http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_e_2623c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
E |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants |
(delw 0473)
Cysylltwch â ni trwy’r llyfr
ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través
del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q 2632c ..... PL 2633c ..... R 2634c ..... S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V W X Y Z 2638c
e < a
1 affecció vocàlica deguda a la influència de la vocal “y” en la síl·laba
següent:
..1/ afegiment del sufix -yn
rhaff (= corda) > rheffyn (= corda prima)
arf (= implement, arma) > erfyn (=implement, arma)
:_______________________________.
e < y
1 En varis dialectes, i a vàries èpoques, una y final s'ha fet e.
Algunes d'aquestes formes ja són estàndards
(1) cleddyf > *cleddef > cleddeu
> cleddau (= espasa). (En gal·lès
modern, s’utilitza tant “cleddyf” com “cleddau”)
..2/ edyf > *edef > edeu < edau (= fil). La forma plural form és edefion; i una forma diminuitiva és edefyn
(3)
hwde! = agafa! < hwdy
..4/ La forma sud-oriental llethyr
(= carta) és possiblement una forma amb metatesi de llyther < llythyr
(5) Mercher = dimecres (antigament Merchyr)
..6/ wele = mira! < a wely veus? (a weli di en gal·lès modern)
Exemples de pronunciacions usades en certes regions però que no són
considerades estàndards són:
..1/ den chi, ryden ni (estàndard: yr ydym
ni = estem, són)
dèch chi, rydech chi (estàndard: yr ydych
chwi = esteu, sou)
den nhw, ryden nhw (estàndard: yr
ydynt hwy = estàn, són)
a Gal·les del nord-oest: final e
> a que explica les formes d'aquí
edrach = mirar
dan chi, rydan ni (estàndard: yr ydym
ni = estem, són)
dàch chi, rydach chi (estàndard: yr ydych
chwi = esteu, sou)
dan nhw, rydan nhw (estàndard: yr
ydynt hwy = estàn, són)
..2/ edrech (estàndard: edrych = mirar)
a Gal·les
..3/ Gwyl Gewe (Gal·les del Sud) < Gwyl Gewydd 15
juliol, festa de Cewydd
TOPÒNIMS:
..1/ La ciutat del nord-est Dinbych
és col·loquialment Dimbech
Als noms següents de Gal·les del sud-est, hi ha el canvi normal de la e final
> a, (aquest canvi és també típic del nord-oest.)
..2/ El nom del sant Mechyll es troba en Llanfechell
a l’illa de Môn (localment Llanfechall)
..3/ El nom del sant Sawyl es troba en Llansawel
(localment Llansawal)
North-west Wales:.
..4/ Mynwy: La comarca del sud-est Sir Fynwy és Sir Fynwe > Shir Fynwa
[shiir vøn-wa]
..5/ Tawe, riu de Gal·les del
sud-est, antigament Tawy (és a la franja
de la regió on la ‘e’ es fa ‘a’ i per tant la forma Tawa no ocurreix aquí, però si a la resta de la regió. Abertawe (‘embocadura del riu Tawe’;
anglès: Swansea) és col·loquialment Byrtawa
a la resta de la regió del sud-est
..6/ La forma local del Tindyrn (=
localitat i abadia de la comarca de Mynwy) és Dindarn, que possiblement és < *Dindern < Dindyrn.
(7) Tredegyr > Tredeger > Tredegar. Una casa pairal de la comarca de Casnewydd Tredegar existeix com a nom transferit
a la comarca de Blaenau Gwent, i a la comarca de Caerffili hi ha Tredegar Newydd – “New Tredegar”.
Localment a la zona de Blaeanu Gwent / Caerffili Tredegar es fa Tredecar
(una [g] al començament d’una síl·laba final perd la sonorització al sud-est i
es fa [k]) i Decar (amb la pèrdua de
la síl·laba pretònica – un tret molt general del Gal·lès col·loquial)
:_______________________________.
e [E] (pronom) ell (al Sud, forma
col·loquial de "ef")
-e [-] (-) vegeu -ai
-e fe [-] (-) vegeu -ai e (siaradai
ef / forma col·loquial: siarade fe= ell parlaria)
-e fo [-] (-) vegeu -ai o
-e hi [-] (-) vegeu -ai hi
:_______________________________.
eang [E ang] (adjectiu)
1 ample
2 yn
ystyr ehangaf y gair en el sentit més ample de la paraula
:_______________________________.
eangderau [e-ang-
dê -re] plural
1 forma plural de ehangder =
immensitat
:_______________________________.
ebol, ebolion [E bol, e BOL yon]
substantiu masculí
1 poltre
2 (dit quan es nega que dues coses son
semblants) Mae ’na ragor ofnadwy rhwng
ebol a cheiliog
És tan diferent / són tan diferents com la nit i el dia
(‘hi ha una diferència terrible / enorme entre un poltre i un gall’)
:_______________________________.
eboles, ebolesau [e BO les, e bo LE
se] substantiu femení
1 poltra
:_______________________________.
Ebrill [E brilh] substantiu masculí
1 abril
:_______________________________.
Ebwy [EE bui] substantiu femení
1 nom de riu del sud-est
ETIMOLOGIA: Ebwy < ebwydd,
aparentment = ràpid
NOTA: forma local: Ebw amb la típica
reducció dialectal del diftong final wy
[ui] > w [u]. El nom anglès “Ebbw” de fet és aquesta forma dialectal, amb una
gràfia errònia, és a dir, amb dues ‘b’s.
:_______________________________.
ebyrth [e-birth]
1 sacrificis; plural de aberth
Leviticus
Leviticus 7:11 .....
Lefiticus 7:18 Ac
os bwyteir dim o gig offrwm ei ebyrth hedd ef o fewn y trydydd dydd, ni byddir
bodlon i’r hwn a’i hoffrymo ef, ac nis cyfrifir iddo, ffieiddbeth fydd; a’r dyn
a fwyty ohono, a ddwg ei anwiredd.
Lefiticus 7:18
.....
:_______________________________.
echdoe [ ekh -doi] adverbi
1 abans d'ahir
ETIMOLOGIA: (ech- prefix = fora de)
+ (doe = ahir)
NOTA: col·loquially al sud echdo [ekh –do] amb simplificació del diftong
final [oi] > [o]
:_______________________________.
echnos [EKH nos] (adv)
1 a la nit d'abans d'ahir
:_______________________________.
echrys [ ekh -ris] adj
1 horrible
damwain echrys un accident horrible
2 (Gal·les del Nord-est) echrys o
(qualifica un adjectiu) = terriblement
mae hi'n echrys o oer = fa una fred
horrible
Damwain echrys. Bore
ddydd, yr 20fed (= yr ugeinfed) o’r un mis, yn nghloddfeydd llechi Dinorwic, fel
yr oedd llangc ieuangc, 27 oed, o’r enw Richard Hughes, o blwyf Gwalchmai, Môn,
yn dilyn ei alwedigaeth, syrthiodd carreg fawr, dunelli o bwysau yn union ar ei
gefn, a llethwyd ef i farwolaeth ar darawiad amrant. (Y Cyfaill o’r
Hen Wlad yn America: Sef Cylchgrawn o Wybodaeth Fuddiol I’r Cymry. Ebrill 1840.
Cyfrol 3. Rhif 28. Tudalen 127)
Un accident horrible. (al)
matí (de)l (dia) vint del mateix més, a les pedredres de pissarra de Dinorwic,
quan el noi jove, 27 (anys d’) edat, de nom (“del nom”) Richard Hughes, de (la
) parròquia (de) Gwalchmai, Môn (= nom d’una illa), estava treballant (“seguia
la seva vocació”), va caure una gran pedra, que pesava tonellades, (“tonellades
de pes”) directament a la seva esquena, i va ser mort esclafat a l’instant (“a
(un) cop (de) parpella”) (L’Amic de la Vella Terra a Amèrica: és a dir una
revista d’informació útil per als gal·lesos. Abril 1840. Volum 3. Número 28.
Pàgina 127)
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
eciwmwnaidd [e kiu ME nedh]
(adjectiu)
1 ecumènic
:_______________________________.
economeg [e ko NO meg] substantiu
femení
1 1 economia
2 econòmiques
:_______________________________.
-ed
1 phrases:
..1/ CARED - a’m caro i, cared fy nghi
(“qualsevol que m’estimi, que estimi el meu gos”)
..2/ GOCHELED - gocheled y prynwr
caveat emptor
..3/ GORFFWYSED - gorffwysed mewn hedd
que es descansi en pau
..4/ MADDEUED - maddeued
y darllenydd i mi am... que el lector em perdoni per...
..5/ SAFED - safed pawb que aixequeu-vos tothom
safed y llys que tothom en aquest
jutjat aixequeu-vos
:_______________________________.
Edeirnion [e DEIRN yon] substantiu
femení
1 (Història) divisió (cwmwd = 'veinat') de Meirionnydd (al Nord-oest de
Gal·les)
:_______________________________.
Edeligion [e de LIG yon] substantiu
femení
1 (Història) divisió (cwmwd = 'veinat') de Gwent Is Coed (al Sud-est de
Gal·les)
:_______________________________.
Edern [E dern] substantiu masculí
1 nom de sant, Etern; topònims - Llanedern
:_______________________________.
-edig [EE dig] (sufix) vegeu, a la
secció de gramàtica, sufixes
:_______________________________.
edliw [ed -liu] verb
1 edliw (i rywun) (am) censurar,
renyar (algú per)
anodd heddiw edliw i Gaer-dydd ei Seisnigrwydd
és difícil avui censurar Caer-dydd per
la seva anglesitat (és a dir, perquè es fa més gal.lesa)
2 comentar poc favorablement
Roedd mam yn edliw mod i’n edrych ‘fel
hen actras’
La meva mare comentava que jo semblava ‘alguna mena d’actriu’
ETIMOLOGIA: gal.lès (ed-, forma de ad- = prefix intensificador) + (lliw-, el mateix element que l’arrel de
lliwio = renyar). Ad > ed sota la influència de la i de la síl.laba final
NOTE: Rhos-llan, Gwynedd: edlu
:_______________________________.
edlych [ed-likh] substantiu masculí
PLURAL edlychod [
ed-lø-khod ]
1 persona dèbil
edlych o ddyn home dèbil
edlychod o blant nens dèbils
Rhyw edlych o lo ddath y fuwch
La vaca va parir un vedell dèbil
edlych o rywbeth un pobre exemple
d’alguna cosa
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
edrych [E drikh] (verb)
1 mirar (edrych! = mira!)
- edrych am [E drikh am] (verb)
1 buscar
- edrych ar [E drikh ar] (verb)
1 mirar (edr¡ch ar y ci! = mira el gos!)
- mae e'n edrych yn dda [mein E
drikh øn DHAA] (-) té bon aspecte
:_______________________________.
Edward [ED ward] substantiu masculí
1 Eduard
Es feia servir en segles
passats com a equivalent del nom autòcton Iorwreth
:_______________________________.
ef [ eev ] pronom
1 ell
(normalment e)
NOTA: (1) forma col.loquial: e
després de consonant o vocal;
..2/ forma col.loquial: també fe,
després de vocal
1 pronom per popeth = tot
Gadwch bopeth fel y cawsoch e deixeu
tot com ho vàreu trobar
:_______________________________.
Efa [E va] substantiu femení
1 nom de dona - Eva
:_______________________________.
efail [E vel] substantiu femení
1 mutació suau de gefail
:_______________________________.
yr
Efailisaf [ø RE vail I sav, ø RE vel I sha]
substantiu femení
1 poble (Rhondda-Cynon-Taf)
:_______________________________.
efallai [e VA lhe] (adv)
1 potser
:_______________________________.
