http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_l_2628c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
L |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants |
(delw 6671)
Cysylltwch â ni trwy’r llyfr
ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través
del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E
2623c ..... F
2624c ..... G 2625c ..... GW
2626c ..... H
I J K 2627c ..... L
2628c ..... M
2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q
2632c ..... PL
2633c ..... R
2634c ..... S
2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V
W X Y Z 2638c
l-
1 En gal·lès col·loquial en paraules de més d’una síl·laba de vegades
hi ha la pèrdua d’una r final a la combinació -dl,
danadl (= ortiga) > danad
labordy [la-bor-di]
substantiu masculí
PLURAL: labordai [la-bor-dai]
1 laboratori
Com "lab" en anglès, existeix també en gal·lès la forma curta làb [lab]
ETIMOLOGIA: Segons el Diccionari de la Universitat de Gal·les, el primer
exemple és de l'any 1941. (Labor = primer element de l'anglès
"laboratory", però també
llatí "labor" = labor, treball)
+ mutació suau + (ty = casa). Anglès "laboratory" < llatí medieval
"labôrâtôrium" = taller < llatí "laborâre" = treballar
Ladineg
[la-dî-neg] substantiu femení
1 Ladin, una llengua rhaetià parlada al tirol del Sud
2 dialecte de la llengua romansch, a la vall del riu Inn al cantó de
Grisons, Suissa
3 (adjectiu) llyfr Ladineg
llibre en Ladin
ETIMOLOGIA: (Ladin = nom de la
llengua) + (-eg sufix per indicar
llengües] < anglès Ladin <
ladin ladin < llatí Latîn-us
Y Lai [ø lai] f
1 Nom col·loquial del riu Elái
de Gal·les del sud-est
Blaen Lai font del riu
Tre-lai districte de Caer-dydd al
marge occidental
Vegeu Elái
ETIMOLOGIA: Elái > Ylái (vocal pretònica afeblida, i
esdevinguda neutra) > Y Lai (el
primer element entès després com a article definit). Per una llista d’altres
exemples d’aquest fenòmon vegeu ”y”
(= article definit fals)
Lal =
Sali [LAL] (f) Sara (diminitiu del nom
gal·lès Sara)
Lali = Lal, Sali [LA li] (f) Sara
(diminitiu del nom gal·lès Sara)
lamp. lampau [LAMP, LAM pe] (f)
làmpada, llum
- lamp ddarllen, lampau darllen [lamp
DHAR lhen, lam pe DAR lhen] (f) llum de llegir
lan (= i lan) [LAN] (adv) cap amunt
(Sud)
-lan [
lan ]
1 sufix, forma amb mutació suau de llan = església, cel·la
corlan = pleta, lloc per tancar
ovelles; (cor- de gal·lès antic cordd = ramat)
ydlan = cort del paller (y^d = blat)
cadeirlan = catedral (cadair = cadira, trona de bisba)
2 sufix, forma amb mutació suau de glan = marge, vora
morlan = vora del mar
torlan = marge del riu
ceulan = marge del riu
Y Lan
[ ø lan] -
1 topònim
(1) Granja al nord-est de Bryncethin (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) a la
carretera Heol Cefncarfan, que uneix Brycethin i Heol-y-cyw
(2) Granja de Pen-y-graig-wen, Pont-ty-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: ‘la vessant del turó’ (y
= article definit) + mutació suau + (glan
= turó, vessant)
lapswchad
[lap-sû -khad] substantiu femení
PLURAL lapswchadau [lap-su-khâ-de] Gal·les del Sud-oest
South-west Wales
1 petó moll, petó llarg
ETIMOLOGIA: (lapswch-, arrel de lapswchan = fer un petó moll) + (-ad = sufix per formar substantius)
lapswcho
[lap-sû -kho] verb
Gal·les del Sud-oest
South-west Wales
1 verb sense objecte fer un petó moll, un petó llarg
2 verb amb objecte fer un petó moll a, un petó llarg a
ETIMOLOGIA: (lap- = llepar) + (swch = llavis) + (-o sufix per formar verbs)
NOTA: també lapswchan
larwm, larymau [LA rum, la RØ me]
(m) alarma
- larwm lladron [la rum LHA dron]
(m) alarma robatoris
- larwm tân [la rum TAAN] (m) alarma
incendis
las
[laas] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (g > ZERO) de glas = verd, blau
Heol Las, (la) carretera verda;
Ynys Las, (el) prat verd;
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que
segueix un substantiu femení)
Latfia [lat -vya] substantiu femení
1 Letònia
Latfiad [lat -vyad] substantiu masculí /
femení
PLURAL Latfiadau
[lat-vyed]
1 letó
ETIMOLOGIA: (Latvi- arrel de Latfia = Letònia) + (-ad sufix per indicar l’habitant d’un
país)
Latfiaidd [lat -vyedh] adjectiu
1 letó = de Letònia (però no la llengua, per la qual l’adjectiu és
Latfieg) )
ETIMOLOGIA: (Latvi- arrel de Latfia = Letònia) + (-aidd sufix per formar adjectius)
Latfieg [lat-vyeg] substantiu
femení
1 letó = llengua de Letònia
2 (adjectiu) letó = de la llengua letòna
ETIMOLOGIA: (Latvi- arrel de Latfia = Letònia) + (-eg sufix per indicar una llengua)
lawer bore [lau-er bô-re] adverb
1 molts matins
Lawer bore 'roeddwn ar fy ffordd am wyth
o'r gloch
Molts matins estava en camí a les vuit
ETIMOLOGIA: (llawer = molts, moltes)
+ (bore = matí).
llawer bore > lawer bore (la
mutació suau de la consonant inicial de la primera paraula de la frase indica
que es tracta d’una frase adverbial)
lawer gwaith [lau-er gwaith] adverbi
1 moltes vegades
Rwyf wedi dweud lawer gwaith nad oes gen
i fawr o ddiddordeb mewn chwaraeon
He dit moltes vegades que no tinc gaire interès en l’esport
Yr wyf lawer gwaith wedi meddwl
ysgrifennu am ein pentref fel yr oedd slawer dydd
He pensat moltes vegades sobre escriure com era el nostre poble al passat
.
ETIMOLOGIA: (llawer = molts, moltes)
+ (gwaith = vegada).
llawer gwaith > lawer gwaith (la
mutació suau de la consonant inicial de la primera paraula de la frase indica
que es tracta d’una frase adverbial)
lawnt [ launt ] substantiu femení
PLURAL lawntiau, lawntydd [ launt –ye, laun -tidh]
1 gespa
lawnt gefn la gespa del jardí de
darrera d’una casa
1 (topònims) clariana (de bosc)
2 ((Heràlida) camp
3 lawnt y pentre pastura
comuna d’un poble
4 gespa (en alguns esports)
lawnt fowlio gespa per jugar a
botxes
ETIMOLOGIA: anglès launde (1300)
(anglès modern lawn) < francès
antic lande (= clariana) cf anglès
dialectal lawn (= clariana)
law yn llaw [lau øn LHAU] (adv)
agafets de la mà
lechco [ lø -ko] verb
1 (comarca de Penfro) mira!
Vegeu lychco
lechna chi
[lekh-na-khii] v
1 (comarca de Penfro) mira!
ETIMOLOGIA: gwelwch yna chi ‘mireu
allà vos’
Vegeu també lychco
lèd [LED] (m) mina
lein, leiniau [lein, LEIN-ye] (f)
1 línia
2 lein ddillad PLURAL leiniau dillad fil d’estendre la roba
També senzillament lein
polyn lein pal del fil d’estendre la
roba
fel polyn lein (Gal·les del Nord)
(“com un pal del fil d’estendre la roba”)
Leision
[lei -shon] -
1 forma amb mutació suau (ll > l) del nom d’home Lleision (qv)
utilitzada coma a forma genitiva en certs topònims
(1) Coed Leison (“(el) bosc (d’en)
Lleision”) nom de bosc a l’oest de Pendeulwyn (Bro Morgannwg)
(2( Gwaunleision (“(l’) erm (d’en)
Lleision”) nom d’un poble de Gwauncaegurwen (comarca de Castell-nedd ac
Aberafan)
També un carrer d’aquest lloc Waunleision
lemon, lemonau [LE mon, le MO ne]
(m) llimona
lemonêd [le mo NEED] (m) 'fanta'
'leni
ADVERBI
[le ni]
1 enguany, aquest any
NOTA: forma col·loquial < eleni, amb
pèrdua de la primera síl·laba de la paraula (en aquest cas la síl·laba
pretònica)
Lerpwl
[ler-pul] f
1 Liverpool, ciutat d'Anglaterra del Nord
aderyn Lerpwl (“ocell de Liverpool”)
un ocell mític que és el símbol de Liverpool (antigament un corb era a l’escut
de la ciutat, però al segell de la ciutat l’artista el va representar tan
malament que es coneixia com un tipus especial d’ocell, un ‘Liverpool bird’ [li-vørr-puul] ‘liver bird’ [lái-vørr]
2 Bae Lerpwl Badia de
Liverpool
3 Nerpwl una forma del
nom ‘Lerpwl’, que resulta de la frase ‘yn Lerpwl’ = a Liverpool
4 Llynlleifiad [lhin-lheiv-yad] una forma inventada en
comptes de ‘Lerpwl’, popular en literatura al segle 1800 (llyn = llac, lleif-
adaptació de la síl·laba ‘liv’, -iad
sufix que correspon a l’anglès -er
(però normalment tots dos son sufixos d’agent)
5 Ty^ Lerpwl Liverpool
House en noms d’algunes botigues del segle 1800 on es venien un gran ventall de
productes. Normalment el nom era anglès. Indicava que els productes venien de
Liverpool (ciutat del nord-oest d’Anglaterra).
