail = segon) + mutació suau + (gwaeledd = malaltia)

:_______________________________.

ailwaelu [ ail- wei -li] substantiu masculí
1
(Medecina) recaure = (salut) empitjorar després d’una millora
ETIMOLOGIA: (ail = segon) + mutació suau + (gwaelu = caure malalt)

:_______________________________.

aitsh
[aich] substantiu femení
PLURAL aitshus [ai -chis]
1
hac, nom de la lletra h
colli eich aitsh perdre la 'h' (no pronunciar el so 'h' que es present a la llengua estàndard; una característica de la llengua gal·lesa del sud-est)
John Herbert Jones (Je Aitsh) a wnaeth waith mor nodweddiadol fel golygydd 'Y Brython'
John Herbert Jones (J H) que va fer una feina destacada com a editor de (la revista)) 'Y Brython'ENG-Z
ETIMOLOGIA: de l'anglès 'aich', del nom francès de la lletra (francès modern = ache [ash])

:_______________________________.

a laddo a leddir [ aa laa –dho aa lee-dhir] -
1
qui a espasa mata, a espasa mor
ETIMOLOGIA: (a = (és) la persona que) + mutació suau + (laddo = mati, tercera persona singular subjunctiu de lladd = matar) + (a (que és) la persona que) + mutació suau + (lleddir es mata / es matarà, forma impersonal present-futur de lladd)

:_______________________________.

ala fowlia
[ a-la voul -ya]
1 lloc per jugar a bitlles
L’expressió moderna per un lloc per jugar a bitlles és alai fowlio (també ala / ale / ali fowlio)
A Dinbych hi ha un carrer anomenat Parc Alafowlia (Codi postal LL16 3HZ)

ETIMOLOGIA: (ala = passeig) + mutació suau + (bowlia, una forma de bowliau = botxes, plural de bowl = botxa)

:_______________________________.

alarch, PLURAL: elyrch/alarchod [A larkh, E lirkh / a LAR khod] substantiu masculí
1 cigne

2 Cwmalarch nom de carrer d’Aberpennar (comarca de Rhondda Cynon Taf) (“Cwm Alarch” als mapes)
“cwm yr alarch” (la) vall (de)l cigne
3 golchi traed alarch
(“rentar (els) peus (de) cigne”) intentar fer l’impossible

:_______________________________.

alaw, PLURAL: alawon [A lau, a LAU on] substantiu femení
1 melòdia

:_______________________________.

alaw werin, PLURAL: alawon gwerin [a lau WE rin, a LAU on GWE rin] substantiu femení
1 peça de música popular

:_______________________________.

Yr Alban [ø RAL ban] substantiu femení
1 Escòcia

:_______________________________.

Albaneg [al BA neg] substantiu femení
1 albanià

:_______________________________.

Albania [al BAN ya] substantiu femení
1 Albània

:_______________________________.

álbatros, PLURAL: albatrosiaid [AL ba tros, Al ba TROS yed] substantiu masculí
1

 

:_______________________________.

alcam
[ al -kam] substantiu masculí
1 estany = element metàl.lic
gwaith alcam mina d’estany; fàbrica d’estany
ETIMOLOGIA: anglès mitjà alcamy = estany
NOTA: també alcan (de la influència de la paraula can = blanc)


:_______________________________.

álcohol [AL ko hol] substantiu masculí
1 alcohol

:_______________________________.

alcoholaidd [al-ko- -ledh] adjectiu
1
alcohòlic
Dywedodd y meddyg wrth y claf alcoholaidd fod hwisgi yn niweidiol iddo
El metge va dir al pacient alcohòlic que el whiskey li era perjudicial
ETIMOLOGIA: (alcohol = alcohol) + (-aidd sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

alcoholig [ al-ko--lig ] substantiu masculí
PLURAL alcoholigion, alcoholics [ al-ko-ho- lig-yon, al-ko--liks]
1
alhohòlic = presona adicte a l’alcohol
Alcoholigion Anhysbys Alcohòlics Anònims
plentyn bychan ac alcoholig o fam nen petit amb mare alcohòlica
ETIMOLOGIA: anglès alcoholic, amb el canvi de la c final a g

:_______________________________.

Aled [A led] substantiu masculí
1 nom (mascle)

:_______________________________.

Aled [â-led] substantiu femení
1
SH9260 Afon Aled = riu de Clwyd
2
fins a la seva abolició el 1974, el nom d'un districte administratiu ("districte rural") a la comarca de Dinbych
Dosbarth Gwledig Aled el districte rural d'Aled
3
Is Aled Història veinat (cwmwd) de la zona (cantref)de Rhufoniog (del país de Gwynedd Is Conwy) "lloc a aquesta banda del riu Aled" (uwch = més alt; damunt) + (Aled)
4
Uwch Aled Història veinat (cwmwd) de la zona (cantref) de Rhufoniog (del país de Gwynedd Is Conwy) "lloc a l'altra banda del riu Aled" (is = més baix; sota) + (Aled)
5
Llyn Aled SH9157 llac al sud del poble de Llansannan, comarca de Conwy (llyn = llac)
6
Bro Aled = la zona de Llansannan, poble de la comarca de Conwy al riu Aled; "(el) districte (d')Aled"
Eisteddfod Bro Aled, Llansannan, Dydd Sadwrn Hydref 20fed 2001
l'eistèdvod de Bro Aled, (al poble de) Llansannan, 20 Octubre 2001
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic Aled, al topònim: Lannaled, (nom anglès = Saint Germans)

:_______________________________.

alga [al-ga] substantiu masculí
PLURAL algâu [al-gâi]
1
alga
algâu algae = plantes unicel·lulars o multicel·lulars d'aigua dolça o d’aigua del mar
"Mae'r algâu gwyrddlas yn wenwynig" yw'r neges ar arwyddion o gwmpas y llyn
"Els algues verdes són verinoses" és el messatge sobre rètols al voltant del llac
alga melynwyrdd algues grogues-verdes (Phylum Xanthophyceae)
alga gwyrdd algues verdes (Phylum Chlorophyta):
alga gwyrddlas algües blaves-verdes (Phylum Cyanophyta o Myxophyceae)
alga coch algues vermelles (Rhodophyta)
ETIMOLOGIA: anglès alga < llatí, d'un origen desconegut
NOTA: plural algae [al-gai], o algâu [al-gai]

:_______________________________.

all

ETIMOLOGIA: gal.lès all- < britànic *all- < cèltic *all-
De la mateixa arrel cèltica: irlandès all- (allúrach = estranjer)
Cf grec allos = altre, diferent, i paraules en moltes llengües basades fetes amb elements grecs - anglès allotropy, allomorph, allophone, etc



:_______________________________.

alla i ddim [ â-lhai dhim] verb
1
no puc
Alla i ddim deall eich meddwl chi No entenc allò que voleu dir (“no puc entendre la vostra ment”)
ETIMOLOGIA: forma literària ni allaf (ni = partícula negativa) + mutació suau + (gallaf = podeu); forma col.loquial alla i ddim, amb la pèrdua de la partícula ni, pèrdua de la f [v] final de gallaf, i l’afegiment de (i = jo) + (ddim = pas)

NOTA: Col·loquially, parlant ràpidament, hi ha una tendència de perdre la primera síl·laba – ’lla i ddim

:_______________________________.

alla i mo
1
No puc (+ verb + objecte directe)
Alla i mo’i ddeall (assumpte, substantiu masculí) no l’entenc; (persona – ell) no l’entenc
Alla i mo’i wneud No puc fer-ho
ETIMOLOGIA: forma literària ni allaf (ni = partícula negativa) + mutació suau + (gallaf = podeu); forma col.loquial alla i ddim, amb la pèrdua de la partícula ni, pèrdua de la f [v] final de gallaf, i l’afegiment de (i = jo) + (ddim = pas). Amb un pronom, ddim o (= res de) > mo

ETIMOLOGIA: (forma literària) ni allaf ei ddeall “no puc el-seu entendre” > (base de la forma col:loquial) ni allaf fi ddim o’i ddeall “no puc jo res del seu entendre” > (forma col.loquial) alla i mo’ ddeall

:_______________________________.

alla i mo’i ddeall [a lhai moi dhê -alh]
1
no l’entenc
ETIMOLOGIA: ni allaf ei ddeall “no puc el-seu entendre” > ni allaf fi ddim o’i ddeall “no puc jo res del seu entendre” > alla i mo’ ddeall

:_______________________________.

alla i yn fy myw [ â-lhai øn vø miu] verb
1
que em matin + no puc
Alla i yn fy myw weld beth ydi'r dileit mewn rhedeg dros chwe milltir ar hugain mewn cylch
Que em matin no veig quina gràcia té córrer més de vint-i-sis milles en un cercle
NOTA: Més col·loquialment, ’y enlloc de fy – yn ’y myw

:_______________________________.

all-alaethol [ alh a- lei -thol] adj
1
extragalàctic – de gora de la galàxia
ETIMOLOGIA: (all-, prefix = fora) + mutació suau + (galaethol = galàctic)

:_______________________________.

allan [A lhan] (adv)
1 fora, cap en fora

2
o hyn allan a partir d'ara, d'aquí endavant (o = de) + (hyn aquest (temps)) + (allan = fora)
3 y tu allan i
[ø tii A lla ni] (prep)
1 fora de
y tu allan i'r ty fora de la casa

4 codi allan (Nord)
..1/ sortir de casa després de recuperar-se d’una malaltia
..2/ sortir al carrer (per donar la benvinguda / mirar una processó, etc)
 Mi glywson ni'r 'band' yn y dre heddiw. Yr oedd yno gantoedd o bobl wedi codi allan i'w clywed nhw Vam sentir la banda a la ciutat avui. Centenars de persones havien sortit a escoltar-los

5 rhedeg allan; (Sud) rhedeg maas
..1/ sortir corrent
..2/ (article de consum) anar escas
Mae’r llaeth wedi rhedeg allan S’ha acabat la llet
rhedeg allan o rywbeth anar escas, acabar-se-li alguna cosa, quedar-se sense alguna cosa
Ryn ni wedi rydeg maas o de Ens ha acabat el te
 
6 dod allan ohoni sortir d’un embolic (“sortir d’ella”)
7 o hyn allan d’aquí endavant


:_______________________________.

allanfa, PLURAL: allanféydd [a LHAN va, a lhan VEIDH] substantiu femení
1 sortida

:_______________________________.

allanol [ a- lhâ -nol] adj
1
exterior
cylch allanol cercle exterior
2
yn allanol exteriorment, per fora
Mi roedd hitha’n ddynas neis iawn – yn allanol Era una dona molt agradable - per fora
ymddangos yn allanol yn gwbl hyderus aparéixer per fora molt segur de si mateix

barnu (rhywun) ar yr olwg allanol jutjar (algú) per les aparences (“jutjar (algú”) sobre l’aspecte extern”)
3
(pacient) no ingressat en un hospital
claf allanol malalt extern
cleifion allanol malalt externs
(Rètol) Cleifion Allanol Visites
adran y cleifion allanol “departament de malalts externs”
ETIMOLOGIA: (allan = fora) + (-ol sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

alldaith [alh -daith] substantiu femení
PLURAL alldeithiau [alh- deith -ye]
1
expedició; Vegeu alltaith

:_______________________________.

allddodyn [alh- dhô-din] substantiu masculí
PLURAL allddodion [alh- dhod-yon]
1
substitut, substància que pren el lloc d'un altre
allddodyn siwgr substitut de sucre
ETIMOLOGIA: (alldod-, arrel del verb allddodi = substituir) + (-yn, sufix)

 


:_______________________________.

allech chi?
[a-lhekh khii] verb
1
podrieu vos / vosaltres?
(demanant un favor) Allech chi ddangos imi’r ffordd i’r orsaf? Em pots indicar el camí cap a l’estació?
2
podieu vos / vosaltres?
ETIMOLOGIA: a allech chi (a partícula interrogativa) + mutació suau + (gallech = podrieu) + (chi = vos / vosaltres) (en gal·lès parlat s’ometla partícula a però la mutació es queda)

:_______________________________.

allech chi ddim
[a-lhekh khii dhim] verb
1
no vos / vosaltres podrieu
2
no podieu vos / vosaltres
ETIMOLOGIA: a allech chi (a partícula interrogativa) + mutació suau + (gallech = podrieu) + (chi = vos / vosaltres) (en gal·lès parlat s’omet la partícula a però la mutació es queda)

:_______________________________.

allforio [alh-vor-yo] verb
1
exportar = enviar productes a un altre país
toll allforio impost d’exportació
ETIMOLOGIA: (all-, prefix = fora) + mutació suau + (morio = viatjar al mar)

:_______________________________.

allforion [alh- vor-yon] plural
1
articles d'exportació
allforion anweledig = exportacions invisibles, exportacions de serveis i pagaments a l'esranger d'ingressos
ETIMOLOGIA: (allfor-, arrel del verb allforio = exportar) + (-io, sufix per formar substantius)

:_______________________________.

allfro [alh -vro] substantiu femení
PLURAL allfroydd [alh-vro-idh]
1
(poètic) terra forastera
2
estranger
a phob un o'r trigolion bron, boed frodor neu allfro...
i cadascú dels habitants, sigui nadiu o sigui estranger...

ETIMOLOGIA: (all- = altre) + mutació suau + (bro = terra, pais); cf gal allo-brog-es, nom d'una tribú gala

:_______________________________.

allfudiad [alh- vid -yad] substantiu masculí
PLURAL allfudiadau [alh-vid- -de]
1
emigració
ETIMOLOGIA: (allfud-, arrel del verb allfudo = emigrar) + (-i-ad sufix per formar substantius)

:_______________________________.

allfudo [alh- -do] verb
1
emigrar
ETIMOLOGIA: (all-, prefix = fora) + mutació suau + (mudo = moure, traslladar-se)

:_______________________________.

allfudwr [alh- -dir] substantiu masculí
PLURAL allfudwyr [alh- vid -wir]
1
emigrants
ETIMOLOGIA: (allfud-, arrel del verb allfudo = emigrar) + mutació suau + (gwr = home)

:_______________________________.

allfwriad [alh- vur -yad] substantiu masculí
PLURAL allfwriadau [alh-vur--de]
1
exorcisme
ETIMOLOGIA: (allfwr-i- arrel del verb allfwrw = exorcitzar) + (-ad sufix per formar substantius)

:_______________________________.

allfwriwr [alh- vur -yur] substantiu masculí
PLURAL allfwrwyr [alh- vur -wir]
1
exorcista
ETIMOLOGIA: (allfwr-i- arrel del verb allfwrw = exorcitzar) + mutació suau + (gwr = home)

:_______________________________.

allfwrw [alh- vu -ru] verb
1
exorcitzar
ETIMOLOGIA: (all-, prefix = fora) + mutació suau + (bwrw = llençar)

:_______________________________.

allor, PLURAL: allorau [A lhor, a LHO re] substantiu femení
1 altar

:_______________________________.

allt, PLURAL: elltydd [ALHT, ELH tidh] substantiu femení
1 turó (Sud);
2 bosc (Nord)
3 Y Felallt (SJ5458) nom gal.lès del poble de Beeston, Cheshire, Anglaterra; 4km al sud de Tarporley
(y = article definit) + mutació suau + (melallt turó de mel): (mêl = mel) + (allt = turó)
4 Rallt topònim – Yr Allt (= el turó) amb la pèrdua de la primera síl.laba
Rallt-goch (“Rallt Goch”) (“el turó vermell”) nom d’un carrer de Llanberis (comarca de Gwynedd)
Pen-rallt (qv) (el cim del turó) topònim i nom de carrer


:_______________________________.

alltaith [alh -taith] substantiu femení
PLURAL allteithiau [alh- teith -ye]
1
expedició = viatge organitzat amb fnalitats militars
arweinydd yr alltaith Seisnig anfonwyd i Gymru i geisio darganfod Owain Glyndwr
el líder de l'expedició anglesa enviada a Gal·les per intentar trobar Owain Glyndwr
ETIMOLOGIA: (all- = ex, fora) + mutació suau + (taith = viatge) > alldaith > alltaith

:_______________________________.

alltud [alh -tid] adjectiu
1
exiliat
2
Cymry alltud gal.lesos exiliats, gal.lesos que han decidit de buscar la vida en un altre país, sobretot paísos fora de l'illa de Gran Bretanya
3
prohibit
oherwydd ei gamweddau mae ef yn alltud o neuadd y pentre
a causa de les seves transgressions queda prohibit de la sala del poble
4
foraster
gair alltud paraula d'una altra llengua
ETIMOLOGIA: Vegeu alltud (substantiu)

:_______________________________.

alltud [alh -tid] substantiu masculí o femení
PLURAL alltudion [alh-tid-yon]
1
obsolet estranger, foraster, un que no és de la tribu
2
exiliat = persona obligada a anar-se'n del seu propi país per motius polítics
3
exiliat = persona que s'ha anat del seu país per buscar la vida
4
troi'n alltud = exiliar-se
ETIMOLOGIA: gal.lès alltud < all-dud (all- = fora) + mutació suau + (tud = gent, poble) < britànic *allo-touto

:_______________________________.

Alltwalis
[alht- wa -lis]
1
SN/4431 poblet 12km al nord de la ciutat Caerfyrddin (comarca de Caerfyrddin)
rhegi’r maer ar ben Alltwalis criticar d’una distància segura (“renegar l’alcalde del cim d’Alltwalis”)
ETIMOLOGIA: (allt = turó, bosc) + ??

:_______________________________.

allwch chi ddim [ â-lhukh khii dhim] verb
1
no podeu
Allwch chi ddim gwrthod ei gynnig No us podeu megar la seva oferta
ETIMOLOGIA: forma literària ni allwch (ni = partícula negativa) + mutació suau + (gallwch = podeu); forma col.loquial allwch chi ddim, amb la pèrdua de la partícula ni i l’afegiment de (chi = vos) + (ddim = pas)

:_______________________________.

allwedd, PLURAL: alweddau [ALH wedh, alh WE dhe] substantiu femení
1 clau

2 allwedd Mair llavor amb ales d’un freixe (“clau (de) (la Verge) Maria”)

:_______________________________.

Almaen, PLURAL: Yr [ø RAL main] substantiu femení
1 Alemanya

:_______________________________.

Almaenaidd [al MEI nedh] (adjectiu)
1 alemany

:_______________________________.

Almaeneg [al MEI neg] (f,adj) alemany (llengua)

:_______________________________.

Almaenes [al MEI nes] substantiu femení
1 alemanya (noia)

:_______________________________.

Almaenwr, PLURAL: Almaenwyr [al MEI nur, al NEIN wir] substantiu masculí
1 alemany (noi)

:_______________________________.

Almaenwyr [al MEIN wir] (npl)
1 alemanys

:_______________________________.

Alosa alosa

1 herlyn substantiu masculí, herlynod (peix)

 

:_______________________________.

Alosa fallax

1 gwangen substantiu masculí, gwnagod (peix)

 

:_______________________________.

Alpau, PLURAL: Yr [ø RAL pe] (npl)
1 els Alps

helygen yr Alpau (Salix hegetschweileri)


:_______________________________.

Als [als] substantiu femení
1 Alícia (obsolet; alguns topònims)

:_______________________________.

Alun (1) [A lin] substantiu femení
1 nom de riu

:_______________________________.

Alun (2) [A lin] substantiu masculí
1 nom (mascle)

:_______________________________.

Alwen [
AL wen] substantiu femení
1 nom (femella)

:_______________________________.

Alwena [al WE na] substantiu femení
1 nom (femella) ("Alwen + -a")

:_______________________________.

Alys
[ a-lis]
1 Alice
Alys yng Ngwlad Hud
Alice in Wonderland
ETYMOLOGY: from English
Alice



:_______________________________.

am [am] (prep)
1 per, al voltant de, a canvi de
am bumpunt
[am BIM pint] per cinc lliures
am un o'r gloch
[am IIN or GLOOKH] a la una
siarad am y ffilm
[SHA rad am ø FILM] parlar de la pel·lícula the film

2 (amb article definit i adjectiu superlatiu)
cystadleuaeth am y cryfaf concurs de força, per veure qui és el més fort
3 rhoi eich esgidiau am eich traed posar les botes (“posar les vostres botes al voltant de les vostres peus”)

4 mynd am (roba) venir bé, ser de la mida adequada
Does gen i ddim aiff amdanoch chi
No en tinc res que et vingui bé (“que anirà al vostre voltant”)

5 per = per tal de comprar
talu crocbris am rywbeth
pagar una cosa a preu d’or
codi crocbris am rywbeth cobrar moltíssim per alguna cosa

:_______________________________.

am- [am] prefix
hi ha muatació suau després de am-
1
al voltant
to (= sostre, tapa); amdo (= sudari, mortalla)
cau (= tancar); amgáu (= envoltar)
cylch (= cercle); amgylch (= circumferència
2
diferent
rhyw (= alguns); amryw (= varis)
amliw, amnifer
3
intensificador
mwys (= ambigu); amwys (= ambigu)
4
(Gal·lès modern ym) dels dos costats; l'un a l'altre
lladd (= tallar, matar); ymladd (= lluitar)
trech- (trechu) (= derrotar), ymdrech (= esforç)
5
(Gal·lès modern ym) (reflexiu) si mateix
golchi (= rentar); ymolchi (= rentar-se)
ETIMOLOGIA: gal·lès am- i ym- < britànic < cèltic;
Altres llengües celtes:
..1/ britànic còrnic am- i om-, bretó am i em-,
..2/ hibèrnic: irlandès im-, escocès im-,
..3/ gal ambi-,
Altres llengües indoeuropees: llatí ambi- (com en català 'ambidextre') = als dos costats, < ambo = tots dos;
grec amphi- (= als dos costats, dels dos tipus) (com 'amfiteatre')

:_______________________________.

amaeth
[ a -maith] m
1 agricultura = art de conrear la terra
Coleg Amaeth Glynllifon l'Escola Agrícola de Glynllifon
2 (obsolet) granjer, llaurador
3 rhodfa amaeth camí agrícola (camí per turistes al camp) [DIWEDD:]
4 Y Weinyddiaeth Amaeth el Ministeri d’Agricultura
ETIMOLOGIA: cf gal ambakt- (= serf) (en llatí, adaptat com a ambactus). Del llatí,
..a/ alemany der Amt (= l’oficial),
..b/ anglès a través del francès ambassador (= ambassador)
Celta amb(i)-akt-os (ambi = gal.lès modern am al voltant de), (akt < *ag; equivalent al llatí ago = moure cap endavant, fer; actus = acció)


:_______________________________.