Efan [ ê -van] substantiu masculí
1 nom d'home. No es fa servir en gal·lès estàndard Welsh, com que es considera
“Ifan” com a la forma gal·esa correcta, encara que Efan és una forma totalment
correcta en gal·lès. Aquesta forma del nom medieval “Ieuan” és fa servir com a
nom de pila, i es troba als cognoms “Evans” (del patronòmic gal·lès ab Efan, o
senzillament Efan) i “Bevan” (del patronòmic Befan < ab Efan)
ETIMOLOGIA: gal·lès Efan (= John)
< Iefan (= John) < Ieuan (= John) < British < Latin
Johannes (= John)
NOTA: La forma Iefan era en ús comú
col·loquialment al sud-est al segle 1800
Exemples de paraules amb ieu
original que s’ha fet ief-,i
paraules amb la pèrdua de la semi-consonant inicial i- davant e are
..1/ ieweydd (obsolet) (part d’un
jou), també tenia la forma ewydd
..2/ ieuanc (= jove) que té les
formes col·loquials iefanc (ara
obsolet) i ifanc (en ús general)
..3/ ieuaf (= el més jove) que tenia
les formes col·loquials iefaf / iefa
i ifaf / ifa
..4/ ieuangaidd (= juvenil) > iengaidd, ifancaidd. Al sud-est iyngidd
..5/ ieuenctid (= juventut) > iefenctidc (obsolet) > ienctid (en ús general)
..6/ ai e? (= és això?) > gal·lès
del sud ie fe? > gal·lès del
sud-est efa?
:_______________________________.
Efelffre [e VEL fre] substantiu
femení
1 (història) divisío (cwmwd = "veinat") de Cantref Gwarthaf (Dyfed,
Gal·les del Sud-oest)
:_______________________________.
efelychadwy [ e-vel-økh-â -dui] adj
1 imitable
2 anefelychadwy inimitable
ETIMOLOGIA: (efelych- arrel de efelychu = imitar) + (-adwy = sufix adjectival de
posibilitat)
:_______________________________.
efengyl, efengylau [e VE ngil, e ve
NGØ le] substantiu femení
1 evangeli
:_______________________________.
effaith,
effeithiau [E feth, e FEITH ye] substantiu femení
1 efecte
:_______________________________.
effeithiau [e FEITH ye] (pl)
1 vegeu: effaith
:_______________________________.
effeithio [e FEITH yo] (verb)
1 afectar
:_______________________________.
efrydd [ ev -ridh]
adjective
1 dèbil, feble, desemparat
aros yn wystlon efrydd yn nwylo ein
gormeswyr seguir sent víctimes desemparat a les mans dels nostres opressors
2 (obsolet) esguerrat, mutilat
ETIMOLOGIA: (efrydd < *afrydd (af- = sufix privatiu ) + mutació suau + (rhydd = lliure); còrnic evredh
(= esguerrat, mutilat)
:_______________________________.
Efsam [ev-sam] substantiu femení
1 nom gal·lès de la ciutat anglesa Evesham
ETIMOLOGIA: gal·lesització del nom anglès Evesham
:_______________________________.
efydd
[ ê -vidh] substantiu masculí
1 bronze
cast efydd peça de bronze
medal efydd medalla de bronze
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic *omijo < *em (= vermell)
Paraula relacionada: irlandès umha
[uu-ø] (= coure, aliatge de coure, bronze)
:_______________________________.
e.g. [-] (abreviatura) enw gwrywaidd
[E nu gu RIU edh] = nom masculí
:_______________________________.
eglur [E glir] (adjectiu)
1 clar
:_______________________________.
egluro [e GLI ro] (verb)
1 explicar
:_______________________________.
eglwys, eglwysi [E gluis, e GLUI si]
substantiu femení
1 església; temple
2 eglwys gadeiriol [E gluis ga DEIR
yol] catedral
3
mor dlawd â llygoden eglwys
= més pobre que una rata (de sagrastia)
:_______________________________.
Eglwys Oen Duw [e-gluis ôin diu] substantiu femení
1 localitat 15km a l’oest de Llanfair ym Muallt (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: “l’església de l’Anyell de Déu” (eglwys = església) + (oen =
xai) + (Duw = Déu)
L'Anyell de Déu = Jesucrist al Nou
Testament com a símbol de sacrifici, de la pràctica de sacrificar anyells a
Jehovà;
wele
Oen Duw (Ioan / Joan
1:29) mireu l'Anyell de Déu )
:_______________________________.
Eglwys Ysteffan [ e-gluis ø-stê-fan] substantiu masculí
1 SN350108 nom d’una església anglicana del poble de
Llansteffan
ETIMOLOGIA: (“església d’Esteve”) (eglwys
= església) + (Ysteffan = Esteve)
:_______________________________.
egni [EG ni] substantiu masculí
1 energia, vigor
ymroddi
eich holl egni i’r gwaith o (wneud rhywbeth) dirigir tots els vostres esforços a (fer alguna cosa)
:_______________________________.
egr [E ger] (adjectiu)
1 moltes ganes
:_______________________________.
egwyddor, egwyddorion [e GUI dhor, e
gui DHOR yon] substantiu femení
1 principi
:_______________________________.
egwyl, egwylion [E guil, e GUIL yon]
substantiu femení
1 interval
:_______________________________.
ehang- [ e-hang ] adj
1 forma davant síl·laba final de l’adjectiu eang = estès, ample
(Vegeu ehangach, ehangaf, ehangder,
ehangdir, ehangiad, ehangol, ehangu, Ehangwen)
:_______________________________.
ehangach [ e-ha-ngakh]
adj
1 més estès (forma comparativa de eang =
estès, ample )
:_______________________________.
ehangaf [ e-ha-ngav] adj
1 el més estès (forma superlativa de eang
= estès, ample )
:_______________________________.
Ehangwen [ e-hang-wen ] substantiu femení
1 nom de la sala del rei Artur, a la història de Culhwch ac Olwen; construïda
per en Gwlyddyn Saer (Gwlyddyn el fuster / maçó)
ETIMOLOGIA: “espaiós i blanc” (ehang-
forma de l’adjectiu eang = ample
davant una síl·laba final) + mutació suau + (gwen, forma femenina de gwyn
= blanc)
:_______________________________.
ehedlam [e-hed-lam ] substantiu masculí
PLURAL ehedlamau
[e-hed-la-me]
1 ??salt volant
2 ar ehedlam amb un salt volant??
ETIMOLOGIA: (ehed-, arrel de ehedu = volar) + mutació suau + (llam = salt)
NOTA: Often with the loss of the first syllable: hedlam
:_______________________________.
ehedydd
1 (Alauda arvensis)
alosa, terrola
Hi ha una forma col.loquial ‘hedydd (amb pèrdua de la primera
síl.laba davant la síl.laba accentuada - tret molt característic del gal.lès
parlat)
Nom de carrer de Bangor: Brynhedydd que
representa bryn (yr) ehedydd “(el) turó (de) (l’) alosa” (LL57 3HR)
:_______________________________.
ehorthryn [e- horth-rin]
substantiu masculí
1 (obsolet) diligència assiduitat. Vegeu iorthryn
ETIMOLOGIA: (eorth = diligent) +
mutació suau + (rhyn = essència)
:_______________________________.
ei [ei]
1 substitueix l’anglès [ai] en manlleus en gal·lès
Mike [maik] > Meic [meik]
Brian [brai-øn] > Breian [brei-an]
Simon [sai-møn] > Seimon [sei-mon]
:_______________________________.
ei [I, EI] (determinador)
1 (+ mutació suau) el seu
/ els seus; la seva, les seves (d'ell)
2 (+ mutació aspirada) el
seu / els seus; la seva, les seves (d'ella)
3 usat per formar
frases adjectivals (adjectiu + determinador possessiu + substantiu)
a) hawdd eich twyllo fàcil
d’enganyar
algú fàcil d’enganyar - un hawdd ei dwyllo substantiu masculí, un hawdd ei thwyllo substantiu femení
b) da eich bwriad ben intencionat
algú ben intencionat un da ei fwriad substantiu masculí, un dda ei bwriad substantiu femení
- ei gilydd [i GI lidh] (pronom)
l'un a/amb, etc l'altre (lit: "el seu company")
- ei gwadnu hi [i GWAD ni hi]
(frase)
1 tocar el pirandó
- ei hun [i HIIN] (pronom) ell
mateix / ella mateixa
:_______________________________.
ei bachu hi [ ii bâ
–khi hii] v
1 marxar
ETIMOLOGIA: ‘agafar-la (amb ganxo)’ (ei
= seva) + mutació aspirada + (bachu
= agafar amb ganxo) + (hi (d’)ella)
:_______________________________.
eich [IKH] (det) 1 (+ mutació suau)
el vostre / els vostres; la vostra, les vostres
:_______________________________.
Eidal, Yr [ø REI dal] substantiu
femení
1 Itàlia
:_______________________________.
Eidaleg [ei DA leg] (f / adj) italià
(llengua)
:_______________________________.
Eidales, Eidalesau [ei DA les, ei da
LE se] substantiu femení
1 italiana
:_______________________________.
Eidalwr,
Eidalwyr [ei DA lur, ei DAL wir] substantiu
masculí
1 1 italià
2 yr Eidalwyr = els homes italians; els italians
:_______________________________.
Eidalwyr [ei DAL wir] (pl)
1 els italians
:_______________________________.
eiddo [EI-dho] substantiu masculí
1 pertinença
2 eiddo ar brydles immoble llogat
:_______________________________.
Eiddun [ei -dhin] substantiu femení
1 nom de dona (= bella)
ETIMOLOGIA: Segons Geiriadur Prifysgol Cymru / El Diccionari de la Universitat
de Gal·les, és del britànic *ar-jûn- i
ocurreix en una inscripció com a Adiune
:_______________________________.
eidduno [ei-dhî-no] verb
1 desitjar
Drwy y nos, dirion Iesu, eiddunaf Dy
hedd heno i gysgu
(pregària) Durant la nit, Jésus tendre, desitjo pau aquesta nit per dormir
eidduno clod i lloar (‘desitjar lloança a’)
Rhaid eidduno clod i rai o'n
harchfarchnadoedd am ofalu gosod arwyddion dwyieithog (Y Faner 28 06 1991)
Hauriem de lloar alguns dels nostre hipermercats per esforçar-se de posar
rètols bilíngües
2 consagrar, donar
eidduno eich holl egni i consagrar
tots els vostres esforços a (fer alguna cosa)
ETIMOLOGIA: eidduno < *eidd-iuno < *add-iuno); (add- prefix que correspon amb llatí ad) + (*iuno = desitjar)
:_______________________________.
Eiddwen [EIDH wen] substantiu femení
1 nom de dona
:_______________________________.
Eifion [EIV yon] substantiu masculí
1 nom d'home
:_______________________________.
Eifiona [eiv YO na] substantiu
femení
1 nom de dona (Eifion + -a)
:_______________________________.
