http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_s_2635c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
S |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants |
(delw 0273)
Cysylltwch â ni trwy’r llyfr
ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través
del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q
2632c ..... PL
2633c ..... R
2634c ..... S
2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V
W X Y Z 2638c
-s [-] sufix plural – manlleu de l’anglès
..1/ a la forma plural de
manlleus anglesos, tant en gal·lès literai com en gal·lès col·loquial
gini, ginis (= moneda antiga d’Anglaterra)
stiwdio, stiwdios (= estudi)
..2/ a la forma plural de
manlleus anglesos, en gal·lès col·loquial Welsh (la paraula manllevada
normalment tú un plural gal·lès en la llengua literària)
lori, loris (= camió, camions) (gal·lès literari: lori, lorïau)
..3/ També ocurreix en paraules
auctòctones; en alguns dialectes, la -s es pot afegir a una forma plural
existent:
corc (= tap de suro) > cÿrc > cÿrcs (= taps)
fforc (= forqueta) > ffÿrc > ffÿrcs (= forquetes)
..4/ gw^r (=
home), gwy^r (= homes). Com a sufix, aquest és -wr, i la forma plural és -wÿr.
Però col·loquialment -wrs és freqüent.
capelwr (= membre d’una capella noconformista), capelwÿr >
capelwrs (= gent de la capella)
gweithiwr (= treballador), gweithwÿr > gweithiwrs
(=treballadors) - a Gal·les del sud-est gwithwrs
pregethwr (= predicador), pregethwÿr > pregethwrs
(=predicadors)
llwÿthwr (= un que carrega), llwÿthwÿr > llwÿthwrs (= persones
que carreguen)
pysgotwr / sgotwr (= pescador), pysgotwyr / sgotwyr > pysgotwrs /
sgotwrs (=pescadors)
bradwr (= traïdor), bradwÿr > bradwrs (=traïdors)
..5/ ci = gos, cw^n
= gossos. Com a sufix, és -gi, i la forma plural -gwn. Però
col·loquialment hi ha
corgi (= raça de gos de bestiar, “corgi”) > corgwn > corgwns
i imitant questa paraula
tyrci (= gall d’indi) > tyrcwn > tyrcwns
..6/ després de cognoms que no
acaben amb –s
mae Dafÿdd Wigleys y bÿd yma yn rhai prin
Són escassos els Dafÿdd Wigleys d’aquest món
cf -us després de –s: Williams, Williamsus
s
1 alguns manlleus de l’anglès amb ‘s’ final s’han malentès com a formes
plurals, i s’ha fet una forma singular treient la -s; un procès semblant va succeir amb certs manlleus a l’anglès:
..1/ cherry (= cirera), del francès cerise;
..2/ sherry (= vi de Xerès), del castellà Xerés (ara Jeréz)
En gal·lès,
..1/ Japaní (= japonès) de l’angles Japanese,
..2/ Tsheiní (= xinès) de l’angles Chinese
..3/ clip (= eclipsi) < clips < eclips < anglès eclipse
s
1 en certs topònims (en general formes col·loquials, però de vegades formes
oficials sorgides de formes col·loquials) la s representa la consonant
final d'un primer element perdut
(per exemple llÿs = court, ynÿs = meadow)
..1/ Cwm-ynÿs-gou / Cwm-ynÿs-gau, a la comarca de Torfaen (cwm =
vall, cou / cau = tancat) ("vall del prat tancat")
Forma parlada: Cwm-sgou
..2/ Llÿscleddau (cort + Cleddau / nom de riu) forma parlada Scledde
..3/ Ynÿsgedwÿn (prat + Cedwÿn / nom de persona) (comarca of Powÿs);
forma parlada Sgedwÿn
..4/ Ynÿsgeti (meadow + Ceti = ?nom de persona) (comarca of Abertawe);
forma parlada i forma oficial Sgeti
..5/ Ynÿsgynwraidd – el nom anglès d’aquest lloc de la comarca de Mynwÿ
és Skenfrith, que probablament representa una forma gal·lès local
*Sgenffridd [sken-fridh] (el gal·lès va ser eliminat finalment d’aquesta
contrada fa més d’un segle) de *Sgynfridd [skøn-vridh]
..6/ Ynÿsmeudwÿ (prat + hermità) (comarca d’Abertawe); forma parlada (a
través de *Smeudwÿ) = Smitw
(7) Ynÿstawe ((prat + Tawe / nom de riu) (comarca d’Abertawe); forma parlada
Stawe
(8) Ynÿsforgan SS6799 (prat + nom d’home
Morgan) (comarca d’Abertawe); forma parlada Sforgan
2 is
= sota
Is Cregennan > Sgrogennan (nom antic de Llanddoged,
SH8063, comarca de Conwÿ)
sach, sachau
[SAKH, SA khe] (mf)
1 sac
(Nord-est: f)
2 hel gwynt i sachau (“recollir el vent en
sacs”) intentar
fer l’impossible
-
sach cysgu, sachau cysgu [saakh KØ ski,
saa khe KØ ski] substantiu masculí
1 sac de dormir
1 sach chi = fe fuasech chi [SA
khi] (verb)
1 estaries
2 sach chi = pe tasech chi [SA
khi] (verb)
1 si estigués
sachabwndi
[ sa-kha- bun -di] substantiu masculí
1 fardell
2 massa sense forma
3 (Gal·les del Sud-oest) mae e fel
sachabwndi va molt deixat
ETIMOLOGIA: aparentment una paraula basada en sachbwn (= fardell, càrrega) < (sach = sac) + mutació suau + (pwn
= fardell)
sa
chi [SA khi] (verb)
1 vegeu: sech chi
Sacs.
1 abreviatura = Sacsoneg
Sacsoneg [ sak- sô -neg] substantiu femení
1 saxó
Abreviatura: Sacs.
ETIMOLOGIA: (Sacson = saxó) + (-eg sufix per formar un substantiu o adjectiu
que indica una llengua o dialecte)
Sadwrn [SA durn] substantiu
masculí
1 dissabte (vegeu: Dÿdd Sadwrn, nos Sadwrn)
Sadyrnin [sa DØR nin] substantiu
masculí
1 nom de sant celta
saer [sâir] substantiu masculí
PLURAL seiri
[sei -ri]
1 artesà
2 artesà / artesana definit per el material amb el qual treballa
saer coed fuster (sovint senzillament saer)
siop saer (Gal·les del Sud: siop saar, Gal·les del Sud-est: siop
säär fusteria, taller d’un fuster)
saer maen paleta
3 pensaer arquitecte (‘artesà / constructor en cap’)
4 fabricant (definit pels seus productes)
saer celfi (Gal·les del Sud) ebenista
saer dodrefn (Gal·les del Nord) ebenista
saer cadeiriau fabricant de cadires
saer cerbydau fabricant de carrosseries de cotxes / camions / vagons
saer cychod constructor de barques
saer gwÿn estanyador (“artesà blanc”, artesà que treballa mab el
metall blanc, l’estany)
saer troliau roder, carreter
5 saer rhÿdd francmaçó
6 Saeran obsolet nom d’home
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic < Indoeuropeu *sapero-
de la mateixa arrel britànica: còrnic ser (= artesà); no existeix en
bretó
de la mateixa arrel cèltica a les llengües hibèrniques: irlandès saor
(=artesà, fuster, paleta), escocès saor (= artesà, fuster, paleta).
Forma part del cognom Mac an tSaoir / Mac an tSaoir (irlandès)
(anglicitzat com Macateer), Mac an t-Saoir (escocès) = fill del fuster
(anglicitzat com MacIntyre)
NOTA: al sud, ae > aa en moltes monosíl·labes. Per tant saar.
Al sud-est aa > ää. Per tant säär
saer
coed, seiri coed [sair KOID, sei ri KOID]
substantiu masculí
1 fuster
saer rhÿdd
[ sair trol-ye hriidh ] substantiu masculí
PLURAL seiri rhyddion [ sei-ri hriidh ]
1 francmaçó
Neuadd Seiri Rhyddion una Aula dels
francmaçons
Neuadd y Seiri Rhyddion l’Aula dels
francmaçons
Cyfrinfa Seiri Rhyddion una llotja
dels francmaçons
Cyfrinfa'r Seiri Rhyddion la llotja
dels francmaçons
ETIMOLOGIA: (saer = artesà) + (rhÿdd = lliure)
saer maen,
seiri maen [sei ri MAIN] substantiu
masculí
1 picapedres
- pensaer, penseiri [PEN sair,
pen SEI ri] substantiu masculí
1 arquitecte
saer
troliau [ sair trol-ye ] substantiu
masculí
PLURAL seiri
troliau [ sei-ri trol-ye ]
1 roder, carreter
ETIMOLOGIA: (saer = artesà) + (troliau = carros)
saeryddiaeth
rÿdd [ sei-rødh-yeth riidh ] substantiu
femení
1 francmaçoneria
ETIMOLOGIA: (saeryddiaeth =
maçoneria) + mutació suau + (rhÿdd =
lliure)
Saesneg [SEI sneg] substantiu femení
1 anglès, llengua anglesa
Doedd ganddi ddim Saesneg No
sabia anglès
Saesneg [seis-neg] adjectiu
1 anglès (el poble, el país - no la llengua)
2 anglesoparlant = (territori) on es parla anglès
Sir Benfro Saesneg (“(la part)
anglesoparlant (de la) comarca (de) Penfro”) el sud de la comarca de Penfro,
popularment coneguda en anglès com a “Little Enlgand Beyond Wales” (“Anglaterra
Petita Més Enllà de Gal.les”). Aquí al voltant de l’any 1108 es van establir
flamencs que van expulsar els nadius gal.lesos; més tard van adoptar la llengua
anglesa
Saesnes, Saesnesau [SEI snes, sei SNE se] substantiu femení
1 anglesa
Saeson [SEI son] (pl)
1 forma plural: vegeu: Sais [SAIS]
saeth, saethau [SAITH, SEI the] substantiu
femení
1 fletxa, sageta
gollwng saeth deixar anar una fletxa
/ disparar una fletxa
cyn sythed â saeth dret com un ciri
yn sÿth fel saeth dret com un ciri
mor union â saeth dret com un ciri
mor gymwÿs â saeth dret com un
ciri
saf [saav] substantiu masculí o femení
1
estada, situació
heulsaf solstici “sol-estada” (heul- < haul = sol) +
(saf)
ETIMOLOGIA: arrel del verb sefÿll
(= estar situat, estar dret)
sa fe [SA ve]
(verb)
1 Vegeu: se fe
PLURAL saffarïau [sa-fa-rî-e]
1 safari = expedició de caça
siwt saffari vestit de safari
mÿnd ar saffari anar de safari
ETIMOLOGIA: < anglès safari <
swahili safari (= viatge) < àrab safariiya < safara (= viatjar)
saffrwm
[sa -frum] substantiu masculí
1 (planta) safranera, safrà
2 (condiment) safranera, safrà
3 (tinta) safranera, safrà
4 lliw saffrwm de color de safrà
ETIMOLOGIA: anglès saffron <
llatí medieval safrân-um <
àrab za'farân; cf àrab asfar (= groc) (> Urdu asfar = groc)
NOTA: també amb n final – saffrwn
safle, safnleoedd
[SAV le, sav LÊ odh] (substantiu masculí)
1 base
safle lansio plataforma de llançament
safn, safnau [SA van, SAV ne] substantiu
femení
1 gola, boca d’animal
2 (topònim) ravina
3 safn angau les portes de la mort (“(la) boca (de la) mort”)
safon,
safonau [SA von, sa VO ne] substantiu
masculí
1 nivell
sa hi [SA hi] (verb)
1 Vegeu: se hi
saif
[ saiv ] verb
1 tercera persona indicativa del present-futur del verb sefÿll = estar third person present-future indicative of sefÿll = estar dempeus, estar dret
2 està dempeus, estan dempeus
Salmau 24:3 Pwy a esgyn i fynydd yr
ARGLWYDD? a phwy a saif yn ei le sanctaidd ef?
Psalms 24:3 .....
Daniel 2:44 Ac yn nyddiau y brenhinoedd
hyn, y cyfyd Duw y nefoedd frenhiniaeth, yr hon ni ddistrywir byth: a'r
frenhiniaeth ni adewir i bobl eraill; ond hi a faluria ac a dreulia yr holl
freniniaethau hyn, a hi a saif yn dragwydd.
Daniel 2:44 An.....
Pwÿ a saif gyda ni? Qui es posarà
amb nosaltres? Qui es farà del nostre bàndol?
3 és situat
Saif hen blasdy y Pritshardiaid, sef y
Collena, yn nhghanol maesydd eang gwyrddion, ar war Tonyrefail.
