http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_ce_2619c.htm

 

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg

CE

Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

 

Hafan / Inici

 

(delw 0332)

 

 

 

Cysylltwch â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA

 

A 2616c .....  B 2617c .....  C 2618c .....  CE 2619c .....  CR 2620c .....  CY 2621c .....  D 2622c .....  E 2623c .....  F 2624c .....  G 2625c .....  GW 2626c .....  H I J K 2627c .....  L 2628c .....  M 2629c .....  N 2630c .....  O 2631c .....  P Q 2632c .....  PL 2633c .....  R 2634c .....  S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c .....  U V W X Y Z 2638c

 

 

cebáb
SUBSTANTIU MASCULÍ
PLURAL: cebabau [ke ba be], també col·loquialment / cebabs [ke babz]

1
broqueta
cebáb sbeisiog broqueta picant
(col·loquialment, cebáb sbeisi)
shish-cebáb shish-kebab
ETIMOLOGIA: de l'anglès 'kebab' < turc < àrab 'kabab'

:_______________________________.

cebystr, cebystrau [KE bist, ke BØS tre] substantiu masculí
1 cabestre;
- beth gebyst’ (Nord)
= què dimonis...

:_______________________________.

Cedewain [ke DEU en] substantiu femení
1 topònim; divisió (‘centenar’) del Nord-est

:_______________________________.

cedor gelc [ke-dor gelk] substantiu femení
Gal·les del Nord
1
pèls de l'aixella
ETIMOLOGIA: (cedor = pèl púbic) + mutació suau + (celc = amagat)

:_______________________________.

cedor y wrach [ke-dor ø wraakh] substantiu femení
1
vegeu cedowrach

:_______________________________.

cedor [ke -dor] substantiu femení
PLURAL cedorau [ke- do -re]
1
pèls púbic
llau cedor polls del pèls púbic
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
bretó: kezhour,irlandès: caithir
NOTA: vegeu cedowrach = belladona

:_______________________________.

cedorol [ke- do -rol] adjective
1
púbic
ETIMOLOGIA: (cedor = pèl púbic) + (-ol = sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

cedowrach [ke- dou -rakh] substantiu femení
1
Atropa belladonna = belladonna
ETIMOLOGIA: cedowrach < cedor y wrach (pèl púbic (de) la bruixa
NOTA: codwarth (un variant d'aquesta paraula)

:_______________________________.

cedr [ke der] substantiu masculí
1
cedre; vegeu cedrwydden
ETIMOLOGIA: (any 1600-) gal·lesització del llatí cedrus = cedar

:_______________________________.

Cedron [ke -dron]
1
Kedron - un barranc sota la muralla oriental de Jerusalem; petita riera que té el seu origin a prop de Jerusalem, i passa per la vall de Iehosophat fins a la seva desembocadura al Mar Mort
Ioan 18:1 Gwedi i'r Iesu ddywedyd y geiriau hyn, efe a aeth allan, efe a'i ddisgyblion, dros afon Cedron, lle yr oedd gardd, i'r hon yr aeth efe a'i ddisgyblion
Joan 18:1 .....
1
nom de capella (per exemple, in Nanmor, near Beddgelert) (se li va donar aquest nom perquè la capella era al marge d'una petita riera)
NOTA: A la Bíblia, hi ha nou exemples d'aquesta riera amb el nom Cidron (qv)

:_______________________________.

cedrwydden Líbanus [ke- drui-dhen li-ba-nis] substantiu femení
PLURAL cedrwydd Líbanus [ke -druidh li-ba-nis]
1
cedre de Léban, Cedrus libani
ETIMOLOGIA: (cedrwydden = cedre) + (Líbanus = Léban)

:_______________________________.

cedrwydden
[ke- drui -dhen] substantiu femení
PLURAL cedrwydd [ke -druidh]
1
cedre
ETIMOLOGIA: (cedr = cedre) + mutació suau + (gwydden = arbre)

:_______________________________.

Cedweli
[ked WE li] substantiu femení
1 topònim; divisió (‘centenar’) del Sud-oest


:_______________________________.

cedyrn [ke -dirn] adjectiu
1
forma plural de l'adjectiu cadarn = fort.
Els adjectius plurals en gal·lès també s'utilitzen com a substantius plurals - y cedyrn = els forts
cedyrn rhyfel guerrers forts (“forts (de) guerra”)

:_______________________________.

Y Cefan ke -van]
1
forma del sud-est del nom Y Cefn.
Aquest és una forma curta de noms que tenen cefn (= turó) com a primer element:
..1/ Cefncoedycymer, (2) Cefncribwr
Ma fa'n byw ar y Cefan Viu a Cefncoedycymer, etc
NOTA: cefn > cefen [ke-ven] al sud. A Gal·les del sud-est, una e final es fa a, per tant cefan. Dialectalment hi pot haver la palatització de la c i existeix (o existia) Y Ciefan

:_______________________________.

ceffyl, ceffylau
[KE fil, ke FØ le] substantiu masculí
1  cavall
2 ceffyl wedi rhedeg cavall desbocat

:_______________________________.

cefn, cefnau
[KE ven, KEV ne] substantiu masculí
1 esquena
cefn [KE-ven] m PLURAL cefnau [KEV-ne]
1
esquena (part posterior del cos huma)
2
esquena (part correspondent d'animal)
3
esquena (part d'una peça de roba)
4
esquena (columna vertebral)
5
rere = part posterior; cefn y teledu [KE-ven ø te-LE-di] darrere del televisor
6
fons, darrere (espai interior situat al la part posterior d'un armari, cotxe, etc); cefn y ty [KE-ven ø TII tii] el fons de la llar
7
rere (espai exterior situat a la part exterior d'una casa, pati, hort); dwy'n mynd allan i'r cefn [duin mind A-lhan ir KE-ven] vaig fora al darrere (NOTA: a Gal.les del Sud, es forca comú l'anglicisme bac, de l'angles 'back', en comptes de cefn)
8
respatller (part d'una cadira on recolza l'esquena)
9
dors (d'un full de paper, foto, etc)
10
suport (persona que ajuda una altra); roedd hi yn gefn i'w hen fam [roidh hin GE-ven iw hen VAM] ella era el suport de la seva vella mare
11
llom, turó; tambe com a element força comú a la toponímia (Y) Cefn Coch [ø KE-ven KOOKH] el llom vermell
12
cavallo (llom de terra entre dos solcs)
13
Bíblia llom ample cultivat entre dos solcs
Gan ddyfrhau ei chefnau a gostwng ei rhychau (Bíblia 1620, Salm. 5.10) [gan dhøvr-HAI i KHEV-ne a GO-stung i RHØ-khe] regant els terrossos i cavant els solcs (Salms 5,10) (Bíblia catalana 1968)
14
mig; gefn nos [GE-ven NOOS] a plena nit
15
(adjectiu)
1
de darrere, posterior; yn y rhes gefn [øn ø hrees GE-ven] a l'ultima fila.
16 bod â’ch cefn at (casa) els darreres – donar a
Mae’r ty â’i gefn at y parc els darreres de la casa donen al parc
17 cael eich cefn atoch recuperar-se després d’una malaltia (“aconseguir la vostra esquena a vos”)
18 mig = (període)
gefn trymedd nos a plena nit (“esquena (de) pesantor (de) nit”)
1 cael eich cefn atoch recuperar-se després d’una malaltia (“aconseguir la vostra esquena a vos”)

NOTA: Formes parlades:
cefn Gal.les del Nord cefn [KEVN] / Gal.les del Sud cefen [KE-ven] / al sud-oest (la contrada de Preseli) cewn [KEUN] / al sud-est Morgannwg a Gwent cefan [KE-van]. Forma literària - com a Gal·les del Nord
cefnau forma general cefne [KEV-ne] / al nord-oest i al sud-est (Morgannwg a Gwent) cefna [KEV-na]
Etimologia: gal.lès < britònic *kemn- = esquena
Formes emparentades: bretó kein = esquena.

:_______________________________.

Cefnbychan
[ ke-ven- -khan]
1
localitat de Wrecsam. Nom anglès: Newbridge
ETIMOLOGIA: y cefn bychan = ‘el turó petit’ (y = article definit) + (cefn = esquena, turó) + (bychan = petit)

:_______________________________.

cefnder ("ce’nder"), cefnderwyr
[KEVN der, KEN der; kevn DER wir] substantiu masculí
1 cosí

:_______________________________.

cefndir, cefndiroedd
[KEVN dir] substantiu masculí
1  rerefons
2 cilio i’r cefndir posar-se a l’ombra, apartar-se de la publicitat (“retirar-se al rerefons”)

:_______________________________.

cefn gwlad [ke-ven gwlaad] substantiu masculí
1
pagès, les zones rurals
yng nghefn gwlad a pagès
byw yng nghefn gwlad viure a pagès
yng nghefn gwlad Cymru a les zones rurals de Gal·les
Un o synau cyfarwydd yr haf yng nghefn gwlad Cymru yn y dyddiau a fu
oedd crawcian y rhegen yr yd

Un dels sons usuals de les zones rurals de Gal·les en altres temps era els gralls de la guatlla maresa
Deddf Bywyd gwyllt a Chefn Gwlad (= llei per a la preotecció del medi ambient) “llei de la fauna i les zones rurals”)
rheolau cefn gwlad el codi de pagès (recomenacions i prohibicions per visitants a les zones rurals – portar lligats els gossos, no fer foc, no deixar obertes les portes dels camps, etc)
nid yw cefn gwlad yn Baradwys Ddaearol o bell ffordd
les zones rurals no són un paradís sobre Terra en absolut

ETIMOLOGIA: “(l’) esquena / la columna vertebral (del) país” (cefn = esquena) + (gwlad = pagès)

:_______________________________.

cefn haul
[ ke-ven hail ] substantiu masculí
1 lloc fora de la llum del sol
yng nghefn haul fora de la llum del sol
Yr oedd yn dyddyn bychan, gwlyb, oer, creigiog, anial, yn nghefn haul, ar ochr ogleddol y llechwedd serth hwnw a elwir ‘Newydd Fynyddog.’
Va ser una grangeta petita, molla, freda, rocosa, erm,
fora de la llum del sol, al costat septentrional de la vessant pronunciada que es diu “Newydd Fynyddog”
ETIMOLOGIA: (cefn = esquena) + (haul = sol)

:_______________________________.

cefnllif
[kevn -lhi] substantiu masculí
1
diluvi, torrent; vegeu cenllif

:_______________________________.

cefnogi
[kev NO gi] (verb)
1 suportar, donar suport

:_______________________________.

Cefnycastell [KE ven ø KA stelh] substantiu femení
1 topònim ("turó
del castell")

:_______________________________.

Cefn y Fedw [kevn-ø-ve-du]
1
lloc de Rhiwabon. Nom anglès ‘Ruabon Mountain’
ETIMOLOGIA: ‘turó dels bedolls / del bosc de bedolls’ (cefn = esquena, turó) + (y article definit) + mutació suau + (bedw bosc de bedolls)

:_______________________________.

ceg, cegau
[KEEG, KEE ge] substantiu femení
1 boca


:_______________________________.

cegid
[ -gid]
1
Vegeu cegiden = cicuta

:_______________________________.

cegiden
[ ke--den] substantiu femení
PLURAL cegid [ -gid]
1
Conium maculatum = cicuta
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
de la mateixa arrel britànica: còrnic kegez (= cicuta), bretó kegid (= cicuta)

:_______________________________.

cegiden leiaf
[ ke--den lei-av] substantiu femení
PLURAL cegid lleiaf [ -gid lhei-av]
1
y gegiden leiaf cicuta menor :_______________________________.

Aethusa cynapium:_______________________________.

ñ; nom alternatiu de gwyn y cloddiau "(flor) blanca de les bardisses"

ETIMOLOGIA: "cicuta menor"(cegiden = cicuta) + mutació suau+ (lleiaf = més petit)

:_______________________________.

Cegidfa
[ ke-gid-va ] substantiu femení
1
SJ2211 localitat del nord de Powys, a prop de Y Trallwng.
Nom forester: Guilsfield
2
escó al consell comarcal de Powys per aquesta localitat
Població: 852 (1961)
Proporció de gal.lesoparlants: 14% (1961)
ETIMOLOGIA: "hemlock place", place where hemlock grows (cegid = hemlock) + (-fa suffix, = place)

:_______________________________.

cegidog [ ke--dog ] adjectiu
1
abundant en ciutes
2
substantiu femení lloc abundant en ciutes
3
SH9775 Cegidog antic nom de Llan-sain-siôr, entre Abergele a Chinmel (comarca de Conwy)
4
SJ2556 Afon Cegidog = riu de la comarca de Wrecsam, 6km alnord de la ciutat de Wrecsam, que cau al riu anomenat Afon Alun, al sud del poble de Cefn-y-bedd

ETIMOLOGIA: (cegid = cicuta) + (-og sufix adjectival, freqüent amb noms de plantes)

:_______________________________.

cegin, ceginau
[KE gin, ke GI ne] substantiu femení
1  cuina
cegin fach, ceginau bach [KE gin VAAKH, ke gi ne BAAKH] substantiu femení
1 cuina petita (segona cuina)
cegin gefn, ceginau cefn [CE gin GE ven, ke gi ne KE ven] cuina del fons (segona cuina)
2 cegin gawl PLURAL ceginau cawl olla dels pobres

:_______________________________.

ceglyn
[ ke- glin] substantiu masculí
PLURAL caglau [ ka -gle
1
excrement (d'ovella o de cabra)
2
Meirionnydd, districte de la comarca de Gwynedd bergant

ETIMOLOGIA: (cagl = excrement) + (-yn, sufix diminutiu); el sufix ha condicionat el canvi de vocal a > e


:_______________________________.

..1 cei
[ kei ] verb
< cael
1 aconseguiràs, agafaràs
cei di agafaràs
annwyd gei di agafaràs un refredat
2 pots


:_______________________________.

..2 cei, ceiau
[KEI, KEI e] substantiu masculí
1 moll

:_______________________________.

ceibr
[ kei -bir] substantiu femení
PLURAL ceibrau [ cei -bre]
1
biga, cabiró
Penrhiwceibr topònim – pen rhiw’r ceibr (‘cim de la vessant / del turó del cabiró’)
ETIMOLOGIA: gal.lès ceibr < britànic < llatí *caprio < caper (= cabra)
De la mateixa arrel britànica: còrnic keber (= biga, capiró), bretó kebr (= biga, capiró);
Cf francès chevron < caprionem (= biga)
Cf irlandès cabar (= pal, capiró)
Cf llatí capreoli – cabres petites, dos trossos de fusta per formar cabirons
NOTA: forma diminuitiva: ceibren, plural ceibrenni

:_______________________________.

ceibren, ceibrenni
[KEI bren, kei BRE ni] substantiu femení
1
 biga, cabiró
Penrhiwceibr topònim – pen rhiw’r ceibr (‘cim de la vessant del cabiró, del tiró del cabiró’). Probablament indica el lloc d’on s’obtenia troncs per fer bigues
2
ceibren cafn biga de la depressió on dues vessants d’un sostre s’ajunten

:_______________________________.

ceidwad, ceidwaid
[KEID wad, KEID wed] substantiu masculí
1 guàrdia
- ceidwad parc [keid wad PARK] substantiu masculí
1 guàrdia d’un jardí o parc públic

:_______________________________.

ceiliagwydd [keil- ya -guidh] substantiu masculí
PLURAL ceiliagwyddau [keil-ya- gui -dhe]
1
oca mascle
2
terme de menyspreu: idiota sorollós
3
mis y clacwydd "(el) més (de) l'oca mascle" el novè més de la gestació quan un marit es queda a casa per atendre la seva dona
NOTA: Formes col·loquials són Gal·les del Nord clagwydd, Gal·les del Sud clacwydd i clacwdd
ETIMOLOGIA: (ceiliag, forma de ceiliog = ocell mascle) + mutació suau + (gwydd = oca); de la mateixa arrel britànica: còrnic keliogoedh = oca mascle

:_______________________________.

ceiliog [keil -yog] substantiu masculí
PLURAL ceiliogod [keil- -god]
1
gall
2
mascle d'un ocell;
ceiliog cwcw = el cucut mascle ("mascle (de) cucut")
ceiliog colomen colom mascle ("mascle (de) colom")
ceiliog colomen male pigeon, cock pigeon ("male-bird (of) pigeon")
3
parella dominant en una relació
pa un ai'r gw^r ynteu'r wraig yw'r ceiliog? quina parella és el dominant - el marit o la dona?
("quin si el marit o la dona és el gall?")
4
Gal·les del Sud-est "ciilog" faldiller
5
mor sionc â cheiliog ar bolyn 'tan àgil com un gall sobre una barra'
6
mor iach â'r ceiliog 'tan saludable com un gall'
7
gall = emblema de l'estat francès; i sobretot com a símbol de l'equip de rugby
NOTA: Gal·les del Sud ceilog, ciilog
ETIMOLOGIA: gal.lès ceiliog < ceiliawg < britànic *kaljâk-os < cèltic.
De la mateixa arrel britànica: còrnic keliog (= gall), bretó kilhog (= gall).
En irlandès: coileach (= gall). Cf grec kaleo (= cridar), anglès to low (= mugir)

- ceiliog hwyad, ceiliogod hwyad [KEIL yog HUI ad, keil YO god HUI ad] substantiu masculí
1 ànec mascle
- ceiliog y rhedyn [KEIL yog ø RHE din] substantiu masculí
1 llagost

:_______________________________.

ceiloca [kei--ka] verb
Gal·les del Sud-est
1
empaitar les dones, fer de faldiller
ETIMOLOGIA: forma del sud-est de ceilioga (ceiliog = ocell mascle, gall) + (-a, sufix per formar verbs)
NOTA: també ceiloca > ciiloca [kii--ka]

:_______________________________.

ceilysyn
[ kei- -sin] substantiu masculí
PLURAL ceilys [ kei -lis]
1
bitlla

ETIMOLOGIA: ceilys < d'una forma més antiga de l'anglès kails = bitlles, plural de kail; d'una arrel germànica (com a les paraules semblants en nederlandès kegel = bitlla, alemany Kegel = bitlla, i en francès (d'una paraula germànica) quille = bitlla)

:_______________________________.

ceimiad
[ keim -yad] substantiu masculí
PLURAL ceimiaid [ keim -yed]
1
(obsolet) campió, heroi
2
(obsolet) person destacada, persona eminent; als epitets de dos sants celtes,
Elian Geimiad, Beuno Geimiad "Elian eminent, Beuno eminent"
ETIMOLOGIA: ceimiad < ceimhiad < *ceimp-iad (camp = proesa) + (-iad sufix de persona)

:_______________________________.

ceimion
[ keim -yon] adjectiu
1
forma plural de cam = torçat
2
pennau ceimion "caps torçats", "caps baixats" malnom per metodistes calvins a la zona d'Arfon de la comarca de Gwynedd, Gal·les del nord-oest
garrau ceimion cames tortes
ETIMOLOGIA: cam + sufix plural -ion; la ‘i’ del sufix causa el canvi de la vocal a > ei

:_______________________________.

cein- (1)
[ kein ] adjectiu
1
forma penúltima de cain = bonic

:_______________________________.

cein- (2)
[ kein ] substantiu masculí
1
topnímia forma penúltima de *cain = carena. Vegeu Ceinmerch

:_______________________________.

ceinach
[ kei -nakh] substantiu femení
PLURAL ceinachod, ceinych [ kei-na -khod, kei-nikh]
1
(obsolet) llebre
ETIMOLOGIA: (cein = ?llebre) + (-ach, sufix) < *kasnî; cf alemany hase = llebre

:_______________________________.

ceinachgi
[ kei- nakh-gi ] substantiu masculí
PLURAL ceinachgwn [kei-nakh-gun]
1
(obsolet) llebrer
ETIMOLOGIA: (ceinach) + mutació suau + (ci = dog ); primer exemple de l'any 1850

:_______________________________.

ceiniog, ceiniogau
[KEIN yog] substantiu femení
1  penic
2 peiriant ceiniogau (“màquina (de) penics”) màquina papadiners
3 llygad y geiniog (“(l’) ull (de)l penic”) (substantiu) avar, gasiu, rata; (adjectiu) avar, gasiu
Siôn lygad y geiniog (també Siôn llygad y geiniog) avar, gasiu, rata
Ieuan lygad y geiniog (també Ieuan llygad y geiniog) avar, gasiu, rata
edrych yn llygad y geiniog anar amb compte amb les despeses (“mirar dins (l’) ull (de)l penic”)
4 gwario swllt er ennill ceiniog imprudent amb grans quantitats de diners i massa primmirat pel que fa a petites quantitats (“gastar un xelí per guanyar un penic”)

:_______________________________.

Ceinmeirch
[ kein-meirkh ]
1
divisió (cwmwd / ‘kúmud’) del kàntrev de Rhufoniog (del país de Gwynedd Is Conwy, Gal·les del nord-est)
Ocurreix avui com a Cinmeirch [ kin-meirkh] al nom Llanrhaeadr yng Nghinmeirch (‘el lloc anomenat Llanrhaeadr / església de la cascada al ‘kúmud’ (districte) de Cinmeirch’). SJ0863 4km al sud-est de Dinbych a la carretera de Rhuthun.
ETIMOLOGIA: (‘(la) serra (dels) cavalls’)
(cein = esquena, serra) + (meirch = cavalls, plural de march = cavall)

:_______________________________.

Ceintun
[ kein -tin]
1 Nom anglès: Kington (SO2956) Poble anglès situat a la vora del riu Arwy 20km a l’oest de la ciutat anglesa de Leominster (nom gal.lès: Llanllieni) i a 10km al sud-est del poble gal.lès de Maesyfed
2 Llanfihangel yng Ngheintun (SJ3614) Nom gal.lès del poble anglès de Alberbury (comarca de Shropshire) 13 km a l’oest de la coiutat anglesa de Shrewsbury (nom gal.lès: Amwythig), al nord de la carretera principal de Shrewsbury - Y Trallwng (A458), a la frontera gal.lesa al costat del poble gal.lès de Cryw-grin
“el poble de Llanfihangel situat a Ceintun”. Llanfihangel = ésglesia de Miquelàngel. Aproximadament 44 km north of Ceintun = Kington
(·94·)Llanfihangel yng Ngheintun, YR AMWyTHIG, Swydd Amwythig(94·)
ETIMOLOGIA: Ceintun (SO2956) del nom anglès Kington

:_______________________________.

Ceinwedd
[KEIN wedh] substantiu femení
1 nom de dona

:_______________________________.

Ceinwen
[KEIN wen] substantiu femení
1 nom de dona

:_______________________________.

1 ceir
[ ceir ] verb
1
(forma impersonal, temps present-futur de cael = rebre, aconseguir)
2
‘es rebrà’ hi ha, hi haurà
blew geifr, glaw geir (= glaw a geir) Dita de temps – núvols cirrus porten la pluja (‘pèls de cabres, [és] pluja que es rebrà’)
ni cheir y melys heb y chwerw no hi ha felicitat sense tristesa, la vida és la felicitat barrejada man la tristesa (‘no es rebrà el dolç sense l’amarg’)

:_______________________________.

2 ceir [ keir ]
1
cotxes, plural de car (= cotxe)

:_______________________________.

ceirch
[KEIRKH] (pl)
1 civda

:_______________________________.

ceirchen, ceirch
[KEIR khen] substantiu femení
1 gra de civada

:_______________________________.

ceiriosen, ceirios
[kei ri O sen] substantiu masculí
1 cirera

:_______________________________.

Cei'r Llechi
[keir lhê -khi] substantiu masculí
1
topònim, Caernarfon ("moll de les lloses")

:_______________________________.

ceirw
[KEI ru] (pl)
1 vegeu: carw

:_______________________________.

ceisio
[KEI sho] (verb)
1 intentar

:_______________________________.

cel [keel] (adjectiu)
1 amagat
2 argel amagat; reclòs, retirat, apartat
(ar = prefix intensificador) + mutació suau + (cêl = amagat).

:_______________________________.

celain
[ke -len] substantiu femení
PLURAL celanedd, celaneddau [ke-la-nedh, ke-la--dhe]
1
cos mort, cadàver
Jeremeia 31:40 a holl ddyffryn y celaneddau, a'r lludw, a'r holl feysydd, hyd afon Cidron, hyd gongl porth y meirch tua'r dwyrain, a fydd sanctaidd i'r Arglwydd;
Jeremiah 31:40.....

Genesis
15:11 A phan ddisgynnai yr adar ar y celaneddau, yna Abram a’u tarfai hwynt.
Genesis
15:11 .....

·····
syrthio’n gelain caure mort
saethu (rhywun) yn gelain matar (algú) a trets
2
marw gelain mort i ben mort
"mort com un cadàver" - (marw = dead) + soft mutation + (celain = corpse)
3
celanedd (qv) = pila de cadàvers; matança
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
En irlandès collainn (= cos, persona)
NOTA: celaneddau és un plural doble (-edd) + (-au)

:_______________________________.

celanedd
[ke--nedh]
1
cadàvers; plural de celain
2
de vegades com a substantiu femení; pila de cadàvers, massacre; crueltat
Eiseia 33:15 Yr hwn a rodia mewn cyfiawnder, ac a draetha uniondeb, a wrthyd elw trawster, a ysgwydo ei law rhag derbyn gwobr, a gaeo ei glust rhag clywed celanedd, ac a gaeo ei lygaid rhag edrych ar ddrygioni
Isaiah 33:15 ...
chwythu bygythiadau a chelanedd ?expirar amenaces i matannça
Actau 9.1 A Saul eto yn chwythu bygythiadau a chelanedd yn erbyn disgyblion yr Arglwydd, a aeth at yr archofferiad,
Acts 9:1 ... ,
3
North Wales bod yn glana chwerthin rebentar-se de riure (="ser cadàvers (de tant) riure)"
glana < clana (= c'lana') < celanadd < celanedd (cadàvers)

:_______________________________.

celc [ kelk ] substantiu masculí
PLURAL celcau [ kel -ke]
(Gal·les del Nord)
1 tresor amagat
2 fortuna = quantitat de diners
3 diners estalviats
byw ar eich celc viure dels vostres estalvis
4 engany
5 (Ceredigion) desperfecte
celc ar = alguna cosa estranya (però poc evident) que afecta (algú)
Mae rhyw hen gelc arno Ell és una mica estrany (“hi ha una mena de desperfecte sobre seu”)
ETIMOLOGIA: gal.lès < irlandès cealg (= engany, falsedat)

:_______________________________.

celf, celfau [KELV, KEL ve] substantiu femení
1 art
- celf a chrefft [KELV a KHREFT] (-) arts i oficis

:_______________________________.

celfi [KEL vi] (pl)
1 mobles; plural de "celficyn"

:_______________________________.

celficyn, celfi
[kel VI kin, KEL vi] substantiu masculí
1  moble (Gal·les del Sud)
2
fan gelfi furguneta de mudances (Sud)

:_______________________________.

celfyddyd, celfyddydau
[kel VØ dhid, kel vø DHØ de] substantiu masculí
1  art
oriel gelfyddyd PLURAL orielau celfyddyd galeria d’art

:_______________________________.

Celfyn
[KEL vin] substantiu masculí
1 nom d’home (adaptació de nom anglès)

:_______________________________.

cell, cellau
[KELH, KE lhe] substantiu femení
1 cèl·lula

:_______________________________.

celli geirios, cellïoedd ceirios
[KE lhi GEIR yos] substantiu femení
1 hort de cireres

:_______________________________.

cellwair [KELH wer] (verb)
1 fer broma

:_______________________________.

Celt, Celtiaid
[KELT, KELT yed] substantiu masculí
1 celta

:_______________________________.