Eifionydd [ei vi O nidh] substantiu
femení
1 zona del nord-oest ("territori d'en Eifion")
:_______________________________.
ei gadael hi [ ii gâ-del hi ] verb
1 ei gadael hi rhwng rhywun a’i gawl
ei gadael hi rhwng rhywun a’i botes
ei gadael hi rhwng rhywun a’i bethau
deixar que se les compongui tot sol
rhyngddo ef a’i gawl! que se les
compongui tot sol
:_______________________________.
ei gilydd [ i gî -lidh] pronom
1 l’un amb l’altre, l’un a l’altre
1 després de preposicions:
ar draws ei gilydd l’un a través de
l’altre
at ei gilydd en resum, sumant-ho tot
(‘al seu company’)
dod oddi wrth ei gilydd desfer-se
fel bo’i gilydd igualment
(respectar-los igualment)
mynd i’w gilydd
mynd gyda’ gilydd anar junts
rhoi wrth ei gilydd (muntar alguna
cosa) acoblar
rywsut neu’i gilydd d’alguna manera
o altra
2 formes recíproques d’alguns verbs
caru ei gilydd estimar-se
casáu ei gilydd odiar-se
curo ei gilydd pegar-se
cynnal
ei gilydd recolzar-se
nabod
ei gilydd conèixer’s
ETIMOLOGIA: ‘‘el seu company d’ell” (ei
= el seu d’ell ) + mutació suau + (
cilydd = company) < britànic
De la mateixa arrel britànica: bretó egile
‘el seu company d’ell’, l’un amb l’altre, l’un a l’altre
:_______________________________.
eigion [EIG yon] substantiu masculí
1 1 fons
2 oceà
:_______________________________.
eiliad, eiliadau [EIL yad, eil YA de] substantiu masculí
1 segon
:_______________________________.
Eilian [eil -yan] substantiu masculí
1 nom de sant de l’església celta
Llaneilian poble de l’illa de Môn
“església (d’) Eilian” (llan =
església) + (Eilian)
2 nom d’home; usat ocasionalment des dels segles 1800 i 1900; indica normalment
algun lligam amb la parròquia de Llaneilian
3 Gwyl Eilian la festa d’Eilian (13
de gener)
Wyl Eilian a la festa d’Eilian, el
13 de gener (en frases adverbials, hi ha mutació suau de la consonant inicial,
per tant gwyl > wyl).
Ocurreix en la dita que refereix a l’extensió del dia després del solstici
hivernal que es fa palpable a partir del Nou Any.
Awr fawr Calan, dwy Wyl Eilian, tair Wyl
Fair
‘gran hora (a la) calenda(“awr fawr y Calan”), dues a la festa d’Eilian, i tres
a la festa de Maria’
és a dir, al Dia de Nou Any (Y Calan) (gener 1), el dia haurà augmentat en una
hora (mitja hora al matí i mitja hora al vespre), dues hores a la festa d’en
Eilian (Gwyl Eilian) (gener 13), i tres hores a la festa de na Maria (Gwyl
Fair) (febrer 2)
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
eilir [ ei -lir] substantiu masculí
1 primavera, equinoci vernal
també: Alban Eilir l’ equinoci
vernal
2 Eilir nom de dona
3 Eilir nom d’home
Golygodd y ffaith iddo gyfeirio at Eilir
Davies o’r Felinheli fel ‘pencampWRAIG’ cwis y rhaglen iddo orfod treulio
llawer o’r dydd Mawrth yn amddiheuro i Mr Davies (Cymro 26 05 1993)
El fet que va referir a Eilir Davies de Y Felinheli com a ‘campiona’ del
concurs del programa li va obligar a passar molt del dimarts demanant disculpes
al Senyor Davies
ETIMOLOGIA: paraula inventada per en Iolo Morgannwg (ail = segon) + (ir =
verdant, verd), és a dir, ‘verd de bou’
..1/ (manuscrits Llanofer a l’escriptura d’en Iolo Morganwg, 1795)
Gwyl Alban Eilir, yr unfed ar hugain
ddydd o Fawrth = la festa del quart solar d’Eilir, el dia 21 de març
..2/ Diccionari d’en William Owen-Pughe, 1795: eilir: regeneration,
reanimation, a return of moisture (regeneració, reanimació, tornada de la
humitat)
:_______________________________.
Eilir [EI lir] substantiu femení
1 nom de dona
:_______________________________.
Eiliw [EI liu] substantiu femení
1 nom de dona
:_______________________________.
eillio [EILH yo] (verb)
1 afaitar(-se)
:_______________________________.
eilun [ei -lin] substantiu masculí
1 imatge, representació
2 ídol = objecte que es subjecte d’adolació o reverència
Corinthiaid-1 8:4 Am fwyta gan hynny o’r
pethau a aberthir i eilunod, ni a wyddom nad yw eilun ddim yn y byd, ac nad oes
un Duw arall ond un
3 ídol, persona que és l’objecte de gran amor o admiració
roedd y ferch fach yn eilun ei rhieni
la nena petita era l’idol dels seus pares
4 imitació, substitut de baixa qualitat, poc hàbil, inútil
eilun o saer yw e és un fuster
inùtil
5 (Bíblia) eilun bugail pastor inútil,
pastor poc hàbil
Sechareia 11:15 A’r Arglwydd a ddywedodd
wrthyf, Cymer eto i ti offer bugail ffôl
Sechareia 11:17 Gwae yr eilun bugail, yn
gadael y praidd; y cleddyf fydd ar ei fraich, ac ar ei lygad deau, ei fraich
gan wywo a wywa, a’i lygad deau gan dywyllu a dywylla
ETIMOLOGIA: eilun < éil-lun (eil, forma de la síl·laba penúltima d’ ail = segon) + mutació suau + (llun
= imatge)
:_______________________________.
eilun [
ai -lin] adjectiu
1 bastant bé, ni bé ni malament
2 (salut) anar fent.
Rw-i’n oilin o
iach Vaig fent
Shwd y chi eddi? Oh,
oilin bach w i eddi
Com esteu avui? O, bastant bé avui
3 (temps) regular
Ma ’i’n ddwarnod oilin bach (Sud) fa
un temps regular avui
ETIMOLOGIA: de la paraula eilun =
ídol; evolució del sentit ‘inexpert, pobre’.
NOTA:
..1/ Al sud, eilun > eulun
(assimilació de la primera i a la u de la segona síl·laba).
..2/ Al sud, eu es pronuncia [oi]
que s'escriu ou o oi.
..3/ Per tant la forma de Gal·les del Sud [oi
lin] (escrita o oulun o oilin).
:_______________________________.
ein [EIN, ØN] (det) 1 (+ mutació
suau) el nostre / els nostres; la nostra, les nostres
:_______________________________.
einioes [EIN yos] substantiu masculí
1 vida
2 peryglu’ch
einioes posar en perill la vida d'algú
:_______________________________.
Einion [EIN yon] substantiu masculí
1 nom (home)
:_______________________________.
Einsiob [ein -shob] substantiu
femení
1 SO2662 poble de Powys, 6km al sud-oest de Llanandras. Nom anglès:
Evenjobb
ETIMOLOGIA: gal·lesització del nom anglès Evenjobb
:_______________________________.
1 eira [EI ra] substantiu masculí
1 neu
- bwrw eira [BU ru EI ra] (verb)
1 nevar
:_______________________________.
2
Eira [EI ra] substantiu femení
1 nom (dona) (= "neu")
- Eira Wen [ei ra WEN] substantiu
femení
1 Blancaneu (a'r saith corrach [ar saith KLO rakh] = i els set nans)
:_______________________________.
eirian [eir -yan] adjectiu
1 obsolet bonic, brillant
ETIMOLOGIA: desconegut; primer exemple 1400-
:_______________________________.
eirian [eir -yan] substantiu femení
1 (obsolete) dona bonica
ETIMOLOGIA: de l’adjectiu eirian
:_______________________________.
Eirian [eir -yan] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: de la paraula eirian (substantiu = dona bonica, adjectiu =
bonic)
:_______________________________.
Eirianfa [eir-yan-va] substantiu femení1 nom de casa,
“lloc bonic”
ETIMOLOGIA: (eirian = bonic) + (-fa, sufix = lloc)
:_______________________________.
eirianu [ei-ri-â-ni] verb
1 fer bonic
Fel y lili sy’n eiriannu’r
Blodau siriol wrth y drws,
Byddai Maggie yn eiriannu
’Mhlith yr holl wyryfon tlws.
(“Tanybryn”, poem by Twynog (1912))
Com el lliri que fa bonic
Les flors alegres al costat de la porta
Maggie seria bonica
entre totes les belles doncelles
ETIMOLOGIA: (eirian = bonic) + (-u, sufix per formar verbs)
:_______________________________.
eirinen [ ei- ri -nen] substantiu femení
PLURAL eirin [
ei -rin]
1 pruna
carreg eirinen pinyol de pruna
2 fruit d’altres arbres
3 (argot) testicle. Antigament a nivell literari – per exemple, a la Bíblia de
1620:
Deuteronomium 23:1 Na ddeued neb wedi
ysigo ei eirin, na disbaidd, i gynulleidfa yr Arglwydd
Deuteronomy 23:1 .....
Lefiticus 21:20 Neu a fyddo yn gefngrwm,
neu yn gor, neu â magl neu bysen ar ei lygad, neu yn grachlyd, neu yn gafrllyd,
neu wedi ysigo ei eirin.
Leviticus 21:20 .....
ETIMOLOGIA: gal.lès eirin <
britànic *agriin- < cèltic
De la mateixa arrel britànica: bretó
irin, irlandès: airne [a:rn’] (=
aranyó)
cf gal.lès aeronen (= fruita)
:_______________________________.
eirinen ddu fach [ ei-rî-nen dhii vaakh ] substantiu
femení
PLURAL eirin
duon bach [ ri-rin dii-on baakh]
1 (Gal·les del Sud-oest) aranyó, fruita de l’aranyoner (:ç)Prunus spinosa(ç:)
mor fân ag eirin duon bach tan
petits com aranyons
També en altres indrets eirinen sur,
eirin surion (= pruna àcida); (Nord) eirinen fach dagu, eirin bach tagu
“prunes petites d’ennuegar-se”; (Nord-est) eirinen
berthi, eirin perthi “pruna de arbustos / de tanques”
ETIMOLOGIA: ‘petita pruna negra’ (eirinen
= pruna) + mutació suau + (du =
negre) + mutació suau + (bach =
petit)
:_______________________________.
eirinen foch [ ei-rî-nen vookh ] substantiu femení
PLURAL eirin
duon bach [ ri-rin mookh]
1 (Gal·les del Nord) cirera del pastor, fruita de l’arç
coeden ddrain yn goch drosti o eirin
moch arç tot vermell de cireres del pastor
ETIMOLOGIA: ‘pruna de porcs’ (eirinen
= pruna) + mutació suau + (moch =
porcs, plural de mochyn = porc)
:_______________________________.
eirinen werdd [ ei- ri -nen werdh] substantiu femení
PLURAL eirin
gwyrdd [ ei -rin gwirdh]
1 pruna clàudia (Prunus domestica italica)
ETIMOLOGIA: ‘pruna verda’ (eirinen =
pruna) + mutació suau + (gwerdd,
forma femenina de gwyrdd = verd)
:_______________________________.
eirinen wlanog, eirin gwlanog [ei RI
nen WLA nog, EI rin GWLA nog] substantiu femení
1 préssec
:_______________________________.
Eirion
[eir -yon] substantiu masculí
1 nom d'home
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
Eirionwen
[eir-yon-wen] substantiu
femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: (Eirion = nom d'home) +
(-wen sufix per formar noms de
femelles, < gwen, forma femenina
de gwyn = blanc)
:_______________________________.
eirlaw
[eir -law] substantiu masculí
1 aiguaneu
bwrw eirlaw = nevisquejavar
ETIMOLOGIA: (eir- < eiry, eira = neu) + mutació suau + (glaw
= pluja)
:_______________________________.
eirlawio [eir-lau-yo] verb
1 nevisquejavar
ETIMOLOGIA: (eirlaw = aiguaneu) + (-io sufix)
:_______________________________.
