http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_r_2634c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
R |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants |
(delw 6671)
Cysylltwch â ni trwy’r llyfr
ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través
del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P 2632c ..... PL Q 2633c ..... R 2634c ..... S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V W X Y Z 2638c
r-
1 En gal·lès col·loquial en paraules de més d’una síl·labaa hi ha la pèrdua d’una
r final a les combinacions -dr, -tr, -thr
..1/ pèrdua de r final després de d
...(a) aradr (= arada) > arad
...(b)
Cadwaladr (= nom d’home) >
’Dwalad,
...(c) llanastr (= farrigo-farrago)
> llanast
...(d) Llanbedr
(= topònim, varis llocs, “església (de) Pere”) > Llanbed / Llambed
...(e) Llangynidr (topònim, per
exemple, al districte de Brycheiniog, de la comarca de Powys, ‘l’església del
sant Cynidr’) > Llangynid
...substantiu femení
1 rhaeadr (= cascada) > rhaead
...(g) taradr (= trepant) > tarad
..2/ pèrdua de r final després de t
cebyst (= cabestre) > cebyst
ffenest (= finestra) > ffenest
..3/ pèrdua de r final després de th
aruth (= enorme) > aruth
..4/ pèrdua de r final després de g
finegr (= vinagre) > fineg
Aquesta pèrdua no es produeix fa amb paraules d’origen culte
theatr (= teatre)
cílomedr (= kilometre)
Vegeu l’entrada r
per exemples d’una pèrdua semblant en gal·lès col·loquial
amb r final
perygl (= perill ) > peryg
posibl (= possible) > posib
triagl (=
melassa) > triag,
:_______________________________.
r-
1 r inicial que resulta d’una divisió errònia de la sequència (yr =
article definit) + (substantiu que comença amb vocal)
exemples de topònims:
Rachub (poble de la comarca de Gwynedd)
< Y Rachub < Yr Achub (= el refugi)
Y Refel (la ferreria, en topònims
menors) < Yr Efail
Rhewl (localitats de Gal·les del
nord-est) < Y Rhewl < Yr Hewl (= la corral)
Y Rhobell (nom de turó del nord-oest de Gal.les) < *Y Robell < Yr Obell
(“la sella”)
Y Rhyl (ciutat de la comarca de Dinbych)
< Yr Hyl (= el turó)
Gal·lès col·loquial:
rhen < yr hen (el / la / els / les + vell / vella / vells /
velles)
radeg ny < yr adeg hynny (en aquell època)
y rig / y rhig < yr hig (singlot)
run < yr un (el mateix / la mateixa / els mateixos / les
mateixes)
y rarmi < yr armi (l’exèrcit)
en renecs:
rarswyd! < yr arswyd (l’ horror)
rargian! < yr arglwydd (el senyor)
2 de la preposició ar = sobre
rôl < ar ôl (= després)
:_______________________________.
Y Rachub
[ râ -khib] substantiu femení
1
1 (SH6268) localitat del districte d'Arfon (comarca de Gwynedd)
Població: (1961) 1,009
Proporció de gal.lesoparlants: (1961) 85%
ETIMOLOGIA: divisió errònia de l’article definit i la paruala següent
rachub < y rachub < yr achub
(“el refugi”). Vegeu achub (=
salvar)
:_______________________________.
rad [ raad ] adj
1 Forma amb mutació suau (rh > r) de rhad
= barat, de bon preu
siop rad botiga barata, botiga ‘tot
per un euro’
(Aqui hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un
substantiu femení)
:_______________________________.
radd [ raadh ]
1 mutació suau de gradd = grau
bod |radd yn uwch na ser superior a (“ser grau més alta que”)
mae hi |radd yn uwch na'r gweddill és superior als altres
:_______________________________.
radio,
radios [RAD yo, RAD yos] substantiu
masculí
1 ràdio
2 ton radio ona radiofònica
-
Radio Cymru [rad yo KØM ri] substantiu
masculí
1 Ràdio de Gal·les - emissora estatal en llengua gal·lesa
- set radio [set RAD yo]
substantiu femení
1 ràdio
:_______________________________.
rai [ rai ]
1 mutació suau de rhai = alguns
2 rhai = alguns; rai es troba al cap
de frases adverbials; Hi ha mutació suau de la consonant inicial en frases
adverbials, per tant rh- > r-
rai troeon unes quantes vegades
rai dyddiau cyn hynny un dies abans
rai dyddiau ar ôl hyn uns dies
després d’això
rai blynyddoedd yn ôl fa uns anys
rai misoedd yn hwyrach alguns mesos
després
rai oriau yn ddiweddarach algunes
hores després
:_______________________________.
raich [ raikh ] femení
PLURAL reichiau [
reikh -ye]
1 (Història) les terres dels pobles alemanys considerats com una unitat
1 nom per alemany i territoris sotmesos als alemanys
El nom té el seu origen en
das erste Reich (“el primre regne”)
nom alemany de l’Empiri Sagrat Romà (y
raich gyntaf)
El segon era das zweite Reich =
l’Empiri Hohenzollern 1871-1919 (yr Ail
Reich)
Ddesprés de la república de Weimar 1919-1933 h va haver das dritte Reich la dictadura Nazi dels anys 1933-1945 (y Drydedd Raich)
ETIMOLOGIA: alemany das Reich el
regne
:_______________________________.
Rallt [ ralht ]
1 topònim – Yr Allt (= el turó) amb
la pèrdua de la primera síl.laba
Rallt-goch (“Rallt Goch”) (“el turó
vermell”) nom d’un carrer de Llanberis (comarca de Gwynedd)
1 Pen-rallt
..1/ topònim
localitat de Pwllheli (comarca de Gwynedd)
..2/ nom de carrer
....a/ Llangefni (comarca de Môn) (“Penrallt”)
....b/ Pentre Broughton (comarca de Wrecsam) (“Penrallt”)
....c/ Porthaethwy (comarca de Môn) (“Penrallt”)
....d/ Saron, Caernarfon (comarca de Gwynedd) (“Penrallt”)
....e/ Stad Penrallt Llanystumdwy
(comarca de Gwynedd)
....f/ “Penrallt Road”, Tywynycapel, a prop de Caergybi (comarca de Môn)
....g/ “Penrallt Street”, Machynlleth (comarca de Powys)
...h/ “Penrallt Terrace”, Casnewydd
:_______________________________.
ran o’r ffordd [ ran oor fordh ] adv
1 fent una part del recorregut (amb mutació suau)
mynd ran o’r ffordd gyda rhywun go
part of the way with someone
ETIMOLOGIA: rhan o’r ffordd una part
del recorregut (rhan = part) + (o’r = del) + (ffordd = camí). Hi ha mutació suau de la consonant inicial en
frases adverbials, per tant rhan
> ran
:_______________________________.
ras,
rasus [RAAS, RA sis] substantiu femení
1 cursa
cae ras hipòdrom (“camp (de) cursa”)
cae rasys hipòdrom (“camp (de) curses”)
:_______________________________.
ras
falwns, rasus balwns [raas va LUUNS, ra
sis ba LUUNS] substantiu femení
1 cursa de globus
:_______________________________.
ras hwyl
[ raas huill ] substantiu femení
PLURAL rasus hwyl
[ ra-se huil ]
ETIMOLOGIA: (as = cursa) + (hwyl = diversió)
:_______________________________.
rasio
[RAS yo] verb
1 fer una cursa
2 cae rasio hipòdrom (“camp (de) fer curses”)
:_______________________________.
rasiwr
ceir, raswyr ceir [ras yur KEIR, ras wir
KEIR] substantiu masculí
1 pilota (d'automòbils)
:_______________________________.
Ratshel [RA chel] substantiu
femení
1 nom de dona
:_______________________________.
Rawys
[rau -is] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de Grawys (=
Quadragésima)
cacen Rawys, plural cacennau Grawys pastís de Quadragésima,
pastís de fruites menjat durant la Quadragésima o Setmana Santa
:_______________________________.
rebel [RE bel] substantiu masculí
1 rebel
2 gwely rebel llit provisional (“llit
(d’un) rebel”)
:_______________________________.
recordydd tâp, recordyddion tâp [re KOR didh TAAP, re
kor DØDH yon TAAP] substantiu masculí
1 ??gravadora
:_______________________________.
recriwtio [re KRIUT yo] (verb)
1 reclutar
:_______________________________.
redig [rê-dig] verb
1 forma afètica d’ aredig = llaurar
agor ffos, torri gwrych, neu ’redig
cavar una fossa, tallar una bardissa, o llaurar
EN gal.lès parlat, un fenòmen molt estès és la pèrdua d’uan primera síl.laba
pretònica
:_______________________________.