cf. Ty^ Llundain London House
(ciutat del sud-est d’Anglaterra) , Ty^
Manceinion Manchester House (ciutat del nord-oest d’Anglaterra)
ETIMOLOGIA: anglès mitjà LERPOOL
[lérpuul] = Liverpool
letysen, letys [le TØ sen, LE tis]
(f) enciam – lettuce
lewcemia
[leu-kem-ya] substantiu masculí
1 leucèmia
ETIMOLOGIA: anglès leukaemia, <
nou grec (segle 19) (leuco- < leukos = blanc) + (haima = sang)
Lewis [LEU is] (m) nom d'home;
cognom; = Lluís
Lewsyn [LEU sin] (m) forma
diminutiva de Lewis
lico [LI ko] (v) (col·loquial)
estimar, agradar - like
lifft, lifftiau [LIFT, LIFT ye] (m)
ascensor - lift
lili, lilis [LI li, LI lis] (f)
lliri - lily
Lisa [LI sa] (f) nom de dona (forma
diminutiva d'Elisabet) - Lisa
litr, litrau [LI tør, LI tre] (m)
llitre – litre
liw dydd [
liu diidh ] adverbi
1 de dia
breuddwydio liw dydd somieig
ETIMOLOGIA: (lliw = golau) + (dydd = dia); hi ha mutació suau de la
primera consonant d’una frase adverbial, en aquest cas ll > l; lliw dydd > liw dydd
liwt, liwtiau [LIUT, LIUT ye] (f)
llaüt
llabwst, llabystiau [LHA bust, lha
BØST ye] (m) trinxeraire
llabyddio [lha BØDH yo] (v) lapidar
lladd [LHAADH] (v)
1 matar
a laddo a leddir qui a espasa mata,
a espasa mor (“el que mata (és) el que es mata”)
lladdwyd pob un ohonynt es va matar
cada un d’ells
2 lladd (gwair) [lhaadh GWAIR] (v) segar (herba)
3 lladd ysbryd y gelyn ??exhaurir la voluntat d’un exèrcit
lladdwr,
lladdwyr [LHA dhur, LHADH-wir] (m)
1 (persona) matador
lladdwr llygod un que desratitza
(“matador de rates”)
1 substància mortífera
Lladin [LHA din] (f) llatí
lladrad, lladradau [LHA drad, lha
DRA de] (m) robatori
lladrata (oddi wrth) [lha DRA ta]
(v) robar (de)
lladron [LHA dron] (pl) vegeu:
lleidr
llaes [LLAIS] (adj) fluix
llaeth [LLAITH] (m) llet
llafariad, llafariaid [lha VAR yad,
lha VAR yed] (f) vocal
llafariad dywyll [lha VAR yad DØ
WILH] (f) vocal neutral
llafn, llafnau [LLA van, LHAV ne]
(m) fulla, tall
llafur [LHA vir] (m)
1 blat
2 treball
3 feina = gran esforç
trwy fawr lafur com a consequència
d’un gran esforç
4 labor = treballadors
Gwyl Lafur Dia del Treball (ú de
maig)
llafurfa [ lha-vir-va ] substantiu femení
PLURAL llafurféydd
[lha-vir-veidh]
1 (obsolet) laboratori
ETIMOLOGIA: (llafur = labor) + (fa sufix nominatiu, que indica lloc)
llai [LHAI] (m)
1 menys
2
ni + gallu llai na “no poder (fer) menys que”
ni allai lai na methu era condemnat
al fracàs (“no podia menys que fracassar”)
llai a
llai o [ lhai aa lhai oo
]
1 cada vegada menys
llai a llai o amser cada vegada
menys temps
llai a llai o bobl cada vegada menys
gent
ETIMOLOGIA: ‘menys i menys de’ (llai
= menys) + (a = i) + (llai = menys) + (o = de)
llaid, lleidiau [LHAID, LHEID ye] (m)
1 fang
2 sefyll allan fel llaid ar
farch gwyn ser molt evident
“destacar-se com el fang sobre un cavall blanc” (sefyll allan = destacar-se) + (fel
= com) + (llaid = fang) + (ar = sobre) + mutació suau + (march gwyn = cavall blanc)
’lla i
ddim [ lhai dhim ]
1 no puc – forma escurçada de alla
i ddim (qv), utilitzada en la parla ràpida
llain, lleiniau [LHAIN, LHEIN ye]
(f) llenca de terra
- llain galed, lleiniau caled [lhain
GA led, lhein ye KA led] (f) vorera d'emergència de l'autopista
- llain ganol, lleiniau canol [lhain
GA nol , lhein ye KA nol] (f) zona central (entre les dues calçades d'una
autopista
llais, lleisiau [LHAIS, LHEIS ye /
LHEI she] (m)
1 veu
2
dit d’una home que té una veu forta quan canta:
mae ganddo lais fel llew (“té una
veu com un lleó”)
llaith [LHAITH] (adj) húmid
- lleithder [LHEITH der] (m)
humiditat
llall [LHALH] (pronom) y llall =
l'altre, l'altra
llam
[lham] substantiu masculí
PLURAL llamau
[lha -me]
1 salt = moviment
cynyddu o lam i lam augmentar a passos de gegant
cynyddu bob yn llam augmentar a
passos de gegant
2 lloc d'on se salta
3 lloc de penya-segat des de on saltan persones o animals
llam cariadon (qv) salt d'enamorats
Llam y Cariadau (qv) Salt dels
Enamorats (topònim)
Llam Carw (qv) = llam y carw, (el)
salt (de)l cèrvol (topònim)
4 distància d'un salt
5 hedlam < ehedlam flying leap
ar hedlam with a flying leap (ehedu = volar)
6 cynyddu o lam i lam
7 llam llyffant (joc)
saltar i parar
8 salt (del cor)
rhoes ei chalon lam el seu cor li va
fer un salt
9 rhoi llam i'r tywyllwch
fer un salt al buit ("donar un salt a la foscor")
10 carlam (qv) galop;
< carw-lam 'cérvol-salt'
11 ar un llam d'un salt,
amb un bot
12 llamau afon passera de
pedres en un riu
13 (Heràldica) ar y llam (animal)
saltant
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic lamm-<
cèltic
De la mateixa arrel britànica: còrnic: lamm
= (salt), bretó lamm = (salt);
De la mateixa arrel cèltica : irlandès léim
(= salt), manx lheim (= salt)
Llambad
[lham -bad] substantiu femení
1 Gal·les del sud-est
forma local de Llanbedr = església
(de) (Sant) Pere; s'utilitza per exemple per Llanbedr y Fro ST0876
(comarca de Bro Morgannwg) ("la Llanbedr que és dins "Y Fro" -
aquesta és la forma curta del nom "Bro Morgannwg" = (la) terra baixa
(del territori anomenat) Morgannwg")
(nom anglès: Peterstone-super-Ely)
ETIMOLOGIA: Vegeu Llambed. Al
sud-est, com al nord-oest, la e de
la síl·laba final > a
Llambed [lham -bed] substantiu femení
1 forma local de Llanbedr,
el nom curt de la ciutat de Llanbedr
Pont Steffan ("= església (de) (Sant) Pere (al costat de)l pont (de)
Steffan")
2 Llambad (qv) = forma
local de Llanbedr y Fro (poble de la comarca de Bro Morgannwg)
ETIMOLOGIA: Llambed < Llambedr. El canvi n > m davant una b és
normal en gal·lès col·loquial, i és una característica en moltes llengües
(occità / català en- + barca > embarcar. La "r" final després d'una consonant es perd en
algunes paraules al nivell col·loquial:
arad < aradr (= arada)
ffenest < ffenestr (= finestra)
llanast < llanastr (= embolic)
rhaead < rhaeadr (= salt d'aigua)
llam cariadon
[lham kar-yâ-don] substantiu masculí
1 (tradició) salt dels enamorats, lloc elevat des d'on un parell
d'enamorats se suicidava saltant al buit per que no hi ha possibilitat de casar-se
- el pare de la mossa no dóna el seu consentiment al noi, o la mossa és la
promes contra la seva pròpia voluntat d'un altre
llam y cariadon el salt dels
enamorats
Llam y Cariadau (topònim) (qv) el
salt dels enamorats
Llam Carw
[lham ka-ru] substantiu masculí
1 SH4593 promontori a la
comarca de Môn, al la costa nord de l'illa, 1 km al nord-est d'Amlwch
ETIMOLOGIA: < llam y carw (l'article definit vinculant sovint es perd en
topònims) "salt (de)l cérvol"; [llam
= salt) + (y = el) + (carw = cérvol)
llan [lhan] substantiu femení
PLURAL llannau [lha-ne]
1 aquest element té el sentit de ‘terra oberta’ en llannerch (qv) = clariana de bosc
2 (obsolet) - només en algunes paraules compostes; clos = lloc
dintre d'un tancat
(1) corlan = pleta (lloc per tancar
ovelles)
(cordd = ramat) + mutació suau + (llan) > *corddlan > corlan
(2) perllan = hort fruiter
(literalment: tanca de perers)
(pêr = peres) + mutació suau + (llan) *perlan > perllan
(3) gwinllan = vinya
(gwin = vi) + mutació suau + (llan) > *gwinlan > gwinllan
(4) treflan = poble
(tref = trêv, poblet) + mutació suau
+ (llan)
(5) ydlan = graner (yd = cereals) + mutació suau + (llan)
coedlan = plantacó, bosc
(coed = arbres, bosc) + mutació suau
+ (llan)
3 En moltes zones on es parlava celta antigament hi ha noms de
pobles i ciutats que són paraules compostes amb l’element celta lann- (= terra)
medio-lan- (‘terra del centre’)
llatinitzat com a ‘Mediolanum’
(1) ‘Mediolanum’ era el nom de la ciutat romana on avui és Whitchurch,
(comarca de Shropshire), Anglaterra,
(2) ‘Mediolanum’ era també el nom romà de Cae Gaer (SN8281) 6km al sud-est de
la muntanya de Pumlumon, Gal·les central
(3) Medelingen (Mosel, Alemanya),
(4) Meilen (Zürich, Suissa),
(5) Milà / Milano (Itàlia)
(6) Chateaumeillant (Cher, França) (= Mediolanum Biturigum)
4 (obsolet - només en topònims) tancat de terra consagrada, cel.la
de missioner de l'església cristiana cèltica, ermita, església petita, església
cadeirlan catedral
Henllan (qv) (topònim) església
antiga
5 església parroquial
cloch y llan la camapna de
l’església parroquial
Tan-y-llan / Tan-llan common topònim freqüent – ‘sota l’església parroquial’
(el Cens de l’any 1851 indica que Owen Owens (granjer, 48 anys, 350 acres, amb
4 llauradors) vivia a Tan-llan (“Tanllan”), Llangynfelyn, Ceredigion
6 església anglicana (amb el canvi de religió del catolicisme al
1534 les esglésies parroquials es van esdevenir esglésies de la fe anglicana)
Daeth Mr Parry y person i mewn... "Wel,
frawd, mi fydd siawns i ni gael y'ch gweled yn y llan dipyn amlach, nawr
(Melin-y-ddôl / William a Myfanwy Eames / 1948 / tudalen 56)
VA entrar el Senyor Parry el capellà. “Bé doncs, germà, tindrem ara la
oprtunitat de veure’t una mica més sovint a l’església.”
Y Llan = l'Església Anglicana
Y Llan = nom d’una periòdic en llengua gal·lesa de l'Església Anglicana
7 (Gal.lès del Nord) poble = poble amb església parroquial
yn y llan mae o’n byw rwan viu al
poble ara
y Llan = el poble de Ffestiniog. Es
diu també Llan Stiniog
Gan fy mod yn byw yn y Llan, roedd yn
rhaid mynd a dwad i'r ysgol (ym Mlaenau Ffestiniog) ar y trên... Casglwr
53, Awst 1994
Com que vivia a Y Llan calia anar a i tornar de l’escola (al poble de Blaenau
Ffestiniog) amb tren
8 topònims– generalment amb el nom del sant al qual és dedicada una
ésglésia
Llangadwaladr església de Cadwaladr
9 topònims– de vegades amb nom de riera o riu
Gal·les del sud-est: Llangaran /
Llanaran (el riu Garan) ara Herefordshire (Anglaterra) ;
Gal·les del sud-est: Llan-daf ST1577
(ccomarca de Caer-dydd) (el riu Taf)
Gal·les del nord-est: Llanelwy
SJ0374(ccomarca de Dinbych) (el riu Elwy)
Gal·les del sud-oest: Llanllyfni
SH4751 (comarca de Gwynedd) (el riu Llyfni)
10 Sovint unes eglésies tenien la mateixa deicació i per tant
l’església o el poble que va creixer al seu voltant es diferencia amb un
afegiment – un accident geogràfic de l’entorn, o el nom d’una unitat
adminstrativa
Llanfair yn Muallt – la Llanfair
(església de Maria) del kantrev de Buellt
En alguns topònims del tipus (Llan + nom de sant + nom de
territori), una forma reduïda pot haver evolucionat amb la pèrdua del nom del
sant
Llanarmon ym Mechain (la
‘Llanarmon de Mechain) > Llanfechain
Llanfair
yn Rhos (la 'Llanfair'
de la kantrev de Rhos) > Llan-rhos
Llanfihangel y Rug (la 'Llanfair' del municipi de 'Y Rug' (el bruc) > Llan-rug
11 en alguns topònims, llan
és un element erròni
(1) la forma original de vegades té glan
(o la seva forma amb mutació suau
lan) = marge del riu;
Llanrhymni < Lanrhymni < Glanrhymni
(marge del riu Rhymni)
Glanyrafon < Lanyrafon < Glanyrafon
(marge del riu)
(2) la forma original de vegades té nant
= riera, rierol;
Llanberis < Nantperis
Llanboudy < Nantbeudy
Llanbradach < Nantbradach
Llancarfan < Nantcarfan
Llangwnnadl < Nantgwnnadl
Llantriddid < Nantrhirid
Llantarnam < Nant-teyrnon < Llanfihangel
Nant Teyrnon
Llantoni < Nant-hodni < Llanddewi
Nant Hodni
(3) En Pont-llan-fraith és llyn (= llac) < Pont-y-llyn-fraith el pont al costat de la bassa ‘pigallada’
(4) llwyn = bosc; Llangwaddan <
Llwyngwaeddan
(5) llan < anglès lang (= llarg) = long
Llangstone, Anglaterra, a prop
de Rhosan ar Wy
cadeirlan, cadlan, coedlan, corlan, henllan, llannerch,
perllan, tref a llan, Tre'r-llan, ydlan
ETIMOLOGIA: gal.lès llan < llann < britànic *landâ < cèltic
Del mateix arrel britànic: bretó
lann (en topònims, = església), còrnic
lann (en topònims, = església)
A les llengües hiberniànes – irlandès
lann (paraula literària) (= solar, terra; edifici, església)
De la mateixa arrel indoeuropea:
(1) del llatí > català landa,
occità landa (basc landa = camp, de l’occità), francès lande,
(2) del germànic: anglès land (=
terra), alemany land (= terra)
Y Llan [ø
lhan]
1 nom curt amb Llan- com
a primer element
(1) Llantrisant
tref y Llan = la ciutat de
Llantrisant
Saif hen blas y Collena ar war
Tonyrefail. Mae wedi ei adeiladu ar le mor ysgafn fel y gellir gweled o’r
ffenestri dref y Llan a’r holl wlad rhwng y ddwy dref (Cyfaddasiad o Hanes
Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd. Tudalen 28)
L’antiga casa pairal de Y Collena és situada adalt darrere el poble de
Tonyrefail. És construida en un lloc tan adient que es pot veure per les
finestres el poble de Y Llan (Llantrisant) i tot el camp entre els dos pobles
(= Llantrisant i Tonyrefail)
(2) = Llan Ffestiniog (Vegeu Ffestiniog)
mynd o’r Llan i Flaenau Ffestiniog efo’r
trên
anar amb tren de Llan Ffestiniog a Blaenau Ffestiniog
Llanallgo [lha NALH go] (f) poble
del nord-oest
llanastr (llanast') [LHA nast] (m)
embolic, maremagnum
Llanbad
[lhan -bad]
1 Llanbad Fawr és una
granja al nord del poble de Brynna SS9883
(comarca de Rhondda Cynon Taf) i al sud-oest de les restes de Llanbedr ar
Fynydd SS9885 (“Llanbedr sobre muntanya”)
(Llanbedr = ésglésia de Pere)
Els mapes en llengua anglesa l’indicada com ‘St. Peter’s Church’).