Eirlys [eir
-lis] substantiu femení
1 nom de dona (segle 20)
ETIMOLOGIA: gal.lès, del nom de la flor (lliri de neu)
:_______________________________.
eirlys
[eir -lis] substantiu masculí
PLURAL eirlysiau
[eir-løs-ye]
1 Glanthus nivalis = flor de neu, lliri de neu
ETIMOLOGIA: (eir- < eiry, eira = neu) + mutació suau
+ (llys = planta)
:_______________________________.
eirth [eirth]
1 ossos; plural de la paraula arth
(= os)
:_______________________________.
eironig [ei RO nig] (adjectiu)
1 irònic
:_______________________________.
eirw
[ei -ru] substantiu plural
1 toponíms cascada
Eirw Isha = cascada de baix, Eirw Ucha = cascada de dalt - llocs del
riu Rhondda aprop de Y Porth, comarca de Rhondda Cynon Taf
Heol Eirw nom de carrer del poble Y
Porth
ETIMOLOGIA: eirw, mutació suau de geirw
(= (aigües) agitades), plural de garw
(= aspre)
:_______________________________.
Eirwen
[eir -wen] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: (eir- < eiry, eira = neu) + (-wen
sufix per formar noms de femelles, < gwen,
forma femenina de gwyn = blanc)
NOTA: cf el nom Gweneira, amb
els elements al revers
:_______________________________.
eirwyn
[eir -win] adjectiu
1 blanc com l'eira
ETIMOLOGIA: (eir- < eiry, eira = neu) + mutació suau
+ (gwyn = blanc)
NOTA: Forma femenina: eirwen. Vegeu
els noms propis Eirwen i Eirwyn
:_______________________________.
Eirwyn
[eir-win] substantiu masculí
1 nom d'home
ETIMOLOGIA: vegeu l'entrada anterior
:_______________________________.
eiry [ei -ri] substantiu masculí
1 obsolet antiga forma de eira
(qv) = neu
:_______________________________.
Eiry
[ei-ri] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: vegeu l'entrada anterior
:_______________________________.
Eiryn [EI rin] substantiu masculí
1 nom d'home ("eira" = neu + "¡n" = terminació diminutiva)
:_______________________________.
Eiryth
[ei -rith] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
eisiau (ishe, isho) [EIS ye (I she,
I sho)] substantiu masculí
1 necessitat
mwy nag sydd ei eisiau més que
suficient (“més que hi ha la seva necessitat”)
2 falta, manca
:_______________________________.
eisingrug [ ei-sin-grig]
substantiu masculí
1 pila de segó
2 terra tova, lloc tou
3 sovint en noms de camps amb la forma Singrug
o Shingrug;
..1/ Cwmcaesingrug (cwm cae yr
eisingrug) (la vall del camp de la pila de segó) nom d’una granja entre
Ynys-ddu i Mynyddislwyn (sens dubte la pronunciació local és "cwm cää
shingrug", cää com k + e oberta + vocal neutral)
..2/ Al poble de Ffosygerddinen (comarca de Caerffili) hi ha un carrer que duu
el nom Heol Shingrug ("Shingrig
Road")
..3/ Efailshingrug nom de carrer de
Trelewis (Treharris, comarca de Merthyrtudful) (“(la) forja (de) la pila de
segó” )
ETIMOLOGIA: (eisin = segó) + mutació
suau + (crug = pila)
NOTA: Forma col·loquial:
..1/ Singrug [sin-grig] (pèrdua de la primera síl·laba),
..2/ (a Gal·les del Sud, Shingrug
amb la palatalització típica sudenca si-
> shi)
:_______________________________.
Eisingrug [ ei-sin-grig]
1 (SH6134) localitat de Gwynedd, 5km al nord-est de Harlech
1 Afon Eisingrug = riu d’aquesta
localitat
ETIMOLOGIA: Vegeu eisingrug
NOTA: Aquest topònim localment amb la forma Singrug, amb pèrdua de la primera síl·laba
:_______________________________.
eistedd [EI stedh] (verb)
1
Co-lloquialment: ishte [ISH te]
1 seure
:_______________________________.
eisteddfod, eisteddfodau [ei STEDH
vod, ei stedh VO de] substantiu femení
1 1 (obsolet) reunió, sessió
2 festival de poesia, literatura i música
- eisteddfod genedlaethol, eisteddfodau
cenedlaethol [ei STEDH vod ge ned LEI thol, ei stedh VO de ke ned LEI thol]
substantiu femení
1 'eisteddfod' nacional, que es celebra cada any a la primera setmana d'agost, alternativament
en un indret del nord, i en un indret del sud del país
:_______________________________.
Eisteddfod y Buarth [ stedh- vod ø bî-arth] substantiu femení
1 (normalment com Steddfod y Buarth)
nom humorós per Sioe Amaethyddol Cymru
(Fira Agrícola de Gal·les) celebrada a finals de juliol a Llanelwedd, comarca
de Powys
ETIMOLOGIA: “l’eistèdvod del corral” (eisteddfod
“sessió”, jocs florals, concurs de la literatura i del cant) + (y = article definit) + (buarth = corral)
:_______________________________.
eitem,
eitemau [EI tem, ei TE me] substantiu masculí
1 punt, assumpte
:_______________________________.
eithaf [EI tha, I tha] (adjectiu)
1 extrem
byw bywyd i'r eithaf live life to the full
2 últim
- eithaf da [EI tha, I tha DAA]
(adv)
1 bastant
- eithaf gwir [EI tha, I tha GWIIR]
(frase)
1 és veritat
3eithaf gorllewin Cymru lloc
més a l’oest de Gal·les
eithaf gogledd yr Alban lloc més al
nord d’Escòcia
ETIMOLOGIA: gal.lès eithaf <
britànic *ekt-amo; equival al
gal·lès modern ech (preposició,
prefix = ex, de) + (-haf terminació
superlativa)
:_______________________________.
eithinen, eithin [ei THI nen, EI
thin] substantiu femení
1 gatosa
:_______________________________.
eithrio [ eithr -yo]
verb
1 exceptuar
ac eithrio excepte, tret de, amb
l’excepció de
eithrio rhàg talu trethi exemptar
(algú) de pagar impostos
ETIMOLOGIA: (eithr = exempció) + (-i sufix per formar verbs)
:_______________________________.
ei throi hi [ ii throi hii] v
1 marxar
rhaid imi ei throi hi He de marxar /
tocar el dos
ei throi hi am adre marxar cap a
casa
ETIMOLOGIA: ‘girar-la’ (ei = seva) +
mutació aspirada + (troi = girar) +
(hi (d’)ella)
:_______________________________.
eks [ eks ] -
1 preposició / prefix en britànic, que equival al llatí ex- (= de)
.....(1) Ha sobreviscutcom a preposició en gal·lès modern ech = de, fora de
.....(2) Ocurreix als adverbis echdoe
(abans d’ahir) (doe = ahir), i echnos (= ahir a la nit) (nos = nit)
.....(3) Utilitzat en gal·lès modern (literari) com a prefix per noves paraules
echblyg (= explícit) (plygu = plegar)
echdoriad (= erupció d’un volcà, erupció solar) (torri = trencar)
echdynnu (= to extreure, aillar una
substància mitjançant la calorm destil·lació,
utilització de solvents, etc) (tynnu
= estirar)
echlifol (= eluvial) (llifo = fluir)
echreiddig (= eccèntric, que no té
un centre comú) (rheiddio = radiar)
2 També com a prefix es- o ys-
..1/ esgor (= causar, originar) <
eks-kor
..2/ esmwyth (= còmode) < eks-mukt-
..3/ ethol (= to elegir),
probablament (*éth-ddol) <
britànic eks (= ex), + consonant
intercalada ‘d’ + *dol, variant de *del (= dividir)
3 També com a prefix ei-
..1/ eisinyn (= boll, pellofa)
britànic < celta eks + sî + n, < sê, sêi = sedassar
..2/ eithaf (= extremitat) <
britànic *ekt-amo; equival al
gal·lès modern ech (preposició,
prefix = ex, de) + (-haf terminació
superlativa)
4 Es troba en combinació amb alguns prefixos:
..1/ gos- < gwos < britànic wo-eks (wo = sota)
...(a) gosgordd (= seguici, comitiva
) < *gwosgordd (cordd = grup)
...(b) goslef (= intonació) < *gwoslef (llef = crit)
...(c) gosteg (= calma, silenci)
< *gwosteg < britànic <
cèltic *wo-eks-tek,
< *tak = callar; cf tagu (= estrangular), llatí taceo = callar
...(d) gostwng (= baixar) < *gwostwng < britànic < cèltic *wo-eks-tong
ETIMOLOGIA: britànic *eks (= fora de) < cèltic *eks
De la mateixa arrel cèltica: irlandès es-
De la mateixa arrel indoeuropea: llatí ex
(= fora de), grec ex-, ek- (exodus, etc)
:_______________________________.
Elái [
e- lai ] substantiu femení
1 (ST0285) Afon Elái = riu de la
comarca de Rhondda-Cynon-Taf, Gal·les del sud-est
Forma local: Afon Lai (pèrdua de la
vocal pretònica)
Coedelái ST0285 poble al marge
d’aquest riu
Glanelái ST0382 casal i localitat al
marge d’aquest riu
Taf-Elái nom d’una comarca 1974-1996
La font del riu és Blaen Lai, aprop
de Carn y Celyn a la muntanya entre Gilfach-goch a la vall del riu Ogwr Fach i
Pen-y-graig a la vall del riu Rhondda Fawr. El nom es troba en un nom de carrer
de Pen-y-graig Pen-y-graig Heol Blaen
Lai (als mapes en anglès com a “Blaenlau Street”)
Tre-lai districte de Caer-dydd al
marge occidental del riu
ETIMOLOGIA: Elái < E-léi < E-le-i < *E-le-ghi < britànic *elegi,
possiblement el prefix el- (= molt)
+ (leg- = fluir lentament).
El riu bretó Ellé és el mateix nom
:_______________________________.
elc [elk] substantiu masculí
PLURAL elcod
[el -kod]
1 ant eurasiàtic Alces alces
2 ant americà, wapiti Cervus canadensis
ETIMOLOGIA: anglès elk < anglès antic; cf llatí alcês, grec elaphos
(= cervus)
:_______________________________.
Eldrydd [el -dridh] substantiu
femení
1 nom de dona = Etelreda
ETIMOLOGIA: ?
:_______________________________.
elech [ê -lekh] substantiu
femení
PLURAL elechau,
elych [e-lê-khe, ê-likh]
1 obsolet llosa
2 obsolet pedra lapidària
3 obsolet pedra plana per coure
4 obsolet taula de pedra
5 topònim: Treflach a prop de Croesoswallt, Anglaterra < Trefelech
(tref = llar) + (elech = llosa)
ETIMOLOGIA: (e = prefix intensificador) + mutació suau + (llech =
llosa)
:_______________________________.
Elen [E len] substantiu femení
1 nom de dona - Helena
:_______________________________.
Elen Benfelen [ e-len ben- vê -len] substantiu femení
1 "Elen Benfelen a'r Tair Arth" = Rinxols d’Or i els Tres Óssos
ETIMOLOGIA: "Helena dels cabells grocs" (Elen = Helena) + mutació suau + (penfelen, forma femenina de penfelyn
= cap groc)
:_______________________________.
