http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_cr_2620c.htm
|
Y Gwe-eiriadur
Cymraeg a Chatalaneg |
CR |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a
catalanoparlants |
(delw 4703)
Cysylltwch â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu
amb nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q
2632c ..... PL
2633c ..... R
2634c ..... S
2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V
W X Y Z 2638c
cr-
1 cr- < c’r- contracció de (k + vocal + r)
..1/ Carannog (nom d’home) > Crannog (en el topònim Llangrannog)
..2/ Caradog (nom d’home) > Cradog (així al cognom Cradog (“descendent d’en ap Caradog”),
en anglès “Craddock”)
..3/ careiau > c’reiau > c’riau
> crie / cria (= cordons de sabata)
..4/ cerydd (gal·les antic) > crydd (forma en gal.lès modern)
(sabater). Cf Bretó kere (= sabater)
..5/ coranau > c’rane, c’rana, forma plural de coran que és una forma col.loquial de coron (= corona)
:_______________________________.
crac, craciau [KRAK, KRAK ye] substantiu
masculí
1 esquerda
:_______________________________.
crachach [KRA khakh] (pl)
1 la burgesia gal·lesa que imita la llengua i costums anglesos (“crostes
petites” -ach = sufix diminutiu i despectiu)
:_______________________________.
crachen, crachennau [KRA khen, kra KHE ne] substantiu femení
1 crosta (de ferida)
:_______________________________.
crafangus [ cra-va-ngis ]
adjectiu
1 pesseter
ETIMOLOGIA: (crafang-, arrel
de crafangu = urpar) + (-us sufix adjectival)
:_______________________________.
crafiad, crafiadau [KRAV yad, jrav
YÂ de] (substantiu masculí)
1 esgarrinxada
cael crafiad ar eich llaw esgarrinxar-se a la mà
:_______________________________.
craffu [KRA fi] (verb)
1 “craffu ar” = observar intentament
:_______________________________.
cragen, cregyn / cragennau [KRA gen, KRE gin / kra GE ne] substantiu femení
1 carculla, petxina
2 mynd i’ch cragen
posar-se dins de la closca (“anar a la vostra closca”)
dod o’ch cragen sortir de la closca
:_______________________________.
craig, creigiau [KRAIG, KREIG ye] substantiu
femení
1 penyal, precipici
2 roca
3 bod mor sefydlog â’r graig ser
tan ferm com una roca
:_______________________________.
Craig Berth-lwyd [ kraig berth-luid
]
1 turó de la comarca de Merthyrtudful, al sud de Treharris ST 0996
2 Craig-berth-lwyd districte aquí
ETIMOLOGIA: craig y berth lwyd - ‘el turó de la casa anomenada Berth-lwyd’ (craig
= roca) + (y article definit) + mutació suau + (perth = bardissa)
+ mutació suau + (llwyd = gris)
NOTA: escrit “Graig Berthlwyd” al segle 1800.
:_______________________________.
Craig Ddu [ kraig -dhii]
1 SH/7010 penya-segat del districte de Meirionnydd (comarca de
Gwynedd)
2 SH/6152 penya-segat del districte de Dwyfor (comarca de Gwynedd)
3 penya-segat de Castell ar Alun (comarca de Bro Morgannwg)
4 penya-segat d’Aberogwr (comarca de Bro Morgannwg)
ETIMOLOGIA: roca negra; (craig = roca) + mutació suau + (du =
negre)
NOTA: Vegeu també la forma amb l’article definit (Y) Graig Ddu
:_______________________________.
crair, creiriau [KRAIR, KREIR ye]
substantiu masculí
1 relíquia
:_______________________________.
craith [ kraith ] substantiu
femení
PLURAL creithiau
[ kreith -ye]
També: creithen [krei-then] (craith) + (-en, sufix
diminutiu)
1 cicatriu, marc deixat per
una ferida, una cremada
Roedd ganddo graith fawr o'r glust
dde at ei ên
He had a big scar from his right ear to his chin
2 cicatriu = memòria d'una
experiència dolorosa
fe dorrodd fy nghalon ac mae'r
graith yn aros o hyd
va trencar el meu cor i el cicatriu encara hi és
darllennais yr hen lythyrau y bore 'ma
ac mae'r hen graith wedi'i hagor eto
vaig llegir les velles cartes aquest matí i el vell cicatriu s'ha obert de nou
3 craith brech o craith y
frech = clot de verola
4 sargit (en una peça de roba
de llana)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
De la mateixa arrel britànica: : bretó kleizenn
(= cicatriu)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès créacht
(= ferida)
:_______________________________.
cranc, crancod [KRANGK, KRANG kod] substantiu masculí
1 cranc
:_______________________________.
cranclyd [ krangk -lid] adjectiu
1 maniàtic, excèntric
ETIMOLOGIA: (cranc = persona
eccèntrica) + (-lyd, sufix adjectiu)
:_______________________________.
crancsiafft [ krangk -shaft]
substantiu femení
PLURAL crancsiafftiau
[ krang-shaft-ye ]
1 cigonyal
ETIMOLOGIA: anglès crankshaft (crank antigament = rodet de fil, <
anglès antic) + (shaft = eix) <
anglès antic sceaft (= pal); alemany
der Schaft (= mànec de destral);
paraula relacionada amb llatí scâpus
(= pal), grec skeptron (= pal)
:_______________________________.
crand [ krand ] adjectiu
1 majestuós, impressionant
Yng nghanol tref Livorno yn yr Eidal
saif ty crand lle bu teulu Thomas Lloyd yn byw, a hwnnw bellach yw canolfan
clwb tenis Livorno
Al mig del ciutat de Livorno a Itàlia hi ha una casa majestuosa on vivia la
família de Thomas Lloyd, i aquella ara és el club de tennis de Livorno
aros mewn gwestyau crand
estar-se en hotels de luxe
2 (hotel, cotxe, etc) de luxe, luxós
aros mewn gwestyau crand estar-se en
hotels de luxe
3
(situació) fabulós, boníssim
(Gal·les del Nord)
4 (roba) ostentós
dillad crand roba ostentosa
actorau ac actoresau wedi ymgasglu yn eu
dillad crand i ganmol eu gilydd
Actors i actrius reunits per complimentar-se
gwisgo'n grand empolainar-se
merched yn gwisgo hetiau crand dones
que porten barrets elegants
5 (aspecte) elegant
6 impressionant,
innecessàriament ornat
pam y mae'r Sais mor awyddus i gael
geiriau crand am bethau bob dydd?
per què els anglesos són tan insistents en buscar paraules tan ornates per
coses de cada dia?
7 excel·lent = que dóna una
bona oportunitat per
Blynyddau yn ôl yr oedd Abertawe'n
lle crand am ddrama
fa anys Abertawe era un bon lloc per actuacions teatricals
8 (accent anglès)
impressionant, que pertany als nivells més alts de la societat
mae elfen gref o snobeiddiwch ym Mrs
Jones Pant-mawr ac mae hi wastad yn siarad Saesneg gydag acen grandiach na'r
Saeson eu hunain
hi ha un element molt fort d'esnobisme en la Sentyora Jones de Pant-mawr i
sempre paral anglèa amb un accent més majestuós qure no pas els anglesos
mateixos
ETIMOLOGIA: gal·lès crand < grand < anglès grand < francès antic grand
= gran < llatí grandis = gran
:_______________________________.
crasu [KRA si] (verb)
1 1 cuinar, torrar
2 eixugar
:_______________________________.
craswellt [ kras -welht]
substantiu masculí
1 herba seca
mor sych â chraswellt odyn tan
sec com a herba seca (per calentar un) forn
ETIMOLOGIA: (cras = sec) + mutació
suau + (gwellt = herba)
:_______________________________.
creadur, creaduriaid [kre A dir, kre a
DIR yed] substantiu masculí
1 1 criatura (animal)
2 pobret (y cr’adur!)
:_______________________________.
creawdwr, creawdwyr [kre AU dur, kre AUD wir] substantiu masculí
1 creador
:_______________________________.
crech [ krech ] adjectiu
1 forma feminina de crych
(= arrugat, arrissat, agitat)
..1/ Com a primer element en paraules compostes amb un element principal femení
crechwen (= somriure de menyspreu),
< gwên (= somriure)
..2/ Adjectiu després d’un substantiu femení – grech.
ffrwd grech torrent agitada
:_______________________________.
crechwen [ krekh -wen] substantiu
femení
PLURAL crechwenau
[ krech-wê-ne]
1 riallada
2 somriure de menyspreu
ETIMOLOGIA:
(crech, forma feminina de crych = arrissat, arrugat) + mutació
suau + (gwên = somriure, somrís)
:_______________________________.
Credig [KRE dig] substantiu masculí
1 (col·loquialment) nom d’home = Caredig
:_______________________________.
credu [KRE di] (verb)
1 creure
:_______________________________.
credyd, credydau [KRE did, kre DI de] substantiu masculí
1 crèdit
:_______________________________.
crefydd, crefyddau [KRE vidh, kre VØ dhe] substantiu masculí
1 religió
:_______________________________.
crefft, crefftau [KREFT, KREF te] substantiu femení
1 1 art
2 ofici (d’artesà)
:_______________________________.
crefftwr, crefftwyr [KREF tur, KREFT wir] substantiu masculí
1 artesà
:_______________________________.
crefydd, crefyddau [KRE vidh, kre VØD dhe] substantiu femení
1 religió
:_______________________________.
crefyddol [kre VØ dhol] (adjectiu)
1 religiós
:_______________________________.
creigiau [KREIG ye] (pl)
1 vegeu: craig
:_______________________________.
creigiog [kreig
-yog] adjective
1 rocós
2 Y Mynyddoedd Creigiog Les Muntanyes Rocoses
ETIMOLOGIA: (creig- < craig = roca) + (-iog sufix per
formar substantius)
:_______________________________.
creignant [kreig -nant] substantiu
masculí
1 reira amb llit de roques
ETIMOLOGIA: (creig-, forma de
síl·laba penúltima de craig = roca)
+ (nant = riera)
:_______________________________.
Creignant
[kreig -nant] substantiu femení
1
SJ2535 localitat de la comarca de Shropshire, Angalterra, a la frontera
gal·lesa a prop de Llangollen / Y Waun / Croeoswallt
ETIMOLOGIA: Vegeu l’entrada anterior
:_______________________________.
creiriau [KREIR ye] (pl)
1 vegeu: crair
:_______________________________.
creision [KREI shon] (pl)
1 vegeu: cras
:_______________________________.
creisionyn yd, creision yd [krei SHO nin IID, KREI shon IID] substantiu
masculí
1 floc de blat d’indi
:_______________________________.
crempogen, crempogau [krem
1 crep
:_______________________________.
creon, creonau [KRE on, kre O ne] substantiu masculí
1 llapis de cera
:_______________________________.
creu [KREI] (verb)
1 crear
:_______________________________.
Creuddyn [KREI dhin] substantiu femení
1 topònim
:_______________________________.
creulon [KREI lon] (adjectiu)
1 cruel
:_______________________________.
creulondeb [krei LON deb] substantiu masculí
1 crueltat
:_______________________________.
creu ymwybyddiaeth o [krei øm ui BØDH yeth o] (verb)
1 conscienciar
:_______________________________.
crib, cribau [KRIIB. KRI be] (mf) Nord: substantiu masculí
1 , Sud substantiu femení
1 1 pinta
2 serra, cim (de muntanyeta)
:_______________________________.
cribiad
[ krib -yad] substantiu masculí
PLURAL cribiadau [ krib- yâ
-de]
1 (acció) pentinada
rhoi cribiad i’ch gwallt fer una
pentinada als cabells
ETIMOLOGIA: (crib-, arrel de cribo = pentinar) + (-i-ad sufix per formar substantius)
:_______________________________.
cribin [ krî -bin] substantiu
femení (també un substantiu masculí)
PLURAL cribiniau
[ kri- bin -ye]
1 Gal·les del Nord rascla (de la sega d'herba); al sud és rhaca
2 Gal·les del Nord garrepa
ETIMOLOGIA: (crib = pinta) + (-in, sufix)
:_______________________________.
cribiniad [ kri- bin
-yad] substantiu masculí
PLURAL cribiniadau
[krii-bin- ya -de]
(Gal·les del Nord)
1 rasclada, acció de rasclar; rhoi
cribiniad i to rake, to give a raking to
2 rasclada = allà aplegat amb un cop de la rascla
ETIMOLOGIA: (cribin = rascla) + (-iad)
:_______________________________.
cribo [KRI bo] (verb)
1 pentinar
:_______________________________.
criced [KRI ked] substantiu masculí
1 criquet
:_______________________________.
crimog [ kri -mog] substantiu
femení
PLURAL crimogau
[kri- mô -ge]
1 canya (de la cama)
2 obsolet protector de la canya de la cama
3 obsolet cama; i com a extensió d'aquest sentit, s'aplica a
accidents geogràfics: cresta, crestall
ETIMOLOGIA: (crimp = fràgil) + (-og)
:_______________________________.