..1 amau
[ a -me] verb
1
(verb amb objecte) (verb sense objecte) dubtar, no creure
Ych chi’n amau? No’m creieu?
amau gair rhywun dubtar la paraula d’algú
Dy’ chi ddim yn ame 'ngair i, y’ chi?

No dubteu la meva paraula, oi?
2
dubtar = estar poc segur de l’existència de
rw i’n amau yn fawr eu doethineb a'u synnwyr cyffredin
Tinc grans dubtes sobre la seva saviesa i el seu sentit comú
3
diamau = indubtable
diamheuol
= indisputable
4
roeddwn i'n rhyw amau... m’ho afigurava, m’ho imaginava
roeddwn i'n rhyw amau braidd m’ho afigurava, m’ho imaginava
5
amau dim no tenir cap dubte
Rw i’n amau dim nad yw e wedi mynd yno wedi’r cwbl
No tinc cao dubte que hi hagi anat malgrat tot
ETIMOLOGIA: (am = al voltant) i un element heu (aparentment = girar); el mateix element es troba en yn ddiau (= sens dubte) i dihéu (= enyorar)

:_______________________________.

..
2 amau [a -me] substantiu masculí
PLURAL amheuon [a-mhei-on]
1
dubta; en gal·les modern normalment fel plural - amheuon
taflu amheuon ar (= posar en dubte alguna cosa),
2
singluar a l'adverbi yn ddiamau (= sens dubte)

:_______________________________.

ambell [AM belh] (adjectiu)
1 algun

:_______________________________.

ambell waith [am belh WAITH] (adv)
1 de vegades

:_______________________________.

am ben [am BEN] (adv)
1 sobre

 taflu dw^r oer am ben (rhywun) = tirar aigua freda sobre (algú)

:_______________________________.

am bensiwn
[am ben-shun ] -
1 per tot l’or del món
Wnawn i mohoni am bensiwn No ho faria per tot l’or del món
ETIMOLOGIA: (“per un pensió”) (am = per) + mutació suau + (pensiwn = pensió)

:_______________________________.

ambi [ am-bi] -
1
preposició en britànic; en gal·lès modern
..1/ am
..2/ dym- < *do-ambi
dymchwel = esfondrar, enderrocar, tombar
dymuno = desitjar

:_______________________________.

ámbiwlans
[am -biu-lans] substantiu masculí
PLURAL ambiwlansiau [am-biu- lans -ye]
1
ambulància
gwasanaeth ámbiwlans servei d’ambulàncies
gyrrwr ámbiwlans conductor d’ambulància
dyn ámbiwlans conductor o adjudant d’ambulància
ETIMOLOGIA: de l'anglès ambulance / ámbyøløns, ámbyuløns/ < francès (ambul + -ance, < {hôpital} ambul{ant}, hospital ambulant) < llatí ambulâre (= passejar-se))

:_______________________________.

am bris yn y byd [am briis øn ø biid ] adverbi
1
am bris yn y byd pagant el preu més alt
Nid oedd dw^r i gael yn unman am bris yn y byd
No hi havia aigua disponible pagui el que pagui
2
ni regalat, per res del món
Chymerwn i mohono am bris yn y byd
No l’accepteria ni si em paguessis
(“No agafaria res d’ell per preu al món”)
ETIMOLOGIA: (am = per) + mutació suau + (pris = preu) + (yn y byd = al món)

:_______________________________.

amdani [am DA ni] (prep)
1 sobre ella

1
rwyt ti amdani! ja ho pagaràs car!

:_______________________________.

amdano [am DA no] (prep)
1 sobre ell

:_______________________________.

amddifaty
[ am-dhi-va-ti] substantiu masculí
PLURAL amddifatai [ am-dhi-va-tai]
1 orfanat = casa per cuidar òrfens
ETIMOLOGIA: (amddifad = orfe) + mutació suau + (-ty = casa); amddifád-dy > amddifaty

:_______________________________.

amddifedi
[ am-dhi--di] substantiu masculí
1 orfenesa
ETIMOLOGIA: (amddifad = orfe) + (-i sufix per formar substantius abstractes) (provoca el canvi de la vocal de la síl·laba penúltima a > e – affecció vocàlica)

:_______________________________.

amddiffyn [am DHI fin] (verb)
1 defensar

:_______________________________.

amdo [am -do] substantiu masculí
PLURAL amdoeau [am-dôi-e]
1
sudari, mortalla = peça de tela per embolicar un cadàver
ETIMOLOGIA: (am- prefix = al voltant) + mutació suau + (to sostre, tapa)

:_______________________________.

amdói [am-doi] verb
1 amotallar, posa un sudari al voltant d'un cadàver
bod wedi ei amdói = ser cobert per un sudari
2
tapar com si fos amb un sudari, envoltar
bod wedi ei amdói = ser cobert d'alguna cosa com si fós per un sudari
yr oedd y bibell ddwr wedi ei hamdói mewn crystyn o rew
la mangera va ser envoltada per una crosta de gel
ETIMOLOGIA: (amdo = sudari) + (-i = sufix per formar verbs)

:_______________________________.

am dro (mynd am dro) [myndam DROO] (*) anar a passejar

:_______________________________.

America, PLURAL: Yr Amerig [a ME ri ka, ø ra ME rig] substantiu femení
1 Amèrica

:_______________________________.

Americanes, PLURAL: Americanesau [a me ri KA nes, a me ri ka NE se] substantiu femení
1 americana

:_______________________________.

Americanwr, PLURAL: Americanwyr [a me ri KA nur, a me ri KAN wir] substantiu masculí
1 americà

:_______________________________.

Americanwyr [a me ri KAN wir] (npl)
1 americans

:_______________________________.

am faint? [am VAINT] (interr) per quants diners?; per quant de temps?

:_______________________________.

amffétamin, PLURAL: amffetaminau [am FE ta min, am fe ta MI ne] substantiu masculí
1 amfetamina

:_______________________________.

amffibiad, PLURAL: amffibiadau [am FIB yad, am fib YA de] substantiu masculí
1 amfibi

:_______________________________.

amffibus [am FI bis] (adjectiu)
1 amfibi

:_______________________________.

amffitheatr
[am-fi-the-atr] substantiu masculí
PLURAL amffitheatrau [am-fi-the-tre]
1
amfiteatre
Amffitheatr Caerllion l’Amfiteatre de Caerllion, estructura romana al sud –oest de poble
ETIMOLOGIA: gal·lès < anglès amphitheatre < llatí (amphi- = a dues bandes, < grec) + (llatí theâtrum < grec theatron lloc per mirar < theastai = mirar)

:_______________________________.

am ffortiwn
[am ben-shun ] -
1 per tot l’or del món
Wnawn i mohoni am ffortiwn No ho faria per tot l’or del món
ETIMOLOGIA: (“per un pensió”) (am = per) + mutació suau + (ffortiwn = pensió)


:_______________________________.

amgaeëdig [am gei E dig] (adjectiu)
1 envoltat

:_______________________________.

amgau [AM gau] (verb)
1 envoltar

:_______________________________.

amgrwm [ am -grum] adjective
1
convex
2
amgrwm convex
cromlin amgrwm línia convexa
ceugrwm concau
cromlin geugrwm línia concava
ETIMOLOGIA: (am- = prefix, ‘al voltant’) + mutació suau + ( crwm = corbat)
NOTA: forma feminina: amgrom, plural amgrymion

:_______________________________.

amguedd
[am- gi -edh] substantiu masculí
1
obsolet coses amades; propietat, riquesa, tresor
A dyna fu fy hanes innau, fel eraill o'm cydweithwyr sy'n fawr eu dyled i gynheiliaid traddodiad diwylliedig ymg Nghymru. Darganfod y trysor sydd o'n cwmpas - ein 'hamguedd'. Ac wedi darganfod trysor o'r fath, ein braint a'n dyletswydd yw ei ddiogelu ("Llafar Gwlad", Rhif 60, Haf 1998)
I això va ser la meva història, com altres dels meus companys de feina que són agraeixen molt els favors que ens ha fet els conservadors de la nostrta tradicció cultural a Gal·les.
Descobrir el tresor que hi és al nostre voltant - el nostre 'amguedd'. I després de descobrir un tresor d'aquesta mena, el nostre privilegi i responsibilitat és protegir-lo ("Llafar Gwlad" ('parla popular', Número 60, Estiu 1998)
ETIMOLOGIA: (am- = prefix) + mutació suau + (cuedd = afecció, amor); (cu adjectiu = amat) + (-edd = sufix per formar substantius abstractes)

:_______________________________.

amgueddfa [am-gi- edh -va] substantiu femení
PLURAL amgueddféydd [am-gi-edh- veidh]
1
museu
ETIMOLOGIA: (amguedd = tresor) + (-fa, sufix = lloc); paraula inventade pel lexicògraf William Owen-Pughe, i que es consta per primera vegada al seu diccionari gal·lès-anglès de l'any 1793 ("A Welsh and English Dictionary")

:_______________________________.

amgueddfaol [am-gi-edh- -ol] adjectiu
1
museològic, relacionat amb un museu
Pam maent hwy wedi gadael i reolaeth prif sefydliadau amgueddfaol Cymru fynd i ddwylo rhai mor ddibrys o'n hiaith a'n cenedligrwydd?
Per què han permès que el control de les institucions museològiques de Gal·les anés a les mans de persones tan despectives de la nostra llengua i nacionalitat?
ETIMOLOGIA: (amgueddfa = museu) + (-ol = sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

amgueddfa werin [am-gi-edh-va -rin] substantiu femení
PLURAL amgueddféydd gwerin [am-gi-edh-veidh gwê-rin]
1
museu de tradicions populars
ETIMOLOGIA: (amgueddfa = museu) + mutació suau + (gwerin = poble, ciutadania)

:_______________________________.

Amgueddfa Werin Cymru
[am-gi-edh-va -rin køm-ri] substantiu femení
1
la museu de les tradicions populars del País de Gal·les
(a Sain Ffagan, Caer-dydd)
ETIMOLOGIA: ("(l') 'amgueddfa werin' (de) Gal·les").

:_______________________________.

am gydol y flwyddyn [am -dol ø vlui-dhin] adverbi
1
tot l'any
ETIMOLOGIA: "durant (la) totalitat (de) l'any" (am = al voltant de; durant) + mutació suau + (cydol = totalitat) + (y = article definit) + mutació suau + (blwyddyn = any)

:_______________________________.

amgyffred [am- gø-fred] substantiu masculí
PLURAL amgyffredion [am-gø-fred-yon]
1
enteniment
ETIMOLOGIA: (am- = prefix) + mutació suau + (cyffred = curs), (cyfr- = complert) + mutació suau + (rhed = còrrer)

:_______________________________.

amgyffred [am- gø-fred]
1
comprendre = copsar, abraçar la raó d'una cosa
ETIMOLOGIA: vegeu l’entrada anterior

:_______________________________.

amgylch
[am -gilkh] substantiu masculí
PLURAL amgylchoedd, amgylchion [am- gøl -khodh, am-gølkh-yon]
1
obsolet circumferància
2
amgylchoedd voltants
Brehinoedd-2 23.5 yn ninasoedd Jwda, ac yn amgylchoedd Jerwsalem
.........
Adgofion (= atgofion) am Donyrefail a'r Amgylchoedd
Memòries de Tonyrefail i els llocs al voltant (article al periòdic "Tarian y Gweithiwr" 1888)
3
o amgylch al voltant de
ETIMOLOGIA: (am- = prefix) + mutació suau + (cylch = cercle)

:_______________________________.

amheuon [am-hei-on]
1
plural del substantiu amau = dubte

:_______________________________.

amhlantadwy [ a-mhlan-ta-dui ] adjective
1
èsteril
Genesis 11:30 A Sarai oedd amhlantadwy, heb blentyn iddi.
Genesis 11:30 .....
ETIMOLOGIA: (an- prefix negatiu) + mutació nasal + (plantadwy = capaç de produir fills)

:_______________________________.

amhosib' (amhosibl) [a MHO sib] (adjectiu)
1 impossible

:_______________________________.

amhreswyliadwy [ a-mhres-uil--dui] adjectiu
1
inhabitable
ETIMOLOGIA: (an- prefix negatiu) + mutació nasal + (preswyliadwy = habitable)

:_______________________________.

aml (amal) [A mal] (adjectiu)
1 freqüent
2 Mae aml lwyth wedi troi yn y porth
No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat
(“moltes càrregues s’han girat a la porta (de la ciutat)”

:_______________________________.

amlen, PLURAL: amlenni [AM len, am LE ni] substantiu femení
1 sobre (de carta)

:_______________________________.

amlosgiad
[am-losk-yad] substantiu femení
PLURAL amlosgiadau [am-losk--de]
1
cremació = ceremònia per a cremar el cos d'un mort
ETIMOLOGIA: (amlosg-, arrel de amlosgi = cremar (un cos)) + mutació suau + (-iad, sufix per formar substantius)

:_______________________________.

Amlwch [AM lukh] substantiu femení
1 ciutat (Nord-oest)

:_______________________________.

amlwg [AM lug] (adjectiu)
1 evident

:_______________________________.

amnewidyn
[am-neu-î-din] substantiu masculí
PLURAL amnewidynnau [am-neu-i--ne]
1
substitut, substància que pren el lloc d'un altre
amnewidyn llaeth substitut de llet
ETIMOLOGIA: (amnewid-, arrel del verb amnewid = substituir) + (-yn, sufix)

:_______________________________.

amod, PLURAL: amodau [A mod, a MÔ de]
substantiu masculí o femení
1
condició

1 cymal amod clàusula condicional

 

:_______________________________.

amor
[ a -mor] m
1 (obsolete) destí, fortuna, èxit
Ocurreix a l’expressió hawddamor
Es fa servir a la ceremònia de lliurar llicències de la Universitat de Gal.les
Hawddamor, wrda Bona fortuna, bon home
Hawddamor, wreigdda Bona fortuna, bona dona

2 (obsolete) adéu
canu hawddamor i dir adéu a


:_______________________________.

amrant [ am -rant] substantiu masculí
PLURAL amrantau, amrannau [ am-ra-ne, am-ran-te ]
1
parpella
2
llid yr amrant conjunctivitis - inflamació de la conjunctiva (= membrana transparent sobre el globus de l’ull i sota la superfície de la parpella) (“inflamació (de) la parpella”)
3
ar drawiad amrant / ar darawiad amrant a l’acte (“a (un) cop (de) parpella”)
Syrthiodd carreg fawr yn union ar ei gefn, a llethwyd ef i farwolaeth ar darawiad amrant.
Va caure una gran pedra directament a la seva esquena, i va ser mort esclafat a l’instant

Damwain echrys. Bore ddydd, yr 20fed (= yr ugeinfed) o’r un mis, yn nghloddfeydd llechi Dinorwic, fel yr oedd llangc ieuangc, 27 oed, o’r enw Richard Hughes, o blwyf Gwalchmai, Môn, yn dilyn ei alwedigaeth, syrthiodd carreg fawr, dunelli o bwysau yn union ar ei gefn, a llethwyd ef i farwolaeth ar darawiad amrant. (Y Cyfaill o’r Hen Wlad yn America: Sef Cylchgrawn o Wybodaeth Fuddiol I’r Cymry. Ebrill 1840. Cyfrol 3. Rhif 28. Tudalen 127)

Un accident horrible. (al) matí (de)l (dia) vint del mateix més, a les pedredres de pissarra de Dinorwic, quan el noi jove, 27 (anys d’) edat, de nom (“del nom”) Richard Hughes, de (la ) parròquia (de) Gwalchmai, Môn (= nom d’una illa), estava treballant (“seguia la seva vocació”), va caure una gran pedra, que pesava tonellades, (“tonellades de pes”) directament a la seva esquena, i va ser mort esclafat a l’instant (“a (un) cop (de) parpella”) (L’Amic de la Vella Terra a Amèrica: és a dir una revista d’informació útil per als gal·lesos. Abril 1840. Volum 3. Número 28. Pàgina 127)

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
de la mateixa arrel britànica: bretó abrant (= parpella)

:_______________________________.

amrantiad, PLURAL: amrantiadau [am RANT yad, am rant YA de] substantiu masculí
1 parpalleig

2
ar amrantiad [a ram RANT yad] (adv)
1 instantàniament

:_______________________________.

amrydedd [ am-ro-dedh ] substantiu masculí
1
cruditat = grolleria
2
cruditat = condició de no estar suficientment cuit
ETIMOLOGIA: (amryd-, forma de la síl·laba penúltima de amrwd = cru) + (-edd sufix per formar substantius abstractes )

:_______________________________.

amryfal [am RØ val] (adjectiu)
1 varis, vàries

:_______________________________.

amryw [AM riu] (adv)
1 alguns, algunes; varis, vàries
 
2 (quantificant) amryw o = unes quantes, uns quants, forces, alguns, diferents, diversos
Fel plentyn yr oeddwn yn gwrthod bwyta nionod a madarch a ffa ac amryw o bethau yr wyf, erbyn hyn, yn eu hoffi'n fawr
De petit em negava menjar cebes i bolets i faves i moltes coses que avui m’agraden força
Roedd efo ni Gwerfyl, y ddau hogyn, ac amryw o'r teulu

Hi havia la Gwerfyl, (i) els dos nois, i varis membres de la família
Gyda llaw, yr oedd amryw o Gymry yn byw yn Judson, ond dim ond tri ohonynt a fedrai siarad iaith ein gwlad yn hwylus
A propòsit, hi havia molts gal.lesos que vivien a Judson, però només tres d’ells sabien parlar sense dificultats la llengua del nostre país
1 Roedd amryw o Ffrancwyr Canada ar y trên... Siaradent Ffrangeg â'i gilydd, Ffrangeg tywyll, hollol anhydraidd i'r anghyfarwydd (:REF) Dyddiadur America / Gareth Alban Davies / 1967 / t115 (REF:)
1 amryw byd o moltíssim
Mae gen i amryw byd o bethe i’ neud heddi Tinc moltíssimes coses per fer avui


:_______________________________.

amrywiaeth [am RIU yeth] (substantiu femení)
1 diversitat
 undeb mewn amrywiaeth unitat en diversitat

:_______________________________.

amrywio [am RIU yo] (verb)
1 variar

:_______________________________.

amrywiol [am RIU yol] (adjectiu)
1 vari, vàries; divers

:_______________________________.

amser, PLURAL: amserau/amseroedd [AM ser, am SE re / am SE rodh] substantiu masculí
1 temps
2
Dyna fuan yr â’r amser heibio Com vola el temps
Dyna fynd y mae’r amser Com vola el temps
3 bwrw'r amser heibio fer passar el temps
4 colli amser perdre temps
 heb golli gormod o amser sense perdre massa temps
Carwn eu gweled, os gallaf, ar fy nhaith tua Chymru, heb golli gormod o amser.
M’agradaria veure’ls, si puc, quan vaig cap a Gal.les, sense perdre massa temps


:_______________________________.

amser hamdden [am ser HAM dhen] substantiu masculí
1 temps d'esbarjo

:_______________________________.

amseriadur [ am-ser--dir] substantiu masculí
PLURAL amseriaduron [ am-ser-ya--ron]
1
rellotge automàtic, rellotge automàtic (per avisar que s’acabat un períoda de temps )
2
rellotge automàtic, rellotge automàtic (per encendre / apagar dispoitious a hores preseleccionades)
ETIMOLOGIA: (amser-, arrel de amseru = cronometrar) + (-i-adur sufix nominatiu, que indica un dispositu)

:_______________________________.

amserlen, PLURAL: amserlenni [am SER len, am ser LE ni] substantiu femení
1 horari

:_______________________________.

amserol [am SE rol] (adjectiu)
1 oportú

:_______________________________.

amwyll
[a-muilh] adjectiu
1
boig
Llidiog, amwyll, digymod ydyw dyn...
(és) enfadat, foll, intrasigent (que) és l’home (“Camwedd” T. Twynog Jeffreys, 1912)
ETIMOLOGIA: (am- prefix negatiu) + mutació nasal + (pwyll = seny) > ám-mhwyll > amwyll

:_______________________________.

amwys
[ a -muis] adj
1 equívoc
2 diamwys = inequívoc
ETIMOLOGIA: amwys < *amfwys (am- prefix intensificador) + mutació suau + (mwys = ambigu, < llatí mênsa = taula)


:_______________________________.

Amwythig [a MUI thig] substantiu femení
1 ciutat d'Anglaterra – Shrewsbury

:_______________________________.

am y..
1 am y gwelwch chi tan lluny que es pot veure-hi ??


:_______________________________.

â mynach [ aa -nakh]
1
bod mor ddifrifol â mynach dir de veritat, no estar de broma
Tybiai ei frawd a’r gweinidog mai cellwair oedd, ond yr oedd Ifan mor ddifrifol â mynach El seu germà i el ministre pensàven que estava de broma, però ho deia de veritata (“estava tan seriós com un monjo”) brother and the minister thought that he was joking, but Ifan was deadly serious (“as serious as a monk”)

:_______________________________.

amynedd [a MØ nedh] substantiu masculí
1 paciència
2 Caffed amynedd! estigueu pacient!
(del Nou Testament Caffed amynedd ei pherffaith waith = que la fermesa obri a través d’una acció perfecta)
Epistol Iago yr Apostol 1.4 Ond caffed amynedd ei pherffaith waith; fel y byddoch berffaith a chyfan, heb ddiffygio mewn dim.
Carta de Sant Jaume 1:4 .....


:_______________________________.

amyneddgar [a mø NEDH gar] (adjectiu)
1 pacient

:_______________________________.

an- [an] (*) prefix negatiu

:_______________________________.