Eleri [e LE ri] substantiu femení
1 nom de dona
:_______________________________.
elinad [
e- lî -nad] substantiu femení
PLURAL elinadau [
e-li-- nâ -de]
1 alna
ETIMOLOGIA: ( elin = colze) + (-ad sufix per formar noms abstractes)
:_______________________________.
Elfael [EL vel] substantiu femení
1 (història) divisío (cantref = "centenar") del país de Rhwng Gwy a
Hafren (Gal·les del Sud-est)
:_______________________________.
Elfair [el -vair]substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: Possiblement (El- primera síl·laba del nom femení Elen
= Elena) + mutació suau + (Mair = nom de dona, Maria)
:_______________________________.
Elfair [el -vair]
1 Siop Elfair nom d’una botiga de productes gal·leses de Rhuthun
Elfed a Mair Evans sy’n rhedeg Elfair, siop Gymraeg yng nghanol Rhuthun,
sydd yn arbenigo mewn llyfrau Cymraeg, casetiau, CDs, crefftau a nwyddau
{eraill} (Cymro 31 05 95)
Elfed i Mair Evans gestionen Elfair, una botiga gal·lesa al mig (de la ciutat
de) Rhuthun, que especialitza en llibres de llengua gal·lesa, caséts, compacts,
i productes d’artesania i altres productes
ETIMOLOGIA: (El- primera síl·laba del nom masculí Elfed) +
mutació suau + (Mair = nom de dona, Maria)
:_______________________________.
Elfed [EL ved] substantiu masculí
1 nom d'home
:_______________________________.
elfen [el -ven] substantiu femení
PLURAL elfennau
[el- ve -ne]
1 element = ingredient, component
2 element = (filosofia antiga) un de les quatre substàncies senzilles – terra,
aigua, foc, aire – la base de tota cosa material
y pedair elfen els quatre elements
3 element (química) substància que no es pot trencar en altres substàncies
4 element – paraula usada amb una altra paraula o paraules, o amb sufixos o
prefixos , per formar una paraula composta
5 propensitat o do per algun ofici
mae elfen canu ynddi
ella té allò d’un bon cantant, pot ser un gran cantant
mae elfen ffarmio ynddo
té una capacitat per fer d’agricultor
6 un dels principis d’una art o ciència
7 Gal·les del Sud afició
mae elfen pysgota ynddo està molt interressat en pescar
8 Gal·les del Sud-oest hobby, interès
ei elfen e yw garddio s’interessa per a jardineria
9 ambient en el qual on se sent còmode
teimlo allan o’ch elfen sentir-se fora de lloc, incòmode
bod yn eich elfen estar en el vostre element
10 elfennau temps tempestuós, tempesta (el vent, i la pluja / la neu /
l’aiguaneu, i el fred)
Bu'n hir yn brwydro â'r elfennau ac fel y bu'r anlwc cryfhaodd yr ystormLluitava
durant molt de temps contra la tempesta però pel seu dissort la tempesta es va
intensificar
atmospheric agency or power
ETIMOLOGIA: gal.lès elfen < britànic < llatí el'mentum <
elementum
:_______________________________.
elfennol [el-ve-nol] adjectiu
1 elemental = introductori, que explica principles fonamentals
llyfr ar "Ystadegaeth Elfennol"
un llibre sobre ‘l’Estadística elemental’
ETIMOLOGIA: (elfenn-, forma abans de síl·laba final de elfen (=
element) + (-ol sufix per formar adjectius)
:_______________________________.
eli, elioedd [E li, e LI odh]
substantiu masculí
1 ungüent
:_______________________________.
Elias [e LI as] substantiu masculí
1 nom d'home
:_______________________________.
éliffant, eliffantod [E li fant, e
li FAN tod] substantiu femení
1 elefant
:_______________________________.
eli haul [e li HAIL] substantiu
masculí
1 crema antisol
:_______________________________.
Elis [E lis] substantiu masculí
1 nom d'home
-ell [ELH] (sufix) -
"traeth" [traith] = platja, "traethell" [TREi thelh] =
platja petita
:_______________________________.
ellid [e -lhid] verb
1 forma amb mutació suau de gellid
= es podria (fer)
ni ellid no seria possible..., seria
impossible...
ni ellid mo’i well to t va molt bé
(mo’i well = ddim o’i well – ‘res del seu millor’)
na ellid que no seria possible...,
que seria impossible...
Daeth yn glir na ellid codi'r adeilad o
fewn y gyllideb
Es va esdevenir evident que seria impossible construir l’edifici dintre del
pressupost
:_______________________________.
elli di? [E lhi di] (verb)
1 pots? (Vegeu gallu)
:_______________________________.
Eluned [e LI ned] substantiu femení
1 nom de dona
:_______________________________.
elusen, elusennau [e LI sen, e li SE
ne] substantiu femení
1 almoina
:_______________________________.
Elwy [e -lui] -
1 Afon Elwy (SJ0071) =
riu de Gal·les del nord-est
Llanelwy (SJ0374) ciutat de la
comarca de Dinbych (“(la) ‘llan’ (al marge del riu anomenat) Elwy”)
ETIMOLOGIA: possiblement (el = molt)
+ (gwy = torçat)
1 forma sense fonament per al nom de riu Elái, de vegades usada al segle 1800, del convençiment que
l’element –wy al final d’uns noms de
rius, i el nom de riu Gwy de gwy (=
aigua) (de fet no existeix tal paraula); hi havia la temptació de ‘restaurar’
aquest element al final de noms de riu. A més l’existència del riu Elwy al
nord-est de Gal·les hauria semblat una confirmació per la certesa de l’idea que
Élai era de fet una distorció d’Elwy.
Eu heiddo hwynt oedd y Collena, o Heol Llantrisant hyd Afon Elwy
(Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen
Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd)
Y Collena era propietat seva, des de la carretera de Llantrisnt fins al riu
Elwy / Elái
:_______________________________.
Elwyn [EL win] substantiu masculí
1 nom (mascle)
:_______________________________.
elyrch [E lirkh] (pl)
1 vegeu: alarch
:_______________________________.
Emlyn [EM lin] substantiu masculí
1 nom (mascle)
:_______________________________.
Emrys
[EM ris] substantiu masculí
1 nom (mascle)
:_______________________________.
Emwnt [E munt] substantiu masculí
1 nom (mascle) (
:_______________________________.
emyn, emynau [E min, e MI ne] substantiu masculí
1 cant religiós
:_______________________________.
emyn-dôn, emyn-donau [E min doon, e
min DO ne] substantiu femení
1 cant religiós
:_______________________________.
emynydd, emynyddion [e MØ nidh, e mø
NØDH yon] substantiu masculí
1 compositor de cants religiosos
:_______________________________.
Emyr [E mir] substantiu masculí
1 nom (mascle)
-en [en] (sufix) (per fer
substantius femenins)
:_______________________________.
-en [ - ]
1 (sufix) forma un substantiu singular de noms col.lectius o plurals
bedw > bedwen bedoll > bedolls
brwyn > brwynen joncs > jonc
celyn > celynnen grèvols >
grèvol
cwningod > cwningen conills >
conill
dail > deilen fulles > fulla
ffa > ffeuen fabes > faba
gwenith > gwenithen blat > gra de blat
gwenyn > gwenynen abelles >
abella
gwern > gwernen verns > vern
llygod > llygoden ratolíns >
ratolí
pils > pilsen pastilles > pastilla
pys > pysen pèsols > pèsol
swits, switsen caramels > caramel
twpsod > twpsen idiotes (noies)
> idiota (noia)
tywarch / tyweirch > tywarchen
terrosos > terròs
2 forma un substantiu singular d’un adjectiu
coch > cochen vermell, de cabells
roigs > noia de cap roig, pèl-roja
moel > moelen sense banyes >
vaca sense banyes
blac (= anglès “black” = negre) >
blacen (nom de vaca)
3 forma un substantiu singular dimutiu d’un substanbtiu singular femení
chwil > chwilen escarabat
diod > dioden beguda
hwyad > hwyaden ànec
mwyalch > mwyalchen merla
pêl > pelen pilota
punt > punten lliura (diners)
4 gal·letzisa un manlleu de l’anglès (però es poden incloure paraules d’aquest
grup en els grups anteriors)
De vegades el sentit de la forma diminutiva pot ser diferent de la forma
radical
anglès coat > gal·lès cot (= abric), coten (= pallissa)
anglès pot > gal·lès pot (= pot), poten (= púdin)
:_______________________________.
-en [
- ]
Una paraula amb la terminació –en és
femenina si es tracta d’un sufix
Però compte! !
1 ychen és un substantiu plural (=
bous). La forma singular és ych
substantiu masculí
(= bou). Aquesta fora moderna ychen < ychain (= bous) (ych + sufix –ain) amb la reducció normal a la
síl·laba final ai > e.
Però: Rhydychen Oxford, (ciutat
d’Anglaterra) literalment (el) gual (dels) bous. (Aquest topònim
és femení, com tots els noms de ciutats).
teg = bell, bonic; Rhydychen deg = la bella
2
halen substantiu masculí (=
sal) < halaen < halwyn
..2/ La –en final pot ser un segment
d’una altra paraula. Tots els següents són masculins:
(a) llen (= tela) substantiu masculí
Per tant
argrafflen (= full ample 38 x 61 cm)
(argraffu = imprimir),
breinlen (= carta, carta magna)
(braint privilegi),
brithlen (= tapís) (brith = variegat),
hysbyslen (= cartell de teatre)
(hysbysu = to advertise), etc
newyddlen (= full de notícies)
(newydd = nou, notícia),
taenlen (= ‘spreadsheet’) (taenu =
extendre),
taflen (= tríptic) (taflu = tirar),
(b) pren (= fusta; arbre) substantiu
masculí
cambren (= tros horizontal de fusta
per penjar-hi la carn) (cam = torcit)
ceubren (= arbre buit) (cau = buit)
etc
pompren (= pont de vianants) (també
és un substantoiu femení, degut o a la influència de l’element pont substantiu femení (= pont), o la ‘-en’, final, o tots dos),
tinbren (= tauló posterior d'un
carro) (tin = cul, rere)
crocbren (=forca per execucions) (crogi = penjar),
(c) pen substantiu masculí (= cap)
deupen (= dos caps d’una corda, etc)
(dau = dos), etc
3/ tu (m) (= costat), dalen (f) (= full)
tudalen
(= pàgina) és masculí,
però hi ha una tendència de percebre-la com a substantiu femení en gal·lès
contemporani
:_______________________________.
enbaid [en -bed] substantiu masculí
1 intensificador enbaid o terriblement
Lle imbed o waedlyd oedd Passchendale
(Llafar Gwlad 36 Haf 1992)
Passchendale (camp de batalla de la primera guerra mundial on un quart d'un
milió de soldats van perdre la vida en una sola batalla) era un lloc
terriblement sangonent
ETIMOLOGIA: variant de la paraula enbyd
(= perill) (qv).
NOTA: Al sud-oest, enbyd > embaid > imbed
:_______________________________.
enbyd [EN bid] (adjectiu)
1 perillós
:_______________________________.