crimogio [ kri- mog -yo] verb
1 William Owen-Pughe, al seu diccionari de 1793/1803, diu
-”crimmogiaw” (traduit de l'anglès) “fer puntades de peu. És un divertiment
dels homes de la comarca de Penfro; fan trobades per aquest motiu, on acudeixen
degudament preparats amb sabates gruixudes amb claus sobresalten dels costats
“. La forma meridional és més aviat crimogo
[kri-mô-go]
ETIMOLOGIA: (crimog = canya de la
cama) + (-io, sufix per formar
verbs)
:_______________________________.
crimp (1) [ krimp ] adjectiu
1 dur, cruixent rhostio yn
grimp rostir fins que sigui cruixent; bara
saim wedi ei ffrio'n grimp pa fregida (en greix de multó / bou / porc) fins
que sigui cruixent
2 godro'n grimp munyir
fins que la vaca, etc, quedi seca; (figuratiu) esplotar (diners, idees d'algú)
fins que no en quedi
3 sec; sych grimp (sych = sec) + mutació suau + (crimp = cruixent) més sec que una banya
4 sec (de la boca després d'ingerir massa alcohol)
5 Gal·les del Nord llosgi'n
grimp fer cendres alguna cosa, quedar completament carbonitzat
ETIMOLOGIA: anglès crimp = fràgil,
cruixent < anglès antic gecrympan
= cargolar-se, enrullar-se
:_______________________________.
crimp (2) [ krimp ] substantiu
masculí
PLURAL crimpiau
[ krimp -ye]
1 tall esmolat, fil esmolat
2 cresta, crestall; Y
Crimpia' (“les crestes” – forma local de crimpiau – al nord-oest de Gal·les una –au es pronuncia com a -a)
lloc de Capelcurig (Gwynedd, Gal·les del nord-oest); Nant y Crimp (“riera de la cresta”) riera de Pont-lliw (comarca d'
Abertawe, Gal·les del sud-est),
3 Gal·les del Nord persona garrepa; hen grimp 'di hwnnw el de que parles és un garrepa acabat
ETIMOLOGIA: de l'adjectiu crimp =
fràgil, cruixent
:_______________________________.
crimpen [ krim -pen] substantiu
femení
1 Gal·les del Nord garrepa (dona); crimpyn garrepa (man)
2 Gal·les del Sud-oest coca de civada cuita fins que sigui
ben dura
ETIMOLOGIA: ( crimp = fràgil,
cruixent; garrepa ) + (-en)
:_______________________________.
crimpio [ krimp -yo] verb
1 verb sense objecte Gal·les del Nord socorrar-se, socarrimar-se
(davant del foc)
2 verb amb objecte Gal·les del Sud-oest airejar la roba davant el foc
ETIMOLOGIA: ( crimp = fràgil,
cruixent; sec ) + (-io)
NOTA: formes locals: Gal·les del Sud crimpio > crimpo
:_______________________________.
crimpyn [ krim -pin] substantiu
masculí
1 alguna cosa marcida (per la calor); llosgi'n grimpyn (del sol): fer marcir-se (alguna cosa) (“cremar en
una cosa cruixent / fràgil”)
2 Gal·les del Nord garrepa (home); crimpen garrepa (dona)
ETIMOLOGIA: ( crimp = (substantiu)
garrepa, (adjectiu)
1 fràgil, cruixent) + (-yn)
:_______________________________.
Y Crindai [ø krin
-dai] -
1 localitat de la comarca de Casnewydd (barri de la ciutat de Casnewydd, on
antigament hi havia una casa pairal Y
Crindai) ST3089
ETIMOLOGIA: probablament 'cases amb sostre de palla pansida / joncs pansits',
forma plural de crindy
:_______________________________.
crindir [ krin -dir] substantiu
masculí
PLURAL crindiroedd
[ krin- dî-rodh ]
1 terra seca
ETIMOLOGIA: (crin = pansit, sec) +
mutació suau + (tir = terra)
:_______________________________.
cringoch [ krin -gokh] adjectiu
1 (persona) de cavells vermells arrissats dyn cringoch home pelroig
2 (cavells) vermells i arrissats mwng o wallt cringoch cabellera vermella
3 (guineu) vermell, amb pell vermella
ETIMOLOGIA: (crin = pansit,
arrissat) + mutació suau + (coch =
vermell)
:_______________________________.
crindy [ krin -di] substantiu
masculí
PLURAL crindai
[ krin -dai]
1 obsolet casa amb sostre de palla o ajoncs; vegeu el topònim
'Y Crindai'
ETIMOLOGIA: probablament 'casa de sostre de palla pansida / joncs pansits'; (crin = pansit, sec) + mutació suau + (ty = casa)
:_______________________________.
Crindy [ ø krin -di] -;;)
1 sobrenom de la taverna 'The Bull's Head' de Walbrook, Londres, on
una associació literària els Gwyneddigion de gal·lesos exiliats es reunien al
finals dels 1700 i principis del 1800
ETIMOLOGIA: (crin) + mutació suau +
(ty = casa, taverna). Els membres de
l'associació li deien al tavarner Y Crin
[kriin] , i per tant el sentit és 'Ca'n Crin'. El malnom pot ser o 'pansit' (de
l'aspecte del taverner), o pot ser de la seva falta de generositat, perquè
també té el sentit de 'garrepa'
:_______________________________.
crinjio [ krinj -yo]
(verb sense objecte)
1 (anglicisme) encongir-se
de fàstic
Mi fydda i'n crinjio bob tro y
bydda i yn gweld y rhaglen honno
M'encongeixo de fàstic cada vegada que veig aquell programa
ETIMOLOGIA: anglès cringe = encongir-se
de fàstic < anglès antic cring(an)
= rendir-se en una batalla
:_______________________________.
crinllys [ krin -lhis]
substantiu femení
PLURAL crinllys
[ krin -lhis]
1 paraula literària violeta; violetes
ETIMOLOGIA: (crin-, aparentment del
grec krinon = lliri) + mutació suau
+ (llys = planta) > *crinlys > crinllys
:_______________________________.
crist croes y Beibl [krist krôis
ø bei-bil]
1 col·loquialment cris' croes
y Beibl; dit a algú que dubta que és veritat allò que diueu; = t'ho juro!
ETIMOLOGIA: “la creu de Jésus de (la portada de) la Bíblia”; gal·lès <
anglès mitjà Cris'-cross, Crist-cross
= la creu de Jesucrist (Crist,
anglès modern Christ = Jesucrist) +
(cross = creu)
:_______________________________.
crist croes, tân poeth [crist krôis
taan pôith] -;;)
1 col·loquialment cris' croes
tân poeth; dit a algú que dubta que és veritat allò que diueu; = t'ho juro!
(“
ETIMOLOGIA: “la creu de Jésus, foc calent”; gal·lès < anglès mitjà Cris'-cross, Crist-cross = la creu de
Jesucrist (Crist, anglès modern Christ = Jesucrist) + (tân = foc) + (poeth = calent)
:_______________________________.
crino [KRI no] (verb)
1 pansir-se
:_______________________________.
crïo [KRI o] (verb)
1 1 llorar
:_______________________________.
Crist [KRIST] substantiu masculí
1 Jesucrist
:_______________________________.
Cristion, Cristnogion [KRIST yon, krist NOG yon] substantiu masculí
1 cristià
:_______________________________.
criw, criwiau [KRIU, KRIU ye] substantiu masculí
1 equip
:_______________________________.
crïwr [krî
-
PLURAL crïwyr
[krî -wir]
1 cridador
2 crïwr tref cridador
(que avisa de la seva arribada amb campana i que crida anuncis als ciutadans)
IOH
També: belman (de l’anglès
‘bellman’, home amb una campana)
ETIMOLOGIA: (cri- arrel de crïo = cridar) + (-wr sufix d’agent, = ‘home’)
:_______________________________.
criws [krius] substantiu
masculí
Gal·les del Sud
1 emborratxament
bod ar y criws estar fent gresca i
borratxant-se
ETIMOLOGIA: criws < carws [ka-rus] < anglès carouse
< francès < francès mitjà
carouse < alemany (dialectal) gar ûs (= gar aus trinken plenament + fora + beure, beure’s-ho tot)
:_______________________________.
Croateg [kro A teg] (f / adj) croat
(llengua)
:_______________________________.
croc [krok] substantiu
masculí
PLURAL crocs
[kroks]
1 hen groc (persona
vella) carrossa, vellot
hen groc dioglyd el vellot gandul
2 hen groc cavall vell i
inútil
3 hen groc cotxe vell
ETIMOLOGIA: anglès crock (= persona vella
i inútil /animal vell i inútil /cosa vella i inútil; antigament ovella
decrèpita ) < terrabaixès (d'Escòcia), probablament holandès kraak (= persona decrèpita, animal
decrèpit); paraula relacionada amb la paraula noruega krake (= animal malaltís),
:_______________________________.
crocbris [ krok
-bris] substantiu masculí
PLURAL crocbrisiau
[ krok- bri -she]
1 preu exorbitant
talu crocbris am rywbeth pagar una
cosa a preu d’or
codi crocbris am rywbeth cobrar
moltíssim per alguna cosa
ETIMOLOGIA: ‘preu de penjar’ (crog-,
stem of crogi = penjar) + mutació
suau + (pris = preu); c + p > gb > cb
:_______________________________.
croen, crwyn [KROIN, KRUIN] substantiu masculí
1 pell
2 croen neidr PLURAL crwyn nadroedd pell de serp
3 Does dim gwaith yn eich croen chi
Ets una persona que és poc disposat a treballar
:_______________________________.
croes, croesau / crwys [KROIS, KROI se / KRUIS] substantiu femení
1 creu
- croes Geltaidd, croesau Celtaidd [krois
GEL tedh, kroi se KEL tedh] substantiu femení
1 creu celta
- y Groes Goch [ø grois GOOKH]
substantiu femení
1 la Creu Roja
2 Y Groes Sanctaidd La Santa Creu
Eglwys y Groes Sanctaidd Església de
la Santa Creu
(nom d’una església de Llanor, Gwynedd)
:_______________________________.
croesair, croeseiriau [KROI sair,
kroi SEIR ye] substantiu masculí
1 mots encreuats
:_______________________________.
croesawu [kroi SAU i] () acollir
:_______________________________.
Croescwrlwys [kroi SKUR luis] substantiu femení
1 districte de Caer-dydd
:_______________________________.
croesewl [ kroi -seul] substantiu
femení
1 (Gal·les del Sud-est) cruilla Vegeu croesheol [krois-heul]
:_______________________________.
croesfa, croesféydd [KROIS va, krois VEIDH] substantiu femení
1 pas (de vianants)
:_______________________________.
croesfan, croesfannau [KROIS van, krois VA ne] substantiu femení
1 pas (de vianants)
- croesfan reilffordd, croesfannau
rheilffordd [KROIS van REIL fordh, krois VA ne RHEIL fordh] substantiu femení
1 (ferrocarril) pas a nivell
- croesfan zebra [KROIS van ZE bra]
substantiu femení
1 pas zebra
:_______________________________.
croesfwa [krois- vû -a] substantiu
femení
PLURAL croesfwâu
[krois-vu-ai]
1 ballesta
ETIMOLOGIA: calc de l’anglès ‘crossbow’ (croes
= creu) + mutació suau + (bwa = arc)
:_______________________________.
croesfwäwr [krois-vu-â-ur]
substantiu femení
PLURAL croesfwäwyr
[krois-vu-â-wir]
1 ballester
ETIMOLOGIA: (croesfwa = ballesta) +
(-wr sufix = home)
:_______________________________.
croesffordd, croesffyrdd [KROIS fordh,
KROIS firdh] substantiu femení
1 cruïlla, quatre cantons
:_______________________________.
croesheol [krois-heul,
kroi-seul] substantiu femení
PLURAL croesheolydd
[krois- heu –lidh, kroi-seu-lidh]
(Gal·les del Sud)
1 cruilla - la intersecció de dues carreteres o dos carrers
Lle ofnadwy am ysbrydion oedd Croesol
Rhiw Felan yn Nhonyrefail
La cruilla de Rhiw Felan al poble de Tonyrefail era un lloc perillós per
(torbar) esperits
..1/ Penygroesheol (“(el) final (de)
la cruïlla”). Nom de carrer de Trelewis (Treharris, comarca de Merthyrtudful)
(amb grafia errònia “Pen-y-Groes Heol”)
..2/ Croesheol y Sblot lloc de la
comarca de Bro Morgannwg on Heol y Wig (la carretera de Wig) creua la carretera
de Sain Dunwyd cap a Llanfihangel y Bont-faen (“(la) cruïlla (de)l Sblot”) – (Y
Sblot = nom d’una granja a la carretera de Sain Dunwyd)
..3/ Croesol Tyn-y-bryn la cruïlla
de Tyn-y-bryn; lloc de Tonyrefail
Dyna Dic yn tynu ein sylw at ganwyll
gorff yn dod oddiwrth Groesol Tyn-y-bryn tua’r Waun-rhydd (Hanes Tonyrefail
- Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd. Tudalen 60)
Dic va cridar la nostra atenció a una espelma de mort (llum a la foscor que
antigament es penseva que era la flama d’una espelma d’un seguici mortuori
fantasmal, presagi d’una mort iminent) que venia de Croesol Tyn-y-bryn (la
cruïlla de la granja de Tyn-y-bryn) en direcció a Y Waun-rhydd.