Celtaidd [ kel -tedh] adjectiu
1
celta = dels celtes moderns (gal·lesos, còrnics, bretons, irlandesos, escocesos, manx)
Yr Undeb Celtaidd La Lliga Celta - organització que promou la independència dels països celtes i la restauració de les seves llengües autòctones com a llengua principal del país
2
Y Môr Celtaidd el mar celta, entre Gal·les i Irlanda
3
celta = dels antics celtes
3
celta = relacionat amb l'estudi de les cultures celtes i les llengües celtes
Astudiaethau Celtaidd
Filologia celta
4
celta = d'un estil propi dels celtes
telyn Geltaidd arpa celta
ETIMOLOGIA: (Celt = celta) + (-aidd sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

Celteg
[ kel -teg] substantiu femení
1 celta = la llengua celta que es parlava en una àrea extensa d'Europa fa dos cents anys; va sobreviure només a les illes del nord-est d'Europa continental, on es dividida en dos grups - britànic (oriental - gal·lès, còrnic, bretó) i hibèrnic (occidental - irlandès, escocès, manx); també es diu 'Celta P' per la branca oriental i 'Celta Q' per la branca occidental. Moltes paraules amb 'q' inicial en celta va conservar l'inicial en hibèrnic, encara que avui en dia és [k], i al grup britànic es va fer [p]. Per example, 'cap' en gal·lès és 'pen' i en irlandès 'ceann'.
2
celta (adjectiu) = de la llengua celta
ETIMOLOGIA: (Celt = celta) + (-eg sufix per formar substantius i adjectius per indicar una llengua determinada)

:_______________________________.

Celtegwr
[ kel- te -gur] substantiu masculí
PLURAL Celtegwyr [ kel-teg -wir]
1 celtista
ETIMOLOGIA: (Celteg = llengua celta) + (-wr, 'home', sufix d'agent)
NOTA: També Celtegydd

:_______________________________.

celu
[-li] verb
1
amagar
2
llawer gwir gorau ei gelu és millor no comentar moltes coses tot i ser la veritat (“moltes veritats millor amagar-les”)


:_______________________________.

celwydd, celwyddau
[KE luidh, ke LUI dhe] substantiu masculí
1  mentida
celwydd pob gair és tot mentida
2 heb air o gelwydd de veritat “sense una paraula de mentida”
VARIANTS LOCALS: Al nord-oest celwyddau > clwydda [klu i dha];
 al sud celwydd > celwdd [ke ludh]
ETIMOLOGIA: britànic

:_______________________________.

celwyddgi
[ kel- uidh -gi] substantiu masculí
PLURAL celwyddgwn [ kel- uidh -gun]
(Gal·les del Sud)
1 mentider
mae e’n gythraul o gelwyddgi és un gran mentider
ETIMOLOGIA: (celwydd = mentida) + mutació suau + (ci = gos; també per a persones en paraules compostes de menyspreu)

:_______________________________.

celwyddog
[ kel- ui -dhog] adjectiu
1 mentider
mae e’n ddiawl celwyddog és un fill de puta mentider


:_______________________________.

celynllwyn
[ ke- løn -lhuin] masculí
1
Ilex aquifolium = grèvol, arbust perennifoli
de fulles espinoses i fruits vermells
Talycynllwyn nom de granja de Pontarddulais (comarca de Abertawe) , antigament Talyc’lynllwyn < Talycelynllwyn(“límit de l’arbust de grèvol”) (Place-names in and around the Bont, (‘topònims dins i al voltant de Y Bont’) Deric John, 1999)
ETIMOLOGIA: (celyn = grèvols) + mutació suau + (llwyn = arbust, bosquet) > *celyn-lwyn > celynllwyn (amb pèrdua de la mutació suau)

:_______________________________.

cemais
[KE mes] substantiu masculí
1 (topònims) 1 corba de riu [2 corba de la costa

:_______________________________.

cemeg
[KE meg] substantiu femení
1 química

:_______________________________.

cen-
[ken]
1
forma de cefn [ke-ven] en la pronunciació d'algunes paraules compostes on és el primer element:
Cefn-coed > Cen-coed (topònim – carena del bosc)
cefnrhaff > cefnraff > cenraff > cendraff (tira de l’esquena de l’ormeig d’un cavall)
cefnffordd < cenffordd (carretera de carena)
cefnfro > cenffro (part de la platja damunt de el marc de la marea on es deixen les barques)
cefnfor > cenfor (oceà)
cefnlli > cefnlli (diluvi, torrent)
Cefn-tre-baen > Cen-tre-baen > Pentre-baen (topònim – la carena de la granja de Tre-baen)
Y Genllor < Cefn-lle-oer (topònim – la carena del lloc fred)

:_______________________________.

-cen
[ cen ]
1
sufix diminutiu femení, que correspon al sufix masculí -cyn
hanercen (comarca de Penfro) naneta
ffolcen ximpleta
botgen (obsolet) plolze petit (bawd = polze; bawd + cen > ‘bawd-gen’ > ‘bod-gen’ > ‘botgen’)

:_______________________________.

cenau, cenawon [KE ne, ke NAU on] substantiu masculí
1 1 cadell [2 (Nord) bergant

:_______________________________.

cenedl, cenhedloedd
[KE ne døl, ken HED lodh] substantiu femení
1 nació

:_______________________________.

cenedlaethau
[ke ned LEI the] (pl)
1 vegeu: cenhedlaeth

:_______________________________.

cenedlaethol
[ke ned LEI the] (adjectiu)
1 nacional

:_______________________________.

cenedlaetholwr
[ke-ned-lei-tho-lur] substantiu masculí
PLURAL cenedlaetholwyr [ke-ned-lei-thol-wir]
1
nacionalista = algú que vol defensar drets nacionals amenaçats d’anul·lació per un estat invasor, o que vol recuperar plenament els drets nationals anul·lats o no permesos per un estat ocupant
2
nationalist, 'expansionista' = algú que creu en la superioritat d’un estat i la seva cultura dominant i el seu dret d’incorporar altres nacions al seu territori, eradicar les seves llengües i cultures, i imposar els seus valors lingüístics i culturals; expansionisme
ETIMOLOGIA: (cenedlaethol = nacional) + (-wr = persona, man); imitació de l'anglès nationalist from (national) + (-ist)

:_______________________________.

cenfaint, cenfeiniau
[KEN vent, ken VEIN ye] substantiu femení
1 ramat

:_______________________________.

cengl [ke-ngel] substantiu femení
PLURAL cenglau [keng-le]
Gal·les del Nord = cengal (oest), cengel (est) [ke-ngal, ke-ngel]
Gal·les del Sud = cingel (est), cingal (oest) [ki-ngel, ki-ngal]

1
cingla = faixa, corretja o corda per a assegurar l'albarda o la sella per sota el ventre; tynháu'r gengl estrènyer la cingla (al cavall) (IEC)
2
comarca de Môn llacio'r gengal [ge-ngal] fer una pausa durant la feina; fer vacances de la feina ("afluixar la cingla")
3
cengl main
dit d'algú molt sec ("madeixa prima")
4
madeixa = fil tret de l'aspi o de qualsevol altre aparell sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment i plegat de manera que no s'embullin les voltes les unes amb les altres; troca (IEC)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí *cin'gla < cíngula (= cinturó) < cingere posar un cinturó.

:_______________________________.

cenglog [ keng -log] adjectiu
1
(vaca) amb ratlles buwch genglog
ETIMOLOGIA: (cengl = madeixa) + (-og)

:_______________________________.

cenglu
[keng-li] verb
1
cinglar = assegurar la sella o l'albarda (d'una bèstia) amb la cingla (IEC)
(Hen Déstament) Jeremeia 46:4 Cenglwch y meirch, ac ewch arnynt, farchogion; sefwch yn eich helmau, gloywch y gwaywffyn, gwisgwch y llurigau
Jeremeia 46:4 ...
2 fer madeixes
ETIMOLOGIA: (cengl = cingla, madeixa) + (-u, sufix per foermar verbs)

:_______________________________.

cenglwr
[keng-lwr] substantiu masculí
PLURAL cenglwyr [ kengl-wir]
1
?? capsa rodona amb un eix al voltat del qual es rotlla una manguèra o un cable per gauradar-la ??

:_______________________________.

cenhadaeth
[ken-ha-deth] substantiu femení
PLURAL cenadaethau [ke-na-dei-the]
1
Religió missió = grup de persones enviat per una església a un altre país per promoure una religio i fer feines socials
2
Diplomàcia missió diplomàtica = grup de persones enviat per un estat a un altre país per representar-lo
3
Comerç missió comercial = grup de persones enviat per una empresa a un altre país per promoure-la
4
llysgenhadaeth
ambaixada (llys = cort) + mutació suau + (cenhadaeth = missió)
ETIMOLOGIA: cenhad-, forma de la síl·laba penúltima < cennad (forma original de la síl·laba penúltima, influida per la h- orgànica a la paraula canhiad-, forma de la síl·laba penúltima caniad = (obsolet) permís )

:_______________________________.

cenhades
[ken-ha-des] substantiu femení
PLURAL cenadesau [ke-na-de-se]
1
missionera
ETIMOLOGIA: (cenhad-, forma de la síl·laba penúltima < cennad = missió) + (-es, sufix d'agent femení)

:_______________________________.

cenhadfa
[ken-had-va] substantiu femení
PLURAL cenhadféydd [ken-had-veidh]
1
missió = lloc / edificis de la missió

ETIMOLOGIA: cenhad-, forma de la síl·laba penúltima < cennad = missió) + (-fa, sufix = lloc)

:_______________________________.

cenhadol
[ken-ha-dol] adjectiu
1
missioner = que fa una missió

ETIMOLOGIA: cenhad-, forma de la síl·laba penúltima < cennad = missió) + (-ol, sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

cenhadon
[ ke- nha -don]
NOTA: Forma plural de cennad, i també cenhadwr

:_______________________________.

cenhadu
[ken-ha-di] verb
1
treballar com a missioner
ETIMOLOGIA: cenhad-, forma de la síl·laba penúltima < cennad = missió) + (-u, sufix per formar verbs)

:_______________________________.

cenhadwr
[ken-ha-dur] substantiu masculí
PLURAL cenhadon, cenhadwyr [ken-ha-don, ken-had-wir]
1
missioner
ETIMOLOGIA: cenhad-, forma de la síl·laba penúltima < cennad = missió) + (-wr, 'home', sufix d'agent)

:_______________________________.

cenhedlaeth
[ ke- nhed -leth] substantiu femení
PLURAL cenedlaethau [ ke-ned- lei -the]
1
generació
2
generació = persones de aproximadament la mateixa edat; ; pobl o'm cenhedlaeth = gent de la meva generació
1
generació = una mesura de temps - la vida mitjana d'una generació, diferència mitjanan entre dues generacions (vint-i-cinc o trenta anys);
genhedlaeth yn ôl fa una generació
ers cenedlaethau fa generacions
Buont yn ceisio cael ateb i hyn ers cenedlaethau
fa generacions que han cercat una resposta a això
cenedlaethau lawer o brofiad
moltes generacions d'experiència

3
generació - un pas de l'evolució d'un animal o planta
4
generació = període de desenvolupament tecnològic que es diferencia d'un períoda anterior perquè té característiques abans desconegudes
ETIMOLOGIA: (cenhedl-, forma de la síl·laba penúltima < cenhedlu = propagar) + (-aeth, sufix per formar substantius)

:_______________________________.

cenhedliad
[ke- nhedl -yad] substantiu masculí
1
procreació
2
propagació
3
concepció (d'un nen)

ETIMOLOGIA: (cenhedl-, forma de la síl·laba penúltima < cenhedlu = propagar) + (-iad, sufix per formar substantius)

:_______________________________.

cenhedlig
[ ke- nhed -lig] adjectiu
1
(obsolet) pagà
2
substantiu masculí (obsolet) pagà
ETIMOLOGIA: (cenhedl-, forma de la síl·laba penúltima < cenedl = nació / gènere / (obsolet) família ) + (-ig, sufix per formar adjectius)

:_______________________________.

cenhedloedd
[ ke- nhed -lodh] plural
1
= generacions Vegeu cenedl

:_______________________________.

Y Cenhedloedd Unedig
[ ø ke- nhed -lodh i-ne-dig ] -
1 Les Nacions Unides

:_______________________________.

cenhedlu
[ ke- nhed -li] v
verb sense objecte
1
procrear = crear criatures

verb amb objecte
2
(home) engendrar una criatura
cenhedlu a magu teulu engendrar i pujar una família
3
engendrar
Job 38:28 A oes dad i'r glaw? neu pwy a genhedlodd ddefnynnau y gwlith?
Job 38:28 .............
4
(dona) concebre, quedar embarasaada amb
cenhedlu plentyn concebre una criatura
5
engendrar, motivar, causar
William Owen-Pughe a'i dylwyth a genhedlodd erthylod o eiriau megis "merchaid" a "ciwaid" yn lle "merched" a "ciwed
Va ser William Owen-Pughe i els seus seguidors que van crear les formes bastardes de les paraules "merchaid" i "ciwaid" en lloc de "merched" i "ciwed"

6 atalydd cenhedlu anticonceptiu ("cosa que impedeix la concepció")
7
rheoli cenhedlu mètode contraceptiu ("regular la concepció")

Hebrews 11:11 Through faith also Sara herself received strength to conceive seed, and was delivered of a child when she was past age, because she judged him faithful who had promised.
Hebrews
11:12 Therefore sprang there even of one, and him as good as dead, [so many] as the stars of the sky in multitude, and as the sand which is by the sea shore innumerable.
propagate
ETIMOLOGIA: (cenhedl-, forma de la síl·laba penúltima < cenedl = nació / gènere / (obsolet) família ) + (-u, sufix per formar verbs)

:_______________________________.

cenhedlwr
[ ke- nhed -lur] substantiu masculí
PLURAL cenhedlwyr [ ke- nhedl -wir]
1
progenitor

ETIMOLOGIA: (cenhedl-, forma de la síl·laba penúltima < cenhedlu = propagar) + (-wr, 'home', sufix d'agent)

:_______________________________.

cenhinen [ ke- nhî -nen] substantiu femení
PLURAL cennin [ ke-nin ]
1
Allium porrum = porro
2
el porro com a símbol nacional de Gal·les (probalament perquè el blanc i el verd eren els colors dels líders tribals gal·lesos)
3
mor lased â'r cennin
("tan verd com els porros")

:_______________________________.

cenhinen Bedr
[ ke- nhî-nen be-der] substantiu femení
PLURAL cennin Pedr [ ke-nin pe-der]
1
narcís (narcissus pseudonarcissus)
2
aquesta flor com un símbol nacional de Gal·les
3
Llanbedr y Cennin (
SH7569) poble de la comarca de Conwy ("la 'Llanbedr' dels porros"; Llanbedr = l'església de Sant Pere)
ETIMOLOGIA: britànic *kannin-,
en còrnic kinenn (= api), kinenn ewinek (= all), bretó kignen (= all),
en irlandès cainnean (= porro)
ETIMOLOGIA: "(el) porro (de) (Sant) Pere") (cenhinen = porro) + mutació suau + (Pedr = Sant Pere)

:_______________________________.

cenlli
[ken -lhi]
1
diluvi; vegeu cenllif
1
esparver; vegeu cenlli goch

:_______________________________.

cenllif
[ken-lhi] substantiu masculí
1
diluvi, torrent
roedd y nant yn rhuthro yn gefnllif gwyllt ar ôl y storm
la riera era un torrent furiós (“es precipitava com a torrent furiós”) després de la tormenta
Maesygenlli (“(el) camp (de)l torrent”) nom de carrer de Caersws (comarca de Powys) (apparentment cenlli = torrent, però vegeu també also cenlli goch)
2
ruixat, aiguat
bod yn genlli = ruixar
ar ôl hanner awr a chenlli'r storm yn arafu...
després de mitja hora quan el ruixat de la tormenta disminuia
dywedodd wrthym iddi fod yn genlli drwy'r wythnos
ens va dir que havia plogut a bots i barrils durant tota la setmana
3
Llwybr Cenllif
lloc a l’est de Dolgellau a la comarca de Gwynedd (nom en mapes anglesos: Torrent Walk)
< “llwybr y cenllif” = (el) camí (de)l torrent
( llwybr = camí ) + ( y = article definit) + ( cenllif = torrent)
ETIMOLOGIA: (cefn = esquena) + mutació suau + (llif = fluix, corrent) > cefnlif > cefnllif (pèrdua de la mutació) > cenllif (pèrdua de la [v] final, normal amb paraules polisíl·labes en gal·lès col·loquial) > cenlli (pèrdua de la [v] de cefn, ocurreix en altres paraules de dues síl·labes on és el primer element en una paraula composta. Vegeu cen-)
NOTA: també femení > y genllif

:_______________________________.

cenlli goch
[ken-lhi gookh] substantiu femení
Gal·les del Nord

1
esparver
ETIMOLOGIA: (cenlli = esparver) + mutació suau + (coch = vermell);
cenlli < cefnlli < cefnllif; possiblement < cefnlliw “(ocell) (d’) esquena colorat”); (cefn= esquena) + mutació suau + (lliw = color) > cefnliw > cefnlliw (pèrdua de la mutació) > cefnlli (pèrdua de la [w] final, com en les paraules heddiw / heddi (avui), tanlliw / tanlli (de color de flama), etc > cenlli (pèrdua de la [v] de cefn, ocurreix en altres paraules de dues síl·labes on és el primer element en una paraula composta. Vegeu cen-)

:_______________________________.

cenllysg
[KEN lhisk] substantiu masculí
1 calamarsa (Nord)
- bwrw cenllysg [BU ru KEN lhisk] (verb)
1 caure pedra (Nord)

:_______________________________.

cenllysgen
[ken LHØ sken] substantiu femení
1 pedra = gra de glaç

:_______________________________.

cennad
[KE nad] () enissari, contacte

:_______________________________.

cennin
[KE nin] (pl)
1 vegeu: cenhinen

:_______________________________.

cer [KER] (verb)
1 ves (vegeu "mynd")

:_______________________________.

cerbyd, cerbydau
[KER bid, ker BØ de] substantiu masculí
1 vehicle

:_______________________________.

cerbyd
[ker -bid] substantiu masculí
PLURAL cerbydau [ker- -de]
1
vehicle
2
carruatge, diligència, carrossa, cotxe
cerbyd â phâr carruatge de dos cavalls
Y Cerbyd a'r Meirch (nom de taverna) El Carruatge i els Cavalls
yn Nhafarn y Cerbyd a'r Meirch a la taverna " El Carruatge i els Cavalls"
3
carrossa, carro romà
cerbyd rhyfel carro de guerra
cerbyd rhyfel Rhufeinig carro de guerra romà
4
vagó
cerbyd trên vagó de ferrocarril
5
autocar
Cerbydau Caelloi "Caelloi Motors", empresa d'autocars de Pwllheli (amb ortografia correcta seria Cae-lloi, amb guionet)
6
saer cerbydau
persona que fa carrosseries (de cotxes, camions, vagons de ferrocarril)
7
ffordd gerbyd
(història) carretera de diligències
8
ôl-gerbyd
(camió) trailer (part posterior que es remolca)
(ôl = rere) + mutació suau + (cerbyd = vehicle)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < irlandès (irlandès modern carbad = carrossa);
cf celta *karbant-, en gal karpent (= vehicle de guerra).
Manllevat al llatí com a carpentum (= carro), i d'aquí la paraula llatina carpentarius (= fabricant de carros); d'aquí vé el francès charpente = (edifici) carrossa d'edifici; (cos) cossatge, complexió; (discurs, novel·la) estructura; charpenter = formar fusta, construir; (discurs, novel·la) estructurar; charpenterie fusteria, taller de fuster, magatzem de fusta; charpentier = fuster; l'anglès carpenter (= fuster), amb [k] en comptes de [sh], és del normand

:_______________________________.

cerbyty [ker--ti] substantiu masculí
PLURAL cerbytai [ker--tai]
1
cotxera
ETIMOLOGIA: (cerbyd = vehicle) + mutació suau + (ty = casa) > cerbyd·dy > cerbyty (d-d > t)
NOTA: També coetsiws < anglès "coachhouse"

:_______________________________.

cerdd, cerddi
[KERDH, KER dhi] substantiu femení
1 poema
- cerdd dant [kerdh DANT] substantiu femení
1 música d’arpa

:_______________________________.

cerdded
[KER dhed] (verb)
1 caminar

:_______________________________.

cerddor, cerddorion
[KER dhor, ker DHOR yon] substantiu masculí
1 músic

:_______________________________.

cerddorfa, cerddorféydd
[ker DHOR va, ker dhor VEIDH] substantiu femení
1 orquestra

:_______________________________.

cerddoriaeth [ker DHOR yeth] substantiu femení
1 música

:_______________________________.

cerddorol
[ker DHO rol] (adjectiu)
1 musical

:_______________________________.

cerddwr, cerddwyr [KER dhur, KERDH wir] substantiu masculí
1 vianant

:_______________________________.

cerdyn, cardiau
[KER din, KARD ye] substantiu masculí
1 1 fitxa [2 cartolina

cerdyn atgoffa [ker –din at- -fa] substantiu masculí
PLURAL cardiau atgoffa [ kard-ye at- -fa]]
CAT-Y recordatori, postal per recordar d'una bibliorteca per dir que ha passat els temps del préstec d'un llibre, d'un metge o dentista per dir que toca una revisió periòdica, etc CAT-Z
ETIMOLOGIA: "tarjeta (de) recordar", ("cerdyn" = tarjeta) + ("atgoffa" = recordar)

:_______________________________.

cerdyn banc
[ ker -din bangk] substantiu masculí
PLURAL cardiau banc [ kard-ye bangk]
1
tarjeta bancària; tarjeta lliurada per un banc que guaranteix al destinari d'un taló que el banc pagarà tot l'import fins a una quantitat concreta
ETIMOLOGIA: "tarjeta (de) banc", ("cerdyn" = tarjeta) + ("banc" = banc)

:_______________________________.

cerdyn byrddio
[ ker -din børdh-yo] substantiu masculí
PLURAL cardiau byrddio [ kard-ye gvørdh-yo]
1
tarjecta d'embarcament = identificació per un passatger que embarca en una barca o avió
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès boarding card "tarjeta (d') embarcar"; (cerdyn = tarjeta) + (byrddio = embarcar)

NOTA: Cerdyn byrddio és la forma estàndard.
Al sud, carden fyrddio
NOTE: Cerdyn byrddio is the standard form. In the south, carden fyrddio

- cerdyn catalog [ker din KA ta log] substantiu masculí
1 fitxa (de catàleg)


:_______________________________.

cerdyn coch [ ker -din kookh ] substantiu masculí
PLURAL cardiau coch, cardiau cochion [ kard-ye kookh, kard-ye kokh-yon]
1
(futbol) tarjeta vermella = tarjeta mostrada per l'arbitre a un jugador com a ordre de marxar del camp després de cometre una infracció o infraccións de les regles del joc; dangos y cerdyn coch = mostrar la tarjeta vermella (al jugador)
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès red card "tarjeta vermella")
NOTA: Cerdyn coch és la forma estàndard. Al sud, carden goch

- cerdyn cofnodi
[ker din kov NO di] substantiu masculí
1 fitxa


:_______________________________.

cerdyn cyfarch
[ ker -din -varkh ] substantiu masculí
PLURAL cardiau cyfarch [ kard-ye -varkh]
1
recordatori, felicitació (de Nadal, aniversai. casament, etc)
ETIMOLOGIA: adaptació de l'anglès greeting card "tarjeta (de) saludar"; (cerdyn = tarjeta) + (cyfarch = saludar)
NOTA: Cerdyn cyfarch és la forma estàndard. Al sud, carden gyfarch

:_______________________________.

cerdyn debyd
[ ker -din de-bid] substantiu masculí
PLURAL cardiau debyd [ kard-ye de-bid]
1
targeta de cobra automàtica ???, targeta electrònica que es pot fer per pagaments i que automàticament treu l'importper pagar del compte del titular de la tageta i el transfereix a compte del que ha de rebre el pagament

ETIMOLOGIA: "tarjeta (de) dèbit"; traducció de l'anglès debit card "tarjeta (de) dèbit"; (cerdyn = tarjeta) + (debyd = dèbit)
NOTA: Cerdyn debyd és la forma estàndard. Al Sud, carden ddebyd és possible

:_______________________________.

cerdyn glanio
[ ker -din glan-yo] substantiu masculí
PLURAL cardiau glanio [ kard-ye glan-yo]
1
tarjecta de desembarcament = identificació per un passatger que desmbarca d'una barca o avió
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès landing card "tarjeta (d') desembarcar"; (cerdyn = tarjeta) + (glanio = desembarcar)
NOTA: Cerdyn glanio és la forma estàndard. Al sud, carden lanio

- cerdyn mynegai [ker din mø NE ge] substantiu masculí
1 fitxa = cartolina de catàleg, cèdula


:_______________________________.

cerdyn pen-blwydd
[ ker -din pen-bluidh] substantiu masculí
PLURAL cardiau pen-blwydd [ ker -din pen-bluidh ]
1
tarjeta d'aniversari
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès birthday card "tarjeta (d') aniversari")
NOTA: Cerdyn pen-blwydd és la forma estàndard. Al sud, carden ben-blwydd

:_______________________________.

cerdyn post
[ ker -din post] substantiu masculí
PLURAL cardiau post [ ker -din post ]
1
tarjeta postal
2
cerdyn post darluniadol tarjeta postal

ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès postcard "tarjeta postal")
NOTA: Cerdyn post és la forma estàndard. Al nord post > pôst. Al sud, carden bost

:_______________________________.

cerdyn priodas
[ ker -din pri-ô-das] substantiu masculí
PLURAL cardiau priodas [ kard-ye pri-ô-das ]
1
cerdyn priodas tarjeta de felicitació de casament ("postal / tarjeta de casament")
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès wedding card "tarjeta (de) priodas")
NOTA: Cerdyn priodas és la forma estàndard. Al sud, carden briodas

:_______________________________.

cerdyn siec
[KER din SHEK] substantiu masculí
1 targeta bancària

:_______________________________.

cerdyn ymwéld
[ ker -din øm-weld ] substantiu masculí
PLURAL cardiau ymwéld [ kard-ye øm-weld ]
1
tarjeta de visita
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès visiting card "tarjeta (de) visitar")
NOTA: Cerdyn ymwéld és la forma estàndard. Al sud, carden ymwéld

:_______________________________.

cered
[-red] verb
Gal·les del Sud
1
forma de cerdded = caminar, anar
2
bod ar gered estar de viatge
rhoi ar gered fer funcionar, engegar
3
Ceredigion substantiu masculí pressa
Beth yw’r cered sy arnat ti? Per què vas tan de pressa? (“Quina és la pressa que és sobre teu?”)
ETIMOLOGIA: cerdded amb la pèrdua de la consonant [dh]

:_______________________________.

Cered
[ke-red] substantiu masculí
1
‘menter iaith’ (centre per promoure la llengua gal·lesa) que serveix la comarca de Ceredigion. Establert l’octubre 2000, basat al poble de Felin-fach
http://www.mentrau-iaith.com/mentrau/ceredigion/cymraeg/ceredigion.shtml
ETIMOLOGIA: joc de paraules - és l’abreviatura de Ceredigion (vegeu Cered.), i també la forma meridional de cerdded = caminar. A la comarca de Credigion cered també té el sentit de ‘pressa’, ‘intensa activitat’ (vegeu cered)



:_______________________________.

Cered.
[ke-red]
1
abreviatura de Ceredigion (nom de comarca / regió / antic regne)

:_______________________________.

Ceredigion
[ke re DIG yon] substantiu femení
1 1 comarca del sud-oest [2 regne antic

:_______________________________.

cerflun
[ kerv -lin] substantiu masculí
PLURAL cerfluniau [ kerv- lin -ye]
2
esculptura
ETIMOLOGIA: (cerf-, arrel de cerfio = grava, esculptar) + mutació suau + (llun = imatge

:_______________________________.

cerfluniaeth
[kerv LIN yeth] substantiu femení
1 esculptura] (ofici)

:_______________________________.

cerflunydd, cerflunwyr
[kerv LI nidh, kerv LIN wir] substantiu masculí
1 esculptor

:_______________________________.