L’antiga casa pairal de la familía Pritshard, la “Collena”, és situada al mig
de camps verds amples, a dalt de (l poble de) Tonyrefail
sail
[ sail ] substantiu femení
PLURAL seiliau [
seil -ya]
1 base
2 seiliau = fonaments d’una casa
gosod seiliau bloc swÿdféÿdd fer els
fonaments d’una casa de pisos
3 seiliau fonaments d’una antiga
casa
Capel Soar a saif heddiw ar seiliau ei
hen gartref Ty^’r Clwtwr - hanner ffordd i fynÿ’r brÿn o groesffordd
Tonysguboriau i dref Llantrisant
L’Església de Soar és avui sobre els fonaments de la seva antiga llar Ty^’r
Clwtwr - a mig camí costa amunt de la cruïlla de Tonysguboriau cap ala ciutat
de Llantrisant
4 gosail patí (de trineu)
(go- prefix = sota) + (sail = base)
ETIMOLOGIA: britànic < llatí *solia
< solea (= sandàlia), relacionda
amb solum (= sol, terra)
sain,
seiniau [SAIN, SEIN ye] substantiu
masculí
1 so
sain ddeialu senyal de marcar
codi’r sain pujar el volum
2 sustem sain equip de so, sistema de megafonia
3 volum
rheolÿdd sain control del so, botó
etc per pujar i baixar el so en una ràdio, etc
Col.loquialment: bwlÿn sain (Gal.les
del Nord), nobÿn sain (Gal.les del
Sud)
sain [ sain ] prefix
1 (topònims) sant (davant el nom d’un sant, normalment en noves dedicacions amb
sants no celtes)
Llan-sain-siôr / Sain Nicolas / Sain Pedr
/ Sain Pedrog / Sain Py^r / Sain Silian / Sain Siorÿs / Sain Tathan / Sain
Tomos
ETIMOLOGIA: Vegeu saint
Sain Dunwÿd [ sain di -nuid]
1 (SS9368) localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est)
Nom anglès: Saint Donat's
2 una parròquia d'aquest indret
(1961) Població: 60, Proporció de gal.lesoparlants 7%
(1971) Població: 435, Proporció de gal.lesoparlants 2%
Sain Ffagan [sain fa-gan]
1 (ST1277) localitat de la comarca de Caer-dÿdd
Nom anglès: St. Fagans
2 una parròquia d'aquest indret
(1961) Població: 251, Proporció de gal.lesoparlants 13%
(1971) Població: 1,050, Proporció de gal.lesoparlants 11%
3 forma curta de: Amgueddfa Werin Cymru,
(El Museu de la Vida Popular gal.lesa, situat aquí)
Staff newÿdd Sain Ffagan la nova
plantilla del museu de Sain Ffagan
Sain Ffred [ sain freed ]
1 (SM8010) església i loclaitat de la comarca de Penfro
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: forma de Sant Braid = la
santa Bríd
NOTA: Com que Ffred és una
monsíl.laba, amb una única consonant final “d”, segons les normes ortogràfiques
la vocal és llarga. Però com que els anglesos hi establerts o visitants
pronuncien el nom amb vocal curta, com si fós el nom anglès “Fred” (de
“Frederick”), l’ajuntament local hi posa als indicadors una circumflex – Sain Ffrêd – per que els
anglesoparlants li dongui una pronunciació més correcta
Sain Helen [ sain he -len]
1 localitat d’Abertawe
Nom anglès: Saint Helen's
1 una parròquia d'aquest indret
(1961) Població: 7.857, Proporció de gal.lesoparlants 13%
(1971) Població: 7.100, Proporció de gal.lesoparlants 12%
ETIMOLOGIA: = santa Helena
Sain Nicolas [ sain ni- ko -las]
1 (ST0974) localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est)
Nom anglès: Saint Nicholas
2 una parròquia d'aquest indret
(1961) Població: 315, Proporció de gal.lesoparlants 5%
(1971) Població: 335, Proporció de gal.lesoparlants 9%
ETIMOLOGIA: = sant Nicolau
Sain Pedr [ sain pe -der]
1 (SN4120) localitat de Caerfyrddin
Nom anglès: Saint Peter's
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: (sain, forma de saint = sant, davant una consonant) + (Pedr = Pere)
Sain Pedrog [ sain pe-drog ]
1 (SR9797) localitat de la comarca de Penfro, 4km al sud de Penfro
Nom anglès: St. Petrox
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: (sain, forma de saint = sant, davant una consonant) + (Pedrog = nom de sant)
Sain Py^r [ sain piir]
1 ST5190 localitat de la comarca de Mynwÿ
Nom anglès: St. Pierre
Sain Silian [ sain sil -yan]
1 (ST0976) localitat de Casnewÿdd, 2km al nord-est del centre de la ciutat
Nom anglès: St. Julians
1 una parròquia d'aquest indret
Sain Siorÿs [ sain shô-ris]
1 (ST0976) poble de la comarca de Bro Morgannwg
Nom anglès: Saint George-super-Ely
2 una parròquia d'aquest indret
..1961: població: 255; proporció de gal.lesoparlants: 5%
..1971: població: 260; proporció de gal.lesoparlants: 4%
ETIMOLOGIA: “(l’església de) sant Jordi”(sain
= sant) + (Siorÿs = Jordi)
saint [SAINT] substantiu masculí
1 forma de "sant" en alguns topònims
Sain Tathan [sain ta-than]
1 ST 0168 locality a la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est), 5km a
l’est de Llanilltud Fawr
Nom anglès (amb divisió incorrecta): Saint Athan
2 una parròquia d'aquest indret
Sain Tomos [ sain to -mos]
1 districte d’Abertawe
Nom anglès: Saint Thomas
2 (1961) Població: 10.518 Proporció de gal.lesoparlants 7%
(1971) Població: 7,750 Proporció de gal.lesoparlants 3%
ETIMOLOGIA: = sant Tomàs
saint [ saint ] m;;)
PLURAL seintiau
[ seint -ye]
1 sant
2 (topònims) sant (davant el nom d’un sant, normalment en noves dedicacions amb
sants no celtes
Davant una vocal es queda com a saint,
davant una consonant es perd la t
dinal > sain
Exemples de sain:
..a/ Llan-sain-siôr SH9775 localitat
de la comarca de Conwÿ, a prop d’Abergele (“(l’) esglèsia (de) Sant Jordi”)
(llan = església) + (sain = sant) + (Siôr = Jordi)
Nom anglès: Saint George
..b/ Sain Nicolas ST0974) localitat
de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est)
Nom anglès: Saint Nicholas
..c/ Sain Pedr (SN4120) localitat de
Caerfyrddin
Nom anglès: Saint Peter's
..d/ Sain Pedrog (SR9797) localitat
de la comarca de Penfro, 4km al sud de Penfro
Nom anglès: St. Petrox
..e/ Sain Py^r ST5190 locality in
the county of Mynwÿ
English name: St. Pierre
..f/ Sain Silian (ST0976) localitat
de Casnewÿdd, 2km al nord-est del centre de la ciutat
Nom anglès: St. Julians
..g/ Sain Siorÿs (ST0976) poble de
la comarca de Bro Morgannwg
nom anglès: Saint George-super-Ely
..h/ Sain Tathan ST 0168 locality a
la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est), 5km a l’est de Llanilltud
Fawr
Nom anglès (amb divisió incorrecta): Saint Athan
..g/ Sain Tomos districte d’Abertawe
Nom anglès: Saint Thomas
Exemples de saint:
..a/ Saint Andras (ST1371) localitat
de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est), al costat de Dinaspowÿs
Nom anglès: Saint Andrews Major
..b/ Saint Andras Leiaf parròquia al
costat de Dinaspowÿs
Nom anglès: Saint Andrews Minor
..c/ Saint Harmon (SN9872) localitat
del districte de Maesyfed (comarca de Powÿs)
..d/ Saint Hílari ST0173 localitat
de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est), 3km al sud-est de Y
Bont-faen
..e/ Saint Ishel (SR9797) localitat
de la comarca de Penfro, al sud de Penfro
Nom anglès: St. Issells
..f/ Saint-y-brid (SS8974) localitat
de 4km al sud de Pen-y-bont ar Ogwr
Nom anglès: Saint Bride's Major
Saint Andras [ saint an -dras]
1 (ST1371) localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est), al
costat de Dinaspowÿs
Nom anglès: Saint Andrews Major
2 una parròquia d'aquest indret
(1961) Població: 4.481, Proporció de gal.lesoparlants 11%
(1971) Població: 6,895, Proporció de gal.lesoparlants 6%
ETIMOLOGIA: = sant Andreu
Saint Andras Leiaf [ saint an –dras leia]
1 parròquia al costat de Dinaspowÿs
(1971) Població: 10, Proporció de gal.lesoparlants 0%
Nom anglès: Saint Andrews Minor
ETIMOLOGIA: (Saint Andras) + mutació
suau + (lleiaf = el més petit)
Saint Harmon [ saint har -mon]
1 (SN9872) localitat del districte de Maesyfed (comarca de Powÿs)
2 una parròquia d'aquest indret
Saint Hílari [ saint hí –la-ri]
1 ST0173 localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est), 3km al
sud-est de Y Bont-faen
2 una parròquia d'aquest indret
Saint Ishel [ saint i-shel]
1 (SR9797) localitat de la comarca de Penfro, al sud de Penfro
Nom anglès: St. Issells
2 una parròquia d'aquest indret
VOC-Y a||0032|||a
Saint-y-brid [ saint ø briid ]
1 (SS8974) localitat de 4km al sud de Pen-y-bont ar Ogwr
Nom anglès: Saint Bride's Major
2 una parròquia d'aquest indret
(1961) Població: 1.419, Proporció de gal.lesoparlants 13%
(1971) Població: 1.735, Proporció de gal.lesoparlants 6%
3 (ST4289) localitat de 4km a l’oest de Caer-went
Nom anglès: Saint Bride's Major
Sais, Saeson [SAIS, SEI
son] substantiu masculí
1 anglès (= home anglès)
2 Mae e’n siarad Cymraeg yn dda iawn o Sais Parla molt bé l’anglès
per un anglès
Saisgarwr
[ sais- gâ -rur] substantiu
masculí
PLURAL Saisgarwÿr
[ sais- gar -wir]
1 anglòfil, persona que admira els anglesos
2 (Gal.les) persona que mostra el seu respecte envers els anglesos i menyspreu
per gent de la seva pròpia ètnia
ETIMOLOGIA: (Sais = anglès) +
mutació suau + (carwr = persona que
estima)
Sais-gasäwr
[ sais-ga- sâ -ur] substantiu
masculí
PLURAL Sais-gasawÿr
[ sais-ga- sâ -wir]
1 anglòfob, persona que odïa els anglesos
ETIMOLOGIA: (Sais = anglès) +
mutació suau + (casäwr = persona que
odïa)
Sais-Gymro
[ sais- gøm -ro] substantiu
masculí
PLURAL Sais-Gymrÿ
[ sais- gøm -ri]
1 gal·lès anglicitzat, que no sap la llengua auctòctona
y Sais-Gymrÿ els gal·lesos anglesos
Wrth bob tebyg Sais, neu Sais-Gymro,
yw’r gorsaf-feistr: gwelais, y dydd o’r blaen, fod Sais wedi ei benodi hyd yn
oed i Gricieth. (Yn Eisieu - Safon Gymreig. W. Llewelyn Williams. Geninen
1906)
Molt probablament el cap d’estació és anglès, o un gal·lès anglès; l’altre dia
vaig veure que s’ha destinat un anglès fins i tot a Cricieth (NOTA: és a dir,
que en aquella època era totalment gal·lèsoparlant)
ETIMOLOGIA: (Sais = (home) anglès) +
mutació suau + (Cymro = (home)
gal·lès)
saith [saith] substantiu masculí
1 set
2 bod yn ormod saith waith o (rÿwbeth) i (wneud rhÿwbeth) ser massa
(alguna cosa) per (fer alguna cosa) (“ser set vegades massa [alguna cosa] per
[fer alguna cosa]”)
Mae e’n ormod saith waith o fonheddwr i
wneud peth fellÿ És massa bonhome per fer una cosa així thing
salad,
saladau [SA lad, sa LA de] substantiu
masculí
1 amanida
salad caws [sa lad KAUS] substantiu
masculí
1 amanida amb formatge
salad ffrwythau [sa lad FRUI
the] substantiu masculí
1 macedònia
salad ham [sa lad HAM] substantiu
masculí
1 amanida amb pernil
salad wÿau [sa lad UI e] substantiu
masculí
1 amanida amb ous
salami [sa LAA mi] substantiu
masculí
1 salami
1
Genesis
Genesi 14:18…
Salmau 76:1 Hynod yw DUW yn Jwda; mawr yw
ei enw ef yn Israel (76:2) Ei babell
hefyd sydd yn Salem, a’i drigfa yn Seion
Salms 76:1….
Hebreiaid 7:1 Canys y Melchisedec hwn,
brenin Salem, offeiriad y Duw Goruchaf, yr hwn a gyfarfu ag Abraham wrth
ddychwelyd o ladd y brenhinoedd, ac a’i bendithiodd ef;
Hebreu 7:1 …
2 nom de
moltes capelles; es pensava que vol dir ‘pau’ Cf hebreu “shalom aleichem” que
sigui pau a vos
3 localitat de Cwm Rhymni (Morgannwg Ganol)
4 (SH5456) localitat d'Arfon (Gwynedd) 9km al sud-est de Caernarfon, a uns 2km
abans d’arribar al llac que es diu Llÿn Cwellÿn
5 (SN6226) localitat de la comarca de Caerfyrddin
nom alternatiu: Heolgaled
6 (SN6684) localitat de la comarca de Ceredigion, 5km a l’est de Nantafallen
7 localitat de Dinefwr (Dyfed)
8 localitat de Dyffrÿn Camwÿ (Patagonia)
9 noms de carrers
..1/ Salem Penrhyn-coch (comarca de
Ceredigion)
..2/ “Salem Place” (seria Lle Salem
en gal.lès)
Llanllechid, Bangor (comarca de Gwynedd)
..3/ “Salem Road” (seria Ffordd Salem
/ Heol Salem en gal.lès)
..a/ Coed-poeth (comarca de Wrecsam)
..b/ Plas-marl (comarca d’Abertawe)
..c/ Treforus (comarca d’Abertawe)
..d/ Cwmafan, Aberafan (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
..e/ Llanelli (comarca de Caerfyrddin)
..f/ Sanclêr (comarca de Caerfyrddin)
..4/ “Salem Street” (seria Ffordd Salem
/ Stryd Saelm / HeolSalem en gal.lès)
..a/ Bryngwran, Caergybi (comarca de Môn)
..b/ Amlwch (comarca de Môn)
“Salem Terrace” (seria Teras / Rhes /
Rhestai / Rhestr Salem en gal.lès)
..a/ Rhyd-y-foel, Abergele (comarca de Conwÿ)
..b/ Cricieth (comarca de Gwynedd)
..c/ Pwllheli (comarca de Gwynedd)
..d/ Gwaelod-y-garth (comarca de Caer-dydd)
..e/ Tonypandy (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: segon element de Jerẃsalem
Salesbury, William [WIL yam
SEILZ bri] substantiu masculí
1 (1520-1584) (traductor del Nou Testament al gal·lès, 1567)
Sali [SA li] substantiu
femení
1 Sara (forma diminutiva)
salm, salmau [SALM, SAL me] substantiu
femení
1 psalm/salm
sâl [SAAL] (adjectiu)
1 malalt
salw [SA lu] (adjectiu)
1 lleig (Gal.les del Sud)
salwch [SA lukh] substantiu
masculí
1 malaltia
Sâms [SHAAMS] substantiu
masculí
1 Jaume
samwn [SA mun] substantiu
masculí
1 salmó (com a plat)
sanau / 'sanau [SA ne] (pl)
1 forma plural: vegeu: hosan [HO san]
sa nhw [SA nu] (verb)
1 vegeu: se nhw
sanctaidd [ sangk -tedh] adjective
1 sant, sagrat; dedicat a un déu
Y Ddinas Sanctaidd La Ciutat Santa,
Jerusalem
y Tir Sanctaidd la Terra Santa,
Palestina, Canaan; la terra entre el Mar Mediterrani i el riu Jordà, el lloc on
la majoria dels esdeveniments de la Bíblia van succeir
2 sagrat = que mereix veneració
y Tad Sanctaidd el Papa, ‘el pare
sagrat’
yr Esgobaeth Sanctaidd La Santa Seu
buwch sanctaidd vaca sagrada
y Beddrod Sanctaidd el sepulcre
sant, la tomba on es va posar el cos de Jesucrist després de la Crucifixió
y Teulu Sanctaidd la Sagrada
Família, l’infant Jesús, Maria, i Josep
3 que es comporta com un sant
Mae’r gweinidog yn smocio ei hen bibell
cyn y bregeth, ac mae e'n drewi'r lle; dydi hynÿ ddim yn taro i ddÿn sÿdd i fod
yn sanctaidd yn 'i waith.
El ministre (= capellà) fuma amb pipa abans del sermó i fa que el lloc faci
pudor; no és adient per un home que ha de ser com un sant en el seu treball
saintly = Marked by utter benignity; resembling or befitting an angel or saint
4 sagrat = caracteritzat per la religió (contrasta amb allò que és secular)
cadw’r Saboth yn sanctaidd guardae
el sàbat com un dia sagrat
5 cristià
Yr Ymerodraeth Rufeinig Sanctaidd
l’Imperi Romà Sant, un imperi mil.lenari; territoris europeus sota la dominació
d’un rei alemany de l’època de Carlemagne (800A.D.) fins el 1806, quen
l’imperador Francis II va renunciar a la corona
Yr YmerawdwrRufeinig Sanctaidd
l’Imperador Romà Sant
Y Swyddogaeth Sanctaidd
(Catolicisme) l’Ofici Sant, un tribunal de cassació final per cristians acusats
d’heretgia, establert el 1542
Y Cynghrair Sanctaidd / Y Gynghrair
Sanctaidd L’Aliança Santa, document firmat el 1815 per Rúsia, Prúsia i
Àustria que acordava governar segons principis cristians
Yr Ynÿs Sanctaidd L’Illa Santa,
Irlanda
6 y Beibl Sanctaidd = la Bíblia
Santa
7 Y Groes Sanctaidd La Santa Creu
Eglwÿs y Groes Sanctaidd Església de
la Santa Creu
(nom d’una església de Llanor, Gwÿnedd)
8 urddau sanctaidd = odre sagrat,
sacrament amb el qual un candidat s’accepti com a membre del sacerdoci cristià
9 ffug-sanctaidd rosegaaltars,
llepaaltars, fals, hipòcrita
Excessively or hypocritically pious
10 rhyfel sanctaidd guerra santa
11 byw yn sanctaidd viure en la santedat
ETIMOLOGIA: (sanct = sant) + (-aidd sufix per formar adjectius)
NOTA: santaidd (és a dir, heb la
[k]) és una variant
sandio [ sand-yo] verb
1 arenar
sandio’r drws arenar la porta
peiriant sandio màquina d’arenar
ETIMOLOGIA: (sand = sorra) + (-io sufix per formar verbs)
sa ni [SA ni]
(verb)
1 vegeu: se ni
sant, seintiau [SANT, SEINT ye] substantiu
masculí
1 sant
2 Sant Tomos o Acwin Sant Tomàs Aquinas, teòleg i folòsof italià
(1225-1274)
Sara
/ Sarah (Lal, Lali) [SA ra] substantiu
femení
1 Sara / Sarah (Lal, Lali)
Sardis [ sar -dis]
1 ciutat antiga de l’Àsia menor que era capital de Lydia
Datguddiad 3:1 Ac at angel yr eglwys
sydd yn Sardis, ysgrifenna; Y pethau hyn y mae’r hwn sydd â saith Ysbryd Duw
â’r saith seren ganddo, yn eu dywedyd; Mi a adwaen dy weithredoedd di, oblegid
y mae gennyt enw dy fod yn fyw, a marw ydwyt.
Apocalipsi 3:1 ...
Datguddiad 3:4 Eithr
y mae gennyt ychydig enwau, ie, yn Sardis, y rhai ni halogasant eu dillad; a
hwy a rodiant gyda mi mewn dillad gwynion: oblegid teilwng ydynt.
Apocalipsi 3:4 ...
Datguddiad 1:11 Yn
dywedyd. Mi yw Alffa ac Omega, y cyntaf a’r diwethaf: a’r hyn yr wyt yn ei
weled, ysgrifenna mewn llyfr, a danfon i’r saith eglwys y rhai sydd yn Asia; i
Effesus, ac i Smyrna, ac i Pergamus, ac i Thyatira, ac i Sardis, a
Philadelffia, a Laodicea.
Apocalipsi 1:11 ...