El nom Llanbad és la forma del
sud-est de Llanbedr –
(1) amb aquest nom generalment en gal·lès la ‘r’ final es perd
Llanbedr > Llanbed
(2) A Gal·les del sud-est una ‘e’ de la síl·laba final > ‘a’ (un tret també
típic del gal·lès del nord-oest)
Llanbed > Llanbad
(3) Encara que Llanbad és la forma
usada al mapa, normalment a nivell col·loquial hi ha el canvi n > m davant la ‘b’
Llanbed > Llambed, Llanbad > Llambad
Al costat de la granja de Llanbad Fawr
farm hi ha
(1) Nant Llanbad (la riera de la
granja de Llanbad, o de l’església de Llanbedr), i
(2) Cwm Llanbad (la vall de la riera
de Llanbad)
Llanbedr [LHAN be dør, LHAN bed] (f)
nom de molts pobles - 'església (de Sant) Pere'
llanc, llanciau [LHANGK, LHANGK ye]
(m) noi, adolescent
llances, llancesau [LHANG kes, LHANG
ke se] (f) noia, adolescent
Llandderfael [lhan- dher -vel]
1 (SH9837) locality de la comarca de Gwynedd
Local form: Llandderfel
2 una parròquia d'aquest indret
Derwfael [derw-vail], ara Derfael > Derfel (derw
= de debó, vera) + mutació suau + (mael
= príncep, líder). S’ha perdut la “w” al mig, i col·loquialment una “ae” final
en gal·lès esdeviné “e”.
El nom existeix al
topònim Llandderfel (SH9837), un poble de la comarca de Gwynedd, 6km a l’est de
Y Bala; i també com a nom de pila tret d’aquest topònim, o de Robert Jones
Derfel, (1824-1905), autor radical, nascut a prop de Llandderfel, que va
assumir Derfel com a cognom.
Hi ha també al poble un turó Bryn Derfel (“(el) turó (de) Derfel”)
3 localitat de Torfaen (Gwent)
ETIMOLOGIA: llan Dderfael
“l’església de Derwfael”
(llan = església) + mutació suau + (Derwfael name of a Celtic saint).
Derwfael is (derw de la mateixa
arrel cèltica : irlandès dearbh (=
veraç), escocès dearbh (= cert)
Llandderfel [lhan- dher -vel]
1 Vegeu: Llandderfael
Llanddeusant [lhan DHEI sant] (f)
poble del nord-oest ("ésglésia del dos sants" Marchell (= Marcel) a
Marchellin (Marcelí))
Llanddona [lhan DHO na] (f) poble
del nord-oest ("ésglésia de la santa Dona")
Llandduw
[lhan -dhiu] substantiu femení
1 SO0561 nom antic de Llandrindod, una ciutat de la comarca de
Powys. (El nom Llandrindod que es referia a una antiga església construida per subsituir
una estructura antiga es troba per primera vegada a l'any 1536). (Llan y
Drindod - (l') església (de) la trinitat)
ETIMOLOGIA: "església (de) Déu", església dedicada a Déu (llan = església) + mutació suau + (Duw = Déu)
Llandinam [lhan DI nam] (f) poble
del nord-est ("ésglésia de la petita fortalesa")
Llandochau Fach [lhan DO khe VAAKH]
(f) poble del sud-est
Llandogo [lhan DO go] (f) SO/5204
poble de Sir Fynwy ("el comtat de Mynwy)", Gal·les del sud-est. El
poble antigament era Llaneuddogwy,
del qual Llandod és una reducció dialectal
http://www.gn.apc.org/clmorgan/morgan/morfam.html#llandogo (pàgina en anglès sobre el poble)
Llandrindod [lhan DRIN dod] (f)
ciutat del nord-est Vegeu: Cyngor Sir Powys
Llandudoch [lhan DI dokh] (f) poble
del sud-oest
Llan-dw [lhan DUU] (f) poble del
sud-est
Llandyfodwg [lhan-dø-vô
-dug] f
1 SS9587 church in the village of Glynogwr (county of Pen-y-bont ar
Ogwr)
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: (“(l’)església (de) Tyfodwg”)
(llan = església) + mutació suau + (Tyfodwg)
Llandyfrïog [lhan-dø- vrî -og]
1 SN3341 localitat 3 km a l’est de Castellnewydd Emlyn (comarca de
Ceredigion, Gal·les del Sud-oest)
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: (llan = església) +
mutació suau + (Tyfrïog, forma
hipocorística del nom del sant Briafael)
Tyfrïog (ty- = teu, antigament com a prefix per formar noms hipocorístics) +
(Brïog primer síl.laba bri- < Briafael, + sufix diminutiu -og)
Briafael < britànic *Brigo-magl-os, com en gal.lès modern bri (= respecte, estimació), que
correspon a irlandès brí (= força,
valor); i l’element mael trobat en
vàris noms de pilamascles (= gran home, líder, cap), relacionada amb el llatí magnus (= gran)
Llanegryn [lha NE grin] (f) poble del
nord-oest (Ffoto
/ foto)
Llanegwestl [lhan E gwest] (f) poble del
nord-est
llanerch [lha-erkh] feminine noun
1 La grafia amb una ‘n’ és incorrecta; hauria de ser ççllannerchççç
(= clariana). La forma amb una sola ‘n’ es veu sovint als mapes en llengua
anglesa. A l’altre banda, la forma plural amb una sola ‘n’ – ççllanerchauççç –
és correcta i amb ‘nn’ seria incorrecta
Llanfabon
[lhan-vâ-bon] -
1 (ST1093) poblet de la comarca de Caerffili, 2km al sud de
Ffosygerddinen a la carretera a Cilfynydd
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: (llan = església) +
murtació suau + (Mabon nom de sant
celta); (mab = fill) + (-on sufix amb noms de déus)
Llanfachraith [lhan-vakh-reth] substantiu femení
1 (SH7522) localitat de Gwynedd, aprop de Dolgellau; (normalment
s'escriu segons la pronuncació popular (Llanfachreth), i no la forma literària
Llanfachraith)
2 (SH3182) localitat d'Ynys Môn, aprop de Caergybi; normalment
s’escriu amb e final Llanfachreth, però la forma local és Llanfachrath (una e
final en aquesta regió > a)
ETIMOLOGIA: ‘església (de) Machraith‘ (llan = església ) + mutació suau + (
Machraith = nom de sant)
Llan-fair
[lhan- vair ]
1 (SJ0071) localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del
Sud-est).
Nom anglès: Saint Mary Church (traducció del nom gal.lès)
2 una parròquia d'aquest indret
Nom anglès: Saint Mary Church (traducció del nom gal.lès)
3 (SN1202) localitat de la comarca de Penfor, 2km al nord de Dinych
y Pysgod.
Nom anglès: New Hedges
ETIMOLOGIA: (l') església (de) Maria (llan
= església) + mutació suau + (Mair =
Maria). A diferencia de la majoria de noms “llan + Mair”, l’accent s’ha
conservat a la síl·laba final on és normal en noms d’aquest tipus Llan-FAIR, i no ha canviat per caure a
la primera síl·laba LLANfair
Llanfair Dyffryn Tefeidiad [lhan-vair
dø-frin teveid-yad]
1 (SO2476) poble d’Anglaterra, a la frontera de Gal·les 6km al nord
de Trefyclo
(en anglès li diu “Llanfair Waterdine”).
ETIMOLOGIA: (Llanfair = (l')
església (de) Maria) molt estès com a nom de poble a Gal·les; el nom gal·lès
vol dir “la Llanfair de la vall del riu Tefeidiad”. En anglès el riu és “Teme”
Llanfair Pwllgwyngyll][x] (f) poble
del nord-oest, a l'illa de Môn
Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch][x] (f) nom fictici del poble Llanfair Pwllgwyngyll
Llanfaelog [lhan VEI log] (f) poble
del nord-oest
Llanfaethlu [lhan VEIRH li] (f)
poble del nord-oest
Llanfair [LHAN ver](f) (topònim) nom
de molts pobles; l'església de la Verge Maria
Llanfechain
[lhan-ve-khen] substantiu femení
1 SJ1820 localitat de
Maldwyn (Powys), al riu Cain, 5km a l'est de Llanfyllin;
població: (1961) 461; proporció de gal.lesoparlants: (1961) 41%
nom antic: Llanarmon ym Mechain
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: "església (del territori anomenat) Mechain"
(llan = església) + mutació suau + (Mechain, una divisió ('kantrev') del
país de Powys Wenwynwyn). Mechain =
(la) plana (del riu) Cain < *Machain
(ma = plana) + mutació espirant + (Cain nom de riu, = 'bell, bonic').
Llanfechell [lhan VE khelh] (f)
poble del nord-oest
Llanfeuno
[lhan-vei-no ]
1 SO3031 poble del racó de la regió de Gwent dintre d’Anglaterra. A la
vall del riu Olchon damunt la ciutat de Y Fenni. Nom anglès: Llanveynoe.
ETIMOLOGIA: (llan = església) +
mutació suau + (Beuno = nom de sant)
Llanfihangel [lhan vi HA ngel]()
(topònim) nom de molts pobles; l'església de Miquel Àngel
Llanfihangel Tor y Mynydd [lhan vi
HA ngel tor ø MØ nidh] () SO/4601 poble de Sir Fynwy ("el comtat de
Mynwy)", Gal·les del sud-est
http://members.xoom.com/llanfihangel/ (pàgina en anglès sobre el poble)
Llanfuddwalan [lhan-vidh-wa-lan]
1 (SO5731) localitat de South Herefordshire, Anglaterra; nom anglès:
Ballingham
ETIMOLOGIA: (llan = església,
cel·la) + mutació suau + (Buddwalan
nom de persona)
Llangadwaladr [lhan gad WA la dør,
lhan gad WA lad] (f) poble del nord-oest
Llangefni [lhan GEV ni] (f) poble
del nord-oest; Vegeu: Cyngor Sir Ynys Môn
Llangeinwen [lhan GEIN wen] (f)
poble del nord-oest
Llangoed [LHAN goid] (f) poble del
nord-oest
Llangurig
[lhan- gî -rig]
1 (SN 9079) poble de Powys, a prop de Llanidloes
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: (“(l’) església (de) Curig”) (llan
= església) + mutació suau + (Curig,
nom de sant)
Llangwnadl [lhan GU na døl, lhan GU
nad] (f) poble del nord-oest
Llangynidr [lhan GØ ni dør, lhan GØ
nid] (f) poble del sud-est
Llanhiledd [lhan-
hî-ledh ]
1 SO 2100 localitat de la comarca de Blaenau Gwent
Forma local: Llaniddal =, Llanhiddel, metatesi de, Llanhiledd
2 una parròquia d'aquest indret
Població: (1961) 3 933;
Proporció de gal.lesoparlants: (1961) 2%
ETIMOLOGIA: ??
Llanidris [lhan-
i -dris]
1 poble imaginat, el suposat lloc de naixement del protagonista de
la novel·la Dafydd Dafis (1898) per en Beriah Gwynne Evans (1848-1927).
Ac mi ddala i nad yn aml y cewch chi
well nofel na f’hanes i o'r dydd y deuthym i'r ddinas fawr yma, yn hogyn o'r
wlad, heb geiniog goch yn fy mhocad, hyd 'rwan, pan y medrwn,
tae fater am hyny, brynu holl stad y sgweiar yn Llanidris lle ces fy magu.
I jo mantenc que no tindràs amb frequència una millor novel·la que l’història del
dia que vaig arribar en aquesta gran ciutat, un noi del camp, ssense ni un
cèntim (“penic roig, penic de coure”)a la butxaca, fins ara, quan, si em
dondués la gana, podria comptar tota la finca de caballer de Llanidris on vaig
créixer.
ETIMOLOGIA: (llan =
església) + (Idris, nom d’home;
proabalement amb referència a Cadair Idris, (‘cadira d’en Idris’) nom d’una
muntanya aprop de la ciutat de Dolgellau al nord-oest del país
Llanrhaeadr yng
Ngheinmeirch [lhan-rhei-adr
ø nghinç-meirkh ] f
1 poble de la comarca de Dinbych. SJ0863 4km al sud-est de Dinbych a
la carretera de Rhuthun.