-an 01
[an] sufix
1
sufix diminitiu amb substantius.
No és productiu - no es fa servir d'una forma espontània per formar noves paraules. Moltes paraules amb -an són del registre literari en gal·lès modern. No canvia el gènere del substantiu al qual s'hi afegeix
awr (hora), awran (hora)

baril (barril), barilan (barril petit)
croes (creu) > croesan (creueta)
dyn (home) > dynan (home petit)
gwraig (dona) > gwreigan (dona petita)
hun (un mateix) > hunan (un mateix)
heol (carrer) > heolan (carreró)
din (fortalesa) > dinan (fortalesa petita)
arth (os) > arthan (osset) (també nom de persona Arthan)
awel (brisa) > awelan (brisa suava)

2
sufix diminitiu amb adjectius
*bych (petit), bychan (petit, petitó)

3
noms del períoda britànic
Maelan (britànic: *Magl-agn-) (mael = senyor, gran home),
Corfan (britànic: *Korb-agn-) (topònims: Cwm Carfan, Llancarfan)
Brychan (britànic: *Brokk-agn-) (broch = teixó)
Rheithan (place name: Llanrheithan) (rhaith = llei)
Lleisian (ara Lleision, que sobreviu coma cognom, anglicitzat com a "Leyshon"), (llais = veu)
Arthan (arth = os),
Cïan (ci = gos, guerrer),
Cynan (cyn-, forma de ci = gos, guerrer)
Dyfnan

4
en noms de períodes recents
Dafydd (David) > Deian
Elisabéth (Elisabet) > Bethan
Margred (Margarda) > Megan,

ETIMOLOGIA: Welsh -an < -aghn < britànic -agn < cèltic *-a-gno-
De la mateixa arrel britànica: còrnic -an, bretó -an;
De la mateixa arrel cèltica: irlandès -án


:_______________________________.

an
[ an ] prefix
1 intensificador (+ mutació suau)
..1/ anad (= que és preferable a) < án-ghnad (an-) + mutació suau + (gnad)
En gal.lès modern a la preposició yn anad... (= més que, damunt de, superant)
..2/ anfon (= enviar)
..3/ angerdd (= passion) (modern a-ngerdd, but historically an-gerdd) (cerdd = destresa)
..4/ anchwant (obsolet; = agradable; golafre) (chwant = desitg)
..5/ annedd (= casa)
..6/ anrheg (= regal)
..7/ anial (= desert)


1 cap mutació (o mutació perduda) amb ll-, rh-;
(1) anllad = obscè (paraula realacionada amb llawd = zel (d’una truja))
(2) anrheg = regal


3 també com en- si ha ha una i o y en una síl·laba següent (enwyn, enfys, enllib, enllyn, enbyd) - affeció vocàlica


..1/ enbyd (= perill)
(an-) + mutació suau + (pyd) > *anbyd > enbyd.
Gal.lès obsolet pyd (= perill), apparentment del llatí puteus (= pou) (i de fet pou té el seu origen en puteus). La mateixa paraula puteus també és l’origen de pydew (= pou) en gal.lès


..2/ enfys (= arc de Sant Martí)
(an-) + mutació suau + (bys = dit); Cf bretó envez (= anell)


..3/ enllib (= calúmnia) (= an-) + mutació suau + (llib = element aparantment amb el sentit “atrapar”) > *enlib > enllib (pèrdua de la mutació)


..4/ enllyn (= qualsevol cosa que es menja amb pa, com ara mantega, formatge o carn; companatge )
(an = prefix intensificador) + mutació suau + (llyn = fluid, líquid) > *enlyn > enllyn (pèrdua de la mutació)


..5/ enwyn (= xerigot)
‘molt blanc’ (an- = prefix intensificador) + mutació suau + (gwyn = blanc)
ETIMOLOGIA: Cf còrnic an- (= prefix negatiu), bretó an- (= prefix negatiu); gal ande- (Anderoudos) del cèltic ande-



:_______________________________.

an-
[an] prefix
1
prefix negatiu, amb mutació aspirant de p t c d;
P parod = preparat; amharod = no preparat
T trugarog = compassiu, anhrugarog despietat
C caredig = amable, angharedig = poc amable
D democrataidd = democràtic, annemocrataidd = poc democràtic
1
cap mutation de ll rh
LH llythrennog = alfabetitzat, anllythrennog = anlafabet
RH rhamantus = romàntic, anrhamantus poc romàntic

2
mutació suau amb b g m
G gobeithiol = esperançador, anobeithiol = sense esperança
B bodlon = satisfet, anfodlon = insatisfet, barddonol = poètic, anfarddonol = poc poètic
M mantais = avantage, anfantais = desavantage

3
de vegades usat de una manera smblant al prefix anglès 'non-' amb adjectius i substantius
(a) negatiu
anfodolaeth no-existència
anfolcanig no volcànic
(b) que no forma part f'una categoria determinada
ieithoedd an-Ewropeaidd non-European languages
anymladdwr = un que no és combatant

4
(an- + vocal) de vegades una grafia errònia per (an + n- + vocal)
annatod = que no pot ser deslligat (no *anatod)
annaturiol = unnatural, etc (no *anaturiol)

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < celta < de l'indoeuropeu *n;
còrnic an- = prefix negatiu), bretó an- = prefix negatiu); irlandès in-;
correspon al llatí in- (prefix negatiu);

:_______________________________.

an- [an] prefix
1
equivalent to English “in”; followed by nasal mutation;
..1/ angladd (= funeral); (an- = in) + (cladd = burial)
..2/ anian (= nature) cf Latin ingenium;
Annwfn (= Hell) (an- = in) + (dwfn = deep)
ansawdd (an- = in) (sawdd = possiblement una forma del indoeuropeu *stâ, com en llatí stand, llatí stâre, status, català estar; o del indoeuropeu *sed- (= seure)
ETIMOLOGIA: an < britànic *eni; cf llatí in-

:_______________________________.

anábl
[a- na -bal] adjectiu
(BGC: anabl)
1
minusvàlid, incapaç
gweithwyr anábl treballadors minusvàlids
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (abl = capaç)

:_______________________________.

anabledd [a- na -bledh] substantiu masculí
1
incapacitat; anabledd corfforol incapacitat física, invalidesa
2
pensiwn anabledd pensió de minusvàlid = pensió pagat a una persona que no pot treballar a causa d'una minusvalidesa
3
bathodyn anabledd adhesiu de cotxe amb símbol de cadira de rodes que s'enganxa al cotxe per indicar que el conductor és un minusvàlid registrat i que pot aparcar el cotxe en llocs reservats per només els minusvàlids
ETIMOLOGIA: (anabl = incapaç) + (-edd)

:_______________________________.

anachronistaidd
[a-na-khro-ni-stedh] adjectiu
vegeu anacronistaidd
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + ()

:_______________________________.

anacronistaidd
[a-na-kro-ni-stedh] adjectiu
1
anacrònic
ETIMOLOGIA: adaptació de la paraula anglesa anachronistic [ønakrønístik] , < llatí < grec anakhronismos = error en el temps, del verb anakhronizein = ser equivocat en el temps < (ana = prefix negatiu) + (khronos = temps); (anacronist-) + (-aidd) (anachronist-) + (-aidd)

:_______________________________.

anacronistiaeth
[a-na-kro-nist-yeth] substantiu femení
PLURAL anacronistiaethau [a-na-kro-nist-yei-the]
1
anacronisme, arcaisme; = una cosa que és propi d'una època anterior i és for a de lloc al temps actual;
anacroniaeth yw Ty'r Arglwyddi la Cambra dels lords és un anacronisme
ETIMOLOGIA: (anacronist-, de l'adjectiu anacronistaidd = anacrònic) + (-i-aeth)

:_______________________________.

anad
[a -nad] preposició
1
abans, més que, més aviat que
yn anad neb més que ningú altre
yn anad dim per damunt de tot, especialment
yn anad un més que cap altre
arferer geiriau gwir Gymráeg yn anad pob rhyw air alltud
feu servir (“que hi siguin usades”) paraules gal·leses abans de tota mena de paruales forasteres
2
obsolet; adjectiu especial
ETIMOLOGIA: anad < *anghnad (an- = prefix intensificador) + mutació suau + (gnad = ??); bretó anat = evident, obvi < aznat amb pèrdua de la "z" < britànic *ate-gnat-

:_______________________________.

anaddas [a- -dhas] adjectiu
1
inapropriat, poc adient
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (addas = apropiat)

:_______________________________.

anadferadwy [a-nad-ve- ra -dui] adjectiu
1
irreparable
achosodd hyn rwyg anadferadwy rhyngddo â’i ferch
Això va causar una ruptura irreparable entre ell i la seva filla
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (adferadwy = reparable)

:_______________________________.

anadl [A na døl] substantiu masculí
1 respir, alè (Sud: ana'l [A nal] - breath
â'i anadl yn eich dwrn
[ai A na døl øn i DHURN] (*) desalenat ("amb el seu alè en el seu puny"))

:_______________________________.

anadlu [a NAD li] (verb)
1
1 respirar
iawndal i gyn-lowyr sy’n dioddef o broblemau anadlu
indemnització per a ex-miners que pateixen de problemes respiratoris
2 anadlu i lawr gwegil rhywun estalonar algú (“respirar avall del clatell d’algú”)


:_______________________________.

anaf, PLURAL: anafau [A nav, a NA ve] substantiu masculí
1 ferida
2 rhoi sarhâd ym mhen anaf comportar malament amb algú que ja ha rebut un tractament abusiu (“posar un insult al cap d’una ferida)

:_______________________________.

anafu [a NA vi] (verb)
1 ferir

:_______________________________.

anair
[ a-nair ] substantiu masculí
1 injúria, calúmnia
rhoi anair i satanitzar, difamar, desacreditar
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (gair = paraula ); sinó, és (an- prefix intensificador) + mutació suau + (*nair = vergonya);
Cf irlandès náire (= vergonya)


:_______________________________.

Andreas [an DRE as] substantiu masculí
1 Andreu

:_______________________________.

anefelychadwy
[ an-e-vel-økh -dui] adjectiu
1
inimitable
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (efelychadwy = imitable)

:_______________________________.

 Aneirin [a NEI rin] substantiu masculí
1 1 nom (mascle)
2 poeta del segle 6

:_______________________________.

anelu [a NE li] (verb)
1 apuntar (pistola, etc)

:_______________________________.

anerchiad
[a- nerkh -yad] substantiu masculí
PLURAL anerchiadau [a-nerkh- -de]
1
discurs
Fu erioed y fath anerchiad!
Yr oedd fel chwa o awel iach
No va ser mai un discurs com aquell! Va portar aires noves
rhoi anerchiad pronunciar un discurs
2
declaració, missatge
Yr oedd gan brif weinidog Lloegr anerchiad pwysig i'r wlad am 9 o'r gloch y nos
El Primer Ministre d'Angalterra tenia una important declaració per al país a les nou del vespre

ETIMOLOGIA: (anerch-, forma penúltima del verb annerch = pronunciar un discurs) + (-iad, sufix per formar substantius)

:_______________________________.

anesmwytho
[a-ne- smui -tho] verb
1 inquietar
Yr hyn sydd yn anesmwytho pobl yw'r ffaith fod cymaint o arbenigwyr yn dweud fod y cemegyn hwn yn berygl
Allò que inquieta la gent és el fet que tants experts diuen que aquesta substància química és un perill
2
inquietar-se, manifestar descontentament
maent yn dweud y bydd pobol Gogledd Lloegr yn anesmwytho nes cael cynulliad fel un Cymru
diuen que la gent del nord d'Nglaterra mostrarà el seu descontentament fins que no aconsegueixin un assemblea (parlament) com la de Gal·les
ETIMOLOGIA: (anesmwyth = incòmode) + (-o = sufix per formar verbs)

:_______________________________.

anfanteisiol [ an-van- teis -yol ] adjectiu
1
desavantajós, desfavorable
bod yn anfanteisiol i ser desfavorable a
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació suau + (manteisiol = avantajós)

:_______________________________.

anferth [AN verth] (adjectiu)
1 enorme, fora de mida

:_______________________________.

anffawd
[an -faud] substantiu femení
PLURAL anffodiau [an-fod-ye]
1
mala sort, desgràcia
2
accident, desgràcia
marwolaeth trwy anffawd mort per accident
Gobeithio na ddigwyddiff dim anffawd iddi
Espero que no li passi cap accident
3
anffawd ni ddaw ei hunan les desgràcies mai no venen soles (“una desgràcia no vé sola”)
4
seren anffawd estel de mala sort
5
adjectiu anffodus desgraciat
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (ffawd = fat)

:_______________________________.

anffodus [an FO dis] (adjectiu)
1 desafortunat

:_______________________________.

anffyddlon [an FØDH lon] (adjectiu)
1 infidel, desleal

:_______________________________.

anffyddlondeb [an FØDH lon, an fødh LON deb] (*) infidelitat

:_______________________________.

anfoddog [an VO dhog] (adjectiu)
1 insatisfet

:_______________________________.

anfoesgar [an VOI skar] (adjectiu)
1 descortès

:_______________________________.

anfoesgarwch [an voi SKA rukh] substantiu masculí
1 descortesia

:_______________________________.

anfon [AN von] (verb)
1 enviar

:_______________________________.

ang-
[ang] prefix
1
una forma del prefix negatiu an- davant c i g
an + mutació nasal + cof (= memòria) > áng-nghof > anghof > angof = oblit
an + mutació nasal + cytuno (= posar-se d'acord) > ang-nghytúno > anghytuno = no esatr d'acord, discrepar

:_______________________________.

angel, PLURAL: angheuoedd [A nge, a NGHEI odh] substantiu masculí
1 mort

ciprys ag angau
contendre amb la mort
2
(Gal.les del Sud) gwarged angau una pila d’ossos (“(una) resta (de) (la) mort”)
També: gwarged yr angau

:_______________________________.

angel, PLURAL: angylion [A ngel, a NGØL yon] substantiu masculí
1 àngel

:_______________________________.

angel pen ffordd, a diawl pen pentan
[a-ngel pen fordh a dyaul pen pen-tan] -
1
un àngle amb estrangers però un tirà amb la família
ETIMOLOGIA: "àngel (del) cap (del) carrer, i (un) diable (del) cap (de la) llar" (angel = àngel), (pen ffordd = cap (de) carrer), (a = i), (diawl = diable), (pen = cap), (pentan = llar, palmar de la xemeneia)
NOTA: Gal·les del Sud-est angal pen 'ewl a jiawl pen pentan

:_______________________________.

angen, PLURAL: anghenion [A ngen, a NGHEN yon] substantiu masculí
1 necessitat

:_______________________________.

angerdd [a -ngerdh] substantiu masculí
1
passió, ardor = emoció intens
2
passió = gran entusiasme
mae pawb yn cofio ei hangerdd dros degwch cymdeithasol
tothom recorda la seva passió per la justícia social
3
angerdd i cerdd - obsolet habilitat, art
4
obsolet enfada
5
obsolet força
Job 20:23 Pan fyddo efe ar fedr llenwi ei fol, Duw a ddenfyn arno angerdd ei ddiogofaint; ac a'i glawia hi arno ymysg ei fwyd
Job 20:23 Job 20:23 .....
Daniel 8:6 Ac efe a ddaeth hyd at y hwrdd deugorn a welswn i yn sefyll wrth yr afon, ac efe a redodd ato ef yn angerdd ei nerth
Daniel 8:6 ...
6
obsolet violència
Hebreaid 11:34 A ddiffoddasant angerdd y tân, a ddihangasant rhag min y cleddyf
Hebreus 11:34 ....
7
obsolet vapor; ara ager = vapor
8
ar ei angerdd / ar ei hangardd al seu punt àlgid
Oodd y dolur ar 'i angardd nithwr
El dolor era al seu punt àlgid ahir a la nit
ETIMOLOGIA: angerdd (ang-erdd) < angerdd (ang-gerdd) (an- = prefix intensificador) + mutació suau + (cerdd = destresa); el canvi ang-g...
> ang... és deguda a l'influència de les paruales angau (= mort) [a-nge], angen (= necessitat) [a-ngen]]
NOTE: Gal·les del nord-oest angerdd > angardd > angar [ççaççç-ngar]

:_______________________________.

anghaffael
[a- nghâ -fel] substantiu masculí
PLURAL anghaffaelion [ a-ngha-feil-yon ]
1 averia, pana
Fe gafodd fy nghar ryw anghaffael Es va espatllar el meu cotxe
lori anghaffaelion grua (“camió d’averies”)
2 accident
3 defecte
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (caffael = adquisició, guany; obtenir, aconseguir)

:_______________________________.

Angharad [a NGHA rad] substantiu femení
1 nom (dona)

:_______________________________.

angharedig [a ngha RE dig] (adjectiu)
1 poc amable

:_______________________________.

anghenion [a NGHEN yon] (npl)
1 necessitats; vegeu angen

:_______________________________.

anghofio [a NGHOV yo] (verb)
1 oblidar, descuidar

:_______________________________.

anghyfannedd [a nghø VA nedh] (*) abandonat

:_______________________________.

anghyfforddus [a nghø FOR dhis] (*) incòmode

:_______________________________.

anghyffredin
[a-nghø-frê-din] adjectiu
1
poc usual, gens comú, inusual
2
horrible
mi deimlais loes anghyffredin pan godais i'r gaerreg 'na
Vaig sentir un dolor horrible quan vaig aixecar aquella pedra
3
cael blas anghyffredin passar-s'ho bé
cael blas anghyffredin ar gaudir d' (alguna cosa)
4
anghyffredin o (+ mutació suau + adjectiu) extremadament, extraordinàriament, inusualment
Afiechyd neu anabledd - mae yna bobl anghyffredin o ddewr yn y wlad fach yma
Malaltia o discapacitat - hi ha gent extremadament valent en aquest país
5
adjectiu + anghyffredin extremadament, extraordinàriament, inusualment
maen nhw yn eiddigeddus anghyffredin estàn terriblement gelosos
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (cyffredin = general)

:_______________________________.

anghyfiaith
[a-nghøv-yaith] adjectiu
1
estranger, aliè
1
que parla una altra llengua
1
que no parla gal·lès, que parla només anglès
y dylifiad anferth o estroniaid anghyfiaith sy'n symud i fyw i ardaloedd cwbwl Gymraeg
el flux enorme d'estrangers que no parla gal·lès que s'installen a zones completament gal·leses
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (cyfiaith = de la mateixa llengua)

:_______________________________.

anghyfiawn [a-nghøv-yaun] adjectiu
1
injust
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (cyfiawn = just, fair)

:_______________________________.

anghyfiawnder
[a-nghøv-yaun-der] substantiu masculí
1
injustícia
2
mancança, imperfecte
Peth digon cyffredin yw clywed pobl Dyfed a Gwynedd yn difrïo iaith Morgannwg a chyhoeddi ei hanghyfiawnderau a'i diffygion fel petae eu hiaith hwy yn safon llên y genedl (Tafodieithoedd Morgannwg 1911)
És una cosa freqüent sentir la gent de Dyfed i Gwynedd tracten injustament la llengua de Morgannwg i de publicar les seves imperfecte i mancances com si fós els seus dialectes l'estàndard de la literatura de la nació

ETIMOLOGIA: (anghyfiawn = injustícia) + (-der)

:_______________________________.

anghyfnewidiol [a-nghøv-neu-id-yol] adjectiu
1
inalterable
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (cyfnewidiol = alterable)

:_______________________________.

anghyfnewidioldeb [a-nghøv-neu-i-dyol-deb] substanti masculí
1
inalterabilitat
ETIMOLOGIA: (anghyfnewidiol = inalterable) + (-deb sufix per formar substantius)

:_______________________________.

anghymréig [a nghøm REIG] (adjectiu)
1 no gal·lès, poc gal·lès (manera de ser, etc)

:_______________________________.

anghymwyso [a-nghø mui -so] substantiu masculí
1
inhabilitar
anghymwyso rhywun i wneud rhywbeth inhabilitar algú (??de fer alguna cosa)
ETIMOLOGIA: (anghymwys = poc adient) + (-o sufix per formar verbs)

:_______________________________.

anghywir [a NGHØ wir] (adjectiu)
1 incorrecte
2 Rych chi’n gwbl anghywir Esteu molt equivocat

:_______________________________.

angladd [ang -ladh] substantiu femení
PLURAL angladdau [ang--dhe]
1
Gal·les del Sud cerimònia d'enterrament o incineració del cos d'un mort
2
Gal·les del Sud seguici mortuori = un grup de persones que acompanya el fèretre des de la casa al lloc on hi haurà el cerimònia de l'enterrament o incineració
Gal·les del Sud-est Pryd ma'r anglodd yn cwnnu? Quan sort el seguici de la casa? ("quan s'aixeca el funeral")
3
trefnydd angladdau director de funerària
4
parlwr angladdau lloc on el cadàver es perpara per l'enterrament o l'incineració i d'on un seguici sort per anar al lloc de la cerimònia funebra
5
Gal·les del Sud carden angladd tarjeta d'enterrament, targeta amb la data de naixament i de la mort d'un difunt i un vers religós donada als qur acomiaden el difunt
6
Gal·les del Sud camí o carrer públic (de la creença que si un seguici mortuori passés per un camí el faria públic)
ETIMOLOGIA: (an- prefix intensificador) + mutació suau + (cladd = enterrament) < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic ankladhva (= cementiri). Vegeu cladd
NOTA: al sud-est anglodd (a > o a la síl·laba final d'algunes paruales). Els equivalents al nord són: nord-est claddedigaeth > cligeth; nord-oest cynhebrwng > cnebrwng

:_______________________________.

angof [ a -ngov] substantiu masculí
1
oblit = acció d'oblidar
2
gadael yn angof = deixar en oblit
3
yn angof ni chânt fod (inscripció de monmuments dels caiguts de guerra) els recordarem (“en oblit no aconseguiran ser”)
4
gollwng yn angof = fer caure en oblit, oblidar (“baixar en oblit”)
5
mynd yn angof = caure en oblit (“anar en oblit”)
gadael i'r gorffennol fynd yn anghof deixar córrer el que ha passat (“deixar que el passat caigui en oblit”)
6
na-ad-fi'n-angof = (Myosotis scorpioides) miosotis, planta amb petites blaves flors
“no em deixis en oblit”)
7
mynd yn angof = caure en oblit
8
angof pob anwel = fora de vista, fora del pensament
9
mynd yn angof gan = oblidar
Gwelais rywbeth yno nad â byth yn angof gennyf
Hi vaig veure una cosa que mai no oblidaré
mynd bron yn anghof ser gairebé perdut de la memòria
Y mae enwau Cymraeg yr hen fro wedi mynd bron yn anghof
Els noms gal·Lesos del vell districte són gairebé oblidats
ETIMOLOGIA: angof < anghof (an- prefix negatiu) + mutació nasal + (cof = memòria)

:_______________________________.

angor, PLURAL: angorau/angorion [A ngor, a NGO re / a NGOR yon] substantiu masculí
1 àncora
gollwng angor tirar l’àncora
gorwedd wrth angor estar a l’àncora

:_______________________________.

anhapus [an HA pis] (adjectiu)
1 infeliç

:_______________________________.

anhawsa' [an HAU sa] (adjectiu)
1 (el) més difícil

:_______________________________.

anhawster, PLURAL: anawsterau [ann HAU ster, a au STE re] substantiu masculí
1 dificultat

2
goresgyn anhawster superar una dificultat

:_______________________________.

anhepgor [an-hep-gor] adjectiu
1
imprescendible, essencial
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (hepgor = ometre; omès)

:_______________________________.

anhoffter [an-hof-ter] substantiu masculí
PLURAL anhoffterau [an-hof--re]
1
aversió
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (hoffter = predilecció, cosa que li agrada a una persona)

:_______________________________.

anhrefnus
[a-nhrev-nis] adjectiu
1
desordenat
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (trefnus = ordenat)

:_______________________________.

anhrethadwy [a-nhre-thâ-dui] adjectiu
1
anhrethadwy gravable ??
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (trethadwy = imposable)

:_______________________________.

anhunanol [an hi NA nol] (adjectiu)
1 poc egoista, desinteressat

:_______________________________.