2 nom d’església
3 Sardis localitat
..a/ SN1306 county of Penfro
..b/ SN5806 county of Caerfyrddin
4 noms de carrers
..a/ Sardis Penrhyndeudraeth
(comarca de Gwynedd)
..b/ “Sardis Close”, Waunarlwydd (comarca d’Abertawe) (seria Lle Sardis / Clos Sardis en gal.lès)
“Sardis Cross”, Sardis, Aberdaugleddau (comarca de Penfro) (seria Croes Sardis en gal.lès)
“Sardis Road” Pont-y-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf) (seria Heol Sardis en gal.lès)
sarff, seirff
[SARF, SEIRF] substantiu femení
1 serp
sarhâd, sarhadau
[sar HAAD, sar HÂ de] substantiu masculí
1 insult
2 rhoi sarhâd ym mhen anaf per si fós poc
(“posar un insult al cap d’una ferida”)
1
sarn [sarn] substantiu femení
PLURAL sarnau
[sar -ne]
1 calçada
Diarhebion 16:17 Sarn y cyfiawn yw dychwelyd oddi wrth
ddrwg: y neb a gadwo ei ffordd, a geidw ei enaid.
Proverbis 16:17 .....
2 camí prehistòric
3 topònims (camí prehistòric o camí romà)
Bwlchysarnau, Cefnddwÿsarn, Pen-y-sarn /
Pen-sarn, Pont-sarn, Rhÿdsarnau, Y Sarnau, Sarn-y-bryn-caled,
Talsarnau, Tal-y-sarn / Tal-sarn
4 formació geològica del mar que s'assembla a una calçada
Sarn Gynfelÿn SN/5885 formació de la
comarca de Ceredigion, al mar a la parròquia de Llangynfelÿn
5 pas, passera d’una riera / riu
Croesasom y sarn - nid oedd pont yno
mwÿach, dim ond rhes o gerrig i'r parc gyferbÿn
Vam creuar el pas – no hi havia pont ara, només una fila de pedres al camp de
l’atra banda
6 calçada al fons d’un riu sota una cascada de resclosa perquè l’aigua no es
formi un forat
7 jaç de palla per un animal
8 destrucció, desordre, ruïna
ETIMOLOGIA: ??
2 sarn
[sarn] adjectiu
1 trepitjat
2 (figuratiu) sotmès, aixafat
Mae iaith a diwylliant Cymru yn sarn
la llengua i cultura de Gal·les han estat sotmeses / trepitjades
chwalu yn sarn trepitjar, aixafar
Y Sarn
[ø sarn] substantiu femení
1 (SH2332) localitat a prop de Pwllheli (comarca de Gwynedd)
2 (SS9083) localitat de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
3 (SO2090) localitat del districte de Maldwÿn (comarca de Powÿs)
4 localitat (SJ1179) de la comarca de Y Fflint, entre Prestatÿn i Treffynnon
5 localitat (SJ4444) de la comarca de Y Fflint
ETIMOLOGIA: ‘la calçada’
Sarnau
[ø sar -ne] plural
1 (SN3318) localitat de la comarca de Caerfyrddin
2 (SN3150) localitat aprop de Llandysul(comarca de Ceredigion)
3 (SH9739) localitat de Llanfor, districte de Meirionnÿdd; aprop de Y Bala
(comarca de Gwÿnedd)
4 (SO0232) localitat aprop d’Aberhonddu (comarca de Powÿs)
5 (SJ2315) localitat del districte de Maldwÿn (comarca de Powÿs); aprop de
Cegidfa
Sarnau Uchaf lloc aprop d’aquí (uchaf = més alt, de dalt)
ETIMOLOGIA: ‘les calçades’, plural de sarn
Sarn-bach [ sarn baakh ]
1 SH3026 lloc 2km al sud d’Aber-soch
ETIMOLOGIA: y sarn bach (“el petit paviment / la petita calçada”)
(y article definit) + (sarn = calçada) + (bach = petit)
A Gal.les del Nord, després d’un substantiu femení, bach no té mutació suau.
La forma més usual seria “y sarn fach”
sarnu [SAR-ni] (verb)
1 trepitjar
2 destruir
..1/ sarnu’ch enw da fer malbé la vostre
reputació
..2/ (Sud) sarnu’ch iechÿd gastar-se
/ fer malbé la salut
sathrfa [ sathr -va] substantiu femení
1 condició de quedar trepitjat, calcigut, fressat
Daniel 8:13 Yna y clywais ryw sant yn llefaru,
a dywedodd rhyw sant arall wrth y rhyw sant hwnnw oedd yn llefaru, Pa hyd y
bydd y weledigaeth am yr offrwm gwastadol, a chamwedd anrhaith i roddi y cysegr
a'r llu yn sathrfa?
Daniel 8:13 .....
ETIMOLOGIA: (sathr- arrel del verb sathru = trepitjar) + (-fa sufix nominal que denota una acció)
sa ti [SA ti] (verb)
1 vegeu: se ti
sawdl, sodlau [SAU døl / SAU
dul, SOD le] substantiu masculí
1 taló
2 o'i gorun i'w sawdl [oi GO rin
iu SAU døl] (frase) de cap a peus
3 Nid ei di byth uwch bawd na sawdl No t’en sortiràs mai, el fracàs
t’espera
(“no aniràs més alt que un dit
del peu ni taló”)
1 sawdl Achil taló d'Aquil.les
(Aquil.les, guerrer grec de la guerra de Troia, i heroi de la Ilíada de Homer.
Aquil.les va ser matat per Pais, que el va ferir al seu lloc dèbil, el seu
taló)
sawl [SAUL] (det)
1 quants/quantes? (+
substantiu singular)
sawl merch quantes noies
saws [SAUS] substantiu
masculí
1 salsa
Sbaen [SPAIN] substantiu
femení
1 Espanya
Sbaeneg [SPEI neg] substantiu
femení
1 castellà, espanyol (llengua)
Sbaenes, Sbaenesau [SPEI nes,
spei NE se] substantiu femení
1 castellana, espanyola
Sbaenwr, Sbaenwÿr [SPEI nur,
SPEIN wir] substantiu masculí
1 castellà, espanyol
Sbaenwÿr, y [ø SPEIN wir] (pl)
1 els castellans, els espanyols
sbarion [SBAR yon] (pl)
1 sobres (del menjar)
sbectol [ spek -tol] substantiu femení
PLURAL sbectols,
sbectolau [ spek –tols,
spek-tô-le]
1 ulleres
ETIMOLOGIA: sbectol < *sbectal < anglès spectacle <
francès < llatí spectaculum (= spectacle) < spectâre (=
mirar) < specere (= mirar)
sbésimen [
spe-si-men] substantiu masculí
PLURAL sbesimenau
[ sbe-si-mê-ne]
1 espècimen = teixit, sang, etc que es treu per fer una diagnòsi
cymrÿd sbésimen o waed treure un
espècimen de sang
ETIMOLOGIA: anglès specimen <
llatí specimen (= marc, evidència)
< specere (= mirar)
Y Sblot
[ø SPLOT] substantiu femení
1 districte de Caer-dÿdd (d'una paraula anglesa, = parcel·la)
sboner, sboners [SPO ner, SPO
ners] substantiu masculí
1 promès (= noi) (Gal.les del Sud)
sbort [SPORT] substantiu
masculí
1 esport
2 burla
sbowt [ spout
] substantiu masculí
PLURAL sbowtiau [
spout -ye]
1 broc (de gerro, etc)
sbowt y tebot broc de la tetera (la
forma estàndard és pig y tebot)
ETIMOLOGIA: anglès spout aparentment
< holandès < noruec antic
sbring [ spring ] substantiu
masculí i femení
PLURAL sbringiau, sbrings [ spring-ye,
springs ]
1 moll
sbring watsh moll de rellotge plural
sbrings watshus molls de rellotges
matras sbrings matelàs de molls
ETIMOLOGIA: anglès spring (= moll) <
to spring (= saltar) < anglès
antic springan; cf alemany springen (= saltar), der Sprung (= el salt)
sbwnjlÿd [ spunj -lid] (adjectiu)
1 esponjós, que s’assemla una sponja – tou i compressible
ETIMOLOGIA: (sbwnj = esponja ) + (-lÿd sufix adjectival)
sebon [SE bon] substantiu masculí
1 sebó
1 se chi = fe fuasech chi [SE
khi] (verb)
1 estarieu
2 se chi = pe tasech chi [SE
khi] (verb)
1 si estiguéssiu
secsi
[sek -si] adjectiu
1 sexy
ETIMOLOGIA: anglès sexy (sex = sexe) + (-y sufix per formar adjectius)
sectwr [sek-tur]
PLURAL: sectwÿr [sekt-wir]
substantiu masculí
1 sectari
ETIMOLOGIA: (sect = secta) + (-wr = sufix d' agent)
també sectÿdd, plural sectyddion
sedd [ seedh] substantiu femení
PLURAL seddau
[ sê-dhe]
1 seient, cadira
sedd gadw seient reservat
sedila [ se- dî -la] substantiu femení
PLURAL sedilâu
[ se-di- lai ]
1 el signe diacrític de la “c” trencada, usada davant “a, o, u” en català,
portugués i francès per indicar que es pronuncia con a [s] i no [k]
ec sedila c trencada
ETIMOLOGIA: anglès < castellà cedilla
= zeta petita (escrita antigament després d'una “c” per indicar que era
sibilant
1
se fe = fe fuase fe [SE ve] (verb)
1 estaria (ell)
2 se fe = pe tase fe [SE ve]
(verb)
1 si estigués (ell)
sefydlog [se VØD log] (verb)
1 ferm
2 bod mor sefydlog â’r graig ser tan ferm com una roca
sefydlu [se VØD li] (verb)
1 establir
sefÿll [SE vilh] (verb)
1 estar dret, posar-se dret
sefÿll allan [se vilh A lhan] (verb)
1 destacar-se
sefÿll
allan fel ffeiriad mewn ffair [ sê-vilh
a-lhan vel feir-yad meun fair]
1 ser molt evident
ETIMOLOGIA: “destacar-se com capellà en una fira” (sefÿll allan = destacar-se) + (fel
= com) + (ffeir’ad < ffeiriad
< offeiriad = capellà) + (mewn =
dins) + (ffair = fira)
sefÿll allan fel llaid ar farch gwÿn [ sê-vilh a-lhan vel lhaid ar varkh gwin]
1 ser molt evident
ETIMOLOGIA: “destacar-se com el fang sobre un cavall blanc” (sefÿll allan = destacar-se) + (fel = com) + (llaid = fang) + (ar =
sobre) + mutació suau + (march gwÿn =
cavall blanc)
sefÿll
arholiad [se vilh ar HOL yad] (verb)
1 fer un exàmen
sefÿll yn
feichiau dros [sê -vilh
øn veikh –ye dros] verb
1 ser fiador d’algú, donar una fiança com a garantia que una obligació es
compleixi, perddent-la en el cas que no es faci; actuar com a agents que
asseguràn que un compromís es respecti
Mae'r Eglwys Wladol yn gosod pwys mawr
ar
fedydd, - dywed fod rhyw gyfnewidiad gwyrthiol yn
cymeryd lle drwy'r ordinhad, a mynna gael tad a
mam bedydd i sefyll yn feichiau dros y baban bach.
L’església estatal dóna una gran importància al baptisme – diu que un canvi
miraculós ocurreix a través d’aquesta pràctica religiosa, i insisteix en tenir
un padri i una padrina per ser garants per al nadó
ETIMOLOGIA: (sefÿll = estar dret,
ser situat) + (yn = com) + mutació
suau + (meichiau = garantia) + (dros = per)
segur
[sê gir] adjectiu
1 gandul, sense ganes de treballar
y cyfoethogion segur els rics
ganduls
bÿw’n segur viure gandulejant
2 aturat = sense moviment
Nid ÿw amser ddim yn segur El temps
no s’atura per ningú
3 aturat = sense activitat
ffatri segur fàbrica parada, fàbrica
sense activitat
cyfnod segur període sense activitat
(d’un cicle)
4 (màquina) amb la transmissió desconnectada
troi’n segur (també: troi’n weili) funcionar desconectada
5 no utilitzat
cyfalfa segur capital mort
rheilffordd segur ferrocarril
abandonat
6
aturat = sense feina; a l'atur
7 (nen) quiet
8 Gal·les del Sud (casa) buit, desocupat
Tÿsegur ('casa desocupada') és un
nom de carrer de la ciutat de Castell-nedd, Gal·les del Sud (Vegeu NOTA al peu
de l’entrada)
9 (riu) lent
tai mawrion ar lan yr afon segur
grans cases al marge del riu lent
10 partner segur
soci en una empresa que no té una part activa en dirigir l’empresa; normalment
un que hi ha invertit el capital
11 (temps) lliure, desocupat
dysgu naddu pren yn ei amser segur
aprendre a esculpir fusta en els seus moments lliures
Pan fo awr segur gyda'r nos quan hi
hagi una hora lliure al capvespre
12 aturat = sense feina; a l'atur
gwneud rhÿwun yn segur fer que algú
quedi sense feina
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí secûr(us) (= lliure de cura) < sê- (= sense) + (cûra =
cura).
(La paraula llatina secûrus és
represenatada en català per segur, seguretat)
La paraula correspondent en còrnic és segur.
NOTA: A Gal·les del sud-est, col·loquialment [b,d,g] a l’inici de la síl·laba
final es desonoritzen > [p,t,k] Per tant segur > secur [se-kir]
segura
[se-gî-ra] verb
1 gandulejar, passar l'estona gandelujant
segura hÿd yr heolÿdd gandulejar als
carrers
ETIMOLOGIA: (segur = gandul,
inactiu) + (-a sufix per formar
verbs)
NOTA: també seguran al sud (segur +
sufix -an per formar verbs indicant
una acció repetida o contínua)
seguran
[se-gî-ran] verb
1 Vegeu segura
segurddÿn
[se- gir -dhin] substantiu
masculí
PLURAL segurddynion [se-gir-dhøn-yon]
1 dròpol, gandul
ETIMOLOGIA: (segur = gandul,
inactiu) + mutació suau + (dÿn =
home)
segurdod
[se-gir-dod] substantiu masculí
1 ociositat
2 oci
3 inactivitat
ETIMOLOGIA: (segur = gandul,
inactiu) + (-dod sufix per formar
substantius abstractes )
segurswÿdd
[se- gir -suidh] substantiu
femení
PLURAL segurswÿddi [se-gir- sui
-dhi]
1 sinecura
ETIMOLOGIA: (segur = gandul,
inactiu) + (swÿdd = ofici, feina,
treball)
NOTA: també: swÿdd segur, segur swÿdd
segurwr
[se- gi -rur] substantiu masculí
PLURAL segurwÿr [se- gir -wir]
1 dròpol, gandul
un o segurwÿr cornel y strÿd una de
les persones que gandulejen a la cantonada del carrer
ETIMOLOGIA: (segur = gandul,
inactiu) + (-wr sufix = ‘home’)
segurÿd
[se- gî -rid] substantiu masculí
1 indolència, ociositat
ETIMOLOGIA: (segur = gandul,
inactiu) + (-ÿd sufix per formar
substantius abstractes )
segurÿn
[se- gî -rin] substantiu masculí
PLURAL segurwÿr
[se- gir -wir]
1 dròpol, gandul
ETIMOLOGIA: (segur = gandul,
inactiu) + (-ÿn sufix per formar
substantius)
NOTA: El plural és de segurwr (amb
el mateix sentit)
segura [se GI ra] (verb)
1 passar l'estona gandelujant
1 se hi = fe fuase hi [SE hi]
(verb)
1 estaria (ella)
2 se hi = pe tase hi [SE hi]
(verb)
1 si estigués (ella)
seiciatryddolADJECTIU [sei ki a trø
dhol]
1 psicològic
derbÿn triniaeth seiciatryddol
rebre tractament psiciàtric
ETIMOLOGIA: seiciatrÿdd = psiciatre +
-ol = suffix per formar adjectius
seiclo [SEI klo] (verb)
1 anar am bici
seidbord, seidbordÿdd [SEID
bord, seid BOR didh] substantiu femení
1 prestatge/armari
seidr [SEI dir] substantiu
masculí
1 sidra
seilam [sei -lam] substantiu
masculí o femení
PLURAL seilams [ sei -lams]
1 manicomi
bod yn barod i’r seilam ser boig per tancar (“ser a punt per al manicomi”)
(A la revista Llafar Gwlad (“llengua del país”, gal.lès parlat”), número 73,
Haf (estiu) 2001
Ysbytÿ Meddwl Gogledd Cymru (neu’r
Seilam i bobl leol)
L’Hospital Mental de Gal.les del Nord (o el “seilam” per als locals)
ETIMOLOGIA: anglès ’sylum < asylum (= asil) < llatí < grec asulon = asil, asulos cosa que no es pot confiscar, a+ (prefix negatiu) + sulon
= dret de confiscar
seiliad
[ seil -yad] substantiu masculí
PLURAL seiliadau
[ seil-yâ-de]
1 fundació
cyn seiliad y
byd abans d’assentar l’univers (“abans de la
fundació del món”)
Effesiaid 1:4 Megis yr etholodd efe ni ynddo ef cyn seiliad y byd, fel y byddem yn
sanctaidd ac yn ddifeius ger ei fron ef mewn cariad:
Carta als
d’Efes 1:4... :
Ephesiaid 5:19 Gan
lefaru wrth eich gilydd mewn salmau, a hymnau, ac odiau ysbrydol; gan ganu a
phyncio yn eich calon i'r Arglwydd;
Carta als d’Efes 5:19 Speaking to yourselves in psalms and hymns and spiritual
songs, singing and making melody in your heart to the Lord;
ETIMOLOGIA:
(seil-, arrel de seilio = fundar) + (-i-ad sufix per formar substantius)
Seimon
[sei -mon] substanti masculí
1 Simó
ETIMOLOGIA: adaptació de l'anglès Simon [sai-møn].