Ceri
[KE ri] (mf) 1 substantiu femení
1 topònim [2 substantiu femení
1 nom de dona [3 substantiu masculí
1 nom d’home

:_______________________________.

Ceridwen
[ke RID wen] substantiu femení
1 nom de dona

:_______________________________.

cern
[kern] substantiu femení
PLURAL cernau [ker -ne]
1
pòmul
roedd ganddo gernau uchel tenia pòmuls alts
1
Brenhinoedd 22.24 Ond Sedseceia mab Cenaana a nesaodd, ac a drawodd Michea dan ei gern, ac a ddywedodd, Pa ffordd yr aeth ysbryd yr Arglwydd oddi wrthyf fi i ymddidan â thydi?
1
Reis 22.24 ...
2
comarca de Môn gwneud cern (vaca, brou) fel un gest amenaçador amb el cap
3
cernflew (qv) patilles
4
cerngoch (qv) de patilles vermelles. Cerngoch era el pseudònim del poeta John Jenkins, del segle dinou del poble de Llanfihangel Ystrad de la comarca de Ceredigion
5
cernwyn (qv) de patilles blanques
6
cernod (qv); cernen (qv); cerniad / cernad (qv); plantofada, cop al pòmul
7
vessant de muntanya
8
racó
Plâs Pengwern mewn cern, mîn coed (1790 Twm o’r Nant)
la casa pairal de Pengwern en un racó, (al) marge (d’un) bosc
ETIMOLOGIA: gal.lès cern < britànic *kern-a < cèltic *kern-â
de la mateixa arrel britànica: bretó kern (= cim; coroneta del cap)
de la mateixa arrel cèltica : irlandès cearn (= racó)
NOTA: Segons una carta al diari Western Mail 06 06 1983 s’usa gern en anglès cambrià per ‘pòmul i costat de la cara’

:_______________________________.

Cernyw
[KER niu] substantiu femení
1  Cornualles

2 pastai Gernyw PLURAL pasteiod Cernyw “empanada de Cornualles”, empanada de carn i verdures típica de Cornualles

:_______________________________.

Cernyweg
[ker NIU eg] substantiu femení
1 1 còrnic (llengua)
2 (adjectiu)
1 còrnic (llengua)

:_______________________________.

cerpyn, carpiau
[KER-pin, KARP-ye] substantiu masculí
1  drap

2 (Gal·les del Sud) (col·loquial) yn eich carpau gorau ben mudat ("en els vostres millors draps")


:_______________________________.

cerrig
[KE rig] (pl)
1 pedres; plural de "carreg"

:_______________________________.

Cerrig Ceinwen
[Ke rig KEIN wen] substantiu femení
1 topònim ("pedres de na Ceinwen")

:_______________________________.

Cerrigllwydion
[ ke-rig-lhuid-yon]
1
poblet damunt Pont-rhyd-y-fen a la vall d’Afan (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: y cerrig llwydion = “les pedres grises” (cerrig = pedres, plural de carreg = pedra) + (llwydion forma plural de llwyd = gris)

:_______________________________.

certh
[KERTH] (adjectiu)
1 (obsolet) (llatí: certus) vegeu: "coelcerth" (= foguera)

:_______________________________.

cerwyn, cerwyni
[KE ruin, ke RUI ni] substantiu femení
1 tina, cossi

:_______________________________.

cesail
[ke-sel] substantiu femení
PLURAL ceseiliau [ke-seil-ye]
1
aixella
2
Gal·les del Sud cymer gip dan dy gesail dy hun mirar els teus propis defectes abans de condemnar els defectes d'altri ("dona un cop d'ull sota la teva pròpia aixella")
3
dan eich cesail (ocell) sota l'ala ("sota la vostra aixella"); iâr â'i phen dan ei chesail gallina amb el cap sota l'ala
4
aixelleró = peça de la camisa que correspon a l'aixella
5
poced gesail butxaca interior (d'una americana, etc) ("butxaca (de) aixella")
6
Gal·les del Sud cesail morddwyd entrecuix, engonal ("aixella (de) cuixa")

:_______________________________.

ces dillad [kees dî-lhad] substantiu masculí
PLURAL cesys dillad [ke-sis dî-lhad]
1
maleta
també: siwtces
ETIMOLOGIA: (ces = bossa) + (dillad = roba)

:_______________________________.

cesair
[ ke -ser] n pl
(Gal·les del Sud)
1
calamarsa Vegeu ceseiren

:_______________________________.

Cesar
[ ke -sar] substantiu masculí
1
Iwl Cesar Juli Cèsar
2
telwch chwithau yr eiddo Cesar i Gesar al Cèsar, el que és del Cèsar
ETIMOLOGIA: Cesar < Llatí Caesar
VEGEU: Iwl Cesar

:_______________________________.

cesar
[ ke -sar] -
1
Gal·les del sud-est - forma local de cesair = calamarsa
Vegeu ceseiren

:_______________________________.

Cesaraidd
[ ke- sa -redh] adjectiu
1
cesari; genedigaeth Gesaraidd ??naixement cesari
toriad Gesaraidd secció cesària ??

:_______________________________.

ceseiren
[ ke-sei-ren ] substantiu femení
PLURAL cesair [ ke -ser]
(Gal·les del Sud)
1
pedra, calamarsa; = gra de glaç
2
cesair calamarsa, pedra
3
bwrw cesair pedregar, caure calamarsa, calamarsejar ("tirar pedres")
4
cawod o gesair pedregada, calamarsada ("xàfec de calamarsa")
5
ceseirio pedregar
ETIMOLOGIA: ceseiren = (cesair = calamarsa) + (-en = sufix singulatiu)
cesair < ceseir < britànic ??*kastri < *??*kad-tri
De la mateixa arrel britànica: còrnic (keser) = calamarsa,
bretó kazarc'h = calamarsa (amb influència d' erc'h = neu)
De la mateixa arrel celta: irlandès: casairneach = calamarsa

NOTA: ortografia informal: ceser. A Gal·les del Sud-est és cesar [ke-sar]

:_______________________________.

ceseirio
[ ke-seir-yo ] v
(Gal·les del Sud)
1
pedregar ("ceseiro")
ETIMOLOGIA: (cesair = calamarsa) + (-io, sufix er formar verbs)

:_______________________________.

ceser
[ ke-ser ]
1
Grafia informal de cesair = calamarsa. Vegeu ceseiren

:_______________________________.

cestyll [KE stilh] (pl)
1 plural de "castell"

:_______________________________.

cethr
[KE ther] substantiu masculí
1 (obsolet) clau, llança (llatí CENTRUM)

:_______________________________.

ceudod
[KEI dod] substantiu masculí
1  cavitat
2 wal geudod paret amb cámera d’aire

:_______________________________.

ceufron [ kei -vron] substantiu femení
PLURAL ceufronnau, ceufronnydd [ kei- vro -ne, -nidh]
1
vessant enfonsada
Toponíms:
..1/ Y Geufron (SJ2142) localitat de la comarca de Dinbych
..2/ Y Goufron granja al nord del poble de Llanfihangel Brynpabuan, comarca de Powys (a mapes anglesos com a “Goyfron”)
ETIMOLOGIA: (ceu- forma de la síl·laba penúltima de cau- = buit) + mutació suau + (bron = turó)
NOTA: Al sud “ceu-“ es pronuncia o es pronunciava generalment com a “cou-“; per tant coufron, Y Goufron

:_______________________________.

ceugrwm
[ kei -grum] adjectiu
1
concau
2
amgrwm convex
cromlin amgrwm línia convexa
ceugrwm concau
cromlin geugrwm línia concava
ETIMOLOGIA: (ceu- forma de la síl·laba penúltima de cau- = buit) + mutació suau + ( crwm = corbat)

NOTA: forma feminina: ceugrom, plural ceugrymion

:_______________________________.

ceugwm
[ kei -gum] substantiu masculí
PLURAL ceugymoedd [ kei- -modh]
1
barranc estret
ETIMOLOGIA: (ceu- forma de la síl·laba penúltima de cau- = buit) + mutació suau + (cwm = vall )
(ceu- penult syllable form of cau- = empty) + soft mutation + (cwm = valley )

:_______________________________.

ceunant
[ kei -nant] substantiu masculí
PLURAL ceunentydd [ kei-nan-tidh]
1
gorja = pas estret entre cingleres
ETIMOLOGIA: gal.lès 'vall cava', (ceu-, forma penúltima de cau = buit) + (nant = vall) < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic kownans (= gorja), com al topònim
Pennkownans (“part alta de la gorja”), en anglès “Kynance”
NOTA: (Gal·les del Sud) Aquí la eu es pronuncia / es pronunciava ou. Per tant counant [ koi nant]

:_______________________________.

Ceunant
[ kei -nant]
1
SH/5361 localitat de la comarca de Gwynedd
2
Counant [ koi nant] granja 6km ssw de Llanboidy SN2123 (comarca de Caerfyrddin)
.....(1) Aquesta és una pronunciació sudenca de ceunant. Més exemples d’aquesta característica a ou
.....(2) Amb una grafia amb interferències de l’anglès als mapes també hi ha oy en comptes de ou – “Coynant”
ETIMOLOGIA: Vegeu l’entrada anterior

:_______________________________.

cewch [KEUKH] (verb)
1
tindràs < cael
2 Mwya gewch chi , mwya fynnwch chi
Com més teniu, més en voleu

 
:_______________________________.

cewri
[ keu -ri]
1 gegants; forma plural de cawr = gegant

:_______________________________.

cewyll
[ keu -ilh]
1 cistelles; forma plural de cawell = cistella

:_______________________________.

ch

1
de l'anglès gh
Algunes paraules gal·leses amb ch són manlleus de l'anglès de l'època quan el so gh [gh] encara existia en anglès
(a) Brychdwn = Broughton, lloc de la comarca de Bro Morgannwg
(b) Cnicht = nom de muntanya del districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd) (de l’anglès ‘knight’ = cavaller)
(c) dracht = glop; i el verb basat en aquest drachtio = beure
Halchdyn Halghton (comarca de Wrecsam)
(d) fflachdar (Gal·les del Sud) cwympo’n fflachdar = fer un tombarella < anglès dialectal “flaughter” = fer una tombarella
(e) Halchdyn = poble de la comarca de Wrecsam (del topònim anglès "Halghton")
substantiu femení
1 Niwbwrch = poble de la comarca de Ynys Môn (de l’anglès "new + burgh", = "nova ciutat")
(g) slachdar (= brutícia) < anglès slaughter (= matança)
(h) Sychdyn Soughton, lloc de la comarca de Y Fflint
2
En algunes paraules en gal·lès que són manlleus de l'anglès ha subsituït l'anglès [sh] fflach = flaix < anglès "flash"
llach = fuetada < anglès "lash"
fflwch = abundant < anglès “flush”

:_______________________________.

chaiff
[ khaiff ] verb
1
de ni chaiff, no aconseguirà, no rebrà, no podrà
(ni partícula negativa + mutació espirant + caiff, temps present-futur tercera persona singular del verb cael)
chaiff neb mo'i dwyllo fe ningú pot enganyar-lo ("no podrà ningú res del seu enganyar")

:_______________________________.

chi
[KHII] (pronom) vos, vosaltres, vostè, vostès

:_______________________________.

chi mod = rych chi’n gwybod
[khi MOD] (frase)
1 sabeu

:_______________________________.

chithau
[KHI the] (pronom) vosaltres també

:_______________________________.

chlywais i mo’r fath beth [ khlø-wes ii moor vaath beeth]
1 (expressió de sorpresa) No he sentit mai una cosa així
ETIMOLOGIA: < ni chlywais i ddim o’r fath beth
(ni partícula negativa) + mutació aspirada + (clywais = vaig sentir < clywed = sentir) + (y article definit) + mutació suau + (math = tipus) + mutació suau + (peth = cosa)

:_______________________________.

chw
1 Chw inicial correspon a paraules irlandeses amb [sk] o [sh]
chwedl (= conte), irlandès scéal (= conte)
chwyd (= vomitada, vòmit), chwydu (= vomitar), irlandès sceith (= vomitar)
cychwyn (= començar), “-chwyn” = irlandès scinn (= començar)
chwerw (= amarg), irlandès searbh (= amarg)
chwydd (= inflor), irlandès siad (= inflor)
chwythu (= bufar), irlandès séid (= bufar)
chwyl (= repicó), irlandès seal (= volta)


:_______________________________.

chwaer, chwiorydd
[KHWAIR, khwi O ridh] substantiu femení
1 germana

:_______________________________.

chwaith
[KHWAITH] (adv)
1 tampoc

:_______________________________.

chwalu
[KHWA li] () escampar

:_______________________________.

chwalwr
[ khwâ -lur] substantiu masculí
PLURAL chwalwyr [ khwal -wir]
1
(Gal·les del Nord) chwalwr gwair, o senzillament chwalwr: dispositu per estendre fenc per secar-lo
2
chwalwr chwedlau
algú que xafardeja
3
chwalwr llongau desballestador de vaixells
ETIMOLOGIA: (chwal-, arrel de chwalu = destruir, estendre) + (-wr sufix d’agent)

:_______________________________.

chwannen
[ khwa -nen] substantiu femení
PLURAL chwain [ khwain ]
1
puça
2
cyn pen chwinciad chwannen al têmps de dir un crëdo (“abans del final del picar d’ull d’una puça”)
3
chweina = buscar puces
4
achub chwannen a cholli croen buwch
5
chwannen ddw^r plural chwain dw^r (“puça d’aigua”)
6
chwannen y traeth “puça de la platja”, nom d’insecte
7
chwain y gof espurnes de ferro candent que es martelleja (“puces del ferrer”)
8
lladd chwannen â gordd (“matar una puça amb un mall”) matar mosques a canonades , fer servir mesures completament disproporcionades per tractar un problema
9
achub chwannen a cholli croen buwch (“salvar una puça i pedre una pell de vaca”) dedicar massa temps i esforç a allò que no té import+ancia, i com a consequència perdre allò que es veritablement important
ETIMOLOGIA: gal.lès chwain < chwein < britànic *skond-
Còrnic hwannenn, plural khwannennow (= puça), bretó: c'hwennenn plural c'hwen (= puça)

NOTA: (1) Gal·les del sud-oest chw- > hw- (chwannen, chwain)
..2/ Gal·les del sud-est chw- > hw- > w- (wannan, wain)

:_______________________________.

chwant, chwantau
[KHWANT, KHWAN te] substantiu masculí
1 desitg

:_______________________________.

chwap, wap
[WAP] (adv)
1 de seguida

:_______________________________.

chwarae [KHWA re] (verb)

1
jugar
2 chwarae plant bufar i fer ampolles (“joc de nens”)

:_______________________________.

chwaraeon
[khwa REI on] (pl)
1 vegeu: chwarae

:_______________________________.

chwaraewr gwyddbwyll
[khwa rei ur GUIDH builh] substantiu masculí
1 escaquista, jugador d'escacs

:_______________________________.

chwardd- [ khwardh ] verb
1
arrel
del verb chwerthin = riure
chwarddais = vaig riure

:_______________________________.

chwarel [ khwa-rel ] substantiu femení
PLURAL chwareli, chwarelau [ khwa--li, -le]
Gal·les del Nord
1
pedrera (de pedres per construir)
2
pedrera (de pisarres per teulades)
3
ardal chwareli zona de pedreres
ETIMOLOGIA: chwarel < cwarel < anglès quarrel < francès antic quarriere de *quarre < llatí quadrâre – (= quadrar) .
..1/ dissimulació en anglès – la seqüència r-r > r-l
..2/ la seqüència cw- es va fer (a Gal·les del Nord) chw-
..3/ francès modern. carrière (= pedrera)
NOTA: Al sud hi ha vàries formes amb cw- (1) cwarel, (2) cwar, (3) cware

:_______________________________.

chwart
[khwart] substantiu masculí
PLURAL chwartiau [khwart-ye]
1
quart de galó = 1,136 litres
gwin diflas gwerth hanner can ceiniog y chwart
vi insípid que valia (l’euqivalent de) cinquanta penics per dos litres
1
chwysu cwartiau suar litres

ETIMOLOGIA: anglès quart < francès antic quarte < llatí quartus (= un quart)
NOTA: A Gal·les del Sud no s’ha fet el canvi cw- > chw-, i aqui és dir cwart [kwart]

:_______________________________.

chwarter
SUBSTANTIU MASCULÍ
PLURAL: chwarteri [khwar te ri]

1
quart
VARIANTS LOCALS: Al sud (chw > cw) cwarter, cwarteri [kwar ter, kwar te ri]
ETIMOLOGIA: 1500- anglès "quarter" < francès "quartier" < llatí "quartârius" = quarta part < "quartus" = quart

:_______________________________.

chwarthor
[ khwar -thor] substantiu masculí o femení
PLURAL chwarthorion, chwarthorau [ khwar-thor-yon, khwar-tho-re]
També hi ha les formes hwarthol [hwar-thol], gwarthol [gwar-thol]
Also the variants hwarthol [hwar-thol], gwarthol [gwar-thol]
1
porció de carn (cuixa, mitjana, etc)
2
Ceinewydd, comarca de Ceredigion hwarthol o oen = cuixa de xai
3
comarca de Penfro hwarthol o gig maharen = cuixa d'moltó
4
chwarthor tir (obsolet) quarta part d'un cérvol que reclama el propietari de la terra on es va ser caçat (tir = terra)
ETIMOLOGIA: chwarthor < chwarthawr < llatí quartârius, pars quartâria = quarta part
NOTA: Col·loquialment hi ha també una forma amb dissimulació – la seqüèncias r-r es fa r-l
Chwarthor > chwarthol; i aquesta forma és la base de les variants col·loquials hwarthol [hwar-thol] (al sud-oest la chw- inicial queda simplificada com a hw-), i gwarthol [gwar-thol] (amb gw- en lloc de chw-)

:_______________________________.

chwe
[KHWEE] (nm) sis (+ substantiu)
- chwe munud [khwee MI nid] (--) sis minuts

:_______________________________.

chwech
[KHWEEKH] (n) sis

:_______________________________.

chweched
[KHWE khed] (adjectiu)
1 sisè

:_______________________________.

chwedloniaeth
[khwed LON yeth] substantiu femení
1 mitologia

:_______________________________.

Chwefrol
[KHWEV rol] substantiu masculí
1 = CHWEFROR

:_______________________________.

Chwefror
[khwev-ror] substantiu masculí
1
febrer
bob mis Chwefror cada mes de febrer
ym mis Chwefror al febrer
ETIMOLOGIA: gal·lès Chwefror < Chwefrawr < britànic *swebr’âr < llatí mensis februârius (= mes de febrer, el més d’expiació) < februa (= festa d’ d’expiació).
(La ‘s’ inicial es difícil d’explica sinó és un vestigi de la paraula mensis). Vegeu s per molts exemples similars del gal·lès modern (Ynysmeudwy > Smitw, etc)
Còrnic Hwevrer (= febrer), bretó C’hwevrer (= febrer).
..
1/ com en el cas de la paraula Ionor < Ionawr, i en moltes altres paraules en gal·Lès modern, un diftong final aw s’ha reduit a la vocal senzilla o
..2/ És interessant notar que l’anglès February s’ha reformat segons la forma original llatina, i ha substituït anglès mitjà Feverer < francès antic < llatí februârius
NOTA: (1) Col·loquialment hi ha també una forma amb dissimulació - la seqüèncias r-r es fa r-l (Chwefror > Chwefrol). En aquest cas no és estàndard. Dialectalment ocurreix també amb
chwarthol < chwarthor (= porció de carn), però és estàndard en cornel (de l’anglès corner), i es veu també al topònim Hirael (de Hirerw)
..2/ El feber tambés es diu y mis bach (el mes petit, el mes curt)

01
Chwefror (y cyntaf o Chwefror) Gwyl Sanffráid (Sanffred) festa de la Brígida
02
Chwefror (yr ail o Chwefror)
Gwyl Fair y Canhwyllau = (‘festa de Maria de les espelmes’) la Purificació de la Verge Maria - es beneien espelmes en aquest dia day)
03
Chwefror (y trydydd o Chwefror)
04
Chwefror (y pedwerydd o Chwefror)
05
Chwefror (y pumed o Chwefror)
06
Chwefror (y chweched o Chwefror)
07
Chwefror (y seithfed o Chwefror)
08
Chwefror (yr wythfed o Chwefror)
09
Chwefror (y nawfed o Chwefror)
Gwyl Deilo = festa de Teilo (sant gal·lès)
10
Chwefror (y degfed o Chwefror)
11
Chwefror (yr unfed ar ddeg o Chwefror)
12
Chwefror (y deuddeg o Chwefror)
13
Chwefror (y trydydd ar ddeg o Chwefror)
14
Chwefror (y pedwerydd ar ddeg o Chwefror)
Gwyl Fálentin (festa de Valentí)
15
Chwefror (y pymthegfed o Chwefror)
16
Chwefror (yr unfed ar bymtheg o Chwefror)
17
Chwefror (yr ail ar bymtheg o Chwefror)
18
Chwefror (y deunawfed o Chwefror)
19
Chwefror (y pedwerydd ar bymtheg o Chwefror)
20
Chwefror (yr ugeinfed o Chwefror)
21
Chwefror (yr unfed ar hugain o Chwefror)
22
Chwefror (yr ail ar hugain o Chwefror)
23
Chwefror (y trydydd ar hugain o Chwefror)
24
Chwefror (y pedwerydd ar hugain o Chwefror)
Gwyl Fathias (festa de Maçià)
25
Chwefror (y pumed ar hugain o Chwefror)
26
Chwefror (y chweched ar hugain o Chwefror)
27
Chwefror (y seithfed ar hugain o Chwefror)
28
Chwefror (yr wythfed ar hugain o Chwefror)
29
Chwefror (y nawfed ar hugain o Chwefror)


:_______________________________.

chwerthin [KHWER-thin] verb
1
riure’s
1 mynd i sterics o chwerthin am rywbeth fer un tip de riure sobre alguna cosa

:_______________________________.

chwerw ei flas
[KHWE ru i VLAAS] (adjectiu)
1 de gust amarg

:_______________________________.

chwilen
[ khwî -len] substantiu femení
PLURAL chwilennod, chwilod, chwilsod [ khwi-le-nod, khwî-lod, khwil-sod ]
1
escarabat
2
obsessió, idea eccèntrica
mae chwilen yn ei ben està obsedit per un idea fixa ("té un escarabat / una idea disbaratada al seu cap")
mae chwilen yn ei gorun està obsedit per un idea fixa ("té un escarabat / una idea disbaratada al seu coronell")
ETIMOLOGIA: (chwil = escarabats) + (-en sufix singulatiu); gal·lès chwil < britànic < celta *swei = girar
còrnic hwilenn = escarabat, bretó c'hwil = escarabat

:_______________________________.

chwildaith
[ khwil -daith] substantiu femení
PLURAL chwildeithiau [ khwil-deith-ye]
1
viatge de reconeixement (per recollir informació sobre un enemic)
Nodau o Chwildaith Filwraidd, o Gaer Lavenworth, yn Missouri, i San Diego, yn Califfornia
(Traethodydd 1851; traducció del títol anglès del llibre “Note of a Military Reconnoisance, from Fort Lavenworth, in Missouri, to San Diego, in California”)


ETIMOLOGIA: (chwil-, arrel de chwilio = cercar) + mutació suau + (taith = viatge)

:_______________________________.

chwilfriw
[ khwil -vriu] adjectiu
1
esmicolat
un gnoc fach ddamweiniol a dyna'r plât gwerth dros £7,000 yn chwilfriw
un toc petiti accidental i el plat d'un valor de £7.000 va quedar esmicolat

2
bwrw (rhywbeth) yn chwilfriw mân
tirar (alguna cosa) i fer-ne miques
Un gnoc fach ddamweiniol a dyna'r plât gwerth dros £7,000 yn chwilfriw
Un toc petit accidental i el plat d'un valor de £7.000 va quedar esmicolat
Fe fwriodd y watsh yn chwilfriw mân ar lawr cadarn y palmant
Va (tirar i) fer-ne miques del rellotge contra la superfície dura de la vorera

3
malu’n chwilfriw fer miques
malu’n chwilfriw mân fer miques
4
(idea, teoria) darnio'n chwilfriw destrossar, esmicolar,

ETIMOLOGIA: (chwil = giravoltant) + mutació suau + (briw = esmicolat)

:_______________________________.

chwilfriwio
[ hwil-vriu-yo ]
verb amb objecte
1
fer miques
2
destruir (una idea)
rhaid chwilfriwio'r syniad mai hen iaith gapelig yw'r Gymraeg
hem de destruir l'idea que el gal·lès és una llengua antiga adient només per le scapel·les

verb sense objecte
1
fer-se miques
ETIMOLOGIA: (chwilfriw = fet miques) + (-io, sufix per formar verbs)

:_______________________________.

chwilio (am) [KHWIL yo] (verb)
1 buscar

:_______________________________.

chwilod
[ khwî -lod] -
1
escarabats; forma plural de chwilen

:_______________________________.

chwilota
[ khwi-lo-ta] verb
1
(obsolet) cercar escarabats (una gallina, o un altre ocell) Per una altra paraula que refereix a gallines o ocells egeu l'entrada vegeu cachiad ñ(= cagada; el temps durant el qual un ocell caga; un instant)
2
remoure-ho, remanar, furgar
Yr oedd ef yn chwilota'n swnllyd am y siswrn yn y ddrôr
estava remanant sorollosament al calaix per les tisores

ETIMOLOGIA: chwilota < chwilod-ha (chwilod = escarabats) + (-ha sufix per formar verbs, amb el sentit de 'col·leccionar, cercar')
Bretó: c'hwileta = buscar insectes

:_______________________________.

chwilotwr
[ khwi-lo-tur] substantiu masculí
1
(persona o dispositiu) cercador
ETIMOLOGIA: (chwilota = cercar) + (-wr sufix per formar substantius, = ‘home’)

:_______________________________.

chwilotydd
[ khwi-lo-tidh] substantiu masculí
1
(Informàtica) cercador
ETIMOLOGIA: (chwilota = cercar) + (-ydd sufix per formar substantius)

:_______________________________.

chwiorydd
[khwi O ridh] (pl)
1 plural de "chwaer"

:_______________________________.

chwydu
[KHUØ di] (verb)
1 vomitar

:_______________________________.

chwynnyn, chwyn
[KHWUI nin, KHWUIN] substantiu masculí
1 mala herba

:_______________________________.

chwyrnu [KHWØR ni] (verb)
1 roncar
chwyrnu fel mochyn roncar com un porc

:_______________________________.

chwys [KHWIIS] substantiu masculí
1 suor, transpiració

:_______________________________.

chwyslyd
[KHWØ slid] (adjectiu)
1 suat, suós

:_______________________________.

chwythydd eira, chwythyddion eira
[KHWØ thidh EI ra, khwø THØDH yon EI ra] substantiu masculí
1 màquina de treure eira amb bufador??