2 cruilla - una de les quatre branques d’una cruilla Dim on un ty oedd ar Donyrefail y pryd hynny.
Roedd yn sefyll yn nghanol y Pentre, lle y mae pedair o groesheolydd - un yn
arwain i’r Cymer, un arall i Lantrisant, un arall i Glynogwr, a’r llall i Gwm
Elái, ac yn arwain i’r Bont-faen.
(Addasiad o ddarn yn “Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl”,
Thomas Morgan, 1899, Caerdydd. Tudalen 46)
Només hi havia una casa a Tonyrefail en aquella època. Era situada al mig del
poble, on hi ha quatre camins – un que va cap a Cymer, un altre cap a
Llantrisant, un altre cap a Glynogwr, i un altre cap a Cwm Elái, i endavant cap
a Y Bont-faen.
Croesheolydd granja al sud de
Rhiwderin, al costat del sud-oest cap a Pen-y-lan
(?la forma local és segurmanent Croesewlydd)
ETIMOLOGIA: (croes = creu, froma del
signe + o de la lletra x) + (heol =
carrer, carretera)
NOTA: Col·loquialment al sud-est és
..1/ croesol / y groesol [kroi –sol / ø
groi -sol] o
..2/ croesewl / y groesewl [kroi –seul /
ø groi -seul].
..3/ També sense la mutació suau – y
croesewl [ø kroi -seul]
:_______________________________.
croesi [KROI si] (verb)
1 creuar
:_______________________________.
croesi'r bont [kroi-sir bont]
1 passar pel pont
2 passar pel pont - dit dels aprenents de gal·lès que passen a ser
capaços de parlar amb fluidesa
3 fe groeswn ni'r bont honno pan
ddown ni ati hi mirarem el problema en un moment oportú (“passarem pel pont
quan hi arribarem”)
:_______________________________.
croeslin [kroes -lon] substantiu
femení
PLURAL croesliniau
[krois-lin-ye]
1 diagonal
ETIMOLOGIA: (croes = arrel de creosi = creuar ) + mutació suau + ( llin = línia )
:_______________________________.
..1 croeso
[ kroi -so] substantiu masculí
1 benvinguda
noswaith dda a chroeso (presentador
de la ràdio, TV) bona nit i benvinguts
croeso cymysg una benvinguda no
unànima
Croeso cymysg a fu i’r datganiad la
declaració va tenir un acollida variada??
croeso tlawd benvinguda poc
entusiasta
croeso oeraidd benvinguda poc
entusiasta
croeso oerllyd benvinguda poc
entusiasta
2 croeso! (sigues) benvingut /
benvinguda / benvinguts / benvingudes! (salutació a algú que arriba en un lloc
i que es rep amb molt de gust)
Molt freqüent als indicadors i els rètols del país. Amb topònims, hi ha mutació
suau (de les nou consonants inicials c p t / g b d / m ll rh) després de la
preposició i (= a)
Cymru: Croes i Gymru! Benvinguts a
Gal·les
Caernarfon: Croeso i Gaernarfon Benvinguts
a Caernarfon
Pwllheli: Croeso i Bwllheli Benvinguts
a Pwllheli
Tregaron: Croeso i Dregaron Benvinguts
a Tregaron
Gartholwg: Croeso i Artholwg
Benvinguts a Gartholwg (“Church Village”)
Bangor: Croeso i Fangor Benvinguts a
Bangor
Dinbych: Croeso i Ddinbych Benvinguts
a Dinbych (“Denbigh”)
Merthyrtudful: Croeso i Ferthyrtudful
Benvinguts a Merthyrtudful
Llandudno: Croeso i Landudno
Benvinguts a Llandudno
Rhuthin Croeso i Ruthin Benvinguts a
Rhuthin
Y Drenewydd: Croeso i’r Drenewydd Benvinguts
a Y Drenewydd (“Newtown”)
Y Trallwng: Croeso i’r Trallwng Benvinguts
a Y Trallwng (“Welshpool”)
3 croeso i bawb tots hi sou
convidats
4 benvinguda = ceremònia de benvinguda
fel rhan o groeso swyddogol y Maoriaid
com a part de la benvinguda dels maoris
5 Bwrdd Croeso Cymru Direcció de
Turisme de Gal·les (“Junta de la Benvinguda de Gal·les”)
Y Bwrdd Croeso la Direcció de
Turisme
6 Croeso Chwe-deg Naw (“La
benvinguda de seixanta-nou”)
Celebració organitzada pel govern anglès a l’any 1969 per l’Investidura del
príncep anglès Charles Windsor com a Príncep de Gal·les al castell de
Caernarfon
7 rhoi croeso i (rywun) donar la
benvinguda a algú
8 parod eich croeso acollidor
(“preparat la vostra benvinguda”)
llawn croeso acollidor (“ple (de)
benvinguda”)
9 parti croeso’n ôl festa del retorn
a casa (“festa (de) benvingut tornat”)
10 does dim croeso i chi yma aquí no
us volem
(“no hi ha cap benvinguda per a vos aquí”)
mae croeso i chi bob amseer sereu
benvingut sempre
(“hi ha una benvinguda per a vos sempre”)
11 can croeso iddo ei wneud està
lliure de fer-ho; que ho provi! (“cent benvingudes a ell per fer-ho”)
gya
12 mynd yn hyfach na'ch croesoabusar
de l’acolliment d’algú (“esdevenir més agosarat que la vostra benvinguda”)
aros yn hwy na'ch croeso no robar
mai l’hora d’anar-se’n (“quedar més llarg / més temps que la vostra
benvinguda”)
13 mae croeso ichi alw si truqueu,
sereu benvinguts
14 â chroeso no hi ha cap
inconvenient
â phob croeso no hi ha cap
inconvenient
15 â chroeso per merèixer (per
afirmar una petició per un favor)
16 mawr ei groeso d’una gran
acceptació
llyfr fydd yn fawr ei groeso un
llibre que tindrà una gran acceptació
17 croeso i chi i... (amb ironia,
d’algúna cosa que no val gaire que pertany a un altre, com si se la regalés al
mateix propietari)
Aflwyddiant mawr yw tim cenedlaethol y
Saeson. Fel ag y mae pethau, croeso iddynt i'w tîm!
La selecció nacional anglesa és un gran fracàs. Tal com són les coses, que es
quedi!
18 Croeso Nom de casa, hotel, etc
bydd croeso yn aros yn y bryniau
we'll keep a welcome in the hillsides
19 croeso i poder
Croeso iddo ddo i ‘ngweld i unrhyw dro
Pot venir a veure’m quan vulgui
ETIMOLOGIA: croeso < croesaw. Etimologia desconeguda.
Possiblement una paraula derivada de croes
(= creu)
:_______________________________.
2 croeso [KROI so] (verb)
1 sigues benvingut
:_______________________________.
croesol [ kroi -sol] substantiu
femení
1
(Gal·les del Sud-est) cruilla Vegeu croesheol [krois-heul]
:_______________________________.
crog [KROOG] (adjectiu)
1 penjat
:_______________________________.
crogi [krô -gi] verb
verb amb objecte
1 penjar = matar algú penjant-lo
Eled i’w grogi! “Que s’en vagi (ell / ella) a estar penjat”
2 penjar = matar algú penjant-lo com un càstig
Esther 2:23 A phan chwilwyd y peth, fe a gafwyd felly:
am hynny y crogwyd hwynt ill dau ar bren. Ac ysgrifennwyd
hynny mewn llyfr cronicl gerbron y brenin.
Esther
Crogai ei fam ta hynny'n
elw iddo “penjaria la seva àvia si allà fós un benefici er
ell”
crogi delw o rywun penjar algú en efigie
3 (obsolet) crucificar
4 cael eich crogi = morir
penjat (“rebre el vostre penjar”)
5 mynd i'ch crogi = fer coses
que inevitablement portaran un càstig (“anar al vostre penjar”)
6 crogi eich hun (“penjar
+ vostre + un”), penjar-se més correctament eich crogi eich hun (“vostre + penjar + (de) vostre + un”)
7 quedar penjat, suspès
Wedi'r ddamwain ar y bont, roedd y lori
yn crogi uwch law y ffordd brysur o dan y bont
després de l'accident sobre el pont, el camió quedava penjat damunt una
carretera molt transitada sota el pont
8 penjar a la paret
hen lun a grogasai ei nain yn y parlwr
una antiga pintura que la seva àvia havia penjat a la cuina
8
penjar / ser penjat entre dos suports
hamoc a grogai rhwng dwy goeden
hamaca que quedava penjada entre dos arbres
10 crogi,
diberfeddu a chwarteru penjar, treure els budells i tallar els membres
crogi a darnu penjar i tallar els
membres i el cap
Rhoddodd y gwarchodlu yno yr hen Spenser
i’r frenhines. Crogwyd a darnwyd ef, a rhoddwyd ei gnawd i gwn. El seguici
va donar Spenser a la Reina. Va ser penjat i tallat (en trossos) i la seva carn
va ser donada a gossos
11 quedar suspés (porta) d'un pilar
crogir y llidiart wrth fachau haearn yn
awr, ond gynt troai ar ei gorddyn wrth wden
la porta ara se suspendeix de ??xarneres de ferro però anteriorment es girava
sobre els pivots mitjançant baguetes de vímet
12 crocbren patíbul (crog-, arrel de crogi = penjar) + mutació suau + (pren = pren)
13 Gal·les del Nord dos
i'th grogi!
que et pengin! (“ves-te a penjar”)
Cyngor y Dre! Aed i'w crogi!
l'Ajuntament. Que els pengessin!
14 Gal·les del Sud cer
i grogi! que et pengin! (“ves a penjar / a ser penjat”)
15 mae llawer ffordd i ladd
ci heblaw ei grogi hi ha moltes maneres d'assolir una finalitat, només hem
de pensar en el problema (“hi ha moltes maneres de matar un gos a més de
penjar-lo”)
16 ar eich crogi encara
que us pengessin
rwi'n addo ar 'y nhrogi na weda i air
wrth neb
Juro encara que em pengessin que no diré a ningú (“prometo tot i el meu penjar
no diré a ningú”) (= per estalviar-me d'un penjament)
17 tros eich crogi, dros eich
crogi encara que em pengessin
a i ddim i'w weld o dros 'y nghrogi!
no aniré a veure'l encara que em pengessin (= per estalviar-me d'un penjament)
Juro encara que em pengessin que no diré a ningú (“prometo tot i el meu penjar
no diré a ningú”)
ETIMOLOGIA: (crog = patíbul) + (-i, sufix per formar verbs); crog < britànic < llatí *croc-em (= creu)
De la mateixa arrel britànica: còrnic krog
(= suspensió); bretó krougañ (=
penjar)
:_______________________________.
croglith [KROG lith] substantiu femení
1 (Bíblia) Sant Joan, 18-29 - versos de la crucifixió (crog = creu, llith =
lectura)
- Dydd Gwener y Groglith = divendres
sant (“divendres (de) (la) lectura (sobre la) creu/crucifixió”)
:_______________________________.
crombil [krom-bil]
substantiu femení
PLURAL crombiliau
[krom-bil-ye]
1 (ocell) pap
2 ventre
fe aeth e i lawr i’r dafarn i gael rhyw
ychydig o gwrw yn ei grombil
Va baixar a la taverna per introduir una mica de cervesa al seu ventre
hel yn eich crombil farcir-se amb
menjar (“ajuntar al vostre ventre”)
3 el més pregon de..., el cor de
daeth hen wr o grombil y siop
un home vell va venir de la fondària de la botiga
yng nghrombil y ddaear
a les profunditats de la terra ??
bachodd bump o fygiau o grombil y
cwpwrdd
va treure cinc tasses de les profunditats de l’armari
fflat newydd sy tua deng munud o waith
cerdded o grombil y ddinas
pis nou que és a deu minuts a peu del centre de la ciutat
yng nghrombil y coed al bell mig del
bosc
ETIMOLOGIA: (crom = forma
femenina de crwm = corbat) + mutació
suau + (pil = pell, pap d’ocell)
:_______________________________.
cromlin [crom -lin] substantiu
femení
PLURAL cromliniau
[krom-lin-ye]
1 linia corbada (en un gràfic)
2 amgrwm convex
cromlin amgrwm línia convexa
ceugrwm concau
cromlin geugrwm línia concava
ETIMOLOGIA: (crom = forma femeninia
de crwm = corbat) + mutació suau + ( llin = línia )
:_______________________________.
cronglwyd [krong-luid] substantiu
femení
PLURAL cronglwydi
[krong-lui-di]
1 obsolet encanyissat del sostre
2 obsolet sostre
Genesis 19:8 Wele, yn awr, y mae dwy
ferch gennyf fi, y rhai nid adnabuant wr; dygaf hwynt allan atoch chwi yn awr,
a gwnewch iddynt fel y gweloch yn dda; yn unig na wnewch ddim i'r gwyr hyn;
oherwydd er mwyn hynny y daethant dan gysgod fy nghronglwyd i
Genesis 19:8 ...