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: ‘el lloc anomenat Llanrhaeadr al ‘kúmud’ (districte) de Cinmeirch
(antigament Ceinmeirch)’. Llanrhaeadr = (l’) església (de la) cascada.
Ceinmeirch = (la) serra (dels)
cavalls
Llansanffráid [lhan-san-fraid]
f
1 forma curta d’alguns topònims dels quals el nom estàndard porta
afegiment diferenciador (normalment un nom de riu o territori)
.....(1) Llansanffráid ar Elái,
(SS0977)
.....(2) Llansanffráid ar Ogwr,
(SS9184)
.....(3) Llansanffráid Cwmteuddwr,
(SN9667)
.....(4) Llansanffráid Deuddwr,
(SJ2118)
...(6) Llansanffráid Glan Conwy,
(SH8076)
.....(5) Llansanffráid Glyn Ceiriog,
(SJ2038)
.....(6) Llansanffráid Glyn Dyfrdwy,
(SJ0944)
.....(7) Llansanffráid Gwynllw^g,
(ST2982)
.....(8) Llansanffráid ym Mechain,
(SJ2120)
.....(9) Llansanffráid yn Elfael
(SN9954)
2 Altres llocs no ténen cap afegiment:
...(1) localitat de South Herefordshire, Anglaterra.
Nom anglès: “Bridstow” (“Brid” = Bríd, “stow” = església) ...(2) (SN5167)
localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del Sud-oest; i una parròquia
d'aquest indret
...(3) (SO1223) localitat del districte de Brycheiniog (comarca de Powys); i
una parròquia d'aquest indret
...(4) (SO3510) localitat de la comarca de Mynwy
ETIMOLOGIA: l’església de la santa Bríd; Llansanffráid
> *Llan-san-fráid (llan = església) + (sant = santa) + (Braid = forma gal.lesa del nom de la santa irlandesa Bríd)
Llanisien2][lhan vi HA ngel tor ø MØ nidh]
() SO/4703 poble de Sir Fynwy ("el comtat de Mynwy)", Gal·les del
sud-est
http://www.gn.apc.org/clmorgan/morgan/morfam.html#mon (pàgina en anglès sobre el poble)
llannerch, llanerchau [LHA nerkh,
lha NER khe] (f) clariana
Llannerch Hudol [lha nerkh HI dol]
(f) 1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") de Caereinion (Gal·les del Nord-est)
Llannerch-y-medd [lha nerkh ø MEEDH]
(f) poble del nord-oest
Llantrisant
[lhan- tri -sant] f
1 (ST0483) localitat (vila) de la comarca de County of
Rhondda-Cynon-Taf, south-east Wales
nom local: y Llan
Gwyr Rhyddion Llantrisant (‘Gwyr
Ryddon Llantrisant’ colloquial·lment) sobrenom pels habitants de la ciutat
(“(els) homes lliures (de) Llantrisant”)
Twyn Llantrisant el nom del turó
sobre el qual és situada la ciutat de Llantrisant (twyn = hill)
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: “llan y tri sant” (l') església (dels) tres sants (Illtud, Gwynno
and Tyfodwg)
(llan = església) + (y = els) + (tri = tres) + (sant =
sant)
llanw [LHA nu] (v) (Sud) omplir
(Nord - llenwi)
2 llanw [LHA
nu] (m) (mor) flux
Llanwenog
[lhan-wê-nog]
1 (SN4945) localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del
Sud-oest
2 una parròquia d'aquest indret
Blaenau Llanwenog la part alta de la
parròquia de Llanwenog;ç
Bro Llanwenog la part baixa de la
parròquia de Llanwenog
En aquesta parròquia vivia John Gwenogvryn Evans, editor de textos medievals
gal.lesos (1852-1930), nascut a Llanybydder (SN5244) a la comarca de
Caerfyrddin que va passar la seva joventut a Llanwenog.
Gwenogfryn (“turó (de) Gwennog”); el
nom va ser probablament creat per John Gwenogvryn Evans, acom a segon nom de
pila; es feia servir per fer més distinctiu el nom freqüentíssim ‘John Evans’.
(Gwennog – nom d’un sant conservat
al nom del poble Llanwenog,
“església (de) Gwennog”) + mutació suau + (bryn
= turó).
Com a topònim la forma més natural seria Bryngwennog
però en formar noms personals de topònims names from existents o hypotètics els
elements de vegades es posaven al revés.)
Possiblement va ser ideat com un sínonim de Blaenau Llanwenog (“part alta de la parròquia de Llanwenog”)
(Però el nom Brynwenog possiblement es troba a la parròquia – hi ha alguna
confirmació d’això?)
L’ús de la lletra “v” enlloc de “f” en alguns casos indicava suport per un
canvi ortogràfic proposat als anys 1800 però finalment abandonat – fer servir
una “v” per [v], i una “f” per [f], comm en anglès i altres llengües europees,
per substituir gal.lès”f” per [v] i “ff” per [f]. Aquest pot ser la raó per la
grafia “Gwenogvryn” en comptes de “Gwenogfryn”.
ETIMOLOGIA: (llan = església) +
mutació suau + (Gwenog = nom de
sant)
Llanwrtud [lha NUR tid] (poble del
sud-oest
Llanwynno [lha WØ-no] (f) poble del
sud-est testunau-textos
- Llanwynnoºº
Llanymddyfri [lha nøm DHØV ri] (poble del sud-oest
Llan-y-tair-mair [lhan-ø-tair-
mair] substantiu femení
1 SS4688 localitat de la comarca d’Abertawe. Nom anglès: Knelston
[nel-støn]
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: (l’)església (de) les tres Maries
(llan = església) + (y article definit) + (tair = tres, forma feminina de tri =
tres) + (Mair = Maria)
Les tres Maries són 1) Maria, mare de Jesucrist, (2) Maria Magdalena
i (3) Maria de Cleophas mostrades en imatges de l’Edat Mitjana dretes mirant la
Crucificció de Jesucrist
Sant Ioan 19.25 Ac yr oedd yn sefyll
wrth groes yr Iesu, ei fam ef, a chwaer ei dfam ef, Mair gwraig Cleoffas, a
Mair Magdalen
Sant Joan 19.25 ...
llarieidd-dra [lha-ri-eidh-dra]substantiu masculí
1 tendresa
Nid oedd ei larieidd-dra yn peri iddo fod
yn feddal a gwasaidd.
La seva tendresa no feia que fos tou i servil
ETIMOLOGIA: (llarieidd- < llariaidd = tendre) + (-dra
sufix per formar substantius abstractes)
llarpio
[ lharp -yo] verb
1 esquinçar
2 Gal·les del Sud aconseguir
3 Gal·les del Sud englotir, menjar
4 Gal·les del Sud insultar
5 Gal·les del Nord donar una pallissa a
ETIMOLOGIA: possiblement de llaprau =
parrac, d'alguna paraula anglesa (per exemple, la forma dialectal larrups = parrac
Gal·les del Sud llarpo (al Sud
generalment hi ha -o en comptes de -io, és a dir, es perd la i al començament de la síl·laba final)
llarpiog
[lharp -yog] adj
1 estripat
2 (insecte) cobdiciós i destructiu
ETIMOLOGIA: (llarp-i-, arrel de llarpio = estripar) + (-og = sufix per formar adjectius)
Gal·les del Sud llarpog (al Sud
generalment hi ha -og en comptes de -iog, és a dir, es perd la i al començament de la síl·laba final )
llath, llathau [LHAATH, LHA the] (f)
vegeu: llathen
llathen, llathenni [LHA then, lha
THE ni] (f) iarda (91.44 cm)
llathrydd [lha -thridh] substantiu masculí
PLURAL llathryddion
[lha-thrødh-yon]
1 màquina enllustradora
2 enllustrador / enllustradora; persona que enllustra
ETIMOLOGIA: (llathr-, arrel de llathru = polir) + (-ydd = sufix per formar substantius)
llaw, dwylo [LHAU, DUI lo] (f)
1 mà
2
clymu rhywun draed a dwylo hogtie
somebody lligar els peus i les mans d’algú
- curo dwylo [ki ro DUI lau] (v)
aplaudir
- llaw flewog [lhau VLEU og] (f)
dits llargs ("mà peluda"); mae ganddo lew flewog = és lladre
- law yn llaw [lau ¤n LHAU] (adv)
agafets de la mà
- ysgwyd llaw [ø skuid LHAU] (v)
donar la mà
llawen [LHAU en] (adj) alegre
llawenháu [lhau en HAI] (v)
alegrar-se
llawenydd [lhau E nidh] (m) alegria
llawer [LHAU er] (m) molt (llawer o
bobl = molta gent)
llawes, llewys [LHAU es, LHEU is]
(f) mànega
- yn llewys ei grys [øn lhau es i
GRIIS] (adv) amb camisa (i sense jaqueta)
llawgaead
[lhau-gei-ad ] adj
1 avar, ronyós
ETIMOLOGIA: (llaw = mà ) + mutació
suau + ( caead = tancat )
llawn [LHAUN] (adj)
1 ple
2
ar eich llawn dwf adult (“sobre el
vostre creixement ple”)
llawr, lloriau [LHAUR, LHOR ye] (m)
1 sol, (el) terra
2 ar y llawr [ar ø LHAUR] (adv) a terra
llawr
3 planta baixa
ar y llofft ac ar y llawr (dins una
casa) a dalt i a baix
y llawr isa’ la planta baixa (“la
planta més baixa”)
lle, lleoedd [LHEE, LHE odh] (m)
1 lloc
pawb
i’w le! que segui
tothom
2 lle geni [lhee GE ni] (m) lloc de naixement
3
(Gal·les del Nord) mynd i’r lle sgwâr
anar al llit (“anar all lloc cuadrat”)
4 yn lle [øn
LHEE] (prep) en comptes de
5
motiu
cael lle i gasglu fod... assabentar-se del fet que
NOTA: plural col·loquial: llefydd [LHE vidh])
Llebenydd [lhe BE nidh] (f) 1
(Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") Is Coed del país de Gwent (Gal·les del Sud-est)
lle bydd mwg bydd tân [lhee
biidh muug biidh taan] -
1 allà on és el foc, fum n’ha d’eixir = no obstant tan inversemblant
un rumor pot senblar, sovint hi ha alguna base del rumor
ETIMOLOGIA: (lle = on) + (bydd = hi ha, hi haurà) + (mwg = fum) + (bydd = hi ha, hi haurà) + (tân
= foc)
llechfaen,
llechfeini [LHEKH fain, lhekh VEI ni] (m)
1
pissarra = roca
2 pissarra de teulada
llechwedd, llechweddau [LHEKH wedh,
lhekh WE dhe] (m) costat de pujol, davallada
lled [LHEED] (adv) bastant, força
lled, lledau [LHEED, LHE de] (m)
amplada
- lled dda [lheed DHAA] (-) bastant
bo
- lled ddrwg [lheed DHRUUG] (-)
bastant dolent
lledfilwr [
lhed-vî-lur] substantiu masculí
PLURAL lledfilwyr
[ lhed-vil-wir]
1 paramilitar = un d’un grup de ciutadans que fan de soldats per
ajudar un exèrcit
ETIMOLOGIA: (lled = mig) + mutació
suau + (milwr = soldat)
lledfilwrol [
lhed-vi-lû-rol] adj
1 paramilitar = relacionat amb ciutadans que fan de soldats per
ajudar un exèrcit
ETIMOLOGIA: (lledfilwr =
paramilitar) + (-ol = sufix per
formar adjectius)
lled-ôl
[lheed-ool] substantiu masculí
1 darrere
2 yn eich lled-ôl tornant,
refent els vostres passos, de tornada
Ymaith â Dic yn ei led-ol i'r cae Dic
va tornar al camp ("des d'allà amb Dic de tornada cap al camp")
3 ar led-ôl seguint
ar eich lled-ôl seguint-vos
4 Gal·les del Sud-est o led-ôl del darrere
o'i led-ôl del seu darrere
ETIMOLOGIA: (lled = mig) + (ôl = rastre; darrere)
lledr,
lledrau [LHE der, LHE dre] (m) cuiro
llef, llefau [LHEEV, LHE ve] (f)
crida
llefain [LHE ven] (v) plorar
llefren [LHE vren] (f) noia
llefrith [LHE vrith] (m) llet (Nord)
lleiaf [LHEI a] (adj)
1 el més petit
2
cynhyrfu ynghylch y pethau lleiaf
emocionar-se per les coses més insignificants