A la Bíblia gal·lesa és "Simon"
< grec "Simon" <
hebreu "Simeon" (=
obedient) Cf un altre nom amb anglès [ai] adaptat en gal·lès amb [ei] - Meic (= "Mike" [maik])
Seion
[ sei -on] substantiu femení
1 mynÿdd Seion la muntanya de Sió,
sobre la qual és situada Jerusalem
Salmau 125:1 Caniad y graddau. Y rhai a
ymddiriedant yn yr Arglwÿdd, fyddant fel mynÿdd seion, yr hwn ni syflir, ond a
berÿ yn dragwÿdd
Psalm 125:1 .....
Eseia 8:18 Wele fi a’r plant a roddes yr
Arglwÿdd i mi, yn arwyddion ac yn rhyfeddodau yn Israel; oddi wrth Arglwÿdd y
lluoedd, yr hwn sÿdd yn trigo ym mynÿdd Seion
Isaiah 8:18 .....
Salmau 76:1 Hynod yw DUW yn Jwda; mawr
yw ei enw ef yn Israel. 76:2 Ei babell hefyd sydd yn Salem, a’i drigfa
yn Seion
Salms 76:1...
2
nom d’església noconformista
Brÿn Seion nom d’una església
Congregacionalista church, ara interdenominacional, at Beavercreek, Oregon, USA
(17 milles al sud-est de Portland),, establerta al juny 1884, i considerada
l’església gal·lesa més antiga de la costa oest dels Estats Units
http://www.wapnw.org/brynseion.htm
Heol Brÿn Seion nom de carrer de
Rhymni (comarca de Caerffili)
3 Topònims de noms d’esglésies:
..1/ Seion SH5467 lloc aprop de Y
Felinheli, comarca de Gwynedd
..2/ Capelseion
.....(a) SN5113 place de la comarca de Caerfyrddin, al nord de Pontyberem
.....(b) SN6379 place de la comarca de Ceredigion, aprop de Aberystwÿth
4 (judaisme) territori dels israelites; Palestina
5 (judaisme) Palestina com a pàtria dels jueus; l’estat hebreu actual
6 (cristinaisme) el cel, lloc on tots els creients finalment s’ajunten
Seion frÿ Zió de dalt
ETIMOLOGIA: anglès Zion < llatí
tardà < grec < hebreu
NOTA: La ‘z’ anglesa antigament se substuia per ‘s’ en gal·lès, l’ equivalent
muda, com que la consonant sonora no existia en gal·lès. El difthong ‘ei’ [ei]
subsitueix l’anglès modern [ai]
seirf [SEIRF] (pl)
1 forma plural: vegeu: sarff [SARF]
seiri [SEI ri] (pl)
1 forma plural: vegeu: saer [SAIR]
Seisnig [SEI snig] (adjectiu)
1 anglès (país, habitants; no la llengua)
Seisnigrwÿdd [sei SNI gruidh] substantiu
masculí
1 condició de ser anglès
seithfed [SEITH ved] (adjectiu)
1 setè
Seland Newÿdd [SE land NEU idh] substantiu
femení
1 Nova Zelanda
seld, seldau [SELD, SEL de] substantiu
femení
1 moble del menjador per els cobertts, plats, etc
selio VERB [sel yo]
1 segellar
roedd yr amlen heb ei selio
el sobre no era segellat ("era sense el seu segellar")
ETIMOLOGIA: gal·lès < anglès < francès antic "seel" (francès
modern "sceau" = segell, "sceller" = segellar) < llatí
"sigillum", forma diminutiva de "signum" = signe
séliwlait
[sel-iu-leit] substantiu
masculí
1 celulita = gras subcutani sobretot a les cuixes del les dones que
suposadametn és impossible treure fent dietes
ETIMOLOGIA: anglès cellulite <
francès cellulite < cellule (=
cel·la) < llatí cellula (forma
diminutiva de cella = cel·la)
serch [SÊ-log] (adjectiu)
1 zelós, apassionat, entusiasta
un o gefnogwÿr selocaf y blaid un dels seguidors més apassionats del partit
(polític)
pysgotwr selog un pescador entusiasta
selsig, selsigod [SEL sig, sel
SI god] substantiu femení
1 embotit sausage
Selÿf [SE liv] substantiu
masculí
1 Salamó
Senghenÿdd [se NGHE nidh] substantiu
femení
1 divisió medieval del Sud-est
1 se nhw = fe fuasen nhw [SE nu]
(verb)
1 estarien
2 se nhw = pe tasen nhw [SE nu]
(verb)
1 si estiguéssin
1 se ni = fe fuasen ni [SE ni]
(verb)
1 estariem
2 se ni = pe tasen ni [SE ni]
(verb)
1 si estiguéssim
Serbeg [SER beg] substantiu
femení
1 serbi (llengua)
serch [SERKH] substantiu
masculí
1 amor
seren
[se-ren] substantiu femení
PLURAL sêr [ seer ]
1 estel, estrella
seren ºddwbl estel binari (dwbl = doble)
seren ºgorachaidd estel nan (corach = (substantiu) nan, corachaidd (adjectiu) = nan)
seren sefydlog estel fix (sefydlog = estable)
seren ºgwÿmpo (Gal·les del Sud-est)
estel fugaç (cwÿmpo = caient, caure)
seren ºwib
(sêr gwib) [see ren WIIB, seer
GWIIB] estel fugaç (gwib < gwibo (v) = anar a gran velocitat,)
2 estel
= objecte celestial (estel o sobretot un planeta) que es considera com a
influència de les fortunes de les persones
mae ei seren ar ºgynnÿdd ella té
cada vegada més possibilitats, prosperitat, influència, etc (“el seu estel ascendeix”)
3 estel = actor, cantant famós
4 estel = persona brillant, figura més imporrtant (d'un equip, etc)
5 estel = objecte amb forma d'estel; sovint un dibuix amb forma
convencionalitzada d’un estel, amb cinc o més punts
6 estel = asterisc que indica la qualitat, sovint en una gama d'un a cinc
marciau sêr punctuació d'estels
un seren d'un estel
dwÿ seren de dos estels
tair seren de tres estels
pedair seren de quatre estels
pum seren de cinc estels
gwestÿ tair seren hotel de tres
estels
7 estel = objecte amb forma d'estel com a premi o guardó
8 estel = petita xapa per indicar graduació
9 estel = un dels cinquanta símbols de la bandera dels Estats Units cada dels
quals representa un estat
baner y Sêr a'r Barrau 'els estels i
les ratlles'
10 marc blanc al front d'un cavall, d'una vaca, d'un gos, etc
ci coch â seren ºwen ºdros ei ºlygaid
gos vermell amb un marc blanc sobre els ulls
11 Seren,i als racons del
nord-oest i sud-est del país Seran;
nom de vaca (probablament perquè té un marc al front)
12 noms d'algunes plantes, fongs, peixos, etc
seren Féthlehem (planta) "estel
de Betlem", membre de la família de lliris amb flors amb forma d'estels
(Ornithogalum)
seren fôr (peix)"estel del
mar"
seren frau (peix) "peix
fràgil"
seren y tywod (peix) "estel de
la sorra"
seren y ddaear (fong) "estel de
la terra"
ETIMOLOGIA: (sêr = estels) + (-en, sufix singulatiu); sêr < stêr < britànic < cèltic
De la mateixa arrel britànica: còrnic sterenn
(= estel), bretó sterenn (=
estel)
De la mateixa arrel indoeuropea: llatí stella
(= estel) < sterula,
grec astro (= estel), anglès star (= estel) < anglès mitjà sterre (= estel), alemany Stern (= estel)
NOTA: forma col.loquial: sêrs (amb
el sufix plural anglès -s); als
racons del nord-oest i sud-est del país a
> e, i per tant la proununciació d'aquestes contrades és seran
Seren Dafÿdd
[ se-ren da -vidh] substantiu
femení
1 L’estel de David, l’estel de sis pics dels judaisme
ETIMOLOGIA: (seren = estel) + (Dafÿdd = David)
Seren Hafren
[ sê-ren ha-vren]
1 ("(l') estel (del riu) Hafren")
Seren Hafren - Papur Bro Dyffrÿn Hafren
- Drenewÿdd, Caer-sws, Carno, Aberhafesp, Bwlch-y-ffridd, Llanidloes,
Pen-y-ffordd-las, Trefeglwÿs, Llawr-y-glÿn
Seren Hafren - el periòdic comunitari de la vall del riu Hafen - (les
comunitats de) Y Drenewÿdd, Caer-sws, Carno, Aberhafesp, Bwlch-y-ffridd,
Llanidloes, Pen-y-ffordd-las, Trefeglwÿs, Llawr-y-glÿn
Seren y Bore [sê-ren ø bô-re ]
substantiu femení
1 Seren y Bore, or Y Seren Fore [ ø sê-ren vô-re ] l'estel
de matí = el planeta Venús
ETIMOLOGIA: ("estel (de)l matí") (seren = estel) + (y =
el) + (bore = matí)
serfrith [ ser-vrith ] adj
1 estrellat
ETIMOLOGIA: (sêr = estels) + mutació
suau + (brith = bigarrat, ple)
serimoni, serimonïau [SE ri mo ni, se ri mo NI e] substantiu femení
1 ceremònia
serthni
[ serth -ni] substantiu
masculí
1 acinglerament
ETIMOLOGIA: (serth = costerut) + (-ni sufix per fer substantius
abstractes)
set,
setiau [SET, SET ye] substantiu femení
1 conjunt
- set deledu, setiau teledu [set
de LE di, set ye te LE di] substantiu femení
1 televisor
- set dominos [set DO mi nos] substantiu
femení
1 dómino
sêt, seti [SEET, SE ti] substantiu
femení
1 banc, seient
- sêt fawr [seet vaur] substantiu
femení
1 banc dels governadors d'una capel·la
1 se ti = fe fuaset ti [SE ti]
(verb)
1 estaries
2 se ti = pe taset ti [SE ti]
(verb)
1 si estiguéssis
setl, setlau [SE tøl] substantiu
femení
1 banc, escó
setlo [SET lo] (verb)
1 (disputa) saldar
setsen, sets [SET sen, SETS] substantiu
femení
1 llamborda
sg
1 A l’anglicisatzió de noms gal·lesos la combinació es fa ‘sk’, ‘sc’
..1/ Meisgÿn (lloc aprop de
Llantrisant) > Misgÿn (forma
local) > ortografia anglesa: Miskin
..2/ Cwm-ynÿs-gou > ortografia
anglesa: Cwmynyscoy
..3/ Ynÿsgynwraidd > Sgynfridd > English Skenfrith
...4/ Ynÿsgeti / Sgeti >
Sketty
...5/ Y Sgêr > The Sker (nom
escandinau)
...6/ Sgiwen > Skiwen
...7/ Ysgyrrÿd Fawr > Skirrid Vawr
...8/ Ynÿs Sgogwm > Skokolm (nom escandinau)
...9/ Ynÿs Sgomer > Skomer (nom escandinau)
sganiwr [
skan -yur] substantiu masculí
PLURAL sganwÿr,
sganiwrs [ skan –wir, skan-yurs ]
1 persona que escaneja
2 (ordinador) escàner, dispositiu que escaneja
ETIMOLOGIA: (sgan- arrel
de sganio = escanejar) + (-i-wr sufix
per indicar un dispositiu o agent; literalment = home)
sgarff
[skarf] substantiu femení
PLURAL sgarffiau
[skarf -ye]
1 bufanda
2 mocador del cap (també pensgarff,
pensgarffiau)
ETIMOLOGIA: anglès scarf (=
bufanda), probablament relacionat amb francès nordenc escarpe (francès modern écharpe
= bufanda, faixa, cabestrall)
Sgedwÿn [
sked -win]
1 Forma local (amb pèrdua de les primes dues síl·labes) de Ynÿsgedwÿn SN7709 àrea d'Ystradgynlais Isaf (Brycheiniog, comarca
de Powÿs)
sgen i
[ske -ni]
1 contracció col·loquial de nid oes
gennÿf fi no tinc
sgen i ddim syniad no sé pas
2 contracció col·loquial de a oes gennÿf
fi que tinc...?
sgert / sgyrt,
sgertiau, sgyrtiau [SKERT / SKØRT, SKERT
ye / SKØRT ye] substantiu femení
1 faldilla
sgertin
[ sker -tin] substantiu
masculí o femení
PLURAL sgertins [ sker -tins]
1 sòcol, entornpeu
ETIMOLOGIA: anglès skirting < skirting board
NOTA: també al nord amb palatalització: sgiertin
sgidiau [SKID ye] (pl)
1 forma plural: vegeu: esgid [E skid]
sgio [SKI o] (verb)
1 esquiar
sgiw, sgiwiau [SKIU, SKIU ye] substantiu
femení
1 banc, escó
Sgiwen [SKI wen] substantiu
femení
1 poble del Sud-est
sgiwen
lostfain [ski-wen lost-vain] substantiu femení
PLURAL sgiwod
llostfain [ski-wod lhost-vain]
1 Stercorarius longicaudus = ??
ETIMOLOGIA: (sgiwen = ??) + mutació
suau + (llostfain = de cua prima)
sglodÿn
[sklo -din] substantiu masculí
1 xip; Vegeu: ysglodÿn
'sgolion
= ysgolion [SKOL yon] (pl)
1 forma plural: vegeu: ysgol [Ø skol]
sgôr, sgoriau [SKOOR, SKOR ye] substantiu
femení
1 resultat, puntuació
sgorio [SKOR yo] (verb)
1 fer un gol
Sgot-Wÿddel
[skot- wi-dhel] substantiu
masculí
PLURAL Sgot-Wÿddelod
[skot-wi-dhê-lod]
1 irlandès descendent dels colonistes escocesos
y Sgot-Wÿddelod els irlandesos
d'origen escocès
ETIMOLOGIA: (Sgot = escocès, persona
escocesa) + mutació suau + (Gwÿddel
= irlandès)
sgou [
sgôi ]
1 Cwm-sgou, de Cwm-ynÿs-gou / Cwm-ynÿs-gau, comarca de Torfaen
(cwm = vall, cou / cau =
tancat) ("vall del prat tancat"), amb reducció de l'element ynÿs > s davant la síl·laba accentuada
sgrech
y coed, sgrechod y coed [skreekh ø KOID,
SGRE khod ø KOID] substantiu femení
1 gaig
sgrialu [
skri- â -li] verb
1 relliscar
Sgrialodd y lori ar y rhew El camió
va relliscar sobre el gel
2 fer una corredissa (amb dificultats, una persona empentant una altra)
3 bwrdd sgrialu, també sgrialfwrdd monopatí
ETIMOLOGIA: ??
sgribl [ skri -bøl] substantiu masculí o femení
1 gargots, escriptura feta sense cura i molt difícil de llegir
ETIMOLOGIA: (sgribl- arrel del verb sgriblo = gargotejar)
sgriblad [ skri -blad] substantiu masculí
PLURAL
sgribladau [ skri-blâ-de]
1 gargots, línies o marcs sense sentit (per exemple, per obliterar una
error)
dileu rhÿwbeth â sgriblad esborrar alguna cosa fent gargots
ETIMOLOGIA: (sgribl- arrel del verb sgriblo = gargotejar) + (-ad sufix per formar substantius)
sgriblan
[ skri -blan] verb
1 gargotejar, escriure malament; vegeu sgriblo
sgriblo
[ skri -blo] v
NOTA: També amb el sufix -an > sgriblan. De vegades en gal·Lès
literari amb y- inicial: ysgriblo, ysgriblan
1 gargotejar, escriure malament
sgriblan ar draws rhÿwbeth escriure
gargots per sobre d’alguna cosa
2 escriure amb rapidesa, a corre-cuita
papur sgriblan paper de fer apunts
pad sgriblan bloc de fer apunts
3 (menyspreu) escriure (carta, llibre, poesia, etc) (suggereix d’inferior
qualitat)
sgriblo llythÿr escriure una carta (de
poca qualitat)
ETIMOLOGIA: anglès to scribble <
llatí medieval scrîbillâre (=
escriure ràpodament) < scrîbere
(= escriure) + (-o sufix per formar
verbs)
sgriblog
[ skri -blog] adj
1 de gargots, amb línies o marcs sense sentit
ETIMOLOGIA: (sgribl- arrel del verb sgriblo = gargotejar) + (-og sufix per formar adjectius)
sgriblwr
[ skri -blur] substantiu masculí
PLURAL sgriblwÿr
[ skribl -wir]
1 persona que gargoteja
2 (menyspreu) escriptoret, escriptor o periodista de poca qualitat
ETIMOLOGIA: (sgribl- arrel del verb sgriblo = gargotejar) + (-wr sufix = home)
sgrifen [SKRI ven] substantiu femení
1 = ysgrifen
sgrifennu / 'sgrifennu [skri VE
ni] (verb)
1 vegeu: ysgrifennu [ø skri VE ni]
1 sgriw, sgriwiau [SKRIU, SKRIU
ye] (mf) avar
2 sgriw, sgriwiau [SKRIU, SKRIU
ye] substantiu femení
1 cargol
- sgriwdreifer, sgriwdreifers
[SKRIU drei ver, SKRIU drei vers] substantiu masculí
1 tornavís
sgwad
[skwad] substantiu femení
PLURAL sgwadiau
[skwad -ye]
1 esquadra; colla de soldats organaitzada per fer una maniobra militar
2 escamot de feina; colla de persones organitzada per treballar junts
3 equip de rygbi
ETIMOLOGIA: anglès squad <
francès escouade (francès modern
també escouade) < castellà escuadra < escuadrar = quadrar, perquè eren formacions amb forma de cuadra;
< llatí (ex + quadrâre)
sgwadron,
sgwadronau [SKWA dron, sgwa DRO ne] (mf)
esquadró = (exèrcit de l'aire)
sgwâr, sgwarau [SKWAAR, SKWA re]
substantiu femení
1 quadrat
2 (adjectiu)
1 quadrat (Gal·les del Nord) mÿnd i’r
lle sgwâr anar al llit (“anar all lloc cuadrat”)
sgwrfa
[ skur -va] substantiu femení
PLURAL sgyrféÿdd
[ skør- veidh ] 1 acció de fregar
1 acció de pegar
2 buidar el ventre, una bona cagada
3 netejat una fossa, cavant-la el fons i posant la terra al costat
4 lloc on és treure terra de mineral de ferro o carbó
On hi havia mineral de ferro o carbó aprop de la superfície a la vessant d’un
turó, es construia una bassa termporària; es liurava l’aigua acumulada perquè
fluia en una torrent turó avall per treure la terra de sobre i exposar el
mineral subjacent.
