http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_d_2622c.htm

 

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg

D

Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

 

Hafan / Inici

 

(delw 0333)

 

 

Cysylltwch â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA

 

A 2616c .....  B 2617c .....  C 2618c .....  CE 2619c .....  CR 2620c .....  CY 2621c .....  D 2622c .....  E 2623c .....  F 2624c .....  G 2625c .....  GW 2626c .....  H I J K 2627c .....  L 2628c .....  M 2629c .....  N 2630c .....  O 2631c .....  P Q 2632c .....  PL 2633c .....  R 2634c .....  S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c .....  U V W X Y Z 2638c

 

 

d
1
d intrusiva: en algunes paraules a nivell col·loquial, a la seqüència n+r, una d s'inserta. Cf exemples similars al català: divendres < llatí die-ven'ris < dies veneris (dia de Venus), tendre < llatí tener (= tender), i també al francès: vendredi (= divendres) < llatí veneris dies (dia de Venus) – aquesta forma llatina és el revers de la paraula en gal·lès i català - , tendre < llatí tener, tendre (adjectiu)
1

Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911), Glanrhymni (localment Lanrymni) es deia també Landrymni, però no queda clar si es deia així en gal·lès o era una evolució del mot dintre de la llengua anglesa. (Avui en dia és un barri perifèric de Caer-dydd, amb el nom Llanrhymni, que mostra la subsitució errònia de llan (= església) per glan / lan (= marge del riu).

“Lanrumney, recte Glanrhymny (the bank of the Rhymny.)
A manor in the parishes of Rumney and Saint Mellon in Monmouthshire, and Llanedern, Glamorgan (1653) It is also called the manor of "Wentloog alias Keynsham." Lanrumney (often sounded Landrumney) is also the name of the mansion, which is on the river's bank in the parish of Saint Mellon” (Lanrumney, més ben dit Glanrhymny (el marge
del riu Rhymny.)
Un casal de les parròquies de Rumney [= Tredelerch] i Saint Mellon [= Llaneirwg] a la comarca de Monmouthshire [= Sir Fynwy], i Llanedern, comarca de Glamorgan (Sir Forgannwg) (1653) També es diu el casal de "Wentloog [= Gwynllwg] alias Keynsham." Lanrumney (sovint dita Landrumney) és també el nom del casal, al marge del riu a la parròquia de Saint Mellon

:_______________________________.

d
de vegades es perd la dd final a la llengua col·loquial:
cerdd > cer (Gal·les del Sud) = ves!
Gwyl Gewe (Gal·les del Sud) < Gwyl Gewydd 15 juliol, festa de Cewydd
angar
< angardd < angerdd (= passió)

d < t
Una ‘d’ final en certes paraules en manlleus de l’anglès que correspon a una “t” final de la paraula original en anglès
ased = actiu
bwced = galleda
curad = capellà ajudant
concrid = formigó
ticed = bitllet
poced = butxaca, poal

:_______________________________.

1 da
[DAA] (adjectiu)
1  bo

- da chi [da KHII] (frase)
1 t'ho demano per favor, per l'amor de Déu
2 de cap manera

- mae'n dda gennyf [main DHAA ge ni] (frase)
1 em plau

2
a da iawn hynny i gràcies a Déu per això (“i molt bé allò”)

:_______________________________.

2 da [DAA] substantiu masculí
1 bestiar (Sud) (cf català bens; "da" = bens en forma de ramat)

- da Ffrisia [daa FRIS ya] (npl)
1  vaques de raça Frisia

- da Gernsi [daa GERN si] (npl)
1  vaques de raça Guernsey

- da Henffordd [daa HEN fordh] (npl)
1  vaques de raça Hereford

- da Jersi [daa JER si] (npl)
1  vaques de raça Jersey

- da pluog [da PLI og] (npl)
1  1 (ocells vius) aviram
2 (ocells morts) volateria; lit "bestiar/bens plomós"

:_______________________________.

dach chi [da khi] (verb)
1 sou / esteu (Nord-oest)

:_______________________________.

dacw [DA ku] (adv)
1 allà (lluny) hi ha

:_______________________________.

dadi [DA di] substantiu masculí
1 papa

:_______________________________.

dadl [ da -dal] substantiu femení
PLURAL dadleuon [dad-lei-on]
1
debat
fe ddichon fod gwirionedd yn ei haeriadau, ond nid ydynt yn cyfrannu yn y modd lleiaf i'r ddadl
Possiblement són veritat les seves aformacions, peró no aporten res de res al debat
2
discussió, polèmica
 y ddadl ynglyn â... la polèmica sobre...
3
pegwn y ddadl el punt essencial del cas
4
mae dadl ar y ddwy ochr totes dues bandes tenen ráo ("hi ha argument (favorable) sobre els dos costats")
5
rhoi'r dadleuon yn erbyn (“posar els arguments en contra”)
donar els arguments contraris, fer d'advocat del diable
6
debat parliamentari, debat d'una cambra
Nid oedd ansawdd y dadleuon yn uchel iawn
La qualitat dels debats no era gaire alta
7
justificació
Y ddadl dros symud popeth i'r Mynyddbychan yw fod yn yr ysbyty enfawr hwnnw fwy fyth o arbenigedd pe bai angen
La justificació per traslladar tot a Mynyddbychan és que en aquell hospital enorme hi ha encara més coneixement experts en cas de necessitat
8
dadl yn erbyn argument contra
Ma gin i filoedd o ddadleuon yn erbyn rhyfel
9
torri dadl resoldre una disputa
10
mynd yn ddadl rhwng... (ynghylch rhywbeth) començar a discutir (sobre alguna cosa) (“esdevenir una discussió entre...”)
Aeth yn ddadl rhyngddynt ynghylch â’r pennaeth newydd
Van començar disctuir sobre el nou cap
aeth yn dipyn o ddadl rhwng Siân â Gwenno Siân i Gwenno van començar a tenir raons ("es va esdevenir una mica de disputa entre Siân i Gwenno")
11
dadl hallt debat tempestuós
12
dadl boeth = debat calent
mi aeth hi'n ddadl boeth rhyngddon nhw
van començar a disputar violentament ("es va esdevenir una disputa calenta entre ells")
13
cynhadledd = conferència (cynnadl = debat, prefix cyn- = junt, + dadl = debat) + (-edd, sufix)
ETIMOLOGIA: gal.lès dadl < daddl < britànic < cèltic < IE *dhê- = trencar
De la mateixa arrel britànica: bretó dael = disputa
De la mateixa arrel cèltica : irlandès dáil = debat; parlament

:_______________________________.

dadleudy [dad- lei -di] substantiu masculí
PLURAL dadleudai [dad-lei-dai]
1
jutjat
..1/ Matthew 27:27 Yna milwyr y rhaglaw a gymerasant yr Iesu i’r dadleudy, ac a gynullasant ato yr holl fyddin
Matthew 27:27 ...

..2/ Ioan 18:28 Yna y dygasant yr Iesu oddi wrth Caiaffas i’r dadleudy; a’r bore ydoedd hi; ac nid aethant hwy i mewn i’r dadleudy, rhag eu halogi; eithr fel y gallent fwyta’r pasg
John 18:28 .....


..3/ Ioan 18:33 Yna Peilat a aeth drachefn i’r dadleudy, ac a alwodd yr Iesu, ac a ddywedodd wrtho, Ai ti yw Brenin yr Iddewon?
John 18:33 .....

..4/ Ioan 19:9 Ac a aeth drachefn i’r dadleudy, ac a ddywedodd wrth yr Iesu, O ba le yr wyt ti? Ond ni roes yr Iesu ateb iddo
John 19:9 .....

..5/ Yr Actau 23:35 Mi a’th wrandaf, eb efe, pan ddelo dy gyhuddwr hefyd.
Ac efe a orchmynnodd ei gadw ef yn nadleudy Herod
Acts
23:35 ......

2 Y Dadleudy Un antic palau de justícia de Caerffili que remont a l’any 1373 o 1374. Al segle 1600 era una residència privada, i al segle 1900s un consultori de metge. Avui en dia és una taverna de nom The Court House / Y Dadleudy.
ETIMOLOGIA: ‘casa de contenció / sessió de tribunal’
(dadleu- forma penúltima del verbnom dadlau = contenció / sessió d’un tribunal) + mutació suau + (ty = casa)

:_______________________________.

dadlaith [DAD leth] (verb)
1 desglaçar-se (Sud)

:_______________________________.

dadlau [DAD le] (verb)
1 debatre

:_______________________________.

dadmer [DAD mer] (verb)
1 desglaçar-se

:_______________________________.

dadweinio [ dad- wein -yo] verb
CAT-Y desembeinar
ETIMOLOGIA: (dad- = prefix negatiu ) + mutació suau + (gweinio = embeinar )

:_______________________________.

daearfochyn [dei-ar--khin] substantiu masculí
PLURAL daearfoch [dei-ar-voch]
1
(literària) teixó
2
(Bíblia) ‘teixó’ a la traducció de la Bíblia com a l’equivalència d’un altre animal
Eseciel 16:10 Mi a’th wisgais hefyd â gwaith edau a nodwydd, rhoddais i ti hefyd esgidiau o groen daearfoch, a gwregysais di â lliain main, a gorchuddiais di â sidan
Ezekiel 16:10 ...

Numeri 4:10 A godasant ef a’i holl ddodrefn mewn gorchudd o groen daearfoch, a gosodant ef ar drosol
Numbers 4:10 ...
ETIMOLOGIA: ‘porc de forat as la terra’ (daear = terra, teixonera ) + mutació suau + (mochyn = porc)

:_______________________________.

Daearwynno [dei-ar--no]
1
granja al costat de l’església de Llanwynno ST0295 (comarca de Rhondda Cynon Taf) (al sud-est daear > daer > daar > däär. La forma local és probabalment Däärwynno. A mapes en llengua anglesa és Darwonno, que mig representa la forma dialectal)
ETIMOLOGIA: (“(la) terra (que pertany a l’església consagrada a Gwynno”
(daear = terra) + mutació suau + (Gwynno = nom de sant)

:_______________________________.

daear [DEI ar] substantiu femení
1 terra

:_______________________________.

daeareg [dei A reg] substantiu femení
1 geologia

:_______________________________.

daearyddiaeth [dei a RØDH yeth] substantiu femení
1 geografia

:_______________________________.

daeth, "daath" [daith, daath] (verb)
1 va venir

:_______________________________.

daethpwyd [ deith -puid] verb
Una variant és dowd [doud]
1
(daethpwyd â) va ser portar, s’ha portat
Dowd ag achos Dafi Jones o flaen y seiet
El cas d’en Dafi Jones va ser portat davant l’assemblea de l’església

:_______________________________.

dafad [da -vad] substantiu femení
PLURAL defaid [de -ved]
1
ovella
2
fidel, membre d'una congrecació
3
mae dafad ddu ym mhob praidd hi ha una ovella negra a cada família
4
mor hywedd â dafad wedi ei chneifio tan domesticat com una ovella esquilada
5
fe wyr hen ddafad y fan y mae porfa la gent amb experiència sap com es fa ("una vella ovella sap on és la pàstura")
6
fe wyr hen ddafad o ble daw storom la gent amb experiència sap oh hi haurà problemes ("una vella ovella sap d'on vindrà la tempesta")
7
dwl fel defaid
tan pocasolta com les ovelles
8
cyfrif defaid comptar ovelles (un ajut per adormir-se és imaginar ovelles slatant una tanca i comptar-les)
yr oeddwn yn dal yn methu cysgu ar ôl oriau o gyfri llond corlannau o ddefaid yn
neidio dros y giât

jo seguia sense poder dormir després de comptar tanques plenes d'ovelles saltant la barrera
9
defaid y praidd
(expressió de la Bíblia, = "ovelles")
Mathew 26:31 Yna y dywedodd yr Iesu wrthynt, Chwychwi oll a rwystrir heno o'm plegid i; canys ysgrifenedig yw, Trawaf y bugail, a defaid y praidd a wasgerir
Matthew 26:31 .....
10
golch defaid líquid d'espollar els xais
11
marchnad ddefaid mercat d'ovelles
12
Vegeu defeity (feity), dafaty pleta d'ovelles
13
Peisgwellt y Defaid (:ç)Festuca ovina(ç:) festuca ovina
14
blaidd mewn croen dafad
un llop amb pell d'ovella; una amenaça desfrssada, una person que vol fer mal que es presenta com a benèvol)
Mathew 7:15 Ymogelwch rhag gau broffwydi, y rhai a ddeuant atoch yng ngwisgoedd defaid, ond oddi mewn bleiddiaid rheibus ydynt hwy
Matthew 7:15 ....
15
ci defaid gos d'atura, gos ensinistrat per aplegar ovelles
16
ffermwr defaid granjer d'ovelles
17
cig dafad carn d'ovella
18
saim dafad greix d'ovella
19
hen ddafad yng nghu oen bach ("vella ovella en la pell d'un xaiet"), persona vella que vol amagar la seva edat portant roba de l'estil dels joves
20
cnu'r ddafad farw = roba which has belonged to somebody who has died ("(la) pell (de) la vella ovella")
21
Gal·les del Nord defaid Dafydd Jos ("(les) ovelles (d')en David Jones") = ones (del mar)
22
dafad swci ovella domesticada / mascota
23
dafad gorniog ovella banyada
24
dafad fynydd ovella de la terra alta
25
dafad Seisnig ovella anglesa; ovella de la terra baixa, més gran que l'ovella gal·lesa de la muntanya
26
dafad libert ovella que pastura a la 'licert' (àrea de pastura a la muntanya")
27
libert defaid pastura d’ovelles a la muntanya
28
districte de Caerffili llofion y ddafad ("espiguladures (de) l'ovella") bolets
29
Gal·les del Nord neidr ddefaid ("serp (d') ovelles"), o neidr ddafad ("serp (d') ovella") (:ç)anguis fragilis(ç:) noia
30
yr oen yn dysgu'r ddafad i bori ("el xai ensenyant l'ovella com es menja herba") dit d'un individu sense experiència en una cosa que presumeix ensenyar a un altre de molt experimentat come es fa la cosa, nens que pensen que saben més que els pares
31
berruga Vegeu: dafaden
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *damat- (= ovella, animal manso) < cèltic
De la mateixa arrel britànica:
..1/ còrnic davaz (= ovella),
..2/ bretó dañvad (=ovella),
De la mateixa arrel indoeuropea:
..1/ llatí domitus (= domesticat) < domâre (= domesticar);
..2/ alemany zahm [tsaam] (= manso),
..3/ anglès tame (= manso)

NOTA: Gal·les del Sud-est defaid > defid

- dafad ddyflwydd, defaid dyflwydd [da vad DHØ vluidh] substantiu femení
1 ovella de dos anys

:_______________________________.

dafaden, dafadennau [da VA den, da va DE ne] substantiu femení
1 berruga

:_______________________________.

daffodil, daffodiliau [da FO dil, da fo DIL ye] substantiu masculí
1 narcís (Narcissus pseudonarcissus) ; vegeu cenhinen Bedr

:_______________________________.

Dafi [DA vi] substantiu masculí
1 nom (mascle) forma diminutiva de Dafydd

:_______________________________.

dafn, dafnau [DA van, DAV ne] substantiu masculí
1 gota

:_______________________________.

Dafydd [DA vidh] substantiu masculí
1 nom (mascle) David

:_______________________________.

Dafydd ap Gwilym [DA vidh ap GWI lim] substantiu masculí
1 poeta medieval, fl 1320-1370

:_______________________________.

dagrau [ da -gre]
1
llàgrimes; forma plural de deigryn = llàgrima

:_______________________________.

Dai [DAI] substantiu masculí
1 nom (mascle) gorma diminutiva de Dafydd (Sud)

:_______________________________.

dail [DAIL] (npl)
1  ; plural de deilen

:_______________________________.

Daio [dai-o] substantiu masculí
Gal·les del Sud-est
1
forma afectuosa de Dafydd = David
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911), hi havia terra anomenada Tir Daio Wil a la parròquia de Llanedern (comarca de Caer-dydd) a l’any 1702 (“(la) terra (de) Dafydd / Daio, (fill de) Wil / Wiliam:
“TIR-DAIO-WIL (David William's land) In Llanedern parish (1702)”

:_______________________________.

dal [DAL] (verb)
1  agafar

2
dal fel llew yn rhywbeth aferrar a alguna cosa (“mantenir en alguna cosa com un lleó”)

:_______________________________.

dalen, dalennau [DA len, da LE ne] substantiu femení
1 1 quartilla = full de paper d'escriure
2 pàgina

:_______________________________.

dalfa [ dal -va] substantiu femení
PLURAL dalféydd [ dal- veidh ]
1
dipòsit, lloc per confinar animals extraviats
2
cel.la de la commisaria
3
lloc de detenció, commisseria
yn y ddalfa detingut a la comisseria
mynd â rhywun i’r ddalfa detinir algú, portar algú a la commisseria com a detingut
4
pesca, xarxada (quantitat de peixos pescats)
5
dalfa deg (“detenció justa”) reconeixement a un policia que la detenció que li han aplicat a algú és justa, perquè no hi ha dubte que aquella persona sigui culpable del delicte que se l'acusa
Gyrru adre'n feddw oedd e, a dyma heddwas yn rhoi arwydd iddo aros
Wel, dyma hi, meddai'r gyrrwr wrtho'i hun, dalfa deg

Conduïa cap a casa en estat d'embriaguesa, i llavors un policia va fer senyals perquè s'aturés. Bé, ja hi som, es va dir el conductor a si mateix, és una detenció justa
ETIMOLOGIA: (dal, arrel de dal = agafar, mantenir) + (-fa sufix de substantivació, que indica una acció)

:_______________________________.

dali [da -li] verb
1
tu agafaràs; de dal = agafar
cerdd yn ddistaw ati (= yr iâr), mi dali hi mewn munud
camina tranquilment a ella, i l'agafaràs en un minut
NOTA: (dal, arrel de dal = agafar, mantenir) + (-i terminació de la segona persona singular present). En gal·lès literari hi ha afecció vocàlica (deli), però a la llengua parlada ara no ocurreix generalment davant aquesta -i final - per tant, dali

:_______________________________.

dall, deillion; [DALH, DEILH yon] (adjectiu)
1 cec (y deillion = els cecs)

:_______________________________.

dal y llygoden a’i bwyta [dal ø lhø--den ai vui-ta]
1
viure dins la pobresa, ser incapaç de fer res per necessitats del futur (‘agafar el ratolí i menjar-lo’)
ETIMOLOGIA: (dal = agafar) + (y llygoden = el ratolí) + (a’i = i el seu) + (menjar = menjant, menjar)

:_______________________________.

damcaniaeth, damcaniaethau [dam KAN yeth, dam kan YEITH ye] substantiu femení
1 teoria

:_______________________________.

damwain, damweiniau [DAM wen, dam WEIN ye] substantiu femení
1 accident

:_______________________________.

dan (Sud) [DAN] (prep)
1 sota

:_______________________________.

(1) - dana i (Sud) [DA nai] (prep)
1 (primera persona singular) sota meu

:_______________________________.

(1) - danon ni (Sud) [DA no ni] (prep)
1 (primera persona plural) sota nostaltres

:_______________________________.

(2) - danat ti (Sud) [DA na ti] (prep)
1 (segona persona singular) sota teu

:_______________________________.

(2) - danoch chi (Sud) [DA no khi] (prep)
1 (segona persona plural) sota vostaltres

:_______________________________.

(3) - dani hi (Sud) [DA ni hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) sota seu (ella)

:_______________________________.

(3) - dano fe (Sud) [DA no ve] (prep)
1 (tercera persona singular masculina) sota seu (ell)

:_______________________________.

(3) - danyn nhw (Sud) [DA ni nu] (prep)
1 (tercera persona plural) sota ells, elles

- dan do [dan DOO] (fr prep) dins la casa

- dan ei sang (qv)

- dan reolaeth [dan re O leth] (fr prep) sota control

:_______________________________.

danas [ -nas] substantiu masculí
PLURAL danasod [ da-na-sod]
1
(Dama dama) daina (cérvol originalment de l’àrea mediterrànea amb banyes planes i a l’estiu una pella rogenca amb taques blanques)
2
bwch danas plural bychod danas daina mascle. També bwch y danas, bwchadanas
3
gafar ddanas plural geifr danas daina femella. També bwch y danas, bwchadanas

ETIMOLOGIA: danas és probablament alguna forma del francès antic dain = cérvola
(francès modern daim = (1) daina; (2) boc, cérvol (mascle)).

:_______________________________.

Daneg [DA neg] (f, adj) danès (llengua)

:_______________________________.

dan ei gofal [dan i -val]
1
(Gal·les del Sud)
bod dan ei gofal estar prenyada
A glywsoch chi am ferch Shôn Dan...? Mae dan ei gofal mydde nhwy (Gardd y Gweithiwr, Blawyddyn 1860)
Ha sentit la notícia de la filla de Shôn Dan? Esta prenyada, diuen
ETIMOLOGIA: (dan = sota) + (ei = la seva d’ella) + (gofal = cura)

:_______________________________.

dan ei sang [ dan ii sang ] adjectiu
1
ple de gom a gom (de = o), estar ple a vessar
Roedd y neuadd dan ei sang o dwristiaid la sal estava plena de gom a gom de turistes
ETIMOLOGIA: (dan = sota) + (ei = seu / seva) + (sang = acció de trepitjar; sangu = trepitjar)

:_______________________________.

danfon [DAN von] (verb)
1  enviar

2
fan ddanfon furgoneta de repartir

:_______________________________.

danfonir am ddim [ dan--nir am dhim ] verb
1
servei gratuït a domicili
ETIMOLOGIA: (“s’envïa per res”)

:_______________________________.

danfonir i’r cartref [ dan--nir air kar-trev] verb
1
servei a domicili
ETIMOLOGIA: (“s’envïa a la llar”)

:_______________________________.

dangos [DANG gos] (verb)
1 mostrar

:_______________________________.

Daniel [DAN yel] substantiu masculí
1 nom (mascle)

:_______________________________.

dannedd [DA nedh] (npl)
1  - plural de dant

:_______________________________.

dannodd = dannoedd [DA nodh] (*) *

- mae'r ddannoedd arna i [DA nodh; mair DHA nodh ar nai] substantiu femení
1 mal de queixal

:_______________________________.

dan ni [dan ni] (verb)
1 sóm, estem (Nord-oest)

:_______________________________.

dant, dannedd [DANT, DA nedh] substantiu masculí
1 dent

:_______________________________.

danteithfwyd, danteithfwydydd [dan TEITH vuid, dan teith VUI didh] substantiu masculí
1 delicadesa

:_______________________________.

dant y llew [dant ø LHEU] substantiu masculí
1 pixallits

:_______________________________.

dan un [ dan iin]
1
(Gal·les del Nord-oest) al mateix temps
 waeth iti brynu un i mi dan un
Més val comprar-me’n un a mi a l’hora (que està comprant)
ETIMOLOGIA: “mentre mateix” (dan = sota, mentre) + (un = un, mateix)

:_______________________________.

dan y fwyell [dan ø vui -elh]
1
(despeses, serveis) amenaçat amb restricció (projece) amenaçat amb terminació
ETIMOLOGIA: ‘sota el destral’ (dan = sota) + (y article definit) + mutació suau + (bwyell = destral)

:_______________________________.

Dan-y-graig [dan-ø-graig] -
1
districte de Porth-cawl (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr), al costat oriental del poble
2
ST2390 districte a la comarca de Caerffili al nord del poble de Pontymister, davant Rhisga a l’altra banda del riu Ebwy
3
SS6793 districte d’Abertawe, 2km a l’est del centre d’Abertawe a l’altra banda del riu Tawe, i a l’oest del poble Port Tennant
4

..1/ Dan-y-graig Abertridwr (comarca de Caerffili) (‘Dan-y-Graig’)
..2/ Dan-y-graig Graigyrhaca, Bedwas (comarca de Caerffili) (‘Danygraig’)
..3/ Dan-y-graig Graigfelen, Clydach (comarca de Abertawe) (‘Danygraig’)
..4/ Dan-y-graig Cwm-twrch Isaf SN7610 (comarca de Powys) (‘Danygraig’)
..5/ Dan-y-graig Yr Ystrad (comarca de Rhondda Cynon Taf) (‘Danygraig’)
..6/ Dan-y-graig by Disgwylfa Fawr, Aberafan (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (‘Danygraig’)
..7/ Dan-y-graig Trelewis, Cwm Ogwr Fawr (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (‘Danygraig’)
..8/ Dan-y-graig Pant-mawr (Caer-dydd) (‘Dan y Graig’)
..9/ Dan-y-graig Pontymister (comarca de Caerffili) (‘Dan y Graig’)
..10/ Heol Dan-y-graig Pontymister (comarca de Caerffili) (‘Dan y Graig Road’) (heol = carrer / carretera)
..11/ Rhestr Dan-y-graig Bryn-coch (comarca de Caerffili) (‘Dan-y-graig Terrace’) (rhestr = fila)
..12/ Rhestr Dan-y-graig Llanhari (comarca de Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig Terrace’) (rhestr = fila)
..13/ Heol Dan-y-graig Llanhari (comarca de Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig Road’) (heol = carrer / carretera)
..14/ Dan-y-graig Pontlotyn (comarca de Caerffili) (‘Dan y Graig’)
..15/ Heol Dan-y-graig Mynachlog-nedd (comarca de Castell-nedd as Aberafan) (‘Dan-y-Graig Road’) (heol = carrer / carretera)
..16/ Coedlan Dan-y-graig Porth-cawl (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (‘Danygraig Avenue’) (coedlan = avinguda)
..17/ Cilgant Dan-y-graig Tonysguboriau (comarca de Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig Crescent’) (cilgant = carrar amb forma de mitja lluna)
..18/ Rhodfa Dan-y-graig Tonysguboriau (comarca de Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig Drive’) (rhodfa = avinguda)
..19/ Bynglos Dan-y-graig Pontymister (comarca de Caerffili) (‘Danygraig Bungalows’) (bynglos = bungalows, cases d’una planta)
..20/ Heol Dan-y-graig Trebannws (comarca de Abertawe) (‘Danygraig Road’) (heol = carrer / carretera)
..21/ Heol Dan-y-graig, Dan-y-graig (comarca de Abertawe) (‘Danygraig Road’) (heol = carrer / carretera)
..22/ Rhestr Dan-y-graig Tonypandy (comarca de Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig Terrace’) (rhestr = fila)
..23/ Rhestr Dan-y-graig Ynys-hir (comarca de Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig Terrace’) (rhestr = fila)
ETIMOLOGIA: ‘sota la roca’ (dan = sota) + (y article definit) + mutació suau + (craig = roca)

:_______________________________.

dar- [dar] prefix
Causa la mutació suau
1
prefix intensificador
gostwng = baixar, darostwng = sometre, dominar
gwydd (element amb sentit de ‘conéixer’) > *dar-wydd > derwydd = (sentit obsolet) profeta, (sentit modern) druida.
llith = lectura, darlith = ponència
llun = imatge, darlun = pintura
pwyllo = considerar, entendre, darbwyllo = convèncer

2
prefix = suavitzant
cysgu = dormir, dargysgu dormir lleugerament
llosgi = to burn, darlosgi = socarrimar
ETIMOLOGIA: (do + ar) < cèltic *do-are

:_______________________________.

darfod [DAR vod] (verb)
1 acabar-se

:_______________________________.

darganfod [dar GAN vod] (verb)
1 descobrir

:_______________________________.

darlith, darlithiau / darlithoedd [DAR lith, dar LITH yr / dar LI thodh] substantiu femení
1 classe (de facultat)

:_______________________________.

darlithio [dar LITH yo] (verb)
1 donar una classe (a la facultat)

:_______________________________.

darlledu [dar LHE di] (verb)
1 (programes de ràdio, televisió) emetre

:_______________________________.

darllen [DAR lhen] (verb)
1 llegir

:_______________________________.

darllengar [dar LHEN gar] (adjectiu)
1 aficionat a la lectura

:_______________________________.

darllenwr, darllenwyr [dar LHE nur] substantiu masculí
1 lector

:_______________________________.

darllenydd [dar- lhê -nidh] substantiu masculí
PLURAL darllenwyr, darllenyddion [ dar-lhen –wir, dar-lhe-nodh-yon]
1
lector, persona que llegeix un llibre o diari
2
lector, persona que llegeix regularment un diari
3
darllenydd o darllenydd profion corrector de proves
4
professor adjunt
5
lector = dispositu que llegeix
darllenydd côd bar lector de codis de barra
ETIMOLOGIA: (darllen-, arrel de darllen = llegir) + (-ydd sufix nominal per indicar un dispositiu o agent)

:_______________________________.

darlun, darluniau [DAR lin, dar LIN ye] substantiu masculí
1 quadre, pintura

:_______________________________.

darn
[darn] substantiu masculí
PLURAL darnau [dar -ne]
1
forma diminutiva: dernyn
2
tros = fragment
torri yn ddarnau trencar en fragments
rhwygo yn ddarnau estripar
cafodd y papur newydd ei rwygo yn ddarnau gan y siaradwr ar y llwyfan am ei fod yn wrth-Gymreig o glawr i glawr
el diara va ser estripat per el conferenciant a l'escenari perquè era anti-gal·lès de pe a pa
cafodd y papur newydd ei rwygo yn ddarnau gan y siaradwr ar y llwyfan am ei fod yn wrth-Gymreig o glawr i glawr
el diara va ser estripat per el conferenciant a l'escenari perquè era anti-gal·lès de pe a pa
3
tros = fragment com a projectil
4
tros = part per un assemblatge
darn sbâr recanvi
darnau peiriant components d'una màquina
datod yn ddarnau desmuntar
tynnu yn ddarnau desmuntar
5
darn = tros que serveis com a exemple del conjunt
6
undarn d'una sola peça
siwt undarn vestit (de bany) d'una peça
7
deuddarn de dues peçes
siwt ddeudarn vestit de dona de dues peces (americana, faldilla)
8
tridarn de tres peçes
siwt dridarn vestit de tres peces (americana, armilla, pantalons)
swît dridarn tresillo (dues cadires i un sofà)
cwpwrdd tridarn armari de tres nivells
9
tros = quantitat limitada d'un objecte més gran
darn o dir tros de terra
10
tros = porció d'una cosa que cal dividir per menjar
darn o siocled tros de xocolata
darn o gig tros de carn
11
tram (carretera, riu)
mae'r darn yma o hewl yn enbydus tu hwnt aquest tram de carretera és molt perillosa
12
peça = element d'una col·lecció o conjunt
set o lestri te ugain darn conjunt de te de vint peces
Mae amgueddfa yn yr Unol Daleithiau wedi cynnig am y casgliad o grochenwaith ond bwriada'r Amgueddfa Genedlaethol wario yn agos i gan mil o bunnau er mwyn sicrhau y byddai rhai o'r darnau o leiaf yn aros yng Nghymru Un museu dels Estats Units ha fet una oferta per a la col·lecció de ceràmica però el Museu Nacional té l'intenció de gastar gairebé cent mil lliures per assegurar que almenys algunes de les peces es quedin a Gal·les
13
fitxa = tros de fusta o plàstic per representar un jugador en un joc de taula
14
peça en un joc d'escacs
darn mawr (escacs) una peça que no és un peó
15
yn un darn sa i estalvi
16
darn arian moneda
dernyn arian moneda
darn arian moneda de plata, darnau arian monedes de plata
darn aur moneda d'or, darnau aur monedes d'or
darn dwy moneda de dos penics
darn pump moneda de cinc penics
darn deg moneda de deu penics
darn ugain moneda de vint penics
darn hanner cant moneda de cinquanta penics
17
Gal·les del Nord una mica, una mica més
-Fynni di chwaneg o de? -Rho imi ddarn ta
-Vols més te? -Doncs dona'm una mica
18
darn gwlad contrada
ddim yn y darn gwlad 'ma
en aquesta contrada no
19
fascicle
20
part d'un text
un bore darllenais y 'Gibraltar Chronicle' a gweld ynddo ddarn yn Gymraeg
un dia va llegir el 'Gibraltar Chronicle' i vaig veure allà una part en gal·lès
21
part d'una composició musical
22
peça de música, cançó
Gofynnodd i ni ganu y dernyn buddugol
Em vaig demanar que cantés la cançó guanyadora
23
darnau poemes, acudits, cançonetes, etc
Darnau Diddan, John O John, 1953, Gwasg y Brython (títol de llibre) peces humoroses, (autor) John O John, 1953, Editorial 'El Britó'
24
bob darn (adverbi) cada peça
mae'r gath wedi byta'r cig na bob darn
el gat s'ha menjat aquella carn (sense deixar res)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *darn-
De la mateixa arrel britànica: còrnic darn (= peça), bretó darn (= peça; tipus)
NOTA: forma diminutiva: dernyn