Anhuniog [an HUN yog] substantiu femení
1 territori medieval (Sud-oest)

:_______________________________.

anhyedd [an -edh] substantiu masculí
1
(obsolet) suplicació
ymnhedd < ymanhedd = suplicar(ym + anhyedd )
ETIMOLOGIA: (an- = prefix intensificador) + (hyedd, element derivada de l’arrel *seg = suplicar)

:_______________________________.

anhyfryd [ an- -vrid] adjectiu
1
poc agradable, desagradable
gwên anhyfryd somris desagradable
2
(so) desagradable, rauc
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (hyfryd = agradable)

:_______________________________.

anhyfrydwch
[ an-hø-vrø-dukh ] substantiu masculí
nyfytwch (Gal·les del Sud-est)
1
brutícia
2
(menjar) menjar fastigós, merda
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (hyfrydwch = cosa agradable).
NOTA: nyfytwch < *nhyfrydwch < anhyfrydwch = cosa desgradable
Els canvis són
..1/ pèrdua de la primera síl·laba (fenòmen molt característic del gal·lès)
..2/ canvi d > t (la desonorització de la consonant a l’inici de la síl·laba final és típicia de la llengua del sud-est)
..3/ nh > n pèrdua de l’aspiració – molt típic del sud-est
..4/ pèrdua de la ‘r’

:_______________________________.

anhygoel [an HØ gol] (adjectiu)
1 increible

:_______________________________.

anhywedd
[an--wedh] adjectiu
1
salvatge
dau geffyl digon anhywedd dos cavalls bastant difícils de controlar
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (hywedd = ensinistrat, domesticat)

:_______________________________.

anifail, PLURAL: anifeiliaid [a NI vel, a ni VEIL yed] substantiu masculí
1 animal

:_______________________________.

anifeiliaid = plural anifail [a ni VEIL yed] (npl)
1

:_______________________________.

anlynol [an- -nol] adjectiu
1
antiadherent
ETIMOLOGIA: (an = prefix negatiu) + mutació nasal + (glynol = adherent)

:_______________________________.

Ann [an] substantiu femení
1 Ana

:_______________________________.

annarbodus [a-nar--dis] adjectiu
1
imprevisor
ETIMOLOGIA: (an = prefix negatiu) + mutació nasal + (darbodus = provident)

:_______________________________.

Annedd-wen [a-nedh-wen] substantiu femení
1
casa 4km al sud-oest de Crymych SN1833 (comarca de Penfro)
ETIMOLOGIA: “la casa blanca / la llar blanca” (annedd = residència, casa) + mutació suau + (gwen, forma femenina de gwyn = blanc)

:_______________________________.

annemocrataidd [ a-ne-mo- kra -tedh] adjectiu
1
no democràtic
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (democrataidd = democràtic)

:_______________________________.

annengar [ a- nen -gar] adjectiu
1
(oferta) poc atractiu
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (dengar = atractiu)

:_______________________________.

anneniadol [ a-ne-ni- â -dol] adjectiu
1
(oferta) poc atractiu
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (deniadol = atractiu)

:_______________________________.

Annes [A nes] substantiu femení
1 Agnes

:_______________________________.

annhêg [a NHEEG] (adjectiu)
1 injust

:_______________________________.

annhrigiadwy [ a-nhrig--dui] adjectiu
1
inhabitable
ETIMOLOGIA: (an- prefix negatiu) + mutació nasal + (trigiadwy = habitable)

:_______________________________.

annhryloyw [a nhrø LOI u] (adjectiu)
1 opac

:_______________________________.

annibengi
[a-ni-ben-gi] substantiu masculí
PLURAL annibengwn [a-ni-ben-gun]
Gal·les del Sud
1
persona deixada
ETIMOLOGIA: (anniben = deixat) + mutació suau + (ci = gos)

:_______________________________.

annibynnol [a ni BØ nol] (adjectiu)
1 independent

:_______________________________.

anniddorol [a ni DHO rol] (adjectiu)
1 poc interessant

:_______________________________.

annoeth [A noith] (adjectiu)
1 imprudent

:_______________________________.

annog [A nog] (verb)
1 exhortar

:_______________________________.

annwyd [A nuid] substantiu masculí
1 refredat
mae annwyd arna i
[mai A nuid ar nai] (*) estic refredat ("hi ha un refredat sobre meu")
2 annwyd gei di agafaràs un refredat
cadw rhag annwyd evitar un refredat

:_______________________________.

annwyl [A nuil] (adjectiu)
1 estimat

:_______________________________.

anobaith [ an- ô -beth]
substantiu masculí
1
desesperació
ymollwng i anabaith caure en la desesperació

2
mewn dwfn anobaith en el desper més profund (“en profunda desesperança”)
ETIMOLOGIA: (an- partícula negativa) + mutació suau + (gobaith = esperança)

:_______________________________.

anobeithio [a no BEITH yo] (verb)
1 desesperar-se

:_______________________________.

anobeithiol [a no BEITH yol] (adjectiu)
1 desesperat

:_______________________________.

anodd [A nodh] (adjectiu)
1 difícil

2
mae’n anodd gen i gredu’r si m’és difícil creure el rumor
bydd yn anodd gennych gredu hyn us serà difícil creure això

:_______________________________.

anodda' [a NO dha] (adjectiu)
1 (el) més difícil

:_______________________________.

anoddun [ a--dhin] adjectiu
1
(obsolet) molt profund
Amb pèrdua de la primera síl·laba al topònim Ffos Noddun (‘fossa profunda’) a prop de Betws-y-coed SH7956 (comarca de Conwy); nom anglès ‘Fairy Glen’ (‘vall de les fades’)
Wrth y miloedd ant / I annoddyn llyngclyn llif
(Nicander = Morris Williams 1809-74 / “Yr Adgyfodiad” = la Resurecció / 1851)
En centenars entren el flux d’un profund remolí

ETIMOLOGIA: equival a (paraula obsoleta) anoddyfn (an prefix intensificador) + mutació suau + (go + prefix intensificador) + mutació suau + (dyfn, variant de dwfn = profund)

:_______________________________.

anoddyn [ a--dhin] adjectiu
1
grafia errònia per anoddun (= molt profund)

:_______________________________.

ánorac, PLURAL: ánoracs [A no rak, A no raks] substantiu masculí
1 anorak

:_______________________________.

anrhefnu [ a- nhrev -ni] (verb amb objecte)
1
desarreglar
anhrefnu byddin causar desordre en un exèrcit enemic
ETIMOLOGIA: (anhrefn = desordre) + (-u sufix per formar verbs)


:_______________________________.

anrheg, PLURAL: anrhegion [AN rheg, an RHEG yon] substantiu femení
1 regal

:_______________________________.

ansawdd
[an-saudh] substantiu masculí
PLURAL ansoddiau [an-sodh-ye]
1
qualitat
2
qualitat = bona qualitat
o ansawdd = de bona qualitat
dewis eang o ddodrefn o ansawdd una ampla gama de mobles de qualitat
3
o ansawdd da de bona qualitat
4
o'r ansawdd gorau a carta cabal
5
o ansawdd uchel = d'una alta qualitat
Mae Coleg Menai yn Goleg Addysg Bellach sydd yn darparu addysg a hyfforddiant o ansawdd uchel ar gyfer y gymuned mae'n ei gwasanaethu
Coleg Menai és is un col·legi d'ensenyament terciari que presta ensenyament i formació d'uan alta qualitat per a la comunitat que serveix
6
o ansawdd gwael
de mala qualitat
7
rheoli ansawdd control de qualitat
8
ansoddiad obsolet estructura (ansawdd) + (-iad)
9
cyfansoddiad constitució (cyf-) + (ansoddiad)
10
dadansoddiad analisi (dad- = prefix negatiu) + (ansoddiad)
ETIMOLOGIA: (an- = celta eni 'en, sobre') + (sawdd, o de l'arrel indoeuropea *stâ- = estar, o l'arrel indoeuropea *sed- = seure)
NOTA: pot ser també femenina, per exemple ansawdd da > ansawdd dda, ansawdd gorau > ansawdd orau, ansawdd gwael > ansawdd wael

:_______________________________.

ansicrwydd [an SI kruidh] substantiu masculí
1 incertesa

:_______________________________.

anterth [AN terth] substantiu masculí
1 zènit

:_______________________________.

anthem, PLURAL: anthemau [AN them, an THE me] substantiu femení
1 himne

:_______________________________.

anthem genedlaethol, PLURAL: anthemau cenedlaethol [AN them ge ned LEI thol, an THE me ke ned LEI thol] substantiu femení
1 himne nacional

:_______________________________.

antic [an -tik] substantiu masculí
PLURAL antics [an-tiks]
1
pallassada
chwarae eich antics estar fent una de les seves
antics dau aelod o'r Cynulliad sy'n ganolbwynt y cómedi newydd
les pallassades de dos membres del parlament (gal·lès) és el tema de la nova comèdia
ETIMOLOGIA: anglès antic < eidaleg antico cosa grotesca < cosa antiga (de les esculptes de les ruines romanes) < llatí antîcus (= antic) < ante (= abans)

:_______________________________.

antîc [an- tiik] substantiu masculí
PLURAL antîcs [an-tiiks]
1
anglicisme antiguitat; la paraula estàndard és hen beth = cosa antiga)
ETIMOLOGIA: anglès antique < francès antique < llatí antîquus (= antic), variant de antîcus (= primitiu) < ante (= abans)

:_______________________________.

antur, PLURAL: anturion [AN tir, an TIR yon]
substantiu masculí
1 ventura
2 cynnig ar antur endevinament (“oferta aventurat”)
dyfaliad ar antur endevinament (“endevinament aventurat”)

:_______________________________.

anudon [ a- -don] substantiu masculí
1 jurament fals
tyngu yn anudon jurar falsament

Lefiticus 6:3 Neu os cafodd beth gwedi ei golli, a dywedyd celwydd amdano, neu dyngu yn anudon; am ddim o'r holl bethau a wnelo dyn, gan bechu ynddynt:
Levític 6:3
.....
ETIMOLOGIA: (an- prefix negatiu) + (ud) + (-on), British *oit-

:_______________________________.

anwastad
[ an- wa -stad] adj
1 desigual
llawr pridd anwastad sol de terra desigual
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació suau + (gwastad = pla)

:_______________________________.

Anwen [AN wen] substantiu femení
1 nom (dona)

:_______________________________.

anwybodaeth [ an-ui- .deth] adjectiu
1
ignorància
nid yw anwybodaeth o’r gyfraith yn esgus
la ignorància de la llei no és cap excusa
rhieni yn codi eu plant mewn anwybodaeth hollol o’u mamiaith
pares que pugen els nens en ignorància total de la seva llengua materna
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació suau + (gwybodaeth = coneixement)

:_______________________________.

anwylyd, PLURAL: anwyliaid [a NUI lid, a NUIL yed] substantiu masculí
1 estimat

:_______________________________.

anwyw [ a- nui -u] adjectiu
1
que no es descoloreix
2
de fulla perenne derwen anwyw (Quercus ilex)
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + mutació nasal + (gwyw = pansit)

:_______________________________.

anymladdol
[an-øm--dhol] adjectiu
1
no-combaten
Fe'i gonsgriptiwyd yn aelod anymladdol o Gorfflu'r Arloeswyr
va ser cridat al servei militar al Cos de Pioners com a membre no-combatent
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (ymladdol = lluitatant)

:_______________________________.

anymladdwr
[an-øm--dhur] substantiu femení
PLURAL anymladdwyr [an-øm-ladh-wir]
1
no-combatent, membre d'un cos militar que no participa directament en batalles
ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (ymladdwr = lluitador)

:_______________________________.

anynad [ a- -nad] adjectiu
1
de mal humor, de mal geni
Diarhebion 21:9 Gwell yw bod mewn congl yn nen ty^, na bod gyda gwraig anynad mewn ty^ eang.
Proverbi 21:9 .....

gwraig o natur anynad dona de mal geni

ETIMOLOGIA: (an- = prefix negatiu) + (ynad, yngnad)

:_______________________________.

ap [ap] (*) en patronímics, forma de 'mab' = fill; utilitzat davant de consonant
···
ap Dafydd
[ap DA vidh] substantiu masculí
1 fill d'en David (anglicitzat "Davies" DEI vis)
···
ap Gwilym
[ap GWI lim] substantiu masculí
1 fill d'en Guillem (anglicitzat "Williams" wil YØMZ)
···
ap Harri
[ap HA ri] substantiu masculí
1 fill d'en Enric (anglicitzat "Harris" HA ris, "Parry" PA ri)
···
ap Henri
[ap HEN ri] substantiu masculí
1 fill d'en Enric (anglicitzat "Penry" PEN ri)
···
ap Hopcyn
[ap HOP kin] substantiu masculí
1 fill d'en Robertet (anglicitzat "Hopkins" HOP kinz, "Popkin" POP kin)
···
ap Huw
[ap HIU] substantiu masculí
1 fill d'en Hug (anglicitzat "Hughes" HYUUZ, "Pugh" PYUU)
ap Hwmffre
[ap HUM fre] substantiu masculí
1 fill d'en 'Hwmffre' (anglicitzat "Humphries" HØM friz, "Pumphrey" PØM fri)
···
ap Hywel
[ap HØ wel] substantiu masculí
1 fill d'en 'Hywel' (anglicitzat "Howell" HAU øl, "Howells" HAU ølz, "Powell" PAU øl)
···
ap Iwan
[ap IU an] substantiu masculí
1 fill d'en Joan
···
ap Lewis
[ap LE wis] substantiu masculí
1 fill d'en Lluís (anglicitzat "Lewis" LUU is)
···
ap Lleision
[ap LHEI shon] substantiu masculí
1 fill d'en 'Lleision' (anglicitzat "Leyshon" LEI shøn)
···
ap Llywelyn
[ap lhø WE lin] substantiu masculí
1 fill d'en 'Llywelyn'(anglicitzat "Llewellyn" lu E lin)
···
ap Madog
[ap MA dog] substantiu masculí
1 fill d'en 'Madog' (anglicitzat "Maddock" MA dog, "Maddox, Maddocks" MA doks)
···
ap Maredudd / ap Meredydd
[ap ma RE didh, ap me RE didh] substantiu masculí
1 patronímic; d'aquí el cognom Meredydd (anglicitzat Meredith)
···
ap Meurig
[ap MEI rig] substantiu masculí
1 patronímic; d'aquí el cognom Meurig (anglicitzat Meyrick)
···
ap Morgan
[ap MOR gan] substantiu masculí
1 fill d'en 'Morgan' (anglicitzat "Morgan" MOR gan)
···
ap Rhisiart
[ap RHI shart] substantiu masculí
1 fill d'en Ricard (anglicitzat "Richards" RI chødz, "Pritchard" PRI chød)
···
ap Rhosier
[ap RHO sher] substantiu masculí
1 fill d'en Roger (anglicitzat "Rosser" RO sø, "Projer" PRO jø)
···
ap Rhys
[ap RHIIS] substantiu masculí
1 fill d'en 'Rhys' (anglicitzat "Rees" RIIS, "Rice" RAIS, "Preece" PRIIS, "Price" PRAIS)
···
ap Siencyn
[ap SHEN kin] substantiu masculí
1 fill d'en Joanet (anglicitzat "Jenkin" JEN kin, "Jenkins" JEN kinz)
···
ap Siôn
[ap SHOON] substantiu masculí
1 fill d'en Joan (anglicitzat "Jones" JOUNZ, "John" JON, "Johns" JONZ)
···
ap Tomos
[ap TO mos] substantiu masculí
1 fill d'en Tomás (anglicitzat "Thomas" TO møs)
···
ap Watcyn
[ap WAT kin] substantiu masculí
1 fill d'en Valter (anglicitzat "Walters" WOL tøz)

:_______________________________.

apelio (at) [a PEL yo] (verb)
1 fer una crida (a)

:_______________________________.

apostol, PLURAL: apostolion [a PO stol, a po STOL yon] substantiu masculí
1 apòstol

:_______________________________.

apwyntiad, PLURAL: apwyntiadau [a PUINT yad, a puint YA de] substantiu masculí
1 cita

:_______________________________.

ar [AR] (prep)
1 sobre

mynd i gael golwg ar y dre anar a mirar la ciutat
bod hwyl ddrwg ar estar de mal humor (“haver-hi una emoció dolenta sobre”)
2 gyda golwg ar pel que fa a
3 (indicant desperfectes)
celc ar = alguna cosa estranya (però poc evident) que afecta (algú)
Mae rhyw hen gelc arno Ell és una mica estrany (“hi ha una mena de desperfecte sobre seu”)
Mae rhyw goll arno Ell és una mica estrany (“hi ha una mena de pèrdua / desperfecte sobre seu”)
4 rhoi prawf ar allu rhywun posar algú a prova
5 codi arian ar hipotecar (alguna cosa) (“aixecar diners sobre”)
6 cael hen ddigon ar estar tip de
(“tenir més de suficiència sobre”) (cael = rebre) + (hen = vell; ‘més de’) + mutació suau + (digon = suficient) + (ar = sobre)
7 (Sud) mae pen da arno fe és llest (“hi ha un cap sobre ell”)

8 en expressions amb el sentit de ‘deure alguna cosa’
Mae arnaf fi lawer o arian iddo Li dec molts diners
Does arnoch chi ddim i mi No em deveu res (“No hi ha res sobre vostre a mi”)
Mae arna i ichi am y bwyd Et dec pel menjar, T’hauria de pagar per al menjar
Does arna i’r un geiniog iddo No li dec res (“ni un penic”)

:_______________________________.

ar
1
(obsolet) davant, al cantó de. Provoca la mutació suau.
Es troba a la topnomia:
..1/ Arfon (territori) davant (l’illa de) Môn
..2/ *Arnemeton lloc davant el bosc sagrat > nom de deesaa Arnemetia “d’Arnemeton”, ocurreix al nom romà Aquae Arnemetiae (“aigües (de) Arnemetia”), Buxton, Derbyshire, Anglaterra. (En gal·l+es modern el nom seria *Ernyfed, però avui en dia no existeix cap lloc amb aquest nom) ENG-Z
..3/ araul (= asolellat); (ar) + (haul = sol)
..4/ arfor (= costa; adjectiu = costal) (ar) + mutació suau + (môr = mar)
..5/ argoed (= bosc; cantó de bosc) (ar) + mutació suau + (coed = bosc)
(In Brittany, the coast is nown as Arvor and the inland area as Argoad)
(7) Arllechwedd kantrev del territori de Gwynedd Uwch Conwy (ar) + mutació suau + (llechwedd = vessant de muntanya ) > *Arlechwedd > Arllechwedd

(b) parts del cos
arddwrn = canell (dwrn = puny)

ETIMOLOGIA: Britànic are-, com a prefix en moltes paraules conpostes

NOTA: (1) La preposició ar en gal·lès modern vé de dues preposicions distinctes – ar (= davant) i gwar (= sobre, damunt). Aquesta és relacionada amb anglès over (damunt), llatí super, grec hiper.
..2/ La majoria dels sentits de ar en gal·lès modern són de *gwar més que ar (= davant)
..3/ Més tard, com amb la majoria de preposicions gal·less hi va haver mutació suau de la consonant inicial. - gwar > ghwar.
..4/ En gal·lès la gh inicial va desparèixer > war
..5/ Després war > ar degut a una confusió amb la preposíció ar (= davant).

:_______________________________.

-ar [ - ]
1
En moltes paraules de l’anglès on la síl·laba final en anglès és -er, hi ha una tendència d’escriure-les amb “-ar” en gal·lès, encara que això és pròpiament dit una pronunciaió del sud-est i del nord-oest, i -er seria una grafia més adequada.
En moltes de les paraules d’aquest tipius però la pronunciació col·loquial imita la de l’anglès, amb vocal neutra; i sovint s’ecriu “-yr”, encara que va contra de la tradició perwue ‘y’ en una síl·laba final només pot ser [i].
Exemples de les tres formes possibles són:
bympar, bymper, bympyr = para-xocs

:_______________________________.

ar
1
En manlleus de l’anglès que tenen una pronunciació –er- original


1
) ar en gal·lès correspon a ar en anglès modern
(a) ffarmwr (anglès modern : “farmer”) = granger
2
) ar en gal·lès correspon a er en anglès modern (o perquè la forma gal·lesa és d’una forma dialectal en anglèsamb ar, , o perquè la forma amb ar existia en anglès estàndard però la pronunciació va tornar a la forma més antiga amb er)
(a) starn (anglès modern “stern” = popa de barca)

:_______________________________.