Trwÿnysgwrfa lloc al costat de
Crycywel (comarca de Powÿs). Aparentment “nas / esperó de la lloc de ‘purgar’)
ETIMOLOGIA: (sgwr- arrel del verb sgwrio = fregar, pegar, purgar) + (-fa sufix per formar substantius que indiquen
una acció)
NOTA: Una forma més literària és ysgwrfa
sgwrio [ skur -yo] verb
(Gal·les del Nord)
1 (fossa) netejar fent servir un flux ràpid d’aigua
2 fregar
Yr oedd y ford yn lân, wedi ei sgwrio'n
ofalus La taula era neta, com que s’havia fregat curosament
4 brwsh sgwrio raspall de fregar
5 (zona de Maldwÿn = part septentrional de la comarca de Powys) (de bestiar)
tenir diarrea
Mae'r lloi yn sgwrio els vedells
tenen diarrea
ETIMOLOGIA: sgwrio < ysgwrio < anglès scour [skuur] < baix alemany mitjà schüren (cf alemany scheuern = fregar), < francès antic escurer < llatí excûrâre (= netejar) (ex
+ curâre = curar)
sgwrs,
sgyrsiau [SKURS, SGØRS ye] substantiu
femení
1 xerrada
2 torri’r sgwrs
entremetre’s (en una conversa)
Peidiwch â thorri’r sgwrs no
interrompeixis la conversa
sgwrsio [SKURS yo]
(verb)
1 parlar, enraonar
sgyrsiau [SGØRS ye] (pl)
1 forma plural: vegeu: sgwrs [SKURS]
sgyrt, sgyrtiau; sgert, sgertiau
[SKØRT, SKØRT ye; SGERT, SGERT ye] substantiu femení
1 faldilla
shesbin, shesbins / shesbinau
[SHE spin, SHE spins / she SPI ne] substantiu masculí
1 calçador
shibwnsÿn, shibwns [shi BUN sin,
SHI buns] substantiu masculí
1 ceba gal·lesa
shifft, shifftiau [SHIFT, SHIFT
ye] substantiu masculí
1 torn, tanda
shigwdad, shigwdadau [shi GU dad,
shi gu DA de] substantiu femení
1 agitació (Sud-oest)
shigwdo [shi GU do] (verb)
1 agitar (Sud-oest)
shilff, shilffoedd [SHILF, SHIL
fodh] substantiu femení
1 prestatge
shimdde [shim -dhe] substantiu femení
PLURAL shimddeiau
[shim-dhei-e]
1 xemeneia; Vegeu: shimnai
shime
[shi -me] substantiu femení
1 xemeneia; Vegeu: shimnai
shimla
[shim -la] substantiu femení
1 Gal·les del Sud-est xemeneia;
Vegeu: shimnai
shimle
[shim -le] substantiu femení
1 Gal·les del Sud xemeneia;
Vegeu: shimnai
shimnai
[shim -ne] substantiu femení
PLURAL shimneiau
[shim-nei-e]
1 xemeneia = canal a la paret per que puji el fum d'una llar a la teulada
glanháwr simneiau escura-ximeneies
brwsh glanháu simnai chimey brush
cornel simnai racó del foc
congl simnai racó del foc
twll simnai ?canal de la xemeneia
dins la paret
corn simnai canó de xemeneia
chimney = hollow space in a wall for smoke from a fireplace to pass to the
roof, (Scotland: lum)
2 columna que porta el fum d'una operació industrial
3 la part que puja sota la teulada
pot simnai ??
4 xemeneia de locomotor, de vaixell
5 vidre, tub (de llum d'oli)
6 xemeneia de volcà
7 xemeneia? - tub metall que porta el fum d'una estufa
ETIMOLOGIA: anglès chimney <
francès cheminée < llatí camînâta < caminus (= forn) < grec kaminos
(= forn)
NOTA: tref Caernarfon: sifdda, sifddeia [siv-dha, siv-dhei-a];
Gal·les del sud-oest shime, shimeia [shi-me, shi-mei-a / shi-mi-e]; comarca de Caerfyrddin també jime, shwme [ji-me, shu-me]; al sud també shimle, shimleie [shim-le, shim-lei-e / shim-li-e]. Al sud-est shimla, shimleia [shim-la, shim-lei-a /
shim-li-a]. També al sud-est shwmla [shum-la]
shingrug
[ shin -grig]
1 (Gal·les del Sud) forma de singrug,
< eisingrug (qv) pila de segó. La
pèrdua de la primera síl·laba és freqüent en els cas de moltes paraules en
gal·lès col·loquial. La palatalització si
> shi és típic al sud. Al poble
de Ffosygerddinen (comarca de Caerffili) hi ha un carrer que duu el nom Heol Shingrug ("Shingrig
Road")
shir
[ shiir ] substantiu femení
1 pronunciació sudenca de sir (=
comarca). La palatalització de [s] davant o després de [i] és un característica
del gal·lès del sud
Shir Aberteifi comarca d’Aberteifi
(fins 1974; ara Sir Ceredigion) (anglès: Cardiganshire)
Shir Fynwa (= Sir Fynwÿ) comarca de
Mynwÿ (anglès: Monmouthshire)
Shir Bemro (= Sir Benfro) comarca de
Penfro (anglès: Pembrokeshire)
2 Aquesta pronunciació és també coneguda al nord
’R oedd ‘no ddau foi o Shir Fôn yn yr
Hendra... (’R wÿ’n Cofio / Yr Hen Was / 1963 / t67 )
Hi havia dos nois de la comarca de Môn a la granja de Yr Hendre
Shir Gâr
[ shiir gaar ]
1 pronunciació meridional de forma Sir
Gaer, nom col.loquial de Sir Gaerfyrddin, la comarca de Caerfyrddin (nom
anglès: Carmarthenshire)
hwelps Shir Gâr “els cadells de Sir
Gaerfyrddin” sobrenom pels habitants d’aquesta comarca
NOTA: shir, pronunciació sudenca de sir. La palatalització de [s] davant o
després de [i] és una característica del gal·lès del sud. Gaer, pronunciació sudenca de gaer.
El canvi en monsíl·labes ae [âi] > â [aa] és també una característica del
gal·lès del sud.
Shôn
[ shoon ]
1 Una grafia variant de Siôn (=
Joan). Com que Siôn podria ser
possiblement [syoon], la forma amb sh- s’utilitzava en escrits en dialecte per
evitar cap ambigüitat.
shwme
[shu -me] substantiu femení
1 comarca de Caerfyrddin
xemeneia; Vegeu: shimnai
shwmla
[shum -la] substantiu femení
1 Gal·les del Sud-est xemeneia;
Vegeu: shimnai
shwd [SHUD] (adv)
1 com (Sud)
shwd ÿch
chi [ shu-di-khii, shu-dii-khi]
(Gal·les del Sud)
1 Com esteu? (vos, vosaltres).
ETIMOLOGIA: forma col·loquial estàndard, sut
yr ydÿch chi ("com esteu" - sut
= com, yr ydÿch = esteu, chi = vos, vosaltres)
NOTA: La forma estàndard col·loquial sut
yr ydÿch chi de fet no és diu mai. Al Nord diuen su’ dach chi? [si-da-khii,
si-da-khi], su’ dech chi? [si-de-khii,
si-de-khi]
shwmae
[ shu- mâ -i]
Vegeu shwmâi
shwmâi
[ shu- mâ -i]
(Gal·les del Sud)
1 com va la cosa?
NOTA: De vegades s’escriu shw mae, shw’ ma ‘i, shwt ma ‘i
ETIMOLOGIA: forma col·loquial de sut y
mae hi ("com està" - sut
= com, y mae = està, hi = ella)
..1/ shwt = forma meridional de sut (= com); a la frase la t generalment és absent > shw [shu]
..2/ maa = reducció col·loquial de mae (= és), en monosíl·Labes al
gal·le`s del sud el deiftong "ae" [âi] es fa una vocal llarga
"aa" [aa]. Aquí maa
s’emfatitza a la frase i per tant es retén la vocal llarga. Normalment en una
frase maa no s’emfatitza i la vocal
és curta ma
Yn yr ardd y mae Siôn > yn yr ardd ma Siôn (és al jardí que és
el Joan)
..3/ i - la "h" inicial de
hi (= ella) es pers a Gal·les del
Sud quen no porta cap èmfasi (i al sud-est als dialectes tradicionals en tota
paraula que comença amb ‘h’).
Com que la forma mâi que resulta de
la fusió de maa + i es pronuncia exactament igual com la
forma literària mae (= és), hi ha
una tendència general d’escriure shw mae;
la millor grafia no obstant, però ara per ara menys usual, és shwmâi. Aquesta és la grafia de
Geiriadur yr Acádemi (el Diccionari de l’acadèmia gal·lesa) (com a dues
paraules seperades shw mâi suggeria
que la vocal de "w" és llarga, com en paraules com ara llw = jurament, quan de fet és curta.
Com una sola paraula, segons les regles de l’ortografia gal·lesa, queda ben
palès que es tracta d’una vocal curta
siaced [sha -ked] substantiu femení
PLURAL siacedi [sha-kê-di]
1 jaqueta, americana
2 siaced fraith 'túnica de varis
colors' (< braith, forma femenina
de brith)
Genesis 37:3
Ac Israel oedd hoffach ganddo Joseff
na'i holl feibion, oblegid efe oedd fab ei henaint ef; ac efe a wnaeth siaced
fraith iddo ef
Genesis 37:3
Israel estimava Josep més que tots els altres fills, perquè era fill de la seva
vellesa, i li féu una túnica de mànigues llargues
3 siaced gaeth camisa de força -
camisa estreta que un criminal o un lunàtic és obligat a portar per evitar la
reistència o agressions o l'evasió; també gwasgod
gaeth (caeth = confinat, que
limita)
4 siaced ginio smòking
5 siaced coediwr jaqueta de
treballador forestal
6 siaced achub salvavides
7 siaced ledr jaqueta de cuiro
ETIMOLOGIA: anglès jacket (=
jaqueta) < francès jacquet (=
jaqueta)
< jacquet (= Jaumet, pagès) < Jacques (= Jaume; pagès). En francès
modern és jaquette (= frac)
NOTA: Gal·les del Sud-est shacad [sha-kad]
siachmat,
siachmatau [shakh MAT shakh MA te] substantiu
masculí
1 escac i mat
siafio [SHAV yo] (verb)
1 afaitar-se
siafinsÿn [ sha-vin-sin ] substantiu
masculí1 floc (de fusta)
1 tân siafins foc d’encenalls; foc
que es crema ràpidament i desapareix; alguna cosa que aparentment és un èxit al
principi, però al final és un fracas
tân siafins fu’r cwbl tot es va
quedar en un foc d’encenalls
ETIMOLOGIA: (safins < anglès shaving = foc) + (-ÿn sufix diminutiu afegit a substantius per fer una forma singular
d’un substantiu col.lectiu o plural)
Siân [SHAAN] substantiu
femení
1 Joana
Sianco [SHANG ko] substantiu
masculí
1 nom d'home - forma diminutiva de Siencÿn
siandi, siandis [SHAN di, SHAN
dis] substantiu masculí
1 clara (cervesa i llimonada)
sianel, sianeli [SHA nel, sha NE
li] substantiu femení
1 canal
2 canal per un líquid
sianel orlif sobreeixidor (canal)
Siani
[shâ -ni] substantiu
femení
1 forma diminutiva de Siân (=
Joana)
1 mae e'n hen Siani o ddÿn sembla
una velleta (dit d'un homeque fa molts escarafalls com una àvia (suposadament)
tendeix a fer
1 noms d'insectes siani fantell
(qv), siani flewog (qv); nom
d'ocells siani lwÿd (qv)
ETIMOLOGIA: (Siân = Joana) + (-i = sufix diminutiu)
siani flewog [shâ-ni vleu-og] substantiu femení
PLURAL sianis
blewog
[shâ-nis bleu-og]
1 eruga pelosa (normalment de papallona tigre Arctia Parasemia, Euplagia etc)
ETIMOLOGIA: (Siani = Joana) +
mutació suau + (blewog = pelós)
siani wrachen
[ shâ-ni wrâ -khen] substantiu femení
1 (Gal.les del Nord) centpeus
ETIMOLOGIA: (“Joana (la) bruixa”) (Siani
= Joana ) + mutació suau + (gwrachen
= bruixa)
siâp, siapiau [SHAAP, SHAP ye] substantiu masculí
1 forma
siarad (â) [SHA rad] (verb)
1 parlar (amb)
2 siarad ar draws pen a chlustiau
xerrar com una mallerenga / com una cotorra
siaradus [sha RA dis] (adjectiu)
1 xerraire
siart, siartiau [SHART, SHART
ye] substantiu femení
1 carta (= mapa)
sibrwd [SHI brud] (verb)
1 xiuxiuejar
sicr [SI kir] (adjectiu)
1 segur
2 gwÿbod yn sicr bod... saber del cert que...