:_______________________________.

darogan ("d'rogan") [da RO gan (DRO gan)] (verb)
1 predir, presagiar (Nord)

:_______________________________.

darostwng [da RO stung] (verb)
1 sometre, dominar

:_______________________________.

darpar (1) [dar -par] substantiu masculí
PLURAL darparoedd [dar--rodh]
1
obsolet material
ETIMOLOGIA: darpar, paraula formada del verb darparu (qv)
De la mateixa arel britànica: còrnic darbar = preparació, equipment (i també al dialecte anglès de Cornualles 'darbar'), bretó darbar = preparatiu, mesura administrativa

:_______________________________.

darpar (2) [dar-par] verb
forma alternativa de darparu = subministrar

:_______________________________.

darpar (3) [dar-par] prefix
amb mutació suau
1
designat, nomenat, electe
maer alcalde
darpar faer alcalde electe
esgob = bisbe
darpar esgob = bisbe electe
ymgeisydd = candidat (per una elecció parlamentària)
darpar ymgeisydd = candidat en potencial, person que espera ser el candidat d'un partit polític en una elecció
gwr = marit
darpar wr promès
gwraig = dona
darpar wraig = promessa ("esposa designada")
2
aprenent; refereix a una persona que rep formació (per fer-se ministre religiós, etc)
gweinidog = capellà, 'ministre'
darpar weinidog = capellà ?en formació
3
a punt de ser
mam = mare
darpar fam = dona encinta
4
esborrany de
llunio darpar Gyfansoddiad ar gyfer y Gymdeithas Hanes
fer un eborrany de constitució per l'associació d'història
5
prospectiu
darpar brynwr comprador en prospectiva, client que pot ser interessat en compar bens o serveis
ETIMOLOGIA: gal·lès darparu < *darparu (dar- = prefix intensifador) + mutació suau + (*par) + (-u sufix per formar verbs)
..1/ l'element compost darpar- es va formar probablament en la llengua britànica (*do + are + par) in np després en gal·lès
..2/ L'element par < indoeuropeu kwer.
..3/ La influència de peri (= causar), paratói = (preparar), ha causat el canvi b > p
..4/ de la mateixa arrel britànca: còrnic darbari (preparar, subministrar); bretó darbar o darbari (= servir, actuar com a assistent)
NOTA: una forma alternativa de l'infinitiu darparu és darpar [dar-par]

:_______________________________.

darparu
[dar--ri] verb
verb amb objecte
1
abastar, fornir, impartir, proporcionar
Gorfodid gwyr Ergyn, pan fyddai galw, i ddarpar i Frenin Lloegr 50 o wyr i'w wasanaethu am bymtheng niwrnod ar eu traul ei hun pan yr ymwelai â Chymru
La gent d'Ergyn ("Archenfield"), quan calia, eren obligats de subministrar al Rei d'Anglaterra 50 homes per servir-lo al seu propi cost? quan visitava Gal·les
darparu ar gyfer proporcionar recursos per
yr oedd y gymdeithas gydfuddiannol i ddarpar ar gyfer eu hangenrheidiau
la mútua havia de proporcionar recursos per les seves necessitats
2
enllistir
cynigiodd iddo goleg yn rhad ac am ddim yn y Rhyl i ddarparu ei hunan ar gyfer y weinidogaeth
li va ofererir unlloc en un col·legi de Y Rhyl gratis per perparar-se per ser ministre de religió

3
(menjar, àpat) preparar; servir
Darperir bwyd cartref drwy'r dydd
Menjar casolà fornit durant tit el dia
Fe aeth i'r gegin fawr, lle yr oedd pryd o fwyd blasus wedi ei ddarpar
Va anar a la cuina principal on havien preparat un àpat deliciós
ETIMOLOGIA: gal·lès darparu < *darparu (dar- = prefix intensifador) + mutació suau + (*par) + (-u sufix per formar verbs)
..1/ l'element compost darpar- es va formar probablament en la llengua britànica (*do + are + par) in np després en gal·lès
..2/ L'element par < indoeuropeu kwer- (= fer)
..3/ La influència de peri (= causar), paratói = (preparar), ha causat el canvi b > p
..4/ de la mateixa arrel britànca: còrnic darbari (preparar, subministrar); bretó darbar o darbariñ (= servir, fer d’ajudant)
NOTA: a més de darparu també darpar

:_______________________________.

darparwr [ dar--rur] substantiu masculí
PLURAL darparwyr [ dar-par-wir]
1
subministrador
William Lloyd Williams a'i Fab, Darparwyr Cig o Safon Uchel
William Lloyd Williams i Fill, Subministradors de carn d'alta qualitat
ETIMOLOGIA: (darpar-, arrel de darparu = subministrar) + (-wr sufix formar substantius, indica l'agent, 'home')

:_______________________________.

darran [da -ran] substantiu femení
1
forma al sud-est de darren, una forma amb mutació suau de tarren (= falda de muntanya)
Al gal·lès del sud-est, una [e] de la síl·laba final > [a]. Vegeu tarren i darren

..1/
Y Darran districte de Rhisga (comarca de Caerffili), on hi ha també Heol y Darran, (traducció de “Darran Road” als mapes en llengua anglesa). El nom del districte sembla ser del nom d’una granja de la terra alta, als mapes escrit Y Darren. Al costat de la granja hi ha Coed y Darren (“bosc de la vessant” o “bosc de la granja Y Darren”)
..2/ Heol y Darran, Aberpennar, (comarca de Rhondda Cynon Taf) (traducció de “Darran Road” als mapes en llengua anglesa)
..3/ Heol y Darran, Y Maendy, Caer-dydd (traducció de “Darran Street” als mapes en llengua anglesa)
..4/ Rhestr y Darran, Glynrhedynnog (comarca de Rhondda Cynon Taf) (traducció de “Darran Terrace” als mapes en llengua anglesa)
..5/ Y Darran nom d’una granja de Lôn-las (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) Aquí hi ha també Coed y Darran (“bosc de la vessant” o “bosc de la granja Y Darren”) (traducció de “Darran Wood” als mapes en llengua anglesa) i dos carrers de la veïnat Parc y Darran i Clos y Darran (traducció de “Darran Park” and “Darran Close” als mapes en llengua anglesa) (“parc de Y Darran” i “cul-de-sac de Y Darran”).
..6/ Parc y Darran nanom d’un carrer del nord de Pont-y-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf) (traducció de “Darran Park” als mapes en llengua anglesa)

:_______________________________.

darren [da-ren] substantiu femení
1
mutació suau de tarren (qv) = falda de muntanya
Y Darren nom d’una granj damnut el poble de Rhisga (comarca de Caerffili). Al seu costat hi ha Coed y Darren (‘bosc que pertany a la granja de Darren)
2
Vegeu els topònims a continuació Darren Ddu, Darren Fach, Darren Fawr, Darren Felen, Darren Las, Darren Lwyd, etc
3
al gal·lès del sud-est, una [e] de la síl·laba final > [a]. Encara que la regla general és d’escriure topònims amb la grafia estàndard, hi ha exemples arreu del sud-est de Darran.
Y Darran districte del poble de Rhisga

:_______________________________.

Y Darren Ddu da-ren dhii] substantiu femení
1
(SH8920) penya-segat del districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd)
2
(SO1505) penya-segat de la comarca de Blaenau Gwent
ETIMOLOGIA: la falda negra (y = article definit) + mutació suau + (tarren = falda) + mutació suau + (du = negre)

:_______________________________.

Y Darren Fachda-ren vaakh] substantiu femení
1
(SJ0210) penya-segat del districte de Brycheiniog (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: la falda petita (y = article definit) + mutació suau + (tarren = falda) + mutació suau + (bach = petit)

:_______________________________.

Y Darren Fawr da-ren vaur] substantiu femení
1
(SJ0816) penya-segat del districte de Brycheiniog (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: la falda gran (y = article definit) + mutació suau + (tarren = falda) + mutació suau + (mawr = gran)

:_______________________________.

Y Darren Felenda-ren -len] substantiu femení
1
(SJ2212) penya-segat de la comarca de Blaenau Gwent
ETIMOLOGIA: la falda groga (y = article definit) + mutació suau + (tarren = falda) + mutació suau + (melen, forma feminina de melyn = groc)

:_______________________________.

Y Darren-lasda-ren laas] substantiu femení
1
localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf (Gal·les del Sud-est)
(1961) població: 2.325, proporció de gal.lesoparlants: 18%
(1971) població: 4.270, proporció de gal.lesoparlants: 9%
ETIMOLOGIA: la falda verda (y = article definit) + mutació suau + (tarren = falda) + mutació suau + (glas = verd)

:_______________________________.

Y Darren Lwyd da-ren luid] substantiu femení
1
(SJ2333) penya-segat del districte de Brycheiniog (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: la falda grisa (y = article definit) + mutació suau + (tarren = falda) + mutació suau + (llwyd = gris)

:_______________________________.

Darren Widdon, y [ø da ren WI dhon] substantiu femení
1 topònim ('falda del bruixot')

:_______________________________.

dat- [ dat ]
prefix
1
forma del prefix dad-
a) davant de b (mutació suau de p),
..datblygu ((= desenvolupar)
< dad-blygu
< dad- + plygu (= plegar)

b) davant de g (mutació suau de c)
..datguddio (= revelar)
< dad-guddio
< dad- + cuddio (= amagar)

c) davant d'una dd (mutació suau de d)
..datod (= desfer)
< dad-ddod
< dad- + dod (= posar)

d) davant de r (mutació suau de rh),
..datrannu (= dissectar)
< dad-rannu
< dad- + rhannu (= dividir)

e) davant d'una s
..datseinio (= reverberar)
< dad-seinio
< dad- + seinio (= sonar)

f) davant de chw
..datchwyddiant (= deflació)
< dad-chwyddiant
< dad- + chwyddiant (= inflació)

:_______________________________.

datberchnogi [ dat-berkh--gi ] verb
1
expropiar (govern d'un estat, o una administració local) treure una propietat d'un propietari mitjançant vies legals, amb o sense indemnització
ETIMOLOGIA: (dad- = prefix negatiu) + mutació suau + (perchennog = propietari) + (-i, sufix per formar verbs)

:_______________________________.

datblygu [dat BLØ gi] (verb)
1 desenvolupar

:_______________________________.

datblygwr, datblygwyr [dat BLØ gur, dat BLØG wir] substantiu masculí
1 comprador de terrenys i constructor d'urbanitzacions i polígons industrials

:_______________________________.

datgan [DAT gan] (verb)
1 declara, proclamar

:_______________________________.

datganiad, datganiadau [dat GAN yad, dat gan YÂ- de] substantiu masculí
1  declaració

2
datganiad ar lw declaració sota jurament

:_______________________________.

datganoli [ dat-ga--li ] verb
1
decentralitzar = moure el poder del centre

(substantiu masculí)
2
descentralització = l'acte de moure poder del centre
3
(Gal·les) descentralització, moure que afecten Gal·les de l'administració anglesa de Londres a estructures administratives de Gal·les coordinades per un parlament gal·lès
ETIMOLOGIA: (dad- = prefix negatiu) + mutació suau + (canoli = centralise); dad-ganoli > datganoli

:_______________________________.

datganoliad [dat-ga-nol-yad] verb
1
decentralització, el fet de treure poder del centre
ETIMOLOGIA: (datganol-, arrel de datganoli = decentralitzar) + (-iad, sufix per formar substantius)

:_______________________________.

datganolwr [ dat-ga--lur ] substantiu masculí
PLURAL datganolwyr [ dat-ga-nol-wir]
1
partidari de la descentralització del poder
1
(Gal·les) partidari de la descentralització del poder de Londres cap a institucions gal.leses
ETIMOLOGIA: (datganol-, arrel de datganoli = decentralitzar) + (-wr, 'home')

:_______________________________.

datgymalu [ dat-gø--li] verb
1
desmantellar
datgymalu'r Undeb Prydeinig desmentallar el Regne Unit
2
desmentallar una ruta de ferrocarril
Mae'r lein o'r Bala i Blaenau Ffestiniog wedi ei datgymalu ers blynyddoedd
La via de Bala a Flaenau Ffestiniog es va desmentallar fa anys
ETIMOLOGIA: (dad- = prefix negatiu) + mutació suau + (cymal = articulació) + (-u = sufix per formar verbs )

:_______________________________.

dathlu [DATH li] (verb)
1 celebrar

:_______________________________.

datrys [DA tris] (verb)
1 resoldre, solucionar

:_______________________________.

dau [DAI] (numeral) dos (2, forma masculina) (femenina - dwy [dui]

- dau cymaint
[dai GØ mint] substantiu masculí
1 el doble ("dos tants")

:_______________________________.

Daugleddau [dai GLE dhe] substantiu femení
1 antic regne
del sud-oest

:_______________________________.

dawnbilóu, daunbilóus [daun bi LOU, daun bi LOUS] substantiu masculí
1 habitant de la part meridional de Penfro, descendents d'un colònia anglesa poblada majoritòriament per flamencs (segle ?1200-1300) , tradicionalment contraris a la llengua i cultura gal·lesos. (anglès DOWN BELOW - allà baix)

:_______________________________.

daw [DAU] (verb)
1  vindrà, ve

2
daw tawelwch ar ôl storm després d’una tempesta vé la calma

:_______________________________.

Daw ei dro i bawb [dau ii droo ii baub]
1
cada porc té el seu Sant Antoni (“vindrà el seu torn a tothom”)
ETIMOLOGIA: (“vindrà el seu torn a tothom”) (daw = vindrà) = (ei = el seu (d’ell)) + mutació suau (tro = torn) + (i = a) + mutació suau + (pawb = tothom)

:_______________________________.

dawn, doniau [DAUN, DON ye] substantiu femení
1 talent

:_______________________________.

dawns [ dauns ] substantiu femení
PLURAL dawnsiau [ dauns -ye]
1
ball
2
Y |Ddawns |Flodau el ball de les flors - part de la ceremònia de l'assemblea dels poetes (Gorsedd y Beirdd)
3
twmpath dawns ("túmul (de) ball") (i) terraplà on es celebraven balls (ii) certamen de balls populars
4
band dawns ("conjunt (de) ball") conjunt de música de ball
5
stiwdio dawns ("estudi (de) ball") estudi de ball, lloc on s'apren a ballar
6
tap|ddawns ("calqué + mutació suau + ball") claqué, un ballar amb sabates amb trossos de metall al taló i al punt
??which create an audible rapid rhythm
7
tynnu rhywun trwy'r |ddawns causar que algú passi temps en una sèrie d'assumptes innecesaris o sense sentit ("estirar algú pel (mig del) ball")
ETIMOLOGIA: gal·lès < anglès medieval daunce < francès antic dancier, d'una arrel germànica

:_______________________________.

dawnsio [ dauns -yo] verb
1
(verb sense objecte) ballar = moure's amb passos deliberats a un acompanyament de música
2
(verb amb objecte) dawnsio rhyw fath o bolca ballar una mena de polka
3
caminar d'una manera animada, semblant a un ball;
Dyma dair croten yn dawnsio i mewn i'r siop
Tres noies van entrar ballant en la botiga
dawnsio pen ffair ‘dancing of the great fair’ / the height of the fair
4
(núvol d'insects) ballar gwybed yn dawnsio ar wyneb y llyn moscards ballant sobre la superfície del llac
5
bellugar-se enfadat, com si es faci una mena de ball; roedd yn dawnsio o gwmpas ac yn gweiddi'n wyllt ar dop ei lais anava ballant i cridant a ple pulmó
6
tap|ddawnsio ballar el claqué, ballar en sabates amb trossos de metall al taló i al punt i crear un ritme ràpid audible
7
(cor) ballar, bategar ràpidament a causa d'emoció
tapio dawnsio
8
dawnsio ar ôl pob ffliwt, canviar el punt de vista constantment ("ballar després de cada flauta")
9
dawnsio neuadd ("ballar (de) sala") balls de sala de ball??
10
llawr dawnsio ("terra (de) ballar") ??lloc de ballar, lloc en u restaurant, discoteca, etc, on es pot ballar
ETIMOLOGIA: (dawns-, arrel de dawnsio = ballar) + (-i-o, sufix per formar verbs)

NOTA: variants de dawnsio són downsio, downso; dowsio

:_______________________________.

dawnsiwr [ dauns -yur] substantiu masculí
PLURAL dawnswyr [ dauns-wir]
NOTA: la forma femenína és dawns|wraig [dauns-wraig], plural dawns|wragedd [dauns-wrâ-gedh]
1
ballador
2
ballador = membre d'un conjunt de balls populars;
Bydd dawnswyr o Ynys Manaw yn perfformio mewn gwahanol fannau o'r Brifddinas
Actuaran balladors de l'Illa de Man en varis llocs de la capital
3
ballador = person que balla com a professió
4
tapddawnsiwr ballador de claqué
5
dawnsiwr gwerin ballador de balls populars
6
dawns|wraig |fale, plural dawns|wragedd bale balladora de ballet
ETIMOLOGIA: (dawnsi-, arrel de dawnsio = ballar) + (-wr = home)

:_______________________________.

dawns werin [ dauns we -rin] substantiu femení
PLURAL dawnsiau gwerin [ dauns-ye gwe -rin]
1
ball popular
ETIMOLOGIA: (dawns = ball) + mitació suau + (gwerin = generalitat)

:_______________________________.

D.C.
[dee ek]
1
abreviatura de De Cymru (Gal·les del Sud) Mehefin 7fed {1897}, yn nhy ei ferch, Mrs. Mary Edmunds, bu farw Mr. John A. Jones yn 68 mlwydd oed. Genedigol ydoedd o Ddowlais, D.C.... Claddwyd ef Meh. 9fed, yn nghladdfa Middlesex, Pa.
{= Pennsylfania}
(Y Teulu 25 06 1897)
Al dia 7 de juny, 1897, a la casa de la seva filla, la Senyora Mary Edmunds, va morir el Senyor John A. Jones amn 68 anys. Va néixer a Dowlais, Gal·les del Sud.... Es va enterrar al dia 9 de juny al cementiri de Middlesex, Pennsylvania

:_______________________________.

dd
1
pèrdua de la dd final
(a) formes sense dd que ara són estàndards
ceni (cantes) < ceny < cenydd
Dewi (= David, Sant David) < Dewy < Dewydd

Ebwy (nom de riu del sud-est) < ebwydd, aparentment = ràpid
dimai (= mig penic) < dimei < dimeidd
gweili (= sense càrrec, buit - refereix a cavalls o trens) < gweily < gweilydd
heno (= aquesta nit) < henodd
i fyny (= cap amunt) < i fynydd (literalment 'a muntanya'; la forma amb dd sobreviu dialecticalment al sud-est)
Maw (nom de riu) < Mawdd (el riu és ara Mawddach, però Maw es troba al nom de la ciutat Abérmaw, col·loquialment Y Bermo "Barmouth"
ohono (= d'ell) < ohonodd

(b) formes sense dd en gal·lès col·loquial
sy < sydd (= que és, que són) (general, arreu de Gal·les)
glana chwerthin (Gal·les del Nord-oest); morir de riure, de celanedd (= cadàvers)
gwrthglaw < gwrthglawdd (Gal·les del Nord-oest); (= dic per protegir un camp d'inundacions)
ffor < pa ffordd = com

...(i) Al Nord-oest, rdd final > r en algunes paraules
bwr < bwrdd (= taula) (districte de Arfon)
gar < gardd (= jardí, hort) (districte de Arfon)
cwpwr < cwpwrdd (= armari)

..(ii) La pèrdua d'una dd final és molt caracterísitic de la comarca de Penfro i la zona contígua - el punt meridional de la comarca de Ceredigion
newy < newydd (= nou)
Ceinewy < Ceinewydd (nom de poble = moll nou, en anglès Newquay)
haw < hawdd (= fàcil)
i gily < ei gilydd (= junts)
ers llawer dy < ers llawer dydd (= des de fa molts dies)
gorwe < gorwedd (= estar estirat)
wmla < ymladd (= lluitar)
ano < anodd (= difícil)

2
pèrdua de la dd medial
..1/ cerdded (= caminar)
> (sud de Gal·les) cered
..2/ cerddlan (= rising ground)
> Y Gerlan lloc de Bethesda, comarca de Gwynedd
..3/ Cilpeddeg > *Cilpég > Cilpeg (= topònim, Herefordshire)
..4/ corlan (pleta, tancat d’aovelles)
que històricament ers *corddlan (cordd = paraula obsoleta per ‘ramat’, + mutació suau + llan = tancat)
..5/ cystaddl > gal·lès modern cystal (= tan bo, tan bé)
..6/ Grawys: Llatí quadragêsima > *caddrawys > crawys > Grawys (= Quaresma)
(7) gwrthddrych > gal·lès modern gwrthrych (= objecte)
(8) gwyddfid > (district of Arfon) gwyfid (= hineysuckle)
(9) *myddwn > mywn > gal·lès modern mewn (= en), al sud de Gal·les miwn
(10) rhoddi (gal·lès literari) (= donar) > rhoi (gal·lès parlat)
(11) Troddi > Troi (nom de riu de la comarca de Mynwy)
(12) tyddyn (= granja) > tyn (a la toponimia)
(13) ynddo (= en ell) > (col·loquial) yno

:_______________________________.

ddaeth [ dhaith ] verb
1
forma col.loquial de ni ddaeth ell / ella no va venir
1
ddaeth fawr neb no va venir gairebé ningú
NOTA: al sud ddaeth > ddaath

 :_______________________________.

dda gan... mo...
[ dhaa gan moo]
 1 Dda gen i mohoni = no m’agrada
Dda gen i mo’i olwg e = no m’agrada el seu aspecte
Dda gen i mo'r hen soffa ’na no m’agrada aquell vell sofà
Dda ganddo mo’i rwystro = No li agrada que l‘impedeixin fer
ETIMOLOGIA: (literari) ni dda gan (+ objecte directe); (ni partícula negativa) + mutació suau + (da = bo) + (gan = amb); col.loquial dda gan mo...; pèrdua de la partícula ni; s’afegeix davant l’objecte directe mo, < ddim o (= res de)

:_______________________________.

Ddawan [ dhau-an] substantiu femení
1
Afon Ddawan riu de Gal·les del sud-est. Nom anglès. Thaw
ETIMOLOGIA: ??
NOTA: El nom antic era Naddawan; com a moltes paraules gal·lesos s’ha perdut la síl·laba pretònica

:_______________________________.

ddiawl [ dhyaul ]
1
mutació suau de diawl = diable
2
punyeter, maleït, de merda
yr ast ddiawl la guilla de merda
"Siot i frecwast, siot i ginio, siot i de, a siot ddiawl i swper! engrunes de pa de civada en xerigot per esmorzar, engrunes de pa de civada en xerigot per dinar, engrunes de pa de civada per berenar, i engrunes de pa de civada en xerigot de merda per sopar!
engrunes de pa de civada en xerigot

:_______________________________.

ddim gwerth taten bob
[dhim gwerth ta-ten boob]
1
sense valor, inútil (“ni (de) valor (d’una) patata al forn”)
ETIMOLOGIA: (ddim = pas) + (cwarter, forma meridional de chwarter = quart) + (call = assenyat)

:_______________________________.

ddim hanner da [dhim ha ner daa] adj

1
(salut) gens bé
dydi o ddim hanner da
- no es troba gens bé ("no està pas mig bé")

:_______________________________.

ddim ond newydd [dhim ond neu-idh]
1
acabar de
Paid â'i dihuno hi nawr... Doedd hi ddim ond newydd gael moddion cyn iti gyrraedd ENG-Z
No desperta-la ara – ha pres la medecina poc abans que heu arribat
ETIMOLOGIA: (ddim = pas) + (ond = però) + (newydd = nou)

:_______________________________.

ddim yn llawn llathen [dhim øn lhaun lhaa-then]
1
(teixit) no una iarda completa de llargarda
2
no del tot bé al cap; curt de gambals
ma pawb yn gwbod nad yw e’n llawn llathen
tothom sap que està curt de gambals
ETIMOLOGIA: “pas ple (d’una) iarda”, no una iarda plena (= 36 polzades) (insuficient – una expressió de la producció de teixit) (ddim = no, pas) + (llawn = ple) + (llathen = iarda)

:_______________________________.

ddoe [DHOI] (adv)
1 ahir

:_______________________________.

ddofn
1
una forma feminina amb mutació suau;
dwfn = profund (forma masculina) > dofn (forma femenina) > ddofn (mutació suau de la ‘d’ inicial)
En topònims es troba després d’un substantiu femení
..1/ Gilfach-ddofn (“(el) racó profund”) nom d’una granja de Llangolman SN1126 (comarca de Penfro)
..2/ Wern-ddofn (“(el) pantà profund / (la) verneda profunda”) nom d’una granja 4km al nord-est de Crymych (comarca de Penfro)

:_______________________________.

Y Ddôl [ ø dhool ]
1
topònim – ‘prat fluvial’
..1/
A Dynfant (comarca d’Abertawe) hi ha una granja amb el nom de Y Ddôl (“Ddol Farm” en mapes anglesos), al cap d’un camí que es diu Heol y Ddôl (“camí / carrer del prat”) (“Ddol Road” en mapes anglesos)
..2/ També a Caerffili hi ha un carrer de nom Heol y Ddôl
..3/ Hi ha un carrer a
Y Trallwng Tan-y-ddôl = sota el prat, i també Pen-y-ddôl = (la) part de dalt (de)l prat

:_______________________________.

y ddraig goch [ø dhraig GOOKH] substantiu femení
1 1 el drac roig - símbol de Gal·les
2 nom de la bandera gal·lesa

:_______________________________.

y ddraig goch a ddyry cychwyn [ ø dhraig gookh aa dhø-ri gøkh-win ]
1
Una línia al·literativa en un poema de Deio ab Ieuan Du (fl. 1450-1480), Llangynfelyn, Ceredigion agraïnt Siôn ap Rhys per el regal d’un brau
L’al·literació és dd - r - c – ch / dd - r - c – ch – (n);
És literalment ‘el drac roig dóna un salt’ i s’entén com ‘el drac roig de Gal·les salta endavant / el drac roig dóna incentiu (als gal·lesos) / el drac roig inspira els gal·lesos per que tirin endavant’.
A l’any 1953 es va afegir com a lema sota el drac a l’escut reail de Gal·les – un símbol per manifestar l’autoritat del rei anglès o la reina anglesa sobre la nació gal·lesa.
La línia següent, però, és Ar ucha’r llall ar ochr llwyn (al·literació: r – ch – r – ll- (ll) / r – ch – r – ll- (n)), i donat la natura del poema, y ddraig goch a ddyry cychwyn sembla ser una referència a un brau roig (però descrit aquí com el ‘drac’) que fa el coït amb una vaca – ‘el drac roig dóna un salt / sobre l’altre (drac) (és a dir, la vaca), al marge del bosc’
Gramaticament s’esperava en gal·lès modern Welsh una mutació suau de la consonant inicial d’un substantiu objecte darrere un verb conjugat – a ddyry gychwyn – però sembla que a l’èpooca quan es va fer elmpoema una mutació no era imprescendible

ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (draig = drac) + mutació suau + (coch = roig) + (a = que) + mutació suau + (dyry = dóna) + (cychwyn = un salt, un començament)

:_______________________________.

ddu [dhii] adjectiu
1
Forma amb mutació suau (d > dd) de du = negre
Y Bont Ddu el pont negre
Ynys-ddu prat negre (nom de poble de la comarca de Caerffili);
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)
Vegeu també la entrada següent Ddu (epitet)

:_______________________________.

Ddu [dhii] adjectiu
1
mot = pèl negre
Morgan Ddu Morgan de cabells negres
1
cognom de l'epithet; forma anglicitzada: [dii] - Dee
ETIMOLOGIA: gal.lès ddu, mutació suau de du (= negra, pèl negre). Antigament (i en certs casos també en gal·lès modern) adjectius amb aquesta funció tenia la mutació suau de la consonant inicial després d'un nom propi masculí a més d'un nom propi femení

:_______________________________.

y Ddualltdhî -alht] substantiu femení
1
SH8890 muntanya del districte de Maldwyn (comarca de Powys)
2
SH8027 muntanya del districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: "el turó negre" (y = article definit) + mutació suau + (duallt = turó negre)

:_______________________________.

ddug [ddiig] verb
1
forma amb mutació suau (d > dd) de dug = va agafar.
2
Brenhinoedd 23.6 Efe a ddug allan hefyd y llwyn o dy yr Arglwydd, i'r tu allan i Jerwsalem, hyd afon Cidron, ac a'i llosgodd ef wrth afon Cidron, ac a'i malodd yn llwch, ac a daflodd ei lwch ar feddau meibion y bobl
2
Reis 23:6 ...

:_______________________________.

y Ddwyryd [ø DHUI rid] substantiu femení
1 topònim; nord-est ("els dos guals")

:_______________________________.

ddwywaith [DHUI weth] (adv)
1 dues vegades


:_______________________________.