Arabeg [a RA beg] substantiu femení
1 àrab (llengua)

:_______________________________.

aradr, PLURAL: erydr [A rad, E rid] substantiu masculí
1 arada (Nord: m, Sud: f)

:_______________________________.

aradr eira [A rad EI ra] (mf) llevaneu

:_______________________________.

araf [A ra] (adjectiu)
1 lent

ara’ deg piau hi tranquil·litza’t! no perdis la calma! no t’alarmis! (“lent bonic ho té”)


:_______________________________.

Arafon [ ar- â -von]
1
nom de casa “sobre (el) riu”, al marge del riu
William H. Williams, (1848-1917), líder dels treballadors de la pedrera, nascut a Llandygái, conegut entre els seus amics com a Wiliam Arafon del nom de la casa de la seva joventud (“Wiliam (d’) Arafon”)

2
nom de carrer de Bangor (LL57 4BX)

ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + (afon = riu)

:_______________________________.

arafu [a RA vi] (verb)
1 anar més a poc a poc

:_______________________________.

ar agor [ar A gor] (adv)
1 obert

:_______________________________.

ar air neu ar weithred [ar air nei ar weith-red ] adverbi
1
dit o fet
Colosiaid 3:17 A pha beth bynnag a wneloch, ar air neu ar weithred, gwnewch bob peth yn enw'r Arglwydd Iesu, gan ddiolch i Dduw a'r Tad trwyddo ef.
Carta als de Colosses 3:17 .....
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (gair = paraula) + (neu = o) + (ar = sobre) + mutació suau + (gweithred = acció)

:_______________________________.

araith, PLURAL: areithiau [A reth, a REITH ye] substantiu femení
1 discurs, oració
areithio
[a REITH ye] substantiu femení
1 fer un discurs

:_______________________________.

arall [A ralh] (adjectiu)
1 PLURAL: eraill
1 altre, altra
2 y tu arall i a l'altra banda de (“l’altra banda a”)
y tu arall i'r afon a l’altra banda del riu
3 y rhyw arall l’altre sexe

:_______________________________.

ar antur [ar AN tir] adverbi

1
alieatoriament
2 cynnig ar antur endevinament (“oferta aventurat”)
dyfaliad ar antur endevinament (“endevinament aventurat”)

:_______________________________.

araul
[a-rail] adjectiu
1
assolellat


2
sobretot en topònims al sud-est
Maesaraul (y maes araul = el camp asolellat) (qv)
Gelliaraul (y gelli araul = el bosc assolellat) nom de granja de Llan-gan (comarca de Bro Morgannwg)


3
Y Cyfnod Araul L’Edat d’Or

ETIMOLOGIA: araul < ár-haul (ar = davant) + (haul = sol)
NOTA: al sud-est la forma col·loquial és aril [a-ril]

:_______________________________.

arbediad [ ar-bed-yad ] substantiu masculí
PLURAL arbediadau [ ar-bed--de ]
1
salvament = rescatar la tripulació o la càrrega d’un naufragi
2
(futbol) salvada d’un xut
ETIMOLOGIA: (arbed- = arrel del verb arbed = salvar) + (-iad sufix per formar substantius)

:_______________________________.

ar ben [ar BEN] preposició

1
damunt de
eistedd ar ben llidiart nedar i guardar la roba (no declarar-se per cap banda en una disputa) (“seure damunt una porta”)
rhegi’r maer ar ben Alltwalis criticar d’una distància segura (“renegar l’alcalde del cim d’Alltwalis”) (SN4431 poblet 12km al nord de la ciutat Caerfyrddin (comarca de Caerfyrddin)

:_______________________________.

arbennig [ar BE nig] (adjectiu)
1 especial

:_______________________________.

arbrawf, PLURAL: arbrofion [AR brauv, ar BROV yyon] substantiu femení
1 prova, experiment

:_______________________________.

ar bwys [ar BUIS] (prep)
1 aprop de

:_______________________________.

..1
arch, PLURAL: eirch [ARKH, EIRKH] substantiu femení
1 caixa de mort

:_______________________________.

..
2 arch [arkh] verb
1
ordena...!; forma imperativa de la segona persona singular del verb erchi = ordenar;
Sant Mathew 4:3 Os mab Duw wyt, arch i'r cerrig hyn fod yn fara
Sant Mateu 4:3 Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres estornin pans

:_______________________________.

archadeiladydd
[arkh-a-dei--didh] substantiu masculí
PLURAL archadeiladwyr [arkh-a-dei-lad-wir]
1
constructor (un que és autònom i que contracta altres treballadors per ajudar-lo)
(A la llista dels subscriptors d’un volum de poseia del poeta de Rhymni Twynog (publicat al 1912) un dels subscriptors del poble de Pontlotyn és Mr. William Davies, Archadeiladydd
ETIMOLOGIA: (arch-, prefix = arc-, principal) + (adeiladydd = constructor)
NOTA: (El diccionari de l’Acádemi Gymreig té prifadeiladydd, amb el prefix prif (= principal) en comptes d’arch)

:_______________________________.

archaeoleg [ar khei O leg] substantiu femení
1 arqueologia

:_______________________________.

archangel, PLURAL: archangylion [ar KHA ngel, ar kha NGØL yon] substantiu masculí
1 arcàngel

:_______________________________.

archdderwydd, PLURAL: archdderwyddon [arkh DHE ruidh, arkh dhe RUI dhon] substantiu masculí
1 druïda principal

:_______________________________.

archeb, PLURAL: archebion [AR kheb, ar KHEB yon] substantiu femení
1 comanda

:_______________________________.

archebu [ar-khê-bi] verb
1
encarregar (una cosa a algú)
ffurflen archebu formulari d'encàrrec???
rhaid ei archebu wythnos ymlaen llaw
s'ha d'encarregar una setmana abans
2
encarregar (menjar en un restaurant)
ETIMOLOGIA: 1885 (archeb = ordre) + (-u, sufix per formar verbs)

:_______________________________.

archesgob, PLURAL: archesgobion [ar KHE skob, ar khe SKOB yon] substantiu masculí
1 arquebisbe

:_______________________________.

archfarchnad, PLURAL: archfarchnadoedd [arkh VARKH nad, arkh varkh NA dodh] substantiu femení
1 supermercat

:_______________________________.

archwaeth [AR khweth] substantiu masculí
1 apetit

:_______________________________.

archwiliad, PLURAL: archwiliadau [ar KHWIL yad, ar khwil YA de] substantiu masculí
1 investigació

:_______________________________.

ardal
[ar-dal] substantiu femení
PLURAL ardaloedd [ar- da -lodh]
1
districte, zona
mae ambell ddisgynydd i Almaenwr o adeg y rhyfel yn byw yn yr ardal hon
hi ha uns descendents d'alemanys des de l'època de la guerra que viuen en aquesta zona
2
districte, zona on es parla majoritoriament una determinada llengua
rhaid gweithredu ar unwaith am fod yr ardaloedd Cymraeg eu hiaith mewn perygl
cal actuar immediatament perque les zones de llengua gal·lesa estan en perill
3
districte = àrea amb límits determinats per raons d'administració
ardal warchod zona de conservació, àrea on hi ha normes especials de construcció vigents per conservar el seu caràcter
4
zona amb trets geogràfics determinats
Ardal y Llynnoedd el Districte dels Llacs, traddució de l nom anglès 'The Lake District', del segle 1800, d'una zona del nord-oest d'Anglaterra amb molts llocs; historicament una part del territori gal·lès de Cumbria (fins l'any 1000 aproximadament)
5
area, district = the people who live in an area or district
yr holl ardal tot el districte, tothom del districte
yn y pentre preswyliai gwr o'r enw Harri Harri - Harri Ddwywaith y gelwid ef gan yr holl ardal
al poble vivia un home de nom Harri Harri - tothom de la zona li deien Harri Ddwywaith (= dues vegades)
6
districte = divisió d’una ciutat amb o sense límits reconeguts
yr ardal Iddewig la zona jueva
yr ardal Ladinaidd el Quarter Llatí, el costat meridional del riu Sena de París on viuen tradicionalment els artistes i els estudiants
7
districte, zona = divisió d’una comarca amb o sense límits reconeguts
yn ardal Tregaron a la zona Tregaron (de la comarca de Ceredigion)
8
mewn llawer ardal en moltes contrades
Mewn llawer ardal yn awr y mae Cymraeg yn iaith y rhieni, a Saesneg yn iaith y plant.
En moltes contrades ara el gal·lès és la llengua dels pars i anglès la llengua dels nens
ETIMOLOGIA: (ar = sobre, davant) + mutació suau + (tâl = front)

:_______________________________.

Ardal y Coed [ar-dal ø kôid] substantiu femení
1
lloc de Wisconsin (topònim ara perdut?)
merch hoff Mr Richard a Mrs Jane Morgan, Garrison Grove, diweddar o Ardal-y-Coed, ger Dodgeville, Wis(consin), gynt o Rhywlas [sic, = Rhiw-las], plwyf Cilcenin [= Cilcennin], Swydd Aberteifi. (pàgina 234 "Cyfaill o'r Hen Wlad", 1873)
(era) la filla estimada del Senyor Richard i la Senyora Jane Morgan, de Garrison Grove, últimament d'Ardal-y-Coed, a prop de Dodgeville, Wis(consin), antigament de Rhiw-las, parròquia de Cilcennin, comarca d'Aberteifi.
ETIMOLOGIA: "àrea (de)l bosc" (ardal = àrea) + (y = el) + (coed = bosc)

:_______________________________.

arddangosfa, PLURAL: arddangosféydd [ar dha NGOS va, ar dha ngos VEIDH] substantiu femení
1 esposició

:_______________________________.

arddegol [ ar- dhê -gol] adjectiu
1
adolescent

ETIMOLOGIA: semi-calcat de l’anglès ‘teenage’, de ar ddeg que apareix als números que inidica l’edat 13 (tair ar ddeg oed ‘tres sobre deu (d’) edat’) i 14 (pedair ar ddeg oed ‘quatre sobre deu (d’) edat’), però es refereix, com en anglès ‘teen’, a les edats 13-19; + (-ol sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

ar ddelw
[ar- dhe -lu] adjectiu
1
a imatge de
Genesis 9:6 A dywallto waed dyn, trwy ddyn y tywelltir ei waed yntau, oherwydd ar ddelw DUW y gwnaeth efe ddyn.
Gènesi 9:6 ...


:_______________________________.

ardderchog [ar- dher -khog]
adjectiu
1
excel.lent, fantàstic
cael hwyl ardderchog passar-s’ho molt bé
2
(exclamació) ardderchog! fantàstic!
3
ardderchog o (+ adjectiu) realment
Mae'n bryd ardderchog o flasus, És un plat realment delciciós
4
(adverbi) yn ardderchog excel.lentment
Gei di weld y gweithith y plan yn ardderchog Veuràs que el pla es realitzarà a la perfecció
ETIMOLOGIA: (ar- sufix intensificador) + mutació suau + (derch) + (-og sufix per formar adjectius). L’element derch (del celta < indoeuropeu *derk) (= veurw) és el mateix que “drych” de drych (= mirall), edrych (= mirar).
En irlandès hi ha dearc (= mirar)

:_______________________________.

ar ddrwg [ ar dhruug ]
1
fent una entremaliadura
bod ar ddrwg fer una entremaliadura
mynd ar ddrwg anar a fer una entremaliadura
Exodus 32:22 A dywedodd Aaron, Nac enynned digofaint fy arglwydd: ti a adwaenost y bobl, mai ar ddrwg y maent.
Exodus 32:22 ...
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (drwg = maldat)

NOTA: també: ar eich drwg

:_______________________________.

ar ddu a gwyn [ar DHII a GWIN] (fr prep) per escrit

:_______________________________.

arddun [ar -dhin] adjectiu
1
(obsolete) bonic; impressionant
ETIMOLOGIA: Segons Geiriadur Prifysgol Cymru / El Diccionari de la Universitat de Gal·les, és del britànic *ar-jûn-
..1/ L’element -jûn- és relacionat amb uno (= ajuntar, desitjar).
..2/ El sentit de arddun segons sembla va quedar condicionat per paraules de forma semblant que volen dir ‘bellesa’ or ‘majestuós’ – ardd (= alt), hardd (= bonic), arddurn (= adornament).
..3/ Una paraula relacionada amb l’element jûn- és Eiddun (nom de dona amb sentit de ‘bonic’, del britànic *ad-jûn-, i que ocurreix en una inscripció com a as Adiune

:_______________________________.

arddunedd
[ar-dhî-nedh] substantiu masculí
1
magnificència
Tynnwyd llygaid Tomos a Gwen drachefn at arddunedd y mynyddoed mawr,
lle teyrnasai'r Wyddfa

Els ulls de Tomos i Gwen’s va ser atrets a la magnificència de les grans muntanyes, on regnava Yr Wyddfa reigned. (Melin-y-ddôl / William a Myfanwy Eames / 1948 / tudalen 241)
Fry esgyn i'w aur-orsedd
Wna'r haul trwy borth arddunedd -
Teyrnasa mewn rhwysgfawredd
Ar forau Haf
(Mynydau Hamddenol: Ail Lyfr Nathan Wyn. 1905. Tudalen 70)
A dalt el sol puja al seu tro d’or / per la porta de magnificència / Regna en ostentació / en matins d’estiu

dignity, sublimity,
ETIMOLOGIA: (arddun = bonic; magnificent) + (-edd sufix per formar substantius abstractes). Primer exemple segons Geiriadur Prifysgol Cymru / El Diccionari de la Universitat de Gal·les, de l’any 1850

:_______________________________.

arddwrn [AR dhurn] substantiu masculí
1 puny, part entre l'avantbraç i la má wrist
nes penelin nag arddwrn
[nes pe NE lin nag AR dhurn] (*) més corre una gota de sang que un riu d'aigua ("més pròxim colze que puny (al tronc del cos)")

:_______________________________.

ar ddydd Gwener
ADVERB
[ar dhiidh gwe ner]

1
els divendres = cada divendres
1
on a Friday, on Fridays; = every Friday
·······Chaiff y Pabyddion ddim bwyta cig ar ddydd Gwener. Felly pysgod i bawb heddiw
·······Els catòlics no poden menjar carn els divendres. Per tant, peix per tothom avui
·······The Catholics can't eat meat on Fridays. So it's fish for everyone today

:_______________________________.

ar derfyn dydd [ ar der-vin diidh ] adverbi
1
a la fi del dia
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (terfyn = final) + (dydd = dia)

:_______________________________.

ar draws [ar DRAUS] (prep)
1 a través / across

2
siarad ar draws pen a chlustiau xerrar com una mallerenga / com una cotorra

:_______________________________.

ardreth [ ar-dreth ] substantiu femení
PLURAL ardrethi [ ar-drê-thi ]
1
(obsolet) lloguer
2
(obsolet) ingressos
ETIMOLOGIA: (ar- = prefix intensificador) + mutació suau + (treth = impost)

:_______________________________.

Ardudwy [ar DI dui] substantiu femení
1 regió del nord-oest / region in NW Wales

:_______________________________.

ardystio
[ar-døsr-yo] verb
1
certificar
2
prometre d’abstenir de l’alcohol
Af adref gyda'm priod, ardystiaf nos yfory, a chadwaf ef hyd fy medd
Aniré a casa amb la meva parella, faré la promesa demà a la nit, i la mantindré fins a la meva mort
ardystio i fod yn llwyr-ymatalwyr prometre d’abstenir de l’alcohol (‘de ser abstencionista’)
ETIMOLOGIA: (ar- = prefix intensificador) + mutació suau + (tystio = presenciar)

:_______________________________.

aredig [a RE dig] (verb)
1 llaurar / plough

:_______________________________.

ar ei ben [ ar ii ben ] adverbi
1
directament; vegeu ar eich pen

:_______________________________.

ar ei ben ei hun [ar i BEN i HIIN] (fr prep) sol, sense ningú més / alone
:_______________________________.

areichcyth ar eich cythlwng
[ar økh køth -lung] adverbi
1 famolenc, morint de gana
yr wyf (i) ar fy nghythlwng
estic afamat / afamada
yr wyt (ti) ar dy gythlwng estàs afamat / afamada
y mae (ef) ar ei gythlwng ell està afamat
y mae (hi) ar ei chythlwng ella està afamada
yr ydym (ni) ar ein cythlwng estem afamats / afamades
yr ydych (chi) ar eich cythlwng esteu afamat / afamada / afamats / afamades
y maent (hwy) ar eu cythlwng estàn afamats / afamades
Ni byddai un ohonynt yn cael mynd ymáith ar ei gythlwng
No deixava a ningú marxar sense menjar alguna cosa

ETIMOLOGIA: (ar = on) + (eich = your) + (cythlwng = hunger)

:_______________________________.

ar eich deudroed [ ar økh dei-droid]
1
mynd ar eich deudroed anar a peu (perquè no queda més remei)
ETIMOLOGIA: (ar = el vostre) + (deudroed = dos peus).

:_______________________________.

ar eich drwg [ ar økh druug-]
1
fent mailifetes
Mae’r brain ar ’u drwg heddiw eto
Els corbs estan fent les seves malifetes una vegada més aviu
ETIMOLOGIA: (ar = el vostre) + (drwg = maldat).

:_______________________________.

ar eich eistedd
[ ar økh ei -stedh] adv
1
assegut
aros ar eich eistedd seguir assegut
1
dit d’alguna cosa considerada fàcil de fer
gallu gwneud rhywbeth ar eich eistedd fer alguna cosa sense cap esforç
”Gallaf wneud hyn ar f’eistedd," meddai gan wenu
Ho puc fer com si no res, va dir amb un somris
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + (eich = vostre) + (eistedd = seure)

:_______________________________.

ar eich elw [ar økh e-lu] adverbi
1 bod gennych (rywbeth) ar eich elw
a la seva posessió
1
a la seva posessió
nid oedd ganddo ond pumpunt ar ei elw
no tenia més de cinc lliures
2
ar eich elw (estar) millor
Wedyn clywasom farn werthwr tai a thir am y Mewnlifiad i’r Broydd Cymraeg. Mynnodd hwnnw ein bod ni'r Cymry ar ein helw yn sylweddol o'i herwydd
Després vam sentir l’opinió d’un agent immobiliari sobre la Immigració (d’anglesos rics) a les zones gal·lesoparlants. Va declarar que nosaltres els gal·lesos estàvem millors a causa d’això
3
ar eich elw o (estar) millor amb (una quantitat determinada), tenir guanys
Roeddwn i ar 'yn nelw o fil o bunnau Tenia mil lliures més com a consequència
ETIMOLOGIA: ‘sobre el vostre guany’ (ar = sobre) + (eich = el vostre) + (elw = guany)

:_______________________________.

ar eich gorwedd

1
estirat
2
(làpida sepulcral) horizontal
Yno bu maen ar ei orwedd ryw ddeng llath o ddrws yr eglwys
Yno bu maen ar ei orwedd ryw ddeng llath o ddrws yr eglwys
Hi havia una làpida sepulcral horizontol allà aproximadament deu iards de la porta de l’església
3
syrthio ar eich gorwedd caure d’esquena
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + (eich = vostre) + (gorwedd = estirar-se)

:_______________________________.

ar eich llawn dwf
[ar økh lhaun duuv ]
1
adult (“sobre el vostre creixement ple”)

:_______________________________.

ar eich pen [ ar økh pen ] adverbi
1
de cap
mynd ar eich pen i (1) anar de dret a, anar directe a ; (2) col.lisionar contra
syrthio ar ei ben i bwn o fala (de la cancó popular “Deryn y Bwn o'r Banna”) caure directament en una càrrega de pomes
gwrthodai ateb unrhyw gwestiwn ar ei ben es va negar contestar cap pregunta directament (“contestar cap pregunta sobre el seu cap”)
heb addysg yn y chwarel y byddi di ar dy ben sense estudies acabaràs directament treballant a la pedrera

2
mynd ar eich pen i'r gorchwyl dedicar-se de ferm a una tasca
3
empassar-se (alguna cosa) amb un glop llyncu ar ei ben
4
dweud ar eich pen dir clarament = sense equivocació
heb ofn dweud ar ei ben ei fod yn falch o'i dad yn y carchar sense por de dir directament que estava orgullós del seu pare a la presó
heb ddweud rhywbeth ar ei ben sense dir-ho explicitament “sense dir alguna cosa directament / sobre el seu cap”
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + (eich = vostre) + (pen = cap)

:_______________________________.

ar ei dyfiant [ar i DØV ynat] (fr prep) creixent / growing

:_______________________________.

areithio [a REITH yo] (verb)
1 fer un discurs / make a speech

:_______________________________.

aren, PLURAL: arennau [A ren, a RE ne] substantiu femení
1 ronyó /

:_______________________________.

arestio [a REST yo] (verb)
1 detenir /

:_______________________________.

arf, PLURAL: arfau [ARV, AR ve] substantiu femení
1 arma
2 gorau arf gwirionedd dir la veritat és sempre millor (“millor arma veritat”)
3 trwy rym arfau fent servir armes (“ a força d’armes”)

:_______________________________.

arfaeth
[ar -veth] substantiu femení
PLURAL arfaethau [ar- vei -the]
1
finalitat, pla, propòsit
2
el pla de Déu, la voluntat de Déu; yr Arfaeth
Rhufeiniaid 28.8 Ac ni a wyddom fod pob peth yn cydweithio er daioni i'r rhai sydd yn caru Duw; sef i'r rhai sydd wedi eu galw yn ôl ei arfaeth ef;
Effesiaid 3:11 Yn ôl yr arfaeth dragwyddol yr hon a wnaeth efe yng Nghrist Iesu ein Harglwydd ni
Romans 28.8 ....
3 (obsolet) decret (de senat, etc)
4
(obsolet) consell
ETIMOLOGIA (arf) + (-aeth, sufix per formar substantius abstractes) . L'element arf- és possiblment possiblement l'arrel del verb arfu (= armar)
de la mateixa arrel britànica: còrnic arveth (= salari)

:_______________________________.

arfaethedig
[ar-vei- the -dig] adjectiu
1
proposat, intencionat
cyfarfu yr is-bwyllgor i lunio darpar gyfansoddiad ar gyfer y Gymdeithas Hanes Sirol arfaethedig a Es va reunir un subcommissió per fer una constitució provisional per la Societat de Història Comarcal proposada
1
(teologia) predestinat
ETIMOLOGIA: (arfaeth = finalitat, pla) + (-edig)