Mathew 8:8 A'r canwriad a atebodd ac a
ddywedodd, Arglwydd, nid ydwyf deilwng i ddyfod ohonot dan fy nghronglwyd:
eithr yn unig dywed y gair, a'm gwas a iacheir
Matthew 8:8 ...
ETIMOLOGIA: cronglwyd [kro-ngluid] < “cróng-glwyd” [krong-gluid]
< “crón-glwyd” [kron-gluid] < cromglwyd [krom-gluid] (crom, forma feminina de crwm = encorbat) + mutació suau + (clwyd = encanyissat). Hi havia confusió
entre crwm / crom (= corbat) i crwn / cron (= rodó); i la combinació n-g, com en el topònim Bangor) es va fer ng, com a la paraula llong;
una altre exemple d'aquest canvi és dan|gos
(= mostrar) (n-g) que al nord és diu dangos
(ng)
:_______________________________.
cronlyn [ kron
-lin] substantiu masculí
PLURAL cronlynnau
[ kron- lø -ne]
1 pantà
Cronlyn Pontsticyll pantà de
Pontsticyll
ETIMOLOGIA: primer exemple de la paraula: any 1851 (cronn- arrel de cronniç
= recollir) + mutació suau + (llyn =
llac)
:_______________________________.
cropian [KROP yan] (verb)
1 arrosegar-se (Nord) ; Sud = crepian
:_______________________________.
crosewl [ kro -seul] substantiu femení
PLURAL crosewlydd [ kro-seu-lidh]
(Gal·les del Sud-est)
1 cruïlla; vegeu: croesheol
Croesheolydd granja al sud de Rhiwderin, al costat de la carretera de
Pen-y-lan
(no tinc constància de la forma local, però és segurmanent Crosewlydd)
:_______________________________.
crosol [ kro -sol] substantiu
femení
(Gal·les del Sud-est)
1 cruïlla; vegeu: croesheol
:_______________________________.
croten, crots [KRO ten, KROTS] substantiu
masculí
1 noia (Sud)
:_______________________________.
crotes, crotesi [KRO tes, kro TE si] substantiu femení
1 noia (Sud)
:_______________________________.
1 croth, crothau [KROOTH, KRO the] substantiu femení
1 matriu
:_______________________________.
2 croth (y goes) [kroot ø GOIS] substantiu femení
1 panxell de la cama (“matriu de la cama”)
:_______________________________.
crud, crudau [KRIID, KRI de] substantiu femení
1 bressol
:_______________________________.
crug, crugiau [KRIIG, KRIG ye] substantiu masculí
1 puiget
:_______________________________.
crwban, crwbanod [KRU ban, kru BA nod] substantiu masculí
1 tortuga
- crwban môr, crwbanod môr [kru ban
MOOR, kru BA nod MOOR] substantiu masculí
1 tortuga de mar
:_______________________________.
1 crwca [kru -ka] adjectiu
1 geperut, gepic
hen wraig grwca una vella dona
geperuda
2 torçat
trwyn crwca nas aguilenc
3 pont grwca pont de
vianants arquejat
..........Rhyd y bompran grwca
..........Pw welas ti'n mynd drwa? (= pwy a welaist ti yn mynd
drwodd?)
..........Dy gariad di, lliw blota'r
drain, (=
lliw blodau’r drain)
..........Fel cambric main o'r India
Versicle de forma ‘Triban’, del sud-est de Gal·les, segle
1800
..........El gual del pont de vianants arquejat
..........Qui vas veure traverssant-lo?
..........El teu estimat, el color de les flors de l’arç
..........Com tela fina cambra de l’Índia
4 ffon groca, plural ffyn crwca = bastó corbat (per a jocs
com el hocei)
5 Cae Crwca nom de camp
de Llangrallo (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr). Camp amb un pujolet o túmul
NOTA: la forma feminina és croca, i
també crwca
ffon groca = bastó curvat, pompren grwca pont de vianants arquejat
ETIMOLOGIA: anglès mitjà croke (=
anglès modern crook) < noruec krokr (= ganxo)
:_______________________________.
crwm [krum] adjectiu
1 corb, tort
2 (persona) inclinat, corbat
3 en paraules compostes o formes derivades masculines com a primer
element crym-
..... 1) cryman = falç
.....(2) crymedd = curvatura
.....(3) crymffast = noi
.....(4) crymgledd = sabre (“espasa
corbada”)
.....(5) crymlyn = llac corbat
També el verb crymu = corbar
4 en paraules compostes femenines com a primer element crom-
.....(1) crombil (ocell) pap (crom
= forma femenina de crwm = corbat) +
mutació suau + (pil = pell, pap
d’ocell)
.....(2) cromfach parèntesi
.....(3) cromgell volta
.....(4) cromlech dolmen
.....(5) cromlin línia corbada (eg
d’un gràfic)
5 amgrwm convex
cromlin amgrwm línia convexa
ceugrwm concau
cromlin geugrwm línia concava
6 cefngrwm geperut
7 (nas) aguilenc
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic kromm
(= corbat), bretó kromm (= corbat)
De la mateixa arrel cèltica : irlandes crom
(= corbat)
grec kramb- (krambeê = planta amb feulles arrugades, com una
col)
cf tirbaixès (Escòcia) crummock = pal amb cap corbat < escocès (gaèlic) cromag (= ganxo)
NOTA: forma feminina: crom, plural crymion
:_______________________________.
crwn, crynion [KRUN, KRØN yon] (adjectiu)
1 rodó
:_______________________________.
crwner [kru -ner] substantiu masculí
PLURAL crwneriaid
[kru- ner -yed]
1 jutge de primera instància = oficial de la llei que fa una
enquesta post-mortem per investigar morts que són sota sospita o la
consequència d’un accident. Històricament era un oficial de la comarca o
municipi que tenia la funcció de conservar actes de judicis i per protegir bens
reials. Una responsibilitat que té avui que ha sobreviscut d’aquesta antiga
responsibilitat és decidir si un ‘tresor trobat’ (per exemple, bosses de
monedes antigues enterrades, artefactes d’antigues tombes) son la propietat de
la Corona o del descobridor
NOTA: També col·loquialment crowner
[krou-ner]
ETIMOLOGIA: anglès mitjà [kruu-ner] crowner < francès d'Anglaterra
[ko-ruu-ner] corouner oficial de la Corona < (coroune = corona) + (-er sufix d'agent); < llatí corona (= corona). Francès modern couronne (= corona)
:_______________________________.
crwst, crystiau [KRUST, KRØST ye]
substantiu masculí
1 crosta (de pa)
:_______________________________.
crwt / crwtyn, crwts [KRUT / KRU tin, KRUTS] substantiu masculí
1 noi (Sud)
:_______________________________.
crwth, crythau [KRUUTH, KRØ the] substantiu masculí
1 violí
2 chwarae’r crwth
a Rhufain yn llosgi ‘tocar la lira i Roma cremant’,
també canu crwth tra llosgo Rhufain
‘tocar una lira mentre crema Roma’,
‘tocar la lira mentre crema Roma’, estar ocupat amb temes poc importants al mig
d’una crisi
:_______________________________.
crwydro [KRUI dro] (verb)
1 vagar
:_______________________________.
crwyn [kruin]
1 pells; forma plural de croen
:_______________________________.
crwynwr [krui -nur] substantiu
masculí
PLURAL crwynwyr
[kruin-wir]
1 comerciant de pells
ETIMOLOGIA: (crwyn = pell) + (-wr sufix d'agent)
:_______________________________.
crwys [kruis] substantiu
femení
(Gal·les del Sud)
1 obsolet (com a substantiu femení o masculí) y crwys / y crwys = la creu, el
crucifix
2 obsolet y crwys
= les creus, els crucifixos. El substantiu singular (crwys = creu)s'entenia
després com a substantiu plural (crwys = creus), i es va formar un nou
substantiu croes, imitant les
paraules nadius (gal·lès < britànic < celta)
.....(1) oen = xai (plural wyn = xais), i
.....(2) croen = pell (crwyn = pells).
3 Hi ha alguns topònims al sud de Gal·les amb crwys però no és del tot clar en alguns casos si es tracta d’una
forma singular o plural
..1/ Y Crwys (comarca d'Abertawe)
(“les creus”) (nom anglès: Three Crosses - les tres creus)
..2/ Pant-y-crwys (Craig-cefn-parc,
comarca d'Abertawe) (“(el) sot (de) les creus”) (El poeta Crwys (William Crwys Williams 1875-1968) era de Craig-cefn-parc),
..3/ Bwlch-crwys (“(el) coll (de)
les creus”) (aprop d'Aber-porth, comarca de Ceredigion),
..4/ Heol y Crwys (“(la) carretera
(de) la granja ‘Crwys’”). Carrer de Caer-dydd.
4 En algunes expressions: tan
eich crwys (no és clar si es tracta d’una forma singular o plural) exposat
el cadàver d'una persona (literalment: sota la seva creu; és a dir, 'amb un
crucifix posat damunt el cadàver', o possiblement 'amb els braços en creu')
Al llibre “Hanes y Byd a'r Amseroedd” (Història del món i els temps) (1718,
1721) l'autor Simon Thomas diu. Fe
ddywedir pan fo farw un, fod y cyfryw un “dan ei grwys” Canys felly yr oedd y
Ddefod gynt, sef, wneuthur Crwys (hynny yw Croes)... a'i gosod a'r {sic} y
Corph hyd oni osodid mewn daiar : Es diu que es mori una persona que
aquesta està “dan ei grwys” (sota la seva creu). Perquè així era el costum
antigament, el el qual era fer una “crwys” (és a dir, una creu)... i posar-la
sobre el cos fins que és posés dins la terra.
Studies in Welsh Grammar and Philology (Estudis de
gramàtica i filologia gal·leses) / Samuel J. Evans / Caerdydd / cap data
(1925?) (Tudalen / Page 222) Dan ei
grwys literally 'under his cross' is a familiar expression in South-west
Wales for a body between death and burial. The phrase is to be explained by
reference to the habit of placing a cross over the corpse to prevent the
approach of the Evil One, who might otherwise spirit it away, (Tudalen / Page
63) “Y mae dan ei grwys” is a familiar expression in South-west Wales for a
body between death and burial. The expression recalls a Roman
Catholic custom (Tudalen / Pàgina 222) Dan
ei grwys, literalment 'sota la seva creu' és una expressió molt coneguda a
Gal·les del Sud-oest per un cos entre la mort i l'enterrament. S'explica la
frase com a referència a la pràctica de posar una creu damunt el cos per evitar
l'aprocimació del Dimoni, que altrament podria fer-lo desaparèixer (Tudalen /
Page 63) “Y mae dan ei grwys” és una
expressió molt coneguda a Gal·les del Sud-oest per un cos entre la mort i
l'enterrament. L'expressió recorda un costum catòlic.
També: tan y crwys = sota les creus
(o la creu), tan grwys = sota creus
(o una creu)
ETIMOLOGIA: gal.lès *kruis < krughs < britànic *kruks < llatí crux = creu
:_______________________________.
Y Crwys [ ø kruis ]
1 (SS5794) localitat de la comarca d'Abertawe, literalment 'les creus'.
Segons els anglesos, 'Three Crosses' (tres creus)
:_______________________________.
crych [
kriikh ] substantiu masculí
PLURAL crychiau [ krøkh -ye]
1 ondulació de l’aigua
(Gal·les del Sud) berwi yn grychiau
/ pronunciació col·loqual “yn griche”
bullir violentment
2 aigua agitada d’un riu, lloc del riu d’aigua poc profunda
3 una imperfecció en una pissara
4 cabell-arrisat = algú de cabells arrisats
Crych Elen (“cabell-arrisat (de
Dolydd) Elen”) era el pseudònim del poeta Thomas Lloyd (1841-1909). Nascut a
Liverpool, el seu pare era anglès i la seva mare una gal.lesa de Dolwyddelan.