Enlli [EN lhi] (substantiu
femení)
1 nom d’una illa daant la penísula de Lly^n, Gwynedd
Ynys Enlli
illa d’Enlli (nom anglès:
2 nom de pila de dona
(infreqüent)
:_______________________________.
enfawr [EN vaur] (adjectiu)
1 enorme
:_______________________________.
enfys [en -vis]
substantiu femení
PLURAL enfysoedd,
enfysau [en-vø-sodh, en-vø-se]
1 arc iris
Enfys y bore, aml gawode; Enfys y pnawn, tegwch a gawn
dita sobre el temps: (un) arc iris (a)l matí, freqüents xàfecs; (un) arc iris
(a) la tarda, (és) bonança / que / tindrem
2 Enfys woman's name
3 obsolet anell
4 obsolet per enrotllar llana en una bola; el final del fil es gira al
voltant del dit gros o els dits per formar el nuclei
5 enfys y llygad iris de l’ull
6 enfys y gors Iris Pseudacorus iris groc
ETIMOLOGIA: (an- = prefix intensificador) + mutació suau + (bys =
dit); an > en sota la influència de la y de la síl·laba
final
Bretó envez = anell
NOTA: (1) tot i ser la paraula estàndard, al nivell col.loquial és més aviat
septentrional; al sud,
pont y glaw (“(el) pont (de) la pluja”)
..2/ altres noms locals són
(a) bwa'r arch (“arc (de) l’arca (de Noè)”)
(b) bwa'r Drindod (“bow (de) la Trinitat”)
(c) bwa'r glaw (“bow (de) la pluja”)
:_______________________________.
Enfys [EN vis] substantiu femení
1 nom (femení)
:_______________________________.
enghraifft, enghreifftiau [E
nghreft, e NGHREIFT ye] substantiu femení
1 exemple
:_______________________________.
Enid [E nid] substantiu femení
1 1 nom de dona
2 vegeu: Mabinogion [ma bi NOG yon]
:_______________________________.
Enlli [ en -lhi]
substantiu femení
1 (SJ3062) localitat
2 nom d’una església a prop de Remsen Estat de Nova
“Similar reports come from the churches to the east and south of Remsen. Enlli
has still a few members and combines with the two other Calvinistic Methodist
churches nearby, Pen-y-caerau and Prospect, to support a supply. The
Congregational church at Ninety-six has been abandoned for nearly thirty years.
The Welsh Wesleyan church there is still open. It had been given up for some
years when about fifteen years ago the last member, a wealthy farmer's wife,
had the church repaired. “ (The Welsh in
3 Ynys Enlli (“(l’) illa (d’)
Enlli”) – nom anglès ‘Bardsey Island’, illa de la península de Llyn del
nord-oest de Gal·les
4 cafn Enlli una barca amb quilla plana usada per transportar
viatgers a través de Swnt Enlli (nom anglès: Bardsey Sound), un estret entre la
península de Llyn i l’illa d’ Enlli (Ynys Enlli) (nom anglès: Bardsey Island)
5 Swnt Enlli (“(l’) estret
(d’) Enlli”) – nom anglès ‘Bardsey Sound’, l’estret entre la península de llyn
del nprd-oest de Gal·les strait i l’illa anomenada Ynys Enlli (‘nom anglès:
Bardsey Island’)
ETIMOLOGIA: ??
:_______________________________.
ennill [E nilh] (verb)
1 guanyar
2 ennill eich bywoliaeth [E nilh i
viu OL yeth] (verb)
1 guanyar-se la vida
3 gwario swllt er ennill ceiniog
imprudent amb grans quantitats de diners i
:_______________________________.
entrepreneur
[on-trø-prø-nøør] substantiu
masculí
PLURAL entrepreneuriaid
[on-trø-prø-nøør-yed]
1 empersari = algú que gestiona un empresa que és un risk econòmic personal
ETIMOLOGIA: anglès entrepreneur < francès entrepreneur (=
contratista, empresari) < entreprendre (= emprendre)
..1/ (entre = entre) < llatí (inter = entre)
..2/ (prendre = prendre) <
llatí (prehendere = agafar, prendre)
:_______________________________.
enwad, enwadau [EN wad, en WA de]
substantiu masculí
1 confessió, secta
:_______________________________.
enwadaeth [en WA deth] substantiu
femení
1 sectarisme
:_______________________________.
enwadol [en WA dol] (adjectiu)
1 confessiomal
:_______________________________.
enwadur, enwaduron [en WA dir, en wa
DI ron] substantiu masculí
1 denominador
:_______________________________.
enwadwr, enwadw¡r [en WA dur, en WAD
wir] substantiu masculí
1 sectari
:_______________________________.
enw, enwau [E nu, EN we] substantiu
masculí
1 nom
:_______________________________.
enw bedydd, enwau bedydd [E nu BE
didh] substantiu masculí
1 nom de pila ("nom de patisme")
:_______________________________.
enwedig [øn en WE dig] (adjectiu)
1 - "yn enwedig" = sobretot
:_______________________________.
enwog [EN wog] (adjectiu)
1 famós, conegut
:_______________________________.
eofndra [e OVN dra] substantiu
masculí
1 valentia
:_______________________________.
eog, eogiaid [E og, e OG yed]
substantiu masculí
1 salmó
:_______________________________.
eos, eosiaid [E os, e OS yed]
substantiu masculí
1 rossinyol
:_______________________________.
épithet
[E pi thet] substantiu masculí
1 epítet
:_______________________________.
er [er] preposició
1 per = per tal de, amb l'intenció de
Y Gymdeithasfa Brydeining er Hyrwyddo'r
Gwyddorau
L'associació britànica per promoure la sciència
Y Gymdeithas er Atal Swn
"L'associació per aturar el soroll"
Y Gymdeithas er Atal Creulondeb i Blant
l'associació per impedir el maltractament dels nens
2 per
er cof am a la memòria de ("per
memòria de")
er anrhydedd i in honour of
("per honor a")
er bendith = pel bé de
er budd = per l'avantatge de
er cwrteisi = per cortesia
er mwyn = per, per l'amor de
("per avantatge")
er popeth = per l'amor de Déu
("per tot")
er tegwch â = per justicia a
er dim = en cap cas ("per
res")
er cof am in memory of ("for
memory / remembrance of")
er anrhydedd i in honour of
("for honour to")
er bendith = for the good of
er budd = for the benefit of
er cwrteisi out of courtesy
er mwyn = for the sake of ("for
advantage")
er popeth = for heaven's sake
("for everything")
er tegwch â = in fairness to
("for fairness to")
er dim = on any account = en cap cas
3 tot i (+ substantiu)
ymláen â'r sioe er pob anffawd
no es pot anul·lar l'espectacle! ("endavant
amb l'espectacle malgrat totes les desgràcies")
er hynny tot i això
er ei hoedran fawr = tot i la seva
edat avançada
er gwaethaf = tot i (gwaethaf = el pitjor)
er pob pregeth i'r gwrthwyneb tot i
ser avisat de no fer-ho moltes vegades ("tot i cada sermó al
contrari")
4 tot i (+ adjectiu amb el sentit de 'gran' + substantiu) + mutació suau si és
possible + (i = a)
er dirfawr sioc iddi que li va
causar un gran disgust
er mawr embaras iddo amb gran
sorpresa (de part seva)
er mawr boen i mi que em va causar
molt de dolor
er mawr glod iddynt, buont yn adeiladol
dros ben que és molt meritori per ells, van ser molt constructius
er mawr syndod i bawb cosa que va
desconcertar tothom
5 (conjuncció) tot i que, encara que,
per - que, be que, si bé, malgrat que, baldament + conj
er bod tot i que
6 amb la forma equativa d’un adjectiu = tot i que és tan...
er amled y mynyddoedd a'r afonydd sydd
rhyngom...
tot i haver-hi tantes muntanyes i tants rius que hi ha entre nosaltres ...
("encara que tan abundants les muntanyes i els rius...")
er arbeniced personoliaeth ydoedd
tot i tenir una personalitat tan especial ("encara que tan especial la
seva personalitat")
er garwed y driniaeth tot i el
tracte tan violent ("encara que tan violent el tracte")
1 amb (formes conjugades de la preposició i)
+ (verb-nom) per expressar el temps passat
er iddo gyffrói drwyddo
tot i estar molt espantat
7 des de, d'ença; amb aquest sentit generalment ers (qv)
er creadigaeth des de la Creació
er pump o'r gloch des de les cinc
8 er pan (qv) (conjuncció) des de,
d'ença
er pan ddeuthum yma des de vaig
venir aquí
9 obsolet durant; amb aquest sentit
generalment ers (qv)
er oes donci durant anys i panys
("durant (una) vida (d'un) ruc")
A la forma composta erióed (= mai);
literalment "er (e)i oed" durant la seva vida
10 formes conjugades (ara obsoletes)
erof [e-rov] = per mi,
erom [e-rom] = per nosaltres,
erot [e-rot] = per tu,
eroch [e-rokh] = per vos, vosaltres,
erddi [er-dhi] = per ella,
erddo [er-dho] = per ell,
erddynt [er-dhint] = per ells /
elles,
ETIMOLOGIA: gal.lès er
< britànic < cèltic
De la mateixa arrel britànica: còrnic er
(= per a)
De la mateixa arrel indoeuropea: llatí per
(i per tant català per), grec peri (= al voltant, a prop)
:_______________________________.
-er [ er ] verb
1 impersonal imperatiu
dyweder = que es digui
En gal·lès literari equival a un imperatiu català
(a) gweler = vés...! ("que es
vegi")
Gweler Tudalen 5 (= pump) Vegeu la
pàgina 5
(b) sylwer = observa...! ("que
s'observi")
(c) cynhaner = pronuncia...!
(l"que es pronuncïi")
(d) "Penllad". Cynhaner:
pen-llâd. "Rhad penllad" = y gras pennaf, y fendith fwyaf.
"Penllad". Pronuncia'l "pen-llâd". "Rhad penllad"
= la gràcia més alta, la bendicció més gran
(e) Ysgydwer y botel Agiteu
l’ampolla
substantiu femení
1 gwneler Dy wyllys que es faci la
Teva voluntat (Paternòster)
(g) gocheler efelychiadau malfieu-vos
de les imitacions
(h) na lyncer no l’ingereixi
(i) na ddefnyddier fora
de servei, no s’ha de fer servir
:_______________________________.
-er
1 alguns manlleus de l'anglès han conservat el so [er] que en anglaterrès és
ara [aarr]. Als Estats Unts algunes d'aquestes paraules ara tenen [aarr] com en
anglaterrès, però altres van conservar [er] que més tard es va fer [øørr]
(1) Gal·lès person = rector;
igual que la forma antiga anglesa person
[pérsøn],
Avui en anglaterrès i anglès americà parson
[páarrsøn], encara que person s’ha
retingut en el sentit de ‘persona, individu’.
..2/ Gal·lès clerc = clerk;
igual que la forma antiga anglesa clerk
[klerk],
en anglaterrès modern [klaarrk]. S'escriu amb una 'e' clerk quan és un substantiu comú, i amb una 'a' Clark com a cognom;
En anglès americà el substantiu comú és clerk,
que es diu [kløørrk]
(3) gal·lès persli (julivert) < anglès mitjà [pérsli], ara parsley [pársli]
(4)
Gal·lès fferm = granja; anglaterrès
modern i anglès americà farm
[faarrm]. En anglès antic fferm. Hi ha també en gal·lès un
manlleu posterior ffarm, però la
forma estàndard és fferm
2 alguns manlleus de l'anglès han conservat el so [er] que en anglaterrès
modern i en anglès americà és ara [øørr]
Gal·lès
term = term; anglaterrès modern term [tøø(r)m], anglès americà term [tøø(r)m]
:_______________________________.
eraill [E rilh] (pronom/adj) altres
:_______________________________.
erbyn [ER bin] (prep)
1 a l'hora de, al punt de o una mica abans de daeth yn ôl erbyn naw - va tornar
abans de les nou
- yn erbyn [øn ER bin] (prep)
1 contra
:_______________________________.
erch [ erkh ] substantiu femení
1 filla de
Gwenllian erch Dafydd Gwenllian
filla (d'en) David
D'una forma original Gwenllian ferch
Dafydd
< Gwenllian merch Dafydd.