:_______________________________.

arfaethu
[ar- vei -thi] verb
1
tenir l'intenció de
2
tenir previst
anelwig iawn yw eu diffiniad o'r math o hunanlywodraeth a arfaethir
la seva deficinicó del tipus d'autonomia que és té previst és molt boirosa
ETIMOLOGIA: (arfaeth = propòsit) + (-u = sufix verbal)

:_______________________________.

arfarniad [ar-varn-yad] substantiu masculí
PLURAL arfarniadau [ar-varn- -de]
1
evaluació
ETIMOLOGIA: (arfarn-, arrel de arfarnu = evaluar) + (-iad sufix)

:_______________________________.

arfer [ar -ver] verb
1
fer servir
2
acostumar-se a
3
soler
4
oedd yn arfer, byddai yn arfer, arferai used to (temps passat d’acció habitual)
Pan oedden ni yn blant mi fyddem yn arfer mynd i hel llus ar lethrau'r mynydd
Quen erem petits solien anar a recollir avajons dels costats de la muntanya
Arferai fod yn ddefod bwysig yr adeg hon o'r flwyddyn i godi tatw cyn i'r rhew ddod a'u difetha
Solia ser una important pràctica en aquesta època de l’any recollir les patates abans que la gel els feien malbé
5
arferid solia ser la pràctica de…
Arferid ceisio trin teiffoid trwy gael cleifion i yfed eu dwr eu hunain
solia ser la pràctica d’intentar tractar el tifus fent que els malatls bevessin la seva pròpia orina
6
fer
er arfer pob gofal
tot i fer totes les precaucions
7
ymarfer (qv) = practicar
ETIMOLOGIA: (ar = prefix intensificador) + mutació suau + (*ber = portar), una forma composta de l’època britànica (*are-ber-) < celta < Indoeuropeu *bher (= portar)
Aquesta arrel indoeuropea es troba en vàries paraules en gal·lès i altres llengües
..1/ gal·lès
aber = confluència, estuari, desembocadura
adfer = restuarar
arfer = practicar
cymer = confluència
diabred = denegar
diferu = gotejar
gofer = fossa, rierol
..2/ irlandès
beir = porta!, guanya!
..3/ anglès – bring (< gèrmanic);
..4/ en paraules catalanes del llatí fero (= porto)
fèrtil
fortuna
circumferència
conferència
deferència
diferència
inferència
oferta
preferència
referència
sufrir
transferència
..5/ en paraules catalanes del grec pherein (= portar)
eufòria
fosfor
metàfor
perifèria
semàfor

:_______________________________.

arfer [ar -ver] substantiu femení
PLURAL arferion [ar- ver -yon]
1
costum, habitud, comportament usual
yn ôl arfer y cyfnod segons els costum d’aquella època

Rhoes anerchiad farddonol yn Eisteddfod Biwmaris, a hynny yn Saesneg,
yn ôl arfer y cyfnod

Va fer un discurs sobre la poesia a l’eistèdvod de Biwmaris, en anglès, segons els costum d’aquella època

dyna’r arfer això és la pràctica normal
o ran arfer per costum, per vici (o ran = de la part de) + (arfer= costum)
yn ôl ei arfer com fa normalment
yn unol â’i arfer com fa normalment

2
costum = una cosa feta tantes vegades per algú que ja és una acció característica d’aquella persona
mynd i’r arfer o wneud rhywbeth acostumar-se a (fer alguna cosa)
magu’r arfer o wneud rhywbeth acostumar-se a (fer alguna cosa) (“criar el costum de…”)
colli’r arfer o wneud rhywbeth desacostumar-se a (fer alguna cosa) (“perdre el cotum…)
o ran arfer per costum, per vici
practice = tendency to do repeatedly, habitual action
habit of speaking with her mouth full
3
arferion costums, comportament
Rhaid cyfadde fod rhai o’I harferion yn wirioneddol od
Cal reconèixer que alguns dels seus costums són veritablament estrany
arferion anonest prevaricació
4
hen arfer un vella pràctica
mae yn hen arfer gosod tanciaid o bysgod mewn ystafell aros deintyddion i dawelu'r sawl sy'n disgwyl am driniaeth
és una vella pràctica posa un tanc de peixos a la sala d’espera de dentistes per calmar els que estan esperant per un tractament
5
drwgarfer o drwgarferiad mal costum
6
arfer gan se una pràctica de
mae'n arfer gennyf... faig (alguna cosa) per sistema
nid yw hi'n arfer gennym ddefnyddio'r gair yn y modd yma yn Gymráeg
normalment no fem servir la paraula en aquesta manera en gal·lès
7
na’r arfer que de costum
mewn gwesty fymryn bach yn grandiach na’r arfer
En un hotel una mica més majestuós que normalment
8
ag arfer que de costum
ar yr un awr ag arfer al mateix temps com de costum
9
nag arfer que de costum
mwy nag arfer més com de costum
10
yn ôl fy arfer segons el meu costum
11
pràctica, adicció a una substància
Y mae tuedd i smygwyr ac yfwyr fod â mwy o gariadon na'r rhai sy'n ymwrthod â'r arferion Els fumadors i bevedors ténen la tendència de tenir més amants que les persones sense aquestes adiccions
ETIMOLOGIA: vegeu l’entrada anterior

:_______________________________.

arferol [ar VE rol] (adjectiu)
1 normal

:_______________________________.

ar ffo
[ar foo] adverbi
1
fugit = evadint la captura
carcharor ar ffo
un pres evadit per la policia
escaped prisoner
hogyn ar ffo o'r fyddin
noi que ha desertat de l'exèrcit??
diflannu fel cath ar ffo
desaperèixer com un gat que fuig
ETIMOLOGIA:: (ar = sobre) + (ffo = fugida)

:_______________________________.

ar fin [ar VIIN] (prep)
1 (acció) a punt de
2 (lloc) al marge de
bod ar fin mynd yn rhyfel estar aprop d’una guerra
Yr oedd ar fin mynd yn rhyfel Estava aprop d’un esclat de guerra

:_______________________________.

ar fin y bedd
[ar viin ø beedh] frase preposicional
1 entre la vida i la mort, a punt de morir-se
ETIMOLOGIA: (ar fin = al marge) + (y bedd = la tumba)

:_______________________________.

arfog [AR vog] (adjectiu)
1 armat

:_______________________________.

Arfon [ ar -von] substantiu femení
1
(Història) divisió (cantref, “kantrev”) del país Gwynedd Uwch Conwy
Caernarfon nom de ciutat, de “Caer yn Arfon” = ‘el lloc anomenat Caer a la kantrev d’ Arfon’. Caer is ‘fortalesa romana’, que en aquest cas era Segontium. Caer és també el nom usual en gal·lès per Chester, just a l’atra banda de la frontera gal·lesa, a Anglaterra
2
fins al 1996, un districte (“dosbarth”) de la comarca de Gwynedd. Capital: Bangor.
Proporció de gal.lesoparlants: 77% (1981)
3
nom col.loquial per a Sir Gaernarfon (comarca fins el 1974)
Ganwyd ef yn Arfon
Va néixer a la comarca de Caernarfon
4
(substantiu masculí) nom d’home
ETIMOLOGIA: ‘(la contrada) davant (l’illa de) Môn’ gal.les
(ar = davant ) + mutació suau + ( Môn = nom d’illa)
:

:_______________________________.

Arfoneg [ ar- vo -neg] substantiu femení
1
gal.lès d’Arfon, la modalitat de gal.lès que parla la gent de la contrada d’Arfon
ETIMOLOGIA: (Arfon = nom de districte) + (-eg = sufix per indicar una llengua o dialecte)

:_______________________________.

arfor [ ar -vor] substantiu masculí
1
(obsolet) litoral, vora de la mar, costa
2
nom de casa = litoral, vora de la mar, costa
3
(adjectiu) (obsolet) marítim
En els noms de certes plantes:
taglys arfor Calystegia soldanella
pinwydden arfor Pinus pinaster = pí marítim
ETIMOLOGIA: ‘(la terra) davant (el) mar’
gal.les (ar = davant ) + mutació suau + ( môr = mar) De la mateixa arrel britànica: bretó: Arvor Betanya costanera. L’interior és Argoad (= bosc)

:_______________________________.

ar frys [ar VRIIS] (fr prep) de pressa

:_______________________________.

ar fy llw! [ar øn LHUU] (fr prep) t'ho juro ("sobre el meu jurament")

:_______________________________.

ar fy ngwir! [ar ø NGWIIR] (fr prep) t'ho juro ("sobre la meva veritat")

:_______________________________.

argae [ ar -gai] substantiu masculí
PLURAL argaeau [ ar- gei -e]
1
presa
Diarhebion 17:14 Pen y gynnen sydd megis ped agorid argae: am hynny gad ymaith ymryson cyn ymyrryd arni.
Proverbis 17:14 .....

2
presa de molí – construida en un rierol per fer pujar l’aigua per tal dde fer girar una roda de molí
3
terraplà (al marge d’un riu perquè no es desbordi el riu)
Yr Argae “This little river-side township (Rhydesgyn) forms a fork of land between the Severn and its tributary, the Belé, and is almost surrounded by the Argae, or embankment, which protects its inhabitants from the constant menace of the flood-waters.” A History of the Parish of Guilsfield (Cegidfa), T. Simpson Jones and Robert Owen, ?1900.
Aquest petit poble (Rhydesgyn) al marge del riu forma una forca de terra entre el riu Hafren i el seu tributari, y Belé, i és gairebé envoltat per l’Argae, el teraplè, que protegeix els seus habitants de l’amenaça constant de les inundacions. (Història de la Parròquia de Guilsfield / Cegidfa)

4 argae môr escullera (normalment morglawdd)
ETIMOLOGIA: (ar- prefix intensifcador ) + mutació suau + (cae = tancat, cosa que tanca )

:_______________________________.

ar gais [ar gais ] -
1
a petició de
Dechreuodd Thomas bregethu ar gais eglwys Siloa, y Maerdy
Thomasva començar a predicar a petició de l’església Siloa, del poble de Maerdy
2
arhosfan ar gais parada discrecional
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (cais = petició)

:_______________________________.

ar gam [ ar gam ] adverbi
1
d'una manera injusta, injustament
bod yn y carchar ar gam ser a la presó injustament
cyhuddo ar gam acusar injustament
beio ar gam culpar injustament
cael bai ar gam ser culpat injustament
1
equivocadament, incorrectament, per equivocació
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (cam = injusticia)

:_______________________________.

ar gamamser [ ar ga- mam -ser] adverbi
1
a deshora, inoportunadament
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (camamser = deshora)

:_______________________________.

ar gân [ ar gaan ]
1
en vers, mitjançant la poesia
Yr oedd yn caru gwragedd dynion eraill - ond ar gân
Estimava les dones d’altres homes – però a la seva poesa
2
cantat, musicat
gosod penillion ar gân musicar versos, posar música a uns versos
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (cân = cançó)

:_______________________________.

ar gau [ar GAI] (fr prep) tancat ("sobre tancat")

:_______________________________.

argel
[ ar-gel ] adjectiu
1 amagat
2 reclòs, retirat, apartat
gwely argel (“llit/ lloc de repòs reclòs”) grave
Gofidus gennyf feddwl ei fod wedi ei symud o’i gadair fawr yn y Gilfach Glyd i’w wely argel ym mynydd-dir Gwynno
Llanwynno (1888) Glanffrwd (William Thomas 1843-1890)
Em dol pensar que ha anat de la seva cadira gran dins (la granja de) Gilfach-glyd al la seva tomba a la terra alta de Gwynno (és a dir, la parròquia de Llanwynno)
ETIMOLOGIA: (ar = prefix intensificador) + mutació suau + (cêl = amagat).
Còrnic argel = lloc retirat; Argel topònim

:_______________________________.

arglawdd [ ar -glaudh] substantiu masculí
PLURAL argloddiau [ ar- glodh -ye]
1
arglawdd terraplè de ferrocarril o canal
arglawdd y rheilffordd el dic del ferrocarril
arglawdd y gamlas el dic del canal
ETIMOLOGIA: (ar- prefix intensifcador ) + mutació suau + ( clawdd = dic)

:_______________________________.

ar glawr [ar glaur ]
1
en existència
dod ar glawr revelar-se
Daw’r gwir ar glawr La veritat es revelarà
Daeth y cyfrinach ar glawr El secret es va escapar
bod ar glawr existir, encara existir, sobreviure
cadw ar glawr preservar
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (clawr = superfície, tap)

:_______________________________.

ar glo [ar GLOO] (fr prep) tancat (amb clau) ("sobre tancat-amb-clau")

:_______________________________.

arglwydd [AR gluidh] substantiu masculí
1 senyor
2 dydd yr Arglwydd el sàbat
cadw dydd yr Arglwydd observar el sàbat

3 fy arglwydd frenin el meu senyor el rei
Daniel 4:24 Dyma y dehongliad, O frenin, a dyma ordinhad y Goruchaf, yr hwn sydd yn dyfod ar fy arglwydd frenin.
Daniel 4:24 .....

:_______________________________.

arglwyddes
[ar- glui -dhes] substantiu femení
PLURAL arglwyddesau [ar-glui- dhe -se]
1
senyora = dona que és de la noblesa, amb titular d'una senyoria de propietat seva o perquè és esposa d'un senyor
2
(en traduccions de títols anglesos)
(a) Arglwyddes + topònim - títol menys formal en comptes de ardalyddes (marquesa), iarlles (comtessa), isiarlles (vescomtessa), barwnes (baronessa)
Arglwyddes Llanofer la Senyora de Llanofer (Augusta Waddington Hall, 1802-96, que vivia a Llys Llanofer (la) cort (de) Llanofer, a la comarca de Mynwy; col·leccionista de manuscrits gal·lesos
(b) yr Arglwyddes + nom de pila + cognom - fórmula usada per la filla d'un home amb títol de dug (duc), ardalydd (marquès), iarll (comte)
(c) yr Arglwyddes + nom de pila del marit (esposa d'un "lord")
(d) yr Arglwyddes + cognom del marit - esposa d'un barwnig (baronet) o marchog (cavaller)
3
Ein Harglwyddes la nostra Senyora, un títol de la Verge Maria
Ysgol Ein Harglwyddes nom d'una escola de la ciutat de Bangor
(l')escola (de) la nostra senyora harglwyddes = forma d'arglwyddes amb el prefix h.
Aquest prefix es troba després de (1) ei = (el seu, la seva, els seus, les seves) (d'ella); (2) ein (= el nostre, els nostres, la nostra, les nostres), ('n - a'n = i el nostre, etc) (3) eu (= el seu, els seus, la seva, les seves) (d'ells), ('u - a'u = i el seu, etc) (4) ('m (= el meu, els meus, la meva, les meves) (a'm = i el meu, etc)
ETIMOLOGIA: (arglwydd = senyor) + (-es sufix de persona femenina)

:_______________________________.

ar goll [ ar golh ]
1
perdut
ar goll yn lân completament perdut
Mae golwg ar goll arni semble que s’hagi perduda

2 perdut = sense entendre
Er gwaethaf ei esboniad hirfaith yr oeddwn i’n hollol ar goll
Malgrat la seva explicació llarga etava completament perdut

ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (coll, arrel de colli = perdre, perdre’s)

:_______________________________.

ar golled [ ar go-lhed] adverbi
1
gwerthu rhywbeth ar golled vendre alguna cosa perdent-hi diners

:_______________________________.

argraffnod
[ar- graf -nod] substantiu masculí
PLURAL argraffnodau [ar-graf- -de]
1
peu d'impremta = dades relatives a un llibre o fullet, prinicipalment del lloc
i de l'any de publicació i del nom i el domicili de l'impressor, que figuren generalment a la part inferior del dors de la portada (Diccionari IEC)

ETIMOLOGIA: (argraff arrel d’argraffu = imprimir) + (nod = marc)

:_______________________________.

â’r graig

1
bod mor sefydlog â’r graig ser tan ferm com una roca

:_______________________________.

ar groesffordd (bod ar groesffordd) [ar GROIS fordh] (fr prep) estar en un moment decisiu ("sobre una cruïlla")

:_______________________________.

ar gyfartaledd [ar gø var TA ledh] (fr prep) per terme mitjà

:_______________________________.

ar gyfer [ar GØ ver] (prep)
1 per a

2 davant
Symudasant i'r Diosg, tyddyn bychan y tu arall i'r afon ar gyfer yr Hen Gapel
Es van traslladar al Diosg, una petita caseta a l’altra banda del riu davant la Vella Capella

3 per = com a preparació per
gosod ychydig o’r neilltu ar gyfer tymor glawog
estalviar un mica per un temps d’escassetat (“posar una mica al costat per una temporada plujosa”)
Bydd y cranc yn llenwi ei hun efo bwyd ar gyfer yr amser y bydd o’n diosg ei gragen, a byw ar ei floneg am bythefnos
El cranc s’omple amb aliments per al temps quan es desfa de la closca i viu del seu greix durant quinze dies

:_______________________________.

argyfwng [ar GØ vung] substantiu masculí
1 emergència, crisi

:_______________________________.

.... bod ar gyfyng gyngor [ar GØ ving GØ ngor] (fr prep) passar un tràngol

:_______________________________.

argyhoeddi [ar gø HOI dhi] (verb)
1 convèncer

:_______________________________.

argyhoeddiad, PLURAL: argyhoeddiadau [ar gø HOIDH yad, ar gø hoidh YA de] substantiu masculí
1 convicció

:_______________________________.

argyhoeddiadol [ar gø hoidh YA dol] (adjectiu)
1 convincent

:_______________________________.

argyhoeddiedig [ar gø hoidh YE dig] (adjectiu)
1 convençut

:_______________________________.

argymell [ar GØ melh] (verb)
1 recomanar, incitar

:_______________________________.

argymhelliad, PLURAL: argymelliadau [ar gø MHELH yad, ar gø melh YA de] substantiu masculí
1 recomanació

:_______________________________.

ar gyrn a phibau [ar girn a -be] -
1
(“sobre corns i pipes”)
datgan (newyddion da) ar gyrn a phibau trompetejar bones notícies

:_______________________________.

ar hast wyllt [ar hast WILHT] (adv)
1 molt de pressa

:_______________________________.

ar herw [ar he-ru] adverbi
1
fora de la llei, proscrit
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + (herw = condició de ser fora de la llei)

:_______________________________.

arholi
[ar- -li] verb
1
examinar
ETIMOLOGIA: (ar- = prefix intensificador) + (holi = demanar)

:_______________________________.

arholiad
[ar- hol -yad] substantiu masculí
PLURAL arholiadau [ar-hol--de]
1
exàmen
2
arholiad pen tymor exàmen de final de trimestre
3
arholiad pen blwyddyn exàmen de final de curs
4
sefyll arholiad fer un exàmen
5
arholiadau pentymor examens de fi de trimestre
6
llwyddo mewn arholiad
aprovar un exàmen
y rhai a lwyddodd yn yr arholiadau aquells que van aprovar l’exàmen
ETIMOLOGIA: (arhol-i-, arrel del verb arholi = examinar) + (-iad)

:_______________________________.

arholwr
[ar- ho -lur] substantiu masculí
PLURAL arholwyr [ar- hol -wir]
1
examinador
ETIMOLOGIA: (arhol-, arrel del verb arholi = examinar) + (-wr

:_______________________________.

arhosed
[ar- ho -sed] verb
1
que esperi; ; arhosed e' imi gael fy nwylo arno fe... que esperi fins que l'agafi ("aconseguir les meeves mans sobre seu") (per castigar-lo)
ETIMOLOGIA: (arhos-, arrel d'aros = esperar) + (-ed)

:_______________________________.

arhosfa
[a- hros -va] substantiu femení
PLURAL arosféydd [a-hros- veidh]
1
lloc d'atura
2
llar
3
estada, sojourn
4
pausa
5
Gal·les del Sud pastura d'ovelles; la forma col·loquial és rosfa; i també rhosfa, rhysfa, hysfa, ysfa. Hi ha un carrer de la ciutat de Maes-teg (comtat de Pen-y-bont ar Ogwr, Gal·les del Sud-est) anomenat Yr Ysfa (= la pastura d'ovelles)
1
nom molt comú per les cases; normalment amb una forma sense 'h'; Arhosfa, Arosfa. El sentit figuratiu és 'llar' - les ovelles veuen la seva pastura saben quin són els límits de la 'seva' pastura i sempre tornen al mateix lloc a la muntanya a principis d'estiu
ETIMOLOGIA: (arhos-, arrel d'aros = estar-se) + (-fa, sufix = lloc)
NOTA: arosfa és un forma 'estàndard' errònia del Sud, on la 'h' tradicionalment es perd a nivell col·loquial (sobretot al sud-est) i per tant no se sabia que la forma literària portava 'h'

:_______________________________.

ar hyd [ar HIID] (prep)
1 al llarg de
2 durant
ar hyd y flwyddyn
[ar HIID ø VLUI dhin] (*) durant l'any

:_______________________________.

ar hyd ac ar draws [ar hiid aag ar draus ] adverbi
1
desordenat
siarad ar hyd ac ar draws parlar confús
2
(adjectiu)
1 desordenat
ETIMOLOGIA: (ar hyd = per la llargada) + (ac = i) + (ar draws = a través)

:_______________________________.

ar hyd ac ar led

1
siarad ar hyd ac ar led
xerrar, parlar de coses poc importants
ETIMOLOGIA: (ar hyd = per la llargada, ‘sobre llargarda’) + (ac = i, forma de a = i, davant d’una vocal) + (ar led = per l’amplada, ‘sobre amplada’)

:_______________________________.

ar hyn o bryd [ar HIN o BRIID] (adv)
1 en aquest moment ("sobre ara de temps")

:_______________________________.

arian [AR yan] substantiu masculí
1 diner, diners
arian papur (diners) bitllets ("diner (de) paper")
codi arian ar
hipotecar (alguna cosa) (“aixecar diners sobre”)
gwneud arian mawr
fer fortuna, enriquir-se (“fer gran diner”)
taflu arian da i ganlyn arian drwg
estar amb l’aigua al coll (“llençar bon diner a seguir diner dolent”)
2 arian ffug diner falsificat
pasio arian ffug fer circular diner falsificat
3
arian taw diners pagats a algú per fer-lo callar (“diners (de) silenci”)
4 plata


:_______________________________.

arian

1
gwneud pentwr o arian (o...) fer-se la barba d’or (de...) (“gwneud i’ch hunan farf aur”)

:_______________________________.

arianach [ar--nakh] plural noun
1
diners per despeses menors; fons petit per comprar objectes menors que no necessitan ser descrits individualment en un compte - per exemple, màteria d'oficina, diaris, etc
ETIMOLOGIA: (arian = diners) + (-ach sufix diminutiu plural)

:_______________________________.

ariannog [ar YA nog] (adjectiu)
1 ric

:_______________________________.

ariannol [ar YA nol] (adjectiu)
1 econòmic

:_______________________________.