Refail [ re -vel]
1 topònim – Yr Efail (= el
ferreraria) amb la pèrdua de la primera síl.laba
Nom d’urbaització - “Refail Farm Estate” a Caergybi (comarca de Môn) (que seria
Stad Refail en gal.lès)
:_______________________________.
refferî,
refferîs [re fe RII, re fe RIIS]
substantiu masculí
1 àrbitre
:_______________________________.
reiffl
[rei -fil] feminine noun
PLURAL reifflau,
reiffls [rei-fle, rei-fils]
1 rifle
2 gosod reiffl mewn ystum tanio
posar un rifle en posició de disparar
:_______________________________.
resin
cánabis [re sin KA na bis] substantiu masculí
1 resina de cànabis
:_______________________________.
reslo [RE slo] (verb)
1 lluitar (lluita lliure)
:_______________________________.
rhaca, rhacanau [HRA ka, hra KA
ne] substantiu femení
1 rascle
:_______________________________.
rhad [HRAAD] (adjectiu)
1 arat
2 rhad fel baw baratíssim
bod yn rhad fel baw ser baratíssim
“barat com brutícia / merda” (rhad =
barat) + (fel = com) + (baw brutícia / merda)
:_______________________________.
rhad
arnat! [HRAAD ar nat] (frase)
1 que t’ajudiel Senyor
:_______________________________.
rhaeadr, rhaeadrau [HREI ad,
hrei A dre] substantiu masculí
1 cascada
:_______________________________.
Rhaeadr-gwy [ rhei-adr gui]
1 localitat (vila) del districte de Maesyfed (comarca de Powys)
forma curta: Y Rhaeadr
Nom anglès: Rhayader
(Topographical History of South Wales / 1819 / Rees
p902): ”Rhayader or Rhayadergwy. The name, literally
translated, signifies ‘the cataract of the Wye
or in transatlantic phraseology, ‘the falls of
the Wye' and is derived from the situation .
of the place near the descent of that river
over a ledge of rocks. Formerly the fall was
considerable, but on the building of the present
bridge in 1780, the channel was cleared of its
principal obstructions, and a freer passage opened
for the water, so that its characteristic feature
has been almost entirely destroyed”
”Rhayader o Rhayadergwy. El nom, traduit literalment
significa ‘la cascada del Gwy’ o en anglès americà, ‘les “caigudes” del Gwy’ i
es deriva de la situació del lloc a prop del descens d’aquell riu sobre una
plataforma de roques. Anteriorment la cascada era considerable, però quan es va
construir el pont actual el 1780, es va treue
les obstruccions principals del canal, i un passeig més lliure va ser obert per
a l’aigua, de tal manera que el seu tret distintiu ha quedat gairebé destruit
del tot”
2 una parròquia d'aquest indret
3 circumscipció electoral local; escó al consell comarcal de Powys
ETIMOLOGIA: (“(la) cascada (del riu) Gwy”) (rhaeadr = cascada) + (Gwy
nom de riu)
:_______________________________.
rhaff,
rhaffau [HRAAF, HRA fe] substantiu femení
1 corda
2 rhaff halio cable de remolc
llusgraff cable de remolc
3 corda = cordill gruixut
rhaff deircainc corda de tres caps
blaen rhaff = punt de corda
:_______________________________.
rhàg [ hrag ] preposició
1 (obsolet) de, davant
rhagddo (i) de mi
rhagddon (ni) = (rhagddon; rhagddo’ ni) de
nosaltres
rhagddot (ti) = (rhagddot; rhagddo’ ti) de tu
rhagddoch (chi) = (rhagddoch; rhagddo’ chi)
de vosaltres
rhagddi (hi) (tercera persona singular
femenina) d'ella
rhagddo (fe) (tercera persona singular
masculina) d'ell
rhagddyn (nhw) = (rhagddyn, rhagddy’ nhw) d’ells
2
per tal que no, per por que
3 després de molts verbs o frases verbals
achub rhag salvar de, recatar de
….achub rhàg angau salvar de la mort
amddiffyn rhag prevenir contra,
posar en guàrdia contra
arbed rhag salvar de, recatar de
atal rhag abstenir-se de
brechu rhàg vacunar conttra
brechu rhàg difftheria vacunar
contra la difteria
cadw rhag abstenir-se de, guardar-se
de
.....cadw rhag annwyd quedar sense
agafar cap refredat
.....prin y medrwn gadw rhag chwerthin
amb prou feines m’aguantava el riure (“escassament podia guardar de riure”)
cael llonydd rhag ser deixat en pau
per
celu rhag amagar-se de, amagar-se de
cuddio'ch beiau rhag amagar els
vostres desperfectes de
cilio rhag retirar-se de
cwato rhag amagar-se de, amagar-se
de, aixoplugar de, aixoplugar-se de
cymryd gofal rhag tenir cura de no
.....cymerais ofal rhag deffro John Jones
vaig tenir vura de no despertar John Jones
cysgodi rhag aixoplugar de,
aixoplugar-se de
.....Buom yn cysgodu yn yr eglwys rhag
yr haul tanbaid
.....Vàrem buscar ombra del sol que picava molt a l’església
dianc rhag escapar-se de
diogelu rhag guardar-se de
.....eithrio rhàg exemptar de
.....eithrio (rhywun) rhàg talu trethi
exemptar (algú) de pagar impostos
esgusodi rhag excusar de
ffoi rhag fugir de
..... ffoi rhag rhywbeth fugir d’alguna cosa
..... ffowch rhag y farn a ddaw
fugiu de l’ira que vindrà
....gwaredu rhag salvar de
…gwared rhàg angau salvar de la mort
..... Duw a’n gwaredo rhag y fath beth
Deu’ns en guard “Que Déu ens salvi d’una cosa així”
gwylio rhag anar amb compte de
rhoi lloches rhag donar asil de
rhwystro (rhywun) rhag privar
algú de (fer alguna cosa)
.....rhwystro rhywun rhag ffoi
impedir la fugida d’algú (“impedir algú davant fugir”)
rhybuddio rhag warn about
ymgilio rhag evitar
1 després d’adjectius
diogel rhag protegit de
.....diogel rhag cael eich adnabod
lliure del perill de ser reconegut
rhydd rhag lliure de
:_______________________________.
rhagafon, rhagafonydd [hra GA von,
hra ga VO nidh] substantiu femení
1 afluent
:_______________________________.
rhagbrawf, rhagbrofion [HRAG
brawv, hrag BROV yon] substantiu masculí
1 prova preliminària
:_______________________________.
rhagbrofol
[ hrag- brô -vol] adjectiu
CAT-Y eliminatori
yn y rowndiau rhagbrofol a les
eliminatòries CAT-Z
ETIMOLOGIA: (rhagbrawf =
eliminatòria ) + (-ol = sufix per
formar adjectius)
:_______________________________.
rhagfarn [HRAG varn] substantiu
femení
1 prejudici
bod yn uwd o ragfarn estar carregat de prejudicis (“ser
una civada bullida de prejudici”)
:_______________________________.
Rhagfyr [HRAG vir] substantiu masculí
1 desembre
:_______________________________.
rhaglen, rhaglenni [HRA glen,
hra GLE ni] substantiu femení
1 programa
:_______________________________.
rhagolwg, rhagolygon [rah GO lwg, hra go LØ
gon] substantiu masculí
1 pronòstic
:_______________________________.
rhagolygon [hra go LØ gon] (pl)
1 forma plural: vegeu: rhagolwg [hra GO lug]
:_______________________________.
rhagor
[hrâ -gor] preposition
1 que
mwy swmpus o lawer yw'r ail argraffiad rhagor y gyfrol wreiddiol
la segona edició és molt més gruixuda que el volum original
dwedodd fod llawer mwy o hwyl i'w gael yn Steddfod y Buarth rhagor y Brifwyl
Va dir que era molt més divertida l“Eistèdvod (de)l corral” (La Fira Agrícola
de Gal.les) que el “Gran Festival” (l’eistèdvod nacional, concurs anual de la
literatura i del cant)
2 més que, donant preferència a... damunt de...
Gwnaeth y gorau o’r rhyddid roddodd iddo rhagor bechgyn eraill y cylch
S’aprofitava la llibertat que li va donar més que els altres nois del districte
Esther 2:17 A'r brenin a hoffodd Esther rhagor yr holl
wragedd, a hi a gafodd ffafr a charedigrwydd yn ei w^ydd ef rhagor yr holl
wyryfon; ac efe a osododd y deyrngoron ar ei phen hi, ac a'i gwnaeth yn
frenhines yn lle Fasti.
Esther 2:17 .....
3 comparat amb
Fe welodd hi’r gwahaniaeth oedd ynddo rhagor y diwrnod cynt
Va veure la diferència en ell comparat amb el dia anterior
ETIMOLOGIA: del substantiu rhagor (=
més)
:_______________________________.
rhagor [HRA gor] (pronom) més
rhagor o gaws més formatge
:_______________________________.
rhagor [ rha -gor] substantiu masculí
1 superioritat
2 diferència
Mae ’na ragor ofnadwy rhwng
ebol a cheiliog
És tan diferent / són tan diferents com la nit i el dia
(‘hi ha una diferència terrible / enorme entre un poltre i un gall’)
Mae rhagor rhyngddyn nhw són diferents (“hi ha una diferència entre
ells’)
Exodus 11:7 Ond yn erbyn neb o blant
Israel ni symud ci ei dafod, ar ddyn nac anifail;
fel y gwypoch fod yr ARGLWYDD yn gwneuthur rhagor rhwng yr Eifftiaid ac Israel.