:_______________________________.

chymerwn i ddim [khø -run i dhim] v
1 no agafaria
Chymerwn i mohono am bris yn y byd
no ho vull ni regalat, no l’accepteria ni regalat
(“No agafaria res d’ell per preu al món”)
ETIMOLOGIA: ni chymerwn i (ni particúla negtaiva, que es perd al nivell col·loquial) + mutació aspirada + (cymerwn jo agafaria, < cymryd = agafar) + (i = jo)


:_______________________________.

ci, cw^n
[kii, kuun] substantiu masculí
1  gos
- ci defaid, cw^n defaid [kii DE ved, kuun DE ved] substantiu masculí
gos d’atura
- ci heddlu [kii HEDH li, kun HEDH li] substantiu masculí
gos policia
- ci hela, cw^n hela [kii HE la, kuun HE la] substantiu masculí
gos de caça
- ci poeth, cw^n poeth [kii POITH, kuun POITH] substantiu masculí
1 ‘hot dog’, saltxitxa dins un panet
- ci ysgyfarnog, cw^n ysgyfarnog [kii ø skø VAR nog, kuun ø skø VAR nog] substantiu masculí
llebrer

2
y Ci Mawr (”el gran gos”) Canis Major
3 A'm caro, cared fy nghi Qui m’estima a mi ha d’estimar el meu gos
- si vols estimar algú, has d'estimar tant els seus bons aspectes de la persona com els dolents
4 gos, ca = Canis familiaris
Noms típics de gossos a Gal.les són Pero, Carlo, Cymro, Cardi, Ianto, Tango, Smot


5
Cas gan gath y ci a’i bratho
Escaldat de l’aigua freda fuig (“odiat per un gat el gos que el mossegui”)

 


3
amb substantius composts com a sufix amb mutació suau -gi, per formar noms amb to de desaprovació
bolgi = golut ('gos de panxa') (bol = panxa)
cachgi = covard ('gos de merda') (cachu = cagar)
celwyddgi = mentider ('gos de mentida') (celwydd = mentida)
chwiwgi = bergant, lladre ('gos de volta') (chwiw = volta)
gwenwyngi = persona jelosa, persona ?queixosa complaining
cilgi = covard (cilio = fugir)
Gal·les del Sud annibengi = persona deixada (anniben = deixat)
clapgi

5 amb substantius composts com a sufix amb mutació suau -gi, en noms de tipus de gos, o
d’animals o peixos considerats semblants a gossos
..1/ corgi gos de bestiar (cor- = petit)
..2/ daeargi = terrier (daear = terra )
..3/ dyfrgi = llúdria (:ç)Lutra vulgaris(ç:) (dwfr = aigua)
..4/ gweilgi oceà (però antigament ‘llop’)
..5/ gwenci = ermini (de gweinc-gi < gwanc = golafreria)
..6/ maelgi (:ç)Squatina squatina(ç:) àngel (mael = malla, xarxa )
(7) morgi = bastina (môr = mar; ‘gos (de) mar’)

4 per casualitat hi ha una síl·laba final -ci en algunes paraules tretes de l'anglès -
mwnci = mono, donci = ase, twrci = gall d'indi. Aquest element s'ha identificat amb ci (= gos) com que hi ha formes plurals amb cwn (= gossos)
mwncïod, mwncwn, mwncwns (l'última amb el sufix anglès pluralitzador -s afegit a una forma nadiu plural) (= monos)
twrcïod, twrcïaid, tyrcwn (= galls d'indi)
però doncis (*doncwn no ocurreix. tret de com una forma humorísitica possiblement)
:_______________________________.

ci adar
[ kii â -dar] substantiu masculí
PLURAL cw^n adar [ kuun â-dar]
1
gos perdiguer
ETIMOLOGIA: “gos (d’) ocells’” (ci = gos) + (adar = ocells, plural de aderyn = ocell)

:_______________________________.

ci Affganaidd
[ kii af- nedh] substantiu masculí
1
gos afganès = gos de caça, gran, pèls llargs sedosos, i un floc al cap
ETIMOLOGIA: “gos (d’) ocells’” (ci = gos) + (aAffganaidd = afganès)

:_______________________________.

y ci a gerddo a gaiff [ ø kii aa gerdh aa gaif ] adjectiu
1
(‘El gos que camina aconsegeueix’) si no busces, no en trobaràs; si no fas cap esforç, no aconseguiras allò que vols
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + (ci = gos) + (a = que) + mutació suau + (cerddo = (subjunctiu) ell camini < cerdded = caminar) + (a = és ell que) + mutació suau + (caiff = ell aconsegueix / ell aconseguirà)

:_______________________________.

cïaidd
[ -edh] adjectiu
1
brutal, cruel
bu farw yn sgil ymosodiad cïaidd va morir després d’un atac brutal
ETIMOLOGIA: (ci = gos) + (-aidd sufix per formar substantius)

:_______________________________.

ciamocs
[ kya mocs]
1
capricis; Vegeu: giamocs

:_______________________________.

cian
[ kyan ]
1
llauna (Gal·les del Nord-oest)
cian o lager una llauna de lager Vegeu: can

:_______________________________.

Cian
[ -an] substantiu masculí
1
nom d'home; nom de monjo britó de l’església celta (era un nom (obsolet), que només es trobava a la toponímia; però recentment s’ha fet dervir de nou com a nom de pila)
2
Llangïan SH2928 localitat de la zona de Dwyfor (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: “petit guerrer” (ci = gos, guerrer, heroi) + (-an sufix diminutiu)

:_______________________________.

ciando
[ kyan -do] substantiu masculí
1
gossera (Gal·les del Nord-oest)
Vegeu: cando

:_______________________________.

ci Annwfn
[ kii a-nuvun ] substantiu masculí
PLURAL cw^n Annwfn [ kuun a-nuvun]
1
(tradició popular); gos de l’infern; Vegeu: cw^n Annwfn

:_______________________________.

ci arffed
[ kii ar -fed] substantiu masculí
PLURAL cw^n arffed [ kuun ar-fed]
1
gos nanell
ETIMOLOGIA: “gos (de) falda” (ci = gos) + (arffed = falda)

:_______________________________.

cib
[ kiib ] substantiu masculí
PLURAL cibau [ -be]
1
pellerofa, pellofa
Brenhinoedd-2 2:42 A daeth gw^r o Baal-salisa, ac a ddug i w^r Dduw o fara blaenffrwyth, ugain torth haidd, a thywysennau o y^d newydd yn ei gibau. Ac nid oedd dim niwed yn y crochan.
Kings-2 4:41 ......
2
taflu fel cibau i'r moch, tractar amb menyspreu, “tirar als porcs com pellofes”

3
clova d’ou, closca d’ou
cyfri'r cywion yn eu cibau
estar massa segur de l’èxit d’un negoci abans de temps
(“comptar pollets dins les closques”)

4
topònims:
Bwlchycibau; SJ1717 localitat de la zoona de Maldwyn (comarca de Powys)
Afon Cib (Ffair-fach, Ceredigion; aquí hi ha Blaen-cib (blaen = font d’un riu), Cwm-cib (cwm = vall), Tre-gib (tre = granja)

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí cûpa
De la mateixa arrel britànica: bretó kib = baina
NOTA: També una forma diminutiva: cibyn

:_______________________________.

ci bach
[ kii- baakh ] substantiu masculí
PLURAL cwn bach [ kuun- baakh ]
1
cadell, gosset ("gos petit")
2
flor pen ci bach (:ç)antirrhinuí majus(ç:) = conillet ("cap (de) cadell")

:_______________________________.

ci bendith y mamau
[ kii ben-dith o ma-me ] substantiu masculí
PLURAL cw^n bendith y mamau [ kuun ben-dith o ma-me]
1
(tradició popular) gos de les fades

ETIMOLOGIA: ‘((el) gos (de) (la) benedicció (de) les mares’; (ci = gos), (bendith = bendicció) (y = article definit), (mamau = mares, < mam = mare)

:_______________________________.

cibddall
[ kib -dhalh] adjectiu
1
mig cec
2
(figuratiu) curt de vista, poc provisor, incapaç de veure la veritable situació o les conseqüències probales d’una acció
ETIMOLOGIA: (cib = pellerofa, pel.lícula ) + mutació suau + (dall = ceg); és a dir, cec de cataractes, “(a causa) d'una pel.lícula (que cobreix l'ull )”

:_______________________________.

cibddallineb
[ kib-dha- lhi -neb] substantiu masculí
1
ceguesa parcial
2
(figuratiu) miopia, curta vista – incapaçitat de veure les conseqüències probales d’una acció
ETIMOLOGIA: (cibddall = mig cec) + (-ineb = sufix). Cf dallineb (= ceguesa)
E

:_______________________________.

cibell
[ kiî -belh] substantiu femení
PLURAL cibellawr [ ki- -lhaur]
1
(obsolet) pell, closca
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic < llatí cûpella; bretó kibell =( bany)

:_______________________________.

ciblys
[ ki -blis] substantiu masculí
PLURAL ciblysiau [ ki- bløs-ye ]
1
llègum
ETIMOLOGIA: (cib = pellerofa ) + mutació suau + ( llys = planta )

:_______________________________.

Cibwr
[KI bur] substantiu femení
1 divisió medieval (‘veïnat’ del ‘centenar’ de Senghennydd)

:_______________________________.

cibwts
[ ki- buts ] substantiu masculí
PLURAL cibwtsau [ ki- but –se]
1
kibbutz = granja col·lectiva d’Israel que pertany a tots els seus membres
ETIMOLOGIA: anglès < hebreu kibbutz < hebreu modern qibbûs (= trobada)

:_______________________________.

cibyn
[ ki -bin] substantiu masculí
PLURAL cibynnau, cibau [ ki--ne, -be ]
1
baina
2
(Gal·les del Nord-oest) mesura d’àrids = aproximadament 18 litres
3
(Gal·les del Nord-oest) vaixell que conté aproximadament 18 litres
ETIMOLOGIA: (cib = pellerofa ) + (-yn = sufix diminitiu )

:_______________________________.

cic [ kik ] mf
PLURAL ciciau [ kik -ye]
1
puntada de peu
rhoi cic i donar una puntada de peu a (yn + part del cos)
rhoddodd gic iddo yn ei din li va fer una puntada de peu al cul
cael cic yn eich tin rebre una puntada de peu al cul
2
acció de fer una puntada de peu a una pilota
3
mètode determinat de fer una puntada de peu a una pilota
cic adlam (rugby) puntada a una pilota que es deixa anar de les mans abans que arriba a terra
4
mena de puntada determinada per l’àrbitre
cic gosb penalty
5
efecte potent immediata d’una beguda
diod a chryn gic ynddi una beguda amb un efecte potent immediata
6
impacte
Sut mae gwneud pregeth â thipyn o gic ynddi?
Com s’escriu un sermó amb una mica d’impacte?
ETIMOLOGIA: anglès kick < anglès mitjà < escandinau

:_______________________________.

cicaion [ ki-kei-on ] eg
PLURAL cicaionau [ ki-kai-ô-ne]
1 arbre, o la palma de Jesucrist (Palma Christi) o carabassera
Jona
4:6 A'r ARGLWYDD DDUW a ddarparodd gicaion, ac a wnaeth iddo dyfu dros Jona, i fod yn gysgod uwch ei ben ef, i'w waredu o'i ofid: a bu Jona lawen iawn am y cicaion. (4:7) A'r Arglwydd a baratôdd bryf ar godiad y wawr drannoeth, ac efe a drawodd y cicaion, ac yntau a wywodd.    
Jonas 4:6 ...
ETIMOLOGIA: gal.lès < hebreu


:_______________________________.

cicio dros y tresi
[ kik-yo dros ø tre-si ]
1
rebel·lar-se

:_______________________________.

cicio eich sodlau
[ kik-yokh sod-le ]
1
estar-se sense fer res, comptar les mpsques (“donar puntades de peu als talons”)

:_______________________________.

cicio nyth cacwn yn ei ben
[ kik-yo niith ka-kun yn i ben]
1
fer se problemes a si mateix (“donar una puntada de peu al cap d’un vesper”)

:_______________________________.

ci cadno
[ kii kad-no ] substantiu masculí
PLURAL cw^n cadno [ kuun kad-no]
1
(Gal·les del Sud) gos guineuer
ETIMOLOGIA: “gos (de) guineu” (ci = gos) + (cadno (Gal·les del Sud) = guineu)

:_______________________________.

cicio
[ kik -yo] verb
1
, donar una puntada de peu a, donar una guitza a
2
moure endavant amb una puntada de peu o a puntades de peu
cico’r bêl donar una puntada de peu a la pilota, xutar la pilota
cae cicio camp de futbol ,
3
ferir amb puntades de peu
cicion nhw e pan oedd ar lawr
el van donar cops de peu quan estava a terra
4
(verb intransitiu) (cavall) donar guitzes
Roedd yr eboles honno yn afreolus ac yn cicio
Aquella poltra era díficil de controlar i donava guitzes
5
derrotar
(Gêm rugby) Fe gawson ni ein cico gan y Saeson unaith eto
(Partit de rugby) Vam ser derrotat pels anglesos un a ltre cop
ETIMOLOGIA: (cic = puntada de peu,) + (-io sufix per formar verbs)
NOTA: Al sud, cicio > cico

:_______________________________.

ciconia, ciconiaid
[ki KON ya, ki KON yed] substantiu femení
1 cigonya

:_______________________________.

ci defaid
m cwn defaid
1
nid wrth ei enw y mae prynu ci defaid

:_______________________________.

ci Ebrill [ kii e-brilh]
1
Gal·les del Nord-oest cwn Ebrill curleres ("gossos (d') abril") (dels seus crits a la primavera)

:_______________________________.

Cidron [ki-dron]
1
Kedron - un barranc sota la muralla oriental de Jerusalem; petita riera que té el seu origin aprop de Jerusalem, i passa per la vall de Iehosophat fins a la seva desembocadura al Mar Mort

..1/ Brenhinoedd-1 2:37 Canys bydd, y dydd yr elych allan, ac yr elych dros afon Cidron...
Reis-1 2:37 .....

..2/ Brenhinoedd-1 15:13 Ac efe a symudodd Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Reis-1 15:13 .....

..3/ Brenhinoedd-2 23.6 Efe a ddug allan hefyd y llwyn o dy yr Arglwydd, i'r tu allan i Jerwsalem, hyd afon Cidron, ac a'i llosgodd ef wrth afon Cidron, ac a'i malodd yn llwch, ac a daflodd ei lwch ar feddau meibion y bobl
Reis-2 23:6 .....

..4/ Brenhinoedd-2 23:12 Yr allorau hefyd, y rhai oedd ar nen ystafell Ahas... a ddistrywiodd y brenin, ac a'u bwriodd hwynt i lawr oddi yno, ac a daflodd eu llwch hwynt i afon Cidron
Reis-2 23:12 .....

..5/
Croniclau-2 15:16
A'r brenin Asa a symudodd Maacha ei fam o fod y frenhines; oherwydd gwneuthur ohoni ddelw mewn llwyn; ac Asa a dordodd ei delw hi, ac a'i drylliodd, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron

Cronicles-2 15:15 .....

..6/ Croniclau-2 29:16 A'r offeiriaid a ddaethant i fewn ty yr Arglwydd i'w lanhau ef, ac a ddysgasant hwy yr holl fryntni a gawsant hwy yn nheml yr Arglwydd, i gyntedd ty yr Arglwydd.
A'r Lefiaid a'i cymerasant, i'w ddwyn ymaith allan i afon Cedron
Cronicles-2 29:16 .....

(7) Croniclau-2 30:14 A hwy a gyfodasant, ac a fwriasant ymaith yr allorau oedd yn Jerwsalem; bwriasant ymaith allorau yr arogl-darth, a thaflasant hwynt i afon Cidron
Cronicles-2 30:14 .....

(8) Jeremeia 31:40 a holl ddyffryn y celaneddau, a'r lludw, a'r holl feysydd, hyd afon Cidron, hyd gongl porth y meirch tua'r dwyrain, a fydd sanctaidd i'r Arglwydd;
Jeremiah 31:40 .....

(9) Samuel-2 15:23 A'r brenin a aeth dros afon Cidron, a'r holl bobl a aeth drosodd, tua ffordd yr anialwch
Samuel-2 15:23
.....
NOTA: Al llibre de Ioan (Joan) 18:1 la riera es diu Cedron (qv)

:_______________________________.

cig
[KIIG] substantiu masculí
1  carn
2 pelen gig, PLURAL pelenni cig pilota, mandonguilla

:_______________________________.

cigyn
[KI gin] substantiu masculí
1 tros de carn

:_______________________________.

cigfran, cigfrain
[KIG vran, KIG vrain] substantiu femení
1 corb (corvus corax)

:_______________________________.

cigymwrthodwr, cigymwrthodwyr
[ki gø mor THO dur, ki gø mor THOD wir] substantiu masculí
1 persona que no menja carn, vegetarià

:_______________________________.

cigysol
[ki GØ sol] (adjectiu)
1 carnívor

:_______________________________.

cil (1)
[ kiil ] substantiu masculí
PLURAL ciliau [ kil -ye]
1
esquena
2
(obsolet) retirada, fugida, evasió;
ar gil = fugint,
gyrru ar gil = fer fugir
3
(en certes paraules compostes amb el sentit de 'resta')
cilran (obsolet),
cilcyn (obsolet),
cilyn (Gal·les del Sud)
4
(en certes paraules compostes amb el sentit de 'cala')
cilfa (obsolet),
cilfach
cilan ((obsolet); existeix a la topnímia)
5
(en certes paraules compostes amb el sentit de 'situat al fons’)
cilddant = queixal; cf irlandès 'cúlfhiacail' = queixal(cúl = esquena) + (fiacail = dent); també anglès 'back tooth';
yng nghil = al darrere de, que segueix
yn sgil = darrere, al seient de darrere; com a consequència de; cf irlandès “marcaíocht ar gúla” – anar (a cavall) al seient de darrere; (sgil < isgîl < is + cil)
6
(obsolet) (eina) el cantó que no talla, cantó sense tall, esquena; cf irlandès “cúil scine” = esquena de ganivet
7
corner;
cil y llygad = racó de l’ull;
cil y foch ((obsolet)e) = racó de la boca;
cil y pentan = racó de lla xemeneia

8
(en certes paraules compostes i frases) (menjar que un remugant regurgita del primer estomac per mastegar);
cnoi cil = remugar; reflexionar;
cilfil = ruminant;
cildrói (obsolet) = fer girar a la boca, mastegar
cilgnói = mastegar

9
racó, retirat, lloc allunyat
També en topònims:
Cilowain, Cinmel (antigament Cilmael), Ciliau Aeron;
Cil y Fwyalch – nom de melodia (Racó de la Merla);
algunes paraules compostes –
cilfach = racó,
cilan ((obsolet), i topònims) = racó; cf irlandès “cúlán” = lloc aïllat;
cilfan (obsolet) = racó;
en certes paraules compostes = aïllat;
cilffordd / cilheol = (obsolet) carretera aïllada, carretera secundària (ffordd = road);
cilbant = sot aïllat, amagat (pant = sot);
cf certs topònims – cil com a prefix + mutació suau + nom d’accident geogràfic
Cilfynydd (mynydd = muntanya), Cilgoed (coed = bosc)
(cf el topònim anglès d’origen gal·lès antic – “Culcheth”, “Culgaith”)
Cf exemples semblants en irlandès “cúlaon” = racó d’un camp, “cúláisean” = racó, “cúlraid” = lloc aïllat, amagat
10
part de dalt de darrere d’una arpa, on hi ha les cordes curtes
cilddant cord triple, una de les cordes curtes d’una arpa
un o’r tannau manaf yng ghil y delyn una de les cordes més petites de la part de dalt de l’arpa
11
(topònims) (South Wales) font d'un riu
Cilhepste = la font del riu Hepste,
Cil-laswg
12
(obsolet) nuca, clatell; però aquest sentit sobreviu a la paraula composta gwegil = nuca, clatell
(gwo- prefix preposicional = sota) + mutació suau + (cil = nuca, clatell)
13
minvament de la lluna;
cil y lleuad = minvament de la lluna;
cilgant = creixent, quarter final de la lluna;
ar gil = minvant;
cf irlandès “tá cúl ar an ngealach” ‘hi ha minvament (‘cúl’) sobre la lluna’
14
(en certes paraules compostes) costat;
cilbost = (Gal·les del Nord) muntant de porta de tanca;
cil haul = ubac, obaga, bagueny, indret al camp que reb molt poca llum del sol
cilolwg = mirada cap al costat, de reüll (cf irlandès “cúlamharc” = mirada cap al costat, ‘costat + mirada);
cilgell / cilbarth (obsolet) = habitació del costat;
cildrem (obsolet) = mirada cap al costat,
15
espai fet quan alguna cosa és parcialment oberta
cil y drws = part darrera de la porta; l’espai entre el muntant i la porta;
agor cil y drws i rywun / agor y drws i rywun obrir la porta per algú
cilagored = (porta) mig oberta
mae’r drws yn gilagored la porta és mig oberta
cil dwrn = mà mig oberta
cildwrn = propina
16
reculant – al verb cilio = retirar-se, moure cap enrere (al mateix que l’irlandès “culaigh, ag culú” = retirar-se);
cilio yn ei garn - go back on one's word ('retreat into one's hilt')
ETIMOLOGIA: gal.lès cil < britànic < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic kil (= racó, esquena), bretó kil (= dors d’un objecte)
de la mateixa arrel cèltica : irlandès cúl (= esquena)
paraula vinculada a l'arrel cèltica: llatí cûlus (català cul)

:_______________________________.

cildrói
[kil DROI] (verb)
1 retirar-se

:_______________________________.

cildwrn, cildyrnau
[KIL durn, kil DØR ne] substantiu masculí
1 propina

:_______________________________.

cildyn
[ kil -din] adjectiu
1
(obsolet) tossut
Diarhebion 2:15 Y rhai sydd â'u ffyrdd yn geimion, ac yn gildyn yn eu llwybrau
Proverbis 2:15 Tenen camins tortuosos i vies perdedores
ETIMOLOGIA: (cil = nuca; reculada; racó, angle) + mutació suau + (tyn = tossut)

:_______________________________.

ciledrych
[ kil- e -drikh] verb
1
ciledrych ar mirar de reüll, llançar una mirada
2
ciledrych dros eich ysgwydd glance over your shoulder
3
ciledrych i'r chwith llençar una mirada a l'esquerra
ETIMOLOGIA: (cil = racó, angle) + (edrych = mirar)

:_______________________________.

ciledrychiad
[kil-e- drøkh -yad] substantiu masculí
PLURAL ciledrychiadau [ kil-e-drøkh- -de]
1
una mirada de reüll
ETIMOLOGIA: (ciledrych = mirar de reüll) + (-iad = sufix per formar substantius)

:_______________________________.

Cilelái
[ kiil-e- lai ]
1
localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf. Pronunciació local:
Cileli [kiil-e-li]
ETIMOLOGIA: "font (del riu) Elái" (cil = font d'una riera)

:_______________________________.

cilfa
[ kil -va] substantiu femení
PLURAL cilféydd, cilfaoedd [ kil-veidh, kil--odh]
1
cala
ETIMOLOGIA: (cil = racó) + (-fa = lloc)

:_______________________________.

cilfach
[ kil -vakh] substantiu femení
PLURAL cilfachau [ kil- -khe]
1
racó; lloc apartat
chwilio am gilfach gudd yn yr ogof buscar un racó amagat a la cova
gadael y teganau mewn gwahanol gilfachau yn y lolfa deixar les joguines en varis llocs / racons de la sala d'estar
2
racó (per activitats especials)
cilfach Siôn Corn ar y llawr isaf el racó de Papa Noel a la planta baixa (de la botiga)
3
Paisatge racó, retirat, lloc allunyat
Y Gilfach-goch ("el racó vermell") poble de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf
4
cala
also: cilfach fôr
Gilfach yr Halen (= cilfach yr halen) ("(la) cala (de) la sal) namnom d'una cala de Ceredigion (la mutació de c > g és poc usual en un nom d'aquest tipus)
Ond pan gyda’r llanw dychwelaf / I’r gilfach, er gwell ac er gwaeth, / Bydd Gwylan, a’i llygad yn llonnach, / Yn sefyll ar leithder y traeth
Pereo quan torno amb la marea / a la cala, pel bé o pel mal, / allà hi haurà Gwylan, amb els seus ulls més alegres / Dreta a la mullena de la platja. Del poema ‘Gwylan’ per en Eifion Wyn (de “Telynegion Maes a Môr”, any 1908)
5
(edifici) intercolumni
cilfach lwytho lloc de carregar i descarregar
cilfach barcio lloc d'aparcament designat per un cotxe
6
cilfach barcio
(a la carretera) apartador, desviació d’aparcament
ETIMOLOGIA: (cil = racó) + mutació suau + (bach = racó, corba)

:_______________________________.

cilgant
[kil -gant] substantiu masculí
PLURAL cilgantau [kil-gan-te]
1
mitja lluna
2
mitja lluna = símbol de l’Islam
Y Cilgant Coch La Mitja Lluna Roja, equivalent de l’organització la Creu Roja en països musselmans
3
carrer de cases adossades amb la mateixa façana que té forma corbada
4
carrer en forma de mig cercle
(noms de carrers) Y Cilgant - nom de carrer de Caerdydd
ETIMOLOGIA: (cil = racó; minvant) + mutació suau + (cant = cercle, perifèria) (neologisme del segle 19)

:_______________________________.

Cilgerran
[kil-ge-ran] substantiu femení
1
SN1942 localitat de la comarca de Penfro, Gal·les del Sud-oest
2
una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: ?