En construccions indicant una relació genitiva, hi havia mutació suau de la
primera consonant
- aquí "m" > "f" [v]
- i deprés la pérdua de la consonant "f".
Compareu
Siôn ap Dafydd (= Siôn ab Dafydd – antigament la
"p" final indicava tant [p] com [b])
Joan fill (d'en) David
< Siôn fab Dafydd
< Siôn mab Dafydd
Un exemple toponímic possible (de la forma com apareix als mapes) és una granja
anomenat Llwyn-erch-Idwal ("el bosc de la filla d'en Idwal") a l'est
damunt el poble de Y Glais a la comarca d'Abertawe
:_______________________________.
erfinen, erfin [er VI nen, ER vin]
substantiu femení
1 nap (Gal·les del Sud)
:_______________________________.
erfyn [ER vin] (verb)
1 suplicar (Gal·les del Sud)
:_______________________________.
erióed [er YOID] (adv)
1 mai (rerefent al passat)
2 a
fu erióed que mai ha hagut
y cyfle gorau a fu erióed l’oportunitat
de la vida
:_______________________________.
er mwyn
1 pel bé de, per a
Després
de verbs:
aberthu eich bywyd er mwyn... (rhywbeth) sacrificar la vostra vida per a
(alguna cosa)
:_______________________________.
eroplên, eroplêns [E ro pleen, E ro
pleens] (mf) (anglicisme) avió (= awyren [au Ø ren]
:_______________________________.
ers [ers] (prep)
1 des de
- ers pryd [ers PRIID] (interr) des
de quan?
- ers talwm [ers TA lum] (adv)
1 des de molt de temps
:_______________________________.
erthygl,
erthyglau [ER thi gøl, er THØ gle] substantiu
masculí
1 article
:_______________________________.
erw [e -ru] femenine
noun
PLURAL erwau
[er -we]
1 acre = unitat de mesurament de superfície que equival a 4046.86 metres
quadrats (tot i que al passat era més o menys, segons la localitat); a grans
trets, dues cinquenes parts d'una hectara
2 terra d'aquesta mida
3 tancat, camp
Molt general en noms de camps, cases i carrers
Erw-deg (“camp bonic”) carrer de
Bryntirion, Pen-y-bont ar Ogwr
Erw-fach (“camp petit”) carrer de
Gartholwg (comarca de Rhondda Cynon Taf)
Erw-hir (“camp llarg”) carrer de
Caeau’r-llan, Llantrisant (comarca de Rhondda Cynon Taf)
Erwifan (“camp d’en Ifan”) carrer de
Pen-coed (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
Erw-las (“camp verd”) carrer de (1)
Llanisan (comarca de Caer-dydd), (2) Gelli-deg (comarca de Merthyrtudful), (3)
Pen-y-waun (comarca de Rhondda Cynon Taf)
Erw’rdelyn (“camp de l’arpa”, camp
en forma d’arpa) casa i carrer (en anglès com “Erw’r Delyn Close”), Penárth,
Bro Morgannawg
Erw-wen (“camp blanc” or “camp
bonic”) carrer de (1) Rhiwbina (comarca de Caer-dydd), (2) Pen-coed (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr), (3) Gogledd Corneli (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
4 amb numéros de dues síl·labes, sovint com a substantiu compost, amb la pèrdua
de la “w” final
dwy (= dos) + erw > dwyer
tair (= tres) + erw > teirer
pump (= cinc) + erw > pumer
chwech (= sis) + erw > hwecher
saith (= seven) + erw > seither
deg (= deu) + erw > deger
cant (= cent) + erw > canner
4 erwau ar erwau o acres i acres de
Yr oedd yno erwau ar erwau o flodau
cochion, gwynion, a melynion.
Hi havia acres i acres de flors vermelles, blanques i grogues was acre upon
acre of red, white and yellow flowers
:_______________________________.
erwydd
[ er -widh,] -
1 vegeu herwydd (= mitjançant)
:_______________________________.
Eryl [E ril] substantiu masculí
1 nom de casa -
:_______________________________.
eryr, eryrod [E rir, e RØ rod]
substantiu masculí
1 àguila
2
(modificador) amb dos caps
cyhyryn deuben bíceps
trên deuben tren amb dos locomotors
al cap
eryr deuben àguila de dos caps
:_______________________________.
Eryri [e RØ ri] substantiu femení
1 la zona muntanyosa de Gwynedd (Nord-oest)
-es [es] (sufix) (per formar
substantius femenins) ("arth" = os, "arthes" = ossa)
:_______________________________.
esblygiad, esblyygiadau [e SPLØG
yad, e spløg YA de] substantiu masculí
1 evolució
:_______________________________.
esblygu [e SPLØ gi] (verb)
1 evolucionar
:_______________________________.
esboniad, esboniadau [e SPON yad, e
spon YA de] substantiu masculí
1 explicació
:_______________________________.
esboniadol [e spon YA dol]
(adjectiu)
1 explicatiu, aclaridor
:_______________________________.
esboniadur
[e-spon- yâ -dir] substantiu masculí
PLURAL esboniaduron
[e-spon-ya- dî -ron]
1 llibre explicatiu, sobretot un llibre interpretatiu de textos de la Bíblia
ETIMOLOGIA: (esbon- arrel d'esbonio
= explicar) + (-i-adur = sufix
d'agent)
:_______________________________.
esbonio [e SPON yo] (verb)
1 explicar
:_______________________________.
esgair, esgeiriau [E sker, e SKEIR
ye] substantiu femení
1 1 (obsolet) cama
2 (topònims) crestall, carena
- Esgair Ddu, yr [E sker DHII]
substantiu femení
1 topònim ("la carena negra")
- Esgair Elan [E sker E lan]
substantiu femení
1 topònim ("carena (del riu) Elan")
- Esgair Fraith, yr [E sker VRAITH]
substantiu femení
1 topònim ("el carena variegada")
- Esgair Garthen [E sker GAR then]
substantiu femení
1 topònim ("carena (de la) flassada")
- Esgair Geiliog [E sker GEIL yog]
substantiu femení
1 topònim ("carena (del) gall")
- Esgair Irfon [E sker IR von]
substantiu femení
1 topònim ("carena (del riu) Irfon")
:_______________________________.
esgeulus [e SKEI lis] (adjectiu)
1 negligent
:_______________________________.
esgeulustod [e skei LI stod]
substantiu masculí
1 negligència
:_______________________________.
esgid, esgidiau [E skid, e SKID ye]
substantiu femení
1 sabata
:_______________________________.
esgob, esgobion [E skob, e SKOB yon]
substantiu masculí
1 bisbe
:_______________________________.
esgobaeth, esgobaethau [e SKO beth,
e sko BEI the] substantiu femení
1 diocesi
:_______________________________.
esgobaethol [e sko BEI thol]
(adjectiu)
1 diocesà
:_______________________________.
esgobion Bangor [e SKOB yon BANG
gor] (pl)
1 (a l'oest de Bangor) nom de gropades blanques ("bisbes de Bangor")
:_______________________________.
esgobol [e SKO bol] (adjectiu)
1 episcopal
:_______________________________.
esgor (ar) [E skor] (verb)
1 causar, originar
:_______________________________.
esgoriad, esgoriadau [e SKOR yad, e
skor YA de] substantiu masculí
1 part, naixànça
:_______________________________.
esgudwyth [ e- skid -uith]
1 (Gal·les del Sud) (persona) irritable
ETIMOLOGIA: (esgud = ràpid) +
mutació suau + (gwyth = muscle)
:_______________________________.
esgus, esgusion [E skis, e SKIS yon]
substantiu masculí
1 excusa = disculpa
2 excusa = pretext
esgus
cystal â dim una
excusa tan bona com qualsevol altra
nid yw anwybodaeth o’r gyfraith yn esgus
la ignorància de la llei no és cap excusa
:_______________________________.
esgusodi [e ski SO di] (verb)
1 disculpar-se
:_______________________________.
esgusodwch fi [e ski SO dukh vi]
(frase)
1 disculpeu-me; perdoneu
:_______________________________.
esgymun [e SKØ min] (adjectiu)
1 excomunicat
:_______________________________.
esgyn [E skin] (verb)
1 pujar
:_______________________________.
esmwyth [E smuith] (adjectiu)
1 llis
2 tranquil
:_______________________________.
Esperanto [e spe ran TO] substantiu
femení
1 esperanto
:_______________________________.
Esperantwr, Esperantwyr [e spe RAN
tur, e spe RANT wir] substantiu masculí
1 parlador de l'esperanto
:_______________________________.
estron, estroniaid [E stron, e STRON
yed] substantiu masculí
1 estranger
:_______________________________.
estyllu
[ e- stø -lhi] v
1 entaular, posar taulons a
ETIMOLOGIA: estyllu < (estyll = taulons) + (-u sufix per formar verbs)
:_______________________________.
estyn [E stin] (verb)
1 extendre
:_______________________________.
Esyllt [E silht] substantiu femení
1 nom (dona)
:_______________________________.
ethol [ê -thol] verb
1 elegir, triar
2 swyddog ethol = oficial que és el responable de l’escrutini fels vots
d’una circumscripció i que declara els resultats
ETIMOLOGIA: probablament (*éth-ddol) < britànic eks (= ex), +
consonant intercalada d + *dol,
variant d’un element *del (= dividir)
:_______________________________.
etholaeth [e-thô-leth]
substantiu femení
PLURAL etholaethau
[e-tho-lei-the]
1 circumscripció, districte electoral
ETIMOLOGIA: (ethol = elegir) + (-aeth sufix per fer substantius)
:_______________________________.
etholiad, etholiadau [e THOL yad, e thol YA de]
substantiu masculí
1 elecció
:_______________________________.
eto, 'to [E to, TO] (adv)
1 encara, fins ara
2 de nou
:_______________________________.
eu [I, EI] (det)
1 (+ mutació suau) el seu
/ els seus; la seva, les seves (d'ells / elles)
2 no s’usa després de os
os dalia i nhw
wrthi! (“*os eu dalia i”) (“*os eu dalia i”) si els agafo a
l’acte...!
:_______________________________.
Euas [EI as] substantiu femení
1 districte de Hereford-and-Worcester (Anglaterra); a l'annexió del 1532 i
l'eliminació de la frontera internacional i la creació de comarques ('comtats')
segons el model anglès, aquesta zona gal·lesa es va formar part d'aquest comtat
anglès; nom anglès Ewias
:_______________________________.
euog [EI og] (adjectiu)
1 culpable
:_______________________________.
euogi [
ei-ô -gi] verb
1 incriminar
ETIMOLOGIA: (euog = culpable) + (-i sufix per formar verbs)
:_______________________________.
euogrwydd [ei O gruidh] substantiu
masculí
1 culpabilitat
:_______________________________.
Eurfron [EIR vron] substantiu femení
1 nom de dona (aur = or, bron = pit)
:_______________________________.
eurgain [
eir -gain] adj
1 (obsolet) daurat i bell
substantiu femení
2 Eurgain
nom de santa. Sobreviu als topònims Llaneurgain
SJ2468 i Cefneurgain SJ2267 (comtat
d’Y Fflint, Gal·les del nord-est)
3 Eurgain revifiat i en ús com a nom
de pila femení avui en dia, però infreqüent
ETIMOLOGIA: (eur- forma de la
síl·laba penúltima de aur = or) +
mutació suau + ( cain = esplèndid)
:_______________________________.