Ddwywaith [dhui -weth] adjectiu
1
'dues vegades' - epitet (per un home que té un nom de pila que és el mateix que el cognom, o que el nom del pare fet servir com un patronímic). Per exemple, Shincyn Shincyn (en anglès, Jenkin Jenkin, o Jenkin Jenkins) és Shincyn Ddwywaith
yn y pentre preswyliai gwr o'r enw Harri Harri - Harri Ddwywaith y gelwid ef gan yr holl ardal
al poble vivia un home de nom Harri Harri - tothom de la zona li deien Harri Ddwywaith (= dues vegades)
ETIMOLOGIA: gal.lès ddwywaith, mutació suau de dwywaith (= dues vegades). Els adjectius que funcionen com a epitets tenien la mutació suau a la consonant inicial després d'un nom propi masculí a més d'un nom propi femení

:_______________________________.

ddydd a nos [ dhiidh aa noos ] adverbi
1
durant tota la nit i durant tot el dia, cada nit i cada dia
bod wrthi ddydd a nos (yn gwneud rhywbeth) estar ocupat (fent alguna cosa) cada nit i cada dia
roedd y babi deufis oed yn sgrechen ddydd a nos plorava l’infant de dos mesos tota la nit i tot el dia
cysgu ddydd a nos dormir tot un dia i tota una nit
ETIMOLOGIA: (dydd = dia) + (a = i) + (nos = nit). Hi ha mutació suau de la consonant inicial en frases adverbials, per tant dydd > ddydd

:_______________________________.

ddyry [ dhø-ri ] verb
1
forma amb mutació suau (d > dd) de dyry (= ell / ella dóna, donarà)

:_______________________________.

de
[dee] substantiu femení
1
dreta
y dde
= la dreta, el costat de la dreta
1
dreta – la direcció a ma dreta
i’r dde cap a la dreta
ar y dde
a la dreta
ar y dde i =
a la dreta de
o'r dde i'r chwith
de la dreta a l’esquerra
o dde o dde i aswy ac o aswy i dde
de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta
dringodd y rhiw ar gefn ei feic igam-ogam, o dde i aswy ac o aswy i dde
pujava el turó amb la seva bici, de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta
2
(política) y dde = la dreta
y dde eithafol = l'extrema dreta
ETIMOLOGIA: gal.lès de < dé-e < deau < dé-eu) < déheu < britànic *deks-owj-os
De la mateixa arrel britànica: bretó dehou (= dreta), còrnic dyghow (= dreta)
Irlandès deas (= sud) < *deks-,
Cf. llatí dexter (= dreta)

:_______________________________.

de
[dee] adj
1
dret
y llaw dde
la mà dreta
yr ochr dde el costat dret
2
yr adain dde (política) la dreta
ETIMOLOGIA: vegeu el següent

:_______________________________.

de
[dee] substantiu masculí
1
sud (abreviatura: D) = punt cardenal
de-ddwyrain
sud-est
de-orllewin
sud-oest
yn y de
al sud
de-ddwyrain
al sud-est
de-orllewin
al sud-oest
yn y de
al sud
ETIMOLOGIA: El mateix que de = dret; mirant el sol creixent el costat dret es el costat del sud

:_______________________________.

deall (col·loquialment: "dyall") [DE alh, DI alh] (verb)
1  entendre

2
diddeall imbecil, toix (di- = prefix privatiu)

:_______________________________.

deallus [de A lhis] (adjectiu)
1 intel·ligent

:_______________________________.

deau [DE e] substantiu masculí
1 sud

:_______________________________.

dech chi [de khi] (verb)
1 sou, esteu (Nord-est)

:_______________________________.

dechrau [DEKH re] (verb)
1 començar

:_______________________________.

dechreuad, dechreuadau [dekh REI ad, dekh rei A de] substantiu masculí
1 començament, principi

:_______________________________.

deddf, deddfau [DEDHV, DEDH ve] substantiu femení
1 1 llei
2 acta de parlament

:_______________________________.

dedfryd, dedfrydau [DED vrid, ded VRØ de] substantiu femení
1 veredicte

:_______________________________.

dedfrydu [ded VRØ di] (verb)
1 sentenciar

:_______________________________.

dedwydd
[DE duidh] (adjectiu)
1  feliç, alegre

2
byddai’n ddedwydd am y câi ddigon o arian estaria alegre si aconsegueix prou diners
3
Buont yn byw yn ddedwydd oddi ar hynny ??Vivien feliçament després d’això
4
dyddiau dedwydd oedd y rheini eren dies d’alegria, aquells

:_______________________________.

defaid [DE ved, DE vid] (pl)
1 vegeu: dafad

:_______________________________.

defeitgi [de- veit -gi] substantiu masculí
PLURAL defeitgwn [de- veit -gun]
1
gos d’atura (paraula literària; normalment ci defaid)
Er hyny'r defeidgwn yn reddfol wrth anian,
A gyrchant y praidd o'r pellderoedd i'r gorlan

(Mynydau Hamddenol: Ail Lyfr Nathan Wyn. 1905. Tudalen 161)
Tot i això els gossos d’artua instinctivament segons natura
Condueixen el ramat de llocs llunyans a la cleda
ETIMOLOGIA: (defeid-, forma de síl·laba penúltima de defaid = ovelles) + mutació suau + (ci = gos) > defeid-gi > defeitgi

:_______________________________.

deffro [DE fro] (verb)
1 despertar-se

:_______________________________.

Deffrobani [ de-fro- -ni] substantiu femení
1
Una illa mítica, des de la qual, segons en Iolo Morganwg (1747-1826) el líder gal·lès Hu Gadarn va portar els gal·lesos cap a l’illa de la Gran Bretanya. Forma amb metatesi d’un nom a Llyfr Taliesin (El Llibre de Taliesin, primeres dècades del anys 1300) ‘deproffani ynys’, del llatí ‘Taprobanes insula’ a les obres d’en Isadore de Sevilla, i que refereix a Seilan. en aquella època suposada el lloc d’origen dels humans
Cartre’r haf yw Deffrobani,
O na ddeuit, Men,
Gyda mi i chwilio am dani
Yn fy rhwyflong wen:
Hwnt i fôr y mae yr ynys,
Hwnt i lawer tir;
Ond gwnai serch y siwrnai’n felys,
Er yn siwrnai hir.

Deffrobani és la llar del sol / tant de bo vingués, Men, / Amb mi per buscar-la / a la meva barca blanca de rems / / l’illa és més enllà del mar / més enllà de moltes terres / però l’amor feria dolç el viatge / tot i ser un llarg viatge
(‘Cartre’r haf yw Deffrobani’, de l’antologia ‘Telynegion Maes a Mor’ d’en Eifion Wyn, Any 1908)

:_______________________________.

defnydd, defnyddiau [DEV nidh, dev NØDH ye] substantiu masculí
1 material

:_______________________________.

defnyddio [dev NØDH yo] (verb)
1 utilitzar

:_______________________________.

deg [DEEG] substantiu masculí
1 deu

:_______________________________.

degfed [DEG ved] (adjectiu)
1 dècim

:_______________________________.

deg swllt [DEEG sulht] substantiu masculí
1 (pre-1971) deu xílins

:_______________________________.

degymu [de- -mi] v
1
delmar, exigir el delme, cobrar el delme
Samuel-1 8:15 Eich hadau hefyd a'ch gwinllannoedd a ddegyma efe, ac a’u dyry i’w ystafellyddion ac i’w weision
Samuel-1 8:15 .....
1 delmar = pagar un delme
Mathew 23:23 Gwae chi, ysgrifenyddion a Phariseaid, ragrithwyr! Canys yr ydych yn degymu'r mintys, a'r anis, a'r cwmin, ac a adawsoch heibio y pethau trymach o'r gyfraith, barn, a thrugaredd, a ffydd: rhaid oedd gwneuthur y pethau hyn, ac na adewid y lleill heibio
Mathew 23:23 .....
degymu'r mintys a'r anis, a'r cwmin “delmar la menta i l’anís i el comí”, ser meticulós amb temes de poca transcendència i descuidar responsibiltats molt més importants
ETIMOLOGIA: (degym- forma de la síl·laba penúltima de degwm = delme) + (-u sufix per formar verbs)

:_______________________________.

deheubarth [de HEI barth] substantiu masculí
1 regió meridional, sud

:_______________________________.

Dei [DEI] substantiu masculí
1 nom (mascle) forma diminutiva de Dafydd (Nord)

:_______________________________.

deialu [dei A li] (verb)
1
 marcar
sain ddeialu senyal de marcar

:_______________________________.

Deian [DEI an] substantiu masculí
1 nom (mascle) forma diminutiva de Dafydd (Nord)

:_______________________________.

Deicws [dei -kus] m
1
(obsolet) forma afectuosa de Dafydd
any 1517, Gruffudd ap Maredudd p Ieuan ap Deicws, Dinorwig (“Gruff’ ap Mered’ ap Ieuan ap Dicus, Dynworwik”) ,
ETIMOLOGIA: ?? Dafydd > Dafy / Dafi (pèrdua de la dd- final; canvi de vocal, de “y“ a “i”) > Dai (pèrdua de la [v]intervocàlica) > Dei (forma de la síl·laba penúltima) + (-cws sufix)

:_______________________________.

Deicyn [DEI kin] substantiu masculí
1 nom (mascle) forma diminutiva de Dafydd (Nord)

:_______________________________.

deiet, deietau [DEI et, dei E te] substantiu masculí
1 dieta

:_______________________________.

deigryn [ dei -grin] substantiu masculí
PLURAL dagrau [ da -gre]
1
llagrima
dagrau
llàgrimes = dol
2
nwy dagrau gas lacrimògen

3 (illa de Môn) començar a ploure
Mae'n gwneud tipyn o ddagrau comença a ploure (“fa una mica de gotes”)
4
gollwng deigryn dros Gymru fer un riu (“deixar anar una llàgrima per a Gal.les”)
5
dagrau fydd ei diwedd hi només pot acabar malament. (“(és) llàgrimes que seràn el fi d’ella”)
6
dagrau gwidw, "widow's tears", - les llàgrimes d’una vídua com a engany per atrapar un jove com a marit per què la recolzi a ella i la seva família
7
yn eich dagrau plorant (“en les vostres llàgrimes”)
8
boddfa o ddagrau un torrent de llàgrimes
9
mynd i bwl o ddagrau desfer-de en un ma de llàgrimes (“anar a un atac de llàgrimes”)
10
hidlo dagrau plorar
colli dagrau plorar
t48 Dyddiadur America gan Gareth Alban Davies 1967
ETIMOLOGIA: < britànic *dakr- > gal.lès dagr > deigryn (afegiment del sufix -yn, que cause un canvi vocalic a > ei)
Còrnic dagrow (= llàgrimes)
Irlandès deoir (= llàgrima)

:_______________________________.

deil [deil] verb
1
manté, mantindrà; tercera persona singular del temps present-futur del verb dal
Mae’r arolygon am eisteddfod dda os deil y tywydd
Hi ha indicis d’una bona eistèdvod si es manté el temps (= si no plou)

:_______________________________.

deilen, dail [DEI len, DAIL] substantiu femení
1  fulla

2
bod fel dail y coed ser molt nombrós (“ser com les fulles dels arbres”)
3
tipus de fulla:
deilen fasarn plural: dail masarn fulla d’auró
deilen dderw plural: dail derw fulla de roure
deilen onn plural: dail onn fulla de freixe
deilen fedw plural: dail bedw fulla de bedoll
deilen ffawydd plural: dail ffawydd fulla de faig

:_______________________________.

deiliad, deiliaid [DEIL yad, DEIL yed] substantiu masculí
1  arrendatari

:_______________________________.

Deiniol [DEIN yol] substantiu masculí
1  nom (mascle) Daniel
2 nom de sant celta

:_______________________________.

deintur
[dein-tir] substantiu masculí
PLURAL deinturiau, deinturau [dein-tir-ye, dein--re]
1
marc per estendre un teixit de llana per que s’eixuguès sense encogir-se
també: ffrâm ddeintur (plural: fframiau deintur)
bach deintur ganxo del marc (plural: bachau deintur o bachau deinturiau

2
és un element que es troba en alguns noms de camps
Cae'r Deintur / Cae Deintur (camp del marc)
Hi ha un carrer de nom Caedeintur a Dolgellau (comarca de Gwynedd)
Parc y Deintur (camp del marc)

3
noms de carrers
Cnwcydintir nom de carrer de la coiutat d’Aberteifi (comarca de Ceredigion) (“(el) turó (de)l marc”)
Pentwyndeintur = pen twyn y deintur – (“(el) cim (del) turó (de)l marc”)
Nom de carrer de Craig-berth-lwyd, al costat de Mynwentycrynwyr (comarca de Merthyrtudful)

ETIMOLOGIA: (1) gal·lès deintur < anglès mitjà
teyntur, tentour < francès (cf francès modern tenture = cortina), probablament del llatí tentorium (= refugi fet de pells esteses) < (tent-us + -orium); tendere (= estendre). (En anglès modern, tentorium = l’endoesquelet del cap d’un insecte). L’arrel indoeuropea és ten- (= estendre), i es troba també an gal·lès (1) tenau (= prim) < celta, (2) tent / tenten (= tenda de campanya) < anglès < francès < llatí tendere, (3) tétanws < grec tetanos (= rígid), (4) tantra (= llibre que explica la filosofia hindú) (del Sanskrit = ordit), (5) tôn (= melodia) < anglès tone < grec tonos (= corda)
En anglès el element final -our s’ha fet -er (tenter) probabament en imitació del sufix de l’agent -our en paraules del francès que va ser substituït per -er en algunes paraules: barbour > anglès barber (= barber)
..2/ el canvi del segment inicial a deint- mostra la influència dela paraula daint (= dents; plural antic de dant = dent – el plural modern és dannedd).
En gal·lès mitjà daint era deint, i en derivatius aquesta forma es conserva a la llengua modern a la síl·laba penúltima (deintydd = dentista), com en el cas d’altres monosíl·labes que tenen ai a la llengua moderna.
L’associació vé dels ganxos posats com una fila de dents en una mandíbula i que subjecten el teixit com si el mossegeuin

NOTA: (a) Vegeu també: dintir (variant de deintur al topònim Cnwcydintir)
(b)Hi ha molts llocs d’Anglaterra amb l’element “tenter”:
..1/
Tenter Ground (“terreny del marc / dels marcs”) (surt del carrer White’s Row al districte de Londres E1, aprop de l’estació de Liverpool St);
..2/ A Halifax hi ha un districte al costat de la’església parroquial “Tenter Fields” (“camps del marc / dels marcs”)
(A Baile Átha Cliath / Dublín (Irlanda) a mapes entre 1800-1829, hi ha Tenter Fields indicats entre Marrowbone Lane i Cork Street).
..3/ Una part del carrer Outram Street a Sutton in Ashfield, Nottinghamshire era una vegada Tenter Lane (“carreró del marc / dels marcs”). A Heage a la comarca de Derbyshire hi ha també un Tenter Lane, Hi ha un Tenter Road (“carrer / carretera del marc / dels marcs”) a Moulton Park a la ciutat de Northampton, i Tenter Street (“carrer del marc / dels marcs”) a la ciutat de Sheffield.
..4/ Al poble de Holmsefield de la comarca de Derbyshire hi ha un lloc anomenat
Tenteryard Plantation (tnderyard = patí del marc) .

:_______________________________.

deinturio
[dein-tir-yo] substantiu femení
1
estendre teixit de llana en un marc per que s’eixuguès sense encogir-se
ETIMOLOGIA: (deintur = marc) + (-io sufix per formar verbs)

:_______________________________.

deintydd
[dein-tidh] substantiu masculí
PLURAL deintyddion [dein-tødh-yon]
1
dentista
2
dentista = servei dentista
Pam oedd doctor ac ysbyty a deintydd mor ddrud yn y dyddiau hynny?
Perquè era tan car un metge i un hospital i un dentista en aquells dies?
ETIMOLOGIA: (deint-, forma penúltima de daint = dents) + (-ydd sufix per indicar un agent), sinó (dant = dent) + (-ydd), amb el canvi normal de la a penùtima en e davant una y a la síl·laba final

:_______________________________.

deintydda [dein TØ dha] (verb)
1  fer de dentista

:_______________________________.

deintyddiaeth [dein TØDH yeth] substantiu femení
1  medecina dental

:_______________________________.

deintyddol [dein TØ dhol] (adjectiu)
1  relatiu als dentistes

:_______________________________.

delfrydol [del VRØ dol] (adjectiu)
1 ideal

:_______________________________.

deliwr
[del -yur] substantiu masculí
PLURAL delwyr [del-wir]
1
concessionari = persona o negoci autoritzat per un fabricant per vendre els seus productes
ETIMOLOGIA: (del- = arrel de delio = comprar i vendre, comerciar) + (-i-wr sufix d’agent)
NOTA: també: deiliwr

:_______________________________.

delw [ de -lu] substantiu femení
PLURAL delwau [ del -we]
1
imatge
ar ddelw a imatge de

Genesis 9:6 A dywallto waed dyn, trwy ddyn y tywelltir ei waed yntau, oherwydd ar ddelw DUW y gwnaeth efe ddyn.
Gènesi 9:6 ...

ar lun a delw a imatge de (“en la forma i imatge de”)
Genesis 5:3 Ac Adda a fu fyw ddeng mlynedd ar hugain a chant, ac a genhedlodd fab ar ei lun a’i ddelw ei hun, ac a alwodd ei enw ef Seth.
Gènesi 5:3 ...

2
yr un ddelw a el retrat de
mae hwnnw’r un ddelw ⠒mrawd ell és el retrat del meu germà

3
ídol = imatge que representa un déu
mor fud â delw “tan mut com un ídol”
fel delw clavat en terra
mynd fel delw quedar clavat en terra (de por)
Mi aeth fel delw va quedar clavat en terra (de por)

4
(Bible) ídol, éu fals, déu adorat per pagans
Brenhinoedd-1 15.13 Ac efe a symudodd Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Reis-1 15:13 .....

delw gerfiedig ídol (“imatge gravat, imatge esculpit”)
Exodus 20:4 Na wna i ti ddelw gerfiedig, na llun dim a'r y sydd yn y nefoedd uchod, nac a'r y sydd yn y ddaear isod, nac a'r sydd yn y dwfr tan y ddaear.
Èxode
20:4 ...

6
dryllio’r delwau iconoclàstia (“destruir els ídols”)
Brenhinoedd-1 15.13 Ac efe a symudodd Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Kings-1 15:13 .....

Exodus 23:24
Nac ymgryma i'w duwiau hwynt, ac na wasanaetha hwynt, ac na wna yn ôl eu gweithredoedd hwynt; ond llwyr ddinistria hwynt, dryllia eu delwau hwynt yn gandryll.
Exodus 23:24 .....

Exodus 34:13 Eithr dinistriwch eu hallorau hwynt, drylliwch eu delwau hwynt, a thorrwch i lawr eu llwynau hwynt.
Exodus 34:13 .....:

Brenhinoedd-1 15.13 Ac efe a symudodd Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Kings-1 15:13 ....

Exodus 23:24
Nac ymgryma i'w duwiau hwynt, ac na wasanaetha hwynt, ac na wna yn ôl eu gweithredoedd hwynt; ond llwyr ddinistria hwynt, dryllia eu delwau hwynt yn gandryll.
Exodus 23:24 .....

Exodus 34:13 Eithr dinistriwch eu hallorau hwynt, drylliwch eu delwau hwynt, a thorrwch i lawr eu llwynau hwynt.
Exodus 34:13 But ye shall destroy their altars, break their images, and cut down their groves:

7
buddel estaca – a la qual es lliga una vaca a l’estable
buddel < buddelw (bu = vaca) + mutació suau + (delw = estaca; imatge, idol)

8
efigie = figura d’una persona (per cremar, penjar, etc)
llosgi delw o rywun cremar algú en efigie
crogi delw o rywun penjar algú en efigie

9
figura
Yn yr Eglwysi Catholig mae'n anodd dod o hyd i groes heb ddelw o'r Crist Croeshoeledig arni
A les esglésies catòliques és difícil trobar una creu sense la figura de Jesucrist crucificat a sobre

10
(moneda) retrat, imatge

11
imatge format, idea formada, tòpic
Mae'r ymchwil newydd yn chwalu ambell i ddelw. Yn groes i'r darlun parchus traddodiadol, un hoff o'i gwrw oedd yr emynwr hwn.
La nova investigació trenca alunes idees formades. A diferència de l’imatge respectable tradicional, a aquest compositor de cants religiosos li agradava la cervesa

12
annelwig vagu, borrós, indistint

13
annelwig vagu, borrós, indistint

14
(Gal.les del Sud) delff / delffyn idiota; delff < delf < delw (= ídol, imatge)

15
(Gal.les del Nord) del bonic < del (= dur, caparrut) < delw (= estàtua )
16
Cynddelw nom d’home (obsolet) (cyn- = gos, guerrer) + mutació suau + (delw = imatge)

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic delv-â < cèltic *del- (= tallar)
De la mateixa arrel britànica: en còrnic delow (= estàtua) i l’element dell en paraules compostes:
..1/ fatel (= com; literalment “quina mena d’imatge”),
..2/ kettel (= tan bon punt; keth = mateix + dell = imatge),
..3/ yndella (= d’aquella manera, d’una manera semblant – y’n delw na en l’imatge allà),
..4/ yndellma (= d’aquesta manera, així – y’n delw ma en l’imatge aquí),
De la mateixa arrel cèltica: irlandès dealbh (= estàtua)

:_______________________________.

delwriaeth
[de-lur-yeth] substantiu femení
PLURAL delwriaethwyr [de-lur-yeith-wir]
1
concessionari = negoci autoritzat per un fabricant per vendre els seus productes
ETIMOLOGIA: (del- = arrel de deliwr = concessionari) + (-wriaeth sufix per formar substantius abstractes subsituïnt el sufix de persona -wr o -iwr)

:_______________________________.

delyn [de-lin] substantiu femení
1
forma amb mutació suau de telyn = arpa
y delyn = l’arpa
2
Delyn street name in Rhosllannerchrugog (county of Wrecsam)

:_______________________________.

Delyn [ de -lin]
1
divisió (dosbarth) de la comarca de Clwyd entre 1974 – 1996. Capital: Y Fflint
Proporció de gal·lesoparlants: 17.1% (1991)
2
districte electoral pel parlament d'Anglaterra

ETIMOLOGIA: Telyn vol dir “arpa” i y delyn és ‘l’arpa’. Tot i que un camp de forma triangular es diu sovint often Cae’r Delyn o CaeDelyn (camp de l’arpa) en gal·lès , i aquella comarca era més o menys triangular, el nom és anglès, una combinació dels nom de rius “Dee” (Dyfrdwy en gal·lès) i “Alyn” (Alun en gal·lès), d’aquesta manera creant un nom pseudo-gal·lès ridícul i innecessari

:_______________________________.

democratiaeth [de mo KRAT yeth] substantiu femení
1  democràcia

:_______________________________.

den ni [de ni] (verb)
1  som, estem (Nord-est)

:_______________________________.

denu [DE ni] (verb)
1  atreure

:_______________________________.

depo cyflenwadau amaethyddol [DE po køv len WA de a mei THØ dhol] substantiu masculí
1  botiga de subministraments agrícoles

:_______________________________.

derbyn [DER bin] (verb)
1  rebre
2 acceptar

:_______________________________.

derbyniad, derbyniadau [der BIN yad, der bin YA de] substantiu masculí
1  recepció (de ràdio, TV)
2 acceptació

:_______________________________.

derbyn wyneb [ der-bin ui-neb ] verb
1
ser parcial
Rhaid ichi beidio â derbyn wyneb Cal ser imparcial, ho has de fer sense favoritismes
Pedr-1 1:17 Ac os ydych yn galw ar y Tad, yr hwn sydd heb dderbyn wyneb yn barnu
yn ôl gweithred pob un, ymddygwch mewn ofn dros amser eich ymdeithiad

Pere-1 1:17...

di-dderbyn-wyneb imparcial, sense favoritismes

ETIMOLOGIA: ‘rebre / acceptar una cara’ (derbyn = rebre) + (wyneb = cara)

:_______________________________.

derch [derkh] adj
1
derch = elevat, alt (paraula usada a la poesia al segle 1800)
Cyfodwn yn y borau
Ar ol ein lludded mawr,
Tra'r haul o'i dderch ororau
Yn agor dorau'r wawr.
(
Mynydau Hamddenol: Ail Lyfr Nathan Wyn. 1905. Tudalen 25 )
Ens llevem al matí / Després de la nostra gran fatiga / Mentre que el sol de la seva regió alta / obre les portes de l’alba
ETIMOLOGIA: Paraula inventada per William Owen-Pughe i que es veu al seu diccionari de l’any 1794 del verb derchu, una variant de derchafu, en el seu torn de dyrchafu (= exaltar, aixecar )

:_______________________________.

dere [DE re] (verb)
1 vine! (Sud) (Nord: tyrd, ty'd)

:_______________________________.

Derec [DE rek] substantiu masculí
1 nom (mascle)

:_______________________________.

Derfel [der -vel]substantiu masculí
1 nom d’home
Del topònim Llandderfel (SH9837), un poble de la comarca de Gwynedd, 6km a l’est de Y Bala. Hi ha també al poble un turó Bryn Derfel (“(el) turó (de) Derfel”)
Si el nom de pila no vé directament de la toponimia, és de Robert Jones Derfel, (1824-1905), autor radical, nascut a prop de Llandderfel, que va assumir Derfel com a cognom.
ETIMOLOGIA: Derwfael [derw-vail] > Derfael > Derfel S’ha perdut la “w” al mig, i col·loquialment una “ae” final en gal·lès esdeviné “e”.
(derw = de debó, veraç) + mutació suau + (mael = príncep, líder)

:_______________________________.

deri [dê -ri]
1
plural de dâr (= roure)

:_______________________________.

Derllys [DER lhis] substantiu femení
1  topònim - derw = roures, llys = cort

:_______________________________.

derllwyn [ der -lhuin] substantiu masculí
1
bosc de roures
no mde ccarrer: Heol Derllwyn Ton-du (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (officialment: ‘Derllwyn Road’)
ETIMOLOGIA: derlwyn (= bosc de roures) > derllwyn (amb rl > rll, és a dir, sense mutació suau, com a la paraula perllan (= hort fruiter)

:_______________________________.

derlwyn [ der -luin] substantiu masculí
PLURAL derlwyni [ der-lui-ni ]
1
bosc de roures
2
nom de carrer
3
street name
....(1) Derlwyn Cilái (comarca d’Abertawe) (‘Derlwyn’)
....(2) Derlwyn Pen-y-waun (comarca de Rhondda Cynon Taf) (‘Derlwyn’)
....(3) Heol Derlwyn Rhiwbina (Caer-dydd) (‘Heol Derlwyn’)
....(4) Heol Derlwyn Tredegar (comarca de Caerffili) (‘Derlwyn Street’)
ETIMOLOGIA: derlwyn < derwlwyn (derw = roures) + mutació suau + (llwyn = bosc)

:_______________________________.

Derlwyn [ der -luin] substantiu masculí
1
nom d'home (infreqüent)
ETIMOLOGIA: Vegeu l’entrada anterior

:_______________________________.

deru [ de -ri] verb
1
(= darfu) ha passat
Neli: Beth ydi’r mater?
Meri: Dim ond y deru i mi wel’d y lleuad newydd am y tro cynta’ trwy gwmwl.
(Dadleuon Buddugol Eisteddfod Caerfyrddin 1911 t. 40)
Neli: Què’t passa?
Meri: Només que ha passat que he vist la lluna nova per primera vegada a través d’un núvol

:_______________________________.

..1 derw; plural de derwen [DE ru] (npl)
1 
1 roures
2 roure (material)

:_______________________________.

..2 derw [ de -ru]
1
(obsolet) veritable
It occurs as an element in a number of compound words in modern Welsh
..1/ cefnder (= cosí) < cefnderw (cyf = junt) + (nai = nbot) + derw
..2/ cyfnither (= cosina) < cefnitherw (cyf = junt) + (nith = neboda) + derw
..3/ Derwfael [der-vail] (= nom d'home), ara Derfael, Derfel (derw = de debó, veraç, mael = príncep, líder). S’ha perdut la “w” al mig, hi col·loquialment una “ae” final en gal·lès esdeviné “e”. El nom existeix al topònim Llandderfel (SH9837), un poble de la comarca de Gwynedd, 6km a l’est de Y Bala; i també com a nom de pila tret d’aquest topònim, o de Robert Jones Derfel, (1824-1905), autor radical, nascut a prop de Llandderfel, que va assumir Derfel com a cognom.
Hi ha també al poble un turó Bryn Derfel (“(el) turó (de) Derfel”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
de la mateixa arrel cèltica : irlandès dearbh (= veraç), escocès dearbh (= cert)

:_______________________________.

derwen, derw [DER wen, DE ru] substantiu femení
1  roure

:_______________________________.

Derwen-deg [der-wen deeg] substantiu femení
1
nom de casa; nom de carrer de
..1/ Pontardawe (comarca of Castell-nedd ac Aberafan)
..2/ Ystradmynach (comarca of Caerffili) (‘Derwendeg Ave’)
..3/ Glyn-coch (comarca of Rhondda Cynon Taf) (‘Derwendeg Ave’)
..4/ Heol Derwen-deg a la ciutat de Caer-dydd (‘Fairoak Road’)
ETIMOLOGIA: ‘el roure bonic’ (derwen = roure) + mutació suau + (teg = bonic)

:_______________________________.

Derwfael [derw -vail]substantiu masculí1 nom de sant; existeix al topònim Llandderfel (SH9837), un poble de la comarca de Gwynedd, 6km a l’est de Y Bala, i també com a nom de pila Derfel tret d’aquest topònim, o de Robert Jones Derfel, (1824-1905), autor radical, nascut a prop de Llandderfel, que va assumir Derfel com a cognom.
Hi ha també al poble un turó Bryn Derfel (“(el) turó (de) Derfel”)
ETIMOLOGIA: (derw = de debó, veraç) + mutació suau + (mael = príncep, líder) Derfael > Derfel S’ha perdut la “w” al mig, i col·loquialment una “ae” final en gal·lès esdeviné “e”.

:_______________________________.

derwlwyn
[ der -luin] substantiu masculí
1
(literària), (topònims) roureda
ETIMOLOGIA: (derw = roures) + mutació suau + (llwyn = bosc)
NOTA: Aquesta paraula ambé escrita derlwyn (qv)

:_______________________________.

..1 derwydd [ der -widh]
1
roures
2
Derwydd SN6117 casal de la comarca de Caerfyrddin, 2km al nord de Llandybïe i 5km al sud de Llandeilo
ETIMOLOGIA: (derw = roures) + mutació suau + (gwydd = arbres)

:_______________________________.