Exodus 11:7 But against any of
the children of
Malachi
Malaquias
Brenhinoedd-1 3:9 A’th was sydd ymysg dy bobl, y rhai a ddewisaist ti; pobl
aml, y rhai ni rifir ac
Reis-1 3:9 ...
Corinthiaid-1
Primera Carta als de Corint
15:41...
I frases basades en aquesta:
A oes rhagor rhwng wy ac wy mewn gogoniant? Ateb: Oes yn wir - ac mae'n talu
i holi cyn prynu (Cymro 11 01 1995)
Que hi ha alguna diferència entre un ou i un altre? Resposta – Sí que n’hi ha –
i val la pena preguntar abans de comprar
Dacw’r arwerthwr yn
esgyn i’w lwyfan, a’i glerc yn ei ddilyn. Mae “rhagor rhwng seren a seren” yn y
gogoniant hwn. Yr ydym wedi dyfod i gyffyrddiad â phump neu chwech o arwerthwyr
mewn gwahanol ocsiynau oddiar pan yr ymsefydlasom yn Nyffryn Tywi, a phob un yn
meddu ar ei neillduolion arbenig ei hun
Allà el subhaster puja a l’escenari, i el seu secretari el segueix. Cadascú és
diferent (“Hi ha una diferència entre un estel i un estel en aquesta glòria”)
He conegut cinc o sis subhasters en vàries subhastes des de quan hi vam venir a
viure a la Vall del riu Tywi, i cadascú té les seves pròpies característiques
(Yn Nyffryn Tywi Sef Brasluniau o Fywyd Gwledig (A la Vall de Tywi, és a dir
aproximacions de la vida rural) . Gan y Parch. D. Rhagfyr Jones, Pontargothi.
Cyfaill yr Aelwyd a’r Frythones. Cyfrol III (Cyfres Newydd) 1894. Tudalen 423
ETIMOLOGIA: rhagor (= més, afegit) < (rhag = davant) +
(l’element obsolet ôr = límit, marge).
Aquest element ôr forma part de les paraules gal·leses
cyfor (= ple a vessar),
dygyfor (= brollar),
goror (= límit, frontera).
A les llengües hibèrniques, té el sentit de ‘marge’:
manx oirr,
escocès oir,
irlandès fóir (amb una ‘f’ inicial no etimològica)
:_______________________________.
rhagorach [ hra-gô-rakh]
adj
1 millor
yn rhagorach fyth encara millor
Aeth y gwaith ymláen yn rhagorach fyth La feina seguia d’una manera encara
millor
2 (substantiu masculí) millor = superior
Gwrando air gan dy ragorach. Escolta una paraula del teu superior
ETIMOLOGIA: (rhagor = més,
quantitat extra) + (-ach sufix
comparatiu)
:_______________________________.
rhagori [hra GO ri] (verb)
1 rhagori ar superar
rhagori arnoch eich hun lluir-se, fer alguna cosa molt millor que
ho feu normalment
:_______________________________.
rhagorol [hra GO rol] (adjectiu)
1 excel·lent
:_______________________________.
rhai [ hrai ] pronom
1 els, les (persones, animals,
coses)
y rhai hyn aquests, aquestes (col·loquialment també y rhain)
y rhai hynny aquells, aquelles (col·loquialment també y rheiny)
pa rai? quins? quines ?
sut rai? quina mena de coses?
nid pa faint, ond sut rai és més important la qualitat i no la quantitat
2 amb determinador posessius
(1a) ’yn rhai í (forma literària) fy rhai í els que són meus, les que són
meves
(1b) yn rhai ní (forma literària) fy ein rhai ní els que són nostres, les
que són nostres
(2a) dy rai dí els que són vostres,
les que són vostres
(2b) ych rhai chí (forma literària) eich rhai chí els que són meus, les que
són meves
(3a) ’i rai é (forma literària) ei rai ef els que són seus, les que són
seves (d’ell)
(3b) ’i rhai hí (forma literària) ei rhai hi els que són seus, les que
són seves (d’ella)
(3c) ’u rhai nhw' (forma literària) eu rhai nhw els que són seus, les que
són seves (d’ells / d’elles)
3 individus, aquells individus
Dros y blynyddoedd y mae Prifysgol Cymru wedi dewis rhai digon od i roi
gradd anrhydedd iddyn nhw.
Durant molts anys la Universitat de Gal·les ha escollit uns individus bastant
estranys per donar-los una llicenciatura honorífica
Gobeithir ymestyn y gwasanaeth i gynnwys rhai sydd yn gaeth i dabledi lliniaru
poen hefyd
Tenim l’esperança d’ampliar el servei per incloure aquells que són adictes a
pastilles de reduir el dolor
4 en algunes expressions (adjectiu + rhai). Hi ha mutació suau rhai > rai deprés d’una adjectiu
Yr Etholedig Rai = Els Escollits
Y Dirmygedig Rai Els Vells
Menyspreables (Una força expedicionàri anglesa que va anar a França en 1914,
dit així de la descripció del Kaiser d’ells com a “petit exèrcit
menyspreable”).
ETIMOLOGIA: gal.lès rhai < rhei < britànic
De la mateixa arrel britànica: bretó re
(= individus)
:_______________________________.
rhaib,
rheibiau [HRAIB, HREIB ye] substantiu
femení
1 embruix
rheibio embruixar
:_______________________________.
rhaid, rheidiau [HRAID, HREID ye]
substantiu masculí
1 necessitat
mae rhaid
imi fynd he d’anar-me’n
:_______________________________.
rhain, y [ø RHAIN] (pronom)
aquest, aquestes
:_______________________________.
rhath [HRAIN] (pronom) aquest, aquestes
:_______________________________.
rhan, rhannau [HRAN, HRA ne]
substantiu femení
1 part
2 participació
cael mwy na’ch rhan o rywbeth rebre
una part més que li correspongui d’alguna cosa
y
rhan fwyaf [ø rhan VUI a] la majoria
:_______________________________.
rhanbarth, rhanbarthau [HRAN barth, hran BAR
the] substantiu masculí
1 regió
:_______________________________.
rhanbarthol
[hran- bar -thol] adjectiu
1 regional
ETIMOLOGIA: (rhanbarth = regió) + (-ol = sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
rhannol [ rha –nol] adjectiu
1 parcial
2 yn rhannol (adverbi) en part,
parcialment
gwir = veritable, mae'n rhannol wir = és veritat en part
yn rhannol gyfrifol am responsable en part per
rhannol fyddar parcialment sord
ETIMOLOGIA: (rhann-, arrel de rhannu = compartir, separar) + (-ol = sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
rhannu [HRA ni]
(verb)
1 dividir
ETIMOLOGIA: (rhann-
< rhan = part) + (-u sufix per formar verbs)
:_______________________________.
rhatach [HRA takh] (adjectiu)
1 més barat
:_______________________________.
rhataf [HRA tav, -ta] (adjectiu)
1 el més barat
p’un yw’r rhataf - hwn ynteu hwn? quin és el més barat - aquest o aquest?
:_______________________________.
rhaw,
rhawiau [HRAU, HRAU ye] substantiu
masculí
1 pala
:_______________________________.
rhawdd [ hraudh ] -
1 (obsolet) parla – ocurreix com a element en algunes paraules de la
llengua moderna
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic < cèltic
De la mateixa arrel cèltica : irlandès rá
(anteriorment radh) = parlar
NOTA:
..1/ adrodd (= recitar) < ad- (prefix) + rhawdd. També amb l’afegiment del prefix reflexiu ym- > ymadrodd (= expressió)
..2/ athrod (= calumnia) < athrodd < athr- (prefix) + rhawdd.
..3/ brawddeg (= frase) < mrawddeg < amrawddeg < am
(prefix = ‘al voltant’) + rhawdd
..4/ cyfrawdd (obsolet, = conversa)
< cyf- prefix = ‘junts’) + rhawdd. Correspon a l’rlandès modern cómhra (= conversa)
..5/
:_______________________________.
rhech,
rhechod [HREEKH, HRE khod] substantiu
masculí
1 pet
:_______________________________.
rhedeg [HRE deg] (verb)
1 córrer
rhedeg nerth eich traed [HRE deg nert i DRAID] córrer cames-ajudeu-me
:_______________________________.
rhediad, rhediadau [HRED yad, hred YAA dai, -de] substantiu masculí
1 sèrie (de periodic/revista)
2 rhediad o risiau escala (“corregut d’esglaons”)
3
correguda
:_______________________________.
rhedynen,
rhedyn [hre DØ nen, HRE din] substantiu
femení
1 falguera
Brynrhedyn (topònim) turó de
falgueres
:_______________________________.
rhef [ hreev] adjectiu
1 gruixut
2 (districte de Brycheiniog, de la comarca de Powys) (substantiu masculí) gruix
ETIMOLOGIA: Britànic / Celta
:_______________________________.
rhefder
[ hrev-der ] substantiu masculí
1 gruix
Eto aeth ef yn ei flaen, a chynlluniodd
yn nesaf beiriant at wau sidanau blodeuog, gyda threfniant i drwsio'r edau, fel
ag i wneyd eiddo pob ysgainc yn gyfartal o ran rhefder
(Jaquard) va seguir malgrat això i a continuaciió va inventar una màquina per
teixir sedes florides, amb un dispositiu per arreglar el fil perquè la troca de
cada fos del mateix gruix
(Hunan-Gymorth / Samuel Smiles / Cyfiethieidig gan J. Gwrhyd Lewis, Tonyrefail.