:_______________________________.

cilgi
[kil -gi] substantiu masculí
PLURAL cilgwn [kil -gun]
1
covard, persona que fuig; sobretot a la dita
iach cilgi drannoeth millor fugir que lluitar; un covard escapa la mort (“(és) saludós (un) coward l’endemà”)
cilgi parod un covard empedreït
ETIMOLOGIA: ‘gos que fuig’ (cil, arrel de cilio = escapar-se, fugir) + mutació suau + (ci = gos)


:_______________________________.

cilio [KIL yo] (verb)

1
retirar-se
2 cilio i’r cefndir posar-se a l’ombra, apartar-se de la publicitat (“retirar-se al rerefons”)


:_______________________________.

cilo, cilos
[KI lo, KI los] substantiu masculí
1 kilo

:_______________________________.

cilydd
[KI lidh] substantiu masculí
1 1 (obsolet) company
2 ei gilydd = l’un a/amb/etc l’altre

:_______________________________.

cim
[ kim ] substantiu masculí
1
(topònims d’Arfon a la península de Llyn, comarca de Gwynedd) terra comuna
..1/ Y Cim SH 4452 a Brynaerau, Dyffryn Nantlle a la comarca de Gwynedd, on hi ha també Pont y Cim (el pont de Y Cim) i Efail y Cim (la ferreria de Y Cim)
..2/ Y Cim a Porth Ceiriad, Aber-soch SH/3128 de la peninsula de Llyn (comarca de Gwynedd)
..3/ Y Cim al peu de la muntanya anomenada Mynydd Cilan SH/2924, al sud de Bwlchtocyn i Sarn-bach la peninsula de Llyn (comarca de Gwynedd)
..4/ Y Cim Lewis Morris, a “Plans of Harbours, Bars, Bays and Roads in St. George’s Channels” (1748) (Plànols de ports, barres, badies i carreteres dels Canals de Sant Jordi’) nota “Kim” aprop de Porth Dinlláen SH/2741. Porth Dinlláen és una cala aprop de Morfa Nefyn, de la peninsula de Llyn (comarca Gwynedd)

Hi ha també formes derivides amb aquest element cim + l’afegiment s’un element de significat desconegut -ne
(a) cimne > cinme (qv)
(b) cimne > cimdde > cimdda (qv)
(c) cimne > cimle (qv) > cimla (qv)
ETIMOLOGIA: cim = d’origen desconegut

:_______________________________.

cimdda
[ kim -dha] substantiu masculí
..1/ Y Cimdda terra comuna de Llan-daf (Caer-dydd)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911): “Cymdda Bach / Cymla Bach.
(the little common.) In the parish of Llandaff (1730.) A small thatched cottage at Llandaff Yard.” (la terra comuna petita. Una casa petita de sostre de palla a la tanca de Llan-daf)
..2/ Y Cimdda terra comuna de Y Rhath (Caer-dydd)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911): “Cyndda, or Cymdda, or Cymla Bach.
A small thatched house which stood on the side of Pen-y-waun Road, on the corner of Ninian Road, by Roath Park. The name is Welsh and means "The Common." In 1653 the house was described as a messuage and land, partly common, in the manor of Llystalybont. It was blown down in a storm (1895.)”
(casa petita de sostre de palla que era situada al costat del carrer de Pen-y-waun, a la cantonada del carrer de Ninian, al costat del Parc de Rhath. El nom és gal·lès i vol dir “la terra comuna”. A l’any 1653 es desgrivia la casa com a finca amb terra en pat terra comuna, a la senyoria de Llys-tal-y-bont )
..3/ Y Cimdda terra comuna de Tre-lai (Caer-dydd)
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911) inclou un vers de Twm Llewelyn, Llantrisant que es mofa del componista de versos (tribannau) Siemsyn Twrbil (James Turberville), que vivia a Tre-lai:
Siemsyn Twrbil smala / A godwyd ar y Cimdda / Rwyt wedi dysgu iaith dy fam / A honno gan y gwydda
Shemsyn Twrbil divertit que es va criar a la terra comuna; has après la llengua de la mare, de les oques
English name: Ely Common
..4/ Y Cimdda terra comuna de Llantrisant (Rhondda-Cynon-Taf)
Nant Cymdda Bach rierol entre Llantrisant a Beddau (comarca de Rhondda Cynon Taf)
..5/ Y Cimdda lloc de Llan-gan SS/9577 (comarca de Bro Morgannwg), al sud-est de Pen-y-bont ar Ogwr, segons Geiriadur Prifysgol Cymru, pàgina 482
..6/ Coed y Cymdda nom de bosc a l’est del poble de Gwenfô (comarca de Bro Morgannwg)
(7) Y Cymdda SS/9183 terra comuna al sud de Y Sarn (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
Y Cymdda nom de carrer al costat d’aquest lloc
ETIMOLOGIA: A Gal·les del Sud una [e] final es fa [a]. Per tant cimdda < cimdde, que en el seu torn < cimne,
El canvi -ne > -dde es veu també a shimne (= xemeneia) > col·loquialment shimdde

:_______________________________.

cimdde
[ kim -dhe] substantiu masculí
1
terra comuna. Es troba a la toponimia del sud-est amb la forma cimdda o cymdda.
Vegeu cimdda.
ETIMOLOGIA: cimdde < cimne.
El canvi -ne > -dde es veu també a shimne (= xemeneia) > col·loquialment shimdde
Cimne és (cim = terra comuna) + (-ne, element desconegut)

:_______________________________.

cimla [ kim -la] substantiu masculí
1
terra comuna
2
topònims:
.....(1) Y Cimla SS/7696 poble de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan, al costat oriental de la ciutat de Castell-nedd. Del nom de la terra comuna aquí, que al mapa té el nom tautològic “Cimla Common”
Heol y Cimla (“Cimla Road”) carretera de Castell-nedd a Y Cimla
..... (2) Waun Cimla, terra oberta a l’est de Mynyddcynffig (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) = gwaun y cimne – (“el) prat (de) la terra comuna”)
..... (3) Y Cimla Llan-daf (Caer-dydd). Vegeu Cimdda
..... (4) Y Cimla Y Rhath (Caer-dydd). Vegeu Cimdda

ETIMOLOGIA: A Gal·les del Sud una [e] final es fa [a]. Per tant cimla < cimle, que en el seu torn < cimne, El canvi -ne > -le és probablament fruit d’una confusió amb el sufix -le, < lle (= lloc). Cimne és (cim = terra comuna) + (-ne, element desconegut)

:_______________________________.

cimle [ kim -le] substantiu masculí
PLURAL cimleydd, cimleoedd [ kim--idd, -odh]
1
terra comuna
2
Y Cimle place between Llanfaelrhys SH2126 and Rhiw, in the Llyn peninsula, county of Gwynedd
(la forma local seria Cimla, com que al nord-oest tota [e] final es fa [a] )

ETIMOLOGIA: cimle < cimne. El canvi -ne > -le és probablament fruit d’una confusió amb el sufix -le, < lle (= lloc). Cimne és (cim = terra comuna) + (-ne, element desconegut)
El canvi -ne > -le es veu també a shimne (= xemeneia) > col·loquialment shimle

:_______________________________.

cimne [ kim -ne] substantiu masculí
1
terra comuna; ocureix en vàries formes a la toponomia gal·lesa
2
variant: cimle (qv)
El canvi -ne > -le es veu també a shimne (= xemeneia) > col·loquialment shimle
3
variant: cimne > cimle > cimla (qv)
4
variant: cimne > cimdde (qv)
El canvi -ne > -dde es veu també a shimne (= xemeneia) > col·loquialment shimdde
5
variant: cimne > cimdde > cimdda (qv)
ETIMOLOGIA: (cim = terra comuna) + (-ne sufix de sentit desconegut )

:_______________________________.

cingroen
[ kin -gron] substantiu femení
PLURAL cingrwyn [ kin -gruin]
1
ou del diable, Phallus impudicus, un fong que fa una forta pudor, i té forma d’un penis en erecció
2
en expressions per descriure una forta olor desagradable
drewi fel y gingroen fer un pudor que empesta (“fer un pudor com l’ou del diable”)
bod mor ddrewllyd â'r gingroen
(“ser tan pudorós com l’ou del diable")

2
Gal·les del Nord expressió de menyspreu per algú
Dw i'n malio dim am yr hen gingroen afiach
No m'importa aquell tros de ruc ("el vell ..??? malalt")
ETIMOLOGIA: (cin = drap, peça) + mutació suau + (croen = pell)

NOTA: la pronuciació literària és [kin-groin]; la pronunciació col·loquial [kin-gron] també s'escriu cingro'n. Al nivell col·loquial la reducció a la síl·laba final oe > o és típic

:_______________________________.

cinio echwydd
[ kin-yo e-khwidh ] substantiu masculí
1
(ara (obsolet), però en ús a la zona de Blaenau Morgannwg al sud-est de Gal·les fins al segle 1900) dinar
ETIMOLOGIA: cinio (= dinar), echwydd (= tarda)

:_______________________________.

cinio ysgol
[KIN yo Ø skol] substantiu masculí
1 (dinar de l’escola pels alumnes)

:_______________________________.

Cinmeirch
[ kin-meirkh]
1
Ocurreix al nom Llanrhaeadr yng Nghinmeirch (‘el lloc anomenat Llanrhaeadr / església de la cascada al ‘kúmud’ (districte) de Cinmeirch’). SJ0863 4km al sud-est de Dinbych a la carretera de Rhuthun.
Vegeu Ceinmeirch

:_______________________________.

ciosg, ciosgau
[KI osg, ki O ske] substantiu masculí
1 quiosc

:_______________________________.

ciplun
[ kip -lin] substantiu masculí
PLURAL cipluniau [ kip-lin -ye ]
1
instantània
ETIMOLOGIA: (cip- = mirada; arpada) + mutació suau + (llun = imatge)

:_______________________________.

ciprys
[ki-pris] verb
1 contendre amb
ciprys ag angau contendre amb la mort
ETIMOLOGIA: ??
NOTA: també ciprws


:_______________________________.

citbag, citbags [KIT bag, KIT bags] substantiu masculí
1 bolic (de militar)

:_______________________________.

Citi [KI ti] substantiu femení
1 nom de dona (forma diminutiva) (Catarina)

:_______________________________.

ciw, ciwiau
[KIU, KIU ye] substantiu masculí
1 cua

:_______________________________.

ciwdod, ciwdodau
[KIU dod, kiu DO de] substantiu femení
1 tribu, clan, nació

:_______________________________.

ciwed [KI wed] substantiu femení
1 gentussa

:_______________________________.

ciwi, ciwis
[KI wi, KI wis] substantiu masculí
1 kiwi

:_______________________________.

cl-
[-]
1
contracció de (k + vocal + l) sobretot yn gal·lès col·loquial
calandrio (= calcular) > clandro
Calan Mai > Clame (= primer dia de maig)
caledu (= endurir(-se)) > cledu
caledwch (= duresa) > cledwch
caletaf (més dur) > cleta
caletir (= tir dur; en tòponims) > cletir
caletwr (= aigua dura – és a dir, violent; en noms de rieres) > cletwr
calonnau (= cors) > clonna
ceiliagwydd (= oca mascle) >clacwydd
celanedd (= cadàvers) > bod yn glana chwerthin (= fer un fart de riure )
celwyddgi (= mentider) > clwddgi
Celynnog (= lloc de grèvols) > Clynnog (= topònim)
colomen (= colom) > clomen
cwlwm (= nus; grapat de avellanes) > clwm
cyflogi (= llogar, emplear) > clogi
cylymau (nusos, grapats) > clyme
2
La combinació tl al començament de certes paraules en gal·lès col·loquial pot esdeveir cl [kl]
cwlwm (= knot; cluster of nuts) > clwm
cyflogi (= to employ, to hire) > clogi
cylymau (knots, clusters) > clyme
..1/ tlawd (= pobre) > clawd
..2/ tlws (= bonic) > clws
..3/ Talerddig (= bom de poble de la comarca de Powys) > T’lerddig > Clerddig

:_______________________________.

claddfa, claddféydd
[KLADH va] substantiu femení
1 cementiri

:_______________________________.

claddu
[KLA dhi] (verb)
1  enterrar
2 gadwch i ni ei chladdu hi deixem córrer el tema

:_______________________________.

claf, cleifion
[KLAAV, KLEIV yon] (*) 1 (adjectiu)
1 malalt
2 substantiu masculí
1 pacient, malalt

:_______________________________.

c'lagwydd / clagwydd [ kla -gwidh] substantiu masculí
(Gal·les del Sud))
1
Vegeu: ceiliagwydd = oca mascle



:_______________________________.

clais
[ klais ] substantiu masculí
PLURAL cleisiau, cleisau [ kleis-ye, klei-se / -she ]
1 morat, blau
tan eich cleisiau covert de morats
bod yn yn gleisiau a chlwyfau covert de blaus i ferides
rhoi rhywun tan ei gleisiau / rhoi rhywun dan ei gleisiau pegar (algú) fins que quedi magolat
2 (Gal·les del Sud) fossa
Clywais w^r o Forgannwg wrth bregethu yn y Gogledd, yn dweyd, "Codi dyn o'r clais;" ond nid oedd neb yn ei ddeall (tudalen 240 Seren Gomer 19 1898)
Vaig sentir un home de Morgannwg (= antiga comarca del sud) quan predicava al nord dir “aixecar un home de la “clais” (fossa), però ningú l’entenia.
clais clawdd fossa al costat d’una carretera rural, fons de la tanca
yng nghlais y clawdd al fons de la tanca, a la fossa
3 rierol petit
ETIMOLOGIA: D’un element celta *klad- (= pegar, trencar, caure), que es veu a les paraules
..1/ claddu (= cavar ),
..2/ clawdd (= tanca d’arbusts).
En irlandès hi ha una forma relacionada clais (= canal, fossa; solc, rega; ranura)

:_______________________________.

C'lamai / Clamai
[kla-mai] substantiu masculí
VegeuCalan Mai = el dia ú de maig
ETIMOLOGIA: Calan Mai /Calanmái > Cala-mái > Cla-mái > Clá-mai (canvi d’accent)

:_______________________________.

C'lame / Clame
[kla-me] substantiu masculí
VegeuCalan Mai = el dia ú de maig
ETIMOLOGIA: Calan Mai /Calanmái > Cala-mái > Cla-mái > Clá-mai > Cláme reducció col·loquial del diftong final “ai” > vocal “e”

:_______________________________.

C'lanmai / Clanmai
[klan-mai] substantiu masculí
VegeuCalan Mai = el dia ú de maig
ETIMOLOGIA: Calan Mai /Calanmái > > Clan-mái > Clán-mai (canvi d’accent)

:_______________________________.

Clarach
[KLA rakh] substantiu femení
1 topònim - poble del Nord-oest

:_______________________________.

clarinét, clarinetau
[kla ri NET, kla ri NE te] substantiu masculí
1 clarinet

:_______________________________.

clas
[KLAAS] substantiu masculí
1 classe (col·loquial) (= dosbarth)

:_______________________________.

Clas ar Wy
[klaas ar UI] substantiu femení
1 topònim (Sud-est)

:_______________________________.

clasur
[ kla -sir] substantiu masculí
PLURAL clasuron [ kla--ron]
1
clàssic - una de les obres estàndards sl al literatura romana o grega
2
Y Clasuron, Els Clàssics - assignatura universitària - la literatura dels romans i els antics grecs
3
clàssic = una obra de la qualitat més alta en literatura o art
Bellach y mae'r emyn "O Fab y Dyn, Eneiniog Duw" yn glasur
Ara el cant "O Fill de l'Home,l'Ungit de Déu" és un clàssic

ETIMOLOGIA: paraula creada el 1850 (clas = primera síl.labe de l'anglès classic) i la síl·laba final (-ur) de les paraules awdur (= autor), doethur (= doctor). La paraula classic < llatí classicus del primer ordre < classus (= divisió, ordre)

:_______________________________.

clawdd
[ klaudh ] substantiu masculí
PLURAL cloddiau, cloddion [ klodh -ye, -yon]
1
fossa
Luc 6:39 Ac ef a ddywedodd ddameg wrthynt: a ddichon y dall dwyso'r dall? oni syrthiant ill dau yn y clawdd?
Luke 6:39 .....

2
(obsolet) la terra apilada de cavar un forat
3
terraplà a les vores d'un camp, on s'hi posa una tanca viva
clawdd yr ardd = paret del jardí o de l'hort; tanca de terra amb arbustos
clawdd cerrig = paret de pedres
clawdd moel = paret de terrosos (literalment “paret calba / nua”)
clawdd pridd = paret de terra

4
tanca, clos = tanca de terra amb terrosos, pedres i arços
5
barrera en un estuari
Mae'r adarwyr wedi condemnio'r cynllun i adeiladu clawdd ar draws aber yr afon Gonwy
Els ornitòlegs han condemnat la proposta de construir una barrera a través de l'estuari del riu Conwy
també: morglawdd (môr = mar) + mutació suau + (clawdd = barrera)

6
eistedd ar y clawdd ("seure al la tanca"), eistedd ar ben y clawdd ("seure al damunt de la tanca"),
nedar i guardar la roba no declarar-se partadari de cap de dues opcions, desviar la questió

7
Mae'r mwyar duon gorau bob tro ar yr ochr arall i'r clawdd no quedar-se satisfet amb allà que tens, pensar que les coses van millor en un altre lloc ("les millors mores són sempre a l'altre costat de la tanca")

8
(empresa) mynd i'r clawdd, fallar, ser un fracàs ("anar a la fossa, anar a la paret")

9
Gorau cymydog, clawdd ("el millor veí és una tanca") una tanca evita massa tracte amb els veins, permet la intimitat

10
dic al llarg d'un riu per evitar inundacions
11
fossa i dic per delimitar territoris; frontera
clawdd terfyn = dic de delimitació
Vegeu Clawdd Offa, Caron Uwch Clawdd
12
taflu i'r clawdd llençar (al pou), ("llençar a la fossa")
Er mwyn ymddangos yn fwy Seisnig mae ein plaid genedlaethol wedi taflu'r iaith Gymraeg i'r clawdd
Per tal de semblar més anglès el nostre partit nacional ha tirat la llengua gal·lesa a la fossa

13
gweirglodd (= prat) < gweirglawdd (gweir, forma penúltima de gwair = herba, fenc) + mutació suau + (clawdd = tanca, lloc tancat)
14
tanca (els arbustos)
clawdd drain arços que fan de tanca
clawdd gwrych arços que fan de tanca

15
cysgu fel y clawdd dormir cum un tronc ("dormir com una tanca d'arbustos")
16
llwyd y clawdd (:ç)Prunella modularis(ç:) pardal de bardissa ("(ocell) gris (de) la tanca d'arbustos")
17
al fons de la tanca:
ym môn y clawdd (bôn = base, soca)
yng nghlais y clawdd (clais = fossa)
yn nhin y clawdd (tin = cul)
Gal·les del Sud ym mola'r clawdd (bola = panxa)
18
(obsolet) mina, pedrera
cloddfa pedrera
19
cloddfa pedrera, mina (clawdd = mina, fossa) + (-fa sufix = lloc)
20
mwnglawdd mina (mwn = mineral) + (clawdd = mina, fossa)
també: mwynglawdd
21
Gal·les del Nord (zona de Penllyn, i la vall del riu Clwyd, Gal·les del nord-ouest)
22
arglawdd terraplè de ferrocarril o canal
arglawdd y rheilffordd el terraplè del ferrocarril
arglawdd y gamlas el terraplè del canal

23
gwrthglawdd terraplè d'una fortalesa
24
cloddio = cavar
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic *klâd-
De al mateixa arrel britànica: còrnic kledh (= fossa, tanca), bretó kleuz (= fossa, tanca)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès cladh (literari) fossa

NOTA: als dialectes hi han diverses paraules que
es fan servir per indicar una tanca indicar una tanca. Al sud-oest clawdd és la paraula usual. Al sud-est perth és la forma usual. Al centre del país diuen shetin, i al nord gwrychen

:_______________________________.

Clawdd Offa
[ klaudh o-fa ]
1
fossat gairebé continu que va de Prestatyn al nord fins al riu Gwy als voltants de Trefynwy al sud. Va ser construit al segle 8, segons la tradició per ordre del rei anglià Offa (regnava 757-796) per delimitar el seu territori de Mercia, originalment terres gal.leses, de les terres encara en mans dels gal.leses. 1300 anys després la fossa encara existeix. i encara es diu 'Clawdd Offa', la fossa d'en Offa
2
mynd dros Glawdd Offa = anar a Anglaterra
3
Clawddoffa nom de carrer de Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam) (‘Clawdd Offa’)
ETIMOLOGIA: ‘el turó d’Offa’ (bryn = turó) + (Offa). El sentit és ‘turó damunt de la Fossa d’Offa’
Més informació (an anglès) a http://www.borderdisc.com/mag/offasdyke.htm

:_______________________________.

clawr, cloriau
[KLAUR, KLOR ye] substantiu masculí
1 1 portada
2 tapa
- clawr caled [klaur KA led] substantiu masculí
1 (llibre) coberta de cartró ("portada dura")
- clawr gwyddbwyll [klaur GUIDH builh] substantiu masculí
1 escaquer
- clawr meddal [klaur ME dhal] substantiu masculí
1 (llibre) coberta de paper ("portada tova")

:_______________________________.

cleber, clebrod
[KLE ber, KLE brod] substantiu femení
1 xafarderia

:_______________________________.

1 cledd
[ kleedh ] substantiu masculí
PLURAL cleddyfau [ kle- dhø -ve]
1
(gal·lès literari, sobretot en poesia) espada. La paraula normal és cleddau (col·loquialment cledde), i també cleddyf (col·loquialment cleddy)
ceidwad y cledd (Eisteddfod) portador de l’espasa
2
També s’utilitza cledd en algunes paraules compostes
cleddbysgodyn peix espasa (pysgodyn cleddyf és una forma menys literària)
crymgledd = simitarra (cleddyf pengam és una forma menys literària)
ETIMOLOGIA: probablament una forma escorçada de cleddyf (= espasa)

:_______________________________.

2 cledd
[ kleedh ] substantiu masculí
1
(obsolet) esquerra. Es troba en gal·lès modern en la paraula gogledd (go-, gwo- = prefix intensificador) + mutació suau + (cledd = ma esquerra); el nord era a l'esquerra quan una persona mirava cap a l'est, en direcció del sol creixent. Cognats britànics: bretó gwalez = vent del nord, vent de costat.
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic *kli-iâ < *klei (= plegar)
De la mateixa arrel britànica: còrnic kledh (= esquerra), a-gledh (= a l’esquerra), bretó kleiz (= esquerra)
Cognats de cledd al les llengues hibèrniques: irlandès clé = mà esquerra, escocès clì = (adjectiu) esquerrà

:_______________________________.

cleddyf, cleddyfau
[KLE dhiv, kle DHØ ve] substantiu femení
1  espasa

2 cleddyf deufin espasa de dos talls

:_______________________________.

cledr
[ cle-der ] substantiu femení
PLURAL cledrau [ cle -dre]
NOTA: També una forma diminutiva cledren (cledr + sufix diminutiu -en), plural çcledrennau, cledrenni
1
(obsolet) pal
2
(obsolet) pal que indica la terminacó d'un territori
3
carril, rail (de ferrocarril)
cledrffordd (obsolet) ferrocarril (ara rheilffordd)
codi’r cledrau aixecar / treure els rails
gosod cledrau posar carrils
peiriant gosod cledrau màquina de posar carrils
rhedai'r trên bach ar gledrau deunaw modfedd eu lled
el tren anava sobre un carril de divuit polzades d’amplada (“sobre carrils divuit polzades la seva [d’ells] amplada”)
trên un gledren monorail

2 palmell
cledr y llaw / cledren y llaw el palmell de la mà
yr wyf fi’n gyfarwydd â nhw fel cledr fy llaw
els conec molt bé (“com el palmell de la meva mà”)
yng nghledr ei law al seu (d’ell) palmell
Brenhinoedd-1 18:44 A’r seithfed waith y dywedodd efe, Wele gwmwl bychan fel cledr llaw gw^r yn dyrchafu o’r môr
Reis-1 18:44 .....

Samuel-1 5:4 Codasant hefyd yn fore drannoeth; ac wele Dagon wedi syrthio i lawr ar ei wyneb, gerbron arch yr Agrglwydd; a phen Dagon, a dwy gledr ei ddwylo, oedd wedi torri ar y trothwy; corff Dagon yn unig a adawyd iddo ef.
Samuel-1 5:4 .....

3 (Gal·les del Sud) cledren = cop de puny
cledro = batre
cledrad (< cledriad) = pallissa
cledrwr = persona amb tendència de donar pallisses
4
(heraldia) pal = ratlla vertical al mig d’un escut, normalment un terç de l’amplada de l’escut

ETIMOLOGIA: bretó kler / kleren (= canya de canyissada) < klezr / klezrenn; irlandès cliothar (paraula literària) (= aixopluc), cleathóg (= pal, ), cleathchur (paraula literària) (= palisade)

:_______________________________.

cledren
[ kle -dren] substantiu femení
1 Vegeu cledr

:_______________________________.

cleien
[ klei -en] substantiu femení
(Gal·les del Sud)

1
terra argilosa
Heol Gleien (= heol y gleien, ?la carretera de la terra argilosa ) carrer de Cwm-twrch Isaf (comarca de Powys )
2
tros d'argil
ETIMOLOGIA: (clei-, forma penúltima de clai = argil) + (-en, sufix per fer substantius singulars de substantius amb sentit col·lectiu )

:_______________________________.

cleilyd
[ klei -lid] adjectiu
1
fangós
Daniel 2:41 A lle y gwelaist y traed a'r bysedd, peth ohonynt o bridd crochenydd, a pheth ohonynt o haearn, brenhiniaeth ranedig fydd; a bydd ynddi beth o gryfder haearn, oherwydd gweled ohonot haearn wedi ei gymysgu â phridd cleilyd.
Daniel 2:41 .....
ETIMOLOGIA: (clei, forma de la síl·laba penúltima de clai = argila) + (-lyd sufix per formar adjectius, = ‘ple’)

:_______________________________.

clemio
[KLEM yo] (verb)
1 passar gana

:_______________________________.

clerc, clercod
[KLERK, KLER kod] substantiu masculí
1 oficinista

:_______________________________.

Cletwr
[KLE tur] substantiu femení
1 nom de riu

:_______________________________.

Clic y Bont
[ klik ø bont] substantiu femení
1 ("(la) colla (de)l Pont”, és a dir de la ciutat de Pont-y-pridd) una colla de poetes i músics d'aquest lloc dels voltants al del segle 1800.
Alguns de la colla eren els següents:
Carnelian (Coslett Coslett, 1834-1910)
Dewi Haran (David Evans, 1812-1885),
Dewi Wyn o Esyllt (Thomas Essile Davies, 1820-1891),
Glanffrwd (William Thomas, 1843-1890),
Myfyr Morganwg (Evan Davies, 1801-1888),

:_______________________________.

clinig
[ klinig ] substantiu masculí
PLURAL clinigau [ kli-ni-ge]
1 clínica
clinig cyn geni clínic prenatal
clinig cynllunio teulu clínic de control de natalitat
clinig lles plant clínic d’assessorament per a infants
clinig cyfarwyddo plant clínic del benestar d’infants
ETIMOLOGIA: anglès clinic < llatí clînicus (= persona sobre el llit de malalt) < grec klinê (= llit)


:_______________________________.

clip papurau, clipiau papurau
[klip pa PI re, KLIP ye pa PI re] substantiu masculí
1 clip

:_______________________________.

clir [kliir] (adjectiu)
1  lliure (d’impdiments)

gadael ffordd glir deixar espai suficient per al pas de les persones

:_______________________________.

clítoris
[ kli to-ris] substantiu masculí
PLURAL clitorisau [ kli-to- ri-se]
1
clítoris
ETIMOLOGIA: anglès clitoris < nou llatí < grec kleitoris; cf grec kleien (= tancar)

:_______________________________.

cliw
[ kliu ] substantiu masculí
PLURAL cliwiau [ kliu -ye]
1
pista (= cosa que ajuda trobar una resposta)
dyma gliw bach i ti et dono una pisteta

ETIMOLOGIA: anglès clue (= pista) (ara [kluu] però abans [kliu]); < clew (= cabdell; cabdellar) < anglès antic "cliewen" (=cabdellar)

:_______________________________.

cloc, clociau [KLOK, KLOK ye] (
substantiu masculí)
1
rellotge
2
tw^r cloc torre de rellotge, tw^r y cloc torre del rellotge
3
cloc parcio parquímetre

:_______________________________.

cloc larwm
[klok LA rum] substantiu masculí
1 despertador

:_______________________________.

clochdar y cerrig
[ klokh –dar ø ke-rig] substantiu masculí
1 (Ornitologia) Saxicola torquata = bitxac comú
Un nom alternatiu és crec y garn
Hi ha un carrer qu es diu “Stonechat Close” a Caer-dydd, i també a Y Porth (comarca de Rhondda Cynon Taf). La traducció gal.lesa seria “Clos Clochdar y Cerrig”
ETIMOLOGIA: ‘cloqueig / piuladissa de les pedres’ (clochdar = cloqueig / piuladissa) + (y = article definit) + (cerrig = pedres, plural of acarreg = pedra)

:_______________________________.

clociwr
[ klok -yur] substantiu masculí
PLURAL clocwyr [ klok -wir]
1
rellotger, fabricant / reparador de rellotges
ETIMOLOGIA: (cloc = rellotge) + (-i-wr sufix d’agent)

:_______________________________.

clocsio mynd
[kloks yo MIND] (verb)
1 anar ràpid

:_______________________________.

cloddfa, cloddféydd [KLODH va, klodh VEIDH] (
substantiu femení)
1
mina
2 cloddfa fflint mina de silex

:_______________________________.

cloddio
[KLODH yo] (verb)
1 cavar

:_______________________________.

cloddiwr, cloddwyr
[KLODH yur, KLODH wir] substantiu masculí
1 sapador = militar del cos dels enginyers

:_______________________________.

cloff
[KLOOF] (adjectiu)
1 coix

:_______________________________.

clog
[ kloog ] substantiu femení
PLURAL clogau [ klô -ge]
1
(topònims) roca; precipici
Y Glog
..1/ granja damunt Ynys-y-bw^l (i més amunt hi ha Twyn y Glog, turó del precipic, o turó de la granja “Y Glog”)
..2/ Llanfyrnach, comarca de Penfro
Clog y Frân roca del corb, comarca de Penfro
Clogau’r Mynydd Du (“roques de la Muntanya Negra”) a la frontera oriental de la comarca de Caerfyrddin
Clog Fertyn (Mertyn = ??) Comarca de Y Fflint
2
clogfaen substantiu masculí
1 gran pedra (col·loquialment, carreg fawr, maen mawr) (maen = pedra)
clogwyn substantiu masculí
1 cara de pedrera; precipici. Probablement de clogfaen
clogfryn substantiu masculí
1 precipici. (bryn = turó)
Clogfryn nom d’una granja de la comarca de Penfro, entre Aberaeron i Hengynyw
3
(obsolet) crani (an gal·lès modern, crani és penglog ‘pedra de cap’)
ETIMOLOGIA: Gal·lès < britànic < celta comú. Còrnic klog (= precipi) irlandès cloch (= pedra)

:_______________________________.

c'logi / clogi
[ klo -gi]
1
Vegeu: cyflogi = llogar

:_______________________________.

c'lomen / clomen
[ klo -men] substantiu femení
PLURAL c'lomennod / clomennod [ klo- me -nod]
1
colom; una forma col·loquial de colomen amb contracció de la síl·laba pretònica
NOTA: les formes contreactades col·loquials s'escriuen també clomen, clomennod

:_______________________________.

clos
[ kloos ] substantiu masculí
PLURAL closau [ kloo -se]
1
pantalons
clos pen-glin pantalons que arriben als genolls
clos dwyn fale pantalons de golf ("pantalons de robar pomes")
2
troi eich clos obrir la bragueta
cael eich dal yn troi clos baixar els pantalons ("baixar rodolant els pantalons")

3
troi eich clos a chael pisiad
fer una pixada ("baixar els pantalons i fer una pixada")
dyma droi'i glos a chael pisiad tawel y tu ôl i gar yr heddwas
i va fer un riu tranquilment adarrere el cotxe del policia

4
troi clos anar de ventre, fer de ventre
Prif achos clwy'r marchogion ydy gwthio gormod wrth droi clôs
La principal causa de hemorroides / morenes és forçar massa fent de ventre

ETIMOLOGIA: anglès close forma col·loquial (i antigament forma estàndard) de clothes (= roba), < anglès antic clâthas, plural de clâth (= tela);
de la mateixa arrel germànica és alemany das Kleid (= vestit), die Kleider (= roba)

:_______________________________.

clos Dafydd Jôns [kloos gwi-dhel] substantiu masculí
1
Penmachno (comarca de Conwy) trossos de cel blau després de pluja i un indici de bon temps.
Literalment "pantalons d'en Dafydd Jôns", probablament d'un personatge local amb pedaços als pantalons)
ETIMOLOGIA: (clos = pantalons) + (Dafydd Jôns = nom + cognom)

:_______________________________.

clos Gwyddel [kloos gwidhel] substantiu masculí
1
Ysbyty-ifan (county of Conwy) trossos de cel blau després de pluja i un indici de bon temps. Literalment "pantalons d'irlandès", probablament dels pantalons amb pedaços dels treballadors irlandesos que van construir els ferrocarrils a Gal·les
ETIMOLOGIA: (clos = trousers) + (Gwyddel = Irishman)

:_______________________________.

closet pridd [klo-set priidh] substantiu femení
PLURAL closeti pridd, closetau pridd [klo- se-ti, klo- se-te priidh]
1
latrina, comuna on es cobreixen els excrements amb terra o cendres
ETIMOLOGIA: (closet = armari, lavabo) + (pridd = terra)

:_______________________________.

clown [kloun] substantiu masculí
PLURAL clowniau, clowns [koun -ye, klouns]
1
pallasso
rhyw ddyn yn gwisgo dillad clown algun home amb roba de pallasso
2
persona que es comporta d'una manera poc assenyada
paid actio fel clown, wnei di? no't comportis com a pallasso
3
pwy'r yw'r clown bach seimllyd sydd yn sefyll dros y Torïaid?
qui és aquell pallasso llepaculs que és candidat del partit conservador?
ETIMOLOGIA: anglès clown = pallasso, antigament = pagès; probablament del baix alemany

:_______________________________.