..2
derwydd [der -widh] substantiu masculí
PLURAL derwyddon [ der--dhon ]
1
druïda = membre de la classe de sacerdots entre els celtes de l’illa de la Gran Bretanya i Gal·lia
2
druida = membre de l’ordre més alt de Gorsedd y Beirdd (congrès dels poetes)
Urdd y Derwyddon = l’Ordre dels Druides
archdderwydd = druïda principal, dirigent de Gorsedd y Beirdd (congrés de bards), elegit per un període de tres anys
3
druida = membre d’una societat benèfica establerta a Londres a l’any 1781 anomenada ‘the Ancient Order of Druids’ (l’antic ordre de druides) que es reunien a llotges que es deien ‘bosquets’
4
druida = (sobretot a Anglaterra i els Estats Units) practicant d’avui en dia de rites paganes suposadament celtes
ETIMOLOGIA: Popularment s’analitza com:
(derw = roures) + mutació suau + (gwydd [guidh] = coneixement / conèixer).
Aquesta derivació errònia és normalment considerada com a fet incontrovertible.
A la poesia dels segles 1200 i 1300 derwydd era “profeta, savi”; Dr. John Davies (c. 1567-1644, de Llanferres, comarca de Dinbych), lexicògraf (autor del diccionari gal·Lès-llatí de l’any 1632 Welsh) i traductor de la Bíblia, i Thomas Wiliems (1545/6-1622, de Trefriw, comarca de Conwy, però en aquell època a la comarca de Dinbych), lexicògraf i genealogista, van veure la semblança en forma i en sentit entre la paraula gal·lesa ‘derwydd’ i la paraula llatina ‘druid(ae)’ (però és molt dubtós que siguin relacionades).
John Davies era el primer de suggerir una connecció entre derw (= roures) i derwydd (= druida), i va esdevenir una explicació popular en gal·lès, encara que s’ha quedat palès que no es pot sostenir etimologicament. D’aquí va ser acceptada cegament per autors sense cap exemplar de Geiriadur Prifysgol Cymru / el Diccionari de la Universitat de Gal·les!
Es més aviat derwydd < *dar-wydd
(dar- = prefix intensificador) + mutació suau + (gwydd element que ocurreix en altres formes compostes amb el sentit de ‘veure / saber’), però possiblement remonta a l’època britànica (per exemple, britànic do-are-vid-. Do-are- va esdevenir dar en gal·lès, i vid- va esdevenir gwydd)
El llatí druid(ae) era del gal druid(es). En irlandès antic hi ha una paraula corresponent drui, amb l’arrel druid- a les formes acusatives i datives

:_______________________________.

derwyddes [ der--dhes] substantiu masculí
PLURAL derwyddesau [ der-wø-de-se]
1
druida (femella)
ETIMOLOGIA: (derwydd = druida) + (-es = sufix per indicar una femella)

:_______________________________.

derwyddiaeth [ der-wødd-yeth ] substantiu femení
1
druïdisme = la pràctica de rites druídiques
ETIMOLOGIA: (derwydd = druida) + (-iaeth = -isme, sufix per formar substantius abstractes)

:_______________________________.

derwyddol [ der--dhol] adjectiu
1
druídic
ETIMOLOGIA: (derwydd = druida) + (-ol = sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

desg
[desk] substantiu femení
PLURAL desgiau [desk-ye]
1
escriptori = moble amb superfície per escriure, sovint amb calaixes per sota
dyddiadur desg dietari d’escriptori = dietari de gran tamany per notar cites; agenda
Mae dyddiadur desg y Lolfa yn uniaith Gymraeg
El dietari d’escriptori (publicat per) Y Lolfa és totalment en gal·lès
2
taulell de recepcionista d’un hotel o edifici públic
ETIMOLOGIA: anglès desk, probablament del llatí medieval desca (= taula)

:_______________________________.

desg dalu, desgiau talu [desk DA li, DESK ye TA li] substantiu femení
1  caixa (de supermercat)

:_______________________________.

desg ysgrifennu [desk ø skri VE ni] substantiu femení
1  escriptori

:_______________________________.

destlus [DEST lis] (adjectiu)
1  ordenat

:_______________________________.

deuawd, deuawdau [DEI aud, dei AU de] substantiu masculí
1  duet, duo

:_______________________________.

deuben [ dei-ben] substantiu masculí
1
dos caps
cael y ddeupen ynghyd make ends meetno gastar més del que es guanya
2
(modificador) amb dos caps
cyhyryn deuben bíceps
trên deuben trên amb dos locomotors al cap
eryr dwbl àguila de dos caps
ETIMOLOGIA: (deu-, forma penúltima de dau = dos) + mutació suau + (pen = cap)
NOTA: també deupen

:_______________________________.

deubeth [ dei -beth] substantiu masculí
1
dues coses
y ddeubeth ar yr un pryd les dues coses al mateix temps
ETIMOLOGIA: (deu-, forma penúltima de dau = dos) + mutació suau + (peth = cosa)

:_______________________________.

deublyg [ dei-blig] adj
1
doblegat
syrthio yn eich deublyg (persona) caure a terra
bod yn eich deublyg (person) ser caigut a terra
2
doble = amb dues finalitats
Byddai mantais ddeublyg i gynllun o'r fath
Hi hauria un avantatge dobl amb un pla d’aquest tipus
3
(teulada) amb dues vessants
to deublyg teulada amb dues vessants
ETIMOLOGIA: ‘doblegat de dos’ (deu-, forma penúltima de dau = dos) + mutació suau + (plyg = doblegat, arrel del verb plygu = doblegar)

:_______________________________.

deud [DEID] (verb)
1 (Nord)
1 dir;
Al Sud és gweud [GWEID] , i en gal·lès col·loquial unificat dweud [DWEID]

:_______________________________.

deuddeg [DEI dheg] substantiu masculí
1  dotze

:_______________________________.

deuddegfed [dei DHEG ved] (adjectiu)
1  dotzè

:_______________________________.

deuddrwg ni wna ddaioni [dei-dhrug nii wnaa dai-ni] substantiu masculí
1
dues males jugades no resolen un greuge ??
ETIMOLOGIA: (deuddrwg = dos mals) + (ni = no) + mutació suau + (gwna = fa) + mutació suau + (daioni = bé)

:_______________________________.

deudroed [ dei-droid] substantiu masculí
1
dos peus
mynd ar eich deudroed anar a peu (perquè no queda més remei)
ETIMOLOGIA: (deu- = dau dos) + mutació suau + (troed = peu). Hi ha la forma singular després d’un número

:_______________________________.

deufin [ dei-vin] adjectiu
1
de doble tall
bwyell ddeufin destral de dos caps
cleddyf deufin espasa de dos talls
ETIMOLOGIA: (deu = dos ) + mutació suau + ( min = tall)

:_______________________________.

deugain [DEI gen] substantiu masculí
1  quaranta ("dos vints")

:_______________________________.

deugeinfed [dei GEN ved] (adjectiu)
1  quarantè

:_______________________________.

deugymesur [ dei-gø-me-sir]
1
bisimètric
ETIMOLOGIA: (deu = dos ) + mutació suau + ( cymesur = de la mateixa mesura)

:_______________________________.

deunaw [DEI nau] substantiu masculí
1  divuit (NO dinou!) (literalment: "dos nous")

:_______________________________.

deunawfed [dei NAU ved] substantiu masculí
1  divuitè

:_______________________________.

deuparth [DEI parth] substantiu masculí
1  dues parts;
2 dos terços

:_______________________________.

deuswllt [DEI sulht] substantiu masculí
1  (obsolet) dos xílins

:_______________________________.

dew [deu] adj
1
Forma amb mutació suau (t > d) de tew = gras
merch dew una noia grassa (hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

Antigament hi havia mutació suau amb un adjectiu després del nom d’un home per formar epítets; hi ha exemples en gal·lès modern
Twm Bach Dew (Tomà petit gras)
 (Exemple de la revista Llafar Gwlad, número 73, Haf (estiu) 2001 en un article de’n Bobi Owen sobre sobrenoms a la ciutat de Dinbych (‘Denbigh’ en anglès))

:_______________________________.

dewch [DEUKH] (verb)
1  (vos/vosaltres) vineu

:_______________________________.

Dewi [DEU i] substantiu masculí
1  David
2 Sant David, patró de Gal·les (vegeu: Tyddewi)

:_______________________________.

dewin
[deu-in] substantiu masculí
PLURAL dewiniaid [deu-in-yed]
1
mag, bruixot
2
(Antropologia gal·lesa) bruixot de poble, un que sabia rompre encantaments de bruixes o bruixots malèvols i curar certes malalties
3
mag - persona que fa il·lusionisme
4
mag, geni = persona amb un talent especial
dewin geiriau persona que sap escriure o parlar d'una forma fascinant
Mae'n ddewin am atgynhyrchu hen luniau és un geni amb la reproducció d'antigues fotos
byddai angen dewin i brofi hynny
caldria un geni per verificar això
5
Y Dewin nom d'un restaurant de llengua gal·lesa a Aberystwyth a la dècada dels vuitanta
6
helfa ddewiniaid = caça de bruixes, cercada de bruixes / bruixots suposades per exterminar-les / los per lliurar la gent dels mals que diuen que han causat
erlid dewiniaid = witchhunting
7
llawddewin quiromàntic (llaw = mà) + mutació suau + (dewin = mag)
ETIMOLOGIA: dewin, forma dissimulada de diwin < britànic < llatí divînus < dîvus = déu, paraula relacionada al llatí deus = déu

:_______________________________.

dewindabaeth
[deu-in-dâ-beth] substantiu femení
1
divinació, endevinació
2
dewindabaeth adar = auguri
ETIMOLOGIA: (dewin = mag) + (-dab, forma de -deb = sufix per formar noms abstractes) + (-aeth = sufix per formar noms abstractes)

:_______________________________.

dewines [deu-î-nes] substantiu femení
PLURAL dewinesau [deu-i-ne-se]
1
bruixa, fetillera
Dyma hanes diddorol o dref Dinbych - lle enwog am wrachod a dewinesau
Aquí és una història de la ciutat de Dinbych - un lloc amb fama de bruixes i fetilleres
ETIMOLOGIA: (dewin = bruixot) + (-es, sufix per fer substantius femenins de persona)

:_______________________________.

dewiniaeth [deu-in-yeth] substantiu femení
1
bruixera, fetillera
Lefiticus 20:27 Gwr neu wraig a fo ganddynt ysbryd dewiniaeth, neu frud, hwy a leddir yn farw; â cherrig y llabyddiant hwynt; eu gwaed fydd arnynt eu hunain
Leviticus 20:27 ....

Deuteronomium 18:10 Na chaffer ynot a wnelo i’w fab, neu i’w ferch, fyned trwy y tân; neu a arfero ddewiniaeth, na phlanedydd, na daroganwr, na hudol,
Deuteronomy 18:10 .....
2 dewiniaeth ddu màgia negra = màgia per finalitats diabòliques mitjançant esperits diabòlics
ETIMOLOGIA: (dewin = bruixot) + (-iaeth, sufix per fer substantius)

:_______________________________.

dewis [DEU is] (verb)
1  escollir

:_______________________________.

dewr [DEUR] (adjectiu)
1  valent

2
y dewr biau’r dydd (“al valent pertany el dia”) qui no s’arrisca no pisa

:_______________________________.

dewrder [DEUR der] substantiu masculí
1  valor, valentia

:_______________________________.

Y Deyrnas Gyfunoldeir –nas gø--nol] substantiu femení
1
el Regne Unit = nom curt de l'estat anglès (Teyrnas Gyfun Prydain Fawr a Gogledd Iwerddon – traducció de ‘The United Kingom of Great Britain and Northern Ireland’ Regne Unit de Gran Bretanya i Nord Irlanda’ )
Y Blaid Lafur yn rhybuddio y bydd Senedd i Gymru yn rhwygo'r Deyrnas Gyfunol
El Partit Laborista avisa que un parlament per a Gal·les trencarà el Regne Unit
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (teyrnas = regne) + mutació suau + (cyfun = unit)

:_______________________________.

D.G. [dee eg]
1
R.U. – inicial de “el Regne Unit” = nom curt de l'estat anglès (Teyrnas Gyfun Prydain Fawr a Gogledd Iwerddon – traducció de ‘The United Kingom of Great Britain and Northern Ireland’ Regne Unit de Gran Bretanya i Nord Irlanda’
Post Brenhinol / Talwyd y Post / DG Correu Reial / “va ser pagat el correu” / Regne Unit. Inscripció als segells imprimits amb màquina de metre

:_______________________________.

..1 di-
[ dii ] prefix
1 intensificador (+ mutació suau) ‘completament’
1/ diben (= finalitat. objectiu), pen (= cap)
2/ dihenydd (= mort, execució ), dien (= mort)
3/ dinoethi (= denudar), noethi (= despullar)
4/ dioddef (= patir), goddef (= patir)
5/ disyml (= sense afectació) , syml (= senzill)

ETIMOLOGIA: gal·lès di < britànic *dô < cèltic *dî
De la mateixa arrel indoeuropea: llatí , català de
Welsh di < British *dô < Celtic *dî
from the same Indoeuropean root: Latin , Catalan / Occitan / French / Castilian, etc de

:_______________________________.

..2 di-
[ dii ] prefix
1 sense - prefix privatiu (+ mutació suau). Forma adjectius privatiu
1/ digyfalaf sense capital (cyfalaf = capital)
2/ diddoli (= separar, segregar, aïllar) < diddawl (de l’element obsolet dawl = porció

NOTA:
a/ monosíl.labes: formes més antigues tenén l’accent sobre di
diflas = avorrit
Paraules més recents ténen l’accent a l’adjectiu
di-flas = sense gust, insípid

b/ pot ocurrir davant frases:
di-alw-amdano immerescut

c/ en alguns casos amb ‘g’ inicial (són manlleus recents de l’anglès)
di-gès (= despistat, que no en té ni idea )
di-arfog = no armat


ETIMOLOGIA: el mateix origen que el prefix intensificador di-, amb canvi de sentit > 'sense'

:_______________________________.

'di [di] preposició
1
forma reduïda de la preposició wedi quan wedi s’utilitza per formar el temps passat
Wyt ti ’di gorffen? (=Wyt ti wedi gorffen?) Has acabat?
NOTA: la pèrdua de la primera síl·laba accentuada en paraules de dues síl·labes es troba amb altres paraules en gal·lès. Altres exemples són:
..1/ yma [ø-ma] (= aquí) > ’ma,
..2/ acw [a-ku] (= allà) > ’cw,

:_______________________________.

diacon, diaconiaid [di A kon, di a KON yed] substantiu masculí
1  oficial laic de capella noconformista

:_______________________________.

diadell [ di-â-delh ] substantiu femení
PLURAL diadellau, diadelloedd [ di-a--lhe, -lhodh]
1
ramat
diadell o ddefaid ramat d'ovelles
2
mae llwdn du ym mhob diadell ("hi ha una ovella negra a cada ramat") a cada família hi ha algú de mala reputació
3
congregació, els sota la cura espiritual delpastor d'una església
ETIMOLOGIA: diadell, possiblement de *dyadell, que seria (dyad-, arrel de dyadu, dyadael = deixar anar; (animals) menar / guiar) + (-ell sufix per formar substantius); dyadu = (dy- = prefix intensificador) + mutació suau + (gadu = deixar, permetre)

:_______________________________.

diadlam [ di- ad -lam] adj
1
sense tornar a saltar, sense rebot
2
(pistola) sense retocés, sense culatada
reiffl ddiadlam rifle sense retocés
3
cyrraedd mur diadlam topar contra una parët (“arribar a una paret que no es pot saltar”)
ETIMOLOGIA: (di- = prefix intensificador) + (adlam = rebot)

:_______________________________.

diamynedd [di a MØ nedh] (adjectiu)
1  impacient

:_______________________________.

dianaf [ di-â-na ] adj
1
il.lès
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) + (anaf = ferida)

:_______________________________.

dianc [DI angk] (verb)
1  escapar-se

:_______________________________.

..1 diarddel [ di-ar-dhel] verb
(verb amb objecte)
1
rebutjar, repudiar
Yr oedd rhai o'r farn fod y peth gorau i wneud o'r geiriau tafodieithol oedd eu diarddel a mabwysiadu iaith safonol yn eu lle
Alguns era de l'opinió que la millor cosa per fer amb les paraules de dialecte era expulsar-les i adoptar una llengua estàndard en el seu lloc
2
expulsar = teminar la militància d'un membre d'un partit polític
Cafodd ei ddiarddel o'r Blaid Lafur
Va ser expulsat del partit laborista
3
expulsar d'una capella no-conformista (Metodistes Calvanistes, Metodistes Wesleyans, Baptistes, Congregacionalistes)

4
fer perdre el dret (de fer alguna cosa)
(en anuncis per posicions buides, normalment per una feina amb un ajuntament, com l'ensenyament, es veu de vegades la frase bydd canfasio yn diarddel is sometimes seen - 'solicitar suport farà invàlida la sol·licitud, és a dir, qualsevol sol·licitant que busca el suport dels individus de la commissió de selecció no es tindrà en compte per ocupar el post)

5
acomiadar, expulsar
Fe'i diarddelwyd o'i swydd fel prifathro
Va ser acomiadat de la seva feina com a director d'escola
6
(escola) diarddel expulsar = prohibir d'assistir d'una escola definitivament per problemes de comportament, etc
diarddel dros dro suspendre = prohibir d'assistir a classes durant una temporada com a càstig
Mae chwech o ddisgyblion Ysgol Uwchradd Dyffryn Teifi yn Llandysul wedi
cael eu diarddel dros dro

sis estudiants de l'Insitut de Dyffryn Teifi del poble de Llandysul han estat suspés del centre provisionalment
ETIMOLOGIA: diarddel < diarddelw < (di- = prefix negatiu) + (arddelw (verb) = to reconéixer, defensar). Vegeu l’entrada “w” per molts altres casos de la pèrdua de la -w final

:_______________________________.

..2 diarddel [ di-ar-dhel] adj
PLURAL diarddelion [ di-ar-dhel-yon ]
1
sense reclamació, sense propoetari
llwdn diarddel
animal extraviat sense reclamar
diarddelion
objectes sense reclamar, propietat sense reclamar
carta sense reclamar, sense repartir perque el destinari no es pot trobar
sêl diarddelion
venda de propietat sense reclamar
llythyr diarddel lletra de la qual no s'ha pogut trobar el destinari
swyddfa lythyron diarddel
oficina de cartes 'mortes'
2
tir diarddel
terra confiscada (1) feudalisme - terra que revertia al senyor (2) (fins un canvi de la llei d'Anglaterra del 1936) terra que la Coron confiscava si un difunt no tenia hereus

ETIMOLOGIA: diarddel < dirarddelw < (di- = prefix negatiu) + (arddelw (substantiu) = dret de posessió)
(Gal·les del Sud): diarddelon [di-ar-dhe-lon]; la pèrdua de la consonant [i] al començament de la sí·labab final és típic de la parla del sud

:_______________________________.

diarddeliad [ di-ar-dhel-yad ] substantiu masculí
PLURAL diarddeliadau [ di-ar-dhel--de ]
1
expulsió (de l'escola, etc)
ETIMOLOGIA: (diarddel = expulsar) + (-iad sufix per formar substantius)
:
:_______________________________.

diargyhoedd [ di-ar--hoidh ] adj

1
irreprotxable
Luc 1:6 Ac yr oeddynt ill dau yn gyfiawn gerbron Duw, yn rhodio yn holl orchmynion a deddfau’r Arglwydd yn ddiargyhoedd
Lluc 1:6 .....

Corinthiad-1 1:8 Yr hwn hefyd a’ch cadarnha chwi hyd y diwedd, yn ddiargyhoedd, yn nydd ein Harglwydd Iesu Grist
Als de Corint-1 1:8 .....

Thesaloniaid-1 2:10 Tystion ydych chwi, a Duw hefyd, mor sanctaidd, ac mor gyfiawn, a diargyhoedd, yr ymddygasom yn eich mysg chwi y rhai ydych yn credu
Als de Tessalònica-1 2:10 .....

(També Als de Tessalònica-3:13, Als de Tessalònica-5:23)

Philipiaid 2:15 Fel y byddoch ddiargyhoedd a diniwed, yn blant difeius i Dduw, yng nghanol cenhedlaeth ddrygionus a throfaus, ymhlith y rhai yr ydych yn disgleirio megis goleuadau yn y byd
Filipos 2:15 .....

Philipiaid 3:6 Yn ôl sêl, yn erlid yr eglwys; yn ôl y cyfiawnder sydd yn y ddeddf, yn ddiargyhoedd
Filipos 3:6 .....

Timotheus-1 3:2 Rhaid gan hynny i esgob fod yn ddiargyhoedd, yn w^r un wraig, yn wyliadwrus, yn sobr, yn weddaidd, yn lletygar, yn athrawaidd
Timoteu-1 3:2 .....

Timotheus-1 3:10 A phrofer y rhai hynny hefyd yn gyntaf; yna gwasanaethant swydd diaconiaid, os byddant diargyhoedd
Timoteu-1 3:10 .....

Timotheus-1 5:7 A gorchymyn y pethau hyn, fel y byddont ddiargyhoedd
Timoteu-1 5:7 .....

Timotheus-1 6:14 Gadw ohonot y gorchymyn hyn yn ddifeius, yn ddiargyhoedd, hyd ymddangosiad ein Harlwydd Iesu Grist
Timoteu-1 6:14 .....

Titus 1:6 Os yw neb yn ddiargyhoedd, yn w^r un wraig, a chanddo blant ffyddlon, heb gael y gair o fod yn afradlon, neu yn anufudd
Titus 1:6 .....

Titus 1:7 Canys rhaid i esgob fod yn ddiargyhoedd, fel goruchwyliwr Duw; nid yn gyndyn, nid yn ddicllon, nid yn wingar, nid yn drawydd, nid yn budrelwa
Titus 1:7 .....

Pedr-2 3:14 Oherwydd paham. anwylyd, gan eich bod yn disgwyl y pethau hyn, gwnewch eich gorau ar eich cael ganddo mewn tangnefedd, yn ddifrycheulyd, ac yn ddiargyhoedd
Pere-2 3:14 .....

ETIMOLOGIA: (di- prefix privatiu, ‘sense’) + (argyhoedd = reprensió, condemnació)

:_______________________________.

diarhebion [di ar HEB yon] (pl)
1 vegeu: dihareb

:_______________________________.

diarth = dieithr [DI arth] (adjectiu)
1 (Nord-oest) estrany

:_______________________________.

di-asgwrn-cefn [ dii-a-skurn-ke-ven) adj
1
covard
ETIMOLOGIA: (di- prefix privatiu, ‘sense’) + (asgwrn cefn = columna vertebral)

:_______________________________.

diawl, diawliaid [DYAUL, DYAUL yed] substantiu masculí
1
NOTA: (Sud: diawl > "jawl", diawlaid > "jawled") [JAUL, JAU led]

1
diable

2
( Gal·les del Nord-oest) fel diawl dan garreg dit d’una persona que sempre es queixa “com un diable sota una pedra”
3
ar y diawl ‘moltíssim’ (literalment: “sobre el diable”)
bod yn falch ar y diawl estar més content que un gínjol, que unes pasqües
4
ddiawl punyeter, maleït, de merda
yr ast ddiawl la guilla de merda
5
usat com expressió de menyspreu – fill de puta, etc
mae e’n ddiawl celwyddog és un fill de puta metider

:_______________________________.

dibechod [ di- -khod] adj
1
sense pecat
Ioan 8:7 Yr hwn sydd ddibechod ohonoch, tafled yn gyntaf garreg ati hi
Joan 8:7 Aquell de voslatres que no tingui pecat, que comenci a tirar-li pedres
ETIMOLOGIA: (di- = prefix privatiu, 'sense') + mutació suau + (pechod = pecat)

:_______________________________.

dibennu [di BE ni] (verb)
1 dependre

:_______________________________.

dibriod [di BRI od] (adjectiu)
1 solter

:_______________________________.

dibris [ di-bris ] adj
1
(persona) temerari, imprudent
1
descuidadós
yn ddibris (adverb) descuidadosament, sense respecte
Paid â thrafod dy ddillad mor ddiprish
No tractis la teva roba d'una manera tan descuidadósa

ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) + ) + mutació suau + (pris = respecte; valor)
NOTA: (Gal·les del Sud-est) diprish (amb els canvis usuals del dialecte; (1) s > sh després de 'i'; (2) b > p al principi de la síl·laba final)

:_______________________________.

dibrofiad [ di- brov -yad] adj
1
inexperimentat, inexpert
ETIMOLOGIA: (di- = prefix privatiu) + mutació suau + (profiad = experiència)

:_______________________________.

dibwys [ -buis] adjectiu
1
insignificant, sense importància
fe ddaeth chwyldro ar ddysgu Cymraeg ac fe ddaethon ni i sylweddoli mor ddibwys mewn gwirionedd yw astudio llenyddiaeth Gymraeg fel pwnc ysgol o'u cymharu â'r nod o ddysgu i blant siarad Cymraeg.
hi va haver una revolució a l'ensenyament de gal·lès quan se'n va adonar com era de poca importància estudiar literatura gal·lesa com a assignatura escolar comparat amb l'objectiu d'ensenyar als joves parlar gal·lès
pethau dibwys coses sense importància
Yr ym ni'n arbennig o dda am gwyno am bethau dibwys yn lle mynd i'r gafael â chnewellyn y drwg
sóm molt bons per queixar-nos de les coses sense importància enlloc de ocupar-nos amb la causa del mal
ETIMOLOGIA: (di- = prefix privatiu) + mutació suau + (pwys = pes, importància)

:_______________________________.

dibyn, dibynnau [DI bin, di BØ ne] substantiu masculí
1 precipi

:_______________________________.

dibynnu [di BØ ni] (verb)
1 dependre

:_______________________________.

dicach [ di -kakh] adj
1
més enfadat
dim dicach! vull que sàpigues que no et guardo gens de rancor (“pas més enfadat”)
ETIMOLOGIA: dicach < digach (= més enfadat) (influïda per la forma dicaf = el més enfadat) (dig = enfadat) + (-ach terminació d’adjetiu comparatiu). Dicaf < díg-haf (dig + haf terminació d’adjetiu superlatiu)

:_______________________________.

dichellgar [di- khelh -gar] adj
1
enganyós
gyda bwriad dichellgar amb el propòsit d’estafa
ETIMOLOGIA: (dichell = engany, frau) + (-gar sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

dichlyn [ dikh -lin] adj
1
triar, seleccionar, separar
ETIMOLOGIA: d’una arrel celta *glenn- (= triar?) > *do-eks-glenn

:_______________________________.

dichlynaidd [ di- khlø -nedh] adj
1
irreprotxable
Bu'n aelod dichlynaidd gyda'r Trefnyddion Calfinaidd am hanner can mlynedd
Era membre exemplar dels metodistes calvinistes durant cinquanta anys
2
cautelós
ETIMOLOGIA: (dichlyn-, arrel de dichlyn = triar) + (-aidd sufix per formar adjectius)


:_______________________________.

Dic Siôn Dafydd [dik shoon dâ-vidh]
PLURAL Dic Siôn Dafyddion [dik shoon da-vødh -yon]
1
caragirat, renegat, gal.lès que abraça els customs dels anglesos i que rebutja la seva propia llengua i cultura; gal.lès que és corrumput per la vida en un país estranger (normalment es refereix a Anglaterra) i rebutja la llengua gal.lesa i la cultura del seu país

(Emrys ap Iwan al seu escrit “Breuddwyd Pabydd Wrth ei Ewyllys” (‘el somni d’un papista de com haurien de ser les coses’) (c. 1890) fa servir el nom Cadi Siân Dafydd com a equivalent femení)

ETIMOLOGIA: Dic / Ricardet (fill de) Siôn / Joan (fill de) Dafydd / David; (nom d’un personatge d’un poema del mateix nom de Jac Glanygors (John Jones, 1766-21). Dic va a viure a Londres com a mercer, i fingeix que ha oblidat el seu gal·lès. Quan visita la seva mare a Gal·les insisteix en parlar anglès amb ella, una llengua que li és completament desconeguda

:_______________________________.

Dic Siôn Dafyddiaeth [dik shoon da-vødh-yeth] substantiu femení
1
la condició de ser un Dic Siôn Dafydd; rebutj de la propia llengua i cultura gal·leses; síndrome de Dic Siôn Dafydd
Oddiar brofiad a chyda gofid y dywedaf am lawer o weindogion yr Efengyl , mai hwy yw y gelynion creulonaf a welodd ein haith erioed. Llawer o honynt ddywedais, cofier - nid yr oll o honynt. Y mae Dic Shon Dafyddiaeth rhai o honynt yn anesboniadwy ac yn ffiaidd i mi.
(Tarian Y Gweithiwr 24 12 1908)
De l’experiència i amb tristesa puc dir que molts ministres de l’Evangeli són els enemics més cruels que la nostra llengua mai ha vist. Molts d’ells, dic – no tots. El síndrome de Dic Siôn Dafydd que tenen alguns d’ells m’és inexplicable i repugnant
ETIMOLOGIA: (Dic Siôn Dafydd) + (-i-aeth sufix per formar substantius abstractes)

:_______________________________.

dicter [DIK ter] substantiu masculí
1 enfada

:_______________________________.

diddan [ di-dhan] adj
1
divertit
tafarn lle mae 'na bob amser griw diddan ac awyrgylch anffurfiol
una taverna on hi ha sempre una colla divertida i un ambient informal
2
(substantiu plural) diddanion entreteniments
prynu diddanion difyrru'r amser i'r plant yn y gwasanaethau comprar entreteniments per fer passar l'estona perls nens a l'àrea de serveis (de l'autopista)
ETIMOLOGIA: diddan, arrel del verb diddanu = entretenir

:_______________________________.

diddanu [ di- dhâ-ni] (verb amb objecte)
1
divertir
2
(Gal·les del Sud) (nen) entretenir; malacostumar, consentir
3
consolar
Thesaloniaid-1 4:18 Am hynny diddenwch eich gilydd â'r ymadroddion hyn
Thessalonians-1 4:18 .... ENG
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic;
De la mateixa arrel britànica: còrnic didhana = entretenir

:_______________________________.

diddanwch [ di- dhâ-nukh] substantiu masculí
1
entreteniment
Roedd yn rhaid inni greu ein diddanwch ein hunain pan oedden ni yn blant Vam haver de fer entretenir-nos de petit
2
consol
Corinthiaid-2 1:3 Bendigedig fyddo Duw, a Thad ein Harglwydd ni Iesu Grist, Tad y trugareddau,a Duw pob diddanwch
Corinthians-2 1:3 .....
ETIMOLOGIA: (diddan-, arrel de diddanu = entretenir) + (-wch, sufix)

:_______________________________.

diddanwr
[ di-dhâ-nur] substantiu masculí
PLURAL diddanwyr [ di-dhan-wir]
1
persona que entreten
ETIMOLOGIA: (diddan-, arrel de diddanu = entretenir) + (-wr, sufix = home)

:_______________________________.

diddanydd [ di-dhâ-nidh] substantiu masculí
PLURAL diddanwyr, diddanyddion [ di-dhan-wir, di-dha-nødh-yon]
1
consolador
2
y Diddanydd = el Consolador, l'Esperit Sant
ETIMOLOGIA: (diddan-, arrel de diddanu = entretenir) + (-ydd, sufix = agent)

:_______________________________.

diddeall [ di- dhê -alh] adj
1
imbecil, toix
ETIMOLOGIA: (di- = prefix privatiu) + mutació suau + (deall = entendre)

:_______________________________.

diddiwylliant [di dhi WØLH yant] (adjectiu)
1 inculte

:_______________________________.

diddordeb [ di- dhor deb] substantiu masculí
PLURAL diddordebau [ di-dhor- -be]
1
interès = curiositat per un a persona o cosa
Does gen i rithyn o ddiddordeb yn y byd bocsio
No m’interessa el món de la boxa per a res
Does gen i fawr o ddiddordeb mewn chwaraeon no m'entusiasma l’esport, no tinc gaire interés en l’esport
Dyw hi ddim o’r diddordeb lleiaf imi
No m'interessa per a res
colli diddordeb yn / mewn
perdre interés en

2
cymryd diddordeb mawr yn tenir un gran interés en
Er mewn oedran teg dalia Mr Edwards i gymryd diddordeb mawr yn y cysegr a bu'n hynod ffyddlon ar hyd y daith
Tot i ser d’una edat avançada el Sneyor Edwards segueix tinent un gran interés en l’església i ha estat molt fidel durant tot el viatge