Arianwen [ar YA nol] substantiu femení
1 nom de doma ("arian" = plata + "-wen")

:_______________________________.

arlais [ ar -lais] substantiu femení
PLURAL arleisiau [ ar- leis -ye]
1
pols, templa
ETIMOLOGIA: (1) possiblement (ar = sobre ) + mutació suau + (glais = riera), (2) sinó és (*ar = templa) (que equivalia a l’irlandès ara
= templa ) + mutació suau + (glais = riera)

:_______________________________.

Arllechwedd [ar LHEKH wedh] substantiu femení
1 antiga regió (al nord)

:_______________________________.

arlliw
1
(Nord de Gal·les) affliw (= la mínima quantitat) és possiblement affliw < arlliw (= tint, matís), amb la substitució de ‘ff’ per ‘r’ és deguda a l'influència d'affaith (= efecte)
affliw o ddim res de res

:_______________________________.

arllwys [AR lhuis] (verb)
1
1 vessar
2 ymarllwys sortir a munts
ymarllwys yn y môr (riu) desembocar al mar

:_______________________________.

arloesi [ar LOI si] (verb)
1 fer de pioner, ser pioner

:_______________________________.

arloesol [ar LOI sol] (adjectiu)
1 pioner

:_______________________________.

arloeswr, PLURAL: arloeswyr [ar LOI sur, ar LOIS wir] substantiu masculí
1 pioner

:_______________________________.

ar lun a delw [ar- liin aa dhe -lu]
1
a imatge de (“en la forma i imatge de”)
Genesis 5:3 Ac Adda a fu fyw ddeng mlynedd ar hugain a chant, ac a genhedlodd fab ar ei lun a’i ddelw ei hun, ac a alwodd ei enw ef Seth.
Gènesi 5:3 ...
2
(ser) el retrat de
Bachgen tawel, cadarn o gorff, ydoedd ef, ar lun a delw ei dad (Y Pentre Gwyn, gan Anthropos (Robert David Rowland 1853?-1944), Tyn-y-cefn, Corwen; 1923)
Era un noi callat, de constitució forta, el retrat del seu pare
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (llun = forma) + mutació suau + (delw = imatge)

:_______________________________.

arlunio [ar LIN yo] (verb)
1 dibuixar, pintar

:_______________________________.

arlunydd, PLURAL: arlunwyr [ar LI nidh, ar LIN wir] substantiu masculí
1 artista

:_______________________________.

ar lw [ ar luu ] -
1
sota jurament
datganiad ar lw declaració sota jurament
ETIMOLOGIA: (ar = sobre ) + mutació suau + (llw = jurament)

:_______________________________.

Armeneg [ar ME neg] substantiu femení
1 armeni (idioma)

:_______________________________.

armerth 1
[ar -merth] substantiu masculí
1
obsolet preparació
2
Gal·les del Sud-est bord armerth = taula sobre la qual es fonya la massa per fer pa
3
Gal·les del Sud-est crochan armerth = una caldera o pot per preparar civada bullida ("uwd")
ETIMOLOGIA:
britànic < celta ari-ambi-ber-t;
equival a gal·lès modern *aramferth
(ar = sobre) + (am = al voltant) + (*berth = preparar, organitzar)
de la mateixa arrel britànica: bretó armerzh = estalvi;
de la mateixa arrel hibèrnica: irlandès beart = acció

:_______________________________.

armerth
2
[ar -merth] verb
Gal·les del Sud-est
1
fonyar
ETIMOLOGIA: del substantiu armerth
NOTA: també: armerthu

:_______________________________.

armerthu
[ar-mer-thi] verb
Gal·les del Sud-est
1
fonyar: vegeu armerth 2

:_______________________________.

armes
[ar -mes] substantiu femení
1
obsolete profecia
ETIMOLOGIA: ?
gal.lès < irlandès

:_______________________________.

Armes Prydain
[ar-mes prø -den] substantiu femení
1
La Profecia de l'Illa de Bretanya; poema compost al voltant de l'any 930 i inclos al Llyfr Taliesin (el llibre d'en Taliesin). Preveu que les tribus britàniques guanyaran de nou el control de l'illa de Bretanya al sud de la Terra Alta dels invasors germànics (que s'hi havien instal·lat en terres britàniques uns cinc cents anys abans) amb una acció en concert dels pobles britànics de les zones que avui en dia són Gal·les, Cornualles, Bretanya i el sud d'Escòcia, amb l'ajur dels escandinaus de Dublín
ETIMOLOGIA: (armes = profecia) + (Prydain = illa de Bretanya)

:_______________________________.

armi
[ar-mi] substantiu femení
PLURAL : armis [ar-mis]
1
colloquial exèrcit (la paraula estàndard és byddin)
yn yr armi a l'exèrcit
ETIMOLOGIA: anglès army < francés armée, forma feminí d'armé (= armat), participle passat d'armer = armar < llatí armâre, armât(um) = armar

:_______________________________.

arni
1 sobre ella
2
(temps) mae golwg glaw arni sembla que vol ploure (“hi ha aspecte (de) pluja sobre ella”)

:_______________________________.

arnodd
[ar -nodh] substantiu masculí o femení
1
(arada) timó
ETIMOLOGIA: ??
NOTA: a les comarques de Ceredigion i Penfro arnod, harnod, arnol

:_______________________________.

arobryn
[a- ro -brin] substantiu masculí
1
premi
2
adjective (d'una obra creativa, normalment literària o musical) premiat, guardonat
cerdd arobryn poema guardonat
traethawd arobryn assaig guardonat
awdl arobryn poema guardonat (al.literat de metres diferents)
englyn arobryn [eng-lin] estança guardonada (estança al.literativa de quatre línies)
cân arobryn cançó guardonada
model arobryn model guardonat (= per exemple, un projecte arquitectònic)
ETIMOLOGIA: paraula inventada per William Owen-Pughe (es troba en el seu diccionari de l'any 1793). El verb ocurreix com a verb al llibre "Llyfr Taliesin" (El Llibre d'en Taliesin) escrit a la primera meitat del segle 1300 - "Gwyn y vyt yr eneit ae harobryn" (Gwyn ei fyd yr enaid a'i harobryn = beneïda és l'ànima que la guanya). WOP va gafar aquest verb i li va donar un ús adicional com a substantiu amb sentit de 'premi', i més tard es va fer servir com a adjectiu amb sentit de 'digne d'un premi', 'guardonat'). L'orige del verb arobryn o arobrynu és (ar- prefix intensifcador) + (gobryn, gobrynu = merèixer, ser digne); i gobryn / gobrynu < (gwo- = sub, sota) + mutació suau + (prynu = comprar). La forma original de gobryn / gobrynu era de fet gobrid, i la forma amb n- és de les formes inflexionades com gobrynaf (= mereixo, guanya); el verb modern erlyn (= processar en un jutjat) també és reformat sgons les formes inflexionades - el verbnom original era erlid, que sobreviu en el seu sentit original de 'perseguir’.

:_______________________________.

â’r oen
1
bod mor fwynaidd â’r oen “ser tan tendre com un xai”

:_______________________________.

arogl [A-rogøl] substantiu masculí
1 olor (forma literària); vegeu aroglau

:_______________________________.

aroglau, PLURAL: arogleuon [a RO gle, a ro GLEI on] substantiu masculí
1 olor

:_______________________________.

ar ôl [a ROOL] (prep)
1 després

2
en l’absència de
bod tristwch ar ôl haver-hi tristesa després que marxés
Symudodd o Langurig i Gilfynydd i fyw, a bu tristwch ar ei ôl yn ei hen ardal
Es va traslladar de Llangurig a viure a Cilfynydd, i hi va haver tristesa al seu district nadiu en la seva absència

:_______________________________.

aros [A ros] (verb)
1
verb sense objecte
1 esperar
2 quedar-se

verb amb objecte
3 esperar
Mae e’n ei haros hi! Te l’has guanyat!
4 suportar, tolerar
Fedra i mo’i aros o (Nord) No el suporto

:_______________________________.

ar raddfa fechan
[ ar radh-va -khan] adv
1
a petita escala, en miniatura
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + mutació suau + (graddfa = escala) + mutació suau + (bechan, forma femenina de bychan = petit)

:_______________________________.

ar ran [ar ran] (prep)
1 per part de

:_______________________________.

arswyd [AR suid] substantiu masculí
1 terror

:_______________________________.

arswyd y byd [AR suid ø BIID] (frase)
1 Déu meu! ("terror del món")

:_______________________________.

artaith PLURAL: arteithiau [AR teth, ar TEITH ye] substantiu femení
1 tortura
2 mewn artaith en pena

:_______________________________.

Arth [ARTH] substantiu femení
1 riu del sud-oest

:_______________________________.

arth, PLURAL: eirth [ARTH, EIRTH] substantiu femení
1 * bear
arth fach, PLURAL: eirth bach
[arth VAAKH, eirth BAAKH] substantiu femení
1 os petit / bear cub
Arth Fawr
[arth VAUR ] substantiu femení
1 Os Major / Great Bear
Arth Fechan
[arth VE khan] substantiu femení
1 Os Menor / Little Bear
arth tedi
[arth TE di] substantiu femení
1 osset de peluix / teddy bear
arth wryw, PLURAL: eirth gwryw
[arth U riu, eirth GU riu] substantiu femení
1 os mascle / male bear
1 Elen Benfelen a'r Tair Arth Rinxols d’Or i els Tres Ossos

:_______________________________.

arthaidd [AR thedh] (adjectiu)
1 ursí

:_______________________________.

arthes, PLURAL: arthesau [AR thes, ar THE sau] substantiu femení
1 ossa

:_______________________________.

Arthur [AR thir] substantiu masculí
1 1 Artur (nom d'home)
2 Artur = rei dels britànics, segle 6

:_______________________________.

artist, PLURAL: artistiaid [AR tist, ar TIST yed] substantiu masculí
1 artista, pintor

:_______________________________.

ar unwaith
[ar in weth] adverbi
1
de seguida;
cafodd wasanaeth ar unwaith va ser servit de seguida
2
de cop i volta; ràpidament
mae'r gweinidog wedi mynd yn hen ar unwaith el ministre s'ha fet vell ràpidament
3
a l'hora
yr oedd ef yn bwyta ac yn darllen ar unwaith menjava i llegia a l'hora
ETIMOLOGIA: (ar = sobre) + (unwaith = una vegada)

:_______________________________.

aruthrol
[a-rith-rol] adjectiu
1
enorme, tremend
derbyn cam aruthrol (gan...) ser terriblement agreujat (per...)
mae parch aruthrol iddo és objecte d'un gran respecte
rw i'n gweld newidiadau aruthrol yn y dre ar ôl ugain mlynedd yn América
Veig canvis enormes a la ciutat després de vint anys a Amèrica
2
yn aruthrol enormement
Mae'r iaith Gymraeg wedi cryfhau yn aruthrol dros y 30 mlynedd diwethaf o ran ei statws
La llengua gal·lesa s'ha enfortit enormement durants els darrers 30 anys pel que fa al seu estatus
3
(intensificador) aruthrol o = tremendament, extremadament
Mae'n broblem aruthrol o gymhleth
és un problema extremadament complicat
ETIMOLOGIA: (aruthr = terror; terrible) + (-ol = sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

arw [a-ru] adjectiu
1
Forma amb mutació suau (g > ZERO) de garw (= aspre, rugós)
Graig Arw, (la) roca salvatge;
porfa arw, pastura no cultivada;
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

:_______________________________.

ar wahân i [ar wa HAAN] (prep)
1 a part de

:_______________________________.

arwahaniad [ ] substantiu masculí
1
aïllament
ETIMOLOGIA: (arwahan- arrel de arwahanu = separar) + (-iad sufix per formar substantius)

:_______________________________.

arwain [AR wen] (verb)
1
1 dirigir
2 I Rufain yr arwain pob ffordd tots els camins porten a Roma

:_______________________________.

arweinydd, PLURAL: arweinwyr [ar WEI nidh, ar WEIN wir] substantiu masculí
1 dirigent

:_______________________________.

ar werth [ar WERTH] (fr prep) es ven

:_______________________________.

arwerthiant [ar- werth -yant] substantiu masculí
PLURAL :arwerthiannau [ar-werth- ya -ne]
1
subhasta (col·loqiuialment ocsiwn)
2
rebaixes = oferta de productes a preus més baixos
arwerthiant clirio liquidació, rebaixes per liquidació
arwerthiant cau liquidació per tancament
pris arwerthiant preu de rebaixes
arwerthiant wedi tân liquidació d'estocs salvats d'un foc
ETIMOLOGIA: (arwerth- arrel d'arwerthu = subhastar, vendre) + (i-ant sufix per formar substantius)

:_______________________________.

arwerthwr, PLURAL: arwerthwyr [ar WER thur, ar WERTH wir] substantiu masculí
1 subhastador

:_______________________________.

Arwy [a -rui] substantiu femení
1
SO2350 Afon Arwy = riu del districte de Maesyfed (comarca de Powys)
Nom anglès: "Arrow"
2 Llanfihangel Dyffryn Arwy (SO2450) localitat del districte de Maesyfed (comarca de Powys) “la ‘Llanfihangel’ de la vall del riu Arwy” (Llanfihangel = església de Miquelàngel) + (dyffryn = vall) + (Arwy = nom de riu)
Nom anglès: Michaelchurch on Arrow
ETIMOLOGIA: ??
NOTA: La form col·loquial seria Arw [a-ru] (en gal·lès col·loquial el diftong final wy > w) que explica la forma anglesa "Arrow". Compareu el noms de riu del sud-est (1) Mynwy > Mynw > anglès "Monnow" i (2) Ebwy > Ebw

:_______________________________.

arwydd, PLURAL: arwyddion [A ruidh, a RUIDH yon] substantiu femení
1 1 rètol, inidicador
2 senyal

:_______________________________.

arwyddair, PLURAL: arwyddeiriau [a RUI dhair, a rui DHEIR ye] substantiu masculí
1 lema

:_______________________________.

arwyddbost [ar-uidh-bost] substantiu masculí
PLURAL :arwyddbyst [ar-uidh-bist]
1
indicador de direcció
ETIMOLOGIA: (arwydd = senyal) + mutació suau + (post = pal)

:_______________________________.

arwyddnod, PLURAL: arwyddnodau [a RUIDH nod, a ruidh NO de] substantiu masculí
1 senyal horari

:_______________________________.

arwyl
[ar -uil] substantiu femení
PLURAL : arwylion [ar-uil-yon]
1
exèquies, enterrament
Yr wythnos diwethaf, yn Abergele, bu arwyl un o feibion disgleiriaf ei genhedlaeth
La setmana passada, a Abergele, es van fer les exèquies d'un dels fills més destacats de la seva generació
Genesis 50:4 Pan aeth dyddiau ei arwyl heibio, yna y llefarodd Joseff wrth deulu Pharo, gan ddywedyd, Os cefais yr awr hon ffafr yn eich golwg, lleferwch wrth Pharo, atolwg...
Genesis 50:4 ...
ETIMOLOGIA: (ar- prefix intensificador) + mutació suau + (gwyl = festa)

:_______________________________.

arwylo
[ar-ui-lo] verb
1
obsolet celebrar les exèquies, enterrar
1
obsolet doldre Genesis 50:3 Pan gyflawnwyd iddo ddeugain niwrnod (canys felly y cyflawnir dyddiau y rhai a beraroglir) yna yr Eifftiaid a'i harwylasant ef ddeng niwrnod a thrigain
Genesis 50:3 ..... .
ETIMOLOGIA: (arwyl = funeral) + (-o sufix per formar verbs)

:_______________________________.

arwyn
[ar -win] adjectiu
1
obsolet bell, formós
ETIMOLOGIA: (ar- prefix intensificador) + mutació suau + (gwym = blanc, formós)

:_______________________________.

Arwyn
[ar -win] substantiu masculí
1
nom d'home, segle vint
ETIMOLOGIA: " formós" (vegeu arwyn adjectiu)

:_______________________________.

arwystl [A ruis tøl ] substantiu masculí
1 penyora, manlleuta

:_______________________________.

Arwystli [a RUIST li] substantiu femení
1 territori medieval al centre de Gal·les ("territori (d'en) Arwystl")

:_______________________________.

ar y blaen [ar ø BLAIN] (adverbi)
1 al davant

2 bod yn bell ar y blaen i estar molt per davant de
Mae’r Gwyddelod yn bell ar y blaen i ni yn hyn o beth
Els irlandeos estan molt per davant de nosaltres en quest assumpte

:_______________________________.

ar y cyntaf [ar ø KØN ta] (adv)
1 al començament

:_______________________________.

ar y diawl [ ar ø diaul ]
1
‘moltíssim’ (literalment: “sobre el diable”)
bod yn falch ar y diawl estar més content que un gínjol, que unes pasqües

:_______________________________.

ar y dydd a’r dydd
[ ar ø diidh aar diidh] adv
1
un dia detrminat de la setmana
fe âi e i’r dre a’r dydd a’r dydd i godi ei bensiwn
Anava a la ciutat un dia determinat de la setmana per recollir la seva pensió
ETIMOLOGIA: “sobre le dia i el dia” (ar = sobre) + (y dydd = el dia) + (a’r = i el) + (dydd = dia)

:_______________________________.

ar y gweill [ar ø GWEILH] (fr prep) en preparació

:_______________________________.

ar yr ochr maes i [ar ør O khor MAAS i] (prep)
1 a l'exterior de

:_______________________________.

ar y Sadwrn a'r Sul [ar ø SA durn ar SIIL] (adv)
1 als dissabtes i els diumenges

:_______________________________.

*as [as]
1
(obsolet) costella (arrel de les paraules asen = costella, aseth = canya, asgwrn = òs

:_______________________________.

as [aas] substantiu femení
1
as
2
borrall;
Gal·les del Sud-est
welas-i as ohono-fa no l'he vist gens ("no he vist as d'ell")
ETIMOLOGIA: anglès ace (= as) < francès as (= as) < llatí as (= unitat) < grec as variant de heis (= un)

:_______________________________.

AS [aa- es] abreviatura
PLURAL ASau
1
abreviatura de aelod seneddol = diputat ("membre (del) parlament")

:_______________________________.

As [aa- es]
1
ársenig = arsènic (33)

:_______________________________.

-as [as]
-
1
en gal·lès més antic, terminació verbal (passat simple de la tercera persona) equival a odd (septentrional i estàndard) a la llengua moderna; o -ws (meridional); sobreviu en gal·lès meridional cas (< cafas) = cafodd ell / ella va aconseguir / va rebre

:_______________________________.

-as [as]
1
sufix per formar substantius; avui en dia no productiu; exemples:
bardd / barddas [BARDH, BAR-dhas] = poeta / l'art de poesia,
cymydaith (obsolet) / cymdeithas [kø-MØ-deth, køm-DEI-thas] = company / associació, societat;
cymwyn (obsolet) / cymwynas [KØ-muin, kø-MUI-nas] = gentil, amable / favor;
perthyn / perthynas [PER-thin, per-THI-nas] = ser relacionat / relació,
teyrn / teyrnas [TEIRN, TEIR-nas] = rei / regne,
urdd / urddas [IRDH, IR-dhas] = ordre / dignitat
ETIMOLOGIA: gal.lès -as < britànic *assâ; cf irlandès -as

:_______________________________.

-as [as]
1
sufix per formar verbs
e.g. Gal·les del Sud-est lluddias (= evitar) (lludd = obstacle) + (-i-as)

:_______________________________.

asado
[a-sa-do] substantiu masculí
PLURAL asados [a-sa-dos]
1
(la Patagonia) asado = bou rostit
ETIMOLOGIA: castellà argentí asado (= barbacoa; bifstec), participle passat del verb asar (= to rostir)

:_______________________________.

asb
[asp] substantiu femení
PLURAL asbiaid [asp-yed]
1
àspid, serp verinosa que era el símbol del poder dels faraons egipcis sobre la vida i la mort, probablament probably ?? (:ç) Cerastes cornutus(ç:)
2
àspid de la Bíblia, serp verinosa probablament (:ç) Naja haje(ç:)
ETIMOLOGIA: anglès asp < llatí < grec aspis

:_______________________________.

asbestos
[a- sbe-stos] substantiu masculí
1
asbest
ETIMOLOGIA: anglès asbestos < llatí < grec asbestos 'que no es pot extingir' (referint a una pedra mítica que donava calor constant) (a- sufix privatiu) + (sbestos = extingit) < (sbennunai = extingir)

:_______________________________.

asbestosis
[a--spe-sto-sis] substantiu masculí
1
asbestosi??, malaltia pulmonar causada per l'inhalació de pols d'asbest
ETIMOLOGIA: anglès asbestosis < grec (asbest(os)) + (-osis sufix per indicar una malatia)

:_______________________________.

asbri
[a -spri] substantiu masculí
1
animació, energia
Erbyn hyn nid oedd yr un asbri yn y canu
ara no hi havia tanta energia al cantar
2
esperit
daeth y 60au ag asbri gwrthryfel i blith ieuenctid Cymru
Els anys seixanta va portar l'esperit de la rebel·lió a la joventut de Gal·les
ETIMOLOGIA: gal.lès asbri < (possiblement) francès esprit {esprí} (= esperit) < esperit < llatí spîritus (= alè), as in spîrâre (= respirar)

:_______________________________.

asbrin
[a -sprin] substantiu masculí
PLURAL asbrins [a -sprins]
1
aspirina = àcid ?acetyl-salicylic
2
pastilla d'aspirina
ETIMOLOGIA: anglès aspirin < alemany a + spir + in (a primera lletra de acetyl) + (spir de Spirsäure = àcid ?spiraeic, avui en dia àcid ??salicylic) + (-in sufix per indicar un fàrmac)

:_______________________________.