1898)
ETIMOLOGIA: (rhef = gruixut) + (-der sufix per formar substantius abstractes)
NOTA: També substantiu femení
1. S’utilitza al sud-est de Gal·les. amb la forma refdar o ryfdar
:_______________________________.
rheg,
rhegféydd [HREEG, hreg VEIDH] substantiu
femení
1 imprecació
:_______________________________.
Rheged [HRE ged] substantiu
femení
1 regne britànic dins c800 al nor de l'illa de la Gran Bretanya, avui la regió
frontera d'Escòcia i nord-oest Anglaterra
:_______________________________.
rhegen, rhegennod [HRE gen, hre GE nod]
substantiu femení
1 rasclet
:_______________________________.
rheiddiadur
[hreidh- yâ -dir] substantiu
masculí
PLURAL rheiddiaduron
[ hreidh-ya-dî-ron ]
1 radiador = dispositiu per dissipar calor i per refredar el motor d’un vehicle
2 radiador = dispositiu per radiar calor a una habitació, amb pipes o ductes
per circular vapor o aigua calenta o aire calenta
ETIMOLOGIA: (rheiddi-, arrel del
verb rheiddio = radiar) + (-adur sufix nominatiu, que indica un
dispositiu)
:_______________________________.
rheidiau [HREID ye] (pl)
1 forma plural: vegeu: rhaid [HRAID]
:_______________________________.
rheilffordd, rheilffyrdd [HREIL
fordh, HREIL firdh] substantiu femení
1 ferrocarril
ETIMOLOGIA: (rheil = rail,
carril) + (ffordd = camí, carretera);
calc de l'anglès railway (=
ferrocarril)
:_______________________________.
rheilgar
[ hreil-gar] substantiu femení
PLURAL rheilgeir
[hreil-geir]
1 automotor = vagó de passatgers amb la seva pròpia unitat de tracció
ETIMOLOGIA: (rheil = rail, carril) +
mutació suau + (car = vagó); calc de
l'anglès railcar (= automotor)
:_______________________________.
rheina [HREI na] (pronom) aquells, aquelles
:_______________________________.
Rheinallt [HREI nalht]
substantiu masculí
1 nom d'home
:_______________________________.
rheini [HREI na] (pronom)
aquells, aquelles (no a la vista)
:_______________________________.
rheithfarn, rheithfarnau [HREITH varn, hreith
VAR ne] substantiu femení
1 veredicte
:_______________________________.
rheithgor, rheithgorau [HREITH
gor, hreith GO re] substantiu masculí
1 jurat
:_______________________________.
rhelyw [HRE liu] (pronom) resta
:_______________________________.
rheng, rhengoedd [HRENG, HRE
ngodh] substantiu femení
1 fila
:_______________________________.
rheng flaen, rhengoedd blaen
[hreng VLAIN, HRE ngodh VLAIN] substantiu femení
1 (rugby) fila de davant
:_______________________________.
rhentu [HREN ti] (verb)
1 llogar
:_______________________________.
rheol, rheolau [HRE ol, hre O
le] substantiu femení
1 regla, norma
cadw'r rheolau observar les regles
yn groes i’r rheolau contrari a les
normes
yn ôl y rheolau segones les normes
2 bod yn rheol ac nid yn eithriad ser la norma, no pas una excepció
:_______________________________.
rheoleiddio [
hrei-o-leidh-yo ] verb
1 regulamentar
Swyddfa Rheoleiddio Trydan Oficina
per la Regulamentació de l’Electricitat, organització per regulamentar
l’indústria elèctrica, promoure la competció, i defensar els interessos dels
consumidors de l’electrictat
ETIMOLOGIA: (rheol = regla,
reglament, norma) + (-eiddio element
per formar verbs)
:_______________________________.
rheolfwrdd
[hre- ol-vurdh ] substantiu
masculí
PLURAL rheolfyrddau [
hre-ol-vør -dhe]
1 panell de control
ETIMOLOGIA: (rheol-, arrel de rheoli = controlar) + mutació suau + (-bwrdd = fusta, panell)
:_______________________________.
Rheol
Gymráeg, y [ø RHE ol gøm RAIG] substantiu
femení
1 (eisteddfod) la norma decretada a Caerffili, el 1950, que l'unica llengua de
l'eisteddfod nacional serà el gal·lès. Anteriorment, aquesta celebració de la
llengua gal·lesa era bilingüe.
:_______________________________.
rheoli [hre O li] (verb)
1 controlar
2 regnar
- rheoli cenhedlu [hre O li ke NHED
li] substantiu masculí
1 contracepció
:_______________________________.
rheoliadur, rheoliaduron [hre ol
YA dur, hre ol ya DI ron] substantiu masculí
1 controlador
- rheoliadur calon, rheoliaduron
calon [hre ol YA dur KA lon, hre ol ya DI ron KA lon] substantiu masculí
1 marcapassos
:_______________________________.
rheolwr, rheolwyr [hre O lur,
hre OL wir] substantiu masculí
1 director
- rheolwr banc [hre o lur BANGK]
substantiu masculí
1 director de banc
:_______________________________.
rhes, rhesi / rhesau [HREES, HRE
si / RHE se] substantiu femení
1 filera
2 rhes o risiau escala (“fila d’esglaons”)
:_______________________________.
rhestr, rhestrau [HRE ster, HRE stre]
substantiu femení
1 llista
:_______________________________.
rheswm, rhesymau [HRE sum, hre
SØ me] substantiu masculí
1 raó
:_______________________________.
rhesymau [hre SØ me] (pl)
1 forma plural: vegeu: rheswm [HRE sum]
:_______________________________.
rhesymol [hre SØ mol] (adjectiu)
1 raonable
:_______________________________.
rhew [HREU] substantiu masculí
1 (Nord) gel
:_______________________________.
rhewgell, rhewgelloedd [HREU
gelh, hreu GE lhodh] substantiu femení
1 nevera
:_______________________________.
rhewin [HRE win] substantiu
masculí
1 (Sud) rec, rierol
:_______________________________.
rhewllyd [HREU lhid] (adjectiu)
1 gelat, de glaça
:_______________________________.
Rhian [HRI an] substantiu femení
1 nom de dona
:_______________________________.
Rhianedd [hri A nedh] substantiu
femení
1 nom de dona
:_______________________________.
Rhiannon [hri A non] substantiu
femení
1 nom de dona
:_______________________________.
rhiant,
rhieni [HRI ant, hri E ni] substantiu
masculí
1 pare o mare
:_______________________________.
Rhianwen [hri AN wen] substantiu
femení
1 nom de dona
:_______________________________.
Rhianydd [hri A nidh] substantiu
femení
1 nom de dona
:_______________________________.
rhibyn
[ hrî -bin] substantiu
masculí
PLURAL rhibyniau
[ hri- bøn -ye]
1 (tela) tira, cinta, banda
2 (comarca de Ceredigion) fenc rasclada en una fila
3 (Gal·les del Sud-est) molta distància Mae'n
ripin o ffordd o man-hyn És una gran distància d'aquí
4 (Gal·les del Sud-est) ripin o dai
fila / renglera de cases
5 mynd yn rhibyn anar en fila índia
("anar com a tira / cinta")
ETIMOLOGIA: rhib- probablament de
l'angès rib = costella (·a·)
NOTA: a Gal·les del Sud-est, ripin,
plural ribina
(Questió: Rhubina, nom de granja, Maerun, Caer-dydd – és aquest nom de fet ribina?)
:_______________________________.
rhïeddog
[ hri- ê -dhog] adjectiu
1 noble, magnífic, majestuós, gloriós
Gynt bygwth bu rhyw luoedd – rhïeddog / Ein rhyddid a’n tiroed (Chwech Englyn I
Gastell Y Faerdref. Iona Ddu. Yr Eisteddfod Ionawr 1865, tudalen 372)
Antigament alguns exèrcits majestuosos van amenaçar la nostra llibertat i les
nostres terres
ETIMOLOGIA: (ehiedd = glòria,
majestat) + (-og sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
rhieni [hri E ni] (pl)
1 vegeu rhiant [HRI ant]
:_______________________________.
rhif, rhifau [HRIIV, HRI ve]
substantiu masculí
1 número
:_______________________________.
rhifo [HRI vo] (verb)
1 comptar
:_______________________________.
rhifyn, rhifynnau [HRI vin, hri
VØ ne] substantiu masculí
1 exemplar (de revista)
2 ôl-rifyn (periòdic)
exemplar anterior
:_______________________________.
rhigian [
hrig -yan] v
1 (comarca de Penfro) fúmer-se de
ETIMOLOGIA: anglès “to rig” (= fúmer-se de)
NOTA: a la comarca de Caerfyrddin rigan
:_______________________________.
rhinflas [ hrin -vlas]
substantiu masculí
PLURAL rhinflasau
[ hrin- vla -se]
1 (menjar) essència = substància oliosa
ETIMOLOGIA: (rhin = essència)
mutació suau + (blas = gust)
:_______________________________.
rhinio [ hrin -yo] verb
1 secretar
ETIMOLOGIA: (rhin = essència) + (-io
sufix per formar verbs)
:_______________________________.
rhiniog,
rhiniogau [HRIN yog, hrin YO ge]
substantiu masculí
1 llindar
:_______________________________.