Mi wn yn sicr ei bod e wedi siarad â hi
Sé del cert que va parlar amb ella
sidan
[ sî -dan] substantiu masculí
PLURAL sidanau [
si- dâ -ne]
1 seda = tela fina de fils fets pel cuc de seda
hosan sidan mitjó de seda
sidan gwneud seda artificial
sidan symudliw seda tornassolada
(teixit amb fils d’ordit d’un color i de fils dtrama d’un altre de tal manera
que es produeix l’efecte d’un color que canvïa segons el punt de vista )
sidanau sedera
2 seda
chwarren sidan glàndula sedera
gwÿnfÿn sidan papallona de seda
(Bombyx mori)
prÿf sidan cuc de seda (Bombyx mori)
edau sidan fil de seda
3 seda = toga portada per un conseller del rei o reina (anomenat per President
de la Cambra dels Lords)
cael sidan = ser anomenat coneseller
del rei
gwneud cais am sidan sol·licitar una
pocició com a conseller rel rei
4 (Gal·les del Sud-est) (amb nens petits) y
sidan > shitan estimat
ym shitan our i (= fy sidan aur i)
el meu estimat / la meva estimada (“la meva seda d’or”)
ETIMOLOGIA: anglès antic sîde (=
seda); cf alemany die Seide (= seda)
NOTA: Gal·les del Sud: shidan (la
palatalisation de la s dvant de i és típica del gal·lès sudenc)
siec,
sieciau [SHEK, SHEK ye] substantiu
femení
1 taló
sied [sheed ] substantiu masculí
PLURAL sieds
[sheeds]
1 tonalitat
2 pantalla de llum
3 (adverbi) una mica
Dwi sied yn flinedig heddiw
(Gwynedd) (Geiriadur Prifysgol Cymru, pàgina 3272)
Estic una mica cansat avui
Dwi ’di blino sied heddiw (Gwynedd)
(Geiriadur Prifysgol Cymru, pàgina 3272)
Estic una mica cansat avui (“M’he cansat una mica avui”)
sied fach yn well (Gwynedd)
(Geiriadur Prifysgol Cymru, pàgina 3272)
una mica millor
4 rÿw sieden miqueta (sied + -en sufix diminutiu per substantius femenins)
rÿw sieden (adverbi) una miqueta
Ma’r cwrw ‘ma ryw siedan yn gryfach
n’all llall (Gwynedd) (Geiriadur Prifysgol Cymru, pàgina 3272)
Aquesta cervesa és una miqueta més forta que l’altra
ETIMOLOGIA: anglès shade (= ombra)
< anglès antic sceadu;
Paraules relacionades: alemany der
Schatten (= ombra), irlandès scáth
(= ombra), grec skottos (= foscor)
NOTA: Gal·les del sud-est: siad
[shaad]
sièd,
siediau [SHED, SHED ye] substantiu
femení
1 barraca
Sieffre [SHE fre] substantiu
masculí
1 nom d'home
sielffo [SHEL fo] (verb)
1 cardar
Siemsÿn [SHEM sin] substantiu
masculí
1 nom d'home Jaumet (diminutiu de Siâms [SHAAMS]
Siencÿn [SHEN kin] substantiu
masculí
1 nom d'home - Joanet (de l'anglès del nederlandès)
siersi [SHER si] substantiu
femení
1 = jyrsi
sifdda
[siv -dha] substantiu femení
1 ciutat de Caernarfon xemeneia;
Vegeu: shimnai
sigarét,
sigaréts [si GA ret, si GA rets] substantiu
femení
1 cigarreta
siglad, sigladau [SI glad, si
GLA de] substantiu masculí
1 agitació (Sud)
sigledig [si GLE dig] (adjectiu)
1 movedís, inestable
siglen, siglenni [SI glen, si
GLE ni] substantiu femení
1 gronxador
sigo [SI go] (verb)
1 agitar; també (forma literària): ysigo
sillaf, sillafau [si lhav, si
LHA ve] substantiu femení
1 vocal
sillaf fer, sillafau byrion [si
lhav VER, si LHA ve BØR yon] substantiu femení
1 vocal curta
simnai
[shim -ne] substantiu femení
1 xemeneia; Vegeu: shimnai
sinc,
sinciau [SINGK, SINGK ye] substantiu
masculí
1 pica
sinema, sinemâu [SI ne ma, si ne
MAI] substantiu masculí
1 cine
siobet
[ sho -bet] substantiu femení
PLURAL siobetau [
sho-be-te]
1 (Gal·les del Sud) cony
ETIMOLOGIA: ??
sioc [SHOK] substantiu masculí
1 espant
sioe, sioeau [SHOI, SHOI e] substantiu femení
1 fira
2 sioe ºwartheg, PLURAL sioeau gwartheg fira
de bestiar
3 (en un concurs) gwneud sioe dda ohoni
fer una bona actuació(“fer una bona exposició d’ella”)
4 Y Sioe ºFawr “la gran exposició”,
nom popular per Sioe Amaethyddol Cymru
(Fira Agrícola de Gal·les) celebrada cada anya a finals de juliol a Llanelwedd,
comarca de Powÿs
Cf el nom humorós per aquest esdeveniment: Steddfod
y Buarth “l’eistèdvod del corral” (es fa una setmana abans de l’eisteddfod
nacional)
siol
[ shol ] substantiu masculí
PLURAL siolau,
siols [ sho –le, shols]
1 cap
Mae’n ºwag yn ’i siol Té el cap buit,
és estúpid (“ell és buit dins el seu cap d’ell”)
Does dim llawer yn ’i siol hi És més
aviat estúpida (“no n’hi ha gaire dins els seu cap d’ella”)
cymrÿd yn ‘i siol i (wneud rhÿwbeth)
decidir-se fer alguna cosa (“agafar diins el seu cap fer alguna cosa”)
2 gwacsiol
capsigrany, cap verd
ETIMOLOGIA: gwacsiol > gwagsiol (gwag = buit) + (siol =
cap)
siolen
[ sho -len] substantiu femení
PLURAL siolennau
[ sho-le-ne]
1 (Gal·les del Sud) cony
ETIMOLOGIA: (siôl = xal) + (-en sufix diminutiu afegit a substantius)
siom [SHOM] substantiu femení
1 decepció
siomedig [sho ME dig] (adjectiu)
1 decebut
siomi [SHO mi] (verb)
1 decepcionar
2 cael eich siomi ar yr ochr
gorau sorprendre’s gratament, quedar gratament sorprés ("rebre la vostra
decepció sobre el millor cantó")
Siôn [SHOON] substantiu masculí
1 nom d'home - Joan
- Siôn Barrug [shoon BA rig] substantiu
masculí
1 personificació de la gelada "Joan Gelada")
Sioned [SHO ned] substantiu
femení
1 dom de dona = Joana
Siôn Heidden [ shoon hei -dhin]
1 personificació de whiskey de malt o alcogol en general
ETIMOLOGIA: traducció de l’anglès John Barleycorn, (Siôn = John / Joan) + (heidden
= gra d’ordi); (haidd = ordi) + (-en sufix afegit a substantius per fer
una forma singular d’un substantiu col.lectiu o plural)
Sioni [SHO ni] substantiu
masculí
1 forma diminutiva de Siôn
- Sioni Winwns [sho ni WI nuns] substantiu
masculí
1 venedor itinerant de cebes de Bretanya a Gal·les (segle 1900 fins a la dècada
dels setanta)
siop, siopau [SHOP, sho pe] substantiu
femení
1 botiga
siop esgidiau sabateria
bwrglwr siop lladre de botigües (lladre que força la porta o
la finestra)
2 taller
- siop adrannol [shop a DRA nol]
substantiu femení
1 grans magatzems
- siop cigÿdd [shop KI gidh] substantiu
femení
1 = siop y cigÿdd
- siop ddillad, siopau dillad
[shop DHI lhad, sho pe DHI lhad] substantiu femení
1 botiga de roba
- siop ddodrefn, siopau dodrefn
[shop DHO drevn, sho pe DO drevn] substantiu femení
1 botiga de mobles (Nord); cf "siop gelfi"
- siop deganau, siopau teganau
[shop de GA ne, sho pe te GA ne] substantiu femení
1 botiga de joguines
- siop esgidiau [shop e SKID ye]
substantiu femení
1 sabateria
- siop felysion, siopau melysion
[shop ve LØS yon, sho pe me LØS yon] substantiu femení
1 confiteria, bomboneria
- siop fferyllÿdd [shop fe RØ
lhidh] substantiu femení
1 farmàcia
- siop ffrwÿthau [shop FRUI the]
substantiu femení
1 fruiteria
- siop flodau, siopau blodau
[shop VLO de, sho pe BLO de] substantiu femení
1 floristeria
- siop gadwÿn, siopau cadwÿn
[shop GAD win, sho pe KAD win] substantiu femení
1 botiga d'una cadena de botigues
- siop gelfi, siopau celfi [shop
GEL vi, sho pe KEL vi] substantiu femení
1 botiga de mobles (Sud); cf "siop ddodrefn"
- siop groser [shop GRO ser] substantiu
femení
1 vegeu: siop y groser
- siop gÿdweithredol, sipau
cÿdweithredol [shop gid wei THRE dol, sho pe kid wei THRE dol] substantiu
femení
1 cooperativa de consum
- siop lyfrau, siopau llyfrau
[shop LØ vre, sho pe LHØ vre] substantiu femení
1 llibreria
- siop siafins [shop SHA vins] substantiu
femení
1 embolic
- siop sÿch-lanháu [shop sÿkh la
NHAI] substantiu femení
1 tintoreria
- siop wÿstlo, siopau gwÿstlo
[shop UIST lo, sho pe GUIST lo] substantiu femení
1 casa de préstecs, mont de pietat
- siop y cigÿdd [shop ø KI gidh]
substantiu femení
1 carnissereria
- siop y fferyllÿdd [shop ø fe
RØ lhidh] substantiu femení
1 farmàcia
- siop y gof [shop ø GOOV] substantiu
femení
1 taller del ferrer
- siop y groser [shop ø GRO ser]
substantiu femení
1 botiga de comestibles
siopa [SHO pa] (verb)
1 anar a comprar
siopwr, siopwÿr [SHO pur, SHOP
wir] substantiu masculí
1 botiguer
Siorÿs
[shô-ris] m
1 Jordi
2 Sain Siorÿs (ST0976) poble de la
comarca de Bro Morgannwg
nom anglès: Saint George-super-Ely
ETIMOLOGIA: anglès George
NOTA: (normalment Jordi és Siôr)
Siôr [SHOOR] substantiu masculí
1 nom d'home = Jordi
sir, siroedd [SIIR, SI rodh] substantiu
femení
1 comtat (Sud: "shir" [SHIIR]
Sir Aberteifi [shiir a ber TEI
vi] substantiu femení
1 (fins a 1974) comtat; després una divisió del nou comtat de Dyfed, amb el nom
de Ceredigion; 1996 - de nou comptat independent amb el nom de Ceredigion (=
'comtat (de la ciutat de) Aberteifi')
Sir Benfro [shiir BEN vro] substantiu
femení
1 (fins a 1974) comtat; després dues divisions del nou comtat de Dyfed, amb el
noms de Preseli i De Penfro; 1996 - de nou UN comptat independent (Sir Benfro)
(= 'comtat (de la ciutat de) Penfro')
Sir Ddinbÿch [shiir DHIN bikh] substantiu
femení
1 (fins a 1974) comtat; després tres divisions del nou comtat de Clwÿd (Colwÿn,
Glÿndwr, Wrecsam Maelor);; 1996 - de nou comptat independent (Sir Ddinbÿch)
molt diferent de l'antic comtat, pre-1974(= 'comtat (de la ciutat de) Dinbÿch)
Sir Drefaldwÿn [shiir dre VALD
win] substantiu femení
1 (fins a 1974) comtat; després una divisió del nou comtat de Powÿs; 1996 (=
'comtat (del poble de) Trefaldwÿn)
Sir Faesyfed [shiir vai SØ ved] substantiu
femení
1 (fins a 1974) comtat; després una divisió del nou comtat de Powÿs; 1996 (=
'comtat (del poble de) Maesyfed)
Sir Feironÿdd [shiir vei ri O
nidh] substantiu femení
1 (fins a 1974) comtat; després una divisió (Meirionÿdd) del nou comtat de
Gwynedd; 1996 (= 'comtat (de la regió de) Meirionÿdd')
Sir Fôn [shiir VOON] substantiu
femení
1 (fins a 1974) comtat; després una divisió del nou comtat de Gwÿnedd; 1996 -
de nou un comptat independent (= 'comtat (de) (l') illa (de) Môn')
Sir Forgannwg [shiir vor GA nug]
substantiu femení
1 (fins a 1974) comtat; després dues divisions (Rhuddlan, Delÿn) del nou comtat
de Clwÿd; 1996 - de nou un comptat independent (= 'comtat (de la ciutat de) Y
Fflint'), però no amb la mateixa extensió que el comtat històric
Sir Frycheiniog [shiir vrø KHEIN
yog] substantiu femení
1 (fins a 1974) comtat; després tres comtats; 1996 es fan vuit comtats de
l'antic territori (= 'comtat (de la regió de) Morgannwg)
Sir Fynwÿ [shiir VØ nui] substantiu
femení
1 (fins a 1974) comtat; després una divisió (Caerfyrddin) del nou comtat de
Dyfed; 1996 - de nou un comtat propi (= 'comtat (de la ciutat de) Caerfyrddin')
Sir Gaerfyrddin [shiir gair VØR
dhin] substantiu femení
1 (fins a 1974) comtat; després dues divisions (Rhuddlan, Delÿn) del nou comtat
de Clwÿd; 1996 - de nou un comptat independent (= 'comtat (de la ciutat de) Y
Fflint'), però no amb la mateixa extensió que el comtat històric
Sir Gaernarfon [shiir gai NAR
von] substantiu femení
1 (fins a 1974) comtat; després una divisió (Arfon) del nou comtat de Gwÿnedd;
(= 'comtat (de la ciutat de) Caernarfon'),
siriol [SIR yol] (adjectiu)
1 alegre
sirioldeb [si ri OL deb] substantiu
masculí
1 alegria, bon humor
sirÿf
[si -riv] substantiu masculí
PLURAL siryfion
[si- riv -yon]
1 sirÿf i també uchel sirÿf "xèrif superior"
..1/ (història) en un comtat, el representatiu del rei o de la reina, amb
poders judicials
..2/ primer oficial amb responsibilitats més aviat ceremonials com presidir les
eleccions
2 is-sirÿf "xèrif
inferior" = ajudant de xèrif
3 (Escòcia) "xèrif” primer
jutge d’un comtat
4 Estats Units xèrif =
oficial principal (normalment votat) del manteniment de la llei en un comtat
(colloquialment sheriff)
ETIMOLOGIA: d'una forma anterior
de l'anglès modern sheriff < anglès antic ”shiir-yøréev”
(scîrgerêf); ("shiir" (scîr) = comtat, ofici) + ("yøríiv”
(gerêf) = magistrat, agutzil)
NOTA: de vegades sirÿdd, com si fos sir (= comarca, comtat) + (-ÿdd,
sufix d’agent)
siryfiaeth
[si-røv-yeth] substantiu femení
1 ofici de xèrif
2 període de l’exercici de la fucció de xèrif
3 territori d’un xèrif
ETIMOLOGIA: (sirÿf = xèrif) + (-i-aeth sufix)
NOTA: també siryddiaeth (sirÿdd + -i-aeth)
Sir y Fflint [shiir ø FLINT] substantiu femení
1 (fins a 1974) comtat; després dues divisions (Rhuddlan, Delÿn) del nou comtat
de Clwÿd; 1996 - de nou un comptat independent (= 'comtat (de la ciutat de) Y
Fflint'), però no amb la mateixa extensió que el comtat històric
siswrn, sisyrnau [SI surn, si
SØR ne] substantiu masculí
1 tisores
2 fel
siswrn (intel·ligència)
Mae hi fel siswrn És molt astut (“com (unes) estisores”)
Síterdwn
[si-ter-dun] substantiu femení
1 localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est), aprop de
Saint-y-brid. Nom anglès: Southerndown. Aquesta forma gal·lesa apareix com a Siterdwn a “A Glossary of the Welsh of
Glamorgan (Glossari de la llengua gal·lesa de Morgannwg) / assaig de
l’Eisteddfod de la ciutat d’Abertawe 1907 d’en Cadrawd (Timothy Christopher
Evans) / (manuscrit, Biblioteca Nacional de Gal·les)
ETIMOLOGIA: ?
Siw [SYUU] substantiu femení
1 nom de dona (forma curta de Siwsan) = Susana
siw [siu] adjectiu
1 gràfia errònia de sÿw (= elegant,
esplèndid)
Siwan [SI wan] substantiu femení
1 nom de dona
siwed [SI wed] substantiu
masculí
1 sagí
siwgr, siwgrau [SHU gur, SHU
gre] substantiu masculí
1 sucre
siwmper, siwmperi [SHUM per,
shum PE ri] substantiu femení
1 (literari) jersei; vegeu jymper
siwr [SHUUR, SIUR] (adjectiu)
1 segur, cert
siwrnai, siwrneiau [SHUR ne,
shur NEI e] substantiu femení
1 viatge
siwt, siwtiau [SIUUT, SIUT ye] substantiu
femení
1 vestit, 'trajhe'
siwt o ºdoriad da un vestit que té un bon tall
siwtces
[siut -kes] substantiu masculí
PLURAL siwtcesÿs
[siut-ke-sis]
1 maleta
també: ces dillad (bossa (de) roba)
ETIMOLOGIA: anglès suitcase (suit = vestit) + (case = bossa)
siyntio [SHØNT yo] (verb)
1 (ferrocarril) maniobrar = ordenar
sleisen, sleisiau / sleisus
[SLEI sen, SLEIS ye / SLEI sis] substantiu femení
1 llesca
- sleisen ddatÿs, sleisiau datÿs
[slei sen DHA tis, sleis ye DA tis] substantiu femení
1 torta de dàtils
sleisio [SLEIS yo] (verb)
1 llescar
2 fer rodanxes
slip, slipiau [SLIP, SLIP ye] substantiu
masculí
1 trosset de paper
slochian [SLOKH yan] (verb)
1 beure a grans glops
Slofaceg [slo VA keg] substantiu
femení
1 slovac (idioma)
slofi [SLO vi] (verb)
1 (col·loquial) anar més a poc a poc
slogan, sloganau [SLO gan, slo
GA ne] (mf) eslògan
slorwm, slorymod [SLO rum, slo
RØ mod] substantiu masculí
1 anguis fragilis - noia
slot, slotiau [SLOT, SLOT ye] substantiu
femení
1 ranura
slwmran cysgu [slum ran KØ ski]
(verb)
1 fer la becaina
slwtshlyd
[ sluch -lid] adj
1 fangós
ETIMOLOGIA: (slwtsh = fang espés ) +
(-lyd, sufix = ‘ple’, sovint amb
matís de menyspreu)
s'ma'i [SMAI] (frase)
1 (Nord) com anem? vegeu: "sut mae hi?" [sit MAI hii]
smocio [SMOK yo] (verb)
1 (col·Loquial) fumar; literàri - ysmygu [ø SMØ gi]
smonaeth [SMO neth] substantiu
femení
1 (Nord) desordre (reducció de hwsmonaeth = govern de la casa)
smot, smotiau [SMOT, SMOT ye] substantiu
femení
1 taca
smotÿn, smotiau [SMO tin, SMOT ye] substantiu
femení
1 taca
2 smotÿn ar y orwel pic / punt a
l’horitzó
smygler
[smø-gler] substantiu
masculí
PLURAL smygleriaid
[smø-gler-yed]
1 contrabandista
ETIMOLOGIA: anglès smuggler (= contrabandista)
smyglo [smø-glo] verb
1 passar de contraban
Yr oedd lot o smyglo yr amser hwnnw
Hi havia molt de passar de contraban en aquella època
ETIMOLOGIA: (smygl- = anglès to smuggle) + (-o, sufix per formar verbs); smuggle
és probalament de l’holandès o del
baix alemany
smygu [SMØ gi] (verb)
1 = ysmygu
snam /
s’na’m / s’nam [ snam ] substantiu
masculí
1 (col·loquial) no hi ha cap...