Quan va morir el seu pare, Thomas Lloyd va anar a viure a casa de la seva àvia
a Tyn-y-fron, Dolwyddelan. Era l’autor de una cançó que es va fer a finals del
segle 1800, Y Bwthyn Bach To Gwellt (“la caseta de sostre de palla”). Va emigrar als Estats Units, i va ser enterrat a
Vegeu l’article en gal·lès: Crych
Elen – Cerddor o Gymro yn cael ei gofio ar y We (“músic gal·lès commemorat
a la Xarxa”) / Iwan Hughes / Y Faner Newydd 15 / Blwyddyn 2000 / tt32-33
ETIMOLOGIA: de l’adjectiu crych (=
arrugat, arrisat)
NOTA: La forma plural al sud té -au
en comptes de -iau - crychau; col.loquialment la penúlitma
síl.laba y [i], en comptes d’esdevenir y [ø], no canvia, per tant crichau; i el sufix final -au és
[e] al sud-oest, [a] al sud-est - criche
/ cricha
:_______________________________.
crydd, cryddion [KRIIDH, KRØDH yon]
substantiu masculí
1 sabater
:_______________________________.
cryf, cryfion [KRIIV, KRØV yon] (adjectiu)
1 fort
2 esgidiau cryfion = sabates fortes
3 cystadleuaeth am y cryfaf concurs
de força, per veure qui és el més fort
:_______________________________.
cryfion [ krøv
-yon] adjectiu
1 forma plural de cryf = fort
esgidiau cryfion = sabates fortes
ETIMOLOGIA: (cryf = fort) + (-ion sufix per formar plurals d’adjectius)
:_______________________________.
cryman [krø-man] substantiu masculí
PLURAL
crymanau [krø-ma-ne]
1 falç = eina per tallar l'herba o els cereals
2 esporgadora = eina amb tall llarg i punt
corbat per tallar les branques
3 falç = símbol del labor agrícola a la insignia comunista; y
morthwl a'r cryman el martell i el falç
4 comparació: mor gam â chryman dit d'alguna cosa corbada,
com a l'esquena d'algú (“tan corbat come un falç “)
5 comparació: ar ffurf cryman amb forma de falç heol ar ffurf
cryman un carrer amb forma de falç
6 Gal·les del Sud-oest dalen gryman
(forma indefinida), dalen y cryman (forma definida) Plantago
lanceolata
ETIMOLOGIA: gal.lès cryman (crym-,
forma penúltima de crwm = corbat) +
(-an)
De la mateixa arrel britànica: còrnic krommenn
= falç, bretó krommenn = corba
De la mateixa arrel cèltica : irlandès cromán
= (anatomia) cadera, (mecànica) cigonyal
:_______________________________.
cryman
cau [krø-man kâi]
substantiu masculí
1 esporgadora, eina
per tallar branques
ETIMOLOGIA: (cryman = falç) + (cau = tancar, fer una tanca)
:_______________________________.
cryman medi [krø-man mê-di] substantiu masculí
1
falç (“falç de segar”)
ETIMOLOGIA: (cryman = falç) + (medi = segar)
:_______________________________.
cryman perthi [krø-man per-thi] substantiu masculí
Gal·les del Sud
1 esporgadora, eina per tallar branques
ETIMOLOGIA: “falç (de) tanques” (cryman
= falç) + (perthi = tanques)
:_______________________________.
cryman taro [krø-man tâ-ro] substantiu masculí
Gal·les del Nord
1 falç
ETIMOLOGIA: “falç (de) copejar” (cryman =
falç) + (taro = copejar, pegar)
:_______________________________.
crymanbig ddu [krø-man-big
dhii] substantiu femení
PLURAL crymanbigau du / duon [krø-man-bi-ge dii / dî-on]
1 Ornitologia Plegadis falcinellus ibis
ETIMOLOGIA: “(ocell) negre (del) bec amb forma de falç”
(cryman = falç) + mutació suau +
(pig = bec)
:_______________________________.
crymedd
[krø -medh] substantiu masculí
PLURAL crymeddau
[krø- mê -dhe]
1 curvatura = la part corbada d'una cosa;
crymedd y ddaear = la curvatura de la Terra
ETIMOLOGIA: (crym-, forma penúltima
de crwm = corbat) + (-edd)
:_______________________________.
crymffast
[krøm -fast] substantiu masculí
PLURAL crymffastiau
[krøm- fast -ye]
Gal·les del Nord
1 noi;
pan oeddan ni'n grwmffastiau quan
erem nois
2 crymffastiau nois i
noies
3 crymffast o hogyn pallard,
xicotàs
4 brètol, trinxeraire;
y crymffast digywilydd! el
trinxeraire impertinent!
5 ovella jove de gran mida
VARIANTS: crwmffast, crynffast,
crwmffost
ETIMOLOGIA: gal.lès crymffast < crynffast (cryn-, forma penúltima de crwn
= rodó) + (ffast, paraula
desconeguda)
:_______________________________.
crymffastes
[krøm- fas -tes] substantiu femení
PLURAL crymffastesau
[krøm-fas- te -se]
Gal·les del Nord
1 noia; xicotassa
ETIMOLOGIA: (crymffast = noi) + (-es, sufix per indicar una femella)
:_______________________________.
crymgledd
[krøm -gledh] substantiu masculí
PLURAL crymgleddyfau
[krøm-gle-dhø-ve]
1 sabre
ETIMOLOGIA: (crym-, forma penúltima
de crwm = corbat) + mutació suau + (cledd = espasa)
:_______________________________.
crymlyn [krøm-lin] substantiu masculí
PLURAL crymlynnoedd
[krøm-lø-nodh]
1 llac corbat
ETIMOLOGIA: (crym-, forma penúltima
de crwm = corbat) + mutació suau + (llyn = llac)
:_______________________________.
Y Crymlyn [ø krøm -lin]
1 (ST2198) localitat de la comarca de Caerffili (anglicitzada com a “Crumlin”);
Població 1961 4,967 (3% gal·lesoparlants)
2 també al nordoest de Heol-y-cyw hi ha Nant
Crymlyn, Blaen Crymlyn, i la
granja Blaencrymlyn
3 Crymlyn granja a l’oest de Y
Sgiwen
Al mapa hi ha aquí
Crymlyn Brook (el nom gal·lès seria Nant
Crymlyn) (el rierol de...),
Crymlyn Bog (el nom gal·lès seria Cors
Crymlyn) (el pantà de...),
Crymlyn Road entre Y Sgiwen i Winsh-wen (el nom gal·lès seria Heol Crymlyn) (la carretera de...),
Crymlyn Parc, a Y Sgiwen (el nom gal·lès seria Parc Crymlyn) (el parc de...),
ETIMOLOGIA: (crym-, forma penúltima de crwm = corbat) + mutació suau + (glyn =
vall)
:_______________________________.
cryn [KRIN] (adv)
1 força, considerable
:_______________________________.
crynfryn [ krøn -vrin] substantiu
masculí
..1/ Rhes Crynfryn nom de carrer, Aberystwyth (rhes = fila de
cases)
..2/ Crynfryn granja 2km sud-sud-oest de Cynwyl Elfed
ETIMOLOGIA: (cryn-, forma penúltima de crwn = rodó) + mutació
suau + (bryn = turó)
:_______________________________.
crynhói [krø NHOI] (verb)
1 recollir
:_______________________________.
crynu [KRØ ni] (verb)
1 tremolar
Rwi'n crynu i gyd ('estic tremolant
tot')
LOCAL VARIANTS: al sud també cyrnu
[kør ni] (metatesi)
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic; còrnic “krena” = tremolar, bretó “krenañ”
= tremolar
:_______________________________.
crys, crysau [KRIIS, KRØ se] substantiu masculí
1 camisa
- crys nos [kriis NOOS] substantiu
masculí
1 camisa de nit (d’home)
:_______________________________.
crysbais, crysbeisiau [KRØ sbes, krø SPEIS ye] substantiu femení
1 justacòs
- crysbais weu, crysbeisiau gweu [KRØ
sbes WEI, krø SPEIS ye GWEI] substantiu femení
1 justacòs (fet amb punt de mitja)
:_______________________________.
crys dur [kriis diir] substantiu masculí
PLURAL crysau
dur [krø-se diir]
1 cota de malles
ETIMOLOGIA: ‘camisa (d’) acer’ (crys
= camisa) + (dur = acer)
:_______________________________.
crystyn, crystiau [KRØ stin, KRØST ye]
substantiu masculí
1 rosegó
:_______________________________.
crythwr [krø -thur] substantiu masculí
PLURAL crythwyr
[krøth-wir]
ETIMOLOGIA: cryth-, forma de síl·laba penúltima de crwth = violí)
+ (-wr sufix d’agent)
:_______________________________.
cudd
[ kiidh ] substantiu masculí
1 amagar; amagatell
cadw yn y cudd mantenir-se amagat
bod ynghûdd estar amagat
adjectiu
2 amagat
Bu'n uchelgais gudd gennyf ymuno â’r llynges
fasnachol
Va ser una ambició secreta meva allistar-me a l’armada mercantil
neidr gudd persona traïdora (“serp oculta”)
cudd-weithredwr agent secret
heddlu cudd policia secreta
gwasanaeth cudd servei secret
ETIMOLOGIA: < britànic *koud-;
també en bretó kuzh (= amagat;
amagatall) (e-kuzh = en secret)
:_______________________________.
cuddio [KUDH yo] (verb)
1 amagar
2 Ofer cuddio’ch
pen yn y tywod no serveix amagar el cap dins la sorra
3 ymguddio amagar-se
:_______________________________.
cuddliw [kidh -liu] substantiu
masculí
PLURAL cuddliwiau [kidh-liu-ye]
1 camuflatge = forma de desfressa?? el la qual un èsser adopta el
color i textura del seu entorn i sembla ser-ne una part
ETIMOLOGIA: (cudd-, arrel de cuddio = amagar) + mutació suau + (lliw =
color)
:_______________________________.
cuddliwio [kidh-liu-yo] verb
1 camuflatjar = desfressar(-se) adoptant el color i textura de
l'entorn i semblant ser-ne part
ETIMOLOGIA: (cuddliw = camuflatge) + (-io, sufix per formar un
verb)
:_______________________________.
cuddliwiol [kidh-liu-yol]
adjectiu
1 de camuflatge = relacionat amb la coloració que amaga un animal i
el protegeix de depreadors
ETIMOLOGIA: (cuddliw = camuflatge) +
(-iol, sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
cudd-weithredwr
[ kiidh weith-rê-dur] substantiu
masculí
PLURAL cudd-weithredwyr
[ kiidh weith-red-wir]
1 agent secret
ETIMOLOGIA: (cudd = amagat ) +
mutació suau + ( gweithredwr =
operari, agent)
:_______________________________.
cudd-ymosodiad [kiidh
ø-mo-sod-yâ-de] substantiu
masculí
PLURAL cudd-ymosodiadau
[kiidh ø-mo-sod-yad]
1 emboscada
ETIMOLOGIA: (cudd = amagat) + (ymosodiad = atac)
:_______________________________.
cuddwisg [kidh -wisk] substantiu
femení
PLURAL cuddwisgoedd
[kidh-wis-kodh]
1 desfressa
bod mewn cuddwisg anar desfressat
ETIMOLOGIA: ‘vestit d’amagar-se’ (cudd-, arrel de cuddio =
amagar, amagar-se) + mutació suau + (gwisg = vestit)
:_______________________________.
cudyll [ ki -dilh] substantiu
masculí
PLURAL cudyllod
[ ki- di -lhod]
(Gal.les del Nord)
1 falcó
ffraeo fel dau gudyll discutir
violentament (“discutir com dos falcons”)
ETIMOLOGIA: (cud = milà) + (-yll) Cud és de l’anglès kite (=
milà)
:_______________________________.
cufydd [ki-vidh] substantiu
masculí
PLURAL cufyddau
[ki-vø-dhe]
1 “cúbit”, mesura antiga de la largada de l’avantbraç
Daniel 3:1 Nebuchodonosor y brenin a
wnaeth ddelw aur, ei huchder oedd yn drigain cufydd, ei lled yn chwe chufydd;
ac efe a'i gosododd hi i fyny yng ngwastadedd Dura, o fewn talaith Babilon.
Daniel 3:1 .....
Genesis
(
Genesis 6:14-15 .....
ETIMOLOGIA: gal.lès cufydd < *cufyd < britànic < llatí cubitum = colze; mesure de la llargada
de l’avantbraç
:_______________________________.
cul, culion [KIIL, KIL yon] (adjectiu)
1 estret
:_______________________________.
culfan [kil -van] substantiu
masculí
PLURAL culfannau
[kil- va -ne]
1 lloc estret
2 estrictura
ETIMOLOGIA: (cul = estret ) +
mutació suau + (man = lloc)
:_______________________________.
culfarn [kil -varn] substantiu
masculí
PLURAL culfarnau
[kil- va -ne]
1 intolerància, fanatisme
2 (adjectiu) intolerant
ETIMOLOGIA: (cul = estret ) +
mutació suau + (barn = opinió)
:_______________________________.
culfedd [kil -vedh] substantiu masculí
PLURAL culfeddau
[kil-vê-dhe]
1 (paraula literària) tomba estreta
Fe ddaw hon o'i chulfedd unig - yn
gorph,
Mewn gwisg anllygredig;
Er marw, draw Mary drig,
Yn flodyn dwyfoledig
(d'una col·lecció de versos de pedres lapidàries - Englynion Beddau Dyffryn
Ogwen - d'en J Elwyn Hughes, 1979)
Vindrà de la seva toba estreta - un cos
en vestit sense corrupció
tot i morir, la Maria viu més enllà
una flor sanctificada
ETIMOLOGIA: (cul = estret) + mutació
suau + (bedd = tomba)
:_______________________________.
culfor, culforoedd [KIL vor, kil VO rodh] substantiu masculí
1 estret
:_______________________________.