ASE
[aa-es-ee]
1
Aelod Seneddol Ewropeaidd membre del parlament europeu

:_______________________________.

ased
[a -sed] substantiu masculí
PLURAL asedau [a- se -de]
1
actiu, capital
2
possessió valuosa, valors positius
Mae'r agwedd gymunedol yn ein pentrefi yn ased y dylid ei ddatblygu
L'actitud communitària dels nostres pobles és un valor que s'hauria de fomentar
ETIMOLOGIA: anglès asset, forma singular de la suposició que assets era un substantiu plural, tot i que de fet és del francès antic asez (francès modern assez) (= prou). Assets era 'prou (diners per pagar es deutes)', del llatí Latin ad (= a, fins) + (satis = suficient)

:_______________________________.

(1) asen, PLURAL: asennau [A sen, a SE ne] substantiu femení
1 costella

:_______________________________.

asen
[a -sen] substantiu femení
PLURAL asennod [a- se -nod]
1
burra , ruca
ETIMOLOGIA: gal.lès asen < British < Latin asina
De la mateixa arrel britànica: còrnic asen (= burra), bretó asen (= burra)

:_______________________________.

asgell, PLURAL: esgyll [A skelh, E skilh] substantiu femení
1 ala

:_______________________________.

asgellaid [as- ge -lhed] substantiu femení
PLURAL asgelleidiau [as-ge-lheid-ye]
1
(obsolet) (Lleis Gal·leses) eixam d’abelles quan vola
ETIMOLOGIA: asgellaid < asgéll-haid (asgell = ala) + (haid = eixam)
NOTA: vegeu l'entrada h per exemples de la consonant h que es perd en paraules compostes

:_______________________________.

asgwrn, PLURAL: esgyrn [A skurn, E skirn] substantiu masculí
1 os

:_______________________________.

asgwrn boch, PLURAL: esgyrn bochau [a skurn BOOKH, e skirn BO khe] substantiu masculí
1 pòmul ("os de la galta")

:_______________________________.

asgwrn cefn [A skurn KE ven] substantiu masculí
1 espinada, columna vertebral

:_______________________________.

asgwrn clun, PLURAL: esgyrn cluniau [a skurn KLIIN, e skirn KLIN ye] substantiu masculí
1 cadera

:_______________________________.

asgwrn morddwyd, PLURAL: esgyrn morddwydydd [a skurn MOR dhuid, e skirn mor DHUI didh] substantiu masculí
1 fèmur

:_______________________________.

asgwrn y gynnen
[a-kurn ø -nen] substantiu masculí
1 la poma de la discòrdia ("(l')òs (de) la discòrdia") (l'imatge és de gossos que es barallen per un òs)
Mae'r cymdogion yn ffraeo â'i gilydd benben ers blwyddyn. Arian yw asgwrn y gynnen
Fa un any que els veins estan barallant-se. El diner és la poma de la discòrdia
apple of discord (Greek myhtology) golden apple inscribed 'for the fairest' quarrelled over by Hera, Athena and Aphrodite. Paris gave it to Aphrodite, and thus precipitated the Trojan War
ETIMOLOGIA: (asgwrn = òs) + (y = la) + mutació suau + (cynnen = disputa)

:_______________________________.

asgwrn yn eich cefn [a- skurn øn øch - ke-ven] frase
1
(dit d’una persona peresosa - mae asgwrn yn ei gefn = té un osmolt gros a l’esquena; ("hi ha (un) òs a la seva esquena")

:_______________________________.

Asia [AS ya] substantiu femení
1 Àsia

:_______________________________.

asiantwr teithio [a SHAN tur TEITH yo] substantiu masculí
1 agent de viatges

:_______________________________.

astell, PLURAL: estyll / astellod [A stelh, E stilh/a STE lhod] substantiu femení
1 tauló

:_______________________________.

astrus [A stris] (adjectiu)
1 abstrús, difícil

:_______________________________.

astud [A stid] (adjectiu)
1 diligent

:_______________________________.

astudio [a STID yo] (verb)
1 estudiar

:_______________________________.

asyn, PLURAL: asynnod [A sin, a SØ nod] substantiu masculí
1 ruc, burro

:_______________________________.

at [AT] (prep)
1 a, per
2 comparat amb does yr un ato no n’hi ha ningú que està a la seva alçada (“no n’hi ha ningú a ell”)
3 bod â’ch cefn at (casa) els darreres – donar a
Mae’r ty â’i gefn at y parc els darreres de la casa donen al parc
4 cael eich cefn atoch recuperar-se després d’una malaltia (“aconseguir la vostra esquena a vos”)
5 cael eich cefn atoch recuperar-se després d’una malaltia (“aconseguir la vostra esquena a vos”)

:_______________________________.

atal [A tal] (verb)
1 prevenir

:_______________________________.

ateb [A teb] (verb)
1 contestar

:_______________________________.

ateb, PLURAL: atebion [A teb, a TEB yon] substantiu masculí
1 resposta

Beth sydd gennych yn ateb? Quina és la seva resposta?
ateb parod resposta immediata

:_______________________________.

ategu [a TE gi] (verb)
1 sostenir, aguantar

:_______________________________.

atgoffa (rhywun) am [at GO fa] (verb)
1 recordar (algú) de

:_______________________________.

atgofion [at GOV yon] (npl)
1 records, memòries

:_______________________________.

atgyfnerthol [at gøv NER thol] (adjectiu)
1 reconstituent

:_______________________________.

atgyfodiad [at-gø- vod -yad] substantiu masculí
PLURAL atgyfodiadau [at-gø-vod- -de]
1
Cristianisme resurrecció = acció de ressuscitar;
Atgyfodiad Iesu Grist la resurrecció de Jesucrist
2
Cristianisme Yr Atgfyodiad resurrecció de la carn = resurrecció dels morts el dia del judici final
3
resurrecció = una nova vida després d’un mort aparent (diari, revista, etc)
ETIMOLOGIA: (atgyfod-, arrel del verb atgyfodi = ressuscitar) + (-i-ad sufix)

:_______________________________.

atgynhyrchu [at gø NHØR khi] (verb)
1 reproduir

:_______________________________.

atgyweiriad
[at –gø-weir-yad] substantiu masculí
PLURAL atgyweiriadau [at-gø-weir-yâ-de]
1 reparació, restauració
ETIMOLOGIA: (atgyweir-i, arrel del verb atgyweirio = reparar, restaura) + (-ad sufix per formar substantius)

:_______________________________.

atgyweirio
[at-gø-weir-yo] verb
1
reparar, restaurar
trwsio offer gwaith ac atgyweirio troliau
reparar estris de treball i reparar carros
2
’Atgyweirio Pont’ (senyal de carretera) obres al pont (“reparació (de) pont”)
ETIMOLOGIA: (ad- = re-) + mutació suau + (cyweirio = reparar); ad-gyweirio > atgyweirio

:_______________________________.

athrawes, PLURAL: athrawesau [a THRAU es, a thrau E se] substantiu femení
1 professora

:_______________________________.

athro, PLURAL: athrawon [A thro, a THRAU on] substantiu masculí
1 professor

:_______________________________.

athrod [ a -throd] substantiu masculí
1
calumnia
achos athrod rhwng dau feddyg plet de calumnia entre dos metges
ETIMOLOGIA: gal.lès athrod < *athrawd < *athrawdd (athr- = prefix) + mutació suau + (rhawdd)

:_______________________________.

athrodi [ a-thrô-di ] verb
1
calumniar
athrodi dyn yn ei gefn
parlar malament d’algú quan aquella persona té l’esquena girada
ETIMOLOGIA: (athrod = calumnia) + (-i sufix per formar verbs)

:_______________________________.

athrodwr [ a-thrô-dur] substantiu masculí
PLURAL athrodwyr [ a-throd-wir] 1 calumniador
1
xafarder
Diarhebion 11:13 Yr hwn a rodia yn athrodwr, a ddatguddia gyfrinach: ond y ffyddlon ei galon a gela y peth.
Proverbs 11:13 .....
ETIMOLOGIA: (athrod = calumnia) + (-wr sufix = ‘home’)

:_______________________________.

athrofa [ a- thrô -va] substantiu femení
PLURAL athroféydd [ a-thro-veidh ]
1
col.legi
Athrofa Trefeca el Col·legi Metodista de Trefeca (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: (athro = professor) + (-fa, sufix = ‘lloc’)

:_______________________________.

athrofaol [ a-thro- va -ol] adjectiu
1 que pertany a un col·legi
ysbyty athrofaol hospital universitari
Ysbyty Athrofaol Cymru Hospital Universitari de Gal·les
ETIMOLOGIA: (athrofa = col·legi) + (-ol sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

athrylith, PLURAL: athrylithoedd [a THRØ lith, a thrø LI thodh] (mf) geni = persona dotada

:_______________________________.

..
1 athrywyn [ a- thrø -win] substantiu masculí
1
(obsolet) intervenció
ETIMOLOGIA: del verb athrywyn (= intervenir)

:_______________________________.

..2 athrywyn [ a- thrø -win] verb
1
(obsolet) intervenir
Diarhebion 18:18 Y coelbren a wna i gynhennau beidio, ac a athrywyn rhwng cedyrn.
Proverbs 18:18 ......  
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí *intrevenire < intervenire (= fer una intervenci) ; sinó amb elements gal·lesos (ythr = entre, que correspond al llatí inter) + (element desconegut)

:_______________________________.

ati
[ a -ti]
1 ‘cap a ella’ tercera persona singular femenina de la preposició at
2 mynd ati anar per feina
mynd ati fel lladd nadroedd set to it with a vengeance (“anar per feina com matant serps”)

:_______________________________.

atig, PLURAL: atigau [A tig, a TI ge] substantiu masculí
1 golfes, àtic

:_______________________________.

atodedig [ a-to--dig ] adjectiu
1
(document) annexat
ETIMOLOGIA: (atod- arrel de atodi = annexar) + (-edig sufix per formar un adjectiu de participi passat)

:_______________________________.

atom, PLURAL: atomau [A tom, a TO me] substantiu masculí
1 àtom

:_______________________________.

atsain, PLURAL: atseiniau [AT sain, at SEIN ye] substantiu femení
1 eco

:_______________________________.

atseinio [at SEIN yo] (verb)
1 fer eco

:_______________________________.

aur [AIR] substantiu masculí
1 or
2 Nid aur popeth melyn No és d’or tot el que llu (“no (és) or tota cosa groc”)

:_______________________________.

Aurfron [EIR vron] substantiu femení
1 nom (dona) (més correctament Eurfron - "eur-, aur" = or, "bron" = pit)

:_______________________________.

aw > o [ - ]
1
Una reducció freqüent en gal.lès
(a) rarament en monosíl.labes
mawr (= gran) > mor (= molt, tan)
mor drwm (= tan pesat)

(b) en una síl.laba penúltima
awr (= hora), oriau (= hores),
pawr (= ell / ella pastura), pori (= pasturar)
tlawd (= pobre), tlodi (= pobresa), tlodion (= pobres)

(c) in a final syllable - modern “o” in the final syllable is a reduction of the Middle Welsh diphthong “-aw”
allawr > allor (= altar)
*athraw > athro (= professor) (cf. athrawes = professora)
croesawu (= donar la benvinguda), *croesaw > croeso (= benvinguda)
llawn (= ple); sufix *-lawn > -lon (fyddlon = fidel)
pechawd > pechod (= pecat)
Pen-y-cláwdd > Penýclawdd > Penýclaw' > Penýclo poble de Powys (“al límit de la fossa fronterera”)

Pero hi ha moltes paraules que retenen “aw”
canllaw (= guia)
catrawd
(= regiment)
dirfawr > yn ddirfawr (= greument)
distaw (= silent)
enfawr (= enorme)
pennawd (= capçalera)

:_______________________________.

-awd
[aud] suffix
En gal·lès modern -awd > -od

1
sufix que indica allò que dona un cop
dyrnod < dyrnawd = cop de puny (dwrn = puny)
ffonnod < ffonnawd = cop de bastó (ffon = bastó)
palfod < palfawd = palmellada (palf = palmell)

2
sufix que indica allò que rep un cop d'arma, lloc de l'impacte En gal·lès modern -awd > -od
anafawd > anafawd = plaga, úlcera (anaf = ferida)
cernod < cernawd = cop al costat del cap (cern = pòmul)
gwarrod < gwarrawd = clatellada, cop de mà al clatell (gwar = clatell)
ETIMOLOGIA: celta –âtyô

:_______________________________.

awdl [ audl ] substantiu femení
PLURAL odlau [ od -le]
1
poema gal.lès al.literat de metres diferents
awdl arobryn poema guardonat (al.literat de metres diferents)
2
Una forma reduïda de la paraula awdl és odl = rima, Fomres derivatives: odli = fer rima, unodl (poema) amb línies que tenen totes la mateixa rima
ETIMOLOGIA: gal.lès awdl (awd) + (-l afegida) – possiblement en imitació de la paraula sawdl = sola del peu). Awd < britànic *ôd < llatí ôda < grec ôidê < aoidê (= cançó)

:_______________________________.

awdur, PLURAL: awduron [AU dir, au DI ron] substantiu masculí
1 autor

:_______________________________.

awdurdod, PLURAL: awdurdodau [au DIR dod, au dir DO de] substantiu masculí
1 autoritat

:_______________________________.

awdurdod addysg lleol [au DIR dod A dhisk LHE ol] substantiu masculí
1 departament comarcal d'ensenyament

:_______________________________.

awel
[au el] substantiu femení
PLURAL awelon [au-ê-lon]
1
vent
awel o wynt ràfega de vent
awel groes un vent perjudicial
Mae'r awel yn fain y mis 'ma. "Mawrth a ladd, Ebrill a fling."
El vent eé spentrant aquest mes. ‘Marça mata, Abril escorxa’.
awel gyntaf y Gwanwyn el primer inidici de la primavera

2 brisa = vent suau
awelyn (comarca de redigion) brisa lleugera
awelig brisa lleugera
awel win brisa agradable (‘brisa (de) vi)
yn awel yr hwyr a la fresca del vespre

3
frequent en noms de cases:
Awel-deg (vent agredable),
Awelfa (lloc del vent),
Awelfôr (vent / brisa del mar),
Awelfryn (lloc del vent),
Awelmenai (vent / brisa de l’estret de Menai),
Awelon (breezes), Aweltywi (vent / brisa del riu Tywi),
Awel-y-fan
(vent / brisa del turó / del cim)
Awelymynydd (vent de la muntanya),
Awel-y-don (vent / brisa del mar),
Brynawelon (turó dels vents)
Brynyrawel (turó del vent)

4
(comarca de Ceredigion) erisipela = infecció de la pell, amb lesions morades a la cara
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *awel-â
De la mateixa arrel britànica: còrnic awel (= vent, tempesta, temps) , bretó avel (= vent)
cf grec Aeolos déu dels vents

:_______________________________.

Awel
[au -el] substantiu femení
1
nom de dona
ETIMOLOGIA: ‘brisa’ – vegeu l’entrada anterior

:_______________________________.

Awen [AU en] substantiu femení
1 nom ((dona)

:_______________________________.

awen, PLURAL: awenau [AU en, au E ne] substantiu femení
1 1 musa
2 melòdia

:_______________________________.

awgrymu [au GRØ mi] (verb)
1 suggerir

:_______________________________.

awn ni [aun ni] (verb)
1 anem!

:_______________________________.

awr, PLURAL: oriau [AUR, OR ye] substantiu femení
1 hora / hour
- chwarter awr
[khwar ter AUR] substantiu femení
1 quart d'hora / quarter of an hour
- hanner awr
[ha ner AUR] substantiu femení
1 mitja hora / half an hour

:_______________________________.

awr fawr Calan, dwy Wyl Eilian, tair Wyl Fair [ aur vaur ka-lan, dui aur uil eil-yan, tair aur uil vair ]
1
“Per Nadal un pas de pardal” en referència a què les hores de llum comencen avançar una miqueta
‘gran hora (a la) calenda(“awr fawr y Calan”), dues a la festa d’Eilian, i tres a la festa de Maria’
és a dir, al Dia de Nou Any (Y Calan) (gener 1), el dia haurà augmentat en una hora (mitja hora al matí i mitja hora al vespre), dues hores a la festa d’en Eilian (Gwyl Eilian) (gener 13), i tres hores a la festa de na Maria (Gwyl Fair) (febrer 2)

:_______________________________.

awrfys [ aur -vis] substantiu masculí
PLURAL awrfysedd [ aur- -sedh]
1
agulla de l’ora de rellotge
ETIMOLOGIA: (awr = hora) + mutació suau + (bys = dit)

:_______________________________.

Awst
[aust] substantiu masculí
1
agost
2
mis Awst el més d'agost
fis Awst (adverbi) al més d'agost
3
daw Awst, daw nos Quan arriba l'agost, ja es veu que les nits son més llargues ("vé agost, vé nit")
4
Calan Awst l’ú d’agost, per commemorar el rescat miraculós
de Sant Pere de la presó; antigament també una festa de la recollita. (Literalment "calenda (d')agost"). A la ciutat hi ha un carrer cèntric Heol Awst '(el) carrer de la festa de l'ú d'agost'
ETIMOLOGIA: (awyren = avió) + mutació suau + (rhyfel = guerra)

:_______________________________.

Awstin [AU stin] substantiu masculí
1 Agustí

:_______________________________.

Awstralia [au STRAL ya] substantiu femení
1 Austràlia

:_______________________________.

Awstria [AUSTR ya] substantiu femení
1 Àustria

:_______________________________.

awyddfryd [ au- ødh -vrid]
substantiu masculí
1
zel, entusiasme
Rhufeiniaid 8:19 Canys awyddfryd y creadur sydd yn disgwyl am ddatguddiad meibion Duw
Romans 8:19 ......

Philipiaid 1:20 Yn ôl fy awyddfryd a'm gobaith, na'm gwaradwyddir mewn dim, eithr mewn pob hyder, fel bob amser, felly yr awron hefyd, y mawrygir Crist yn fy nghorff i, pa un bynnag ai trwy fywyd, ai trwy farwolaeth.
Carta als de Filipos 1:20 ..... 

ETIMOLOGIA: (awydd-, y = [ø], < awydd y = [i], = desitg) + mutació suau + (bryd = ment, intenció)

:_______________________________.

awyddus [au Ø dhis] (adjectiu)
1 desitjós

:_______________________________.

awyr [AU ir] substantiu masculí
1 aire / air
awyr agored
[au ir a GO red] substantiu masculí
1 aire fresc ("aire oberta") / open air
awyr iach
[au ir YAAKH] substantiu masculí
1 aire fresc ("aire saludable") / fresh air ("healthy air")

:_______________________________.

awyren, PLURAL: awyrennau [au Ø ren, au ø RE ne] substantiu femení
1 avió

:_______________________________.

awyrfilwr [ au-ør- -lur] substantiu masculí
PLURAL awyrfilwyr [ au-ør- vîl -wir]
1
paracaigudista = soldat amb paracaigudes
ETIMOLOGIA: (awyr- [ø] < awyr [i] = cel) + mutació suau + (milwr = soldat)

:_______________________________.

awyrgludiad [ au-ør- glid -yad] substantiu masculí
PLURAL awyrgludiadau [ au-ør-glid- -de]
1
transport de tropes per avió
ETIMOLOGIA: (awyr- [ø] < awyr [i] = cel) + mutació suau + (cludiad = transport)

:_______________________________.

awyrgludiant [ au-ør- glid -yant] substantiu masculí
1
transport de mercaderies per avió
ETIMOLOGIA: (awyr- [ø] < awyr [i] = cel) + mutació suau + (cludiant = transport)

:_______________________________.

awyrgylch [ au- ør -gilkh] substantiu masculí
1
atmòsfera
2
ambient
awyrgylch cartrefol un ambient com de casa
ETIMOLOGIA: (awyr- [ø] < awyr [i] = cel) + mutació suau + (cylch = cercle)

:_______________________________.

awyr iach
[ a –uir yaakh]
1 aire fresc, aire lliure
Mae e wedi dod fel awyr iach o rywle Porta aires nous (“ha vingut com a aire saludable d’algun lloc”)
yn yr awyr iach a l’aire lliure
mynd i gael awyr iach sortir a prendre l’aire (“anar a aconseguir aire saludable”)
ETIMOLOGIA: “aire saludable” (awyr = aire) + (iach = saludable)

:_______________________________.

awyrlong
[au-ør -long] substantiu femení
PLURAL awyrlongau [a-wør- lo -nge]
1
dirigible, zèppelin
ETIMOLOGIA: (awyr = aire, cel) + mutació suau + (llong = vaixell)

:_______________________________.

awyrlu [au-ør -li] substantiu masculí
PLURAL awyrluoedd [a-wør- li -odh]
1
exèrcit de l'aire, l'rogaització militar d'un estat a més de les forces de la terra i del mar, amb avions de combats aeris, bombarders i reconeixement
2
Marsial yr Awyrlu ‘Mariscal de l’Aire’, oficial senior de l’exèrcit de l’aire, equivalent a un vici-almirall de l’armada (traducció de l’anglès: “/Éø.rmaa.rshøl/ Air Marshal”)
ETIMOLOGIA: (awyr = aire, cel) + mutació suau + (llu = exèrcit)

:_______________________________.

awyrlun
[au-ør -lin] substantiu masculí
PLURAL awyrluniau [a-wør- lin -ye]
1
fotografia aèria
ETIMOLOGIA: (awyr = aire, cel) + mutació suau + (llun = imatge)

:_______________________________.

Aztec, PLURAL: Azteciaid [AZ tek, az TEK yed] substantiu masculí
1 asteca

___________________________________________________________________________

 

adolygiad diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05

 

___________________cod y gornel / codi del racó:_________

__________________________________________________

 

 

Free Hit Counters

(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)

(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)


___________________________________________________________________________