Rhisiart [HRI shart] substantiu
masculí
1 nomd'home (Ricart)
:_______________________________.
rhith-weld [ hriith
-weld] verb
1 al·lucionar
ETIMOLOGIA: (rhith = il.lusió) + mutació suau + (gweld = veure)
:_______________________________.
rhithwelediad
[ hrith-we-led -yad] substantiu
masculí
PLURAL rhithwelediadau
[ hrith-we-led-yâ -de]
1 al·lucinació
ETIMOLOGIA: (rhithweled- (ara rhithwel’d > rhithweld = al.lucinar)
+ (-iad suffix for forming nouns)
:_______________________________.
rhithweledigaeth
[ hrith-we-le-dig -yeth] substantiu
masculí
PLURAL rhithweledigaethau
[ hrith-we-le-di-gei -the]
1 al·lucinació
ETIMOLOGIA: (rhithweledig = hall.lucinat,
rhithwel- + -edig, participi del passat de rhithweld)
+ (-aeth sufix per formar
substantius)
:_______________________________.
rhithweledol
[ hrith-we-lê -dol] adj
1 al·lucinador
ETIMOLOGIA: (rhithwelediad = il.lusió
) + mutació suau + (-ol suffix for
forming adjectives)
:_______________________________.
rhithyn [ hrî -thin] substantiu masculí
1 borrall, porció petitíssima, el més mínim
cyhuddo rhywun heb rithyn o brawf acusar algú sense la més mínima prova
Nid oes iddo’r rhithyn lleiaf o werth na phwys no té el més nínim valor
o importància
Nid oes rhithyn o nerth yn ei ddadl no hi ha la més mínima força en el
seu argument
Nid oes rhithyn o wirionedd yn ei ddystiolaeth ni hi ha la més mínima
veritat en el seu testimoni
Nid oes rhithyn o olwg gennyf arno (oos dim r’ithyn o olwg gin i arno)
No l’aguanto (no hi ha un borrall de vista amb mi sobre ell)
Er nad oes gen i rithyn o ddiddordeb yn y byd bocsio... although I don’t
have the slighest interest in boxing...
Does dim rhithyn o
amheuaeth taw fe a’i gwnaeth There’s not a ounce of doubt that he was the
one who did it / that he’s the culprit
ETIMOLOGIA: (rhith = il.lusió) + mutació suau + (-yn sufix
diminutiu afegit a substantius)
:_______________________________.
Rhiwabon [ hriu-â-bon
] substantiu femení
1 SJ3043 localitat de ka comarca de
Wrecsam. Nom anglès: Ruabon
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: “la vessant de Mabon”
Rhiwabon < Rhiwfabon (rhiw = vessant, turó) + mutació suau +
(Mabon = nom d'home)
:_______________________________.
rhiwbob [HRIU bob] substantiu
masculí
1 ruibarbre
:_______________________________.
Rhiwderyn [ hriu
dê -rin] substantiu femení
1 ST2687 localitat de la comarca de Casnewydd
ETIMOLOGIA: Aparentment rhiw’r deryn
“turó de l’ocell”, (rhiw = turó,
vessant) + (’r article definit) + (deryn, forma popular de aderyn = ocell)
:_______________________________.
rho
[HRroo] adv
Gal·les del Sud-oest (comarcas de Penfro i una part de Caerfyrddin)
1 Provoca la mutació suau d’un adjectiu que li segueix.
rho fach = massa petit (bach = petit)
rho fawr= massa gros (mawr = gran)
rho lydan = massa ample (llydan = ample)
rho dost = massa adolorit (tost = adolorit)
ETIMOLOGIA: Vegeu rhy, de la qual és
una variant
:_______________________________.
Y Rhobell Fawr
[ø hrô-belh vaur] -
1 SH/7825 muntanya del districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (rhobell = sella ) +
mutació suau + (mawr = gren)
y rhobell < y robell < yr obell
< (yr article definit) + mutació
suau + (gobell = sella)
:_______________________________.
Rhobert [HRO bert] substantiu
masculí
1 nom d'home - Robert (també: Robet, Robat)
:_______________________________.
rhochian [HROKH yan] (verb)
1 grunyir, gardenyar
:_______________________________.
rhoddwr morgais, rhoddwyr morgeisi
[HRO dhur MOR gais, HRODH wir mor GEI si] substantiu masculí
1 deutor hipotecari
:_______________________________.
rhoden
[ rhô -den] substantiu femení
PLURAL rhodenni
[ hro-de-ni]
1 vara, vareta, barra
2 (retina) vareta??
3 (vehicle) rhoden brâc, plural rhodenni braciau vara de fre??
4 rhodfacteriwm ??bacteri de vara
5 rhoden droi plural rhodenni troi ?vara de remenar
6 rhoden fellt plural rhodenni mellt parallamps
ETIMOLOGIA: (rhod) + (-en sufix diminutiu); rhod- < anglès rod < anglès antic rodd;
cf noruec rydda = branqueta
:_______________________________.
rhodfa,
rhodféydd [HROD va, hrod VEIDH]
substantiu femení
1 passeig
:_______________________________.
Rhodri [HRO dri] substantiu
femení
1 nom d'home
:_______________________________.
rhoi [HROI] (verb)
1
1
donar
2 amb accions – substantius amb -iad, -ad formats de verbs
cribiad pentinada
rhoi cribiad i’ch gwallt fer una pentinada als cabells
:_______________________________.
rhoi
1 rhoi’r gyfraith mewn grym aplicar
la llei
:_______________________________.
rhoi benthyg [hroi BEN thig] (verb)
1 deixar (= préstec)
:_______________________________.
rhoi bwch i [hroi BUUKH i]
(verb)
1 cardar
:_______________________________.
rhoi chwip din i [hroi khwip
DIIN i] (verb)
1 pentinar :_______________________________.
ja el pentinaré jo, aquell
:_______________________________.
rhoi cynnig ar [hro KØ nig ar]
(verb)
1 intentar
:_______________________________.
rhoi eich pen i’w dorri [ hroi øch pen iu do-ri]
verb
1 arriscar-se, gosar manifestar una opinió
:_______________________________.
rhoi hwthad i [hroi HU thad i]
(verb)
1 (Sud) cardar (sexe)
:_______________________________.
rhoi maldod i [hroi MAL dod i]
(verb)
1 fer carícies a
:_______________________________.
rhoi mwythau i [hroi MUI the i]
(verb)
1 fer carícies a
:_______________________________.
rhoi'r
gorau iVERB[hroir go re i]
1 deixar de (fer alguna cosa)
ymgyrch rhoi'r gorau i ysmygu
una campanya per deixar de fumar
ETIMOLOGIA: 'donar el millor a'; rhoi =
donar + y gorau = el millor
:_______________________________.
rhoi rhwystr ar [hroi RHUI stir
ar] (verb)
1 frustrar
:_______________________________.
Rholant [HRO lant] substantiu
masculí
1 nom d'home
:_______________________________.
rholio [HROL yo] (verb)
1 rotllar
:_______________________________.
rholstoc
[ hrol -stok] substantiu masculí
1 (ferrocarril) material mòbil -
ETIMOLOGIA: adaptació del l’anglès rolling
stock; (rhol-, arrel de rholio = rotllar) + (stoc = estoc)
:_______________________________.
Rhonabwy [hro NA bui] substantiu masculí
1 nom d'home; vegeu: Breuddwyd Rhonabwy [BREI dhuid rho NA bui]
:_______________________________.
rhos, rhosydd [HROOS, HRO sidh]
substantiu femení
1 promontori
2 terra alta 3 erm
:_______________________________.
Y Rhos-ddu [ø
hroos dhii] 1 districte al costat
occidental de Wrecsam
ETIMOLOGIA: (l’erm negre’) (y =
article definit) + (rhos = erm) +
mutació suau + (du = nergre)
:_______________________________.
Rhos-fawr,
y [ø rhoos VAUR] substantiu femení
1 poble del nord-oest ("gran promontori")
:_______________________________.
Rhosneigr [hroos NEI gir]
substantiu femení
1 poble de l'illa de Môn
:_______________________________.
rhostio [HROST yo] (verb)
1 rostir
:_______________________________.
rhostir, rhostiroedd [HRO stir,
hro SRI rodh] substantiu masculí
1 erm
:_______________________________.