3
interés, passatemps
Ma ganddo ddigon o ddiddordebe sy'n 'i dynnu fe mas o'r ty
Té suficients interessos que el porta fora de la casa
4
diddordeb yn, diddordeb mewn interès per, afecció per
5
diddordeb yn... gan... tenir interés per
6
diddordeb byw mewn / yn un gran interès per
Mae ganddo diddordeb byw mewn pêl-droed és molt aficionat al futbol
diddordeb brwd mewn / yn un gran interès per
Mae ganddo ddiddordeb brwd yn y diwylliant Ocsitaneg
S’interessa molt per la cultura occitana, té una gran afecció a la cultura occitana
bod diddordeb mawr ganddo yn... gan... = interessar-se molt per
1
interès
diddordebau hunanfanteisiol = interessats creats
ETIMOLOGIA: (diddor-, arrel del verb diddorri = interessar) + (-deb sufix nominal)

:_______________________________.

diddorol [di DHO rol] (adjectiu)
1 interessant

:_______________________________.

diddymu [di DHØ mi] (verb)
1  anul.lar

2
diddymwyd (posat amb segell sobre un llibre de biblioteca) ‘anul.lat’ (tret de l’estoc de la biblioteca, i normalment venut com a llibre de segona mà)

:_______________________________.

didoraeth [ di- -reth] adj
1
grafia errònia per didoreth = inútil, que no s’hi pot confiar
NOTA: En gal·lès parlat una ae final es redueix a e a la gran majoria de gal·les i es pensava que aquesta e final era un col·loquialisme. De fet, és original, com que és de (di- prefix = sense) i (toreth = abundància)

:_______________________________.

didoreth [ di--reth] adj
(Gal·les del Sud)
1
peresós, gandul, sense iniciativa
2
malgastador

ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) + mutació suau (toreth = abundància)
NOTA: Aquesta paraula es fa servir a l’anglès de Gal·lès - (Western Mail 24 05 1983 “shiftless or lazy or not having shape to do things well’ (sense iniciativa o mandrós, que no sap fer bé les coses) I am afraid she is a didoreth one (Em temo que és una persona mandrosa)

:_______________________________.

didrafferth [di DRA ferth] (adjectiu)
1 desansiat, sense dificultats

:_______________________________.

didroad
[di-drô-ad] adjectiu
1
recte, sense revolts
milltiroedd o ffyrdd di-draffig a di-droad
milles de carreteres sense trànsit i sense revolts
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) + mutació suau + (troad = revolt)

:_______________________________.

diduedd [di--edh] adjectiu
1
imparcial
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) + mutació suau + (tuedd = tendència)

:_______________________________.

didwyll [ diî -duilh] adj
1
innocent, candorós
2
Yn ddidwyll (per acomidadar al fina d'una carta) atentament
ETIMOLOGIA: (di- = prefix privatiu) + mutació suau + (twyll = engany)

:_______________________________.

didwylledd [ di-dui-lhedh ] substantiu masculí
1
sinceritat, honradesa
ETIMOLOGIA: (didwyll = sincer) + (-eddç sufix per formar substantius)

:_______________________________.

dieflig [ di-e-vlig] adj
1
diabòlic, satànic
creulonderau dieflig crueltats diabòliques
2
dieflig o intensificador
mae'n ddieflig o dwym és fa una calor espantosa

3
(substantiu masculí); (Bíblia)
Mathew 8:28 Ac wedi ei ddyfod ef i'r lan arall, i wlad y Gergesiaid, dau ddieflig a gyfarfuant ag ef, y rhai a ddeuent o'r beddau, yn dra ffyrnig, fel na allai neb fyned y ffordd honno
Matthew 8:28 ....
4 cylch dieflig cercle viciós, situació on una causa produeix un efecte que genera la mateixa causa original
cylch dieflig yw'r sefyllfa - mae anobaith y trigolion yn achosi tlodi, ac mae eu tlodi yn magu anobaith
la situació és un cercel viciós - la desesperació dels habitants genera la pobresa, i la seva pobresa fomenta la desperació
5
mwy dieflig na Lwsiffer ei hun més diabòlic que el mateix Llucifer
ETIMOLOGIA: dieflig (diafl-, forma antiga de diawl = diable) + (-ig, sufix per formar adjectius); el canvi a > e és deguda a la influència de la i de la síl·laba final

:_______________________________.

dieiddo [ di-ei-dho ] adj
1
sense propietats
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) + (eiddo = bens, propietats)


:_______________________________.

dieithr
[di-ei-thir] adjectiu
1
estrany
2
foraster = d’un altre lloc
gwraig ddieithr / ddierth forastera
dyn dieithr / dierth foraster
gwr dieithr / dierth foraster
pobl ddieithr / ddierth forasters
3
pobl ddieithr (1) forasters (2) anglesos
estroniaid yn siarad Saesneg oedd ystyr 'pobl ddiarth' yn ein bro ni
forasters que parlaven anglès era el sentit (de l’expressió) ‘pobl ddiarth’ a la nostra zona
4
desconegut
dieithr iawn imi oedd cyn iddo ddechrau ddod i’n cyfarfodydd
m’era completament desconegut fins que va começar assistir a les nostres reuinons
Mae’n drueni bod yr hen eiriau ac ymadroddion hyn yn gwbl ddiarth i'r to ifanc
és una llàstima que aquestes antigues paraules i expressions són totalment deconegudes a la jove generació
5
desconegut (de persones que no són conegudes)
er byw yn yr un heol ers blynyddoedd, reoeeynt yn hollol ddiarth i'w gilydd
tot i viure al mateix carrer durant anys, eren completament desconeguts entre si
6
dit d’algú que no ha s’ha vist recentment, que no ha visitat recentment
dyn mor ddieithr dàch chi y dyddiau hyn
fa molt que no us he vist (‘sou un home tan desconegut aquests dies’)
rwyt ti wedi bod yn ddierth iawn yn ddiweddar
fa molt que no us he vist (‘has estat molt desconegut últimament’)
7
Gal·les del Nord extraviat, perdut
ci diarth gos extraviat (al sud, ci strae)
8
inusual, que no passa freqüentment
nid yw'n beth dieithr, hyd yn oed heddiw, pan fo gogleddwr a deheuwr yn dod
wyneb yn wyneb â'i gilydd, i'w clywed yn bwrw ati i siarad Saesneg
o dan yr esgus nad ydynt yn deall tafodieithoedd ei gilydd
(Cymro 19 07 1989)
no és una cosa inusual, fins i tot avui, quan un nordenc i un sudenc es trobin, que comencin a parlar en anglès, fent servir l’excusa que no entenen el dialecte de l’altre
9
foraster, estranger = diferent
iaith ddieithr llengüa estangera
Y mae pobl y mae Saesneg yn iaith gyntaf iddynt
yn cymryd agwedd tra ymosodol at ieithoedd eraill. Mae'n dân ar eu croen
clywed unrhyw iaith ddieithr
(Cymro 19 07 1989)
La gent que tenen l’anglès com a llengua materna tenen una actitud molt violenta envers altres llengües. Els és molt molest (‘és foc sobre la pell’) sentir una llengua estrangera
10
comparisons: mor ddierth â winwns i grychydd
tan desconegut com cebes per un airó
11
bwrw dieithr districte de Meirionydd (comarca de Gwynedd) fer veure que no sap res (‘tirar + estrany’)
12
comarca de Gwynedd holi (rhywun) ar ddiarth (ynghylch rhywbeth) preguntar a algú sobre alguna cosa d’una manera indirecte
13
annieithr inalienable (an = prefix negatiu + dieithr)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *dî-ektr-; cf llatí exter, extra
NOTA: la forma col.loquial és dierth [-erth] (i en zones de a-final diarth [-arth]; dieithr > *dieirth > dierth, amb metatesi i simplificació del diftong [ei])

:_______________________________.

dieithryn, dieithriaid [di EI thrin, di EITHR yed] substantiu masculí
1 estranger

:_______________________________.

dienyddio
[ di-e-nødh-yo] verb
(verb amb objecte)
1
executar
Mae'r plac, ar wal banc yn Llanymddyfri, yn nodi y fan ble cafodd Llywelyn ap Gruffudd ei ddienyddio o flaen Brenin Lloegr Harri IV ar Hydref 9 1401
El pla, en una paret d'un banc de Llanymddyfri, indica el lloc on Llywelyn ap Gruffudd va ser executat davant el rei d'Anglaterra, Enric IV, el dia 4 d'octubre 1401
2
iâr y diffeithwch (:ç)syrrhaptes paradoxus(ç:) = ??
ETIMOLOGIA: (diffeith-, forma penúltima de diffaith = desert, desolat) + (-wch, sufix per formar substantius)

:_______________________________.

diepiledd [ di-e- -ledh] substantiu masculí
1
esterilitat
Esaia 47:8
Am hynny yn awr gwrando hyn, y foethus, yr hon a drigi yn ddiofal, yr hon a ddywedi yn dy galon, Myfi sydd, ac nid neb ond myfi: nid eisteddaf yn weddw, ac ni chaf wynod beth yw diepiledd.
Isiah
47:8 .....
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) + (epil = progènie) + (-edd = sufix de nom abstracte)

:_______________________________.

dierth = dieithr [DI erth] (adjectiu)
1 (col·loquial general) estrany

:_______________________________.

dieuog [di EI og] (adjectiu)
1 innocent

:_______________________________.

difenwi [ di- ven-wi]
(verb amb objecte)
1
malparlar de, parlar malament de
difenwi rhywun yn gas parlar molt malament de
1
ni ddylid difenwi’r meirw
dels morts no s’en pot malparlar

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *dî-manw- < *men (= diminuir; calumniar).
Cf llatí dêminuere (= diminuir) < minuere (= reduir). Es veu potser la influència de la paraula enw (= nom, reputació)

:_______________________________.

diferyn, diferion [di VE rin, di VER yon] substantiu masculí
1 gota

:_______________________________.

diffinio [di FIN yo] (verb)
1 definir

:_______________________________.

diffodd [DI fodh] (verb)
1 extingir (col·loquialment, també diffod [DI fod]

:_______________________________.

diffyg, diffygion [DI fig, di FØG yon] substantiu masculí
1 flata, manca

:_______________________________.

diffygio [ di- føg -yo] verb
1
perdre força, extenuar-se
2
ar ddiffygio estar exhaust, estar a punt de caure
3
diffygio dan faich caure sota una càrrega
ETIMOLOGIA: gal.lès diffygio < britànic < llatí vulgar dîficio

:_______________________________.

diflannu [di VLA ni] (verb)
1 desaparéixer

:_______________________________.

diflas [DI vlas] (adjectiu)
1 desagradable

:_______________________________.

difreintiedig
[di-vrein-ti- ê -dig] adjectiu
1
(persones) marginat = sense necessitats bàsiques com el menjar i sostre
2
(àrea) pobre, marginat, sense vivendes en condicions, serveis adequats de salut, oportunitats de treball
o un o ardaloedd mwyaf difreintiedig Caer-dydd una de les zones més marginades de Caer-dydd
ETIMOLOGIA: (di- prefix negatiu) + mutació suau + (breintiedig = privilegiat, afavorit)

:_______________________________.

difrif
[di-vri] substantiu masculí
1
seriositat
2
mewn difrif en tota seriositat (“en + seriositat”)
mewn difrif calon en tota seriositat (“en + seriositat + (de) + cor”)
Sut mewn difri base ti'n disgwyl i ni gario’r busnes ymlaen fel hyn?
Com en tota seriositat vols que seguim amb el negoci així?
3
o difrif (“de + seriositat”)
..1/ de debó, de veritat
dyw hi ddim yn sâl o ddifri no està malalta de debó
..2/ (adverbi) (= yr wyf o ddifri, “estic de seriositat”) ho dic de debó, parlo amb seriositat
Na, o ddifri, rhaid i aros dros nos gyda ni,
No, parlo amb seriositat, has d’estar-te amb ni durant aquesta nit
4
rhwng difrif a chwarae mig en broma i mig seriosament
gweud rhwng difrif a chwarae bod y diawl yn edrych ar ôl ei blant
dir mig en broma que el diable cuida els seus
ETIMOLOGIA: difrif < difri (= deshonor); (di = sense) + mutació suau + (bri = honor); la f final és un afegiment, segurament sota la influència de paraules amb [v] final -f que col·loquialment la perd a nivell col·loquial, però la retenen a la llengua escrita. Altres paraules amb una f inorgànica són hunllef (= malson), hyf (= insolent).
Còrnic deffri (de debó), bretó devri (= seriosament)

:_______________________________.

difrifol [di VRI vol] (adjectiu)
1 seriós

:_______________________________.

difriol [di VRI ol] (adjectiu)
1 maligne

:_______________________________.

difrïo [di VRI o] (verb)
1 difamar., calumniar

:_______________________________.

difriwr, difriwyr [di VRI ur, di VRI wir] substantiu masculí
1 criticaire

:_______________________________.

difyr [DI vir] (adjectiu)
1 divertit

:_______________________________.

difyrio [di VØR yo] (verb)
1 (Sud) = difrïo

:_______________________________.

difyriwr, difyrwyr [di VØR yur, di VØR wir] substantiu masculí
1 (Sud) = difriwr

:_______________________________.

difyrru [ di- -ri] (verb amb objecte)
1
divertir
2
difyrru'r amser fer passar l’estona, entretenir-se per matar el temps (“escurçar el temps”)
I Ddifyrru’r Amser (= per fer passar l’estona), títol d’un llibre de ‘ysgrifau’ (assaigs anecdòtics) d’en Ifor Williams (1881-1965), publicat el 1959
difyrru'r dydd fer passar el dia, entretenir-se per fer passar més ràpid el dia (“escurçar el dia”)
difyrru'r ffordd entretenir-se durant un viatge (“escurçar la carretera”)
ETIMOLOGIA: (difyrr- = forma penulta de difyr= curt) + (-io = sufix verbal). Antigament difyrru = escurçar; l'entreteniment i la diversió
escurcen el temps, i per tant ha evolucionat el sentit de divertir-se
Bretó diverra (= escurçar, entretenir);

:_______________________________.

difyrrwch [di- -rukh] substantiu masculí
1
diversió
cael llawer iawn o ddifyrrwch (wrth wneud rhywbeth) divertir-se moltíssim (fent alguna cosa)
2
diversió, joc
difyrrwch pennaf divertiment principal
Difyrrwch pennaf y plant yn f'amser oedd chwarae dal
La diversió principal dels nens de petit era “tocar i agafar”
hoff ddifyrrwch divertiment favorit
chwarae rygbi oedd ei hoff ddifyrrwch playing rugby was his favourite pastime
3
plaer
Diarhebion 21:17 Y neb a garo ddifyrrwch, a ddaw i dlodi: a neb a garo win ac olew, ni bydd gyfoethog
Proverbis 21:17 ....
4
divertiment, coses que fan gràcia
Difyrrwch Gwyr Morgannwg collecció d’històries d’homor d’en Mardy Rees (“(la) diversió (de la) gent (de la comarca de) Morgannwg”)
5
esbarjo
6
annifyrrwch inquietud (an = sufix privatiu) + mutació nasal + (difyrrwch)
ETIMOLOGIA: (difyrr-, forma de síl·laba penúltima de difyr = divertit) + (-wch, sufix per formar substantius abstractes)

:_______________________________.

dig [DIIG] (adjectiu)
1 enfadat

:_______________________________.

digalonni [di ga LO ni] (verb)
1 desanimar(-se)

:_______________________________.

digamsyniol [ di-gam- søn-yol] adj
1
clar, irrefutable
ETIMOLOGIA: (di- prefix = sense) + mutació suau + (camsyniol = erroni )

:_______________________________.

digartref [di gar trev]
PRONUNCIACIÓ: més col·loquialment «digartre» [di gar tre]

1
adj sense llar, sense sostre.
2 npl y digartref els que no tenen sostre
(di- = prefix privatiu, mutació suau, cartref = llar, casa)

:_______________________________.

digio [DIG yo] (verb)
1 enfadar(.se)

:_______________________________.

digolledu [di-go-lhê-di] verb
1
(verb amb objecte) imdemnitzar
ETIMOLOGIA: (di- sufix privatiu) + mutació suau + (colled = pérdua) + (-u sufix verbal)

:_______________________________.

..1 digon [ -gon] substantiu masculí
1
bastant
mae hynny’n llawn digon aixó és ben suficient
wyt ti wedi cael digon? n’has tingut prou?
Nid digon heb warged La suficència només existeix quan hi hagi restes
digon a gwared la suficència i sobres
2
abundància
Yr oedd digon o Gymry Cymraeg yn y pentre ma ugain mlynedd yn ôl
Hi havia molts gal·lesoparlants en aquest poble fa vint anys
3
(adverbi) bastant, suficientment (davant un adjectiu, no hi ha mutació suau de l’inicial)
dyw e ddim yn ddigon da no és suficientment bo
digon twym bastant calorós
mae e'n ddigon gwael està bastant malalt
digon cryf i prou fort com per
4
(adverbi) (amb verb) suficientment
Yr ydw i wedi cymysgu digon efo ffermwyr i wybod nad ydyn nhw ddim yn bobl i'w chroesi
He estat en la companyia de granjers suficientment per saber que no són persones per provacar la seva enemistat
5
(adverbi) ddigon (després d’un substantiu) = prou, suficient
nid oes athrawon ddigon sydd yn gallu ei siarad a'i hysgrifennu'n gain a chywir
no hi ha prou professors que saben parlar-lo i escriure’l elegantment i correctament
6
prin ddigon amb prou feines suficient, gairebé insuficient
cyflog prin ddigon i fyw arno un sou gairebé insuficient per viure
7
mwy na digon = més que suficient
8
cyrraedd mewn digon o bryd arribar amb temps de sobra
9
bod yn ddigon am ser el fi de (“ser suficient per”)
mi all hyn fod yn ddigon am fy swydd
pot ser que perdi la meva feina a causa d’això
10
(comarca de Caerfyrddin) cuinat
odi’r afalau yn ddigon? les pomes són cuinades?
11
ar ben eich digon (“sobre el cap de la vostra suficiència”) molt content, contentíssim
també:
uwchbén eich digon
wrth ben eich digon
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic (di-) + (*kân), element que es veu en dichon (= és possible), gogoniant (= glòria), Conwy (= nom de riu)

NOTA: Gal·les del Sud-est digon > dicon

:_______________________________.

..1 digon (adv)
1  bastant
 digon da
bastant bo

:_______________________________.

digonedd [di GO nedh] substantiu masculí
1 suficiència

:_______________________________.

digwydd [DI guidh] (verb)
1 passar = acudir

:_______________________________.

digwyddiad, digwyddiadau [di GUIDH yad, di guidh YA de] substantiu masculí
1 occurència

:_______________________________.

digwyddiadur [ di-gwidd--dir] substantiu masculí
PLURAL digwyddiaduron [ di-gwidd-ya--ron]
1
cartellera
ETIMOLOGIA: (digwydd = passar, ocórrer) + (-i-adur sufix nominatiu, que indica un llibre o llista)

:_______________________________.

digymod
[di--mod] adjectiu
1
intransigent
ETIMOLOGIA: (di- prefix = sense) + mutació suau + (cymod = compromís)

:_______________________________.

digymrodedd [ di-gøm--dedh ] adjectiu
1
intransigent
un digymrodedd partidari de la línia dura, persona intransigent
rhai digymrodedd partidaris de la línia dura, persones intransigent
safbwynt digymrodedd linia dura
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) + mutació suau + (cymrodedd = compromís)

:_______________________________.

dihalog [di-hâ-log] adjectiu
1
pur, imaculat
Hebreaid 7:26 Canys y cyfryw Archoffeiriad sanctaidd, diddrwg, dihalog, didoledig oddi wrth bechaduriaid, ac wedi ei wneuthur yn uwch na’r nefoedd, oedd weddus i ni
Hebrews 7:26 ...
ETIMOLOGIA: (di- prefix = sense) + (halog = impur, empastifat)

:_______________________________.

dihareb, diarhebion [di HA reb, di ar HEB yon] substantiu femení
1 proverbi

:_______________________________.

'di hi = ydi hi [di hi] (verb)
1 és / està (ella) (Nord, gal·lès col·loquial unificat)

:_______________________________.

dihiwmor [di HIU mor] (adjectiu)
1 sense humor

:_______________________________.

dihuno [di HI no] (verb)
1 despertar(-se) (Sud)

:_______________________________.

di-hwyl [di HUIL] (adjectiu)
1 sense ànims

:_______________________________.

diléu [di LEI] (verb)
1 anul·lar

:_______________________________.

dillad [DI lhad] (pl)
1 vegeu: dilledyn

:_______________________________.

dillad isaf [DI lhad I sa] (pl)
1 roba interior

:_______________________________.

dilledyn, dillad [di LHE din, DI lhad] substantiu masculí
1 1 peça de roba
2 dillad = roba

- tynnu dillad [TØ ni DI lhad] (verb)
1 despullar-se

:_______________________________.

dillyn [di -lhin] adj
1
(obsolet; utilitzat a la poesia del segle 1800) bonic
(blodeuyn:)Gwyrdd ac ir yw'th gorsen ddillyn
(
Mynydau Hamddenol: Ail Lyfr Nathan Wyn. 1905. Tudalen 9)
(Flor:) verda i fresca és la teva tija bonica

ETIMOLOGIA: ??

:_______________________________.

Dilwen [DIL wen] substantiu femení
1 nom de dona

:_______________________________.

dilyn [DI lin] (verb)
1 seguir

- dilyn trwydd ofer [di lin truidh O ver] (verb)
1 seguir una pista falsa

:_______________________________.

dilys [ -lis] adj
1
sincer
2
genuí, autèntic
darn arian dilys una moneda genuina
3
vigent
ETIMOLOGIA: gal.lès dilys 'que no es pot rebutjar' (di- prefix negatiu) + mutació suau + (*llys = element que vol dir ‘rebutjar’); forma derivativa del britànic.
En irlandès dílis (= propi; genuí)

:_______________________________.

Dilys [ -lis] f
1
nom de dona
ETIMOLOGIA: (vegeu la paraula anterior dilys (adjectiu))

:_______________________________.

dilyw [DI liu] substantiu masculí
1 inundació

:_______________________________.

dim [DIM] substantiu masculí
1  zero = cap punt o gol

2
res
- dim byd [dim BIID] (frase)
1 res de res (contracció de dim yn y byd - "res dins el món")
- dim clem [dim KLEM] (frase)
1 does dim clem 'da fe - no sap fer res
- dim ots [dim OTS] (frase)
1 does dim ots 'da fi - m'és igual
- dim ysmygu [dim ø SMØ gi] (frase)
1 no fumeu

3
bod yn ddim ond... ser res més que...
dyw e’n ddim ond baw és una merda d’home

4
en absolut
dw i yn synnu dim no em sorpren gens
dydi o’n gwrando dim no vol escoltar en absolut
Paid gofidio dim am hynna. No’t preocupis gens d’això

5
esgus cystal â dim una excusa tan bona com qualsevol altra

6
un dim arall alguna cosa
O’r braidd ‘mod i’n am un dim arall A penes no penso en cap altra cosa
Nid oedd un dim arall i'w wneud No hi havia remei (“no hi havia capaltra cosa a fer”)

:_______________________________.

dimai, dimeiau [DI me] substantiu femení
1  mig penic

2
bob dimai (= ‘cada mig penic’) ni un penic menys (quan es parla d’un preu exaggerat)
- Chweugain dalodd hi am y gwningen ‘ny.
- Roddodd hi hynny amdani?
- Bob dime

- Va pagar déu xelins (= moneda anglesa abans de l’any 1971) per aquell conill
- Tant va donar?
- Ni un penic menys


:_______________________________.

Dimbech [ dim -bekh]
1
la forma local del nom Dinbych, ciutat del nord-est de Gal·les
NOTA: evolució de la forma local:
Dinbych > Dimbych (canvi n > m davant la consonant b) > Dimbech (obertura de la vocal final: y > e).
..1/ El canvi nb > mb es troba en altres paraules en gal·lès (enbyd = perill, > embyd; Llanbedr = església de Sant Pere> Llambed, tanbaid = calent, ardent > tambed; i en altres llengües com el català tan bé > també, llatí imbibere (in (= in) + bibere (= beure) (d’aquí el català imbibició)
Per més exemples, vegeu l’entrada e
..2/ A Gal·les del Nord-est el canvi y > e es veu al paradigma del verb ‘ser / estar’ (temps del present)
den chi, ryden ni (estàndard: yr ydym ni = som, estem )
dèch chi, rydech chi (estàndard: yr ydych chwi = sou, esteu )
den nhw, ryden nhw (estàndard: yr ydynt hwy = son, estàn)
Per més exemples, vegeu l’entrada e

:_______________________________.

dim dicach! [ dim di -kakh]
1
vull que sàpigues que no et guardo gens de rancor (“pas més enfadat”)
ETIMOLOGIA: (dim = pas) + (dicach = més enfadat)

:_______________________________.

dim o beth [ dim oo beeth ]
1
(parlant de l’infantesa) (“res d’una cosa”)
pan oeddwn i'n ddim o beth quan jo era molt petit
ers yn ddim o beth des de molt petit
ETIMOLOGIA: (dim = res) + (o = de) + mutació suau + (peth = cosa)

:_______________________________.

din [DIIN] substantiu masculí
1 (topònims) fortalesa (normalment fortalesa britona, al cim d'un turó; vegau també dinas, Caerfyrddin)

:_______________________________.

dinas, dinasoedd [DI nas, di NA sodh] substantiu femení
1 ciutat, gran ciutat

- prifddinas [priv DHI nas] substantiu femení
1 capital

:_______________________________.

Dinas Dinlle [ -as din-lhe ] -
1
(SH4356) fortalesa de l’Edat de Ferro a la comarca de Gwynedd, SH4356, un kilometre a l’oest de Llandwrog
ETIMOLOGIA: “la fortalesa que es diu Dinlle’ (dinas = fortalesa). Dinlle ve de Dinlleu (= fortalesa del déu Lleu).
NOTA: La forma local és Dinas Dinlle > Dinas Dinlla

:_______________________________.

Dinbych [ din -bikh] substantiu femení
1
(SJ0566) ciutat de la comarca del mateix nom (Sir Ddinbych); fins el 1996 al districte de Glyndw^r (Clwyd)
Forma local: Dimbech [dim-bekh]
nom anglès: Denbigh
2
una parròquia d’aquest indret
3
Sir Ddinbych = comarca fins al 1973; recreada amb diferents límits el 1996
Nom anglès: Denbighshire
4
cw^n Dinbych = malnom dels habitants d’aquesta ciutat (“els gossos de Dinbych”)
5
Hen Ddinbych (SH9956) nom d’un castell d’aquest indret
6
Dinbych = forma curta de la ciutat de Dinbych y Pysgod al sud-oest del país. Nom anglès: Tenby
cenhinen Dinbych narcís de Dinbych
ETIMOLOGIA: ‘fortalesa petita’ (din = fortalesa) + (bych = petit)
NOTA: evolució de la forma local:
Dinbych > Dimbych (canvi n > m davant la consonant b) > Dimbech (obertura de la vocal final: y > e).
..1/ El canvi nb > mb es troba en altres paraules en gal·lès (enbyd = perill, > embyd; Llanbedr = església de Sant Pere> Llambed, tanbaid = calent, ardent > tambed; i en altres llengües com el català tan bé > també, llatí imbibere (in (= in) + bibere (= beure) (d’aquí el català imbibició)
Per més exemples, vegeu l’entrada e
..2/ A Gal·les del Nord-est el canvi y > e es veu al paradigma del verb ‘ser / estar’ (temps del present)
den chi, ryden ni (estàndard: yr ydym ni = som, estem )
dèch chi, rydech chi (estàndard: yr ydych chwi = sou, esteu )
den nhw, ryden nhw (estàndard: yr ydynt hwy = son, estàn)
Per més exemples, vegeu l’entrada e
..3/ Un nom equivalent es troba en còrnic: Dinbygh (anglès: Denby), aprop de Bosveneghi (anglès: Bodmin)

:_______________________________.

Dinbych y Pysgod [ din –bikh ø -skod] substantiu femení
1
(SN1300) ciutat de la comarca de Penfro
Forma curta: Dinbych
Nom anglès: Tenby
cenhinen Dinbych narcís de Dinbych
ETIMOLOGIA: “el Dinbych dels peixos” (Dinbych = fortalesa petita) + (y = article definit) + (pysgod = peixos, plural de pysgodyn = peix). L’afegiment era per fer la distinció entre aquest indret, antigament un port de pescadors, i la ciutat de més importància (Dinbych a seques) al nord del país.

:_______________________________.

Dindaethwy [din DEI thui] substantiu femení
1 poble del nord-oest ("fortalesa (de la tribú) Daethwy")

:_______________________________.

diniwed [di NI wed] (adjectiu)
1 innocu

:_______________________________.

Dinlláen [din LHAIN] substantiu femení
1 poble del nord-oest

:_______________________________.

Dinmael [DIN mel] substantiu femení
1 poble del nord-oest

:_______________________________.

dintir
[din -tir] substantiu masculí
1 Variant de la paraula deintur = marc per estendre teixit de llana. Hi ha un carrer de la coutat d’Aberteifi anomenat Cnwcydintir (“(el) turó (de)l marc”)
NOTA: dintir [din-tir] representa la pronunciació local de [dein-tir] .
..1/ Al Sud de Gal·les la u i la i tenen la mateixa pronunciació [i] (al nord la u conserva la pronunciació històrica més central), En escrits dialectals la u sovint s’escriu i per mostrar que no es tracta de la pronunciació del Nord; in en algunes grafies de topònims la i pot ser usada per indicar la forma local enlloc de la u però normalment és considerat una pràctica incorrecta.
..2/ Al sid, una [ei] a la síl·laba penúltima se simplifica a la vocal [i] – per exemple, gweithio (= treballar) és normalment gwitho (hi ha un canvi adicional en aquesta paraula: una terminació –io final generalment es fa –o al sud); gobeithio (= esperar) és gobithio; gweiddi (= cridar) és gwiddi. Aquest aparentment explica el canvi dein- > din-

:_______________________________.

'di o = ydi o [di o] (verb)
1 és / està (ell) (Nord)

:_______________________________.

diod, diodydd [DI od, di O didh] substantiu femení
1 beguda

:_______________________________.

dioddef [di O dhe] (verb)
1 patir

:_______________________________.

dioddefus
[di-o- dhê -vis] adjectiu
1
patint
mwy dioddefus na beius més avita l’ofès que no pas l’ofensor
ETIMOLOGIA: (dioddef = patir) + (-us sufix per formar verbs)

:_______________________________.

diofal [di O val] (adjectiu)
1 negligent

:_______________________________.

diofalwch [di o VA lukh] substantiu masculí
1 negligència

:_______________________________.

diofryd [ di- o -vrid] m
1
vot
cymryd arnoch ddiofryd tlodi fel el vot de la pobresa
Roedd diofryd neu rwystr arno i beidio â bwyta cig
Un vot o un altre impediment li impossibilitava menjar carn
(“hi havia un vot o impediment sobre ell (de) no menjar carn”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic ²dî-wo-britu; cf l’element -fryd en cymryd (= agafar), edfryd (= restaurar); la conjugació ara es basa en l’infinitiu diofrydaf; antigament era dioferaf (= juro) < britànic ²dî-wo-ber, amb l’element ber (= portar), com a cymeraf (= agafo), adferaf (= restauro)
NOTA: Una variant de diofryd és diowryd

:_______________________________.

diog [DI og] (adjectiu)
1 peresós, gandul, mandrós

:_______________________________.

diogel [di O gel] (adjectiu)
1  segur

2
diogel rhàg stormydd a prova de tempestes

:_______________________________.

diogelu [di o GE li] (verb)
1 assegurar, protegir

:_______________________________.

diogelwch [di o GE lukh] substantiu masculí
1 seguretat

:_______________________________.

diogi [di O gi] (verb)
1 gandulejar, fer el dròpol

:_______________________________.