S’nam llonÿdd i’ ga’l No hi ha pau,
no pots descansar-te
NOTA: (1) La forma literària és nid oes
(llonÿdd). Col·loquialment
..1/ “yna” és avui en dia normal (= hi), probabñament una imitació de l¡’anglès
“there is” (= hi ha), reduïda a ’na
nid oes ’na...
i (2) s’afegeix un segon negador dim,
que té mutació suau (ddim) darrera ’na
nid oes ’na ddim...
..3/ nid oes es fa una monosíl·laba
does ’na ddim...
..4/ la frase en la parla col·loquial ràpid es redueix a snam (does ’na ddim... )
snâm [ snaam ] substantiu masculí
1 (Gal·les del Nord) cognom
ETIMOLOGIA: snâm < syrNÂM < anglès surname (= cognom)
NOTA: També snêm al ditricte d’Arfon
sobr [SO bor]
(adjectiu)
1 serè
soced, socedi [SO ked, so KE di]
substantiu femení
1 (electricitat) endoll
2 (articulació) fossa, cavitat 3 (dent) alvèol
socsen, socs [SOK sen, SOKS] substantiu
femení
1 mitjó
soffa, soffas [SOO fa, SOO fas] substantiu
femení
1 sofà
soflÿn, sofl [SOV lin, SO vol] substantiu
masculí
1 rostoll
soia [SOI a] substantiu
masculí
1 soia
solet
[SO let] (adjectiu)
1
sòlid
wal solet paret sòlida
..1 sôn [SOON] substantiu
masculí
1 esment
2 mygu pob sôn am rÿwbeth posar terra al
damunt (d’alguna cosa) (“asfixiar tot esment d’alguna cosa”)
..2 sôn [SOON] (verb)
1 esmentar
soned, sonedau [SO ned, so NE
de] substantiu femení
1 sonet
sonedwr, soneddwÿr [so NE dur,
so NED wir] substantiu masculí
1 un que escriu sonets
sosban
[so -span] substantiu femení
PLURAL sosbenni,
sosbÿn [so- spe-ni, so-spin]
1 olla, casolla
2 idiota = terme de menyspreu per un que es considera idiota o inútil
Ma fe mor dwp â bat. –Pwÿ? -Y sosban yna sÿ’n mÿnd maas gyda Haf
-És tan estupíd (“com un pal”) –Qui? –Aquell idiota que surt amb la Haf
3 Tre'r Sosban sobrenom per la ciutat de Llanelli ('la ciutat de
l’olla', de la molt coneguda cançó ‘Sosban Fach’ d’aquella ciutat – ‘petita
olla’)
(article de diari) Celebrant mig segle a la Ciutat de l’Olla. L’escloa de
llengua gal·lesa de Sant David celebra el seu cinquantè anniversari aquest any
ETIMOLOGIA: anglès [sospøn] “saucepan” (= olla); el primer element ara
pronunciada coma la paraula independent “sauce” [sóospøn] (cf [saaspan] als
Estats Units) - "pot (de) salsa", (sauce = salsa) + (pan
= pot)
sosban ºfrÿs [so –span vriis] substantiu femení
PLURAL sosbenni
brÿs [so- spe-ni briis]
1 olla a pressió
ETIMOLOGIA: (sosban = olla) + mutació suau + (brÿs = ràpid)
soser, soseri [SO ser, so SE ri] substantiu femení
1 platet
sosialaeth [so SHA leth] substantiu
femení
1 socialisme
sosialaidd [so SHA ledh]
(adjectiu)
1 socialista
sosialÿdd, sosialwÿr [so SHA
lidh, so SHAL wir] substantiu masculí
1 socialista
sothach
[ sô-thakh ] substantiu masculí
1 escombraries
sothach o bapur diari sense cap
valor
ETIMOLOGIA: (soth- element
desconegut) + (-ach sufix per formar
substantius)
sothachlÿd
[ so-thakh-lid] adj
1 de poc valor, pastitxo
ETIMOLOGIA: (sothach = escombraries)
+ (-lÿd sufix adjectival)
sownd [SOUND] (adjectiu)
1 fix, ferm
sowth [SOUTH] substantiu
masculí
1 (col·loquial) sud (= De, Deheu)
Sowthen, Sowthiaid [SOU then,
SOUTH yed] substantiu femení
1 (col·loquial) dona del sud, sudenca
Sowthÿn, Sowthiaid [SOU thin, SOUTH
yed] substantiu masculí
1 (col·loquial) home del sud, sudenc
srinj, srinjus [SRINJ, SRIN jis]
substantiu femení
1 (col·loquial) xeringa; vegeu chwistrell [KHWI sttrelh]
stabl, stablau [STA bal, STA
ble] substantiu femení
1 establa, quadra
stad, stadau [STAAD, STA de] substantiu
femení
1 finca
2 polígon
’Stade
[ stâ-de] -
1 forma local del nom Gwastadau
(“terres planes ”) (nom de granja, Llandderfel, Gwÿnedd) (Pèrdua de la primera
síl.laba, “-au” col·loquialment és [e] )
staen,
staeniau [STAIN, STEIN ye] substantiu
masculí
1 taca
'stafell, 'stafelloedd [STA
velh, sta VE lhodh] substantiu femení
1 habitació = "ystafell"
staff darlithio SUBSTANTIU
MASCULÍ / SUBSTANTIU MASCULÍ[staf dar lith yo]1
docents d'una universitat ("plantilla (de) donar conferències")
staliwn, stalwÿni [STAL yun,
stal WI ni] substantiu masculí
1 cavall (mascle)
stamp, stampiau [STAMP, STAMP
ye] substantiu masculí
1 segell
stampio [STAMP yo] (verb)
1 estampar
stamp rwber [stamp RU ber] substantiu
masculí
1 estampilla
stand, standiau [STAND, STAND
ye] (mf) 1 (esport) tribuna
2 penjador
stand dillad [stand DI lhad] substantiu
masculí
1 penjador per eixugar la roba
staplen, staplau / staplenni
[STA plen, STA ple / sta PLE ni] substantiu femení
1 grapa
staplwr, staplwÿr [STA plur,
STAPL wir] substantiu masculí
1 grapadora
stedda [ste dha]
1 (forma amb afèresi de eistedda, forma col·loquial de eistedd) seu!
Stedda'n llonÿdd yn y gader na, machgen i
- seu tranquil en aquella cadira,
fill meu
Steffan [STE fan] substantiu
masculí
1 nom d'home - Esteve
stem, stemiau [STEM, STEM ye] substantiu
femení
1 torn (de feina)
stereo, stereos [STE re o, STE
re os] substantiu femení
1 ?estèreo
sterics [ ste -riks] pl
1 atac de nervis
cael sterics venir-li un atac de nervis
(“aconseguir histèries”)
mÿnd i sterics venir-li un atac de
nervis (“anar a histèries”)
mÿnd i sterics o chwerthin am ºrÿwbeth
fer un tip de riure sobre alguna cosa
ETIMOLOGIA: anglès sterics, una
forma escurçada de hysterics <
llatí hysericus (adjectiu; =
de la matriu, uterí) < grec husyterikos
(adjectiu; = de la matriu, uterí) < hustera (= matriu), de la creença que la histèria era un trastorn
femení, causat per trastorns de la matriu
stiwdio, stiwdio /
stiwdioau [STYUUD yo, STYUUD yos / styuud YO e] substantiu
femení
1 estudi (de televisió etc)
stôl, stolion / stoliau [STOOL,
STOL yon / STOL ye] substantiu femení
1 tamboret
stondin, stondinau [STON din,
ston DI ne] substantiu femení
1 parada
- stondin farchnad, stondinau
marchnad [STON din VARKH nad, ston DI ne MARKH nad] substantiu femení
1 parada de mercat
stori, storïau / straeon [STO
ri, sto RI e / STREI on] substantiu femení
1 història, conte
- stori fer, storïau byrion [sto
ri VER, sto ri e BØR yon] substantiu femení
1 narració curta, conte
- stori iasoer [sto ri IA soir] substantiu
femení
1 història de terror
storm [ storm ] femení
PLURAL stormÿdd [
stor -midh]
1 tempesta
Fe fÿdd yn storm arnon ni Tindrem
una tempesta
Dyna storm fu nithwr ynta fa?
(south-east) Quina tempesta hi va ser ahir, no?
rhybudd storm / rhybudd o storm avís
de tempesta
storm fawr / storom fawr un gran
temporal
storm o eira / storm eira / storom eira
rufa, torb, borrufada (“tempesta (de) neu”)
storm o law aiguat, tempesta de
pluja (“tempesta de pluja”)
storm o daranau tronada, tempesta de
trons (“tempesta de trons”)
storm o fellt a tharanau tronada,
tempesta de trons (“tempesta de llamps i trons”)
storm o law taranau tronada,
tempesta de trons (“tempesta de pluja de trons”)
(Sud) storm o luched a thyrfau
tronada, tempesta de trons (“tempesta de llamps i trons”)
(Sud) storm o law tyrfau tronada,
tempesta de trons (“tempesta de pluja de trons”)
storm o wÿnt vendaval, ventúria
(“tempesta de vent”)
storm dywod simun, tempesta de sorra
(“tempesta de sorra”)
2 daw tawelwch ar ôl storm després
d’una tempesta vé la calma
3 dod trwÿ storm capejar un temporal
4 mae hi am storm el temps amenaça
tempestat
mae hi’n magu storm el temps amenaça
tempestat
(Nord) mae hi’n hel am storm el
temps amenaça tempestat
(Nord) mae hi’n cau am storm el
temps amenaça tempestat
5 diogel rhàg stormÿdd a prova de
tempestes
6 storm mewn cwpan te / cwpan deuna
tempesta en un got d'aigua
ETIMOLOGIA: anglès storm < anglès
antic
Alemany der Sturm (= tempesta)
Relacionada amb el verb anglès stir
(= remanar) < anglès antic styrian
i anglès sturgeon esturió <
francès < alemany. En alemany der
Stör (= esturió)
NOTA: Al sud-oest hi ha una forma col.loquial storom
stormus [STOR mis] (adjectiu)
1 tempestuós
strach [straakh] masculine or substantiu
femení
1 desordre
mewn strach en desordre
Mae pawb yn cofio'r strach yn 1974 pan
newidiwÿd ein siroedd
Tothom recorda el desordre a l’any 1974 quan es van canviar els comtats
2 mal tràngol
mewn strach en un mal tràngol
3 embolic, daltabaix
Sôn am strach i ºorffen y traethawd mewn
prÿd Vaig haver f’anar de bòlit per acabar la redacció (“parla d’embolic
per acabar la redacció”)
ETIMOLOGIA: ??
straeon [STREI on] (pl)
1 forma plural; vegeu: stori
strap [STRAP] (mf) = strapen
strapen, strapiau [STRAP, STRAP
ye] substantiu femení
1 corretja
stratosffer [STRA tos fer] substantiu
masculí
1 estratosfera
stric, striciau [STRIK, STRIK
ye] substantiu masculí
1 eina per esmolar (dalles, etc)
strÿd, strydoedd [STRIID, STRØ
dodh] substantiu femení
1 carrer
stwff
[stuf] substantiu masculí
1 matèria, substància, estofa
ETIMOLOGIA: anglès stuff (= estofa);
avui en dia la pronunciació estàndard és [stu·f] (u· per representar la v
invertida de l’afabet fonètic internacional); antigament era [stuf], i la forma
gal·lesa és d’aquesta. stuff <
francès antic estoffe (en francès
modern és étoffe = estofa) < estoffer (= formir) < germànic; una
paraula relacionada en alemany és stopfen
(= omplir, reblir)
stwffio
[stuf -yo] verb
1 reblir, forçar
stwffiodd y llythÿr i’w boced ell va
ficar la carta a la seva butxaca
stwffio bwÿd i lawr eich gorn gwddf
omplir-se amb menjar (‘forçar menjar la pipa del coll avall’)
2 farcir
stwffio ffowlÿn farcir un pollastre
3 omplir una pell d’ animal amb serradures, etc, per donar-li la forma d’una
animal viva
roedd yn stwffio anifeiliaid fel hobi
com a hobby feia de taxidermista (‘omplia animals’)
ETIMOLOGIA: (stwff = estofa) + (-io, sufix per formar verbs)
NOTA: al sud stwffo [stu-fo] (amb sufix -o en comptes de -io)
stwffiwr
[stuf -yo] substantiu masculí
PLURAL stwffwÿr [stuf -wir]
1 person que rebleix
2 taxidermista
A la revista Llafar Gwlad, número 73, Haf (estiu) 2001 un article de’n Bobi
Owen sobre sobrenoms a la ciutat de Dinbÿch (‘Denbigh’ en anglès) parla de Huw Stwffiwr (yn enwog yn y ganrif
ddiwethaf am stwffio adar ac anifeiliaid...) (famós al segle passat per ser
taxidermista treballant amb animals i ocells)
ETIMOLOGIA: (stwff-, arrel de stwffio = reblir, omplir) + (-i-wr, sufix = home)
stwmp pÿs
[stump piis] m
1 Gal·les Central patates i pèsols bullits junts; després s’en fa un
puré
ETIMOLOGIA: (stwmp = puré) + (pÿs = pesols)
stw^r
[ stuur ] substantiu masculí
1 soroll, enrenou
2 mawr eich stw^r sorollós
Ar noson mor
braf ag ydoedd hon, nid rhyfedd bod plant y pentref yn fawr eu stw^r yn chwareu
â'u gilydd.
Amb una nit tan bona com aquesta, no és cap sorpés que els nens del poble jugan
junts sorollosament
3 discussió,
debat sorollós
crÿn stw^r molta discussió
Mae 'na grÿn stwr wedi codi o brÿd i'w
gilÿdd yngly^n â merched yn y lluoedd arfog
Hi ha hagut molta discussió de tant en tant sobre les dones a les forces
armades
4 soroll = plors
Nawr stopa di'r st#r 'na, a gwêd wrtho i beth
sÿ'n bod. O's rhÿwun wedi rhoi coten iti?
Ara para aquell soroll, i digues-me què’r passa. T’ha copejat algú?
5 codi stw^r fer soroll
codi stw^r ynghÿlch rhÿwbeth fer
soroll sobre alguna cosa
gwneud stw^r fer soroll
6 reny, allissada
Ceso stw^r dag e Em va renyar (“Vaig
aconseguir un soroll / un reny amb ell”)
ETIMOLOGIA: anglès obsolete stour (=
conflicte). Aquesta paraula existeix encara al dialecte del nord d'Anglaterra i
al terrabaixès d’Escòcia [stuur] stoor
o stour (= coflicte) < francès estour (= combat armat) < germànic;
cf alemany sturm (= tempesta),
anglès storm (= tempesta); bretó
(del francès) stourm (= combat)
stwrllÿd [STUR lhid] (adjectiu)
1 sorollós
stydi, stydis [STØ di, STØ dis] substantiu
femení
1 (col·loquial) estudi, escriptori (habitació per estudiar) = astudfa [a STID
va]
styfnig [STØV nig] (adjectiu)
1 tossut (literari: ystyfnig)
su dech
chi [si-de-khii] -
Gal·les del Nord-est
1 Com esteu? (vos, vosaltres), què tal? Vegeu sut dech chi?
sudd, suddion [SIIDH, SIDH yon] substantiu masculí
1 suc
sut dach
chi? [si-da- khii] -
Gal·les del Nord-oest
ETIMOLOGIA: sut dach chi < sut dech chi (es fa servir aquesta
última forma al nord-est). Una a en
comptes d'una e a la síl·laba final
és típica del gal·lès del nord-oest. Vegeu l'entrada a continuació.
sut ºolwg
[ sit ô -lug]
1 sut olwg sÿdd arni? com és
(d’aspecte)? (“Quine mena d’aparença hi ha sobre ella?)