Eurof
[EI rov] substantiu masculí
1 nom d'home
:_______________________________.
Eurwen [EIR wen] substantiu femení
1 nom de dona (aur = or, -wen = blanca)
:_______________________________.
ewch [EUKH] (verb)
1 aneu!
:_______________________________.
Ewenni
[e-we-ni] substantiu femení
1 (SS9077) localitat de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
2 una parròquia d'aquest indret
(1961) població 949; proporció de gal.lesoparlants: 17%
(1971) població 1100; proporció de gal.lesoparlants: 10%
3 Afon Ewenni SS/9177 riu d'aquest
indret
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *Aventi
= nom de deessa; cf gal Aventia
:_______________________________.
ewig
[e -wig] substantiu femení
PLURAL ewigod
[e- wî -god]
1 cérvola
rhedeg fel yr ewig run like the wind (“córrer com la cervóla”) córre com la
tramuntana
2 ewig lwyd daina
3 (SO1593) localitat i pàrroquia de northern Powys, 5km al nord-oest de Y
Drenewydd (al mapa Ordnance Survey com a "Llanmerewig")
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic *owikâ
De la mateixa arrel britànica: còrnic ewik
(topònim Rosewik, “erm de la
cérvola” anglès “Rosewick”)
:_______________________________.
ewin
[e-win] substantiu femení
PLURAL ewinedd
[e-wî-nedh]
1 ungla = ungla de la ma o del peu
cnoi eich ewinedd rosegar-se les unges, menjar-se les ungles (sovint indiva el nerviosisme)
torri’ch ewinedd tallar les vostres ungles
tynnu ewinedd o'r gwraidd treure les ungles de la mà (“estirar fora les ungles”)
trwy lafur eich ewinedd (gaunyar la vida) amb molta dificultat, amb molt d’esforç (“a través del treball de les vostres ungles”)
glas ewin la part superior de l'ungla ("(el) blau (de) (l') ungla)
farnais ewinedd esmalt per a les ungles
ewin smalio (Cosmètica) ungla postissa
2 urpa (de gat, lleó, etc)
tynnu'r ewinedd o'r blew (1) fer sortir
les ungles (2) començar una feina
tynnu'r ewinedd i mewn retreure les
ungles
tynnu'r ewinedd yn ôl retreure les
ungles
3 agafada
Sechareia 11.16
Canys wele fi yn codi bugail yn y tir, yr hwn ni ofwya y cuddiedig, ni chais yr ieuanc, ni feddyginiaetha y briwiedig, a fyddo yn sefyll ni phortha; ond bwyty gig y bras, ac a ddryllia eu hewinedd hwynt.
Zacarias 11.16 .....
4 (obsolet) peu forcat (vaca, etc)
yr ewin fforchog el peu forcat; també com a característica del diable
ewin-fforchog
forcat
fforchog yr ewin forcat
Deuteronium 14.6
A phob anifail yn hollti’r ewin, ac yn fforchogi hollt y ddwy ewin, ac yn
cnoi cil, ymysg yr anifeiliaid; hwnnw a fwytewch
Deuteronium 14:6 ......
Lefeticus 11:3 Beth bynnag a hollto’r ewin, ac a fforchogi hollt yr ewinedd, ac a gno
ei gil, o’r anifeiliaid; hwnnw fwytewch
Leviticus 11:3 .....
Exodus
Èxode
5 forca d’un peu forcat
carnewin
(plural carewinedd) part davantera
6 (Gal·les del
Sud) pollegó de forquilla
7 ewin garlleg gra d’all
8 ewin oren segment de taronja o
naronja
9 (Gal·les del Nord) ewin o sebon
trosset de sebó
10 ymladd ewinedd a dannedd biting and scratching
11 punt de diamant
Jeremeia 17:1 Pechodd Jwda a ysgrifennwyd â phin o haearn, ag ewin o adamant y
cerfiwyd ef ar lech ei calon, ac ar gyrn eich allorau
Jeremiah
17:1 .....
12 urpa d’ocell (normalment és crafanc)
byrewin d’urpa corta (en noms d’ocells)
ehedydd byrewin bach (:ç)Calandrella rufescens(:ç)
Daniel 4:33 Yr awr honno y cyflawnwyd y gair ar Nebuchodonosor, ac y gyrrwyd ef oddi wrth ddynion, ac y porodd wellt fel eidionau, ac y gwlychwyd ei gorff ef gan wlith y nefoedd, hyd oni thyfodd ei flew ef fel plu eryrod, a'i ewinedd fel ewinedd adar.
Daniel 4:33
····· .
13 ewin ebill punt o cargól de barrina
14 (Gal·les
del Nord) hen ewin o ddyn home sense
por
15 ewinedd yr aderyn
(:ç)Ornithopus perpusillus(ç:) (“(les) ungles (de) l’ocell”),
el nom estàndard és troed yr aderyn (“(el) peu (de) l’ocell bird”),
ewinedd yr gath
(“(les) ungles (de)l gat”), (:ç)Sedum rupestre(ç:)
el nom estàndard és llwynau’r fagwyr (“(els) arbutos (de) la paret”),
16 y deg ewin (o y deng ewin) les deu ungles, les ungles de les dues mans; en expressions com
byw wrth eich deg ewin viure dels vostres durs treballs
bod wrthi â’ch deg ewin treballar com un negre
17 du ewin (“(cosa) negra (d’) ungla”) taca negra a una ungla; una taca sobre la reputació
18 dal (rhywun) tan yr ewin tenir algú sota el vostre domini (‘tenir algú sota l’urpa’)
ETIMOLOGIA: ewin < *eghwin <
britànic angwîn < celta
Bretó ivin (= ungla)
Irlandès ionga (= ungla)
Paraules
relacionades: llatí unguis (i per
tant català ungla); del llatí anglès
unguis [ú·nggwis] (= ungla, base de
petal amb forma d’ungla); anglès ungula
[ú·nggyølø] part d’un con que resulta de tallar el con amb un tall que no és
paral·lel a la base); anglès onyx =
tipus de gemma; color negre; ungla; < llatí onyx < grec onyx
ungla, gemma amb venes)
NOTA: col·loquialment, ha ha les formes
..1/ ewin > gewin [ge-win]
(afegiment d’una g incial; com que ewin és un substantou femení, s’ha
suposat que en comptes de la forma radical, és una forma amb mutació suau de gewin)
..2/ gewin > giewin [gye-win] )amb
palatalitzaió de la g)
(3) ewinedd (plural) > gewinedd
> g’winedd > gwinedd [gwi-nedh]
:_______________________________.
ewinbil
[eu-in-bil] substantiu masculí
PLURAL ewinbilion,
ewinbiliau [e-win-bil-yon,
-ye]
1 rebaixinc, repeló
ETIMOLOGIA: (ewin = ungla) + mutació
suau + (pil = pellofa)
NOTA: Al Sud de Gal·les és generalment wimbil;
ewinbil > winbil (pèrdua de la primera síl·laba) > wimbil (canvi n > m davant
b)
:_______________________________.
ewinbren
[e-win-bren] substantiu masculí
PLURAL ewinbrennau,
ewinbrenni [e-win-bre-ne,
-ni]
1 biga
Gelliwimben localitat de la
parròquia de in Cynwyl Gaeo (comarca de Caerfyrddin)
ETIMOLOGIA: (ewin = ungla, agafada)
+ mutació suau + (pren = arbre,
tronc)
NOTA: Al Sud de Gal·les és generalment wimben;
ewinbren > winbren (pèrdua de la
primera síl·laba) > wimbren (canvi
n > m davant b) > wimben (pèrdua de la r)
:_______________________________.
ewinedd [eu-î-nedh] plural
1 plural de ewin = ungla, etc
:_______________________________.
ewinfedd [e-win-vedh] substantiu femení
PLURAL ewinfeddi
[e-win-vê-dhe]
1 amplada d'una ungla
2 obsolet dues polzades i mitja
3 la mínima quantitat, 'un pèl'
ac nid ewidfedd pellach i no un pèl
més
4 una miqueta
symudodd y ci ewinfedd eto yn agosach at
y gath
el gos va apropar una miqueta al gat un cop més
5 i'r ewinfedd, exactly
roedd y siaced las yn ei ffitio i'r
ewinedd
l'americana blava se li posava molt bé
ETIMOLOGIA: (ewin = ungla) + mutació
suau + (medd = mesura)
NOTA: formes col.loquials:
..1/ ewinfedd > winfedd - pèrdua
de la primera síl·laba e-
..2/ ewinfedd > winfedd > finwedd (canvi de w > f)
..3/ ewinfedd > winfedd > finwedd
> minwedd (amb la confusió de la f
per la mutació suau de m)
..4/ ewinfedd > winfedd > gwinfedd
(amb la confusió de la w per la
mutació suau de gw)
:_______________________________.
ewinor
[e- wi -nor] substantiu femení
1 (Gal·les del Nord) winor,
rebaixinc, repeló
ETIMOLOGIA: literalment 'abcés d'ungla' (ewin
= ungla) + mutació suau + (gôr =
abcés)
NOTA: L'afèresi és molt extés en gal·lès (ewinor
> winor)
:_______________________________.
Ewrop [EU rop] substantiu femení
1 Europa
:_______________________________.
Ewropeaidd [eu ro PE edh] (adjectiu)
1 europea
:_______________________________.
ewyn [EU in] substantiu masculí
1 espuma
:_______________________________.
Ewynwy
2 [e- we -nui] -
1 forma sense fonament per al nom de riu Ewenni de Gal·les del Sud, de vegades
usada al segle 1800, del convençiment que l’element –wy al final d’uns noms de
rius, i el nom de riu Gwy / Afon Wy de gwy (= aigua) (de fet no existeix tal
paraula); hi havia la temptació de ‘restaurar’ aquest element al final de noms
de riu. Ewenni és també el nom d’un poble aprop de la ciutat de Pen-y-bont ar
Ogwr, al marge del riu.
Yr wyf yn cofio yn dda y “syndod” yn mhlith yr hen dadau ar Donyrefail pan
ddaeth “Hanes Bywyd ‘Siencyn Penhydd’” allan o’r wasg, wedi ei gyfansoddi gan
yr anwyl a’r gwir hybarch Edward Matthews, y pryd hwnw o’r Ewynwy, ger Penybont.
(Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd)
Recordo bé la sorpresa entre els vells patriarques a Tonyrefail quan es va
publicar ‘Hanes Bywyd
Siencyn Penhydd’ (La història de la vida de Siencyn Pen-hydd), escrit per
l’amat i el molt honorable Edward Matthews, en aquella època d’Ewynwy aprop de
Pen-y-bont
ETIMOLOGIA: El nom Ewenni reformat
perquè tingués el sentit “riu d’escuma’ (ewyn
= escuma) + (-wy element que
suposadament vol dir ‘aigua’)
:_______________________________.
ewythr, ewythrod [EU i thør, eu Ø
throd] substantiu femení
1 oncle (col·loquialment: ewyrth [EU irth] ewyrthod[eu ØR thod]
___________________________________________________________________________
adolygiad diweddaraf /
darrera actualització 2007-04-05
___________________cod
y gornel / codi del racó:_________
__________________________________________________
Rhifydd MOTIGO am
ddim / Comptador MOTIGO de franc
(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar
2007-04-05)
(= nombre de
vegades que s'ha accedit a
aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________