lleiddiad
[ lheidh -yad] substantiu masculí
PLURAL lleiddiaid
[ lheidh -yed]
1 matador = (1) substància que mata, (2) persona que mata. Ocurreix
com a forma de combinació -leiddiad
dynleiddiad = assassí (un que ha
matat sense premeditació)
ffwngleiddiad = fungicida
germleiddiad = germicida
pryfleiddiad = insecticida
ETIMOLOGIA: (lleidd- = forma de lladd = matar, davant la vocal –i) + (-i-ad sufix per formar substantius)
lleidiau [LHEID ye] (pl) vegeu:
llaid
lleidr, lladron [LHEI dir, LHA dron]
(m)
1 lladre
2 lleidr gwartheg lladre de bestiar
- lladrad, lladradau [LHA drad, lha
DRA de] (m) robatori
- lladrata [lha DRA ta] (v) robar
lleied [LHEI ed] (adj) tan petit
lleill [LHEILH] (pl) vegeu: llall
lleiniau [LHEIN ye] (pl) vegeu:
llain
lleisiau [LHEIS ye] (pl) vegeu:
llais
Lleision [lhei-shon] substantiu masculí
1 nom d'home
2 patronímic Lleision / ap Lleision (fill de Lleision)
3 cognom = descendant of Lleision; forma anglesa: Leyshon
4 Leison forma amb
mutació suau (ll > l) utilitzada coma a forma genitiva en certs topònims
(1) Coed Leison (“(el) bosc (d’en)
Lleision”) nom de bosc a l’oest de Pendeulwyn (Bro Morgannwg)
(2) Gwaunleision (“(l’) erm (d’en)
Lleision”) nom d’un poble de Gwauncaegurwen (comarca de Castell-nedd ac
Aberafan)
També un carrer d’aquest lloc Waunleision
ETIMOLOGIA: gal.lès Lleision < Lleisian ‘veu petita’ (lleis-, = llais = veu) + + (-an
sufix diminutiu). Hi ha altres exemples al sud del canvi de la vocal final a > o – el més conegut és wastod
(= sempre) < yn wastad < gwastad (= pla)
lleithder [LHEITH der] (m) humiditat
lleithydd
[lhei-thidh] substantiu
masculí
PLURAL lleithyddion
[lhei-thødh-yon]
1 hidratant
Rhaid llanhau’r croen a rhoi lleithydd
arno ddwy waith y dydd
És necessari netejar la pell i posar-hi hidratant dos cops al dia
ETIMOLOGIA: (llaith = húmid) + (-ydd sufix per formar substantius)
llen, llenni [LHEN, LHE ni] (f)
cortina
lleng, llengoedd [LHENG, LHE ngodh]
(f) legió
llenni [LHE ni] (pl) vegeu: llen
llennig
[lhe -nig] substantiu femení
1 obsolet església petita
Al "Llyfr Llan-daf" (el llibre de Llan-daf, segles 1100 i 1200) es fa
esment de "Hen Lenhic Lann Gvern in
Ercicg" (= Hen Lennig Llan Wern
yn Ergyng) la vella església de Llan Wern a (l territori de) Ergyng
ETIMOLOGIA: (llan = església) + (-ig sufix diminutiu) Hi ha afecció
vocàlica (a > e com a
conseqüència de la i del sufix)
llenor,
llenorion [LHE nor, lhe NOR yon] (m) escriptor
llên [LHEEN] (m) literatura
lleol [LHE ol] (adj) local
lles [LHEES] (m) avantatge, benefici
llestr, llestri [LHE ster, LHE stri]
(m)
1 vaixell, plat
2 llestri cegin = estris
de cuina
llestr gweini [lhe ster GWEI ni] (m)
plat gran
llestri [LHE stri] (pl)
1 vaixells, plats; vegeu llestr
lletchwith [LHET khwith] (adj)
maldestre (Sud: lletwith) [(LHET with)]
llethr, llethrau [LHE ther, LHE
thre] (f) vessant
lletraws [ lhe -traus] substantiu masculí
PLURAL lletrawsau [lhe- trau -se]
1 diagonal
ETIMOLOGIA: lletraws (substantiu,
adjectiu) > llet-draws < (lled = amplada) + mutació suau + (traws = oblic)
Lleu
[ lhei ] substantiu masculí
1 déu cèltic
2 ocurreix com a element en noms de pica
(1) Clodleu c1300 (obsolet); clod (= fama )
(2) Llywarch < *Lugu-varkos; el
segon element és (en gal·les modern) march
(= cavall). Hi ha una forma obsoleta amb els elements al revers: Marchlew
(3) Llywelyn < *Lugu-belinos;
d’una arrel = guerra
(4) Lliwelydd < *Luguvalion “fort
com Lugus” (valos = fort ). La fortalesa romana de Carlisle (Anglaterra, a la
frontera entre Anglaterra i Escòcia) era Luguvalium,
i el nom en gal·lès modern Welsh és Caerliwelydd
“fortalesa de Lliwelydd”
(5) Lleuri (obsolet); rhi = rei
(6) Lleuddun (obsolet); el nom
territorial Lleuddunion del sud-est
d’Escòcia sobreviu en escocès com a Lodain
i en English com a Lothian [lou-dhiøn]
(7) Lleubryd (obsolet); pryd (= ment) (7) Lleubryd (obsolet); pryd
(= ment)
3 ocurreix com a element en topònims
(1) Dinas Dinlle (= Dinlleu,
fortalesa de Lleu), al costat de Llandwrog, al sud-oest de Caernarfon
(2) Dyffryn Nantlle “la vall
anomenada Nantlle”. Vé de Nantlleu, (“vall de Lleu”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic Lew
Hi ha dues possibles derivacions (1) “el brillant” - indoeuropea *leuk- (= llum), caom al grec leukos (= blanc); or (2) “theel corb” -
leug- (= negrós), gal lougos (= corb).
NOTA: Vegeu Lugu-dunum
lleuad, lleuadau [LHEI ad. Lhei A
de] (f) lluna
- lleuad fedi [lheiad VE di] (f)
lluna plena a l'equinoci de la tardor ("lluna de segar")
- lleuad gwyr Iâl [lhei ad gwiir
YAAL] (f) lluna plena a l'equinoci de la tardor (Nord-est) ("lluna de la
gent de(l districte de) Iâl"
- lleuad y naw nos olau [lhei ad ø
NAU nos O le] (f) lluna plena a l'equinoci de la tardor ("lluna de la nou
nits de claror", perquè durant nou dies surt a la mateixa hora)
- lleuad yr heliwr [lhei ad ør HEL
yur] (f) lluna plena a l'equinoci de la tardor ("lluna del caçador")
- noson olau leuad [No son O la LEI
ad] (f) nit de lluna
Lleucu [LHEI ki] (f) nom de dona
lleuen, llau [LHEU-en, LHAI] (f)
1 poll
2 llau’r offeiriad
(Galium aparine) apegalós (“polls del capellà”)
lleuer [ lhei -er] substantiu masculí
1 = llum, calor; vegeu lleufer
lleufer [ lhei -ver] substantiu masculí
PLURAL lleuferau
[ lhei-vê -re]
1 (obsolet) llum, claror
Lleufer revista fundada el 1944 de
Cymdeithas Addysg y Gweithwyr (Organització d l’Educació dels Treballadors )
ETIMOLOGIA: (lleu = llum, claror) +
probablament l’element *ber <
*bher (= portar), sinó *ber <
*bher (= fluir)
llew, llewod [LHEU, LHEU od] (m)
1 lleó
2
dal fel llew yn rhywbeth aferrar
a alguna cosa (“mantenir en alguna cosa com un lleó”)
3 dit d’algu que rugeix: rhuo
fel llew rugint com un lleó
4 dit d’una home que té una veu forta quan canta
Mae ganddo lais fel llew (“té una
veu com un lleó”)
Llew [LHEU] (m) forma diminutiva de
Llewelyn, Llywelyn
Llewela [lhe WE la] (f) nom de dona
Llewelyn [lhe WE lin] (m) = Llywelyn
llew - llewes, llewesau [LHEU es,
lheu E se] (f) lleona
llewys [LHEU is] (pl) vegeu: llawes
lleyg [LHEIG] (adj) laic, seglar
lliain, llieiniau [LHI en, lhi EIN
ye] (f) drap
- lliain sychu [lhi en SØ khi] (f)
drap de cuina
llieiniau [lhi EIN ye] (pl) vegeu:
lliain
1 llif, llifiau [LHIIV, LHIV ye] (f) serra
- blawd llif [blaud LHIIV] (m)
serradures ("farina de serra")
2 llif, llifogydd [LHIIV, lhi VO gidh] (m) inundació
Llifon [LHI von] (m) nom d'home
llin [LHIIN] (m) lli
llin, lliniau [LHIIN, LHIN ye] (m)
1 línia
2
nawnlin
meridià (nawn = migdia, tarda, les
tres de la tarda) + mutació suau + (llin
= línia)
llinell, llinellau [LHI nelh, lhi NE
lhe] (f) 1 línia 2 ratlla
-llinell biced, llinellau piced [lhi
nelh BI ked, lhi ne lhe PI ked] (f) línia de piquets
llinellu [
lhi- ne -lhi] verb
1 (paper) ratllar
llinfap [
lhin -vap] substantiu masculí
PLURAL llinfapiau
[ lhin- vap -ye]
1 mapa croquis
ETIMOLOGIA: (llin = línia ) +
mutació suau + ( map = mapa)
1 llinos, llinosod [LHI nos, lhi NO sod] (f) ocell (phylloscopus
trochiloides)
- llinos werdd, llinosod gwyrdd [lhi
nos WERDH, lhi no sod GWIRDH] (f) ocell (phylloscopus trochiloides)
2 Llinos [LHI
nos] (f) nom de dona
llith, llithiau / llithoedd [LHIITH,
LHITH ye / LHI thodh] (f) lectura (vegeu: croglith)
llithrig [LHITH rig] (adj)
1 lliscós
mor llithrig â thalcen iâr molt lliscós “tan lliscós com el front d’una
gallina”
llithro [LHITH ro] (v) relliscar
lliw, lliwiau [LHIU, LHIU ye] (m)
1 color
2
liw dydd a ple dia, a plena llum
lliw dydd [lliu
diidh ] substantiu masculí
1 claror, llum de dia
liw dydd de dia; hi ha mutació suau
de la primera consonant d’una frase adverbial, en aquest cas ll > l;
breuddwydio liw dydd somieig
ETIMOLOGIA: (lliw = golau) + (dydd = dia)
lliwgar [LHIU gar] (adj) ple de
color
lliwiad [
lhiu -yad] substantiu masculí
PLURAL lliwiadau
[ lhiu- yâ -de]
1 (substància) colorant, tint
lliwiad gwneud colorant artifical
1 (procès) tint
ETIMOLOGIA: (lliw-,
arrel de lliwio = colorar) + (-i-ad sufix per formar substantius)
NOTA: també (al sud) lliwad. Al sud
de Gal.les el sufix -iad es
regularment –ad
lliwio
[LHIU yo] (v)
1 colorar
2 drygliwio descolorir - fer que es
canvi de color (d’una manera no desitjable; tacar): descolorir-se (dryg- < drwg = mal) + mutació suau + (lliwio
= colorar)
llo, lloi [LHOO, LHOI] (m) vedell
llobyn
[ lho-bin]
1 betzil, capsigrany, capclòs
Vegeu: lòb
Er yn dlawd, trefnodd i anfon ei ddau
fachgen i ysgol geiniog yr wythnos oedd yn yr ardal. Elai Jabes, yr hynaf,
ymlaen yn llwyddianus gyda'i wersi. Ond nid oedd Samuel ond llobyn, nodedig am
wneyd direidi ac absenoli ei hun heb ganiatad ei athraw.
(Hunan-Gymorth / Samuel Smiles / Cyfiethieidig gan J. Gwrhyd Lewis,
Tonyrefail. 1898) t.55)
Tot i se pobre, (el seu pare) va aconseguir enviar els seus dos fills a una
escola d’un penic setmanal que hi havia al veinat. Jabes, el gran, progressava
amb èxit amb els seus estudis. Però Samuel era un capsigrany, conegut per fer
malifetes i fer campana
ETIMOLOGIA: (llòb, variant de lòb = capsigrany) + (-yn sufix diminutiu formar afegit a
substantius)
Lloegr [LHOI ger] (f) Anglaterra
Lloegr Fach [lhoi ger VAAKH] (f)
Anglaterra Petita (topònim - alguns llocs a Gal·les)
lloer [ lhoir ] substantiu femení
PLURAL lloerau
[ lhoi -re]
1 lluna
2 newyddloer lluna nova;
període de la lluna nova; una festa celebrada al període de la lluna nova
(newydd- [ø] < newydd [i] = nou) + mutació suau + (lloer = lluna)
Colosiaid 2:16 Am
hynny na farned neb arnoch chwi am fwyd, neu am ddiod, neu o ran dydd gwyl, neu
newyddloer, neu Sabothau:
Carta als de Colosses 2:16
.....