Culhwch ac Olwen [KIL hukh ag OL wen] substantiu masculí
1 (“En Culhwuch i na Olwen”) vegeu: Mabinogion [ma bi NOG yon]
:_______________________________.
cunnog [ki -nog] substantiu
femení
PLURAL cunogau
[ki- no -ge]
(Gal·les del Nord)
1 galleda (per munyir)
ETIMOLOGIA: probablament de l'irlandès; en irlandès modern cuinneog = churn
NOTA: hi ha també una forma diminutiva: cunogyn
substantiu masculí [ki-nô-gin]
there is also a diminutive form: cunogyn
substantiu masculí [ki-nô-gin]
:_______________________________.
cunnog laeth [ki-nog lâith] substantiu femení
PLURAL cunogau
llaeth [ki-nô-ge lhâith]
(Gal·les del Nord)
1 galleda (per munyir)
ETIMOLOGIA: (cunnog = galleda) +
mutació suau + (llaeth = llet)
:_______________________________.
cunnog odro [ki-nog o -dro] substantiu femení
PLURAL cunogiaid
godro [ki-nô-ge o -dro]
(Gal·les del Nord)
1 galleda (per munyir)
ETIMOLOGIA: (cunnog = galleda) +
mutació suau + (godro = munyir)
:_______________________________.
cunogyn [ki- nô -gin] substantiu
masculí
Vegeu: cunnog
ETIMOLOGIA:
:_______________________________.
cupreswydden [ki-pres- wi
-dhen] substantiu femení
PLURAL cupreswydd
[ki- pres -widh]
1 xiprer
ETIMOLOGIA: (cupres- xiprer) +
mutació suau + (gwydden = arbre);
< llatí cyparrisus < grec kuparissos
:_______________________________.
Cupros [ki -pros] substantiu femení
1 Xipre
ETIMOLOGIA: grec Ky^pros
:_______________________________.
cur [kiir] substantiu
masculí
PLURAL curiau
[kir -ye]
1 Gal·les del Nord dolor
2 Gal·les del Nord cur
yn y pen mal de cap;
mae gen i gur yn y pen tinc maldecap
(“tinc un dolor al cap”)
3 batec, pulsació
4 obsolet batalla
ETIMOLOGIA: gal.lès cur <
britànic < llatí kûra= cura, atenció,
tractament; de la mateixa arrel britànica: bretó kur = acció de pegar
:_______________________________.
curad [ki -rad] substantiu
masculí
PLURAL curadiaid
[ki- rad -yed]
1 a l'església anglicanan, capellà ajudant
2 sacerdot anglicà que és l'encarregat d'una parròquia; també curad mewn gofal (“sacerdot + en +
cura, repsonsibilitat)
ETIMOLOGIA: adaptació de l'anglès mitjà curat
(anglès modern curate) < llatí cûrâtus < cûra = cura espiritual
NOTA: També: ciwrad
:_______________________________.
curadiaeth [ki- rad
-yeth] substantiu femení
PLURAL curadiaethau
[ki-rad- ye -the]
1 l'ofici d'un capellà ajudant
daliodd guradiaeth Llanegryn am chwarter
canrif tenia l'encàrrec de la parròquia de Llanegryn durant un quart de
segle
ETIMOLOGIA: (curad = capellà
(ajudant)) + (-iaeth)
:_______________________________.
curadur [ki- ra -dir] substantiu
masculí
PLURAL curaduron,
curaduriaid [ki-ra- dî
-ron, ki-ra- dir -yed]
1 persona que és el responsable dels objectes d'un museu; de
vegades, el mateix que el director del museu
ETIMOLOGIA: adaptació de la paraula llatina curator (usada en anglès amb el sentit de director de museu / cap
de les exposicions de museu), segons els canvis experimentats per manlleus
llatins al gal·lès a través del britànic; cûrâtor
= persona que té cura < cûrâre =
tenir cura < cûra = cura
:_______________________________.
curfa [kir -va] substantiu
femení
PLURAL curféydd,
curfaoedd [kir- veidh,
kir-va-odh]
(Gal·les del Nord)
1 pallissa, cops de bastó
2 càstig, pallissa com a càstig, cael curfa = donar cops per castigar
3 pallissa = derrota
ETIMOLOGIA: (cur-, arrel de curo = pegar) + (-fa sufix = acció)
:_______________________________.
Curig [KI rig] substantiu masculí
1 nom d’home
:_______________________________.
curo [KI ro] (verb)
1 pegar, copejar
2 derrotar
curo rhywun ar ei dir ei hun derrotar algú fent servir les mateixos tàctiques (“derrotar algú a la seva
terra pròpia”)
4 curo’ch drwm dros ??reunir
suport per (“pegar el seu timbal per”)
:_______________________________.
curo dwylo [ki ro DUI lo] (verb)
1 aplaudir
:_______________________________.
cusan, cusanau [KI san, ki SA ne] substantiu masculí
1 petó
:_______________________________.
cusanu [ki SA ni] () fer un petó, fer petons
:_______________________________.
cusanu o dan yr uchelwydd [ki SA ni o dan ør i KHEL uidh] () fer un petó
sota el vesc (tradició nadalenca - es penja el vesc al sostre, i qualsevol que
es posa a sota - sovint sense adonar-se’n - pot rebre un petó de qualsevol
altre)
:_______________________________.
’cw (acw) [KU] (adv)
1 allà (lluny)
:_______________________________.
cwar [kwar] substantiu
masculí
PLURAL cwarrau,
cwerrydd [kwa -re, kwe -ridh]
1 Gal·les del Sud-est pedrera
Clos y Cwarra street name in Llanbedr
y Fro (“(l’) atzucac (de) les pedreres”) < cwarrau = pedreres
Heol y Cwar (‘Quarr Road’) carrer de
Clydach, comarca d’Abertawe
Cwarclydach districte de Clydach
(“(la) pedrera (de) Clydach”)
Cwar Melyn (“(la) pedrera groga”)
pedrera damunt Blaenrhondda (comarca de Rhondda Cynon Taf)
Cwar Du (“(la) pedrera negra”)
pedrera damunt Blaenrhondda (comarca de Rhondda Cynon Taf)
Cwar yr Offeirad (“(la) pedrera
(del) capellà”) pedrera damunt Blaen-cwm (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: gal.lès cwar < anglès
dialectal quarr = pedrera; vegeu chwarel
NOTA: cf cwarre (Gal·les del
Sud-oest), chwarel (Gal·les del
Nord, Gal·les Central); cwarel (zona
de Preseli, de la comtat de Penfro) NOTA:
cf cwarre (South-west Wales), chwarel (North Wales, Central Wales); cwarel (district of Preseli, in the
county of Penfro)
:_______________________________.
Y Cwar [ø kwar ] -
1 localitat de Merthyrtudful (de la comarca del mateix nom) (Nom anglès: “The
Quar”)
ETIMOLOGIA: “la pedrera”
:_______________________________.
cwarel [ kwa -rel] substantiu
masculí
PLURAL cwareli [ kwa-rê-li ]
Gal·les del Sud
1 pedrera
.....(1) John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911), nota un lloc Coed y Cwarel (1840) a
la parròquia de Tredelech (Caer-dydd)
.....(2) Penycwarel (“(el) límit / cim (de) la pedrera”) Una granja del
poble d’Ynys-ddu (comarca de Caerffili) i també un carrer del voltant (Heol
Penycwarel ‘Pen-y-Cwarel Road’)
ETIMOLOGIA: cwarel < anglès quarrel < francès antic quarriere
de *quarre < llatí quadrâre – (= quadrar) .
..1/ dissimulació en anglès – la seqüència r-r > r-l
..2/ francès modern. carrière (= pedrera)
NOTA: al Nord cwarel [kwa-rel] > chwarel [khwa-rel].
Aquesta forma nordenca es considera la forma estàndard en gal·lès modern. És
una substantiu femení
:_______________________________.
cwarelwr [ kwa-rê-lur] substantiu
masculí
PLURAL cwarelwyr [ kwa-rel-wir]
Gal·les del Sud
1 pedrer
ETIMOLOGIA: (cwarel = pedrera) + (-wr sufix = ‘home’)
:_______________________________.
cwato [kwa -to] verb
Gal·les del Sud
1 amagar
Yr oedd hi’n cwato'i harian mewn hen focs te ar y seld
Amagava els seus diners en una vella capsa de te damunt l’armari de coberts
2 amagar-se
3 chwarae cwato jugar a l’acuit (al nord: chwarae cuddio)
4 refugiar-se, buscar aixopluc
Aeth i gwato rhag y glaw
Va anar a buscar aixopluc de l apluja
ETIMOLOGIA: cwato < (cwat- < anglès dialectal quat =
amagar) + (-o sufix per fer verbs)
:_______________________________.
cwbl [ ø ku -bul] pronom
1 tot
y cwbl neu ddim tot o res
Dyna’r cwbl Això és tot
Ond nid dyna'r cwbl o bell ffordd
Però això no és tot, ni de lluny
bron y cwbl ohonynt gairebé tots
d’ells
o gwbl en absolut
dim o gwbl de cap manera
wedi'r cwbl al cap i al fi
2 del tot, molt
Rych chi’n gwbl anghywir Esteu molt equivocat
ETIMOLOGIA: y cwbl (nom) < cwbl (adjectiu)
:_______________________________.
cwblhau / cwpla [ku bul HAI / KU pla] (verb)
1 acabar
:_______________________________.
cwch [KUUKH, KØ khod] substantiu masculí
1 barca (Nord)
:_______________________________.
cwch pysgota [kuukh pø SKO ta] substantiu masculí
1 barca pesquera
:_______________________________.
cwcw [ ku -ku] substantiu femení
PLURAL cwcwod [ ku-kû-od]
Gal·les del Sud
1 Cuculus canorus = cucut
Cwmygwcw nom de granja, Llanhenwg, comarca de Mynwy (“(la) vall (de)l
cucut”)
ETIMOLOGIA: imitació del crit de l'ocell.
Cf. irlandès cu-cú!, bretó koukoug, francès: coucou
:_______________________________.
cwcwallt [KU kwalht] substantiu masculí
1 banyut
:_______________________________.
cweryla [KWE ril] (verb)
1 discutir
:_______________________________.
cweryl, cwerylon [KWE ril, kwe RØ lon] substantiu masculí
1 disputa, raons
:_______________________________.
cwestiwn, cwestiynau [KWE stiun, kwe
STIØ ne] substantiu masculí
1 pregunta
:_______________________________.
cwfaint [ku
-vent] substantiu masculí
PLURAL cwfennoedd, cwfeiniau [ku-ve-nodh, ku-vein-ye]
1 convent de monges
2 ysgol gwfaint escola de
monjes (“escola + convent”)
ETIMOLOGIA: gal.lès cwfaint < cwfeint < cwfent < anglès couvent,
covent < francès (francès modern couvent)
< llatí convent- = convenció <
convenîre junt + venir
:_______________________________.
cwis, cwisiau [KWIS, KWIS ye] substantiu masculí
1 concurs (de preguntes)
:_______________________________.
cwlltwr, cylltyrau [KULH tur, kølh TØ re] substantiu masculí
1 (arada) rella (llatí CULTRUM)
:_______________________________.
cwlwm, cylymau [KU lum, kø LØ me] substantiu masculí
1 nus
:_______________________________.
cwm, cymoedd [KUM, KØ modh] substantiu masculí
1 vall
:_______________________________.
Cwm-brân [kum BRAAN] substantiu femení
1 Vegeu: Cyngor Sir Fynwy
:_______________________________.
Cwmbreg [KUM breg] substantiu femení
1 (llengua celta de la zona de Cumbria (Anglaterra) i el sud d’Escòcia fins al
segle 11)
:_______________________________.
Cwmclydach [kum Ø dakh] substantiu femení
1 Vegeu: Cyngor Bwrdeistref Sirol Rhondda-Cynon-Taf
:_______________________________.
cwmni, cwmnïau [KUM ni, kum NI e] substantiu masculí
1 empresa
- cwmni adeiladu [KUM ni a dei LA
di] substantiu masculí
1 cooperativa immobiliària
- cwmni buddsoddi ymddiriedaethol [KUM
ni bidh SO dhi øm dhi ri e DEI thol] substantiu masculí
1 societat fiduciària
- cwmni datblygu [kum ni dat BLØ gi]
substantiu masculí
1 empresa constructora
- cwmni hedfan [kum ni HED van]
substantiu masculí
1 aerolínia
- cwmni yswiriant [kum ni ø SWIR
yant] substantiu masculí
1 empresa d’assegurances
:_______________________________.
cwmpas, cwmpasoedd [KUM pas, kum PA sodh] substantiu masculí
1 abast, extensió
:_______________________________.
Cwm Rhondda [kum hron-dha]
1 vall de Gal·les del sud-est, dins la qual són les localitats de Porth
i Trehafod; amb forma de lletra Y, amb una bifurcació major a l'esquerre
(Tynewydd, Treherbert, Treorci, Pentre, Ystrad-dyfodwg, Tonypandy, Trealaw) i
una de menor de la dreta (Maerdy, Glynrhedyn, i Ynys-hir). Les branques
s'ajunten a Y Porth. Per sota hi ha el poble de Trehafod. El riu Rhondda
desemboca en el riu Taf a la ciutat de Pont-ty-pridd
ETIMOLOGIA: “(la) vall (del riu) Rhondda” (cwm
= vall) + (Rhondda = el riu Rhondda)
NOTA: també: y Rhondda (yn y Rhondda = a la vall del riu
Rhondda)
:_______________________________.