1 diolch [DI olkh] (verb)
1 donar les gràcies a

- diolch yn fawr [DI olkh øn VAUR] (frase)
1 moltes gràcies

:_______________________________.

diolch

SUBSTANTIU MASCULÍ
[di olkh]
PLURAL: diolchiadau [di olkh ya de]

1
gràcies
ETIMOLOGIA: diolch < di-olwch < di-wolwch; di = prefix intensificador (relacionat amb llatí 'dê') que causa la mutació suau + gwolwch = lloança

:_______________________________.

diolch byth

FRASE / PHRASE
[di olkh bith]

1
gràcies a Déu ('gràcies (per) sempre') VARIANT: amb mutació suau de 'byth' - diolch fyth
VARIANT: with soft mutation of 'byth' - diolch fyth
-Man nhw wedi mynd -Diolch byth am hynny
-Han marxat -Gràcies a Déu

:_______________________________.

diolch am [DI olkh am] (frase)
1 gràcies per

- diolch i [DI olkh i] (frase)
1 gràcies a

:_______________________________.

diolchgar [di OLKH gar] (adjectiu)
1 agraït

:_______________________________.

diolchgarwch [di olkh GA rukh] substantiu masculí
1 gratitud, agraïment, reconeixement

:_______________________________.

diolchiadau

PLURAL
Vegeu diolch

:_______________________________.

diollwng
[di-ô-lhung] adjectiu
1
tenaç
2
adictiu
ETIMOLOGIA: (di- prefix = sense) + mutació suau + (gollwng = lliurar)

:_______________________________.

dïor
[ -or] verb
Gal·les del Sud-oest
1
prohibir
dïor rhywun i wneud rhywbeth prohibir a algú que faci alguna cosa
dïor rhywun rhag gwneud rhywbeth prohibir a algú que faci alguna cosa
Shwd gallen ni ddïor y ci rhag dwyn llaeth y gath?
Com podem prohibir al gos que robi la llet fel gat?
ETIMOLOGIA: ??

:_______________________________.

diotgar
[di OT gar] (adjectiu)
1 que beu massa alcohol

:_______________________________.

diotyn [ di- o -tin] substantiu masculí
1
embriac, borratxo
hen ddiotyn ofer yw hwnnw aquell (del qual parles) és un borratxo inútil
ETIMOLOGIA: diotyn < diod-ddyn (diod = beguda ) + mutació suau + (dyn = home )

:_______________________________.

dir- [dir] -
1
(prefix intesificador) - causa la mutació suau de la consnonat següent
cêl (= hidden), dirgel (= secret)
mawr (= big), dirfawr (= enormous)
ETIMOLOGIA: gal.lès dir (= cert, extrem) < britànic < cèltic dîr-
irlandès díre (= recompensa; dret); dír = (obsolet) (adjectiu) degut, paraula relacionada amb el llatí dûrus (= dur)

:_______________________________.

diragrith
[di- ra -grith] adjectiu
1
sincer,
yn ddiragrith amb sinceritat
Yr oedd yr ymfudwr Cymraeg yn caru gwlad ei |dadau yn |wresog a di|ragrith; yr oedd cofio am ei |bryniau a’i dyffrynoedd yn |felus |ganddo
L’emigrant gal·Lès estimava el país dels seus avantpassats amb caliu i amb sinceritat; li era dolç recordar els seus turons i les seves valls
ETIMOLOGIA: (di- prefix privati, “sense”) + mutació suau + (rhagrith = hipocresia)

:_______________________________.

dirdynnu [ dir- -ni] verb
1
torturar
1
distorcionar
Roedd ei wyneb wedi ei ddirdynnu gan boen La seva cara era ¿contorçut de dolor
ETIMOLOGIA: (dir- = prefix intensificador) + mutació suau + (tynnu = estirar)

:_______________________________.

dirgelfa [dir-gel-va] substantiu masculí
PLURAL dirgelfaoedd, dirgelfâu, dirgelféydd [dir-gel--odh, dir-gel-vai, dir-gel-veidh]
1
lloc secret
ETIMOLOGIA: (dirgel = (adjectiu) secret) + (-fa sufix = lloc)

:_______________________________.

dirgymell [dir- -melh] v
1
obligar, instar
2
convèncer
Aethant adref, ac yr oedd fy nhad wedi ei ddirgymell erbyn hyn mai wedi breuddwydio'r cyfan yr oedd Twmi ac yntau.
‘S Lawer Dydd / W. Llewelyn Williams / 1929 / tudalen 43
Van anar cap a casa, i el meu pare quedava convençut que ell i Twmi havien ho somiat tot
ETIMOLOGIA: (dir- = prefix intensificador) + mutació suau + (cymell = instar)

:_______________________________.

di-rif [di RIIF] (adjectiu)
1 incomptable (Nord: di-ri' [di RII]

:_______________________________.

dirwest [DIR west] substantiu masculí
1 abstinència de l'alcohol

:_______________________________.

dirwy, dirwyon [DI rui, di RUI on] substantiu masculí
1 multa

:_______________________________.

dirwystr [di RUI stir] (adjectiu)
1 sense entrebancs

:_______________________________.

dirymu [ di- -mi] verb
1
anul.lar; dirymu trwydded yrru anul·lar un permís de conduir; dirymu ewyllys anul·lar un testament
2
picar (un bitllet)
3
(substantiu masculí) anul·lació
ETIMOLOGIA: (di-rym = sense validesa) + (-u sufix per formar verbs)

:_______________________________.

disberod [di SPE rod] substantiu masculí
1 vagar substantiu masculí
1 ; ar ddisberod = extraviat

:_______________________________.

díscotec, discotecau [DI sko tek, di sko TE ke] substantiu masculí
1 discoteca

:_______________________________.

diseimio [di-seim-yo] verb
1
treure el greix
ETIMOLOGIA: (di- prefix negatiu) + (saim = greix) + (-io sufix verbal)

:_______________________________.

diserth [DI serth] substantiu masculí
1 (topònims) hermitatge

:_______________________________.

disg, disgiau [DISK, DISK ye] fitxa (de joc)

:_______________________________.

disglair [DI skler] (adjectiu)
1 enlluernador


:_______________________________.

disgleirdeb [dis-gleir-deb] substantiu masculí
1 claror, brillantor
ETIMOLOGIA: (disglair = brillant) + (-deb sufix per formar substantius)

:_______________________________.

disgleirio [di SKLEIR yo] (verb)
1 (sol) brillar

:_______________________________.

disgrifio [di SKRIV yo] (verb)
1 describir

:_______________________________.

disgwyl [DI skuil] (verb)
1 1 esperar
2 (obsolet a la llengua literària) mirar - existeix col·loquialment al Sud amb la forma "dishgwl"

:_______________________________.

disgybl, disgyblion [DI ski bøl, di SKØBL yon] substantiu masculí
1 alumne

:_______________________________.

disgyn [DI skin] (verb)
1 baixar

:_______________________________.

distaw [DI stau] (adjectiu)
1 silenciós

- yn ddistaw bach [øn DHI stau BAAKH] (adv)
1 silenciósment

:_______________________________.

distawrwydd [di-stau-ruidh] substantiu masculí
1 silenci = absència de soroll
torri ar y distawrwydd trencar el silenci
2
silenci = pausa en una conversa
distawrwydd huawdl silenci eloqüent
Fe edrychson nhw yn dwp ar ei gilydd, nes i Jac dorri'r distawrwydd a dweud "Wel, ych chi'n dal ar dir y byw wedi'r cwbl!"
Es miraven com ximplets fins que Jac va trencar el silenci i va dir, "Doncs bé, ets encara al món dels vius, després de tot!"
3
torri ar y distawrwydd
..1/ (silent atmosphere) break the silence, disturb the silence
..2/ (break or pause in a conversation, failure to speak) break the silence
4
silenci - negar a contestar
5
(imperatiu) silenci! (= que hi hagi silenci)
Distawrwydd, os gwelwch yn dda! Silenci, sis plau!
ETIMOLOGIA: (distaw = silent, callat) + (-rwydd sufix per formar substantius)
NOTA: al sud, col·loquialment, també dishtawrwydd

:_______________________________.

distryw [DI striu] substantiu masculí
1 destrucció

:_______________________________.

distrywgar [di STRIU gar] (adjectiu)
1 destructiu

:_______________________________.

distrywgarwch [di striu GA rukh] (adjectiu)
1 destructivitat

:_______________________________.

distrywio [di STRIU yo] (verb)
1 destruir

:_______________________________.

distrywiol [di STRIU yol] (adjectiu)
1 destructor

:_______________________________.

distyllfa [di STILH va] substantiu femení
1 destil·leria

:_______________________________.

diswyddiad dros dro [di SUIDH yad dros DROO] substantiu masculí
1 atur temporal

:_______________________________.

diswyddo [di SUI dho] (verb)
1 fer fora

:_______________________________.

disyfyd [di SØ vid] (adjectiu)
1 sobtat

:_______________________________.

di-waith [di WAITH] (adjectiu)
1 sense feina

:_______________________________.

diwall [ -walh ] adj
1
(obsolet) suficient, sense cap manca
Salmau 66:12 Peraist i ddynion farchogaeth ar ein pennau; aethom trwy y tân a'r dwfr: a thi a'n dygaist allan i le diwall.
Salms 66:12...

ETIMOLOGIA: (di- prefix = sense ) + mutació suau + (gwall = manca)

:_______________________________.

diwedd, diweddion [DI wedh] substantiu masculí
1  final

2
hyd y diwedd fins al final
hyd y diwedd un fins al final mateix, fins al desastre
o'r dechrau hyd y diwedd del començament fins al final
dal ati hyd y ddiwedd persistir fins al final
3
diwedd ar yr ymladd cessació de les hostilitats
Dyna ddiwedd ar hynny
S’ha acabat (“vet aquí (un) final sobre allò”)
diwedd ar yr ymladd
cessació de les hostilitats

:_______________________________.

diweddar [di WE dhar] (adjectiu)
1  últim
y diweddara’ un l’últim de tot, el més nou de tot
2
tard (Sud)
3
difunt

:_______________________________.

diweddara [di we DHA ra] (adjectiu)
1 últim

:_______________________________.

diweddi [ di--dhi ] substantiu masculí o femení
PLURAL diweddïau, diweddïon [ di-wedh-i-e, di-wedh-i-on]
1
(substantiu femení) promesa
y ddiweddi la promesa
A dyma Siân Evans, ei ddiweddi
I aquesta és Siân Evans, la seva promesa
2
(substantiu masculí) promès
y diweddi el promès
ETIMOLOGIA: (di- prefix intensificador) + mutació suau + (gweddï = suplicació)

:_______________________________.

diweddïad [ di-wedh-i-ad ] substantiu masculí
PLURAL diweddïadau [ di-wedh-i-â-de]
1
prometatge
ETIMOLOGIA: (diweddï-, arrel de diweddïo = prometre’s) + (-iad sufix per formar substantius)

:_______________________________.

diweddïo [ di-wedh-i-o ] verb
1
prometre’s; (com a substantitu) prometatge
modrwy ddiweddïo anell de prometatge (plural: modrwyon diweddïo)
ETIMOLOGIA: (di- prefix intensificador) + mutació suau + (gweddïo = suplicar)

:_______________________________.

diweddnod [ di-wedh-nod ] substantiu masculí
PLURAL diweddnodau [ di-wedh-de ]
1
punt (al final de frase) (normalment: atalnod llawn “marc de parar complet”)
ETIMOLOGIA: (diwedd = fi ) + (nod = marca)

:_______________________________.

diweddu [di we dhi]

1
vt acabar, terminar
(diwedd = fi, + -u sufix per formar verbs)
pan ganodd y gloch i ddiweddu'r rownd - quan es va sonar la campana per terminar el round

:_______________________________.

diwethaf [di WE tha] (adjectiu)
1 últim

:_______________________________.

diwrnod, diwrnodau [DIUR nod, diur NO de] substantiu masculí
1  dia

2
bod ddiwrnod ar ôl y ffair arrivar massa tard (“estar un dia després de la fira”)

- diwrnod agored [DIUR nod a GO red] substantiu masculí
1 (escola) dia on els pares pot visitar i observar el funcionament

- diwrnod cau yn gynnar [DIUR nod kau øn GØ nar] substantiu masculí
1 el dia de la setmana quan les botigues són obertes només al matí

:_______________________________.

diwydiannol [di wød YA nol] (adjectiu)
1 industrial

:_______________________________.

diwydiant [di WØD yant] substantiu masculí
1 indústria

:_______________________________.

diwyd [DI uid] (adjectiu)
1 feianter

:_______________________________.

diwylliant, diwylliannau [di WØLH yant, di wølh YA ne] substantiu masculí
1 cultura

:_______________________________.

diymhongar [di øm HON gar] (adjectiu)
1 sense pretencions

:_______________________________.

do [DOO] (verb)
1 sí (reposta amb verbs del temps passat) Ddaeth hi? Do. Ella va venir? Sí.

:_______________________________.

dobio [DOB yo] (verb)
1 cardar

:_______________________________.

doctor, doctoriaid [DOK tor, dok TOR yed] substantiu masculí
1  doctor

2
llyfr doctor llibre que explica com es tracta animals malalts
llyfr doctor moch llibre que explica com tractar porcs malalts

:_______________________________.

doctor cwac
[dok-tor kwak] substantiu masculí
PLURAL doctoriaid cwac [dok-tor-yed kwak)]
1
curandero, persona que fa de metge sense coneixements mèdics
ETIMOLOGIA: adaptació de l'anglès quack doctor = curandero; quack = curandero, i es el primera síl·laba de la paraula obsoleta quacksalver (= curandero) < hol·landès kwakzalver (= veedor de medecines)., Auest primer element és ‘clacar com un ànec’ i el segon ‘medecina’ , i un sufix d’agent -er,. (cf holandès modern: kwaken clacar, zalven = ungir, gregar amb ungüent). L’idea és d’un vebedor sller que es vangloriava de les propietats de les seves medecines, i aquestes lloanés repetitives semblaven el cucleig d’un ànec

:_______________________________.

dod [DOOD] (verb)
1  venir

2
dod i’r golwg aparèixer
daeth y cyfrinach i’r golwg es va revelar el secret
- dod â [DOOD aa] (verb)
1 portar
- dod o hyd i [DOOD o HIID i] (verb)
1 trobar
- dod yn [DOOD øn] (verb)
1 fer-se

:_______________________________.

dodi [DO di] (verb)
1 posar (Sud)

:_______________________________.

dodrefn [DO dre vøn] substantiu masculí
1 mobles (Nord)

:_______________________________.

dodrefnyn [ do drev -nin] substantiu masculí
PLURAL dodrefn [ do -drevøn]
1
moble
2
(Gal·les del Nord) dodrefn = mobles
fan ddodrefn furguneta de mudances (Nord)
saer dodrefn ebenista
3
dodrefn ystafell wely mobles de dormitori
ETIMOLOGIA: dodrefn (= mobles; antigament = habitació) < dy-o-drefn (do prefix = ‘a’) + mutació suau + (gwo prefix = sota) + mutació suau + (trefn = ordre)
NOTA: també: dodreinyn [do-drei-nin]

:_______________________________.

dodwy [DO dui] (verb)
1 pondre (ous)

:_______________________________.

doedd
[roidh] verb
1
forma singular del temps imperfet (tercera persona) of the verb bod; normalment amb el negador ddim (literalment ‘alguna cosa, res’) (= pas), o altres com erióed ‘mai, mai de la vida’
2
amb nom definit = no era, no estava; no eren, no estaven
doedd Siôn ddim yn cysgu = Joan no dormia (“Joan no estava en dormint”)
doedd Siôn a Siân ddim yn cysgu = Joan i Joana no dormien (“Joan i Joanan no estaven en dormint”)
doedd y papur ddim ar y llawr el diari no era a terra
doedd y papurau ddim ar y llawr els diaris no eren a terra
3
amb els pronoms: ef = ell, hi = ella
doedd hi ddim yn y gwely ella no estava al llit
doedd e ddim yn y gwely ell no estava al llit
4
amb el pronom hi = subjecte buit (as in English it, German es)
doedd hi ddim yn bwrw glaw no plovia (“ella no estava tirant pluja”)
5
doedd dim.. amb nom indefinit = hi havia
doedd dim dwr ar y llawr no hi havia aigua al terra
també amb la forma doedd yna ddim or doedd na ddim
(yna = allà; possiblement és una imitació de la contrucció anglesa ‘there was’; però altres llengües també tenen l’idea de locació i l’indefinició - català hi havia, francès il y avait)
doedd na ddim dwr ar y llawr hi havia aigua a terra
ETIMOLOGIA: nid oedd > nidoedd > doedd. La pèrdua d’una síl·laba inicial pretònica en una paraula es col·loquialment molt estesa en gal·lès
NOTA: col·loquialment al sud oe [oi] > oo [oo] . Per tant, doedd > doodd / do’dd

:_______________________________.

doeddach chi ddim [doi dha khi DHIM] (verb)
1 no ereu / estàveu vos/vosaltres (Nord-oest)

:_______________________________.

doeddan nhw ddim [doi dha nhu] (verb)
1 no eren / estaven ells/elles (Nord-oest)

:_______________________________.

doeddan ni ddim [doi dha ni DHIM] (verb)
1 no erem / estàvem (Nord-oest)

:_______________________________.

doeddat ti ddim [doi dha ti DHIM] (verb)
1 no eres / estaves(Nord-oest)

:_______________________________.

doeddech chi ddim [doi dhe khi DHIM] (verb)
1 no ereu / estàveu vos/vosaltres (gal·lès col·loquial comú)

:_______________________________.

doedd e ddim [doi dhe DHIM] (verb)
1 no era / estava (ell) (Sud)

:_______________________________.

doedden nhw ddim [doi dhe nhu DHIM] (verb)
1 no eren / estaven ells/ elles (gal·lès col·loquial comú)

:_______________________________.

doedden ni ddim [doi dhe ni DHIM] (verb)
1 no erem / estàvem (gal·lès col·loquial comú)

:_______________________________.

doeddet ti ddim [doi dhe ti DHIM] (verb)
1 no eres / estàves (gal·lès col·loquial comú)

:_______________________________.

doedd ganddi ddim... [ doidd gan –dhi dhim]
1
(ella) no ténia....
Froma col·loquial de nid oedd ganddi (“no + hi havia + amb + ella”)
Doedd ganddi ddim Saesneg no sabia anglès

:_______________________________.

doedd hi ddim [doidh hi DHIM] (verb)
1 no era / estava (ella)

:_______________________________.

doedd o ddim [doi dho DHIM] (verb)
1 no era / estava (ell) (Nord)

:_______________________________.

doeddwn i ddim [doi dhu ni DHIM] (verb)
1 jo no era / estava (gal·lès col·loquial comú)

:_______________________________.

does [dois] (verb)
1 = "nid oes" no hi ha
- does ond gobeithio [dois ond go BEITH yo] (frase)
1 esperem-ho!


:_______________________________.

does dim dau yr un fath [ dôis dim dâi ør iin vaath]
1
tothom és únic
ETIMOLOGIA: "no hi ha dos el mateix tipus" (does dim = no hi ha) + (dau = dos) + (yr = el) + (un = un, mateix) + mutació suau + (math = tipus)

:_______________________________.

does fawr o... [ doos vaur]
1
no hi ha gaire...
Does fawr o Gymráeg rhyngddynt No es parlen (“no hi ha gaire gal·lès entre ells”)
ETIMOLOGIA: does fawr < nid oes fawr (nid = partícula negativa) + (oes hi ha) + mutació suau + (mawr = gran)

:_______________________________.

does fawr o... [ doos vaur]
1
no hi ha gaire...
Does fawr o Gymráeg rhyngddynt No es parlen (“no hi ha gaire gal·lès entre ells”)
ETIMOLOGIA: does fawr < nid oes fawr (nid = partícula negativa) + (oes hi ha) + mutació suau + (mawr = gran)

:_______________________________.

does ganddi hi [ doos gan -dhi]
1
(ella) no té....
Froma col·loquial de nid oes ganddi (“no + hi ha + amb + ella”)
Per veure exemples, vegeu does gen i...

:_______________________________.

does ganddi mo... [ dois gan-dhi moo ]
1
ella no té... Vegeu does gennych mo...

:_______________________________.

does ganddo fe [ doos gan -dho]
1
(ell) no té....
Froma col·loquial de nid oes ganddo (“no + hi ha + amb + ell”)
Per veure exemples, vegeu does gen i...

:_______________________________.

does ganddo mo... [ dois gan-dho moo ]
1
ell no té... Vegeu does gennych mo...

:_______________________________.

does ganddyn nhw [ doos gan -dhin]
1
(ells) no ténen...
Froma col·loquial de nid oes ganddynt (“no + hi ha + amb + ells”)
Per veure exemples, vegeu does gen i...

:_______________________________.

does ganddyn nhw mo... [ dois gan –dhin nuu moo ]
1
ells no ténen ... Vegeu does gennych mo...

:_______________________________.

does gen i [ doos gen ii]
1
no tinc....
També: sgen i (amb pèrdua de la síl·lbaba pretònica, fenòmen molt present en gal·lès parlat)
Froma col·loquial de nid oes gennyf fi (“no + hi ha + amb + mi”)

:_______________________________.

does gen i ddim [ doos gen ii dhim]
1
no tinc cap....
Forma col·loquial de nid oes gennyf fi (“no + hi ha + amb + mi”) + ddim (= cap)

No tinc
Forma col.loquial de nid oes gennyf fi (“no + hi ha + amb + mi”) + ddim (= cap, res de)
A
Does gen i ddim amheuaeth nad hon yw'r dre orau yng Nghymru
No tinc cap dubte que aquesta és la millor ciutat de Gal.les
Does gen i ddim mynadd (= amynedd) nac egni i’w wneud
No tinc ni la paciència ni la energia per fer-ho
Does gen i ddim arian, nag oes yn wir No tinc diners, res de res (“no hi ha, de veritat”)
Does gen i ddim asgwrn arbennig i'w grafu gyda nhw
No tinc cap desacord amb ells (“No tinc cap òs en especial per rascar amb ells”)
B
Does gen i ddim blas ar fwyd
No tinc gana (“no hi ha gust sobre menjar”)
Does gen i ddim bwriad eu cyhoeddi No tinc cap intenció de publicar-lo
C
Does gen i ddim car ond mae gen i feic modur No tinc cotxe però tinc una moto
Does gen i ddim chwant bwyd No tinc gana (“no hi ha amb mi desitg (de) menjar”)
Does gen i ddim cof imi erioed dy weld di â phib yn dy ben
No recordo mai veure’t amb pipa a la boca
Does gen i ddim llawer o gynnig iddo
No m’agrada massa (“no hi ha amb mi molta oferta a ell”)

Does gen i ddim dirnad ble mae o no tinc ni idea on és
E
F
G
Does gen i ddim golwg arno no li tinc cap respecte (“no hi ha amb mi vista sobre ell”)
Yn bersonol, does gen i ddim gwrthwynebiad i hela cadnoaid Personalment, no tinc objecció a caçar guineus
H
Does gen i ddim help = no hi puc fer res
I
J
L
Does gen i ddim llais yn y peth No hi tinc ni vot ni veu (“no hi ha amb mi cap veu en l’assumpte”)
M
N
O
P
R
S
Does gen i ddim stumog i orffen y swper 'ma No puc acabar aquest sopar (“no hi ha amb mi estomac per acabar aquest sopar”)
Does gen i ddim syniad faint gostiff No tinc ni idea quant costarà
T
Cofiwch, does gen i ddim tystiolaeth fod un yn waeth na’r llall
De fet no tinc cap prova que un és pitjor que l’altre
U
W
Y
-Pa fath o lyfr sy orau gennych? -Does gen i ddim ymlyniad at unrhyw fath arbennig
Quina mena de llibre t’agrada més?
(“que és millor amb vos”) No tinc cap preferencia per cap tipus en especial (“no hi ha amb mi cap adhesió envers algun tipus especial”)

:_______________________________.

does gen i fawr o... [ doos gen ii vaur oo...] verb
1
no tinc gaire...
Does gen i fawr o feddwl ohono No l’aprecio gaire (“No tinc gaire ment d’ell”)
Does gen i fawr o olwg arno No l’aprecio gaire (“No tinc gaire vista sobre ell”)

:_______________________________.

does gen i mo... [ dois gen ii moo ]
1
jo no tinc...
Vegeu does gennych mo...

:_______________________________.

does gennych chi [ doos ge -nikh]
1
(vos) no teniu, (vosaltres) no teniu, (vostè) no té, (vostès) no ténen
També: does gynnoch...
Froma col·loquial de nid oes gennych (“no + hi ha + amb + vos / vosaltres”)
Per veure exemples, vegeu does gen i...

:_______________________________.

does gennych mo... [ dois ge –nikh moo]
1
Nid oes (> does) gennyf (> gen i) / gennyt (> gen ti) / ganddo / ganddi / gennym (> gynno’ ni) / gennych (> gynno’ chi) ganddynt (> ganddy’ nw)
Does gennych mo’r gobaith lleiaf No tens cap possibilitat (d’aconseguir-ho)
Does gen i mo’r amser No tinc prou tamps

:_______________________________.

does gennych mo... [ dois ge –nikh moo]
1
does gennych mo’r gobaith lleiaf no tens cap possibilitat (d’aconseguir-ho)

:_______________________________.

does gennyf fi [ doos ge niv]
1
Vegeu: does gen i...

:_______________________________.

does gennyn ni [ doos ge -nin]
1
(nosaltres) no tenim
Per veure exemples, vegeu does gen i...

:_______________________________.

does gennyt ti [ doos ge nit]
1
Vegeu: does gen ti...

:_______________________________.

does gynnoch chi [ doos -nokh]
1
= does gennych... (vos) no teniu, (vosaltres) no teniu, (vostè) no té, (vostès) no ténen

:_______________________________.

does gynnon ni [ doos -non]
1
= does gennyn (ni)... (nosaltres) no tenim

:_______________________________.

does odid ddim...
[dois ô-did dhim]
1
does odid ddim amser ar ôl no queda gaire temps
ETIMOLOGIA: does odid ddim < nìd oes odid ddim “no hi ha gairebé cap” (nìd = no) + (oes = hi ha) + (odid = gairebé) + (ddim = cap)

:_______________________________.

does ond... [ dois ond]
1
no n’hi ha res, només...
does ond ei lun (d’una persona molt prim) només li queda la pell ("no hi ha apart del seu imatge / ombra")

:_______________________________.

does raid... [ dois raid]
1
no cal
Does raid i chi ond gofyn només cal demanar
ETIMOLOGIA: does raid < nìd oes raid “no hi ha necessitat” (nìd = no) + (oes = hi ha) + mutació suau + (rhaid = necessitat)

:_______________________________.

does yr un... [ dois ør iin ]
1
no n’hi ha ningú...
does yr un ato no n’hi ha ningú que està a la seva alçada (“no n’hi ha ningú a ell”)
ETIMOLOGIA: (does < nid oes = no hi ha) + (yr un el individu, un = un)

:_______________________________.

doeth [DOITH] (adjectiu)
1  savi

2
doeth drannoeth y drin criticar a posterior (“savi l’endemà de la tribulació”)

:_______________________________.

doethion [ doith -yon]
1
savis
Daniel 2:12 O achos hyn y digiodd y brenin ac y creulonodd yn ddirfawr, ac a orchmynnodd ddifetha holl ddoethion Babilon.
Daniel 2:12 .....

ETIMOLOGIA: forma plural de l’adjectiu doeth = savi

:_______________________________.

doethur, doethuriaid [DOI thir, doi THIR yed] substantiu masculí
1 doctor

:_______________________________.

dof [DOOV] (adjectiu)
1 dòcil, mansuet

:_______________________________.

dogfen, dogfennau [DOG ven, dog VE ne] substantiu femení
1 document

:_______________________________.

dol, doliau [DOL, DOL ye] substantiu femení
1 nina

:_______________________________.

..1 dôl, dolau [DOOL, DO le] substantiu femení
1 prat (al marge d'un riu)

:_______________________________.

..2 dôl [ dool ] substantiu masculí
1
subsidi d’atur
bod ar y dôl estar aturat, rebre el subsidi d’atur
mynd ar y dôl estar aturat, rebre el subsidi d’atur
nôl y dôl recollir el subsidi d’atur

ETIMOLOGIA: anglès dole (= subsidi d’atur) < anglès antic dâl (= divisió, porció), paraula relacionada amb l’alemany der Teil (= part)

:_______________________________.

dolen [ -len] substantiu femení
PLURAL dolennau, dolenni, dolennydd [do- le -ne, -ni, -nidh]
1
llaç = cercle o el·lipse que resulta de plegar una corda etc sobre ella mateixa
2
(cosir) llaç
Exodus 26.4 A gwna ddolennau o sidan glas ar ymyl un llen, ar y cwr, yn y cydiad...
Exodus 26.4 .....
3
(Gal·les del Nord) (tassa) nansa
4
(Gal·les del Nord) (bossa) nansa
dyma un o ddolenau’r bag plastic yn dechrau ymddatod
una de les nanses de la boos de plàstic va començar a trencar-se
5
bach a dolen gafet i gafeta
6
(corda) baga, bagueta
dolen redeg (Gal·les del Nord) baga corredora (rhedeg= córrer)
7
(cadena) baula, anella
dolen gyswllt baula, anella (cyswllt = connexió)
dolen gydiol baula, anella (cydiol = adjuntant)
dolen ddiffyg = anella perduda
dolen goll = anella perduda
8
dispositu anticoncepció
9
bod ddolen yn nolen ser enllaçat
10
(escritura) curba que passa per sobre ella mateixa, com a les lettres e, g
11
gwneud dolen (“fer (una) baga”) giravolta vertical, fer un cercle vertical en un avió – al seu punt més alt l’avió es troba de cap per avall
12
dolen gyswllt (persona) enllaç, intermediari
Chi yw'r unig ddolen gyswllt sy' rhyngof fi â hi nawr

Vos sou l’únic enllaç entre jo i ella ara
13
dolen lawes colla, collada (llawes = mànega)
14
enllaç (en una cinta al cap, al voltant d’un paquet, etc)
15
revolt d’un riu
Dolennydd (“revolts”) topònim (comarca de Ceredigion) (Cyfrifiad Llangynfelyn / Census of Llangynfelyn 1851) cf la paraula dôl = prat en un revolt de riu
16
dolen lastig goma
ETIMOLOGIA: (dôl = revolt) + (-en sufix diminutiu)

:_______________________________.

doler
[ -ler] substantiu femení
PLURAL doleri [do--ri]
1
dòlar = moneda estatal dels Estats Units, el Canadà, Austràlia, etc
arwydd doler signe del dòler, símbol usat per indicar el dòler ($)
rhanbarth y ddoler a`rea del dòlar
pobl yn aros i newid eu pres yn ddoleri gent que esperava per canviar els seus diners en dòlers
$50 hanner cant o ddoleri cinqunata dòlars
2
dòlar = moneda antigament utlitzada al les províncies alemanyes
3
dòlar = quantitat de cent cèntims
rhoddodd ddoler i mi mewn darnau deg em va donar un dòlar amb monedes de deu cèntims
4
dòlar = un bitllet del valor d’un dòlar; abans, també una moneda als Estats Units durant 141 anys (dolèr de plata) (1794-1935)
darn doler arian moneda de dòler de plata
papur doler, plural papurau doleri bitllet d’un dòlar
darn doler arian silver dollar
5

$1 un ddoler un dòler one dollar
$2 dwy ddoler dos dòlers
$3 tair doler tres dòlers
$4 pedair doler quatre dòlers
$5 pum doler cinc dòlers
$6 chwe doler sis dòlers
$7 saith doler set dòlers
$8 wyth doler vuit dòlers
$9 naw doler nou dòlers
$10 deg doler deu dòlers
$11 un ddoler ar ddeg onze dòlers
$12 deuddeg doler dotze dòlers
$13 tair doler ar ddeg tretze dòlers
$14 pedair doler ar ddeg catorze dòlers
$15 pymtheg doler quinze dòlers
$16 un ddoler ar bymtheg setze dòlers
$17 dwy ddoler ar bymtheg disset dòlers
$18 deunaw doler divuit dòlers
$19 pedair doler ar bymtheg dinou dòlers
$20 ugain doler vint dòlers
$21 un ddoler ar hugain vint-i-un dòlers
$40 deugain doler quaranta dòlers
$40 pedwar deg o ddoleri quaranta dòlers
$50 haner can doler cinquanta dòlers
$50 pum deg o ddoleri cinquanta dòlers
$40 can doler cent dòlers
$40 cant o ddoleri cent dòlers
$20.50 ugain doler a hanner can sent vint dòlers i cinquanta cèntims

ETIMOLOGIA: 1795; anglès dollar < holandès daler < alemany Taler < Joachimstaler (= moneda de Joachimstal, ‘vall de Joachim’), lloc de Bohèmia

- Dôl-y-plu [dool ø PLII] substantiu femení
1 topònim (la Patagonia)

:_______________________________.

doliau [DOL ye] (pl)
1 vegeu: dôl

- 'Dolig (Nadolig) [DO lig] (*) forma amb afèresi de "Nadolig"

:_______________________________.

dolur, doluriau [DO lir, do LIR ye] substantiu masculí
1 dolor

:_______________________________.

dolurus [do LI ris] substantiu masculí
1 dolorós

:_______________________________.