Rhos-y-bol [hroos ø BOL]
substantiu femení
1 poble de l'illa de Môn
:_______________________________.
rhosyn, rhosus [HRO sin, HRO
sis] substantiu masculí
1 rosa
:_______________________________.
Rhosyr [HRO sir] substantiu
femení
1 (Història) "centenar" (cantref) de Gwynedd Uwch Conwy
("rhos-fair", erm de la Santa Maria)
:_______________________________.
rhuban,
rhubannau [HRI ban, hri BA ne] substantiu
masculí
1 cinta
2 mynd fel rhuban anar amb molta velocitat (“anar com una cinta”)
:_______________________________.
rhudd [HRIIDH] (adjectiu)
1 vermell
:_______________________________.
Rhuddlan [HRIDH lan] substantiu
femení
1 poble
:_______________________________.
Rhufain [ hri -ven] f
1 Roma
2 chwarae’r crwth a Rhufain yn llosgi
(“tocar el violí i / mentre Roma cremant”)
canu crwth tra llosgo Rhufain (“tocar
un violí i mentre està cremant Roma”)
ffidlan pan yw Rhufain yn llosgi
(“tocar (un violí) quan Roma està cremant”)
‘tocar la lira mentre crema Roma’, estar ocupat amb temes poc importants al mig
d’una crisi
3 nid mewn undydd y codwyd Rhufain Roma no es va fer en un sol dia
4 Pan foch yn Rhufain, gwnewch fel y Rhufeiniaid cal ballar al so que
toquen (“quan estigueu a Roma, feu com els romans”)
5 Roma com un lloc de pilgrimatge
I Rufain yr arwain pob ffordd tots
els camins porten a Roma
6 Eglwys Rufain l’Esglèsia, el
catolicisme
ETIMOLOGIA: gal.lès Rhufain < Rhufein < *Rhôfein < britànic
< llatí Rômân- < Rômania-
:_______________________________.
Rhufoniog [rih VON yog] substantiu femení
1 (Història) "centenar" (cantref) de Gwynedd Is Conwy
:_______________________________.
rhuo [HRI o] (verb)
1 bramar, rugir
2 dit d’algu que rugeix:
rhuo fel llew rugint com un lleó
:_______________________________.
Rhuthun [HRI thin] substantiu femení
1 poble del nord-est; Vegeu: Cyngor Sir Ddinbych ("fortalesa vermella,
hrudd + din)
:_______________________________.
rhw [hruu] adv
(Gal·les del Sud-est)
1 La forma col·loquial general és rw.
La pèrdua de la ‘h’ és típica del sud-est
rw fääch = massa petit (bach = petit, forma local bääch))
rw fawr= massa gros (mawr = gran)
rw lytan = massa ample (llydan = ample, forma local llytan)
rw dost = massa adolorit (tost = adolorit)
ETIMOLOGIA: Vegeu rhy, de la qual és
una variant
:_______________________________.
rhwbio [HRUB yo] (verb)
1 fregar
- rhwbio allan [hrub yo A lhan]
(verb)
1 esborrar
:_______________________________.
rhwng [HRUNG] (prep)
1 entre
:_______________________________.
rhwng bodd ac
anfodd [ hrung boodh aag
an-vodh ]
1 de medies tintes
ETIMOLOGIA: “entre voluntat i no-voluntat” (rhwng = entre) + (bodd =
voluntat) + (ac = i) + (anfodd = no-voluntat)
:_______________________________.
Rhwng Gwy a Hafren [hrung GUI a
HAV ren] substantiu femení
1 (Història) regne del Nord-est ("(districte) entre (els rius) Gwy i
Hafren")
:_______________________________.
rhwng rhywun a’i bethau [ hrung hriu-in ai bê-the]
verb
1 ei gadael hi rhwng rhywun a’i bethau deixar que se les compongui
tot sol
rhyngddo ef a’i bethau! que se les compongui tot sol
:_______________________________.
rhwng rhywun a’i botes [ hrung hriu-in
ai bo-tes] verb
1 ei gadael hi rhwng rhywun a’i botes deixar que se les compongui
tot sol
rhyngddo ef a’i botes! que se les compongui tot sol
:_______________________________.
rhwng rhywun a’i gawl [ hrung hriu-in
ai gaul] verb
1 ei gadael hi rhwng rhywun a’i gawl deixar que se les compongui tot
sol
rhyngddo ef a’i gawl! que se les compongui tot sol
:_______________________________.
y Rhws
[ø hruus] substantiu femení
1 ST0666 localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est).
Nom anglès: Rhoose. Segons l’autor Cadrawd (Timothy Christopher Evans) a “A
Glossary of the Welsh of Glamorgan (Glossari de la llengua gal·lesa de
Morgannwg) / assaig de l’Eisteddfod de la ciutat d’Abertawe 1907 / (manuscrit,
Biblioteca Nacional de Gal·les) la forma local és Y Rws, és a dir [ø ruus]
, forma esperada com que al dialecte del sud-est li falta la fonema [h]
ETIMOLOGIA: ?
:_______________________________.
rhwysgfawredd
[hruisk-vau-redh] substantiu
masculí
1 ostentació, pompositat
Fry esgyn i'w aur-orsedd
Wna'r haul trwy borth arddunedd -
Teyrnasa mewn rhwysgfawredd
Ar forau Haf (Mynydau
Hamddenol: Ail Lyfr Nathan Wyn. 1905. Tudalen 70)
A dalt el sol puja al seu tro d’or / per la porta de magnificència / Regna en
ostentació / en matins d’estiu
ETIMOLOGIA: (rhwysgfawr = ostentós)
+ (-edd sufix per formar substantius
abstractes)
:_______________________________.
rhwto [HRU to] (verb)
1 (Sud) fregar
- rhwto maas [hru to MAAS]
(verb)
1 esborrar (Sud)
:_______________________________.
rhwyd, rhwydau / rhwydi [HRUID,
HRUI de, di] substantiu femení
1 xarxa, filat
:_______________________________.
rhwydd [HRUIDH] (adjectiu)
1 fàcil
:_______________________________.
rhwydwaith, rhwydweithiau [HRUID
waith, hruid WEITH ye] substantiu masculí
1 xarxa
:_______________________________.
rhwyf, rhwyfau [HRUIV, HRUI ve]
substantiu femení
1 rema
:_______________________________.
rhwyfo [HRUI vo] (verb)
1 portar una barca a rem
:_______________________________.
rhwygo [HRUI go] (verb)
1 estripar
:_______________________________.
rhwymo [HRUI mo] (verb)
1 lligar, vincular
:_______________________________.
rhwymyn, rhwymynnau [HRUI min,
hrui MØ ne] substantiu masculí
1 embenat
:_______________________________.
rhwymynnu [hrui MØ ni] (verb)
1 embenar
:_______________________________.
rhwysg, rhwysgau [HRUISK, HRUIS
ke] substantiu masculí
1 pompa
:_______________________________.
rhwysgfawr [HRUISK vaur]
(adjectiu)
1 pompós
:_______________________________.
rhwystr, rhwystrau [HRUI stir,
HRUI stre] substantiu masculí
1 obstacle
:_______________________________.
rhwystredig [hrui STRE dig]
(adjectiu)
1 frustrat
:_______________________________.
rhwystredigaeth [hrui stre DI
geth] substantiu femení
1 frustració
:_______________________________.
rhy [HRII] (adv)
1 massa (+ mutació suau) (poeth =
calent, rhy boeth = massa calent)
2 rhy ychydig massa
poc
rhoi rhy ychydig o (rywbeth) donar
massa poc (d’alguna cosa)
codi rhy ychydig ar (rywun)
cobrar-li (a algú) massa poc
:_______________________________.
rhybudd,
rhybuddion [HRØ bidh, hrø BØDH yon]
substantiu masculí
1 avís
:_______________________________.
rhybuddio [hrø BIDH yo] (verb)
1 avisar
:_______________________________.
rhych [ hriikh
] substantiu femení
PLURAL rhychau [ hrø -khe]
1 solc, rega; solc fet per l’arada per sembrar cereals, etc
cadw i'r rhych no sortir del solc,
mantenir el rumb
rhegen y rhych Crex crex
guatlla maresa (nom estàndard: rhegen yr
yd)
2 regueró per plantar patates
3 ranura
4 ranura entre les nalgues
mae’n credu bod yr haul yn codi yn rhych
ei din (d’algú que té una opinió mol inflada de si mateix) “pensa que el
sol es lleva al la ranura del seu cul”
5 rodera, carrilada (= feta en una superfície tova per una roda)
6 rutina, camí fressat
dod allan o'r rhych sortir de la
rutina
mynd i gerdded rhych caure en una
rutina (“anar a caminar un solc”) walk a rut”)
7 arruga, solc (de la cara)
8 tomba
9 na rhych na rhawn ni cap ni peus
ni allaf wneud na rhych na rhawn ohono
per mi no té ni cap ni peus
(“ni solc ni crinera”)
10 a Porth-cawl (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr) hi ha un carrer anomenat “Rhych Avenue” (pregunta: Heol y
Rhych en gal·lès?)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic *rok- < *prok- < *prk-
..1/ irlandès eitre (= solc, rega); eitrigh (= solcar), irlandès antic et-rech
De la mateixa arrel indoeuropea:
..2/ anglès furrow < anglès mitjà
çforwe, furgh < anglès antic furh
..3/ terrabaixès (Escòcia) furr (=
solc);
..4/ alemany die Furche (= solc)
..5/ llatí porca (= cavalló entre
solcs)
..6/ català pórca (= feixa de terra
entre solc i solc) < llatí porca
(7) català rega < ricâ < indo-europeu *prka
Cf rec < pre-romà *recu (= canal
NOTA: també substantiu masculí
:_______________________________.
rhyd,
rhydau [HRIID, HRØ de] substantiu femení
1 gual (lloc de pas per un riu)
- Rhyd yr Indiaid [hriid ør IND
yed] substantiu femení
1 localitat de la Patagonia ("guals (dels) indis")
- Rhydychen [hri DØ khen]
substantiu femení
1 Oxford ("gual (del) bou")
:_______________________________.
rhydd [HRIIDH] (adjectiu)
1 lliure
2 menter rydd = lliure empresa, llibertat d’empresa
:_______________________________.