Cwm Rhondda Fach [kum hron-dha vaakh]
1 vall oriental del riu Rhondda, on són les localitats de Maerdy,
Glynrhedyn, i Ynys-hir
ETIMOLOGIA: “(la) vall (del riu) Rhondda Fach” (cwm = vall) + (Rhondda Fach
= el petit riu Rhondda)
:_______________________________.
Cwm Rhondda Fawr [kum hron-dha vaur]
1 vall occidental del riu Rhondda, dins la qual són les localitats
de Tynewydd, Treherbert, Treorci,
y Pentre, Ystrad-dyfodwg, Tonypandy, i Trealaw
ETIMOLOGIA: “(la) vall (del riu) Rhondda Fawr” (cwm = vall) + (Rhondda Fawr
= el gran riu Rhondda)
:_______________________________.
Cwm-sgwt [ kum- sgut ]
1 (ST0591) localitat a Trehafod, (comarca de Rhondda Cynon Taf), Gal·les del
sud-est
Nom alternatiu: Pwllhywel
2 nom per qualsevol poblet allunyat o sense importància les activitats del qual
no tenen cap interest general
Cwmsgwt a'r Bondo Cwmsgwt a'r Bondo (bondo = ràfec,
volada, soladissa; un altre nom per un poble sense importància o interés)
(Maent) yn gorfodi cynulleidfa eang Radio
Cymru i wrando ar eu 'chats' bach cyfforddus ar bolisiau addysg cyngor Cwmsgwt
a'r Bondo (Cymro 05 07 95)
Obliguen que l’audiència ampla de Radio Cymru escolti els seus petits discursos
còmodes sobre les polítiques d’ensenyament de Cwm-sgwt i Y Bondo
3 nom per representar qualsevol poble o ciutat en
exemples de formularis amb els buits omplits on cal posar un nom concret
Man cyfarfod: (e.e Festri Capel Tabernacl, Cwm-sgwt)
Lloc de trobada: (per exemple, sala de trobades (“Vestuari”) de l’Església
‘Tabernacl’, a Cwm-sgwt
“Fe raddiais yn ddiweddar o Brifysgol Cwm-sgwt gyda gradd yng Ngweinyddiaeth Fusnes”.
Em vaig llicenciar recentment a la Universitat de Cwm-sgwt en Administració de
Negocis”
ETIMOLOGIA: possiblement “vall de la cascada” –
aparentment cwm y sgwd [skuud] (cwm = vall) + (y article definit) + (sgwd
= cascada)
NOTA: Aquest nom escrit també (incorrectament) Cwmsgwt, i Cwmscwt
:_______________________________.
cwmwd, cymydau [KU mud, kø MØ de] substantiu masculí
1 “veïnat”, subdivisió d’un ‘cantref’ (“centenar”)
- Cwmwd Deuddwr [ku mud DEI dhur]
substantiu femení
1 “veïnat” del nord-oest (divisió del “centenar” de Gwrtheyrnion)
- Cwmwd Isaf [ku mud I a] substantiu
femení
1 “veïnat” del nord-oest (divisió del “centenar” de Arllechwedd)
- Cwmwd Uchaf [ku mud I kha]
substantiu femení
1 “veïnat” del nord-oest (divisió del “centenar” de Arllechwedd)
:_______________________________.
cwmwl, cymylau [KU mul, kø MØ le] substantiu masculí
1 núvol
2 Gorsedd
y Cwmwl muntanya al sud del pobñe de Trevelin a les Andes
d’Argentina “(el) tron (de)l núvol” (gorsedd
= tro) + (y el, article definit) + (cwmwl = núvol)
:_______________________________.
Cwmygwcw [ kum-ø-gu-ku] substantiu
masculí
1
nom de granja, Llanhenwg, comarca de Mynwy
ETIMOLOGIA: (“(la) vall (de)l cucut”) (cwm = vall) + (y =
article definit) + mutació suau + (cwcw = cucut)
:_______________________________.
Cwm-ynys-gau [kum ø-nis gâi]
1 ST 2899 localitat de la comarca deTorfaen
Forma local: Cwm-ynys-gou, Cwm-sgou
2 circumscripció electoral d'aquesta localitat amb conseller al
consell comarcal de Torfaen
ETIMOLOGIA: “la vall del prat (fluvial) tancat” (cwm = vall), (ynys =
prat fluvial, illa), + mutatació suau + (cau
= tancat)
NOTA: Al sud, en moltes monosíl·labes amb au
a la llengua estàndard, es conserva a la llengua col·loquial l'antiga
pronunciació amb ou [ôi], per tant Ynys-gou [ø-nis gôi]. Al sud hi ha
molts topònims on l'element ynys
davant d'una síl·laba accentuada s'escorça en s, que explica la forma Cwm-sgou.
La forma 'anglesa' és “Cwmynyscoy”, que indica la forma local, però gou després de la s s'ha interpretat coma a [skoi], ignorant la mutació suau amb [g]
:_______________________________.
cwn [KUUN] (pl)
1 vegeu: ci
:_______________________________.
cwna [ku -na] verb
1 (gossa) = estar en zel; Vegeu cyna
:_______________________________.
cwn Ebrill [kuun e-brilh]
vegeu ci Ebrill
:_______________________________.
cwningen [ ku-ni-ngen] substantiu
femení
PLURAL cwningod [ ku-ni-ngod]
1 conill = Oryctolagus cuniculus animal de la falmília de
llebres
cyw cwningen plural cywion
cwningod = conillet, cria de conill
bwch cwningen plural bychod cwningod = conill mascle
cwningen fenyw plural cwningod benyw = conill femella
twll cwningen plural tyllau cwningod = cau de conills
cwt cwningen plural cytiau cwningod = gàbia de conills
2 conill (amèrica del nord) Sylvilagus floridanus
3 (Bíblia) hírax, mamífer pertit de l’ordre Hyracoidea, d’àfrica i
algunes terres del mediteraani; cames curtes, orelles curtes, cua curta.
Diarhebion 30:26 Y cwningod nid ydynt pobl rymus, eto hwy a wnant eu tai yn
y graig
Proverbis 30:26 ....
4 cwningen fôr plural cwningod môr peix conill??
ETIMOLOGIA: cwningen < (cwning = conill) + (-en sufix
diminutiu);
cwning < anglès obsolet coning (= conill)
NOTA: Al sud hi ha firmes amb g inicial –
..1/ gwningen [gu-ni-ngen],
..2/ gweningen [gwe-ni-ngen],
..3/ gwiningen [gwi-ni-ngen]
Al sud-est gwningan (conill) , y wningan (el conill)
:_______________________________.
cwninger [ ku-ni-nger
] substantiu femení
PLURAL cwningeroedd [ ku-ni-ngê-re]
1 conillera = (1) terra tancada per criar conills; (2) forats de
connils en terra oberta
Y Gwninger topònim freqüent
Tir Cwninger (nom perdut de Yr Eglwysnewydd, Caer-dydd) Segons John
Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de
Caer-dydd) (1889-1911): “Tireconynger”... Forty-one acres in the demesne land
of the lordship of Whitchurch (1492)”(41 acres de la terra del finca del
senyoriu de Yr Eglwysnewydd)
2 cwning-gaer [ku-ning-gaer] una reformació de la
paraula degut a la suposició que es tracta de (cwning = conill) +
mutació suau + (caer = fortalesa)
ETIMOLOGIA: gal.lès cwninger < anglès conyger (= conillera)
:_______________________________.
cwningwr [ ku-ni-ngur] substantiu
masculí
PLURAL cwningwyr [ ku-ning-wir]
1 persona que té cura d’una
conillera
1 un que caça conills amb trampes
ETIMOLOGIA: (cwning = conill) + (-wr sufix d’agent,
‘home’)
:_______________________________.
cwnstabl, cwnstabliaid [KUN sta bøl, kun STABL yed] substantiu masculí
1 1 (història) governador d’un castell
2 grau bàsic de policia
:_______________________________.
Cwnsyllt [KUN sølht] substantiu femení
1 topònim (localitat del Nord-est)
:_______________________________.
cwota, cwotâu [KWO ta, kwo TAI] substantiu masculí
1 quota
:_______________________________.
cwpan, cwpanau [KU pan, ku PA ne] substantiu masculí
1 tassa
- cwpan coffi [ku pan KO fi] substantiu
masculí
1 tasse de cafè
- cwpan te [ku pan TEE] substantiu
masculí
1 tassa de te
- cwpan wy [ku pan UI] substantiu
masculí
1 ouera
2 troi fel
cwpan mewn dw^r ser inconstant (“girar-se com una tassa dins l’aigua”)
:_______________________________.
cwpanaid [ku- pa
-ned] substantiu masculí
PLURAL cwpaneidiau
[ku-pa-neid-ye]
NOTA:
..1/ (Gal·les del Sud) substantiu masculí (y
cwpanaid); (Gal·les del Nord) substantiu femení (y gwpanaid)
..2/ la forma col.loquial és paned
cwpanaid > cwpaned (reducció del diftong de la síl·laba final) > paned (pèrdua de la primera síl·laba).
A Gal·les del nord-oest (una zona amb ‘a’ final en comptes de ‘e’ ) > panad
..3/ de vegades cypanaid amb ‘y’ en
comptes de ‘w’
1 tassa = el capacitat o el contingut d'una tassa
(Gal·les del Nord) cwpanaid o de
una tassa de te
(col·loquialment paned o de, panad o de,
paned, panad
Ti isio panad? (a wyt ti eisiau
cwpanaid (o de)) voldries una tassa de te?
ETIMOLOGIA: (cwpan = tassa) + (-aid sufix que indica ‘capacitat’)
:_______________________________.
cwpaned, ’paned [ku PA ned] substantiu femení
1 vegeu: “cwpanaid”
:_______________________________.
cwpla [KU pla] (verb)
1 acabar (Sud)
:_______________________________.
cwplach [KU plakh] (pl)
1 parell (Sud)
:_______________________________.
cwpwrdd, cwpyrddau [KU purdh, ku PØR dhe] substantiu masculí
1 armari
- cwpwrdd cornel [ku purdh KOR nel]
substantiu masculí
1 armari de racó
- cwpwrdd dillad [ku purdh DI lhad]
substantiu masculí
1 armari (rober)
- cwpwrdd rhew [ku purdh RHEU]
substantiu masculí
1 congelador
- cwpwrdd tridarn [ku purdh TRI
darn] substantiu masculí
1 armari (de tres seccions)
:_______________________________.
..1 cwr, cyrion [KUR, KØR yon]
substantiu masculí
1 racó
:_______________________________.
..2 cwr [ kur
]
1 Also cw^r. A colloquial form of cwrdd (â) (= trobar-se amb)
mynd i gw^r rhywun anar a buscar
(algú)
:_______________________________.
cwrdd [ kurdh
] verb
1 reunir-se
2 cwrdd â [kurdh aa] trobar-se amb
Sovint al sud com a cwrdda [kur dha]
i també cwrddyd â [kur dhid aa]
Al sud i al nord també cwr [kur], i
també amb vocal llarga cw^r [kuur]
mynd i gwrdd â rhywun anar a buscar
(algú)
mynd i gwrddyd rhywun anar a buscar
(algú)
mynd i gw^r rhywun anar a buscar
(algú)
mynd i’w gw^r o anar a buscar-lo
Byddai’r ffermwyr yn mynd â’r llaeth i
gwr y trên a’i adael yn yr orsaf
Els granjers portaven la llet per enviar-la amb el tren (“per trobar-se amb el
tren”), deixant-la al’estació
cwrdd â’ch trech abordar-ne un dé
més fort que vos
Mae’n dda gen i gwrdd â chi m’alegor
molt de conèixer-vos
cwrdd (â rhywun) hanner ffordd
partir pres (amb algú)
cwrdd â gwrthwynebiad trobar
oposició
cwrdd â’ch trech abordar-ne un dé més fort que vos
3 cwrdd â’ch diwedd morir
(“trobar-se amb la vostra mort”)
4 cwrdd â’r draul morir (despeses –
córrer del vostre compte)
cwrdd â’r costau (despeses – córrer
del vostre compte)
5 cwrdd â’ch trech abordar-ne un dé
més fort que vos
6 cwrdd â’r safon , cwrdd â’r gofynion esta(r) a l'alçada
7 (Gal.les del Sud) cwrdd â [kurdh aa], cwrdda [kur dha] tocar
8 conèixer = fer-se amic de
Mae e wedi gwrdd â merch decach Ha
conegut una noia més bonica
ETIMOLOGIA: gal.lès cwrdd < cw-WRDD < cw-HWRDD < cy-HWRDD (cy- / cyf- prefix = together) + (hwrdd
= impuls, cop)
NOTA: cwrddyd [ kur -dhid] és (cwrdd)
amb el sufix (-yd)
:_______________________________.
cwrddyd [kur -dhid]
(Gal·les del Sud)
1 cwrddyd â rhywun trobar-se amb
algú
Vegeu cwrdd
:_______________________________.