ETIMOLOGIA: còrnic loer (= lluna),
bretó loar (= lluna). Possiblement
de l’element britànic lug (= llum) +
sufix -râ, de l’indoeuropeu leuk-, leug- (= llum)
NOTA: La part meridional de la comarca de Ceredigion llw^er [lhu-er] and llwêr [lhweer]
lloeren [lhoi -ren] substantiu femení
PLURAL lloerennau [lhoi- re -ne]
1 satèlit = cos natural que es mou ??en òrbit al voltant d'un
planeta, com la lluna al voltant de la Terra
2 satèlit = cos artificial
dysgl loeren [di -skil loi -ren]
parabòlica
3 parcel·la petita de terra;
també lloeren o dir
4 taca rodona, bony
'Malwen'ydyw lloeren dewach na'r
gweddill o lafn y bladur
Un ‘malwen’ (= cargol) és un lloc més gruix que la resta de la dalla
5 poesia medieval noia bonica
ETIMOLOGIA: (lloer = lluna) + (-en, sufix diminutiu afegit a un
substantiu femení )
llofft, llofftydd [LHOFT, LHOF tidh]
(f) 1 golfes 2 el pis de dalt 3 habitació, dormitori
- ar y llofft [ar ø LHOFT] (adv)
adalt, al pis de dalt
llofnod, llofnodau [LHOV nod, lhov NO
de] (m) firma
llofnodi [lhov NO di] (v) firmar
llofrudd, llofruddiaid [LHOV ridh,
lhov RIDH yed] (m) assassí
llofruddio [lhov RIDH yo] (v)
assassinar
llofruddiog [lhov-
ridh -yog] adj
1 sanguinari
mileiniaid llofruddiog criminals
sanguinaris
ETIMOLOGIA: (llofrudd- arrel de llofruddio = assassinar) + (-iog sufix per formar adjectius)
llog, llogau [LHOOG, LHO ge] (m)
interes (de préstec)
llogell, llogellau / llogelli [LHO
gelh, lho GE lhe / lho GE lhi] (f) 1 butxaca 2 caixa
llogi [LHO gi] (v) llogar
llon
[lhon] adjectiu
1 alegre
2 de vegades en noms de cases; Erw-lon,
acre alegre; alegre; Annedd-lon,
llar alegre
3 comparació: mor llon â'r
brithyll més alegre que unes pasqües ('tan alegre com la truita')
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic *lond-o-; en irlandès lonn
= enfadat, irascible
llond [LHOND] (m)
1 plenitud
2
cyrraedd eich llond arribar al punt
de saturació
llong
[lhong] substantiu femení
PLURAL llongau
[lho -nge]
1 vaixell
adeiladydd llongau constructor de vaixells
asiant llongau agent de vaixells
bwrdd llong cobert d'un vaixell
camlas longau canal de vaixells
Camlas Longau Manceinion Canal de
Vaixells de Manchester
chwalwr llongau desballestador de vaixells
gwaelodion llong sentina
...dw^r gwaelodion aigua de sentina (gwaelod
= part baixa, gwaelodion = sediment)
iard longau dàrsena
perchennog llongau propietari de vaixells
swyddfa longau oficina de trànsit marítim
2 tipus de vaixell:
awyrlong dirigible, zèppelin (awyr = aire, cel) + mutació suau + (llong = vaixell)
carcharlong vaixell que serveix com a presó
llong
fasnach vaixell de
mercaderies
llong gludo vaixell de càrrega
llong lo vaixell per transportar carbó
mwynlong
vaixell portador de
mineral (mwyn = mineral) + mutació
suau + (llong = vaixell)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí longa < nâvis longa
(= barca llarga)
De la mateixa arrel llatina: irlandès long
(= vaixell), manx lhong (= vaixell)
Llong [lhong]
substantiu femení
1 SJ2662 localitat de la
comarca de Y Fflint, 3km al sud-est de Yr Wyddgrug
ETIMOLOGIA: gal.lès llong < llwng < llwnc (= pantà) < llwnc (=
l'acte d'engolir, la gola), l'arrel del verb llyncu (= empassar-se)
Compareu el topònim Y Trallwng (en
anglès "Welshpool") (tra =
prefix intensifador) + (llwng = pantà)
llong bleser
[lhong ble -ser] substantiu femení
PLURAL llongau
pleser [lho-nge ple-ser]
1 vaixell de recreació, vaixell de plaer; vaixell que fa curts
recorreguts per turistes
mynd o Gaer Belan i Gaernarfon ar long
bleser anar de Caer Belan a Caernarfon amb vaixell de plaer
ETIMOLOGIA: calc de l'anglès "pleasure boat"; (llong = barca) + mutació suau + (pleser = plaer)
llongborth
[lhong -borth] substantiu femení
1 obsolet port
ETIMOLOGIA: gal.lès 'port de vaixell' (llong
= vaixell) + mutació suau + (porth =
port); cf irlandès longfort = fortelesa
(i també a la toponímia amb aquest sentit), antigament = port fluvial, port riu
amunt accessible per vaixells marítims;
manx lhongphurt
llong bost [lhong bost] substantiu femení
PLURAL llongau
post [lho-nge post]
1 vaixell de correus
ETIMOLOGIA: calc de l'anglès "mail boat"; (llong = barca) + mutació suau + (post = correu)
llong bysgota
[lhong bø-sko-ta] substantiu femení
PLURAL llongau
pysgota [lho-nge pø-sko-ta]
1 barca pesquera
ETIMOLOGIA: (llong = barca) +
mutació suau + (pysgota = pescar,
pesca)
llong danfor
[lhong dan -vor] substantiu femení
PLURAL llongau
tanfor [lho-nge tan -vor]
1 submarí
ETIMOLOGIA: (llong = barca) +
mutació suau + (tanfor = submarí)
llong ddistryw
[lhong dhi -striu] substantiu femení
PLURAL llongau
distryw [lho-nge di -striu]
1 destructor = vaixell de guerra
ETIMOLOGIA: (llong = barca) +
mutació suau + (distryw =
destrucció)
llongddrylliad
[lhong-dhrølh-yad] substantiu masculí
PLURAL llongddrylliadau
[lhong-dhrøll-yâ-de]
1 naufragí
2 mynd yn llongddrylliad ar
(dit d'un desastre que afecte una ventura, etc) ("esdevenir naufragi
sobre")
3 obsolet (persona) gwneud llongddrylliad naufragar
Timotheus-1 1-19 Gan fod gennyt ffydd, a
chydwybod dda; yr hon a wrthododd rhai, ac a wnaethant longdrylliad am y ffydd
Timothy-1 1:19 .....
4 obsolet gwneud llongddrylliad o destruir (un
vaixell) ("fer naufragi de")
ETIMOLOGIA: (llongddryll-, arrel de llongddryllio = naufragar) + (-i-ad sufix substantival)
llongddryllio [lhong-dhrølh-yo]
verb
1 fer naufragar, destruir com si fos un vaixell a les roques
2 cael eich llongdryllio
ser naufragat
ETIMOLOGIA: (llong = barca) +
mutació suau + (dryllio =
fragmentar)
llong deithwyr
[lhong deith-wir] substantiu femení
PLURAL llongau
teithwyr [lho-nge teith-wir]
1 vaixell de passatgers
ETIMOLOGIA: (llong = vaixell) +
mutació suau + (teithwyr =
passatgers, plural de teithiwr =
passatger)
llong fasnach
[lhong vas -nakh] substantiu femení
PLURAL llongau
masnach [lho-nge vas -nakh]
1 vaixell mercant
ETIMOLOGIA: (llong = barca) +
mutació suau + (masnach = comerç)
llongferch
[lhong-verkh] substantiu femení
PLURAL llongferched
[lhong-ver-khed]
1 marinera
ETIMOLOGIA: (llong = barca) +
mutació suau + (merch = noia)
llong ffatri [lhong fa
-tri] substantiu femení
PLURAL llongau
ffatri [lho-nge fa -tri]
1 vaixell ??de fàbrica, vaxiell pescador que processa els peixos
quan és encara al mar
ETIMOLOGIA: (llong = vaixell) + (ffactri = fàbrica)
llong forfilod
[lhong vor-vî-lod] substantiu femení
PLURAL llongau
morfilod [lho-nge mor-vî-lod]
1 balaner = vaixell balaner
ETIMOLOGIA: (llong = vaixell) +
mutació suau + (morfilod = balenes,
plural de morfil = balena)
- llong
gargo, llongau cargo [lhong GAR go, lho
nge] (f) carguer??
llong garthu
[lhong gar-thi] substantiu femení
PLURAL llongau
carthu [lho-nge kar-thi]
1 draga
ETIMOLOGIA: (llong = vaixell) +
mutació suau + (carthu = dragar)
- llong hwylio, llongau hwylio [lhong
HUIL yo, lho nge] (f) yot
llong hyfforddi [lhong hø-for-dhi] substantiu femení
PLURAL llongau
hyfforddi [lho-nge hø-for-dhi]
1 vaixell de formació??
ETIMOLOGIA: (llong = vaixell) + (hyfforddi = formar, formació)
llong ryfel [lhong rø
-vel] substantiu femení
PLURAL llongau
rhyfel [lho-nge hrø -vel]
1 vaixell de guerra
ETIMOLOGIA: (llong = barca) +
mutació suau + (rhyfel = guerra)
llong warchod [lhong war
-khod] substantiu femení
PLURAL llongau
gwarchod [lho-nge gwar -khod]
1 escorta
ETIMOLOGIA: (llong = barca) +
mutació suau + (gwarchod = fer cura)
llongwr [lho -ngur] substantiu masculí
PLURAL llongwyr
[lhong-wir]
1 mariner
llongwrol
[lho-ngû-rol] adjectiu
1 naval
lluesteiwr llongwrol timoner
ETIMOLOGIA: (llongwr = mariner) + (-ol, sufix adjectival)
llongyfarch
[lhon-gø-varkh ] verb
1 felicitar, congratular
A gaf i'n gyntaf dy longyfarch ar dy ddyweddïad gydag Owain
Puc primer de tot felicitar-te pel teu compomís amb Owain
ETIMOLOGIA: (llon = alegre) +
mutació suau + (cyfarch = saludar)
llongyfarchiad [lhon-gø- varkh -yad] substantiu masculí
PLURAL llongyfarchiadau [lhon-gø-varkh-yâ-de]
1 felicitació
2 llongyfarchiadau
felicitacions, a l'enhorabona
llongyfarchiadau mawr i chi per
molts anys
ETIMOLOGIA: (llongyfarch-, arrel de llongyfarcg = felicitar) + (-iad sufix per formar substantius)
llon llygod lle ni bo cath [lhon
lhø-god lhe ni bo kaath] dita
1 ‘els ratolins estan alegres on no hi hagi gat’
ETIMOLOGIA: (llon = alegre) + (llygod = ratolins) + ( lle = on) + (ni bo = no hi hagi) + (cath =
gat)
llonydd [LHO nidh] (m) tranquilitat
lloriau [LHOR ye] (pl) vegeu: llawr
llosgi [LHO ski] (v)
1 cremar
2 llosgi yn ulw convertir-se en cendre
llost
[lhost] substantiu femení
PLURAL llostau
[lho-ste]
1 obsolet cua; penis
ocurreix en algunes paraules compostes i derivatives-
llostddelw (= fal·lus)
llosten (= penis)
llostlydan (= de cua ampla; castor)
llostfain (= de cua prima)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic;
còrnic lost (= cua), bretó lost (= cua), irlandès los (= cua)
llu, lluoedd [LHII, LHI odh] (m)
exèrcit
- llu awyr, llueodd awyr [lhii AU
ir. Lhi odh AU ir] (m) exèrcit de l'aire
lluched a
thyrfau [lhî-khed a thør-ve]
Gal·les del Sud
1
llampecs i trons
ETIMOLOGIA: (lluched, plural de llucheden = llamp) + (a = i) + mutació espirant + (tyrfau, plural de twrf = soroll; tro)
lluestwr
[lhi-e-stur] substanti masculí
PLURAL lluestwyr
[lhi-est-wir]
1 persona que viu en un "lluest" (cabanya de la terra
alta)
ETIMOLOGIA: (lluest = tenda, cabina)
+ (-wr = home)
lluesty
[lhi-e-sti] substanti masculí
PLURAL lluestai
[lhi- e -stai]
1 cabana, caseta
2 cabana del pasturatge de la muntanya; orignalment una casa
d'estiueig del pastor, i després una granja petita habitada permanentment;
(element present a la toponímia menor)
3 Bíblia tenda de campanya
ETIMOLOGIA: (lluesty < lluest-dy (lluest = tenda, cabina) + mutació suau + (ty = casa)
llumon
[lhi -mon] substanti masculí
PLURAL llumonau
[lhi-mô-ne]
1 obsolet xemeneia
2 (topònimia) munt, pila, cim - al nom
Pumlumon ("cinc cims") -
SN7886 muntanya de la comarca de Ceredigion 16km a l'oest de Llanidloes, i probablament
al nom del llac Llun Llumonwy
d'Escòcia (Loch Lomond)
ETIMOLOGIA: ??