..2 rhydd [ hriidh ] verb
1 mutació suau de rhydd = da, darà
(rhoi)
Contexts en els quals aquesta forma freqüentment es troba són després del la
partícula interrogativa a (s’omet en
ús col·loquial), i les partícules negatives ni a (s’omet en ús
col·loquial) i na (sovint conservada
ús col·loquial), i a (pronom relatiu
- s’omet en ús col·loquial)
Pwy (a) rydd y ffidil yn y to gyntaf?
qui es donarà per vençut primer? (“(és) qui que posarà el violí primer a
(l’espai de ) la teulada?”)
Pwy (a) rydd y ffidil yn y to gyntaf? Who'll give up first? (“(It is) who that will
put the fiddle in the (space of the) roof first?”)
rydd o ddim no donarà
rydd o mo’i no donarà el seu / la
seva / els seus / les seves...
:_______________________________.
Rhydderch [HRØ dherkh] substantiu masculí
1 nom d'home
:_______________________________.
rhyddháu [HRØDH hai] (verb)
1 alliberar
:_______________________________.
rhyddiaith [HRØDH yaith]
substantiu femení
1 prosa
:_______________________________.
rhyddid [HRØ dhid] substantiu
masculí
1 llibertat
:_______________________________.
Rhyd-fach [hriid vaakh] f
1 nom de carrer de Pentre-bach (comarca de Merthyrtudful)
ETIMOLOGIA: “y rhyd fach” el gual petit (y
= el) + (rhyd = gual) + mutació suau
+ (bach = petit)
:_______________________________.
Rhydhalog [ hriid- hâ -log]
1 granja al sud-est de Llanhari (Rhondda Cynon Taf)
Nant Rhydhalog un rierol al costat
de la granja
ETIMOLOGIA: “y rhyd halog” el gual fangós (y
= el) + (rhyd = gual) + (halog = fangós)
NOTA: Com que la combinació d+h
es fa [t] a la pronunciació gal·lesa, altres llocs del mateix nom de vegades es
troben com a Rhytalog
:_______________________________.
rhyfedd [HRØ vedh] (adjectiu)
1 estrany
rhyfedd yr olwg d’aspecte estrany
2 bod ryfeddaf:
fel y mae hi ryfeddaf és curiós
constatar (que) (“com és el més estrany”)
:_______________________________.
rhyfeddu
(at) [hrø VE dhi] (verb)
1 meravellar-se
:_______________________________.
rhyfel
[ hrø -vel] substantiu masculí
PLURAL rhyfeloedd
[hrø- ve -lodh]
1 guerra, conflicte bèl.lic
mynd i ryfel anar a la guerra
bod mewn rhyfel estar en guerra
cyhoeddi rhyfel ar declarar la
guerra contra
rhyfel diarbed guerra total
rhyfel sanctaidd guerra santa
rhyfel oer guerra freda
rhyfel cartref guerra civil
mynd â’r rhyfel at y gelyn portar la
guerra al lloc de l’enemic
rhyfel ffug guerra estrafolària
pan fo rhyfel en temps de guerra
adeg rhyfel en temps de guerra
ar adeg rhyfel en temps de guerra
parod ar gyfer rhyfel preparat per
una guerra
rhyfel ymrhyddhâd guerra de
liberació
trosedd rhyfel crim de guerra
difrod rhyfel danys de guerra
cofgolofn ryfel monument als caiguts
(amb forma de columna)
awyren ryfel avió de guerra
rhyfel yn torri allan sclatar una
guerra
ond oherwydd i'r rhyfel dorri allan dri
mis yn ddiweddarach...
però com que la guerra es va esclatar tres mesos després
rhyfel cartref guerra civil
2 mynd yn rhyfel rhwng (“esdevenir
guerra entre”) esclatar una guerra entre...
3 guerra = un determinat conflicte bel·lic
yn ystod y rhyfel durant la guerra
Y Rhyfel Byd Cyntaf La Primera
Guerra Mundial
Y Rhyfel Mawr La Primera Guerra
Mundial
Yr Ail Ryfel Byd La Segona Guerra
Mundial
Y Trydydd Rhyfel Byd La Segona
Guerra Mundial
Rhyfel Caerdroia La Guerra de Troia
Rhyfel Olyniaeth Awstria La Guerra de la Successió austríaca
4 carcharor rhyfel presoner de
guerra
5 llong ryfel vaixell de guerra
6 mynwent ryfel cementiri de caiguts
a la guerra
7 gohebydd rhyfel corresponsal de
guerra
8 guerra = campanya i accions per assolir un objectiu, elimar alguna cosa poc
desitjable
rhyfel yn erbyn tlodi una guerra
contra la pobresa
9 guerra = qualsevol conflicte
roedd rhyfel ddistaw rhwng y ddwy wraig
hi havia una guerra silenta entre les dues dones
10 bwyell ryfel destral
de guerra
ETIMOLOGIA: ??
NOTA també de vegades un substaniu femení
:_______________________________.
rhyfela [hrø VE la] (verb)
1 fer la guerra
:_______________________________.
rhyfelgar [hrø VEL gar]
(adjectiu)
1 bel·licós, guerrer
:_______________________________.
rhyfelgarwch [hrø vel GA rukh]
substantiu masculí
1 bel·licositat
:_______________________________.
rhyfelgri, rhyfelgrïau [hrø VEL
gri, hrø vel GRI e] substantiu masculí
1 crit de guerra
:_______________________________.
rhyfelgyrch, rhyfelgyrchoedd
[hrø VEL girkh, hrø vel GØR khodh] substantiu masculí
1 campanya, operació militar
:_______________________________.
rhyg [HRIIG] substantiu masculí
1 sègol
:_______________________________.
rhyng - [hrøng] (prep)
1 forma base de la conjugació de la preposició rhwng
:_______________________________.
Rhys [HRIIS] substantiu masculí
1 nom d'home
:_______________________________.
rhyw [HRIU] (det) algun (+
mutació suau); rhyw wraig = alguna dona
- rhywbeth [HRIU beth] (pronom)
alguna cosa
- rhywrai [HRIU rai] (pronom)
alguns
- rhywun [HRIU in] (pronom) algú
- rywbryd [RIU brid] (adv)
1 tard o d'hora
- rywsut [RIU sit] (adv)
1 d'alguna manera
- yn rhywle [øn RHIU le] (adv)
1 en algun lloc
:_______________________________.
rhywogaeth, rhywogaethau [hriu O geth, hriu o
GEI the] substantiu femení
1 espècie
:_______________________________.
rifolfer,
rifolferi [ri VOL ver, ri vol VE ri]
substantiu masculí
1 revòlver
:_______________________________.
rif y gwlith [riiv ø GWLIITH]
(adv)
1 sens nombre ("quantitat/númera de la rosada")
:_______________________________.
rigan [ rî -gan] verb
1 (comarca de Caerfyrddin) fúmer-se de
Yr oedd Morgan Jones yn hoff iawn o
“rigan” Sali ynghylch Nat
A Morgan Jones li agradava fúmer-se de Sali sobre Nat
ETIMOLOGIA: anglès “to rig” (= fúmer-se de)
NOTA: a la comarca de Penfro rhigian
:_______________________________.
riparo [ri PA ro] (verb)
1 (col·loquial) reparar
:_______________________________.
robin goch, robinod cochion [ro
bin GOOKH, ro bin yed KOKH yon] substantiu masculí
1 pitroig
:_______________________________.
roc [ROK] substantiu masculí
1 rock (música)
:_______________________________.
roced, rocedi [RO ked, ro KE di]
substantiu femení
1 coet
:_______________________________.
roced oleuo, rocedi goleuo [RO
ked o LEI o, ro KE di go LEI o] substantiu femení
1 coet de senyal
:_______________________________.
roedd [ roidh
] verb
1 forma singular del temps imperfet (tercera persona) del verb bod
2 amb nom definit = era, estava; eren, estaven
roedd Siôn yn cysgu = Joan dormia (“Joan estava en dormint”)
roedd Siôn a Siân yn cysgu = Joan i Joana dormien (“Joan i Joanan
estaven en dormint”)
roedd y papur ar y llawr el diari era a terra
roedd y papurau ar y llawr els diaris eren a terra
3 amb els pronoms: ef = ell, hi = ella
roedd hi yn y gwely ella estava al llit
roedd e yn y gwely ell estava al llit
4 amb el pronom hi = subjecte buit (as in English it, German es)
roedd hi’n bwrw glaw plovia (“ella estava tirant pluja”)
5 sense pronom
roedd yn dda gen i glywed hynny estava content de saber-ho
6 amb nom indefinit = hi havia
roedd dwr ar y llawr hi havia
aigua al terra
també amb la forma roedd yna, or roedd na + mutació suau
(yna = allà; possiblement és una imitació de la contrucció anglesa
‘there was’; però altres llengües també tenen l’idea de locació i l’indefinició
– català hi havia, francès il y avait)
roedd na ddwr ar y llawr hi havia aigua a terra
7 ús conjunctiu = que (ell-ella) era / estava.