Cwrdeg [KUR deg] (f / adj) kurd (llengua)
:_______________________________.
cwrensyn du, cwrens duon [ku REN sin DII, ku REN sin DI on] substantiu
femení
1 grosella negra
:_______________________________.
cwrs, cyrsiau [KURS, KØRS ye] substantiu masculí
1 curs = sèrie de lliçons
- cwrs carlam [kurs KAR lam]
substantiu masculí
1 curs accelerat d’aprenatge
:_______________________________.
cwrt, cyrtiau [KURT, KØRT ye] substantiu masculí
1 lliça = clos davant la porta d’una masia
2 pista (de tenis, etc)
- cwrt tenis [kurt TE nis]
substantiu masculí
1 pista de tenis
:_______________________________.
cwrw [ ku -ru] substantiu
masculí
PLURAL cwrwau, cyrfau [ ku-rû-e, kør-ve]
1 cervesa
arian cwrw peles per comprar cervesa
bod golwg cwrw ar semblar begut, que s’ha begut molta
cervesa
bol cwrw (North), bola cwrw (South) panxa gran de
beure massa cervesa (“panxa de cervesa”)
casgen gwrw, plural casgenni cwrw baril de cervesa
Cwmrhydycwrw la vall de Rhyd y Cwrw, ‘el gual de la cervesa’, rebatejat
al segle 1800 per tal d’eliminar la paraula cwrw (considerada offensiva
per partidaris de l’abstinència de beguddes alcohòliques) com a Cwmrhydyceirw
– Rhyd y Ceirw = ‘el gual dels cérvols’.
cwrw Adda (‘(la) cervesa (d’) Adam) = aigua
cwrw bach (‘cervesa petita’) cervesa de graduació baixa
cwrw brwd cervesa amb sucre i espècies afegits i
escalfada
cwrw cadarn cervesa forta
cwrw cartref (‘cervesa (de) casa) cervesa feta a casa
cwrw casgen cervesa de baril
cwrw chwerw cervesa amarga
cwrw coch cervesa vermella
cwrw danadl cervesa d’ortigues
cwrw du ceevesa negra (forta)
cwrw golau cervesa fluixa
cwrw gwan (‘cervesa dèbil’) cervesa de graduació baixa
cwrw melyn cervesa blanca, cervesa amarga (“cervesa groga”)
cwrw mwyn cervesa dolça
cwrw o’r gasgen cervesa de pressió
cwrw oen (obsolete) (‘cervesa de xai’), cervesa beguda al
dia d’equilar les ovelles
cwrw potel cervesa en ampolla
cwrw sinsir cervesa de gengibre
gardd gwrw, plural gerddi carw = jardí de cervesa,
jardí de taverna
gwydryn cwrw got de cervesa
hanner peint o gwrw una mitja pinta de cervesa
jwg cwrw gerro de cervesa
mat cwrw estalvis (de cervesa)
mwg cwrw got (amb nança) de cervesa
neuadd gwrw sala de cervesa
ôl cwrw taca de cervesa
peint o chwerw una pinta de cervesa amarga
peint o gwrw una pinta de cervesa (= mig litre)
pot cwrw pitxell de cervesa
potel gwrw, plural poteli cwrw ampolla de cervesa
(per contenir cervesa)
potelaid o gwrw bottle of cervesa ampolla de cervesa (ampolla
plena de cervesa)
pres cwrw peles per comprar cervesa
staen cwrw taca de cervesa
2 afraid gwahodd at gwrw da (‘(és) innecessari
invitar a bona cervesa’) si una cosa és bona correrà la veu
3 Mae’r gwir yn y cwrw In
vino veritas (“la veritat és en la cervesa”)
ETIMOLOGIA: gal.lès cwrw < cwrwf < *cwryf < *cwrf
< britànic *korm
De la mateixa arrel britànica: còrnic korev (= cervesa), bretó koref
(= cervesa)
De la mateixa arrel cèltica: irlandès coirm (= cervesa; festa de beure;
concert)
Cf llatí cremor, , grec kourmi
:_______________________________.
cwta [KU ta] (adjectiu)
1 short
2 blewyn cwta palleta
(Gal.les del Sud) tynnu blewyn cwta am
(rywbeth) elegir algú a palletes (es posen dos o més bris de palla a la mà,
aparentment tots sén de la mateixa mida – però un ´res mñes curt que l’altre o els
altres: el que’l treu resulta escollit)
Tynnwyd blewyn cwta am y baich ysgafnach
El càrrec més lleuger s’assignava a palletes (“ una palleta curta es treia per
al càrrec més lleuger”)
:_______________________________.
cwter [ ku -ter] substantiu femení
PLURAL cwteri, cwterydd, cwterau [ ku-te-ri,
-ridh, -re]
1 regueró, cuneta
cwter gwsg desguàs d’un camp (“desguàs dormint”)
cwter garthu desguàs al darrere d’un establa (“desguàs (de) netejar”)
gwag y gwter la premsa sensacionalista
...un o afonydd mwyaf prydferth Ewrop, sef y Rhine (sic, = Rhein). Y mae
Tafwys mewn cymhariaeth fel cwter, a Thywi deg fel llond bwced o dd#r
(“Seneddwr ar Dramp” Rhys J Davies 1935)
Un dels rius més bonics d’Europa, és a dir el Rin. El Tàmesis en comparació és
com un desguàs, i el riu bell Tywi com una galleda d’aigua
2 Y Gwter-fawr (“el gran desguàs”) antigament (segle 1800) el
nom del poble de Brynaman SN7114 (comarca de Caerfyrddin)
Pwll y Gwter una mina de carbó que hi havia aquí, oberta l’any 1855
(“(la) mina (de)l desguàs”)
2 Pant y Cwteri (“(el) sot (dels) reguerons”) nom d’un sot
aprop del poble d’Aberogwr (comarca de Bro Morgannwg)
4 y gwter la cuneta (figuratiu, per indicar la destitució)
treio ei godi ef o’r gwter intentar aixecar-lo de la cuneta
ETIMOLOGIA: cwter < gwter < anglès gutter <
francès antic goutire < goute (= gota) < llatí gutta
(= gota). Modern French goutte (= gota), goutière (= cuneta,
tortugada)
NOTA: s’entenia la g- inicial com a mutació suau de c-, i
conseqüentment es va sorgir una forma radical cwter
:_______________________________.
cwrwgl, cyryglau [KU rug, kø RØ gle]
substantiu masculí
1 barca portàtil dels pescadors dels rius en forma de closca de tortuga
:_______________________________.
cwsg [KUSK] substantiu masculí
1 son
2 trymgwsg son profund (trwm = pesat ) + mutació suau + ( cwsg
= son)
bod mewn trymgwsg dormir profundament
:_______________________________.
cwsmer [ku -smer] substantiu
masculí
PLURAL cwsmeriaid
[ku- smer -yed]
1 client, persona que vol comprar alguna cosa en una botiga o d'una
empresa
2 client = persona que compra regularment en una botiga o d'una
empresa, o que fa servir els serveis d'un banc
3 client d'una taverna; holl
gwsmeried y dafarn tots els clients de la taverna
4 ar fesur cwsmer (roba)
fet a mida (“sobre mesura (de) client”)
ETIMOLOGIA: Welsh cwsmer < cwstmer < English customer < (custom) + (-er); custom < 1200- French costume < Latin consuêtûdô = get used to < suêscere
= be used to
:_______________________________.
cwsmera [ku SME ra GØ da] (verb)
1 “cwsmwera gyda...” = comprar a ca’n...
:_______________________________.
cwstard [KU stard] substantiu masculí
1 salsa de farina de blat d’indi, llet, sucre i vainilla per als púdins
- cwstard mewn crwst [KU stard meun
KRUST] substantiu masculí
1 pastís - crosta de farina amb ‘cwstard’
:_______________________________.
cwt, cytiau [KUT, KØT ye] substantiu masculí
1 cort de porcs
- cwt moch, cytiau moch [kut MOOKH,
KØT ye MOOKH] substantiu masculí
1 cort de porcs
:_______________________________.
cwta [KU ta] (adjectiu)
1 curt
:_______________________________.
cwter, cwteri [KU ter, ku TE ri] substantiu masculí
1 regueró
:_______________________________.
cwteuo [ku- tei -o] verb
(Gal·les del Nord)
1 escurçar
2 (cua de cavall, de gos) escurçar, tallar
3 escurçar-se
mae'r dydd yn cwteuo el dia es fa
més curt
ETIMOLOGIA: (cwta = curt) + (-o = sufix verbal). Es pensava que
l'arrel era cwtau (moltes paraules
al nord amb -au final estàndard són
col·loquialmet -a (nord-oest), -e (nord-est). Aparentment se suposava
que cwta era d'una forma original cwtau, que a la síl·laba penúltima és cwteu-
NOTA: col·loquialment cwtuo [ku-tî-o]
:_______________________________.
cwtiad, cwtiaid [KUT yad, KUT yed] substantiu masculí
1 corriol
:_______________________________.
cwt ieir [kut yeir] substantiu
masculí
1 gallinera
1 gwifren cwt ieir; weiren cwt ieir filferrada de malla
hexagonal (“filferro de gallinera”)
ETIMOLOGIA: “cabanya (de) gallines”, (cwt
= cabanya) + (ieir = gallines)
:_______________________________.
cwtsh [kutsh ] substantiu masculí
1
lloc per guardar les coses
Gal·les del Sud cwtsh dan stâr
lloc tancat sota l'escalera
Gal·les del Nord cwtsh tatws
lloc per guardar les patates
2 barraca
Gal·les del Sud cwtsh glo
cobert per guardar el carbó
3 amagatall
4 ym mhob cwtsh a chornel
en cada amgatall i racó
5 cwtsh o cwtsh ci gossera, canera
Al cens de l’any 1841 una casa del poble de Penárth (comarca de Bro Morgannwg)
es diu Cwtsh y Cw^n (escrit “Cwtch y
Cwn”) (“(el) cau (de)ls gossos”, la gossera)
6 Y Cwtsh lloc de la vall
de Rhondda Fach, entre Pont-y-gwaith i Ynys-hir
(17 Mehefin 1797) (William Thomas Howel a Jennet John) “Y rhai olaf hyn oedd fy nhad-cu a’m mam-gu, neu fel y dywedwn yn y
gogledd, fy nhaid a’m nain, tad a mam fy nhad; priodasant, ac aethant i fyw i’r
Cwtch, ac yno, fel dengys y registers y bedyddiwyd amryw o’r plant.”
(17 juny 1797) (William Thomas Howel i Jennet John) Aquests últims eren el meu
“tad-cu” (avi) i la meva “mam-gu” (àvia) , o com diuen al nord, el meu “taid” i
la meva “nain”, el pare i la mare del meu pare; es van casar, i van anar a
viure a Y Cwtsh, i allà, com mostren els registres (parroquials), es van
batejar molts dels fills
(De: “Llanwynno - Yr Hen Amser, yr Hen Bobl a'r Hen Droeon” = Llanwynno – el
vell temps, i la vella gent i els vells incident. Any de publicació: 1888.
Autor: Glanffrwd (William Thomas 1843-1890)
7 Y Cwtsh granja a Heol y
Goedlan, Pen-rhiw-fawr SN7410 (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (al mapa de
l’Ordnance Survey amb una grafia semi-anglictzada ‘cwtch’)
ETIMOLOGIA: anglès couch [*kuch]
< [kuuch] < anglès mitjà couche
= sofà; nínxol, racó < 1400- francès couche
= llit < coucher = estirar-se
< collocâre = arreglar < (con- = amb) + (locâre = posar). La forma moderna en anglès és couch [kauch] < [kuuch] (amb el canvi regular de la vocal llarga
[uu])
:_______________________________.
cwympo [KUIM po] (verb)
1 caure
2 Fuwch fach gota – glaw neu
hindda?
Os daw
glaw, cwympa o’m llaw;
Os daw haul, hedfana!
(Endevinar el temps)
Marieta – pluja o bon temps?
Si vindrà pluja, cau de la meva mà
Si vindrà sol, vola!
:_______________________________.
cwynfan [KUIN van] (verb)
1 lamentar
:_______________________________.
cwynfanllyd [kuin VAN lhid] (adjectiu)
1 gemegós
:_______________________________.
cwynfanus [kuin VA nis] (adjectiu)
1 planyívol
:_______________________________.
cwyno [KUI no] (verb)
1 queixar-se
:_______________________________.
cwyr [KUIR] substantiu masculí
1 cera
2 cwyr esgidiau cera de
sabates
:_______________________________.
cwyren [KUI ren] substantiu femení
1 espelma prima
___________________________________________________________________________
adolygiad
diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05
___________________cod y gornel / codi del racó:_________
__________________________________________________
Rhifydd MOTIGO am ddim
/ Comptador MOTIGO de franc
(= nifer o weithiau yr
agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)
(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a
partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________