llun, lluniau [LHIIN, LHIN ye] (m)
imatge
Llundain [LHIN den] (f) Londres;
també [LHØN den] "Llynden"
Llundain-fach
[lhun-den vaakh] substantiu femení
1 SN5556 localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del
Sud-oest
a la carretera de Tal-sarn a Llangeitho 1,5km a l'est de Tal-sarn
2 lloc aprop de Caer-sws, comarca de Powys
ETIMOLOGIA: gal.lès, ‘petita Londres' (Lundain = Londres) + mutació suau + (bach
= petit), nom jocós per un poblet
lluosfiliwnydd, lluosfilwnyddion [lhi
os vi LIU nidh, lhi os vi liu NØDH yon] (m) multi-milionari
lluosog [lhi O sog] (adj) plural
llurs, llursod [LHIRS, LHIR sod] (f)
gavot
llusen, llus / llusi [LHI sen, LHIIS
/ LHI si] (f) avajó
llw, llwon [LHUU, LHU on] (m)
jurament
llwch [LHUUKH] (m) pols
llwdn, llydnod [LHU dun, LHØD nod]
(m) 1 animal jove 2 moltó castrat
llwfr [LHU vur] (adj) covard
llwfrdra [LHUVR dra] (m) covardia
llwnc, llyncion [LHUNGK, LHØNGK yon]
(m) gorja
llwncdestun, llwncdestunau [lhungk
DE stin, lhungk de STI ne] (m) brindis
llwy, llwyau [LHUI, LHUI e] (f)
cullera
- llwy de, llwyau te [lhui DEE, LHUI
e TEE] (f) cullereta
- llwy fwrdd, llwyau bwrdd [lhui
VURDD, lhui e BURDH] (f) cullera gran
- llwy weini, llwyau gweini [lhui
WEI ni, LHUI e GWEI ni] (f) cullera de servir?
llwybr, llwybrau [LHUI bir, LHUI
bre] (m) camí
1 llwyd, lhwydion [LHUID, LHUID yon] (adj) gris
2 Llwyd [LHUID
(m) cognom (forma anglicitzada: Lloyd [loid])
llwyddiant, llwyddiannau [LHUIDH
yant, lhuidh YA ne] (m) èxit
llwyddo [LHUI dho] (v) tenir èxit
llwydion
[lhuid-yon] -
1 forma plural de l’adjectiu llwyd
= gris
Cerrigllwydion (“(les) pedres
grises”) poblet damunt Pont-rhyd-y-fen a la vall d’Afan (comarca de
Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: (llwyd) + (-ion sufix plural)
llwydnos
[lhuid-nos] substantiu femení
1 crepuscle
Pan ddaeth i Ben-duad, croesffordd mewn lle unig,
yn ddisymwth gwelodd Wil ryw ledrith enfawr yn y
llwydnos.
Quan va arribar a Benduad, una cruïlla d’un lloc aïllat, Wil de cop i volta va
veure un enorme fantasme al crepusle
ETIMOLOGIA: (llwyd = gris) + (nos = nit)
llwyfan, llwyfannau [LHUI van, lhui
VA ne] (f) escenari
1 llwyn, llwynau [LHUIN, LHUI ne] (f) 1 illada 2 llom
2 llwyn, llwyni [LHUIN, LHUI ni] (m) 1 arbust 2 bosc
llwyn
celyn [lhuin kê-lin] substantiu masculí
1 arbust de grèvol
2 Y Llwyn Celyn nom de
taverna
ETIMOLOGIA: (llwyn = arbust,
bosquet) + (celyn = grèvols)
Llwyncelyn
[lhuin kê-lin] -
1 nom de casa
2 nom de carrer
(1) Llwyncelyn, Y Betws (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr)
(2) Llwyncelyn, Fforest-fach
(comarca de Abertawe)
(3) Rhestr Llwyncelyn,
Ffosygerddinen (comarca de Caerffili) (Nom oficial: Llwyncelyn Terrace)
(4) Coedlan Llwyncelyn Pontarddulais
(comarca de Abertawe) (Nom oficial: Llwyncelyn Avenue)
(5) Heol Llwyncelyn Gwauncaegurwen
(comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (Nom oficial: Llwyncelyn Road)
(6) Heol Llwyncelyn Y Porth (comarca
de Rhondda Cynon Taf) (Nom oficial: Llwyncelyn Road)
(7) Heol Llwyncelyn Bryn-coch,
Castell-nedd (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
3 (SN4459) localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del
Sud-oest 4km al sud-oest d'Aberaeron, a la carretera de Llannarth a Aberaeron
4 nom de granja i de districte de Y Porth (county of Rhondda Cynon
Taf)
5 (ST0174) localitat de la comarca de Bro Morgannwg (nom anglès: Hollybush)
6 (ST2893) localitat de la comarca de Torfaen (nom anglès: Hollybush)
7 (SJ4044) localitat de la comarca de Wrecsam (nom anglès: Holly Bush)
8 (SO1603) localitat de la comarca de Caerffili (nom anglès: Hollybush)
ETIMOLOGIA: Vegeu llwyn celyn
llwyn
deri [lhuin dê-ri] substantiu masculí
1 bosquet de roures
Heol Llwynderi (Llwynderi Road) nom
de carrer de Casnewydd
ETIMOLOGIA: (llwyn = bosquet) + (deri = roures)
llwynog, llwynogod [LHUI nog, lhui
NO god] (m) guineu (Nord); Sud = cadno [KAD no]
Llwyn y
Pia [lhuin-ø- pi -a] f
1 topònim (ara perdut) de Caer-dydd. . Segons John Hobson Mathews
(Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd)
(1889-1911):
“LLWYN-Y-PIA the pye's bush. A piece of land between Allen's Bank and Pen-y-waun, two furlongs east
of the northern boundary of the Borough (map 1830) “LLWYN-Y-PIA (l’arbust de la
garsa). Un tros de terra entre Allen’s Bank i Pen-y-waun, dos estadis
(400 metres) a l’est de le terme septentrional de la ciutat) mapa de l’any
1830)
ETIMOLOGIA: (“(el) bosc (de) la garsa”) (llwyn
= bosc, bosquet) + (y = el, la, els,
las) + (pia = garsa)
Llwynypia
[lhuin-ø- pi -a]
1 (SS9993) localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf (Gal·les del
Sud)
(1971) població: 7.335; proporció de gal.lesoparlants: 12%
Forma local Llwnpia [lhun-pi-a]
Na randibw! O’dd i'n wath na Ffair
Llwnpia. (Ni’n Doi 1918 Glynfab t39)
Quina aldarull! Va ser pitjor que la Fira de Llwynypia
2 topònim (ara perdut?), Llys-faen, Caer-dydd. Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) in
'Cardiff Records' (1889-1911):
“LLWYN-Y-PIA (the pye's bush.) A farm in the parish of Lisvane.” (LLWYN-Y-PIA
(l’arbust de la garsa). Una granja a la parròquia de Llüs-faen)
El nom sobreviu en un nom de carretera - Heol
Llwynypia (officialment: Llwyn y Pia Road)
3 granja de Penycoetgae ST0687 (comarca de Rhondda-Cynon-Taf)
ETIMOLOGIA: (“(el) bosc (de) la garsa”) (llwyn
= bosc, bosquet) + (y = el, la, els,
las) + (pia = garsa)
Llwynyreos
[lhuin-ør- ê -os] f
1 place name (ara perdut?) de Caer-dydd. Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la
seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911):
“LLWYN-YR-EOS (the nightingale's bush.) A farm in the parish of Pentyrch.”
(L’arbust
2 nom de carrer de Treforus (comarca d’Abertawe)
3 nom de carrer de Abercannaid (comarca deMerthyrtudful)
ETIMOLOGIA: (“(el) bosc (de)l rossinyol”) (llwyn = bosc, bosquet) + (r
= el, la, els, las) + (eos =
rossinyol)
llwyr [LHUIR] (adv) yn llwyr =
totalment
llwytgoed [lhuit -goid] substantiu masculí
1 bosc gris
1 topònims:
(1) Llwytgoed (qv)
(2) Caerlwytgoed (qv) Lichfield,
Staffordshire, Anglaterra. De fet el nom es refereix a Wall, un poble
3km al sud-oest del centre de la ciutat de Lichfield, on hi ha restes d’una
foprtalesa romana. El nom romà era Letocetum, del britànic *leto-keton. La
primera síl·laba del nom "Lichfield" incorpora el nom britànic, +
"field" = camp)
ETIMOLOGIA: Llwytgoed (llwyd = gris) + mutació suau + (coed = bosc), amb la sordització?? de
la "d" - llwydgoed > llwytgoed - vegeu t-g
La forma composta probablament remonta al perióde britànic - lêto-kêt-
Llwytgoed [lhuit -god] -
1 Llwytgoed (SN9904)
localitat de la comarca de Rhondda Cynon Taf a la carretera d'Aber-dâr a
Merthyrtudful 2km al nord d'Aber-dâr.
(1961): Població: 10.916; Proporció de gal.lesoparlants: 37%
(1971); Població: 11.730; Proporció de gal.lesoparlants: 25%
Mynydd Llwytgoed muntanya de pastura
al costat de Llwytgoed
2 Llwytgoed localitat de Llandrillo, comarca de Dinbych
3 Llwytgoed (nom perdut?)
localitat de Llantrisant (comarca de Rhondda Cynon Taf) Segons John Hobson
Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd)
(1889-1911):
“Llwyd-coed (grey wood.) Land in the parish of Llantrisant (1547)”
(bosc gris. Terra de la parròquia de Llantrisant)
4 Llwytgoed nom de carrer de Pant-mawr, Caer-dydd (encara que la
forma oficial és l’impossible “Llwyd Coed”)
NOTA: ortografia errònia: "Llwydcoed"
1 llwyth, llwythau [LHUITH, LHUI the] (m) tribu
2 llwyth, llwythi [LHUITH, LHUI thi] (m) càrrega
llwythog [LHUI thog] (adj) carregat
llwytyn, llwytod [LHUI tin, LHUI
tod] (m) (Sud) pardal
llydan [LHØ dan] (adj) ample
llydanbig, llydanbigau [lhø DAN big,
lhø dan BI ge] (m) bec-planer
llydandroed [lhø DAN droid] (adj) de
peus amples
Llydaw [LHØ dau] (f) Bretanya
Llydaweg [lhø DAU eg] (f / adj)
bretó (llengua)
Llydawiad, Llydawiaid [lhø DAU yad,
lhø DAU yed] (m) bretó
llydnod [LHØD nod] (pl) vegeu: llwdn
llyffant, llyffantod [LHØ fant, lhø
FAN tod] (m) 1 gripau 2 granota
llyfn [LHI vin] (adj) llis
llyfr, llyfrau [LHI vir, LHI vre]
(m) llibre (es pronuncia com si fós "llyfyr")
- llyfr darllen [lhi vir DAR lhen]
(m) llibre de lectures??
- llyfr emynau [lhi vir e MØ ne] (m)
llibre de cants religiosos??
- Llyfr Gweddi Gyffredin [lhi vir
GWE dhi gø FRE din] (m) devocionari de l'Església anglicana
- llyfr nodiadau [lhi vir no di YA
de] (m) llibreta
- llyfr ysgrifennu [lhi vir ø skri
VE ni] (m) cuadern
llyfrgell, llyfrgelloedd [LHØVR
gelh, lhøvr GE lhodh] (f) biblioteca
llyfrgellydd, llyfrgellyddion [lhøvr
GE lhidh, lhØvr ge LHØDH yon] (m) bibliotecari
llygad, llygaid [LHØ gad, LHO ged /
LHØ gid] (m) ull
- mae hi'n llygad ei lle [øn LHØ gad
i LHEE] (adv) té tota la raó ("és al ull/centre del seu lloc")
llygad y dydd, llygaid y dydd [lhø
gad ø DIIDH, lhø ged ø DIIDH] (m) margarida
llygaid [LHØ ged, LHØ gid] (pl)
vegeu: llygad
llygoden, llygod [lhø GO den, LHØ
god] (f) 1 ratolí 2 (= llygoden fawr, llygoden ffrengig) rata
llygoden fawr, llygod mawr [lhø go
den VAUR, lhø god MAUR] (f) rata ("rata gran")
llygoden ffrengig, llygod ffrengig [lhø
go den FRE ngig, lhø god FRE ngig] (f) rata ("rata francesa")
llygru [LHØ gri] (v) contaminar
llym [LHIM] (adj) estricte
llyn, llynnoedd [LHIN, LHØ nodh] (m)
llac
llyncion [LLØNGK yon] (pl) vegeu: llwnc
llynclyn [ lhøng -lin] substantiu masculí
PLURAL llynlynoedd, llynclynnau [lhøngk- lø- nodh, -ne]
1 remolí (que engoleix)
wrth y miloedd ant / I annoddyn
llyngclyn llif (Nicander = Morris Williams 1809-74 / “Yr Adgyfodiad” = la
Resurecció / 1851)
En centenars entren el flux d’un profund remolí
ETIMOLOGIA: (llync-, arrel de llyncu = empassar-se, engolir) +
mutació suau + (llyn = bassa)
llyncu [LHØNG ki] (v) empassar-se
llynedd [LHØ nedh] (adj) l'any
passat
llynges [LHØ nges] (f) flota
Y Llyn
Fraith [ø lhin vraith] f
1 nom d’una bassa al riu de Sirhywi, al topònim Pen-y-bont Llyn Fraith
= (“(la casa anomenada) “Pen-y-bont” (al costat de) la bassa variegada).