ETIMOLOGIA: (sut = quina mena de) +
mutació suau + (golwg = aparença)
sut ºrai?
[ sit rai]
1 quina mena de persones?
2 quines coses? quina mena de coses?
sut rai fynnwch chi? (Coses de) quina mena
voleu?
3 nid pa faint, ond sut rai és més
important la qualitat i no la quantitat
ETIMOLOGIA: (sut = quina mena) +
mutació suau + (rhai = alguns,
algunes coses, algunes persones )
Sul
(dÿdd Sul) [SIIL (diidh SIIL)] substantiu
masculí
1 diumenge
Sulgwÿn [sil-gwin] substantiu masculí
1 Y Sulgwÿn pentecosta, diumenge de Pentecosta, Segona Pasqua, commemora
el descent de l’Esperit Sant; el setè diumenge després de Pasqua
gwÿl y Sulgwÿn (1) període de pentecosta (diumenge i dilluns) (2) festa
de Pentecosta (diumenge i dilluns)
wÿthnos y Sulgwÿn setmena de pentecosta (la setmana després de diumenge
de Pentecosta)
penwÿthnos y Sulgwÿn cap de setmana de Pentecosta (el dissabte, i el
diumenge de Pentecosta)
dÿdd Llun y Sulgwÿn dilluns de Pentecosta – el dilluns després de
diumenge de Pentecosta (també y Llungwÿn)
dÿdd Mawrth y Sulgwÿn dimarts de de Pentecosta – el dimarts després dels
dos dies de Pentecosta
ETIMOLOGIA: (Sul = diumenge) + (gwÿn = blanc) “Diumenge blanc” -
dels vestits blancs baptismals que portaven els religiosos en aquell dia
Sulwen
[SIL wen] substantiu femení
1 nom de dona
Sulwÿn [SIL wen] substantiu
masculí
1 nom d'home
sur [SIIR] (adjectiu)
1 agre, àcid
surop [SI rop] substantiu
masculí
1 (beguda (sucre en aigua); xarop = medecina; almívar; xarop de sucre
surop, suropau [SI rop, si RO
pe] substantiu masculí
1 xarop
sut [SIT] (adv)
1 per què
su
dach chi [si-da-khii] -
Gal·les del Nord-oest
1 Com esteu? (vos, vosaltres), què tal? Vegeu sut dach chi?
sut dech chi?
[si-de- khii] -
Gal·les del Nord-est
1 Com esteu? (vos, vosaltres).
ETIMOLOGIA: (1) La forma col·loquial estàndard és sut yr ydÿch chi però de fet no la diu ningú exactament així.
..2/ "how are you" (sut =
com) + (yr ydÿch = esteu) + (chi = vos / vosaltres)
..3/ sut dech chi < sut dÿch chi, una forma reduida de sut yr ydÿch chi. L'ús de la e en comptes de la ÿ també ocurreix a la forma col·loquial de la ciutat del nord-est Dinbÿch, que es fa "Dimbech", i al verb edrÿch
(= mirar) > edrech. Hi ha algunes
paraules en gal·lès estàndard que ara tenen e però historicament tenien ÿ
(Mercher = Mercuri, dimecres; Tawe (nom de riu), etc). Veggeu l'entrada e.
sut dÿch chi?
/ sut dech chi? / sut dach chi? [sit di KHII
/ de KHII / da KHII?] (frase)
1 Com estàs? (forma nordenca)
...1
nord - forma referencial sut dÿch chi
...2 nord-est - sut dech chi?
...3
nord-oest - sut dach chi?
Al
sud: "Shwd ÿch chi?" [shu di KHII?]
sut hwÿl? [sit HUIL] (frase)
1 com anem? (Nord) ("quina emoció?")
sut mae hi? [sit mâi hii] -
1 com va la cosa? com anem? ("com està ella" - és a dir, la situació)
De fet, a la llengua parlada és
..1/ Smâi? [smâ-i] al nord i
..2/ Shwmâi [shu-mâ-i] i al Sud
(que sovint s'ecriu shwmae, shwd mae,
shw' ma 'i, shwd ma 'i).
(resposta: (Sud) Rwÿ'n dda iawn, diolch [ruin dhaa YAUN, DI-olkh]
ETIMOLOGIA: sut mae hi és la forma
estàndard col·loquial del gal·lès literari sut
y mae hi "com està (la cosa)" - (sut = com), (y mae =
és), (hi = ella). Tanmateix, sut mae hi normalment no s'utlitza - es
fa servir o la forma nordenca o la forma sudenca, de la mateixa manera que en
anglpes no s'utilitza la frase "God be with ye" en comptes de
"goodbye", encara que és la base d'aquesta expressió
sut mâi?
[sit mâ -i] -
1 Com va? Com estàs?
ETIMOLOGIA: forma septentrional de sut
mae hi?;
(sut = com) + (mae = és) + (hi = ella)
També su mâi (amb la pèrdua de la t), o amb una contracció més gran smâi)
sut yr ydÿch
chi? [sit ø- rø dikh khii] -
1 Com esteu? (vos, vosaltres). Aquesta és la forma estàndard col·loquial, però
no és diu mai així.
Al nord és
..1/ (nord-est) sut dech chi? (o més
ben dit su dech chi) [si-de-khii, si-de-khi],
..2/ (nord-oest) sut dach chi? (o
més ben dit su dach chi) [si-da-khii, si-da-khi],
..3/ i al sud shwd ÿch chi? [shu-di-khii, shu-dii-khi]
ETIMOLOGIA: forma col·loquial de sut yr
ydÿch chi "com esteu" (sut
= com) + (yr ydÿch = esteu), (chi = vos, vosaltres)
swch
[SUUKH] substantiu masculí
1 rella
Swedeg [SWE deg] substantiu
femení
1 suec (idioma)
Sweden [SWE den] substantiu
femení
1 Suècia
swedsen, swêds [SWED sen,
SWEEDS] substantiu femení
1 col-i-nap
swejen, swêj [SWE jen, SWEEJ] substantiu
femení
1 col-i-nap
swigen
[ swî -gen] substantiu femení
PLURAL swigog [ swî -god]
1 (Gal·les del Nord) bombolla
swigen sebon bombolla de sabó
rhoi pìn yn eich swigen apagar-vos
els fums (“posar una agulla a la vostra bombolla”)
ETIMOLOGIA: swigen (forma amb
metatesi [sw] < [us] < *wsigen
< chwÿsigen (= bombolla)
swil [SWIL] substantiu femení
1 tímid
swildod [SWIL dod] (adjectiu)
1 timidesa
swing
[swing] substantiu masculí?
1
cop (de destrall, dall, etc)
Dyma'r wÿdd yn chwÿthu arno. Dyma swing
ar y gryman a thorri pen yr wÿdd i ffwrdd
L'oca li va xiuxiuejar (??). Va fer un cop de falç i va tallar el cap de l'oca
("vet aquí l'oca xiuxiuejant-lo. Vet aquí un bransoleig sobre el falç i
(el) tallar (del) cap (de) l'oca) separat")
ETIMOLOGIA: anglès swing (=
balanceig, bransoleig, oscil·lació) < angles antic swing-;
de la mateixa arrel germànica: alemany scwingen
(= oscil·lar)
Swisiaid [SWIS yed] substantiu masculí
1 els Suissos
Swistir, Y [SWI stir] (pl)
1 Suissa
swllt, sylltau [SULHT, SØLH te] substantiu
femení
1 xelí (moneda antiga anglesa, abolida el 1971)
2 gwario swllt er ennill ceiniog
imprudent amb grans quantitats de diners i massa primmirat pel que fa a petites
quantitats (“gastar un xelí per guanyar un penic”)
swm,
symiau [SUM, SØM ye] substantiu
masculí
1 suma
swn, synau [SUUN, SØ ne] substantiu
masculí
1 soroll
1 swn i = fe fuaswn i [SU ni]
(verb)
1 estaria (jo)
2 swn i = pe taswn i [SU ni]
(verb)
1 si estigués (jo)
swnllÿd [SUN lhid] substantiu
masculí
1 estaria (jo)
swnt [sunt] substantiu masculí
1 estret, braç de mar, freu
2 Swnt Enlli (“(l’) estret (d’)
Enlli”) – nom anglès ‘Bardsey Sound’, l’estret entre la península de llÿn del
nprd-oest de Gal·les strait i l’illa anomenada Ynÿs Enlli (‘nom anglès: Bardsey
Island’)
ETIMOLOGIA: gal.lès swnt < anglès
antic sund (= mar, braç de mar),
paraula relacionada amb to swim (=
nedar);
noruec sund (= braç de mar, lloc on
es pot nedar cap a l’altra banda)
swper,
swperau [SU per, su PE re] (verb)
1 sopar
swrn, syrnau [SURN, SØR ne] substantiu
masculí
1 turmell (Sud)
swÿdd, swÿddi [SUIDH, SUI dhi] substantiu
masculí
1 feina
swÿddfa, swÿddféÿdd [SUIDH va,
suidh VEIDH] substantiu femení
1 despatx, oficina
bod â’ch prif swÿddfa yn... tenir la seu social a....
bloc swÿddféÿdd bloc d’oficines
swÿddfa
bost, swÿddféÿdd post [suidh va BOST,
suidh veidh POST] substantiu femení
1 oficina de correus
swÿddfa dacsis, swÿddféÿdd tacsis
[suidh va DAK sis, suidh veidh TAK sis] substantiu femení
1 oficina de taxis
swÿddfa docynnau, swÿddféÿdd
tocynnau [suidh va do KØ ne, suidh veidh to KØ ne] substantiu femení
1 oficina per vendre localitats?
swÿddfa ganolog, swÿddféÿdd canolog
[suidh va ga NO log, suidh veidh ka NA log] substantiu femení
1 oficina central
swÿddfa heddlu [suidh va HEDH
li] substantiu femení
1 comisseria
swÿddfa
goetshus [suidh-va goi-chis] substantiu femení
PLURAL swÿddféÿdd
coetshus [suidh-veidh koi-chis]
1 oficina d'autocars
ETIMOLOGIA: (swÿddfa = oficina) +
mutació suau + (coetshus = autocars,
< coetsh = autocar)
swÿddfa longau
[suidh-va lo-nge] substantiu femení
PLURAL swÿddféÿdd
llongau [suidh-veidh lo-nge]
1 oficina de vaixells?
ETIMOLOGIA: (swÿddfa = oficina) +
mutació suau + (llongau = vaixells)
swÿddog,
swÿddogion [SUI dhog, sui DHOG yon] substantiu
femení
1 oficial
swÿddog, swÿddogion [SUI dhog,
sui DHOG yon] substantiu masculí
1 oficial
swÿn, swÿnau [SUIN, SUI ne] substantiu
masculí
1 encant
swÿno [SUI no] (verb)
1 encantar
swÿnwr, swÿnwÿr
[SUIN-ur, SUIN-wir] (substantiu masculí)
1 encantador
2 swÿnwr nadroedd encantador
de serps
sÿ [SII]
(verb)
1 que és / està (= sÿdd)
sÿch [SIIKH] (adjectiu)
1 sec
syched [SØ khed] substantiu masculí
1 sed; mae syched arna i [mai SØ
khed ar nai] = tinc sed
sychedig [sø KHE dig] (adjectiu)
1 assedegat
sÿch-lanháu [sikh-lan HAI]
(verb)
1 netejar a sec
sÿch-lanháwr [sikh-lan HA ur] substantiu
masculí
1 netejador a sec
sychu [SØ khi] (frase)
1 eixugar, assecar
sychu’r chwÿs ??eixugar la perspiració
2 sycha dy drwÿn! moca’t!
-
sÿdd [SIIDH] (verb)
1 que és / està
1 mwÿ nag sÿdd ei eisiau més que
suficient
sÿdd ohoni
[ siidh o- ho -ni]
1 actual, d'avui, d'ara
yn y bÿd sÿdd ohoni al present, al
dia d'avui, al temps en què vivim, a la nostra època
yn yr oes sÿdd ohoni at the present
day
ETIMOLOGIA: (sÿdd = que hi ha) + (ohoni = d’ella)
sydÿn [sø DIN] (verb)
1 sobtat
syfi
[sø -vi] plural
1 maduixes; vegeu syfïen
syfïen
[sø- vi -en] substantiu femení
PLURAL syfi [sø -vi]
Gal·les del Sud
1 maduixa, fraula
Glÿnsyfi nom de carrer de Cwmsyfïog,
Tredegar Newÿdd
= glyn y syfi (“(la) vall (de) les maduixes”). És un eco del nom del poble– Cwmsyfïog (cwm = vall) + (syfïog
caracteritzat per maduixe) ¿¿Glynsyfi¿¿¿
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
de la mateixa arrel britànica: còrnic sevienn
= maduixa, bretó Breton sivienn =
maduixa
NOTA: A Gal·les del Nord i a la llengua estàndard mefusen (= maduixa)
syjestiỳn
[ sø- jest-yøn ] substantiu
femení
PLURAL syjestiyns
[ sø- jest-yøns]
1 (anglicisme) suggeriment
ETIMOLOGIA: anglès suggestion (=
suggeriment). El primer exemple d’aquesta paraula en gal·lès es remunta a l’any
1670
NOTA: (Normalment s’escriu ‘syjestiyn’. Aquí hem fet servir una ‘y’ amb accent
greu per indicar que representa una vocal neutra. Una ‘y’ en una síl·laba final
és sempre [i], però en gal·lès modern la introducció de manlleus de l¡anglès
amb [ø] a la síl·laba final syllable ha subvertit la regla)
sylfaenu [søl VEI ni] (adjectiu)
1 fondar
syllu ar [SØ lhi] (verb)
1 mirar (fix)
sylwebÿdd chwaraeon [søl WE bidh
khw REI on] (verb)
1 comentarista esportiu
sylweddoli [søl we DHO li] substantiu
masculí
1 adonar-se'n
sylwi ar [SØL wi ar] (verb)
1 notar, observar
sÿml [SI mil] (verb)
1 senzill
2 disÿml sense afectació
Genesis 25:27 A’r
llanciau a gynyddasant: ac Esau oedd ŵr yn medru hela, a gŵr o’r
maes, a Jacob oedd ŵr disyml, yn cyfanheddu mewn pebyll.
Genesi ...
(di- = prefix intensificador) + (sÿml = senzill)
symol [SØ mol] (adjectiu)
1 (salut) regular (forma abreviada de rhesymol = raonable)
symud [SØ mid] (adjectiu)
1 moure, moure's
synhwÿrol [sø NHUI rol] (verb)
1 assenyat
synhwyrÿdd mwg [sø NHUI ridh
MUUG] (adjectiu)
1 detector d'incendis
syniad, syniadau [SØN yad, søn
YA de] substantiu masculí
1 idea
synnu [SØ ni] substantiu
masculí
1 sorprendre's
synnwÿr [SØ nuir] (verb)
1 sentit
synnwÿr cyffredin [sø nuir kø
FRE din] substantiu masculí
1 sentit comú
syrnau [SØR ne] substantiu
masculí
1 plural de SWRN [surn]
syrthni [ sørth -ni] substantiu masculí
1 llangor, mandra, droperia
2 Mae cwrw yn ennyn syrthni La
cervesa causa el llangor
ar ôl cysgu'n hwÿr ddwÿwaith oherwÿdd
syrthni'r cwrw
després de’aixecar-se tard dues vegades a causa del llangor causat per la
cervesa
ymysgwÿd o’ch syrthni treure el
llangor de sobre
ETIMOLOGIA: (syrth- = forma
penúltima de swrth = indolent) + (-ni = sufix de nom abstracte)
sÿth [SIITH]
(adjectiu)
1 recte
sÿw [ siu ]
1 elegant, esplèndid
Rwy'n myned heno, Duw a'm helpo, i ganu
ffarwel i'r seren sÿw
Vaig aquesta nit, valga’m Déu, a dir adeú a la noia bonica (“l’estel
esplèndid”)
Línia de la cançó popular “Rwy'n caru merch o Blwÿ Penderÿn” (Estimo una noia
de la parròquia de Penderÿn)
2 confident
ETIMOLOGIA: probablement gal·lès <
britànic < celta < indoeuropeu, amb elements que corresponen a gal·lès
modern hy- (prefix intensificador) +
(gwÿdd- = saber)
___________________________________________________________________________
adolygiad
diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05
___________________cod y gornel / codi del racó:_________
__________________________________________________
Rhifydd MOTIGO am ddim /
Comptador MOTIGO de franc
(= nifer o weithiau yr
agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)
(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a
partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________