1 clun, cluniau
[KLIIN, KLIN ye] substantiu femení
1 cuixa

:_______________________________.

2 clun, cluniau
[KLIIN, KLIN ye] substantiu masculí
1 (topònims) prat

:_______________________________.

2 clust, clustiau
[KLIST, KLIST-ye] substantiu masculí
1  orella
2 pen a chlustiau “cap i orelles”
siarad ar draws pen a chlustiau xerrar com una mallerenga / com una cotorra

3 i mewn trwy un glust ac allan trwy’r llall (entrant) li entra per un orella i sortint per l'altra
Aiff i mewn trwy un glust ac allan trwy’r llall
Li entra per un orella i li surt per l'altra
4 moeli clustiau / moeli eich clustiau dreçar les orelles
5 codi clustiau
/ codi eich clustiau dreçar les orelles
6 gwneud clust fel hwch mewn haidd
dreçar les orelles (“fer (l’) orella com (una) truja en ordi”)


:_______________________________.

clust llygoden y felin
[ klist lhø--den ø -lin ] substantiu masculí
PLURAL clustiau llygoden y felin [ klist-ye lhø--den ø -lin]
1
Cerastium tomentosum
ETIMOLOGIA:
..1/ "clust y llygoden del molí " (of) the mill".
..2/ Clust y llygoden "orella (de)l ratolí" - nom de planta;
..3/ (clust = orella) + (llygoden = ratolí) + (y = el) + mutació suau + (melin = molí)

:_______________________________.

clustogi
[kli-stô-gi] verb
1 entapisser
ETIMOLOGIA: (clustog = coixí) + (-i sufix per formar substantius abstractes) (provoca el canvi de la vocal de la síl·laba penúltima a > e – afecció vocàlica)



:_______________________________.

clwb cant
[ klub kant ] substantiu masculí
PLURAL clybiau cant [ kløb-ye kant]
1
un sorteig amb un màxim de cent membres per captar fons per un organització sens ànim de lucre o un partit polític
Dyma enwau enillwyr Clwb Cant Cyfeillion Cymru-Ariannin dynnwyd ym Mhwyllgor Gwaith y Gymdeithas ym mis Mai
Aquests són els noms del "Club de Cent" dels Amics de Gal·les i Argentina escollits (al sorteig) a (la reunió de) la Commissió Executiva de l'Associació al maig
ETIMOLOGIA: "club (de) cent" (clwb = club) + (cant = cent)

:_______________________________.

clwb golff
[klub GOLF] substantiu masculí
1 club de golf

:_______________________________.

clwb heicio
[ klub heik-yo] substantiu masculí
PLURAL clybiau heicio [ kløb-ye heik-yo]
1
club d'excursionistes
ETIMOLOGIA: "club (de) caminar"

:_______________________________.

clwstwr, clystyrau [KLU stur, klø STØ re] substantiu masculí
1 ram (de flors) ; grup (de cases)

:_______________________________.

clwt, clytiau [KLUT, KLØT ye] substantiu masculí
1 1 drap
2 parcel·la de terra

:_______________________________.

Clwt-y-bont
[klut ø BONT] substantiu masculí
1 topònim (parcel·la del pont)


:_______________________________.

..1 clwyd
[ kluid ] substantiu femení
PLURAL clwydi [ klui -di]
1
encanyissat = conjunt de canyes entreteixides, reixa , utilizada oer fer una tanca d'ovelles
cau (rhywbeth) â chlwydi tancar amb tanques
rhoi clwydi am posa tanques al voltant

2
Gal·les del Sud-est porta = peça (de fusta etc) per tancar l'obertura d'una tanca o jardí; reixa, cleda

3
Gal·les del Sud-est obertura d'una tanca
4
Gal·les del Sud (antigament) porta = peça (de fusta etc) per tancar un camí al costat d'una caseta de peatge
Y Glwyd = localitat a Y Drenewydd,de Rhymni (comarca de Caerffili)

5 Gal·les del Nord, barrella = canya per a servir de jóc als ocells, perxa, lloc d'ajocar-se de les gallines

6 (atletisme) obstacle = marc de fusta per saltar
ras glwydi cursa d'obstacles
neidiwr clwydi corredor de cursa d'obstacles
7
obstacle baix per que els cavalls el saltin wen unes formes de curses de cavalls
8
tanca per transportar
clwyd fawn = reixa per portar torba
9
tanca sobre el qual es lligava un criminal per arrossegar-lo al lloc d'execució
10
llwybr clwydi camí d'encanyissats, camí a trav´és de terra pantanosa amb encanyassits com a base
11
entreteixit de vegetació
bod yn un glwyd, bod yn un glwyden, bod yn glwydi
estar entreteixit, embolicat, en una pila entreteixida
12
clwyd bladur = recipient de vímets entreteixits etc per portar dalla
13
clwyd frag = reixa per assecar malt
14
(obsolet) encanyissat utilitzat com a trampa per atrapar peixos en un riu o riera - vegeu el nom de riu Clwyd
15
Gal·les dels Sud-est torglwyd = porta (tor-, arrel de torri = trencar) + mutació suau + (clwyd = porta)
16
(obsolet) cronglwyd = sostre < cron-glwyd < cromglwyd (crom, forma feminina de crwm = encorbat) + mutació suau + (clwyd = encanyissat).
17
Vegeu l'entrada separada per a la forma diminutiva clwyden (clwyd + -en)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *klêt-â < cèltic *kleit-â
De la mateixa arrel britànica: còrnic kloez = tanca, reixa, bretó kloued = tanca, ??grada
De la mateixa arrel cèltica: irlandès cliath = hurdle com al nom de la capital d'Irlanda, Baila Átha Cliath, la masia del gual dels encanyissats (per atrapar peixos)
També celta > llatí vulgar *clêta > francès claie = tanca, català cleda = corral, tanca d'ovelles


:_______________________________.

..2 Clwyd
[ kluid ] substantiu femení
1 SJ0549 Afon Clwyd = riu del nord-est de Gal·les
2 dianc o Glwyd a boddi ar Gonwy fugiR del föc i caure a les brases (“escapar-se de(l riu) Conwy i afogar-se sobre (= creuant) (el riu) Conwy”)

3
Clwyd (1974-1996) durant 22 anys, una comarca del Nord-est amb el nom del riu - era una conglomeració de les antigues comarques de Y Fflint i Dinbych, restaurades en 1996
4
De-orllewin Clwyd (South-west Clwyd), Gogledd-orllewin Clwyd (North-west Clwyd) = districtes electorals amb un diputat cadascú al parlament anglès

5 Moelydd Clwyd serralada a l’est de la vall del riu Clwyd, i les ciutats de Rhuthun, Dinbych, a Llanelwy
“turons (de) Clwyd” (moelydd = turons (pelats)) + (Clwyd nom de riu)
ETIMOLOGIA: gal.lès clwyd = encanyissat, utulitzat com a trampa per peixos


:_______________________________.

..3 Clwyd
[ kluid ] substantiu masculí
1
nom d'home (del nom de riu)

:_______________________________.

clwyden
[ klui -den] substantiu femení
PLURAL clwydenni [ klui-de-ni]
1
tanca
2
entreteixit de vegetació?
bod yn un glwyden ser entreteixida (vegetació)
3
capa
clwyden o iâ = capa de gel
clwyden o rew = capa de gel
clwyden o faw = capa de brutícia
ETIMOLOGIA: (clwyd = encanyissat) + (-en = sufix diminutiu)

:_______________________________.

clwydo
[ klui -do] verb
1
(ocells) anar a jòc, ajocar-se
bod wedi clwydo ser a jóc
2
mynd i glwydo
(ocell) anar a jóc;
(persona) (sentit jocós) anar a jóc = retirar-se a dormir
Roedd hi'n hanner awr wedi un arnaf yn mynd i glwydo neithiwr
No vaig anar al llit fina a quarts de dos ahir a la nit ("eren quarts de dos sobre meu anant a jóc")

2
clwydo yn ei gilydd
entreteixir-se
ETIMOLOGIA: (clwyd = encanyissat) + (-o = sufix per formar verbs)

:_______________________________.

clybiau
[KLØB ye] (pl)
1 vegeu: clwb

:_______________________________.

clymblaid
[ kløm -blaid] substantiu femení
PLURAL clymbleidiau [ kløm-bleid-ye]
1
coalició de partits polítics
ETIMOLOGIA: (clym-, forma penúltima de clwm = vinculat ) + mutació suau + (plaid = partit)

:_______________________________.

clymu
[KLØ mi] (verb)
1  lligar
2 clymu rhywun draed a dwylo lligar els peus i les mans d’algú
3 Mae ishe clymu dy ben di Ets boig com un llum (“hi ha necessitat lligar el teu cap”)

:_______________________________.

clystyrau
[klø STØ re] (pl)
1 vegeu: clwstwr

:_______________________________.

clytiau
[KLØT ye] (pl)
1 vegeu: clwt

:_______________________________.

cn-

La cn- inicial té vàries explicacions:

..1/ existeix en paraules nadius i per tant existia en britànic i celta; moltes d’aquestes paruales ténen les seves equivalents en irlandès amb cn-
1
cnaif (= acció d’esquilar; toisó); cneifyn (= toisó) cneifio (= esquilar) (irlandès cnaí (= corrosió)
2
cnau (= avetllanes i altres fruits secs), cneuen (= avetllana); irlandès cnó (= avetllana)
3
cnawd (= carn)
4
cnewyllyn (= centre)
5
cnicyn (= percussor, par d'una arma de foc que copeja la càpsula de cartutx per detonar-la)
(probablement < cnycyn < cnwc (= bony; tros; turó)
6
cnith (= picar), paraula probablement relacionada amb cnoi
7
cnoccho, cnuchio, cnycho, cnychio (= cardar, fel el coït)
8
cnoi (= mossegar)
9
cnu (= toisó) irlandès cnúmh (= escorça, pell) és possiblement la mateixa paraula
10
cnud (= canilla (de llops)) (possiblement de la mateixa arrel que cnwd)
11
cnwch (= turó) Irish cnoc (= turó)
12
cnwd (= conreu); irlandès cnuas (= fruits secs)
13
cnwff / cnwffyn (= tros) < cwlff (= tros)
14
cnyw (= poltre) (possiblement una forma de cenau = cadell)

..2/
Poden ser paraules manllevades de l’anglès
1
cnac (= truc, malifeta d’un cavall) < anglès knack (= capacitat)
2
cnaf (= brètol) < anglès knave (=brètol)
3
cnap (= pujolet; ebrietat) < anglès cnap ( = tros, piló) < cnaepp (= cim); cnapan (= pilota de fusta dura) de la mateixa arrel, amb el sufix diminuitiu nadiu -an
4
cnec (= pam!; pet) < anglès knack (= so – crac! clic!)
5
Y Cnicht (nom de muntanya) < anglès knight (= cavaller)
6
cnocio (= picar) < anglès knock; de la mateixa arrel, cnocell = picot (amb sufix gal·lès -ell)
7
cnol (= turó) < anglès knoll (=turó)
8
cnot (= nus) < anglès knot; també cnotyn (= nus; llit al jardí per cebes)
9
cnùl (= toc de mort) d’una paraula de l’anglès mitjà relacionada amb knell (= toc de mort)
10
cnwb / cnwbyn (= protruberància; home gros) < anglès knob; també cnwpa, bony d’un bastó stick

..3/
paraula escurçada, amb la pèrdua d’una síl·laba
1 Caernarfon (ciutat del nord-oest) > C’narfon, C’nafron
2
canél (= canal; Gal·les del sud-est; d’una variant anglesa de ‘canal’) > c’nel
3
canwyllbren (= candeler (per aguantar una candela)) > c’nwyllbren
4
ceiniogwerth (= el que té el valor d’un penic) > c’negwerth
5
y cenau bach!
(= el diable! el brètol! ‘el petit cadell’) > y cena bach > y c’na bach
6
cenawes (= noia dolenta) > c’nawes
7
cwynosfwyd (= sopar) > c'nysfwyd
8
cyfnither (= cosina) > c’nither
9
cynaeafa (= recollir) > c’nafa
10
cynhaeaf (= collita) > c’naea,c’nua
11
cynhebrwng (=fúnebre) > c’nebrwn
12
cynhesol (= que escalfa) > c’nesol
13
cynhesu (= escalfar) > c’nesu
14
cynhordy (= casa de portal) > c’nordy
15
cynrhonyn (= viró, cuc) > c’nonyn
16
cyrnadu (= udolar) > c’nadu

..4/
altres
1
Cneset
(= parlament d’Israel) < hebreu
2
cnwc (= turó) < irlandès cnoc

:_______________________________.

cnaf, cnafon / cnafiaid
[KNAAV, KNA von / KNAV yed] substantiu masculí
1 bergant

:_______________________________.

Cnarfon
[ knar -von] substantiu femení
1 forma col·loquial de Caernarfon (qv)

:_______________________________.

cnicyn
[kni-kin] substantiu masculí
PLURAL cniciau [knic-ye]
1
percussor, par d'una arma de foc que copeja la càpsula de cartutx per detonar-la
ETIMOLOGIA: aparantment una variant de cnycyn [knø-kin] = 'petit bony' (cnwc = bony; turó) + (-yn = sufix diminutiu)

:_______________________________.

cnoc, cnociau
[KNOK, KNOK ye] substantiu masculí
1 cop

:_______________________________.

cnocell, cnocellau
[KNO kelh, kno KE lhe] substantiu femení
1 picot


:_______________________________.

cnocer
[ kno-ker] substantiu masculí
PLURAL cnoceri [ kno--ri]
1
trucador, picaporta
ETIMOLOGIA: anglès knocker < knock (= picar, copejar) < anglès antic cnocian (= picar, copejar)
NOTA: també cnocar

:_______________________________.

cnocio
[KNOK yo] (verb)
1 copejar


:_______________________________.

cnoes
[ knôis ] v
1
va mossegar; preterit, tercera persona singular cnoi = mossegar
cudyn o'r ci a'ch cnoes "uns pels del gos que us va mossegar", l'idea que una ressaca deprés dde beure en excès es pot alleujar mitjançant més begudes alcohòliques
NOTA: També cnodd. Cf ffodd / ffoes va fugir, trodd / troes va girar, rhodd / rhoes va donar, clodd / cloes va tancar amb clau, etc

:_______________________________.

cnol [knol] substantiu femení
PLURAL cnoliau [knol -ye]
1
(obsolet) (però existeix en topònims) turó, pujol
Y Gnol [ø gnol] (1) localitat de Rhymni (comarca de Caerffili) (2) localitat de Castell-nedd (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
Com a clol al topònim Top-y-glol ("(el) cim (de)l turó"), a prop de Moelfre Isaf, 8km al sud-est d' Abergele (comarca de Conwy)
ETIMOLOGIA: anglès mitjà knoll (= turó) {knol} (en anglès modern sense la k inicial - {nol} < anglès antic cnoll {knol};
cf terrabaixès (llengua d'Escòcia) know (= turó);
De la mateixa arrel germànica; alemany die Knolle (= bulb, cabeça), die Knollnase (= nas bulbós)

:_______________________________.

cnu [knii] substantiu masculí
PLURAL cnuoedd [knî-odh]
1
toisó
2
llana esquilada
Barnwyr 6:37 Wele fi yn gosod cnu o wlân yn y llawr dyrnu: os gwlith a fydd ar y cnu yn unig, a sychder ar yr holl ddaear; yna y caf wybod y gwaredi di Israel trwy fy llaw i, frl y lleferaist.
Judges 6:37 .....

Barnwyr 6:40 A duw a wnaeth felly y noson honno; canys yr oedd sychder ar y cnu yn unig, ac yr holl ddaear yr oedd gwlith
Judges 6:40 .....

Job 31:20 Os ei lwynau ef ni’m bendithiasant, ac oni chynhesodd efe gan gnu fy nefaid i
Job 31:20 .....

Salmau 72:6 Efe a ddisgyn fel glaw ar gnu gwlân; fel cawodydd yn dyfrhau y ddaear,
Psalm 72:6 .....

3 hen ddafad yng nghnu oen bach ("vella ovella en la pell d'un xaiet"), persona vella que vol amagar la seva edat portant roba de l'estil dels joves
4
y Cnu Aur el Toisó d’Or

5
cnu'r ddafad farw = alguna cosa que una persona té de les possessions d’una persona morta (‘(el) toisó (de) l’ovella morta’)
aros am gnu'r ddafad farw (“esperar el toisó de l’ovella morta”) esperar la mort d’algú per poder tenir els seus béns
ETIMOLOGIA: bretó kreoñ (= toisó) < kneoñ
irlandès cnúmh (= escorça, pell) possiblement és una paraula relacionada

NOTA: també cnuf, plural cnufiau [kniiv, kniv-ye], i una forma diminutiva cnufyn [knî-vin]

:_______________________________.

cnuchiad
[knikh-yad] substantiu masculí
PLURAL cnuchiadau [knikh--de]
1
copulació
ETIMOLOGIA: (cnuch-, arrel de cnuchio = cardar) + (-iad, sufix per formar substantius)

:_______________________________.

cnuchio
[ knikh -yo] verb
NOTA: (Gal·les del Sud) variants: cnucho, cnwcho, cnocho, cnycho
1 (verb amb objecte) / (verb sense objecte) fotre, cardar
2 (Gal·les del Sud-oest) cnycho (rhywun) engnayar algú, estafar algú
3 cnuchio llaw masturbar-se (“cardar mà”)
ETIMOLOGIA:


:_______________________________.

cnuchiwr
[ knikh -yur] substantiu masculí
PLURAL cnuchwyr [ knikh -wir]
1 carder; home que fa el coït
ETIMOLOGIA: (cnuch- arrel de cnuchio = anar de putes) + (-i-wr sufix = home)


:_______________________________.

cnucho
[KNI kho] (verb)
1 fotre, cardar > cnuchio

:_______________________________.

cnuf
[ kniiv] v
1
(= cnuf) toisó
ETIMOLOGIA: cnu + f final no etimològica; cf. hy atrevit > hyf

:_______________________________.

cnufio
[kniv -yo] v
1
(Gal·les del nord-oest) enfarcellar un toisó després d’esquilar una ovella
ETIMOLOGIA: (cnuf = toisó) + (-io, sufix per formar verbs)

:_______________________________.

cnùl
[knil] substantiu masculí o femenení
PLURAL cnuliau
[knil –ye]
1
toc de mort
canu cnùl (campana) tocar a mort
yr oedd cloch yr eglwys yn canu cnùl
la campana de l’església tocava a mort
2
cnùl clust xiuleig a les orelles coma a premonició d’una mort
3
cadw cnùl queixar-se sense parar
ETIMOLOGIA: anglès mitjà knul < anglès antic knyll;
cf holandès knal (= patam, espetec del tro, explosió, tret de pistola; alemany knüllen (= rebregar (material)
NOTA: també clul (n > l)

:_______________________________.

cnulio [knil -yo]
1
(verb sense objecte) tocar a mort
1
(verb amb objecte) fer sonar el toc de mort
ETIMOLOGIA: (cnùl = toc de mort) + (-io sufix per formar verbs)

:_______________________________.

cnychio
[KNØKH yo] (verb)
1 fotre, cardar

:_______________________________.

cnychu
[KNØ khi] (verb)
1 fotre, cardar

:_______________________________.

cnychu dwrn
[knø khi DURN] () masturbar, masturbar-se

:_______________________________.

cnydiau
[KNØD ye] (pl)
1 vegeu: CNWD

:_______________________________.

coc oen
[kok OIN] substantiu masculí
1 malparit ("penis de xai")

:_______________________________.

coch y berllan
[KOOKH ø BER lhan] substantiu masculí
1 pinsà borroner (pyrhhula pyrrhula)

:_______________________________.

coch [KOOKH] (adjectiu)

1
vremell, roig
2
Coch i fyny teg yfory (“vermell a dalt, bo demà”) Si el cel és vermell a la posta del sol, ferà bon temps l’endemà

:_______________________________.

cochion [ koch -yon] adjectiu
1
forma plural de coch (= vermell)
Coed Cochion (topònim) (“(els) arbres vermells, (el) bosc vermell”)
Grisiaucochion (“the) red steps”) nom de carrer de Bangor (LL57 4YN)
2
(substantiu) y cochion els vermells, els que porten el color vermell (per exemple, un equip de futbol)

ETIMOLOGIA: coch + sufix plural –ion

:_______________________________.

cocni, cocnis
[KOK ni, KOK nis] substantiu masculí
1 londinenc, ‘Cockney’ (anglès = ou de gall)

:_______________________________.

cocyn hitio
[KO kin HIT yo] substantiu masculí
1 cap de turc

:_______________________________.

cod, codiau
[KOOD, KOD ye] substantiu masculí
1 escrot

:_______________________________.

codi
[KO di] (verb)
1  aixecar; aixecar-se
2 codi clustiau / codi eich clustiau dreçar les orelles
3 codi crocbris am rywbeth
cobrar moltíssim per alguna cosa
4 codi cynnig i’r gwynt prendre el pols a l’opinió, sondejar l’opinió pública deiant anar rumors (“aixecar un oferta / un intent al vent”)
5 codi cywilydd ar avergonyir
bod cywilydd ar sentir avergonyit
codi cywilydd ar avergonyir
6 codi’ch gwar arronsar els muscles



 :_______________________________.

codiad, codiadau
[KOD yad, kod YA de] substantiu masculí
1 augment


:_______________________________.

codi allan
[-di a -lhan]
1 (Nord) sortir de casa després de recuperar-se d’una malaltia
2 sortir al carrer (per donar la benvinguda / mirar una processó, etc)
Mi glywson ni'r 'band' yn y dre heddiw. Yr oedd yno gantoedd o bobl wedi codi allan i'w clywed nhw Vam sentir la banda a la ciutat avui. Centenars de persones havien sortit a escoltar-los
ETIMOLOGIA: (codi = aixecar-se) + (allan = fora)

:_______________________________.

codi arian ar
[ -dir ar-yan ar]
1 hipotecat (alguna cosa)
ETIMOLOGIA: (“aixecar diners sobre”) (codi = aixecar-) + (arian = diners) + (ar = sobre)

:_______________________________.

codi pais ar ôl piso [-di pais ar ool pi-so]
1
fer alguna cosa quan ja és massa tard i inútil
ETIMOLOGIA: ("aixecar vestit després de pixar") (codi = aixecar) + (pais = vestit) + (ar ôl = després) + (piso = pixar)

:_______________________________.

codi pais cyn piso [-di pais kin pi-so]
1
fer primer el que s'ha de fer primer, no deu començar la casa pel teulat
ETIMOLOGIA: ("aixecar vestit abans de pixar") (codi = aixecar) + (pais = vestit) + (cyn = before) + (piso = pixar)

:_______________________________.

codi’r corff
[ -dir korf]
1 comencar la processió fúnebre de la casa del desaparagut cap al cementiri (literalment: “aixecar el cadàver”)
ETIMOLOGIA: (codi = aixecar-(se)) + (y = el) + (corff = cos)



:_______________________________.

codwr, codwyr
[KO dur, KOD wir] substantiu masculí
1 persona que aixeca / s’aixeca; bore godwr = persona que es llevanta de bon matí
- codwr morgais [ko dur MOR ges] substantiu masculí
1 creditor hipotecari

:_______________________________.

coeca
[KOI ka] substantiu masculí
1 vegeu: coetgae

:_______________________________.

coecia
[KOIK ya] substantiu masculí
1 vegeu: coetgae

:_______________________________.

coed
[KOID] (pl)
1 vegeu: coeden

:_______________________________.

coedallt [ koid -alht] substantiu femení
1
vessant amb arbres
ETIMOLOGIA: (coed = bosc, arbres) + (allt = turó)

:_______________________________.