Fet servir quan un verb o un adverbial es posa al començament d’una frase per
èmfasi
yn yr ardd roedd e, nid ar yr heol era la jardí, no al carrer (“(és”) al
jardí que era...”)
canu roedd hi, er gwaethaf popeth ella cantava (“(és) cantar que ella
estava...”) malgrat tot
8 roedd... a roedd en una seqüència com aquesta, el segon exemple de roedd
normalment s’omet
Roedd wedi troi wyth o'r gloch a'i fam eisoes yn paratoi swper
Eren les vuit tocades i la seva mare ja preparava el sopar
ETIMOLOGIA: contracció de la forma literària yr oedd > yróedd
> roedd. La pèrdua d’una síl·laba inicial pretònica en una paraula es
col·loquialment molt estesa en gal·lès
NOTA: col·loquialment al sud oe [oi] > oo [oo]. Per tant, roedd
> roodd / ro’dd . Al sud, també amb pèrdua de la r
inicial : roodd > oodd
:_______________________________.
roeddach
chi [ROI dha khi] (verb)
1 ereu / estàveu (Nord-oest)
:_______________________________.
roeddan nhw [ROI dha nu] (verb)
1 eren / estaven (Nord-oest)
:_______________________________.
roeddan ni [ROI dha ni] (verb)
1 erem / estàvem (Nord-oest)
:_______________________________.
roeddat ti [ROI dha ti] (verb)
1 eres / estaves (Nord-oest)
:_______________________________.
roedd e [ROI dhe] (verb)
1 era / està (ell)
:_______________________________.
roeddech chi [ROI dh] (verb)
1 ereu / estàveu
:_______________________________.
roedden nhw [ROI dh] (verb)
1 eren / estaven
:_______________________________.
roedden ni [ROI dh] (verb)
1 erem / estàvem
:_______________________________.
roeddet ti [ROI dh] (verb)
1 eres / estaves
:_______________________________.
roedd hi [ROI DH hi] (verb)
1 era / està (ella)
:_______________________________.
roedd o [ROI dho] (verb)
1 era / està (ell) (Nord)
:_______________________________.
roeddwn i [ROI dh] (verb)
1 era / estava (jo)
:_______________________________.
Roeg
[rôig] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (g > ZERO) de Groeg
= grec
yr Eglwys Roeg l'Esglèsia Grega
yr iaith Roeg, la llengua grega
en aquestesexpressions hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu
que segueix un substantiu femení)
:_______________________________.
Romaneg [ro MA neg] substantiu femení
1 romanès
:_______________________________.
Roser [ ro -ser]
1 Una forma del sud-est del nom Rhosier
= Roger. Al sud-est el so [h] era tipicament absent, per tant rh > r
Caeroser nom de granja de Glynogwr SS9587 (comarca de Pen-y-bont ar
Ogwr)
1 noms de carrers:
..1/ en mapes anglesos com a ‘Rosser Street’, que en gal·lès seria Heol Roser
(a) Castell-nedd
(b) Glynrhedynnog (comarca de
Rhondda Cynon Taf)
(c) Maes-y-coed, Pont-y-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf)
..2/ en mapes anglesos com a ‘Rosser Terrace’, que en gal·lès seria Rhestr
Roser
(a) Bryn-coch (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr)
NOTA: Al sud-est Roser seria
de fet Rosar - al sud-est una ‘e’ de
la síl·laba final és sempre ‘a’
:_______________________________.
rownd
laeth [rowndiau llaeth] substantiu femení
1 ronda de lleter
:_______________________________.
rw [ruu] adverbi
(Gal·les del Sud-est)
1 Provoca la mutació suau d’un adjectiu que li segueix.
rw fääch = massa petit (bach = petit, forma local bääch))
rw fawr= massa gros (mawr = gran)
rw lytan = massa ample (llydan = ample, forma local llytan)
rw dost = massa adolorit (tost = adolorit)
ETIMOLOGIA: Vegeu rhy, de la qual és
una variant
:_______________________________.
rwan [RU an] (adv)
1 (Nord) ara. Al Sud: nawr [NAUR]
:_______________________________.
rwber [RU ber] substantiu masculí
1 goma
:_______________________________.
rwden, rwdins [RU den, RU dins]
substantiu femení
1 col-i-nap
:_______________________________.
rw i [ru i] (verb)
1 sóc / estic (Sud)
:_______________________________.
Rwsia [RU sha] substantiu femení
1 Rúsia
:_______________________________.
Rwsiad, Rwsiaid [RU shad, RU
shed] (pl)
1 rus
:_______________________________.
Rwsieg [RU sheg] substantiu
femení
1 rus (llengua)
:_______________________________.
rwtsh [RUCH] substantiu masculí
1 (Nord) 1 porqueria
2 bestieses, ximpleries
:_______________________________.
rwyt ti [rui TII] (verb)
1 ets / estàs
2 rwyt ti amdani! ja ho pagaràs
car!
:_______________________________.
rych chi [rii KHII] (verb)
1 sou / esteu (Sud)
:_______________________________.
rydach chi ('dach chi) [rø da
KHII] (verb)
1 sou / esteu (Nord-oest)
:_______________________________.
rydan
ni ('dan ni) [rø da NII] (verb)
1 som / estem (Nord-oest)
:_______________________________.
..1 rydd
[ riidh ] adj
1 mutació suau de rhydd = lliure
Un context en el qual es troba aquesta forma freqÜentment és després d’un
substantiu femení singular
Cymru Rydd Gal·lès lliure
masnach rydd comerç lliure
cic rydd puntada lliure
menter rydd llibertat d’empresa
:_______________________________.
..2 rydd
[ hriidh ] verb
1 mutació suau de rhydd = da, darà
(rhoi)
Contexts en els quals aquesta forma freqüentment es troba són després del la partícula
interrogativa a (s’omet en ús
col·loquial), i les partícules negatives ni
a (s’omet en ús col·loquial) i na (sovint conservada ús col·loquial),
i a (pronom relatiu - s’omet en ús
col·loquial)
Pwy (a) rydd y ffidil yn y to gyntaf?
qui es donarà per vençut primer? (“(és) qui que posarà el violí primer a
(l’espai de ) la teulada?”)
rydd o ddim no donarà
rydd o mo’i no donarà el seu / la
seva / els seus / les seves...
:_______________________________.
rydd o ddim
cymaint â'r du o dan ei ewin i chi [ riidh oo dhim kø-mint aar dii oo dan ii eu-in
ii khii ]
1 districte d'Arfon, de la comarca de Gwynedd
(dit d’una persona garrepa). Literalment: No us donarà ni la brutícia sota la
seva ungla
ETIMOLOGIA: (ni rydd ef >
col.loquialment rydd o ddim = ell no
donarà) + (cymaint â = tant com) + (y du = la brutícia, ‘el negre’) +(o dan = sota) + (ei ewin = la seva ungla) + (i
chi = a vos)
:_______________________________.
rydech
chi ('dech chi) [rø de KHII] (verb)
1 sou / esteu (Nord-est)
:_______________________________.
ryden ni ('den ni) [rø de NII]
(verb)
1 som / estem (Nord-est)
:_______________________________.
rydw i ('dw i) [rø du I] (verb)
1 sóc / estic (gal·lès col·loquial unificat)
:_______________________________.
rydych chi [rø di KHII] (verb)
1 sou / esteu (gal·lès col·loquial unificat)
:_______________________________.
rydyn ni [rø di NII] (verb)
1 som / estem (gal·lès col·loquial unificat)
:_______________________________.
rygbi [RØG bi] substantiu masculí
1 rugby
:_______________________________.
ryn ni [riin ni] (verb)
1 som / estem (Sud)
:_______________________________.
rywbryd [RIU brid] (adv)
1 tard o d'hora
:_______________________________.
rywsut [RIU sit] (adv)
1 d'alguna manera
___________________________________________________________________________
adolygiad
diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05
___________________cod y gornel / codi del racó:_________
__________________________________________________
(= nifer o weithiau yr agorwyd
y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)
(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a
partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________