(Pen-y-bont = “(casa situada al) cap (del) pont)”, és a dir, a l’entrada del
pont
Més tard s’utilitzava la forma
“pont y llyn fraith” (“(el) pont (de) la bassa variegada”) amb pèrdua de
l’article definit, normal en topònims del tipus
(substantiu qualifat + article definit + substantiu qualificant) :
Pont-llyn-fraith (1713).
Aparantment hi havia després una confusió amb
glan = marge de riu
“pont y lan fraith’ - (el) pont (del) marge variegat,
i després amb
llan = església,
i per tant el nom modern és Pont-llan-fraith (“(el) pont (de) la bassa
variegada”)
2 bassa del riu Taf al poble d’Eglwysnewydd, Caer-dydd, notat per
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de
Caer-dydd) (1889-1911),
“LLYN-FRAITH (the motley lake.) A place in the river Taff at Whitchurch
(1760.)”
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de
Caer-dydd) (1889-1911), diu (traducció de l'anglès) (
ETIMOLOGIA: “la bassa variegada” (y
= article definit, “la”) + (llyn =
bassa) + mutació suau + (braith,
forma femeinina de brith (=
variegat). En gal·lès estàndard, llyn
és un substantiu masculí, però a l sud-est és femení, probablament
influneciada per afon (= riu) un
substantiu femení
Llyn
Tegid [lhin
tê-gid]
1 llac al costat del poble de Y Bala.
nom anglès: Bala Lake
Rheilffordd Llyn Tegid nom d’un ferrocarril de via estreta al marge del
llac (nom anglès: “Bala Lake Railway”)
Glan-llyn (= glan y llyn, ‘marge (de)l llac’) centre d’activitats a
l’aire lliure que pertany a Urdd Gobaith Cymru, situat al marge de Llyn Tegid http://www.urdd.org/Glanllyn/
2 gwyniad Llyn
Tegid (qv) Coregonus clupeiodes pennantii peix blanc d'aigua
dolça. Es
troba al llac de Tegid, de Bala
3 (topònim ara perdut) llac de
South Bend, Minnesota a partir de circa 1862 i encara existent a l’any 1895
“Among the early settlers one of the most earnest and efficient musicians
was Edward Thomas, Sr. He taught school at South Bend, Cambria and other places
in the county, and whereever he went he always taught music to his pupils and
usually had night schools to teach those who could not attend the day school.
Besides having a good voice and considerable knowledge of music, he had the
talent of imparting to his pupils his own passionate fondness for music. At
times Mr. Thomas attempted composition, and one of the old Cyfaill contains a
musical composition of his which he states in a foot-note was composed by him
while looking upon the beauties of Llyn Tegid in
(History of the Welsh in
Edited by the Reverends Thomas E. Hughes and David Edwards, and Messrs. Hugh G.
Roberts and Thomas Hughes.
1895)
(Traducció: Entre els primers colonistesun dels músics més entusiastes i
eficaços era Edward Thomas, Senior. Era mestre a South Bend, Cambria, i altres
llocs de la comarca, i a cada lloc que anava sempre ensenyava la música als
seus estudiants i normalment feia escola de nos per aquells que no podien
assistir a l’escola de dia. Apart de tenir una bona veu i coneixements
extrensos de la música, tenir el do de transmetre als seus estudiants el seu
amor apassionat per a la música. Se tant en tant, el Senyor Thomas intentava
compondre, i un de les antigues revistes Y Cyfaill té una composició musical
seva que diu en una nota a peu de pàgina que la va compondre quan mirava la
bellesa de Llyn Tegid a South Bend, Minnesota. (Història dels gal·lesos a
Minnesota, i a Iowa als pobles de Foreston i Lime Springs, recollida per els
Vells Colonistes. Editada per els Reverends Thomas E. Hughes i David
Edwards, i els Senyors Hugh G. Roberts i Thomas Hughes. 1895)
Llyr [LHIIR] (m) 1 nom d'home 2 sant
britó (topònim - Llan-llyr)
1 llys, llysoedd [LHIIS, LHØ sodh] (m) 1
jutjat 2 cort
2 llys [LHIIS] (f) (topònims) cort
("Llys-wen", etc)
Llys-du
[lhiis-dii] -
1 topònim (ara perdut)
“‘Llys-Du’(the black court.) Also called ‘Ty-Mawr’, Great House. A picturesque
old house adjoining Roath churchyard on the south-east, between it and
Cwrt-bach.”
(Llys-du (cort negra). També es diu “Ty-mawr” (casa gran). Una bonica
antiga casa al costat del cementiri de l’església d’Y Rhath, al sud-est, entre
aquest i Cwrt-bach)
ETIMOLOGIA: (llys = cort) + (du = negre). Antigament llys era un substantiu femení, però avui
en dia és masculí. A la toponomia hi ha exemples de la forma femenina
(Llys-wen) i la masculina (Llys-du)
llysiau [LHØS ye] (pl) vegeu:
llysieuyn
llysnafedd [lhø SNA vedh] (m) llim,
llot
llysnafog [lhø SNA vog] (adj) llimós
Llys-wen [lhiis WEN] (f) poble del
sud-est
Llythyfnwg [lhø THØV nug] (f) 1
(Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") d'Elfael (Gal·les del Nord-est)
llythyr, llythyrau / llythyron [LHØ
thir, lhø THØ re / lhø THØ ron] (m) carta
- bocs llythyrau, bocsiau llythyrau [boks
lhø THØ re, BOKS ye lhø THØ re] (m) bústia
llythyr agored
SUBSTANTIU MASCULÍ
[lhø thir a go red]
PLURAL: llythyron agored [lhø thø
ron a go red]
1 carta oberta
·······Llythyr Agored i Gyngor Gwynedd
·······carta oberta al consell
(comarcal de) Gwynedd
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès 'open letter'
llythyrdy
[lhø-thør-di] masculine noun
PLURAL llythyrdai
[lhø-thør-dai]
1 oficina de correus menor = casa de correus en un lloc rural
gestionada per un "administrador de correus menor" (is-bostfeistr) o una
"administradora de correus menor" (is-bostfeistres) (són agents de l'oranització de correus, i no
empleats)
Llythyrdy Pant-mawr rètol a
l'oficina de correus menor de Pant-mawr, Powys, a la dècada dels setanta
ETIMOLOGIA: (llythyr = carta) +
mutació suau + (ty = casa, edifici)
Llywela [lhø WE la] (f) nom de dona
Llywelyn [lhø WE lin] (m) (forma
anglicitzada: Llewellyn [lø wé lin)]) (1) nom d'home (2) cognom (3) patronímic:
ap Llywelyn; vegeu Llew
llywodraethwr, llywodraethwyr [lhø
wo DREI thur, lhø wo DREITH wir] (m) governador
lobïo [lo-
bi -o] verb
1 verb sense objecte pressionar per convèncer un diputat, un
govern, una empresa; intentar influenciar una política explicant els seus
propis arguments i propostes
Wedi lobïo effeithlon mi fu i’r Gweinidog wrthdroi penderfyniad y cyngor lleol
Després de pressionar amb eficàcia el Ministre va anul·lar la decisió del
municipi
2 verb amb objecte intentar influir algú d’aquesta manera
ETIMOLOGIA: lobi- (< anglès to lobby (= pressionar per convèncer, < lobby = vestíbul) + (-io sufix per formar verbs)
lochco
[ lø -ko] verb
1 (comarca de Penfro) mira!
També: lochco chi!
Vegeu lychco
locomotif
[lo-kø-mo-tiv] substantiu masculí
PLURAL locomotifau [lo-kø-mo-tî-fe]
1 locomotor, maquina de tren
2 cwt locomotifau cotxera
de màquines
ETIMOLOGIA: anglès locomotive
(substantiu d'un adjectiu); llatí (locô
d'un lloc, cas ablatiu de locus =
lloc) + l'adjectiu motive < llatí
medieval motiv(um) (= que causa el
moviment) < mot(us) (= mogut)
< (movêre = moure)
lolfa, lolféydd [LOL va, lol VEIDH]
(f) sala d'estar
lom
[lom] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (ll > l) de llom, forma femenina de llwm
= (terra, sol) improductiu; (paisatge) buit
gwlad lom, paisatge buit;
Y Waun Lom (topònim) el prat
improductiu;
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que
segueix un substantiu femení)
lon [LON] (adj) = llon (forma mutada)
lôn, lonydd [LOON, LO nidh] (f) 1
carreró 2 (Nord) carrer
- lôn bengaead, lonydd pengaead [loon
ben GEI ad, lo nidh ben GEI ad] (f) atzucac, carreró sense sortida
lôn bôst, lonydd pôst [loon BOOST,
lo nidh POOST] (f) (Nord) carretera principal ("carretera de (l transport)
de correus")
- lôn gefn, lonydd cefn [loon GE
ven, lo nidh KE ven] (f) carretera menor
loncian [LONGK yan] (v) fer footing
lori, lorïau / loris [LO ri, lo RI e
/ LO ris] (f) camió
- lori anghaffaelion [lo ri a ngha
FEIL yon] (f) grua
- lori wartheg, lorïau gwartheg [lo
ri WAR theg] (f) camió de bestiar
losen caru bach [lo sen KA ri BAAKH]
(f) (tipus de caramel)
lotri, lotrïau [LO te ri, lo TRI e]
(f) loteria
Lugu-dunum
1 topònim celta “fortalesa de Lugus”
Aquest es troba preservat en les topònims corrents
(1) Lyons
(2) Laon
(3) Loudon
(4) Laudun
(5) Montlezun
(6) Montlauzun
(7) Leiden
A Gal·les hi ha un exemple amb els elements al revers – Dinas Dinlle (localment Dinas
Dinlla), < Dinlleu, una
fortalesa del’Edat de Ferro
lwcdeithio [luk DEITH yo] (v) fer
autostop
lwc [luk] (f) sort
lwcus [LU kis] (adj) sortós
lwffyn
[lu-fin] substantiu masculí
PLURAL lwffod [lu-fod]
Gal·les del Sud
1 brètol
ETIMOLOGIA: (lwff) + (-yn sufix diminutiu)
lwlen [LU len] (f) (Nord) = elwlen
lwlod [LU lod] (pl) vegeu: lwlen /
elwlen
lwyd
[luid] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (ll > l) de llwyd = gris
Y Berth-lwyd la bardissa grisa,
granja 2km al sud d’Aber-nant SN3323 (comarca de Caerfyrddin)
Y Bont Lwyd el pont gris
Y Ffynnon-lwyd la font sagrada / la
font grisa, granja 4km a l’est de Meidrim SN2820 (comarca de Caerfyrddin)
Y Graig Lwyd la roca grisa;
Y Garreg-lwyd la pedra grisa, granja
2km al nord-est de Crymych SN1833 (comarca de Penfro)
Y Waun-lwyd el camp (de l’erm) gris,
granja 4km al sud de Crymych SN1833 (comarca de Penfro)
En aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que
segueix un substantiu femení)
NOTA: (1) Noms topogràfics de noms habitatius (casa, granja, poble, ciutat)
s’escriuen com a una sola paraula. Si té al final una paraula monosíl·laba
accentauda s’hi posa al davant un guionet. Per tant, Y Garreg-lwyd
(2) Noms topogràfics que no són noms habitatius (turó, llac, pedra, pont, etc)
s’escriuen amb els elements separats. Per tant Y Bont Lwyd.
Lygan [lø -gan] substantiu femení
1 forma local de Helygain (qv) SJ2171
localitat de la comarca de Y Fflint, 5km al sud-est de Treffynnon
NOTA: (1) síl·laba final ai >a en aquesta part de la comarca, com a
Gal·les del nord-oest
(2) pèrdua de la primera síl·laba, una carecterística típica de la llengua
parlada
Lynwen [LØN wen] (f) nom de dona
1 Lyn [LIN]
(m) nom d'home (= Llywelyn)
2 Lyn [LIN]
(f) nom de dona (de l'anglès)
___________________________________________________________________________
adolygiad diweddaraf
/ darrera actualització 2007-04-05
___________________cod
y gornel / codi del racó:_________
__________________________________________________
Rhifydd MOTIGO am
ddim / Comptador MOTIGO de franc
(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar
2007-04-05)
(= nombre de
vegades que s'ha accedit a
aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________