Y Coed Cadw [ kôid ka-du] substantiu masculí
1
nom d’un bosc de Clawdd-coch (comtat de Bro Morgannwg)
ETIMOLOGIA: “(y) coed cadw” ‘(el) bosc preservat’ (?amb el sentit de ‘bosquet d’on es tallen els abres de tant en tant per fer servir la fusta’) (coed = bosc) + (cadw = preservar; preservat)

:_______________________________.

coed cae / Coed Cae [ koit -ga] substantiu masculí
1
ortografia incorrecte de coetgae; aquest error és frequent en la toponímia

:_______________________________.

coeden, coed
[KOI den, KOID] substantiu femení
1  arbre
2 "coed" = arbres, bosc
3 bod fel dail y coed ser molt nombrós (“ser com les fulles dels arbres”)
4 erlid o goed i gastell perseguir algú de lloc en lloc (“perseguir de bosc a castell”)

:_______________________________.

coedfron [ koid -vron] substantiu femení
1
turó boscós
ETIMOLOGIA: (coed = bosc, arbres) + mutació suau + (bron = turó)

:_______________________________.

coedfryn [ koid -vrin] substantiu masculí
1
turó amb arbres

ETIMOLOGIA: (coed = bosc, arbres) + mutació suau + (bryn = turó)

:_______________________________.

Coed Helen [ koid he-len]
1 literalment “(el) bosc (de na) Helena”, localitat de Caernarfon.
Originalment però era “Coed Alun”, “(el) bosc (de) Alun’ (?nom de rierol).
”The Coed Helen Estate at Caernarfon was originally Coed Alun and is still so called in popular speech; the name was changed to bring in the Helen legend” (A Short Introduction to the Study of Comparative Grammar (Indo-European) T. Hudson Williams 1935 t.9).
“La finca de Coed Helen de Caernarfon era originalment Coed Alun i encara popularment es diu així; es va canviar el nom per incorporar la llegena de Helen” (Breu Introducció a l’Estudi de Gramàtica Comparativa (Indo-europea) T. Hudson Williams 1935 t.9).
Aquesta “Helen” era Elen Luyddog (“Elen dels hosts”, llu = host, exèrcit), d’una família noble de Segontium (la ciutat roman on avui és Caernarfon). Es va casar amb Macsen Wledig (Magnus Maximus), nascut a la península ibérica, que va esdevenir comandant de l’exèrcit romà a l’illa de la Gran Bretanya i qui a l’any 383 dC va anar a Roma on va destituir Gratià i va fer-se Imperador, es es va convertir en cristià. Es diu que Elen va tornar a Gal.les després de la mort de Macsen cinc anys després, a l’any 388 dC.
L’història es va preservar en “Breuddwyd Macsen Wledig” (“(el) somni (de) Magnus (el) líder”), escrit al voltant de l’any 1400 i que forma part de la col.lecció de dotze històries gal.leses medievals conegudes com “Y Mabinogion”.
Un acte notarial an anglès del 1740 esmenta ‘the capital messuage of Coed Alun otherwise Coed Helen... in the liberties of Caernarfon and pa.[rish] of Llanbeblig’. (= la propietat de Coed Alun, també conegut com Coed Helen... a la vila de Caernarfon i la parròquia de Llanbeblig)
El nom “Elen”’ s’ha perpetuat a Caernarfon al nom de carrer “Ffordd Santes Helen” (carrer de Santa Helena), i popularment es troba al topònim Sarn Helen (“camí de n’Helena, calçada de n’Helena”), nom donat a varis trams de la carretera romana entre Caernarfon i Caerfyrddin

:_______________________________.

coedlan, coedlannau
[KOID lan, koid LA ne] substantiu femení
1 1 bosc
2 (noms de carrers) avinguda


:_______________________________.

coedwr
[ koi -dur] substantiu masculí
PLURAL coedwyr [ koid -wir]
1 boscater, treballador forestal
2 (Gal·les del Sud) (mineria) treballador que posa estintols
3 un que viu als boscos
ETIMOLOGIA: (coed = fusta; bosc) + (wr sufix = home)

:_______________________________.

Coed-y-brain
[ koid ø brain ]
1
localitat de Llanbradach, a la comarca de Caerffili
Heol Coed-y-brain carrer de Llanbradach (en mapes anglesos com a “Coed-y-Brain Road”)
També Cwrt Coed-y-brain carrer de Llanbradach (en mapes anglesos com a “Coedybrain Court”)
ETIMOLOGIA: ‘bosc dels corbs’ (coed = bosc) + (y = article definit) + (brain = corbs, plural de brân = corb)

:_______________________________.

Coed-y-go
[ kôid ø goo]
1
localitat del poble de Croesoswallt (Oswestry), de la comarca anglesa Swydd Amwythig (Shropshire)

ETIMOLOGIA: "coed y gof" ("(el) bosc (de)l ferrer")
(coed = bosc) + (y = el) + (gof = ferrer).
Al nord de Gal·les la [v] final es perd en moltes monosíl·labes, per tant gof > go

NOTA: Als mapes anglesos amb la grafia parcialment anglicitzada Coed-y-Goe

:_______________________________.

Coed y Milwr [ kôid ø -lur] substantiu masculí
1
(nom perdut?) bosc de Caer-dydd, segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911)
“COED-Y-MILWR (the soldiers’ wood.)
North-east of Pen-y-lan.”
(el bosc dels soldats).
Al nord-est de Pen-y-lan.
ETIMOLOGIA: (“(el) bosc (de)l soldat”) (coed = bosc) + (y = el) + (milwr = soldat)

:_______________________________.

Coed y Mynach
[ koid ø-nakh]
1
Capel Coed y Mynach ‘(la) capella (de) Coed y Mynach’ SO3402 poblet 4km al nordoest de Brynbuga (comarca de Mynwy) Nom anglès: Monkswood
ETIMOLOGIA: ‘(el) bosc (de)l monjo’, (coed = bosc) + (y = article definit) + (mynach = monjo)

:_______________________________.

coegfalch
[ koig -valkh] adjectiu
1
vanitós
wedi ei gwisgo yn goegfalch vestit d’una manera ostentosa
ETIMOLOGIA: (coeg = blind; vain) + soft mutation + (balch = proud)

:_______________________________.

coegfalchder
[ koig-valh-der] substantiu masculí
1
vanitat
ETIMOLOGIA: (coeg = cec; vanitós) + mutació suau + (balchder = orgull)

:_______________________________.

coelcerth
[ koil -kerth] substantiu femení
PLURAL coelcerthi [ koil-ker-thi]
1
foguera – gran foc per celebrar un fet
cynnau coelcerth encendre una foguera
gwneud coelcerth fer una foguera
2
(antigament) foguera de
.....(1) Nos Galan Mai (festa que celebra a l’inici dels sis mesos d’estiu) (ara abril 30 - maig 1) o
.....(2) de Nos Galan Gaeaf (festa que celebra a l’inici dels sis mesos d’hivern, (ara novembre 30 - octubre 1)
3
foguera = gran foc que serveix com a senyal
4
foguera = foc per cremar deixalles
gwneud coelcerth o fer una foguera de
A pha waeth gennyf fi os bydd y plant yn gwneud coelcerth o’m dyddiaduron ar ôl i mi gau fy llygaid?
I a mi què m’importa si els meus fills facin una foguera dels meus dietaris després de la meva mort (‘després de tancar els meus ulls’)?
5
coelcerth angladdol pira
ETIMOLOGIA: (coel = auguri) + (certh = cert, segur), és a dir ‘auguri segur, senyal segur; certh < llatí certus (= cert)

NOTA: forma col·loquial: coelceth (pèrdua de la ‘r’), i coelcath a les zones ‘a’

:_______________________________.

coelcerthu
[ koil-ker-thi ] verb
1
llençar al foc, cremar
Dylid coelcerthu pob copi o'r cylchgrawn hynny
S’hauria d’incinerar cada exemplar d’aquella revista

ETIMOLOGIA: (coelcerth = foguera) + (-u sufix per formar verbs)

:_______________________________.

1 coes
[ kôis ] substantiu femení
PLURAL coesau [ koi-se]
1
cama, membre d'un animal o insecte
eistedd â’ch coesau o boptu’r gadair seure amb una cama a cada costat de la cadira
2
cuixa d'animal com a menjar
coes cyw cuixa de pollastre
coes ffowlyn cuixa de pollastre
coes eidion cuixa de bou
coes gwedder cuixa de moltó
coes oen cuixa de xai
3
estyn eich coesau (1) estirar les cames, fer una volta; (2) desentumir les cames
4
coesen, coesgyn (qv) tija d'una planta
5
varis noms per una cama de fusta:
coes bren ("cama (de) fusta")
coes glec ("cama (de) clic")
coes gorcyn ("cama (de) suro")
6
coes osod cama artificial (“cama (de) posar”, gosod = posar)
7
codi'ch coes ar (gos) aixecar la pota, orinar
cododd y ci ei goes ar bostyn y giât
el gos va orinar sobre el brancal de la porta
8
cymryd y goes arrancar-se a córrer ("agafar la cama")
9
sefyll ar un goes estar dret sobre una cama ???
10
does ganddi yr un goes i sefyll arni no té ni un argument a favor seu ("no té ni una cama per estar dreta sobre ella")
11
Gal·les del Nord yr hen goes > rhen goes (tractament) dona
Paid â gwylltio, rhen goes - jôc oedd hi no t'enfadis, dona - era una broma
12
ungoes
d'una cama, que té una cama
bwrdd ungoes (Nord), bord ungoes (Sud)
taula d'una pota
ETIMOLOGIA: gal.lès coes < coys < coghs < britànic *koksa < llatí coxa
(= cuixa, maluc); català cuixa és de la mateixa paraula llatina
cf coxa > llatí vulgar *coxînus (= coixí pel maluc) > francès antic coussin > anglés cushion (= coixí)

:_______________________________.

2 coes, coesau
[KOIS, KOI se] substantiu masculí
1 mànec
- coes matshen [kois MA chen] substantiu femení
1 llumí (la fusta)

:_______________________________.

coet-
[ koit ] -
1
forma de coed (= bosc, pren) davant b, d, ff, g, *gh, h en paraules compostes
coeta (= coed·ha) recollir llenya (-ha = sufix)
coetgae (= coed·gae) camp amb tanca de bardisses (cae = tancat)
coetgen (= coed·gen) liquen d'arbres (cen = liquen)
coetgi (= coed·gi) (obsolet) gos salvatge (ci = gos)
coetir (= coed·dir) terra boscosa (tir = terra)
coetref (= coed·dref) masia del bosc (tref = masia)
coetrych (= coed·ghwrych) bardissa de tanca de camp (gwrych = hedge)
coetwch (= coed·hwch) truja salvatge; meuca (hwch = truja)
coety (= coed·dy) casa del bosc; cabanya amb llenya (ty = house)

:_______________________________.

coetgae [koit-ge] substantiu masculí
PLURAL coetgaeau [koit-gei-e]
1
tancat = terreny clos d'una tanca feta de fusta o d'arbústies
2
(Gal·les del Sud-est) pastura aspre de terra alta, pastura d‘ovelles
3
(toponímia) coetgae es troba a la toponimía menor; és molt freqüent al sud-est. Sovint amb lae grafies errònies ‘Coedcae’, ‘Coed Cae’; a causa d’això, s’explica per alguns que no són conscients de que es tracta de ‘coetgae’ com a forma de ‘coed y cae’ (el) bosc (de)l camp
..1/ Lôn Coecia nom de carretera de Llanllyfni, comarca de Gwynedd; lôn y coetgae = (el) camí (de)l camp; (vegeu la nota a continucació sobre pronunciacions locals)
..2/ Ocurreix com a nom de camp a l’any 1636 a Llangrallo (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) ”Koitga” (vegeu la nota a continucació sobre pronunciacions locals)
..3/
(Y) çCoetgae nom de carrer, Glynebwy, comarca de Blaenau Gwent (“Coed Cae”).
Also (Y) Coetgae Uchaf
Upper Coedcae”) (= de dalt) i (Y) Coetgae IsafLower Coedcae”) (= més baix)
..4/ (Y) Coetgae
nom de carrer, Gelligaer (“Coedcae”)
..5/ (Y) Coetgae
nom de carrer, Pontardawe (“Coedcae”)
..6/ (Y) Coetgae
nom de carrer, Caerffili (“Coed Cae”)
(7) (Y) Coetgae
nom de carrer, Tredegar Newydd (“Coed Cae”)
(8)
topònim (ara perdut) de Caer-dydd. Segons John Hobson Mathews
“COED-CAE... A copyhold tenement in the manor of Llystalybont (1673.)
(tinença acreditada de la senyoria de Llystalybont, any 1673)
(9) Penycoetgae poble entre Pont-ty-pridd i Llantrisant (límit del ‘coetgae’); Heol Penygoetgae carretera que arriba al poble de la direcció de Llantrisant
(10) Coetgae-du granja al costat de Penygoetgae (du = negre)
(11) Heol Danycoetgae carrer de Pont-ty-pridd (“Dan-y-Coedcae Road”) (sota el ‘coetgae’)
(12) Coetgae-mawr (mawr = big) granja a la carretera Heol Ddu (‘carretera negra’), aprop de Tonyrefail
(13) Tynycoetgae (la) granja (de) la pastura; lloc de Cefncoedycymer (comarca de Merthyrtudful)
(14) (Y) Coetgae granja de Werntarw SS9684 (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
(15)
(Y) Coetgae SN7508 localitat de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
(16)
(Y) Coetgae SO2009 localitat de la comarca de Blaenau Gwent
(17)
(Y) Coetgae SO2608 localitat de la comarca de Torfaen
ETIMOLOGIA: coetgae < cóed-gae (coed = arbres) + mutació suau + ( cae = tancat; camp)
NOTA: (1) sud-est: coetga [koit-ga], coeca koi-ka];
..2/ nord-oest coecia [koik-ya],
..3/ nord-est cwitie [kwit-ye]

:_______________________________.

Coetgae’rfelin

1 nom de carrer de Hirwaun (comarca de Rhondda Cynon Taf). El nom oficial és “Cae Felin Parc”, que és de fet un nom ‘anglès’ – és ‘Cae Felin’ amb l’afegiment de la paraula anglesa “park”, però per algun motiu amb grafia gal.lesa. Si fos un nom gal.lès autèntic seria ‘Parc Cae Felin’ (“el parc del camp del molí”). Sembla que Cae Felin és una simplificació del nom original Coetgae’rfelin (‘el camp / la pastura de muntanya del molí’), amb la grafia Coedcae’rfelin a “Hanes Plwyf Penderyn” D. Davies 1904 (Història de la Parròquia de Penderyn). Hi ha una llista de les formes històriques a ”Cynon Valley Place Names”, Deric John, 1998.

:_______________________________.

coeth
[KOITH] (adjectiu)
1 pur

:_______________________________.

coetian
[ koit-yan] verb
1
vegeu coetio

:_______________________________.

coetio
[ koit-yo] verb
1
tirar anells de fusta o ferro a un palet posat a la terra per intentar encerclar-lo) .
ETIMOLOGIA: (coet-, de coeten = anell de ferro) + (-io sufix per formar verbs)
NOTA: also coetian, amb el sufix -ian en comptes de -io

:_______________________________.

coetir
[ kôi -tir] substantiu masculí
PLURAL coetiroedd [ koi--rodh]
1
terra amb arbres
mae rhaid ehangu'r coetir llydandail yng Nghymruç
cal extendre la terra amb arbres de fulles amples de Gal·les
ETIMOLOGIA: coetir < coettir < coed+dir < (coed = bosc ) + mutació suau + ( tir = terra )

:_______________________________.

coetiwr
[ koit-yur] substantiu masculí
PLURAL coetwyr [ koit-wir]
1
jugador de "coetio" (tirar anells de fusta o ferro a un palet posat a la terra per intentar encerclar-lo)
ETIMOLOGIA: (coet-i, arrel del verb coetio = jugar amb anells de ferro) + (-wr sufix = 'home')

:_______________________________.

coetsio
[ koits-yo] verb
1
tirar anells de fusta o ferro a un palet posat a la terra per intentar encerclar-lo) . (La forma estàndard és coetio, or coetian)
clwb coitsio club de jugar als anells

ETIMOLOGIA: (coets = anells de ferro) + (-io sufix per formar verbs)

:_______________________________.

coetsiwr
[ koits-yur] substantiu masculí
PLURAL coetswyr [ koits-wir]
1
jugador de "coetio" (tirar anells de fusta o ferro a un palet posat a la terra per intentar encerclar-lo) . (la forma estàndard és coetiwr, plural coetwyr)

ETIMOLOGIA: (coets-i, arrel del verb coetsio = jugar amb anells de ferro) + (-wr sufix = 'home')

:_______________________________.

coetsiws [koi -chus] substantiu masculí
1
cotxera
ETIMOLOGIA: coetsiws < anglès "coachhouse"; vegeu -ws

:_______________________________.

coety, coetai
[KOI ti, KOI tai] substantiu masculí
1 casa del bosc ("coed" = bosc + "ty" = casa)

:_______________________________.

cof, cofion
[KOOV, KOV yon] substantiu masculí
1 memòria

:_______________________________.

coffr
[ -for] substantiu masculí o femení
PLURAL coffrau [ ko-fre]
1
cofre = caixa forta de grans dimensions per guardar-hi diners i bens valuosos
2
gran caixa; cosa que s’assenbla una gran caixa
ymddangosai’r pren gwely fel coffor neu gist
el marc del llit semblava una caixa o cofre
argae coffor pantà amb forma de cofre
coffor dderi cofre de roure
coffor te = caixa de te ENG-Z
forma col.loquial: coffor

3
tresoria (també com a plural: coffrau)
yng nghoffrau'r brenin a la tresoria del rei
yn y cyfnod canoloesol bu’r coffr gwladol yn y Berffro
a l’època medieval la tresoria del país era a Y Berffro
mae Llywodraeth yr Ariannin wedi cyhoeddi nad oes arian ar ôl yn y coffrau
El govern d’Argentina ha declaratr que no queden diners a la tresoria
4
coffr cryf caixa forta
ETIMOLOGIA: anglès coffer < anglès mitjà coffre < francès antic < llatí
cophinus (= cistell) < grec kóphinos (= cistell). En francès modern coffre (= caixa); les coffres de l’État = la tresoria
NOTA: també s'escriu coffor

:_______________________________.

cofgolofn
[ kov- go lovøn] substantiu femení
PLURAL cofgolofnau [ kov-go-lov-ne ]
1
monument = pilar per commemorar una persona o un esdeveniment
ETIMOLOGIA: (cof- = memòria, record ) + mutació suau + ( colofn = columna

ETIMOLOGIA: (cof = memòria, record ) + (nod = apunt, nota)

:_______________________________.

cofgolofn ryfel, cofgolofnau rhyfel
[kov go LO von RØ vel, kov go LOV ne RHØ vel] substantiu femení
1 monument als caiguts

:_______________________________.

cofio
[KOV yo] (verb)
1 recordar

:_______________________________.

cofiwch chí [ kov yukh khii]
1
cal admetre, tanmateix, no obstant
Roedd y rhaglen yn un ddiddorol iawn ac yn werth ei gweld. Cofiwch chí, roeddwn yn anghytuno'n chwyrn â nifer o bethau a gafodd eu dweud
Era molt interessant el programa, i valia la pena de veure-lo. No obstant, no estaba d'acord amb moltes coses
que van dir
ETIMOLOGIA: cofiwch forma present-futura (segona persona plural) de cofio (= recordar) + afegiment pronominal chi (= vos)

:_______________________________.

cofl [ kovl ] substantiu femení
PLURAL coflau [ kov -le]
1
falda
yng nghofl a l’abraçada de
2
abraçada
yng nghofl a l’abraçada de
côl yng nghôl aabraçant-se
3
llast
4
(Gal·les del Sud-est) côl (obsolet) fetus
ETIMOLOGIA: Desconeguda, però segurament < britànic < celta. En irlandès hi ha una paraula semblant cúal (= llast)
NOTA: També: côl [kool]

:_______________________________.

coflaid [ kov -led] substantiu femení
PLURAL cofleidiau [ kov-leid-ye]
1
braçat, braçada, allò que es pot portar a les braces
coflaid fach a'i gwasgu'n dynn ‘una petita braçada i estrènyer fort’ – consell perquè es porti només una quantitat raonable i ben agafada
2
coflaid go iawn o una gran quantitat de
cawsom ni goflaid go iawn o rew ac eira yr wythnos hon
vam tenir molta neu i gelada aquesta setmana
3
coflaid o ddyn = home gras
llond eich cofliad = gran, gras (gran la vostra braçada’)
asiantaeth fachu newydd ar gyfer bobl sy'n llond cowlad ac yn ei chael yn anodd dod o hyd i bartneriaid o'r un maintioli
Un agència de contactes per persones grasses que tenene dificultats de trobar parelles de la mateixa mida
4
estimat, estimada
ETIMOLOGIA: (cofl = falda, pit) + (-aid, sufix substantival que indica el contingut )
NOTA: també cofled, cowled, cowlad, cowliad

:_______________________________.

coflech [ kov -lekh] substantiu femení
PLURAL coflechau [ kov- le -khe]
1
placa commemorativa
Ar y goflech honno gwelir enw Jenkin Evans
En aquell plac es veu el nom de Jenkin Evans
ETIMOLOGIA: (cof = memòria, record ) + mutació suau + (llech = llosa )

:_______________________________.

cofnod
[ kov -nod] substantiu masculí
PLURAL cofnodion [kov- nod -yon]
1
nota, apunt
2
entrada, nota en un registre
Yn ôl cofnod byr yng nghofrestr claddedigaethau Plwyf Conwy ar gyfer y flwyddyn 1895..
Segons una nota al registre d'enterraments per a la Parròquia de Conwy per l'any 1895...,
2
cofnodion
historial;
cofnodion treth historial dels impostos pagats per un contribuent
3
cofnodion actes (d'una reunió);
cofnodion y pwyllgor actes de (la reunió de) la comissió
llyfr cofnodion llibre d’actes
4
cofnod troseddau antecedents penals
ETIMOLOGIA: (cof = memòria, record ) + (nod = apunt, nota)

:_______________________________.

cofnodi [ kov--di] verb
1
apuntar
2
notar = fer un apunt de l’existència d’alguna cosa
Edrychais yn ofer mewn sawl geiriadur am y gair “bosh” a dim ond ar ôl cael
fy nghyfeirio at eiriadur arbenigol ar dafodiaith Morgannwg a Gwent y
daeth y gair i'r fei.
Fe'i cofnodwyd yn... Hengoed....; Llangan, ym Mro Morgannwg; Penderyn, ger Merthyr....
Vaig mirar sense èxit en molts diccionaris per la paraula “bosh” i només després de ser referit a un diccionari especialista sobre el dialecte de Morgannwg i Gwent va sortir la paraula a la llum. Va ser notada a Hengoed; Llan-gan, a Bro Morgannwg; Penderyn, aprop de Merthyr.... (Cymro 01 11 89)
3
(jutjat) inscriure = posar a les actes de tribunal
cofnodwyd rheithfarn o hunanladdiad ar y claf
es va inscriure un veredicte de suicidi del malalt
4
indicar
ma’r peiriant yn cofnodi swm y dwr mewn pridd
el dispositiu indica la quantitat d’aigua al sol
5
mewngofnodi (informàtica) entrar amb contrasenya
6
commemorar
seremoni i gofnodi gosod carreg sylfaen Sefydliad y Glowyr Oakdale yn 1916
una ceremònia per commemorar posar la primera pedra de l’Institute dels Miners d’Oakdale a l’any 1916
ETIMOLOGIA: (cofnod = nota, apunt) + (-i sufix per formar verbs)

:_______________________________.

cofnodiad [ kov-nod-yad] substantiu masculí
PLURAL cofnodiadau [ kov-nod--de]
1
apunt, nota
ETIMOLOGIA: (cofnod-, arrel del verb cofnodi = notar) + ( -iad sufix per formar un substantiu)

:_______________________________.

cofnodwr [ kov--dur] substantiu masculí
PLURAL cofnodwyr [ kov-nod-wir]
1
persona que apunta informació
2
persona que fa les actes d’una reunió
ETIMOLOGIA: (cofnod-, arrel del verb cofnodi = notar) + ( -wr sufix per indicar un agent)

:_______________________________.

cofnodydd [ kov--didh] substantiu masculí
PLURAL cofnodyddion [ kov-no-dødh-yon]
1
dispositiu que fa càlculs i guarda les dades de transaccions
cofnodydd arian caixa registradora
2
Vegeu cofnodwr
ETIMOLOGIA: (cofnod-, arrel del verb cofnodi = notar) + ( -ydd sufix per indicar un agent)

:_______________________________.

cofrestr, cofrestrau [KOF re ster, kov RE stre] substantiu femení
1 registre

:_______________________________.

cofrestredig [ kov-res-trê-dig] adjectiu
1
registrat, llistat en un registre
elusen gofrestredig societat benèfica registrada
nyrs gofrestredig infermera / infermer amb coneixement de l’estat – persona formada per fer tot tipus de infermeria i que ha aprovat els exàmens necessaris
ETIMOLOGIA: (cofrestr-, arrel de cofrestru = registrar) + (-edig)

:_______________________________.

cog, cogau
[KOOG, KO ge] substantiu masculí
1 cucut

:_______________________________.

coginio
[ko GIN yo] (verb)
1 cuinar

:_______________________________.

coin
[ koin ] substantiu masculí
1
talu i rywun yn ei goin ei hun pagar algú amb la mateixa moneda ("pagar algú en la seva pròpia moneda")

2
Gal·les de Sud-est gwneud coin piwr fer un dineral de calerons ("fer moneda pura")
ETIMOLOGIA: anglès coin < francès coin (= encuny per fer monedes) < llatí cuneus (= falc)

:_______________________________.

coino arian
[ koi-no ar-yan] verb
(Gal·les del Sud)
1
fer una fortuna
ETIMOLOGIA: "encunyar diners"; coino = forma meridional de coinio (coin < anglès to coin = encunyar,) + (-io = sufix per formar verbs)

:_______________________________.

coiote
[ koi- o -te] substantiu masculí
PLURAL coiotes [ koi- o -tes]
1
coiot = gos salvatge de les planes d'Amèrica del nord
ETIMOLOGIA: anglès coyote < castellà < nahuatl koyotl

:_______________________________.

cojen [ ko -jen] f
PLURAL cojis [ ko -jis]
1 (Gal·les del Nord) cony
ETIMOLOGIA: ??

NOTA: Nord-oest: cojan

:_______________________________.

coleg, colegau
[KO leg, ko LE ge] substantiu masculí
1  col·legi
coleg offeiriadol seminari
2 universitat

:_______________________________.

Y Coleg ar y Bryn, y
[ø KO leg ar ø BRIN] substantiu masculí
1 Universitat de Gal·les a Bangor ("la Universitat a dalt del turó")

:_______________________________.

coleg addysg
[KO leg A dhisk] substantiu masculí
1 escola per formar professors

:_______________________________.

coleg diwynyddol
[KO leg di wi NØ dhol] substantiu masculí
1 col·legi de teologia

:_______________________________.

Y Coleg ger y Lli, y
[ø KOO leg ger ø LHII] substantiu masculí
1 Universitat de Gal·les a Aberystwyth ("la Universitat al marge del mar")

:_______________________________.

Coleg Madlen
[ ko-leg mad -len] substantiu masculí
1
Magdalen (Móodlïn) College, de l'Universitat d'Oxford, Anglaterra
2
Magdalene (Móodlïn) College, de l'Universitat de Cambridge, Anglaterra
ETIMOLOGIA: ‘(el) col·legi (de) (Maria) Magdalena’ (coleg = col·legi) + (Madlen = Magdalena)

:_______________________________.

coleg milwrol
[KO leg mi LU rol] substantiu masculí
1 col·legi militar

:_______________________________.

coleg technegol
[KO leg tekh NE gol] substantiu masculí
1 escola d’arts i oficis

:_______________________________.

coleg y brifysgol
[KO leg ø bri VØ skol] substantiu masculí
1 col·legi d’una universitat federal

:_______________________________.