Dolydd Elen [-lidh ê -len]
1
“Els prats de n’Elen”, forma errònia, a través de l’etimologia popular, per Dolwyddelan (com si fós dolydd = prats, Elen = Elen / Helena). Al gal.lès del nord-oest una “e” final es converteix en “a”, i per tant es va suposar que “Elan” era una forma dialectal de “Elen”. El nom però és de fet Dôl Wyddelan, (el) prat de Gwyddelan. Aquest nom es troba com a nom de sant en el topònim Llanwyddelan SJ0801 (nord de Powys), 6km al sud-oest de Llanfair Caereinion, i uns 10km al nord de Y Drenewydd. Gwyddelan és format de Gwyddel (= irlandès) i el sufix diminutiu –an

Aquesta suposada “Elen”, recordada durant segles a nivell popular, és Elen Luyddog (“Elen dels hosts”, llu = host, exèrcit), d’una família noble de Segontium (la ciutat roman on avui és Caernarfon). Es va casar amb Macsen Wledig (Magnus Maximus), nascut a la península ibérica, que va esdevenir comandant de l’exèrcit romà a l’illa de la Gran Bretanya i qui a l’any 383 dC va anar a Roma on va destituir Gratià i va fer-se Imperador, es es va convertir en cristià. Es diu que Elen va tornar a Gal.les després de la mort de Macsen cinc anys després, a l’any 388 dC.
L’història es va preservar en “Breuddwyd Macsen Wledig” (“(el) somni (de) Magnus (el) líder”), escrit al voltant de l’any 1400 i que forma part de la col.lecció de dotze històries gal.leses medievals conegudes com “Y Mabinogion”.
Hi ha altres exemples de topònims amb l’element “Elen / Helen”, de l’imaginació popular. Sarn Helen (“camí de n’Helena, calçada de n’Helena”), és el nom donat a varis trams de la carretera romana entre Caernarfon i Caerfyrddin
A la ciutat de Caernarfon hi ha Coed Helen “(el) bosc (de na) Helena”, originalment però era “Coed Alun”, “(el) bosc (de) Alun’ (?nom de rierol).
Aquest nom més romàntic l’ha substituït oficialment, però el nom correcte era també corrent (i possiblement encara ho és).
”The Coed Helen Estate at Caernarfon was originally Coed Alun and is still so called in popular speech; the name was changed to bring in the Helen legend” (A Short Introduction to the Study of Comparative Grammar (Indo-European) T. Hudson Williams 1935 t.9).
“La finca de Coed Helen de Caernarfon era originalment Coed Alun i encara popularment es diu així; es va canviar el nom per incorporar la llegena de Helen” (Breu Introducció a l’Estudi de Gramàtica Comparativa (Indo-europea) T. Hudson Williams 1935 t.9).
També a Caernarfon hi ha un nom de carrer “Ffordd Santes Helen” (carrer de Santa Helena)
Elen’s name is also perpetutated in Caernarfon in the street called “Ffordd Santes Helen” (road of Saint Helen).

2 Crych Elen (“cabell-arrisat (de Dolydd) Elen”) era el pesudònim del poeta Thomas Lloyd (1841-1909). Nascut a Liverpool, el seu pare era anglès i la seva mare una gal.lesa de Dolwyddelan. Quan va morir el seu pare, Thomas Lloyd va anar a viure a casa de la seva àvia a Tyn-y-fron, Dolwyddelan. Era l’autor de una cançó que es va fer a finals del segle 1800, Y Bwthyn Bach To Gwellt (2la caseta de sostre de palla”). Va emigrar als Estats Units, i va ser enterrat a Fair View Cemetery, Slatington, Pennsylvania. See the article in Welsh: Crych Elen – Cerddor o Gymro yn cael ei gofio ar y We (“a Welsh musician commemorated on the Internet”) / Iwan Hughes / Y Faner Newydd 15 / Blwyddyn 2000 / tt32-33

:_______________________________.

dómino, dóminos [DO mi no, DO mi nos] substantiu masculí
1 fitxa (de domino)

:_______________________________.

doniau [DON ye] (pl)
1 plural de "dawn" = talent

:_______________________________.

doniol [DON yol] (adjectiu)
1 divertit

:_______________________________.

dos [DOOS] (verb)
1 vine (Nord)

:_______________________________.

dosbarth, dosbarthiadau [DO sparth, do sparth YA de] substantiu masculí
1 classe

- dosbarth nos [do sparth NOOS] substantiu masculí
1 classe en una escola de nit

- dosbarthu [do SPAR thi] (verb)
1  distribuir

2
repartir
fan ddosbarthu furgoneta de repartir

:_______________________________.

dou [doi] substantiu masculí
1 arcaic, i Gal·les del Sud = "dau" dos

:_______________________________.

dou sha bump [doi sha BIMP] substantiu masculí
1 cavall fort (Sud) ("dos cap a cinc")

:_______________________________.

dowd [ doud ] v
1
(dowd â = daethpwyd â) va ser portar. s’ha portat
Dowd ag achos Dafi Jones o flaen y seiet
EL cas d’en Dafi Jones va ser portat davant l’assemblea de l’església

:_______________________________.

Dowlais
[dou -lais] substantiu femení
SO0608

1
ciutat de la comarca de Merthyrtudful
nom local: Dowlish (qv), Dwlish (qv)
2
població: (1961) 7,100; proporció de gal.lesoparlants: (1961) 34%
població: (1971) 6,060; proporció de gal.lesoparlants: (1971) 21%
ETIMOLOGIA: “riera negra” Dowlais < *Dywlais < *Duwlais < *Dulais (du = negre) + mutació suau + (glais = riera)

:_______________________________.

Dowlish
[dou-lish] substantiu femení
1 una forma local del Dowlais (poble de la comarca de Merthyrtudful).
També Dwlish [du-lish]
ETIMOLOGIA: (1) una [ai] final en gal·lès col·loquial es da [e] (que en el seu torn es fa [a] generalment al sud-est i al nord-oest).
Però al sud-est en algunes paraules [ai] > [i] .
Cf defaid [-ved] a la majoria de Gal·les, però defid [-vid] al sud-est.
..2/ Al sud, una [s] davant o després de la vocal [i] es palatalitza - [si] > [shi] , [is > ish] .
Per tant, Dowlais > Dowlish

:_______________________________.

dr
1
en polisíl·labes, una ‘r’ final després d’una ‘d’ es perd col·loquialment
..1/ aradr > arad (= arada)
..2/ taradr > tarad (= trepant)
..3/ rhaeadr > rhaead (= cascada) (i el topònim Y Rhaeadr > Y Rhaead)
..4/ Cadwaladr > Cadwalad (nom d’home) (també ‘Dwalad)
..5/ Llangynidr > Llangynid (topònim, comarca de Powys)

:_______________________________.

draenen, drain [DREI nen, DRAIN] substantiu femení
1 1 espina
2 arç

:_______________________________.

draenen wen [drei-nen wen ] substantiu femení
PLURAL drain gwynion [ drain gwøn-yon]
1
Crataegus monogyna arç blanc; arbust amb fruita coneguda com ‘cireres del pastor’
ETIMOLOGIA: (draenen = arç) + mutació suau + (gwen, forma femenina de gwyn = blanc)

:_______________________________.

draenen ddu, drain duon [drei nen DHII, drain DI on] substantiu femení
1 arç

:_______________________________.

draenog, draenogod [DREI nog, drei NO god] substantiu masculí
1 eriçó

:_______________________________.

draig, dreigiau [DRAIG] substantiu femení
1 drac (vegeu: {y} ddraig goch,)

:_______________________________.

drain [DRAIN] (pl)
1 Vegeu: draenen

:_______________________________.

drama, dramâu [DRA ma, dra MAI] substantiu femení
1 obra de teatre

- drama deledu, dramâu teledu [DRA ma de LE di, dra MAI te LE di] substantiu femení
1 obra de teatre se la televisió

- drama fer, dramâu byrion [dra ma VER, dra MAI BØR yon] substantiu femení
1 obra curta (de teatre)

- drama lofruddiaeth, dramâu llofrudiaeth [dra ma lov RIDH yeth, dra MAI lhov RØDH yeth] substantiu femení
1 obre de teatre (d'assassinats)

- drama radio, dramâu radio [dra ma RAD yo, dra MAI RAD yo] substantiu femení
1 obre de teatre (de la ràdio)

:_______________________________.

dram, dramiau [DRAM, DRAM iau] substantiu femení
1 carro (de mina)

:_______________________________.

dramataidd [dra MA tedh] (adjectiu)
1 dramàtic

:_______________________________.

dramateiddio [dra ma TEIDH yo] (verb)
1 dramatitzar

:_______________________________.

dramatig [dra MA tig] (adjectiu)
1 dramàtic

:_______________________________.

drannoeth [DRA noth] (adv)
1  l'endemà

2
doeth drannoeth y drin criticar a posterior (“savi l’endemà de la tribulació”)

:_______________________________.

draw [DRAU] (adv)
1 allà (lluny)

- draw fan 'na [drau va NA] (adv)
1 allà (lluny)

:_______________________________.

dreigiau [DREIG ye] (pl)
1 vegeu: draig

:_______________________________.

dreng [dreng] adj
1
eixut, malcarat, empipat
A dyma’r prifathro’n holi'n ddreng pwy oedd y plant oedd yn gyfrifol am dagu'r nant yn ymyl y lôn
El director de l’escola va demanar empipat qui eren els nens que havien embussat la riera al costat de la carretera
2
advers, difícil, desfavorable
dyddiau dreng dies difícils, període desfavorable
ETIMOLOGIA: probablament anglès antic dreng (= arrendatari lliure); (compareu paraules en anglès amb l’evolució del sentit de ‘pagès’ > maleducat, malcarat (1) churl (= peó) > churlish (= com un pagès, malcarat), (2) boor (= pagès) > boorish (= maleducat)

:_______________________________.

drennydd [DRE nidh] (adv)
1 l'endemà passat

:_______________________________.

dresel
[dre-sel] substantiu masculí
PLURAL dreseli, dreselydd [dre--li, -lidh]
Gal·les del Nord
1
armari de cuina
ETIMOLOGIA: dresel < dreser < anglès < francès medieval dressour (francès modern dressoir = armari) < drecier (= endreçar) (francès modern dresser = aixecar, preparar) < llatí dîrigere = dirigir)
Hi va dissimulació a la seqüència r-r > r-l
com en anglès corner > gal·lès cornel
NOTA:
..1/ També dreser, sense la dissimulació de la r final
..2/ també amb d > t : tresel
..3/ al noroest la e d’una síl·laba es pronuncia a, per tant dresal, tresal, dresar etc

:_______________________________.

drewdod [DREU dod] substantiu masculí
1 pudor

:_______________________________.

drewi [DREU i] (verb)
1 fer pudor

:_______________________________.

drewllyd

ADJECTIU
[dreu lhid]

1
pudent, fètid
-pentwr o bysgod drewllyd
-una pila de peixos pudents
ETIMOLOGIA: drew-, arrel del verb drewi = fer pudor, + -llyd = sufix per formar adjectius, amb sentit de 'ple de', i amb to de menyspreu

:_______________________________.

dring [ dring ] substantiu masculí
PLURAL dringion [ dring -yon]
1
pujada
Mae’n deipyn o hen ddring hi ha una mica de pujada (= el camí al cim és força costerut)

ETIMOLOGIA: (dring- = arrel de dringo = enfilar-se)

:_______________________________.

dringo [DRING go] (verb)
1 enfilar-se

:_______________________________.

d'rogan [DRO gøn] (verb)
1 = "darogan"

:_______________________________.

drôr, droriau [DROOR, DROR ye] substantiu masculí
1 calaix

:_______________________________.

dròs [DROS] (prep)
1  a través

:_______________________________.

(1) drosto i (droso i) [DRO stoi / DRO soi] (prep)
1 (primera persona singular) per sobre meu

:_______________________________.

(1) droston ni (droson ni) [DRO sto ni / DRO so ni] (prep)
1 (primera persona plural) per sobre nosaltres

:_______________________________.

(2) drosot ti (drostot ti) [DRO sto ti / DRO so ti] (prep)
1 (segona persona singular) per sobre teu

:_______________________________.

(2) drostoch chi (drosoch chi) [DRO sto khi / DRO so khi] (prep)
1 (segona persona plural) per sobre vosaltres

:_______________________________.

(3) drosto fe / fo [DRO sto ve / vo] (prep)
1 (tercera persona singular masculina) per sobre seu (ell)

:_______________________________.

(3) drosti hi [DRO sti hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) per sobre seu (ella)

:_______________________________.

(3) drostyn nhw (lit:: drostynt hwy) [DRO sti nu (DRO stint hui)] (prep)
1 (tercera persona plural) per sobre ells / elles

2
dròs y Sul [dros ø SIIL] (adv)
1 durant el cap de setmana

3
after verbs or verb-phrases
curo’ch drwm dros ??reunir suport per
 mynd i hwyl dros (rywbeth) emocionar-se per, entusiasmar-se per

:_______________________________.

dròs ben [dros BEN] (adv)
1 molt i molt

- dròs ben - caredig dros ben [ka RE dig dros BEN] (adv)
1 molt i molt agradable

:_______________________________.

drosodd [DRO sodh] (adv)
1 acabat

:_______________________________.

druan! [DRI an] substantiu masculí
1 pobret!

:_______________________________.

drud [DRIID] (adjectiu)
1 car

:_______________________________.

drudwen, drudwennod [DRID wen, drid WE nod] substantiu femení
1 estornell

:_______________________________.

drudwy = drudwen [DRI dui] substantiu femení
1 -

:_______________________________.

drwg [DRUUG] (adjectiu)
1  dolent

mae'n ddrwg gennyf ho sento (“és dolent amb mi”)

2
bod ar eich drwg estar fent mailifetes
Mae’r brain ar ’u drwg heddiw eto
Els corbs estan fent les seves malifetes una vegada més aviu

3
arian drwg = diner malgastat, invertit imprudentment, deixat imprudentment, diner irrecuperable
taflu arian da i ganlyn arian drwg seguir invertint diners en un negoci ruïnós (“llençar bon diner a seguir diner dolent”)

4
bod hwyl ddrwg ar estar de mal humor (“haver-hi una emoció dolenta sobre”)

5
gosod y fwyall ar wraidd y drwg
tallar un mal d’arrel (“posar el destral a l’arrel del mal”)

6
taro ar ddyddiau drwg trobar-se en una època díficil (“colpejar sobre dies dolents”)
Tarodd ar ddyddiau drwg Les coses la van començar a anar malament

:_______________________________.

drwgargoel
[ drug-ar-goil] f
PLURAL drwgargoelion [ drug-ar-goil-yon]
1
mal auguri

ETIMOLOGIA: (drwgargoel = mal auguri) + (-us sufix adjectival)

:_______________________________.

drwgargoelus [ drug-ar-goi-lis] adj
1
de mal averany, sinistre
Cynheuodd y ffwrn ac aeth i’r ty, ond cyn pen hanner awr
clywid chwyrniadau drwgargoelus o’r tai allan
Va encendre el forn i va entrar la casa, però al cap de mitja hora se sentia terrabastalls dels edificis del corral

ETIMOLOGIA: (drwgargoel = mal auguri) + (-us sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

drwgddyled [ druug- dhø -led] substantiu masculí
PLURAL drwgddyledion [ druug-dhø- led -yon]
1
deute incobrable; també dyled ddrwg plural dyledion drwg

ETIMOLOGIA: (drwg = mal ) + mutació suau + (dyled = deute)

:_______________________________.

drwgdeimlad [ druug- deim -lad] substantiu masculí
PLURAL drwgdeimladau [ druug-deim- la -de]
1
rancor, enemistat

ETIMOLOGIA: (drwg = mal ) + mutació suau + (teimlad = emoció)

:_______________________________.

drwm, drymiau [DRUM, DRØM ye] substantiu masculí
1  timbal

2
curo’ch drwm dros
reunir suport per, (“pegar el seu timbal per”)

:_______________________________.

drws, drysau [DRUUS, DRØ se] substantiu masculí
1 porta

-drws nesa [drus NE sa] (adv)
1 a la casa del costat

:_______________________________.

drwy (Sud) / trwy (Nord) [DRUI TRUI] (prep)
1  a través

:_______________________________.

(1) drwyddo i (forma col ·loquial del Sud) [DRUI dhoi] (prep)
1 (primera persona singular) a través de mi

:_______________________________.

(2) drwyddon ni (forma col ·loquial del Sud) [DRUI dho ni] (prep)
1 (primera persona plural) a través de nosaltres

:_______________________________.

(3) drwyddot ti (forma col ·loquial del Sud) [DRUI dho ti] (prep)
1 (segona persona singular) a través de tu

:_______________________________.

(4) drwyddoch chi (forma col ·loquial del Sud) [DRUI dho khi] (prep)
1 (segona persona plural) a través de vosaltres

:_______________________________.

(5) drwyddo fe (forma col ·loquial del Sud) [DRUI dho ve] (prep)
1 (tercera persona singular masculina) a través d'ell

:_______________________________.

(6) drwyddi hi [DRUI dhi hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) a través d'ella

:_______________________________.

(7) drwyddyn nhw (forma col ·loquial del Sud) [DRUI dhi nu] (prep)
1 (tercera persona plural) a través d'ells / elles

2
durant
drwy y misoedd y bu yn glaf
durant els mesos que estava malalt

:_______________________________.

drych, drychau [DRIIKH, DRØ khe] substantiu masculí
1 mirall

:_______________________________.

drycin [ drø -kin] substantiu femení
PLURAL drycinoedd [ drø- ki -nodh]
1
mal temps
2
tempesta
3
boed hindda neu ddrycin tant si plou com si fa sol
mi ddof boed hindda neu ddrycin vindré tant si plou com si fa sol
4
(1) caseg y ddrycin (“egua de la tempesta”) Turdus pilaris = griva cerdena
Noms alternatius: socasau llwydion, sogiar, socasau llwydion
..2/ aderyn drycin (“ocell de la tempesta”) Hydrobates pelagicus
..3/
aderyn drycin du (“ocell negre de la tempesta”) Procellaria griseus
ETIMOLOGIA: (dryg- < drwg = mal) + (hin = temps)

 

> dryg-hin > drycin (g + h = c)

:_______________________________.

drygliwio [ drøg-liu-yo ] verb
1
descolorir - fer que es canvi de color (d’una manera no desitjable; tacar)
2
descolorir-se
ETIMOLOGIA: (dryg- < drwg = mal) + mutació suau + (lliwio = colorar)

:_______________________________.

drygu [DRØ gi] (verb)
1 perjudicar

:_______________________________.

dryll, dryllau [DRILH, DRØ lhe] substantiu masculí
1 pistola

:_______________________________.

dryllio [DRØLH yo] (verb)
1
 esmicolar, destruir
dryllio’r delwau iconoclàstia (“destruir els ídols”)

Brenhinoedd-1 15.13 Ac efe a symudodd Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Kings-1 15:13 .....

Exodus 23:24
Nac ymgryma i'w duwiau hwynt, ac na wasanaetha hwynt, ac na wna yn ôl eu gweithredoedd hwynt; ond llwyr ddinistria hwynt, dryllia eu delwau hwynt yn gandryll.
Exodus 23:24 .....

Exodus 34:13 Eithr dinistriwch eu hallorau hwynt, drylliwch eu delwau hwynt, a thorrwch i lawr eu llwynau hwynt.
Exodus 34:13 .....:

Brenhinoedd-1 15.13 Ac efe a symudodd Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Kings-1 15:13 ...

Exodus 23:24
Nac ymgryma i'w duwiau hwynt, ac na wasanaetha hwynt, ac na wna yn ôl eu gweithredoedd hwynt; ond llwyr ddinistria hwynt, dryllia eu delwau hwynt yn gandryll.
Exodus 23:24 ...

Exodus 34:13 Eithr dinistriwch eu hallorau hwynt, drylliwch eu delwau hwynt, a thorrwch i lawr eu llwynau hwynt.
Exodus 34:13 ...

:_______________________________.

drymiau [DRØM ye] (pl)
1 vegeu: drwm

:_______________________________.

drysiau [DRØS ye] (pl)
1 vegeu: drws

:_______________________________.

dryw, drywod [DRIU, DRIU od] substantiu masculí
1 cargolet

:_______________________________.

du, duon [DII, DI on] (adjectiu)
1  negre

substantiu masculí

2
districte d'Arfon, de la comarca de Gwynedd
 Rydd o ddim cymaint â'r du o dan ei ewin i chi
(dit d’una persona garrepa). Literalment: No us donarà ni la brutícia sota la seva ungla
(ni rydd ef > col.loquialment rydd o ddim = ell no donarà) + (cymaint â = tant com) + (y du = la brutícia, ‘el negre’) +(o dan = sota) + (ei ewin = la seva ungla) + (i chi = a vos)

:_______________________________.

dug [diig] verb
1 va portar (del verb dwyn)
Barnwyr 5:25 Dwfr a geisiodd efe, llaeth a roddes hithau; mewn ffiol ardderchog y dug hi ymenyn
Judges 5:25 .....

:_______________________________.

dull, dulliau [DILH, DILH ye] substantiu masculí
1 manera

:_______________________________.

Dulyn [DI lin]

1 Baile Átha Cliath (= Dublín, Irlanda)

:_______________________________.

duon [ -on] adj
1
forma plural de du = negre. Avui en dia no es fan servir els adjectius plurals en gal.lès col.loquial espontani, però la paraula existeix en frases fetes mwyar duon = mores, i a la toponímia

Capel Taiduon nom d’esglèsia dels Metodistes Calvinistes de Clynnog Fawr (comarca de Gwynedd)
Coed-duon ”(les) arbres negres, (el) bosc negre” ciutat de la comarca de Caerffili county.
Els anglesos li diu “Blackwood”
ETIMOLOGIA: (du + sufix plural -(i)on)

:_______________________________.

dur
[ diir ] substantiu masculí
PLURAL duroedd [ -rodh ]
1
acer = ferro modificat amb l’accó de la claor i l’afegiment de carbó
dur meddal acer ?tou
dur gwrthstaen acer inoxidable
dur gyrru acer ?rotllat
dur aloi acer ?d’aliatge

2
(adjectiu)
1 d'acer, fet d’acer
gwlân dur = ?llana d’acer

3
fel y dur ferm com una roca

4 crys dur cota de malles

5
pais ddur cota de malles

6
y
diwydiant dur la indústria siderúrgica

7
gwaith dur acereria, fàbrica d’acer

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí dûrus (= dur)
De la mateixa arrel britànica: bretó dir (= acer)

:_______________________________.

durblatiog [ dir- blat -yog] adj
1
blindat
cerbyd durblatiog vehicle blindat

ETIMOLOGIA: (dur = acer) + mutació suau + (plât = planxa, xapa, làmina)

:_______________________________.

durol [ -rol] adjectiu
1
d'acer, semblant a l’acer (dur, o fort, o de color gris)
2
tan dur com l’acer; dur i resistent
mahógoni durol caoba dura
3
durador, resistent
4
Gal·les del Nord (pa, mantega) no putrescible, que es conserva bé
El contrari és darfodedig putrescible, que no es conserva

bara durol pa que es conserva bé
5
que conté sals fèrriques
ffynnon ddurol font d’aigua fèrrica

ETIMOLOGIA: (dur = acer) + (-ol = sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

durwisg [ dir -wisg] substantiu femení
PLURAL durwisgoedd [ dir- wisg-oedd ]
1
armadura
ETIMOLOGIA: (dur = acer ) + mutació suau + (gwisg = vestit)

:_______________________________.

duryn
[ -rin] substantiu masculí
PLURAL durynnau [di--ne]
1
literari (porc) morro
2
literari (elefant) tronc
3
literari (insecte) probòscide
4
literari (jocós) nas d’una persona
5
tros d’acer que es fa servir amb un pedra foguera per produir un espurna
ETIMOLOGIA: (dur = acer) + (-yn = sufix diminutiu)

:_______________________________.

duw, duwiau [DIU, DIU ye] substantiu masculí
1 déu

:_______________________________.

Duw a gâr a'i caro'i hunan [diu a gaar ai roi -nan]
1
ajuda i ajudat seràs
ETIMOLOGIA: ("(és) Déu que estima ell que s'estima") (Duw = Deu) + (a = que) + mutació suau + (câr = ell / ella estima, < caru = estimar) + (a = que) + (ei = el seu, la seva, els seus, les seves (d'ell)) + (caro = estimi; subjunctiu tercera persona singular de caru = estimar) + (ei hunan = ell mateix / ella mateixa). ei o i (= el seu etc (d'ell)) normalment causea la mutació suau, però en algunes combinacions una mutació següent no es fa (fe'i + verb conjugat, a'i + verb conjugat)

:_______________________________.

'dw = ydw [du] (verb)
1 sí (resposta a "wyt ti?")

:_______________________________.

dwbl, dyblau [DU bul, DØ ble] substantiu masculí
1 doble

:_______________________________.

dweud [DWEID] (verb)
1 (gal·lès literari, gal·lès col·loquial unificat) dir; (Nord) deud DEID(Sud) gweud GWEID]

- dweud anwiredd [dweid an WI redh] (frase)
1 dir una mentida

- dweud celwydd [dweid KE luidh] (frase)
1 dir una mentida

- dweud ei ddweud [dweid i DWEID] (verb)
1 dir la seva

- dweud y gwir [dweid ø GWIIR] (frase)
1 dir la veritat

:_______________________________.

dwfn [DU vun] (adjectiu)
1  profund

mewn dwfn anobaith (“en profunda desesperança”)
2
yn nwfn eich calon
el el fons del seu cor (“en (la) profunditat (de)l vostre cor”)

:_______________________________.

dwfr = [DU vur] substantiu masculí
1 (forma més aviat obsoleta de dw^r)

:_______________________________.

'dw i [du i] (verb)
1 sóc, estic (gal·lès col·loquial unificat)

:_______________________________.

dwldy [dul -di] substantiu masculí
PLURAL dwldai [dul -dai]
1
(Gal·les del Sud-est, ara obsolet) taverna
ETIMOLOGIA: (dwl = talós, espès, soca) + mutació suau + (ty = casa)
NOTA: la forma esperada seria *dyldi, com que w es fa y a la síl·labab penúltima; però en gal·lès del sud aquest canvi generalment no ocurreix

:_______________________________.

Dwlish
[du-lish] substantiu masculí
1
una forma local del Dowlais (poble de la comarca de Merthyrtudful).
També Dowlish [dou-lish]
ETIMOLOGIA: Dwlish < Dowlish (qv)

:_______________________________.

dwr, dyfroedd [DUUR, DØV rodh] substantiu masculí
1  aigua

2
tynnu’r dw^r o’ch llygaid fer plorar els ulls (“estirar aigua dels vostres ulls”)
Roedd y mwg yn tynnu’r dw^r o’n llygaid El fum feia plorar els meus ulls

:_______________________________.

dwrn, dyrnau [DURN, DØR ne] substantiu masculí
1 puny

:_______________________________.

dwsin, dwsinau [DU sin, du SI ne] substantiu masculí
1 dotzena

:_______________________________.

dwster, dwsteri [DU ster, du STE ri] substantiu masculí
1 1 drap (de la pols)
2 (pissara) esborrador

:_______________________________.

 dwy [dui] substantiu femení
1 dues (2, forma femenina)

:_______________________________.

dwy
[dui] substantiu masculí
1 obsolete déu, deessa; és un element en antigues paraules compostes, sobretot topònims;
..1/ Llanystumdwy SH4738 (poble de Gwynedd) - ‘l’església al revolt del riu Dwy , avui en dia el Dwyfor [dui-vor]
..2/ Dwyfor (gran Dwy), anomenat així per diferenciar-lo del riu que es troba més o menys paral·lel i que uneix amb ell aprop de la seva embocadura al mar - Dwyfach (petit Dwy).
..3/ Dyfrdwy (aigua / riu) + (deessa). En anglès, el riu ‘Dee’ .
..4/ meudwy = hermità ‘servidor (de) Déu’ (mau gal·lès obsolet = noi, servidor, criat) + (dwy = déu / Déu)
ETIMOLOGIA: dwyw > dwy (pèrdua de la w final). Vegeu duw (= déu) < dyw < dwyw

:_______________________________.

dwybunt

SUBSTANTIU FEMENÍ
[dui bint]
PLURAL: wythnosau [uith no se]

1
dues lliures (diner anglès)
-Rho ddwybunt imi
-Does gen i ddim dwybunt
-Dona'm dues lliures
-No tinc dues lliures

ETIMOLOGIA: 'dues lliures'; (dwy = dues) + mutació suau + (punt = lliura)

:_______________________________.

dwyffordd - tocyn dwyffordd [DUI fordh; to kin DUI fordh] (adjectiu)
1 'de dues carreteres'; billet d'anada i tornada

:_______________________________.

dwylo [DUI lo] (npl)
1 

1 mans; plural de llaw

:_______________________________.