Coleg yr Iesu
[KO leg ør YE si] substantiu masculí
1 "col·legi d’en Jesucrist", el col·legi de la Universitat d’Oxford on tradicionalment els gal·lesos estudiaven


:_______________________________.

colej
[KO lej] substantiu masculí
1 (col·loquial - [anglicisme]) col·legi

:_______________________________.

coler, coleri
[KO ler, ko LE ri] substantiu femení
1 coll (de roba)

:_______________________________.

Colin
[KO lin] substantiu masculí
1 nom d’home – Nicolau

:_______________________________.

..1 coll
[ kolh ] adjectiu
1
perdut = que ara no es troba
eiddo coll lost property; també eiddo colledig
2
perdut, amb el qual s’ha perdut el contacte
hen gyfaill coll amic perdut
3
perdut = condemnat a la perdició
enaid coll lost soul
4
perdut = que no es pot recuperar
cyfle coll oportunitat perduda
ETIMOLOGIA: coll = arrel del verb colli (= perdre)

:_______________________________.

..2 coll
[ kolh ] substantiu masculí
PLURAL colliadau [ kolh--de]
1 pèrdua
Mae coll y pryfetach hyn yn yr ecosustem leol yn destun pryder La pèrdua d’aquests insectes a l’ecosistem alocal és preocupant
1 coll cymeriad pèrdua de la bona reputació d’algú (“pèrdua (de) caràcter”)
3 Coll Gwynfa La Pèrdua de Paradís

4 desperfecte
Mae rhyw goll arno Ell és una mica estrany (“hi ha una mena de pèrdua / desperfecte sobre seu”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *kold-
De la mateixa arrel britànica: còrnic koll (= pèrdua), Breton koll (= pèrdua),
irlandès caill (= pèrdua),, manx coayl (= pèrdua),

:_______________________________.

colledwr
[ko- lhê -dur] substantiu masculí
PLURAL colledwyr [ko- lhed -wir]
1
perdedor
2
empresa que perd diners
3
insolvent, persona que no pot pagar els seus creditors
ETIMOLOGIA: (colled = pèrdua) + (-wr = sufix d'agent.
'home')

:_______________________________.

Collen
[KO lhen] substantiu femení
1 nom de santa (Llangollen - ciutat del nord-est)

:_______________________________.

collen, cyll
[KO lhen, KILH] substantiu femení
1 avetllaner

:_______________________________.

colli [KO lhi] (verb)
1 perdre

:_______________________________.

colofn, colofnau
[KO lo von, ko LOV ne] substantiu femení
1 columna

:_______________________________.

colomen, colomennod
[ko LO men, ko lo ME nod] substantiu femení
1  colom

2
colom = símbol de pau
3 Llwynygolomen nom de carrer de Cwmrhydyceirw (comarca d’Abertawe)
(“el) bosc (de)l colom

:_______________________________.

colomen ddychwel
[ ko-lo-men dhøch-wel] substantiu femení
PLURAL colomennod dychwel [ ko-lo- me -nod døkh-wel]
1
colom sinistrat a tornar al seu colomar quan es posa en llibertat ?? ("colom (de) tornar")

:_______________________________.

colomen Fair
[ ko-lo-men vair] substantiu femení
PLURAL colomennod Mair [ ko-lo- me -nod mair]
1
Streptopelia turtur tórtora ("colom (de) (la Verge) Maria"); nom estàndard; turtur

:_______________________________.

colomen fenyw
[ ko-lo-men ve -niu] substantiu femení
PLURAL colomennod benyw [ ko-lo- me -nod be -niu]
1
colom femella ("colom femella")
NOTA: també: colomen fanw

:_______________________________.

colomen glai
[ ko-lo-men glai ] substantiu femení
PLURAL colomennod clai [ ko-lo- me -nod klai]
1
plat de tir; disc de fang cuit, propulsat a l'aire per un dispositiu de llençament, i que serveix com a blanc per escopetes
cystadleuaeth saethu colomennod clai competició de tir amb plats de tir

:_______________________________.

colomen las
[ ko-lo-men laas ] substantiu femení
PLURAL colomennod gleisioni [ ko-lo- me -nod glei-shon]
(South-east Wales)
1
Columba palumbus = tudó ("colom blau"); gal·lès estàndard ysguthan

:_______________________________.

colomen negesi
[ ko-lo-men ne-ge-si] substantiu femení
PLURAL colomennod negesi [ ko-lo- me -nod ne-ge-si ]
1
colom missatger ("colom (de) missatges")

:_______________________________.

colomen wryw
[ ko-lo-men uç -riu] substantiu femení
PLURAL colomennod gwryw [ ko-lo- me -nod gu -riu]
1
colom mascle ("colom mascle")

:_______________________________.

colomen wyllt
[ ko-lo-men wilht,] substantiu femení
PLURAL colomennod gwyllt, colomennod gwylltion [ ko-lo- me -nod gwilht, gwølht-yon ]
1
Columba oenas = xixella ("colom salvatge / silvestre")

:_______________________________.

colomen y graig
[ ko-lo-men ø graig] substantiu femení
PLURAL colomennod y graig [ ko-lo- me -nod ø graig ]
1
Columba livia = colom roquer ("colom (de) la roca")

:_______________________________.

colomen
[ko- lo -men] substantiu femení
PLURAL colomennod [ ko-lo- me -nod]
1
Ornitologia colom, ocell de la família Columbidae
2
colom (domesticat per fer carreres, exposicions, més gran que l'ocell salvatge)
colomen ddychwel = colom que torna al punt d’origen (“colom (de) tornar”) (qv)
3
dona que va ben vestida però que té una casa molt bruta i descuidada; és una al·lusió al plumatge elegant del colom i la seva niu aparentment desorganitzada i la colomassa d'una colònia de coloms
hen g'lomen yn 'i thy yw honno
la seva casa és una porqueria ("és una (vella) coloma a casa seva")
fel y golomen elegant i mudat però amb la casa bruta
4
ceiliog colomen colom, mascle de colom ("gall (de) colom")
5
colomen wryw colom, mascle de colom ("colom mascle")
6
colomen fenyw
coloma, femella de colom ("colom femella")
7
iâr golomen coloma, femella de colom ("gallina (de) colom")
8
comparació:
..1/ mor ffyddlon â cholomen i'w chell
("tan fidel com un colom a la seva cel·la")
..2/ mor ddiniwed â’r golomen
tan innocent com un xai (“tan innocent com la coloma”)
Edrychai Twmi mor ddiniwed a'r golomen, ond dywedid fod nid ychydig o gyfrwysder y sarff ganddo hefyd (’S Lawer Dydd / W. Llewelyn Williams / 1929 / tudalen 39)
Tom semblava tan innocent com una coloma però es deia que tenia molta de l’astúcia de la serp (“que hi havia ni [tan sols] una mica de l’astúcia d la serp amb ell”)

9
griddfan fel colomen doldre com un colom
Eseia 38:14 Megis garan neu wennol, felly trydar a wneuthum; griddfenais megis colomen; fy llygaid a ddyrchafwyd i fyny; O Arglwydd, gorthrymwyd fi; esmwythâ arnaf
Isaiah 38:14 ....
10
cwb colomennod (col·loquialment cwb c'lomennod)gàbia per guardar coloms
11
ras golomennod carrera de coloms
12
y Golomen, el Colom, la manifestació de l'Esperit Sant; símbol de l'Esperit Sant
Joan 1:32 Ac Ioan a dystiolaethodd, gan ddywedyd, Mi a welais yr Ysbryd yn disgyn megis colomen, o'r nef...
Joan 1:32 I Joan va testimoniar amb aquestes paraules: He vist l'Esperit que, com un colom, baixava del cel...
13
colom = símbol de la pau (del colom envia per Noè de l'arca Genesi 8:8 - 8:12)
Genesis 8:11 A'r golomen a ddaeth ato ef ar brynhawn; ac wele ddeilen olewydden yn ei gylfin hi, wedi ei thynnu
Genesi 8:11 I, a hora baixa, el colom tornà cap a ell i vet aquí que portava al bec una fulla tendra d'olivera.
14
bridiwr colomennod colombòfil, persona que cria coloms
15
cymdeithas cadw colomennod societat colombòfila ("associació (de) criar / tenir coloms")
16
tarfu'r colomennod provocar un enrenou ("inquietar els coloms")

NOTA: col·loquialment es perd la vocal entre c i l colomen > c'lomen / clomen [klo-men], plural: colomennod > c'lomennod / clomennod [klo-me-nod]
ETIMOLOGIA: gal.lès (colom) + (-en);
colom < britànic *kolomm- < llatí *colomba < columba;
còrnic kolommenn (= colom), bretó koulm (= colom)

:_______________________________.

colomendwll
[ ko-lo-men-dulh] substantiu masculí
PLURAL colomendyllau [ ko-lo-men- -lhe]
1
cella de colomar
ETIMOLOGIA: "colom-forat" (colomen = colom) + mutació suau + (twll = forat)
NOTA: també twll colomen, plural: tyllau colomen)

:_______________________________.

colomendy
[ ko-lo-men-di] substantiu masculí
PLURAL colomendai [ ko-lo-men-dai]
1
colomar
ETIMOLOGIA: "colom-casa" (colomen = colom) + mutació suau + (ty^ = casa)

:_______________________________.

Colwyn
[KOL win] substantiu femení
1 riu del Nord-oest

:_______________________________.

cómedi
[KO me di] substantiu masculí
1 comèdia

:_______________________________.

comic, comics
[KO mik, KO miks] substantiu masculí
1 tebeo

:_______________________________.

comin, comins
[KO min, KO mins] substantiu masculí
1 terreny comunal, comú

:_______________________________.

cómodor
[ ko -mø-dor] substantiu masculí
PLURAL comodoriaid [ ko-mø-dor-yed]
1
comodor = oficial de la marina amb graduació més un capità i menys d'un contraamirall

2
president d'un club de vela
Cafodd cómodor ei labelu'n droseddwr am geisio cynorthwyo cyd-longwr
Un president d'un club de vela es va titular com a lladre per intentar un altre mariner
ETIMOLOGIA: anglès commodore < holandès commandeur < francès commander = manar, comandar < llatí (com prefix intensiu) + (mandâre = manar )
NOTA: També: comodôr [ko-mø-door]

:_______________________________.

cómpliment
[ kom -pli-ment] substantiu masculí
PLURAL cómpliments [ kom -pli-ments]
1
Col·loquial compliment
ETIMOLOGIA: anglès compliment < francès < italià < castellà cumplimiento < cumplir = completar, fer allà que ès adient

:_______________________________.

concro
[KONG kro] (verb)
1 conquistar

:_______________________________.

congl
[KO ngol, KO ngle] substantiu femení
1 racó, cantonada

:_______________________________.

consgript, consgriptiaid [KON skript, kon SKRIPT yed] substantiu masculí
1 recluta, un cridat a files

:_______________________________.

cont, contiau
[KONT, KONT ye] substantiu femení
1 1 vagina
2 (ofensiu) malparit

:_______________________________.

contract, contractau
[KON trakt, kon TRAK te] substantiu masculí
1 contracte

:_______________________________.

contractwr amaethyddol, contractwyr amaethyddol
[kon TRAK tur a mei THØ dhol, kon TRAKT wir a mei THØ dhol] substantiu masculí
1 contractista agrícola (persona que fa feines especialitzades amb maquinària especialitzada a les granjes)

:_______________________________.

contralto, contraltos [kon TRAL to, kon TRAL tos] (mf) contralto

:_______________________________.

Conwy
[KO nui] substantiu femení
1  nom de riu del nord-oest

dianc o Glwyd a boddi ar Gonwy fugiR del föc i caure a les brases (“escapar-se de(l riu) Conwy i afogar-se sobre (= creuant) (el riu) Conwy”)
2 nom de comarca

:_______________________________.

copa, copâu
[KO pa, ko PAI] substantiu femení
1 cim

:_______________________________.

copi, copïau
[KO pi, ko PI e] substantiu masculí
1 copi

:_______________________________.

copïo
[ko PI o] (verb)
1 copiar

:_______________________________.

copis
[ko -pis] substantiu masculí
PLURAL copisiau [ko- pis -ye]
Gal·les del Sud
1
bragueta (lloc d’obrir els pantalons, amb botons o amb cremellera)
ETIMOLOGIA: gal.lès copish < anglès codpiece; en el seu origen als segles 1400 i 1500 una bossa que tapava els genitals d’un home, part de les calces o pantalons, ajuntat amb llaços.
..1/ anglès mitjà cod (= bossa, escrot) < anglès antic codd (= bossa; pellofa)
..2/ (piece = peça)   
NOTA: La pronunciació col·loquial és copish [co-pish], plural copishe [ko-pi-she]. Al sud, una s davant o després de la vocal i es fa sh, i el sufix plural -iau > -e (i al sud-est, -a)

:_______________________________.

copog, copogod [KO pog, ko PO god] substantiu femení
1 puput

:_______________________________.

copr
[KO por] substantiu masculí
1 coure (metall)

:_______________________________.

copyn
[ ko -pin] substantiu masculí
PLURAL
copynnod, copynnau [ ko- -nod, -ne]
1 aranya
ETIMOLOGIA: (cop = aranya) + (-yn sufix diminutiu afegit a substantius). Gal.lès cop < anglès cop < attercop ‘aranya, cap de verí’; âtor = verí, coppe = cap.
Anglès cop = aranya sobreviu com a primer element en la paraula cobweb (= teranyina, tela d'aranya; web = tela)

:_______________________________.

cor
[ kor ]
1
Vegeu = cordd. En paraules compostes
..1/ atgor (= equip de llaurar)
..2/ corlan (= cleda d’ovelles)
..3/ gosgordd seguici, comitiva
..4/ gweithgor (= executive committee)
..5/ gwelygordd (= llinatge)
..6/ rheithgor (= jurat)
(7) trefgordd (= poble)

:_______________________________.

côr, corau
[KOOR, KO re] substantiu masculí
1 coral

:_______________________________.

corachaidd
[ ko- ra -khedh] adjectiu
1
de nan, com un nan
seren gorachaidd estel nan

:_______________________________.

corachedd
[ ko- ra -khedh] substantiu masculí
1
condició de creixement tallat??
ETIMOLOGIA: (corach = nan) + (-edd sufix per formar substantius abstractes)

:_______________________________.

côr cymysg
[ koor -misk] substantiu masculí
PLURAL corau cymysg [ -re -misk]
1
coral de dones i homes
Mae pedwar o gorau cymysg Ynys Môn a Gwynedd yn dod at ei gilydd yn Eglwys Gadeiriol Bangor i godi arian ar gyfer canolfan gerdd
Quatre corals de (les comarques de) Ynys Môn i Gwynedd es reuneixen a la Catedral de Bangor per recaptar fons per un centre de música
ETIMOLOGIA: (côr = coral) + (cymysg = mixt)

:_______________________________.

corcyn
[ kor -kin] substantiu masculí
PLURAL corciau [ kork-ye]
1
suro = tap per tancar una ampolla, un baril, etc
twll corcyn forat de baril que es tanca amb suro
ETIMOLOGIA: (corc = tap) + (-yn sufix)

:_______________________________.

cordd
[ kordh ] substantiu masculí
PLURAL corddau [ kor -dhe]
1
tribu (obsolet)
2
familia, clan (obsolet)
3
multitud (obsolet)
4
En paraules compostes com a cordd / cor
..1/ atgor (= equip de llaurar)
..2/ corlan (= cleda d’ovelles)
..3/ gosgordd seguici, comitiva
..4/ gweithgor (= executive committee)
..5/ gwelygordd (= llinatge)
..6/ rheithgor (= jurat)
(7) trefgordd (= poble)

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic korios (= exèrcit)
gal: Gaulish: (1) trikor- (a la forma llatina tricorî) = els tres exèrcits, com al nom de districte bretó Treger, i (2) petrukor- (a la forma llatina petrucorî) = els quatre exèrcits (sobreviu al nom “Peirigòrd” , una divisió de l’antiga regió de Guiana d’Occitània, a l’est de la cutat de Bordèu (Bordèus).
Paraula relacionada amb alemany das Heer (= l’exèrcit), anglès antic here (= exèrcit), anglès modern to harry (= destruir una ciutat en temps de guerra), Hereford (= topònim; ciutat d’Anglaterra occidental, “gual de l’exèrcit”)

:_______________________________.

cordyn, cordiau
[kor din, kord ye] substantiu masculí
1 corda

:_______________________________.

cordyn ffenestr, cordiau ffenestr
[kor din FE nest, kord ye FE nest] substantiu masculí
1 corda de finestra de guillotina

:_______________________________.

corf [ korv ] substantiu femení
PLURAL corfau [ kor -ve]
1
vegeu corf (= pom, puny – part elevat al la part de davant d’una sella; precipici boscós al costat d’un riu)
2
pom, puny – part elevat al la part de davant d’una sella
3
(topònims, Gal·les del Sud) precipici boscós al costat d’un riu
....(1) Y Gorof Ystradgylais (“el precipici”)
.... (2) Gwarygorof lloc dfe la parròquia de Caeo, comarca de Caerfyrddin (“(el) clatell (de)l precipi”, és a dir, el lloc damunt el the precipici)
.... (3) Caeau'r Gorof looc de Llanwynno (comarca de Rhondda Cynon Taf) (“(els) camps (de)l precipici”)
4
(Lleis gal·leses) parell de columnes que divideixen una sala un una secció de dalt i una de baix
ETIMOLOGIA: probablament del britànic < llatí corb- (= cistell);
corbeille ornament cisellat que representa un cistell de fruites o flors < corbeille (= cistell) < llatí corbucula (= cistell petit) < corbis (= cistell).
Anglès antic hearpe (= arpa);
alemany die Harfe (=arpa) ;
rus korobit (= tórcer).
NOTA: spoken colloquial: corof [-rov]

:_______________________________.

corfedwen
[ kor- ved -wen] substantiu femení
PLURAL corfedw [ kor- ve -du]
1
corfedwen plural corfedw (:ç)Betula nana(ç:)
ETIMOLOGIA: (cor- = petit) + mutació suau + (bedwen = bedoll )

:_______________________________.

corff, cyrff
[KORF, KIRF] substantiu masculí
1  cos
helpu eich corff defecar (“ajudar el vostre cos”)
2
nau = part llarga central d’una església de la porta occidental fis a la part oriental on hi ha l’altar
yng nghorff yr eglwys a la nau de l’església
3 codi’r corff comencar la processió fúnebre de la casa del desaparagut cap al cementiri (literalment: “aixecar el cadàver”)

:_______________________________.

corffdy, corffdai
[KORF di, KORF dai] substantiu masculí
1 dipòsit de cadàvers

:_______________________________.

corfforaeth, corfforaethau [kor FO reth, kor fo REI the] substantiu femení
1 ens

:_______________________________.

corgi [ kor -gi] substantiu masculí
PLURAL corgwn [ kor -gun]
1
corgi = gos petit bestiar de Dyfed al sud-ouest de Gal·les, gos vaquer
2
corgi Ceredigion ("corgi (de la regió de) Ceredigion") = corgi amb cua llarga
3
corgi Penfro ("corgi (de la regió de) Penfro") = corgi amb cua curta o cua tallada
4
(insults, renys) dimoni, bergant, pillet; també equival a insults més forts - merda, malparit; normalment amb
hen (= vell, però també suggereix el disrespecte)
o bach (petit, també amb ús disrespectiu)
Y corgi bach! el bergant! (parlant d'una tercera persona, o adreçant una persona)
Wyr y corgi bach hwnnw ddim sut ... el dimoni aquell no sap com......
Gal·les del Sud-est 'Ren gorgi shag i ti (yr hen gorgi yr un sut ag yr wyt ti) ("el vell corgi la mateixa forma com ets tu") ets una merda!
Y corgi bach drwg iddo fe (d'un nen) el pillet dolent! ("el petit corgi dolent a ell")
5 comparacions: mor sarrug â chorgi tan sorrut / malgenuït com un corgi
NOTA: col.loquialment, també el plural corgwns, és a dir la forma plural corgwn amb el sufix plural anglès -s afegit
La gossa és diu gorast
Corgi és una de les poques paraules gal·leses que es coneix internacionalment

ETIMOLOGIA: "gos petit" (cor-, prefix = nan; petit) + mutació suau + (ci = gos)

:_______________________________.

corhwyaden, corhwyad
[kor hui A den, kor HUI ad] substantiu femení
1 xarxat comú (anas crecca)

:_______________________________.

córidor, coridorau
[KO ri dor, ko ri DO re] substantiu masculí
1 corredor

:_______________________________.

corlan, corlannau
[KOR lan, kor LA ne] substantiu femení
1 pleta = lloc per tancar ovelles

:_______________________________.

corlan chwarae
[kor lan KHWA re] substantiu femení
1 lloc de jugar dels nens petits en forma de corral

:_______________________________.

Corlannau, y
[ø kor LA ne] substantiu femení
1 topònim

:_______________________________.

cornel, corneli / cornelau
[KOR nel, kor NE li, le] (fm) cantó, cantonada, racó (Nord: f, Sud: m)

:_______________________________.

cor-
[KOR] (prefix) petit (corgi, etc)

:_______________________________.

corn
[KORN]

1
ull de poll
sathru ar gyrn rhywun, sengi ar gyrn rhywun trepitjar l’ull de poll a algú, ofendre algú
Pwy sy wedi sathru ar dy gyrn di? Qui t’ha trepitjat l’ull de poll?

:_______________________________.

cornant [kor-nant] substantiu masculí
PLURAL cornentydd [kor-nen-tidh]
1
rierol petit
ETIMOLOGIA: (cor-, prefix = petit) + (nant = riera)

:_______________________________.

coron, coronau
[KO ron, ko RO ne] substantiu femení
1 corona

:_______________________________.

coroni
[ko RO ni] (verb)
1 coronar

:_______________________________.

Coronwen
[ko RON wen] substantiu femení
1 nom de dona (infreqüent, segle 1800)

:_______________________________.

corryn, corynnod
[KO rin, ko RØ nod] substantiu masculí
1 aranya (Sud)

:_______________________________.

cors, corsydd
[KORS, KOR sidh] substantiu femení
1  pantà, terreny fangós
2 gold y gors Chrysanthemum segetum (“flor daurada (del) pantà”)
Gold-y-gors Nom de casa de Pencerrig, Llanfair ym Muallt

:_______________________________.

Corseg
[KOR seg] (f / adj) cors (llengua)

:_______________________________.

cors o annwyd
[kors o A nuid] substantiu femení
1 refredat (gran)

:_______________________________.

corstir
[ kors -tir] substantiu masculí
PLURAL corstiroedd [ kors--rodh]
1 terra pantosa
pan oedd corsdir y ‘Cae Pella’ ar ganol cael ei drenio
quan la terra pantosa del Tancat Més Distant estava a mig drenar

ETIMOLOGIA: (cors = pantà) + mutació suau + (tir = terra) > corsdir > corstir

:_______________________________.

corswennol, corswenoliaid [kors WE nol, kors we NOL yed] substantiu femení
1 fumarell

:_______________________________.

corun, corunau
[KO rin, ko RI ne] substantiu masculí
1 coronell

:_______________________________.

corunfoel [ko-rin-voil] adjectiu
1
tonsurat = amb la coroneta afeitada, com amb els monjos de certs ordres
mynach corunfoel un monjo tonsurat
ETIMOLOGIA: (corun = coroneta) + mutació suau + (moel = calb, pelat)

:_______________________________.

cosb, cosbau
[KOSP, KOS pe] substantiu femení
1 càstig

:_______________________________.

cosbadwy
[ ko-spâ-dui ] ans
1 penable
ETIMOLOGIA: (cosb = pena) + (-adwy sufix adjectiuectival que equival al català ‘-able’)

:_______________________________.

cosbi
[KO spi] (verb)
1 castigar

:_______________________________.

cosmetig
[ kos- me -tig] adjectiu
1 cosmètic
llawfeddygaeth gosmetig cirurgia estètica
ETIMOLOGIA: anglès cosmetic < francès cosmetique < grec komêtikos < kosmein (= adornar, ordenar) < kosmos (= ordre)

:_______________________________.

costio [KOST yo] (verb)
1 costar

:_______________________________.

costus
[KOS tis] (adjectiu)
1 costós, car

:_______________________________.

cot, cotiau
[KOT, KOT ye] substantiu femení
1 abric
- cot ddyffl, cotiau dyffl [kot DØ føl, kot ye DØ føl] substantiu femení
1 abric curt i gruixut amb caputxa
- cot fawr, cotiau mawr [kot VAUR, KOT ye MAUR] substantiu femení
1 abric (gruixut) ("abric gran")
- cot law, cotiau glaw [kot LAU, KOT ye GLAU] substantiu femení
1 abric (contra la pluja)
- cot wlân, cotiau gwlân [kot WLAAN, KOT ye GWLAAN] substantiu femení
1 abric (de llana)

:_______________________________.

Cothnais
[ koth –nais, -nes]
1
Penrhyn Cothnais John O’ Groats (a dalt de tot d’Escòcia)
O Bentir Cothnais hyd Ben Tir Cernyw de John O’Groats d’Escòcia a Penn an Wlaz (Land’s End) de Cornualles
ETIMOLOGIA: (penrhyn = península) + (Cothnais = Caithness, enw ardal, forma escandinau del nom autòcton Cataibh (= Sutherland), amb ‘ness’ = nas, península)

:_______________________________.

cotio
[ kot -yo] verb
(Gal·les del Nord)
1 castrar (una femella) – (truja, vedella)
ETIMOLOGIA: probablament (anglès to cut = tallar, castrar) + (-io = sufix per formar verbs )

:_______________________________.

cotwm, cotymau
[KO tum, ko TØ me] substantiu masculí
1 cotó

:_______________________________.

Counant [ koi nant] substantiu masculí
1
granja 6km ssw de Llanboidy SN2123 (comarca de Caerfyrddin)
NOTA: Pronunciació sudenca de ceunant (= gorja). Vegeu altres exemples a ou. Amb una grafia amb interferències de l’anglès hi ha oy en comptes de ou – “Coynant”

:_______________________________.

cownter
[koun -ter] substantiu masculí
PLURAL cownteri [koun- te -ri]
1
taulell = taula de botiga per fer la compra
nid oedd neb y tu ôl i’r cownter
no n’hi havia ningú darrere el taulell (no n’hi havia ningú per despatxar els clients)
gwerthu dan y cownter vendre de sota mà (vendre productes d’una manera amagada, sovint amb preu elevat, perquè són escassos, o la seva venda és il·legal)
2
taulell = taula d’un banc per fer negocis
3
secció al costat d’una caixa en una gran botiga
ugeiniau o bobl yn pori wrth y cownteri cylchgronau yn y siopau mawrion
molta gent mirant les seccions de revistes a les grans botigues
4
taulell = taula llarga d’un bar o cafeteria sobre la qual se serveix el menjar i les begudes
5
fitxa = disc metàl·lic que serveix com a moneda (per fer funcionar una màquina vendedora, un torniquet, una dutxa, el pany d’un WC, etc)
6
fitxa = disc que es fa servir en un joc de taula
ETIMOLOGIA: anglès counter < francès comptouer < llatí computâre (= computar) < (com- = amb, putâre = pensar)

:_______________________________.

cowtsh
[ kouch ] substantiu masculí
PLURAL cowtshus [ kou -chis]
1
sofà
ETIMOLOGIA: anglès couch < 1400- francès couche = llit < coucher = estirar-se < collocâre = arreglar < (con- = amb) + (locâre = posar)



___________________________________________________________________________
 

adolygiad diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05

 

___________________cod y gornel / codi del racó:_________

__________________________________________________

 

Free Hit Counters
(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)

(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)


___________________________________________________________________________