Dwynwen [DUIN wen] substantiu femení
1 1 nom (dona)
2 santa, patrona dels enamorats

:_______________________________.

dwyrain [DUI ren] substantiu masculí
1 est

:_______________________________.

dwys [DUIS] (adv)
1 intens

:_______________________________.

dwyster [ duis -ter] substantiu masculí
1
intensitat
ETIMOLOGIA: (dwys = intens) + (-ter sufix per formar substantius abstractes)

:_______________________________.

dwyt ti ddim [du i ti DHIM] (verb)
1 no ets / no estàs

:_______________________________.

dwywaith [DUI weth] (adv)
1 dues vegades

:_______________________________.

dy [DØ] (det) teu, teva, teus, teves

:_______________________________.

..1 dy- [ ] prefix
1
prefix (= dolent) usat davant verbs i substantius. Exemples amb mutació suau
(C-G, P-B, T-D; G-zero, B-F, D-DD; M-F, LL-L, RH-R); altres exemples amb mutació aspirant
(C-CH, P-PH, T-TH)

ETIMOLOGIA: britànic (*do = dolent) < cèltic *dus
cf britànic (*so = bo) (gal.lès modern hy-) : hylaw (= destre, hàbil), hyfryd = agradable)
Còrnic de-, bretó di-
Irlandès do-
Grec du = mal (pepsis = digestió, duspepsia = dispèpsia)

:_______________________________.

..2 dy- [ ] prefix
1
prefix intensifcador usat davant verbs i substantius. En alguns casos amb mutació suau
(C-G, P-B, T-D; G-zero, B-F, D-DD; M-F, LL-L, RH-R); en altres casos amb mutació aspirant (C-CH, P-PH, T-TH)
soft mutation:
(bod = to be) dy + bod > (dyfod = to come )
(chwêl < chwyl = gir) dy + chwêl > (dychwelyd = tornar)
(cryn-, crynnu = quake, shiver) dy + cryn > (dychryn = espantar)
consonants no mutables:
(llyfu = to lick) dy + llyfu > (dylyfu = to lick, dylyfu gên = to yawn)
spirant mutation:
(pannu = to hit, to beat) dy + pannu > (dybannu = to work hard)

ETIMOLOGIA: britànic *dô < cèltic *dô
Còrnic prefix de- (= preposició dhe), bretó prefix di- (= preposició da)
Irlandès prefix do- (= preposició do)
cf anglès prefix to- (= preposició to, cap a )

:_______________________________.

dych chi [di khi] (verb)
1 sou / esteu (forma base de les formes col·loquials del Nord)

:_______________________________.

dych chi ddim [di khi DHIM] (verb)
1 gal·lès col·loquial unificat no sou / esteu; = nid ydych

:_______________________________.

dychmgyol [døkh- -gol] adj
1
imaginat, inventat
aem at bobl y farchnad a dweud wrthynt fod
“John Jones, Ty^-gwyn,” neu ryw berson dychmygol arall, yn ymofyn ei weled yn y fan-ar-fan
Acercàvem la gent del mercat i els dèiem que John Jones, de Ty^-gwyn, o un altre personatge inventat, els demanava veure en tal lloc
ETIMOLOGIA: dychmygol < dychymygol (dychymyg-, arrel de dychymygu = imaginar) + (-ol sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

dychmygu [døkh MØ gi] (verb)
1  imaginar
dychmygu pethau yr ych chi són imaginacions teves (“(és) imaginar coses que esteu”)

:_______________________________.

dychryn [DØKH rin] (verb)
1 espantar-(se)

- dychryn am ei hoedl [DØKH rin am i HOI døl] (verb)
1 tenir un esglai ("espantar-se per la seva vida")

- dychryn drwy ei esgidiau [DØKH rin drui i SKID ye] (verb)
1 tenir un esglai ("espantar-se a través de les seves sabates")

:_______________________________.

dychwelyd [døkh WE lid] (verb)
1  tornar

2
Megys y dychwel y ci at ei chwydfa Com el gos que torna al seu vòmit
Pedr-2 2:22 Eithr digwyddodd iddynt yn ôl y wir ddihareb, Y ci a ymchwelodd at ei chwydfa ei hun; a’r hwch wedi ei golchi, i’w hymdreiglfa yn y dom
Segona carta de Sant Pere-2 2:22 ...

:_______________________________.

dydach chi ddim [dø da chi DHIM] (verb)
1 no sou, no esteu (Nord-oest)

:_______________________________.

dydan nhw ddim [dø da nhu / nu DHIM] (verb)
1 no són, no estàn (Nord-oest)

:_______________________________.

dydan ni ddim [dø da ni DHIM] (verb)
1 no som, no estem (Nord-oest)

:_______________________________.

dydd, dyddiau [DIIDH, DØDH ye] substantiu masculí
1  dia
dydd yr Arglwydd el sàbat
cadw dydd yr Arglwydd observar el sàbat
2
bod wedi gweld eich dyddiau gwelll haver vist millors dies (“haver vist les vostres millors dies”)
3
taro ar ddyddiau drwg trobar-se en una època díficil
Tarodd ar ddyddiau drwg les coses la van començar a anar malament
4
com a segon element en algunes paraules literàries
gwawrddydd alba, aurora (gwawr = alba) + mutació suau + (dydd = dia)
nawnddydd tarda, vespre (nawn = migdia) + mutació suau + (dydd = dia)
5
dyddiau dedwydd oedd y rheini
eren dies d’alegria, aquells
6
gefn dydd golau a ple dia, a plena llum
liw dydd a ple dia, a plena llum
7
ar derfyn dydd a la fi del dia
8
lliw dydd claror, llum de dia
liw dydd de dia;
a ple dia, a plena llum; hi ha mutació suau de la primera consonant d’una frase adverbial, en aquest cas ll > l;
breuddwydio liw dydd somieig

9
ar y dydd a’r dydd un dia detrminat de la setmana
Fe âi e i’r dre a’r dydd a’r dydd i godi ei bensiwn
Anava a la ciutat un dia determinat de la setmana per recollir la seva pensió
“sobre le dia i el dia” (ar = sobre) + (y dydd = el dia) + (a’r = i el) + (dydd = dia)

- dydd Calan [diidh KA lan] substantiu masculí
1 Cap d'Any ("dia de la calenda")

- dydd da [diidh DAA] (frase)
1 bon dia

- dydd gweithio [diidh GWEITH yo] substantiu masculí
1 dia feiner

- dydd Gwener [diidh GWE ner] substantiu masculí
1 divendres

- dydd Iau [diidh YAI] substantiu masculí
1 dijous

- dydd Llun [diidh LHIIN] substantiu masculí
1 dilluns

- dydd Mawrth [diidh MAURTH] substantiu masculí
1 dimarts

- dydd Mercher [diidh MER kher] substantiu masculí
1 dimecres

- dydd pen-blwydd [diidh pen BLUIDH] (*) aniversari (la festa)

- dydd Sadwrn [diidh SA durn] substantiu masculí
1 dissabte

- dydd Sul [diidh SIIL] substantiu masculí
1 diumenge

:_______________________________.

dyddiad, dyddiadau [DØDH yad, dødh YA de] substantiu masculí
1 data

- (Dydd Iau, y pedwerydd ar ddeg o Orffennaf) [*] (*) data (dijous, el dia catorze de juliol)

- (Dydd Llun, yr ail o Fai) [*] (*) data (dilluns, el dia dos de maig)

:_______________________________.

dyddiadur, dyddiaduron [dødh YA dir, dødh ya DI ron] substantiu masculí
1 dietari

:_______________________________.

dyddfu [ dødh -vi] v
1
(verb sense objecte) desmaiar-se
Genesis 47:13 Ac nid oedd bara yn yr holl wlad: canys y newyn oedd drwm iawn; fel yr oedd gwlad yr Aifft, a gwlad Canaan, yn dyddfu gan y newyn.
Genesis 47:13 .....
2
(verb amb objecte) fer desmaiar-se, exhaurir
Gal·lès del Nord-oest: deddfu
Mae’r gwres ’ma’n ddigon ⠒neddfu i
Aquesta calor m’exhaureix (“és suficient amb exhaurir-me”)
       
ETIMOLOGIA: ??

:_______________________________.

dyddiau [DØDH ye] (pl)
1 vegeu: dydd

:_______________________________.

y dyddiau hynnydødh-ye -ni] adverb
1
en aquella època
ETIMOLOGIA: (y = els) + (dyddiau = dies) + (hynny = aquells)

:_______________________________.

dydech chi ddim [dø de khi DHIM] (verb)
1 no sou, no esteu (Nord-est)

:_______________________________.

dyden ni ddim [dø de ni DHIM] (verb)
1 no som, no estem (Nord-est)

:_______________________________.

dydi o ddim [dø di o DHIM] (verb)
1 ell no és / està (Nord-oest, Nord-est)

:_______________________________.

dydw i ddim [dø du i DHIM] (verb)
1 no sóc, no estic (gal·lès col·loquial unificat)

:_______________________________.

dydych chi ddim [dø di khi DHIM] (verb)
1 no sou, no esteu (gal·lès col·loquial unificat)

:_______________________________.

dydy e ddim [dø di e DHIM] (verb)
1 no és, no està (gal·lès col·loquial unificat)

:_______________________________.

dydy hi ddim [dø di hi DHIM] (verb)
1 ella no és / està (Nord-oest)

:_______________________________.

dydyn nhw ddim [dø di nu DHIM] (verb)
1 no són, no estan (gal·lès col·loquial unificat)

:_______________________________.

dydyn ni ddim [dø di ni DHIM] (verb)
1 no som, no estem (gal·lès col·loquial unificat)

:_______________________________.

dydy o ddim [dø di o DHIM] (verb)
1 ell no és / està (Nord-oest) = "dydi o ddim

:_______________________________.

dyfal [DØ val] (adjectiu)
1 diligent, laboriós

:_______________________________.

dyfalbarhâd [dø val bar HAAD] substantiu masculí
1 perseverença

:_______________________________.

dyfalu [dø VA li] (verb)
1 endevinar, conjecturar

:_______________________________.

Dyfan [DØ van] substantiu masculí
1 nom (mascle)

:_______________________________.

dyfarniad, dyfarniadau [dø VARN yad, dø varn YA de] substantiu masculí
1 1 veredicte
2 avaluació

:_______________________________.

Dyfed [DØ ved] substantiu femení
1 1 antigament, territori de la tribu dels Demet-
2 comtat 1972-1997 del sudoest més o menys corrrepondent a l'antic terriori

:_______________________________.

Dyfedeg [dø VE deg] substantiu femení
1 el dialecte del sud-oest

:_______________________________.

dyffryn [-frin] substantiu masculí
PLURAL dyffrynnoedd [dø-fri-nodh]
1
vall (= vall ampla) (normalment és més ample que valls amb la denominació
glyn o cwm)

2
y dyffryn Baca hwn aqueta vall de llàgrimes
Salmau 84:6 Y rhai yn myned trwy ddyffryn Bacha a’i gwnânt yn ffynnon: a’r glaw a leinw y llynnau.
Salms 84:6 ·····

3
dyffryn siâp U vall amb forma de U
dyffryn siâp V vall amb forma de V
dyffryn hollt vall dividida

ETIMOLOGIA: gal.lès dyffryn < dyffrynt < dwfr-hynt 'camí de l'aigua',
(dyfr-, forma de la síl·laba penúltima de dwfr = aigua) + (hynt = camí)

:_______________________________.

Y Dyffryn -frin]
1
Col·loquialment, nom curt per topònims amb dyffryn com a primer element. oficial d'alguns

2
Nom oficial d'alguns indrets, de vegades amb la pèrdua d’elements qualificatius en una època anterior
..1/ ST 7299 localitat de Casnewydd, Gal·les del sud-est
..2/ SS 8593 localitat de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
..3/ SO 0603 localitat de Merthyrtudful
..4/ SS 8593 locality in Pen-y-bont ar Ogwr county
..5/ SO 0603 locality in Merthyrtudful ENG-Z
..6/ SH 5823 localitat de Meirionnydd (Gwynedd); també Dyffrynardudwy
(7) SS 8593 localitat de Bro Morgannwg; també Dyffryngolych
Població: 403 (1961)
Proporció de gal.lesoparlants: 3% (1961)

3
Heol y Dyffryn nom de carrer en molts llocs (però als mapes i documents pegals sovint en anglès – Dyffryn Street, Duffryn Street, etc)
..1/ Aberpennar (al riu Cynon a la comarca de Rhondda Cynon Taf)
..2/ Pentre-bach (comarca de Merthyrtudful)
..3/ Brynawel, near Rhisga (comarca de Caerffili)

NOTA: Sovint anglicitzat com a “Duffryn”. Com que en anglès (com en català) no hi ha cap lletra específica per representar la vocal neutra, es fa servir la lletra “u” perquè en anglès estàndard s’assembla la vocal neutra del gal·lès. Altres exemples són el poble de Crymlyn a la comarca de Caerffili, escrit “Crumlin” an anglès, i Rhydri a la comarca de Caerffili, escrit “Rudry” en anglès.

 :_______________________________.

Dyffryn Aeron [-frin ei -ron]
1
vall del riu Aeron, Gal·les del sud-oest

:_______________________________.

Dyffryn Aman [ -frin a -man]
1
vall del riu Aman, Gal·les del sud-oest

:_______________________________.

Dyffryn Ardudwy [ -frin ar- di-dui ]
1
vall de Meirionnydd (una zona de la comarca de Gwynedd)

:_______________________________.

Dyffrynardudwy [ -frin ar- di-dui ]
1
localitat de Meirionnydd (una zona de la comarca de Gwynedd)

:_______________________________.

Dyffryn Banw
[ -frin ba -nw]
1
vall del riu Banw, Gal·les del nord-est
2
escó al consell comarcal de Powys

:_______________________________.

Dyffryn Camwy [ -frin kam-ui ]
1
vall de la Patagònia
En castellà: Valle del Chubut.
Aquí es va establir una colònia gal.lesa el 1865
ETIMOLOGIA: (dyffryn = vall) + (Camwy = riu sinuós)

:_______________________________.

Dyffryn Ceiriog [ -frin keir -yog]
1
vall del Gal·les del nord-est
Llanarmon Dyffryn Ceiriog poble d’aquesta vall – “el Llanarmon de la vall del riu Ceiriog”

:_______________________________.

Dyffryn Clwyd [ -frin kluid ]
1
vall del riu Clwyd, Gal·les del nord-est
Nom anglès: Vale of Clwyd

2
divisió o kantrev (cantref) del territori medieval de Gwynedd Is Conwy
Names of villages specified by their location in this kantrev
Llanbedr Dyffryn Clwyd (= el lloc anomenat “Llanbedr” al kantrev de Dyffryn Clwyd)
Llanfair Dyffryn Clwyd (= el lloc anomenat “Llanfair” al kantrev de Dyffryn Clwyd)

:_______________________________.

Dyffryn Conwy [ -frin no -nui]
1
vall del riu Conwy, Gal·les del nord-oest
Nom anglès: Vale of Conwy / Conway

:_______________________________.

dyffryndir [dø- frøn -dir] substantiu masculí
PLURAL dyffryndiroedd [ dø-frøn--rodh]
1
terra baixa, terra de la vall

ETIMOLOGIA: (dyffryn- [dø-frøn] forma penúltima de dyffryn = vall) +
mutació suau + (tir = terra)

:_______________________________.

Dyffryn Elwy [ -frin e -lui]
1
vall del riu Elwy (Gal·les del nord-est)
Cynhaliwyd Eisteddfod Eisteddfod Dyffryn Elwy yn y Neuadd Goffa yn Llanfair Talhaiarn Es va celebrar l’eisteddfod de Dyffryn Elwy a la sala del monument dels caiguts a la guerra, al poble de Llanfair Talhaiarn

:_______________________________.

Dyffryn Llangollen
[-frin lhan-go-lhen]
1
vall del poble de Llangollen, comarca de Dinbych
Nom anglès: Vale of Llangollen

:_______________________________.

Dyffryn Lliw [-frin lhiu]
1
vall del riu Lliw, Gal·les del Sud-est

2
durant 22 anys (1974-1996) a dosbarth un dosbarth (= districte) de la comarca de Gorllewin Morgannwg; capital: Penlle'r-gaer. Nom anglès: Lliw Valley
Proporció de gal.lesoparlants: 43,2% (1981)

ETIMOLOGIA: “vall del riu Lliw”

:_______________________________.

Dyffryn Llugwy [-frin lhi-gui]
1
localitat d'Anglaterra
Nom anglès: Daffaluke
ETIMOLOGIA: “vall del riu Llugwy”

:_______________________________.

Dyffryn Maentwrog [-frin main-tu-rog]
1
vall del poble de Maentwrog, comarca de Gwynedd
Nom anglès: Vale of Ffestiniog

:_______________________________.

Dyffryn Mawr [-frin maur]
1
Nom antic del poble de Green Tree, aprop de Valley Forge, a Chester County, Pennsylvania.
Tot i que documents antics tenia la grafia correcta en gal·lès, la forma amb influència anglès “Duffryn Mawr” es va imposar. El Pennsylvania Railroad (Companyia del Ferrocarril de Penssylvània) va substituir el nom Green Tree, però “Duffryn Mawr” es fa servir encara cpm a nom de carrer de Green Tree. El nom també sobreviu a la traducció anglesa “Great Valley”, al principi el nom d’un molí, el “Great Valley Mill”, de l’any 1710 o possiblement abans, i ara és en ús general per designar la vall, i varis noms basats en aquest (“Great Valley House, Great Valley Hotel, etc). Va ser construit per en Thomas Jarman, moliner i predicador. L’element “dyffryn” es veu també al nom del municipi “Tredyffrin”, del gal·lès Tre’r Dyffryn (granja o poble de la vall), en documents antics com a “tre yr dyffrin”

ETIMOLOGIA: y dyffryn mawr = “la gran vall” (y = article definit) + (dyffryn = vall) + (mawr = gran)

:_______________________________.

Dyffryn Nantlle [ -frin nant -lle]
1
SH 5052 vall al nord-oest de Gal·les El nom es troba al nom d’un institut en aquesta vall –
Ysgol Dyffryn Nantlle

ETIMOLOGIA: “la vall de Nantlle”. Nantlle és un poble que de fet és un nom antic d’aquesta vall - “Nant Lleu” – la vall d’en Lleu

:_______________________________.

Y Dyffryn Oer [ -frin oir ]
1
vall de la Patagònia

ETIMOLOGIA: y dyffryn oer = “la vall freda” (y = article definit) + (dyffryn = vall) + (oer = fred)

:_______________________________.

Dyffryn Ogwen [ -frin og -wen]
1
vall al nord-oest de Gal·les. El nom es troba al nom d’un institut en aquesta vall a Bethesda –

:_______________________________.

Dyffryn Taf [ -frin taav ]
1
vall del riu Taf, Gal·les del Sud-est
Traduït a lànglès com a “Taff Vale”

:_______________________________.

Dyffryn Tanad [ -frin ta-nad ]
1
(SJ0924) vall del riu Tanad, Gal·les del nord-est

:_______________________________.

Dyffryn Teifi [ -frin tei -vi]
1
vall del riu Teifi. El nom es troba al nom de l’institut del poble de Llandysul en aquesta vall –
Ysgol Dyffryn Teifi

:_______________________________.

Dyffryn Tywi [ -frin tei-vi]
1
vall del riu Tywi, Gal·les del sud-oest
2
nom d’un territori medieval centrat en aquesta vall

:_______________________________.

Dyffryn y Merthyron [ -frin ø mer-thø-ron ]
1
vall de la Patagònia

ETIMOLOGIA: “vall dels màrtirs” (dyffryn = vall) + (y = article definit) + (merthyron, plural de merthyr = màrtir)

:_______________________________.

Dyffryn y Rhôn [ -frin ø hroon ]
1
vall del riu Roina, Occitània

:_______________________________.

Dyffryn yr Eglwys [ -frin ør e -gluis]
1
vall de la Patagònia

ETIMOLOGIA: “vall de l’església” (dyffryn = vall) + (y = article definit) + (eglwys = església)

:_______________________________.

Dyfnaint [DØV nent] substantiu femení
1 1 antic regne britó al sud-oest de l'illa britànica
2 Devon, el comtat anglès format de les terres d'aquest regne conquerit pels anglesos c700

:_______________________________.

Dyfnallt [DØV nalht] substantiu masculí
1 nom (mascle) ; equival a l'escocès DÒHMNALL, (anglicitzat DONALD) , irlandès DÓNALL (anglicitzat DENNIS) ,

:_______________________________.

dyfnder, dyfnderoedd [DØVN der, døvn DE rodh] substantiu masculí
1 profunditat

:_______________________________.

dyfodiad [dø-vod-yad] substantiu masculí
PLURAL dyfodiadau [dø-vod-yâ-de]
1
arribada, vinguda
dyfodiad y Celtiaid l'arribada dels celtes
2
Yr Ailddyfodiad el segon advent, la creança que Jesucrist tornarà al món
ETIMOLOGIA: (dyfod = venir) + (-iad sufix per formar substantius)

:_______________________________.

dyfodol
[dø- -dol] adjective
1
futur = relacionat amb el temps que arribarà
2
futur = relacionat amb allò que passarà
3
(gramàtica) futur = d'un un temps verbal que expressa una acció en un temps que arribarà
amser dyfodol = temps futur
ETIMOLOGIA: (dyfod = venir) + (-ol sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

dyfodol [dø- -dol] substantiu masculí
1
futur = el temps que vindrà
yn y dyfodol al futur
2
futur = allò que passarà
3
futur = existència continuada (d'una organització, etc)
Mae diffyg cefnogaeth trigolion y fro i eisteddfod y pentref yn taflu cwmwl dros ei dyfodol
La falta de recolzament per a l'eistèdvod de part dels habitants de la zona perjudica ("projecta un núvol sobre") el seu futur
4
futur = possibilitats d'èxit
5
(gramàtica) futur = el tens futur
ETIMOLOGIA: vegeu dyfodol (adjectiu)

:_______________________________.

Dyfodwg [dø-vô-dug] m
1
forma amb mutació suau del nom del sant Tyfodwg
..1/ Llysdyfodwg
(“(la) cort (de) Tyfodwg”) (llys = cort) + mutació suau + (Tyfodwg)
nom de carrer de Tonysguboriau, al costat de Llantrisant
..2/ Llandyfodwg
(“(l’)església (de) Tyfodwg”) (llan = església) + mutació suau + (Tyfodwg)
SS9587 església del poble de Glynogwr (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
..3/
Ystrad-dyfodwg [ø-strad dø- vô-dug] (“(la) vall (de) Tyfodwg”) (ystrad = vall) + mutació suau + (Tyfodwg)
ST/0177 localitat (poble) de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf També escrit Ystradyfodwg (que representa més la pronunciació, però amaga el sentit).

:_______________________________.

Dyfrdwy [DØVR dui] substantiu masculí
1 nom de riu del nord-est

:_______________________________.

dyfrgi, dyfrgen [DØVR-gi, DØVR-gun] substantiu masculí
1
 llúdria
2
Nant Dyfrgi (nant y dyfrgi) "(el) rireol (de) la llúdria” nom de rierol d’Ystradowen, comarca de Bro Morgannwg que entra el riu Elái al poble de Pont-y-clun ST0381 (comarca de Rhondda Cynon Taf)

:_______________________________.

Dyfrig [DØV rig] substantiu masculí
1 nom (mascle)

:_______________________________.

dyfroedd [DØV rodh] (pl)
1 aigües; plural de dwr

:_______________________________.

dyfyrio [dø VØR yo] (verb)
1 (Sud) parlar malament de

:_______________________________.

Dylan [DØ lan] substantiu masculí
1 1 nom (mascle)
2 Dylan Ail Don = Dylan mab de l'Ona - nom d'un déu marí al cicle de contes els 'Mabinogi'. "Dylan" < DYLANW (dy - prefix intensificador + LLANW = marea)

:_______________________________.

dyled, dyledion [DØ led, dø LED yon] substantiu masculí
1 deute (Nord: dlêd [dleed]

:_______________________________.

dylwn i [DØ lun] (verb)
1 he de

:_______________________________.

dylyfiad gên [ dø-løv-yad geen] substantiu masculí
PLURAL dylyfiadau gên [ dø-løv--de geen]
1
badalla

ETIMOLOGIA: (dylyf-, arrel de dylyfu = llepar) + (-iad sufix per formar substantius); (gên = mandíbula)

:_______________________________.

dylyfu gên [ dø--vi geen] verb
1
badallar

ETIMOLOGIA: (dy- prefix intensificador) + mutació suau + (llyfu = llepar); gên = mandíbula

:_______________________________.

dyma [DØ ma] (verb)
1 vet aquí, aquí tens

:_______________________________.

dymchwel [DØM khwel] (verb)
1 enderrocar

:_______________________________.

dymuno [dø MI no] (verb)
1 desitjar

:_______________________________.

dymunol [dø MI nol] (adjectiu)
1 agredable

:_______________________________.

dyn, dynion [DIIN, DØN yon] substantiu masculí
1 home

- dyn eira [diin EI ra] substantiu masculí
1 ninot de neu

- dyn y glo [diin ø GLOO] substantiu masculí
1 repartidor de carbó

- dyn y llaeth [diin ø LHAITH] substantiu masculí
1 repartidor de llet

:_______________________________.

dyna [DØ na] (verb)
1  allà és

2
(introdueix frases exclamatives)
3
exclamacions – quin / quina / quins / quines; com...
Dyna giwed! Quina escòria!
Dyna fuan yr â’r amser heibio Com vola el temps
Dyna fynd y mae’r amser Com vola el temps
Dyna storm fu nithwr ynta fa? (sud-est)
Quina tempesta hi va ser ahir, no?

- dyna drueni [dø na dri E ni] (frase)
1 quina llàstima

- dyna gelwydd glan golau [dø na GE luidh glaan GO le] (frase)
1 és una gran mentida

:_______________________________.

dyneiddiaeth [dø NEIDH yeth] substantiu femení
1 humanisme

:_______________________________.

dyneiddiwr, dyneiddwyr [dø NEIDH yur, dø NEIDH wir] substantiu masculí
1 humanista (mascle)

:_______________________________.

dyneiddwraig, dyneiddwragedd [dø NEIDH wreg, dø neidh WRA gedh] substantiu femení
1 humanista (dona)

:_______________________________.

dynes [DØ nes] substantiu femení
1 dona (Nord-oest)

:_______________________________.

dynesu [dø NE si] (verb)
1 apropar-se, acostar-se

:_______________________________.

Dynfant [DØV nant] (*) topònim (Sud-est)

:_______________________________.

dyn nhw (ydynt hwy) [di nu] (verb)
1 eren, estàn (forma base de les formes col·loquials del Nord)

:_______________________________.

dyn ni (yr ydym ni) [di ni] (verb)
1 erem, estem (forma base de les formes col·loquials del Nord)

:_______________________________.

'dy o? = ydy o? (a ydyw ef?) [di o] (verb)
1 és? està? (Nord)

:_______________________________.

dyrchafael [dør KHA vel] substantiu masculí
1 ascenció

- dydd Iau'r Dyrchafael [diidh yai'r dør KHA vel] substantiu masculí
1 Dia de l'Ascenció (djous de l'Ascenció")

:_______________________________.

dyrchafiad, dyrchafiadau [dør KHAV yad, dør khav YA de] substantiu masculí
1 exaltació

:_______________________________.

dyrchafu [dør KHA vi] (verb)
1 exaltar

:_______________________________.

dyrnaid, dyrneidiau [DØR ned, dør NEID ye] substantiu masculí
1 contingut del puny

:_______________________________.

dyrnfedd [ dørn -vedh] substantiu masculí
PLURAL dyrnfeddau [ dørn- -dhe]
1
pam = mesura usada en determinant l’alçada d’un cavall, quatre polzades
fel dyrnfedd (“com un pam”) al·lusió a la curtesa de la vida humana
Salmau 39:5 Wele, gwnaethost fy nyddiau fel dyrnfedd; a’m heinioes sydd megis diddim yn dy olwg di: diau mai cwbl wagedd yw pob dyn, pan fo ar y gorau. Sela.
Salms 39:5 .... .

Roedd y llestr tair dyrnfedd yn ei hyd
EL vaixell tenia tres pams de llargada
ETIMOLOGIA: (dyrn = forma penúltima de dwrn = puny, mà) + mutació suau + (*medd = mesura)

:_______________________________.

dyrnu [DØR ni] (verb)
1 cardar

:_______________________________.

dyro [ -ro] verb
1
imperatiu (segona persona singular) = dóna, posa
Mathew 6:11 Dyro i ni heddiw ein bara beunyddiol
Dón’ans avui el pa de Demà
dyro dy law yn fanna posa’t la má allà
dyro dy bris diu quant vols (= per quin preu vols vendre-ho) (“dóna el teu preu”)

ETIMOLOGIA: imperatiu del verb dyrói / dyrhoddi (= donar); (dy- = prefix intensificador) mutació suau + (rhoi / rhoddi = donar)

:_______________________________.

dyroddi [ dø- -dhi] v;;)
1
donar; vegeu dyrói

:_______________________________.

dyroddiad [ dø- rodh -yad] substantiu masculí
PLURAL dyroddiadau [ dø-rodh--de]
1
award = cosa donada després de la decisió d’un arbritre
dyroddiad cyflog pay award
dyroddiad dros dro interim award
ETIMOLOGIA: (dyroddi- arrel de dyroddi = donar) + (-i-ad sufix nominatiu)

:_______________________________.

dyrói [ dø- roi ] verb
1
donar; aquest verb només sobreviu dyro = dóna!, dyry = ell / ella dóna, donarà

ETIMOLOGIA: dyrói < dyroddi (dy- = prefix intensificador) mutació suau + (rhoi / rhoddi = donar)

:_______________________________.

dyry [ dø- roi ] verb
1
he / she / it will give it; he will give
y ddraig goch ddyry gychwyn el drac roig dóna un salt

:_______________________________.

dysgl , dysglau, (Sud: dishglil, dishgle) [DI-skil, DI skle; DI shkil, DI shkle] substantiu femení
1 plat

:_______________________________.

dysglaid, dysgleidiau (Sud: dishgled, dishgleide) [DØ skled, dø SKLEID ye; DISH kled, dish KLEI de] substantiu femení
1 tassa (contingut d'una tassa) ; dishgled o de = tassa de te (quan el costum de beure te es va implantar, es bevia d'un platet)

:_______________________________.

dysgu [DØ ski] (verb)
1 (alumne) aprendre; (professor) ensenyar

- dysgu ar y cof [DØ ski ar ø KOOV] (verb)
1 aprendre de memòria

:_______________________________.

dysgwr, dysgwyr [DØ skur, dø SKØ wir] substantiu masculí
1 aprenent

:_______________________________.

dyw e ddim [diu e DHIM] (verb)
1 no és ell, no està ell

:_______________________________.

dyw hi ddim [diu hi DHIM] (verb)
1 no és ella, no està ella

:_______________________________.

dyweddiad, dyweddiadau [dø WEDH yad, dø wedh YA de] substantiu masculí
1 prometatge

:_______________________________.

dyweddi, dyweddïau [dø WE dhi, dø we DHI e] (mf) promès, promessa

:_______________________________.

dyweddïo [dø we DHI o] (verb)
1  prometre's

2
modrwy ddyweddïo PLURAL modrwyau dyweddïo anell de prometatge


 


___________________________________________________________________________
 

adolygiad diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05

 

___________________cod y gornel / codi del racó:_________

__________________________________________________


Free Hit Counters

(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)

(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)


___________________________________________________________________________