http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_n_2630c.htm
|
Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg |
N |
|
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants |
(delw 6671)
Cysylltwch â ni trwy’r llyfr
ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través
del llibre de visitants YMWELFA
A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q
2632c ..... PL
2633c ..... R
2634c ..... S
2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V
W X Y Z 2638c
na [NAA] (partícula) no
nabob
1 nabab = (segles 1700,
1800) persona que s'havia fet ric als països orientals, sobretot a l'Índia
'nabod [NA bod] (v) conèixer (=
adnabod)
nacw [na -ku] verb
(Gal·les del Sud-est)
1 no sóc, no estic
os nacw i’n camsyniad (= os nad wyf
yn camsynied) si no m’equivoco
NOTA: nacw < nagw < nag wyf < nag wy < nad wyf
(1) nag wyf. Aquesta és més
ben dit una resposta ‘eco’, que s’escriu en gal·Lès modern nac wyf [naag uiv]. Wyt ti?
(= ets? estàs?) Nac wyf (= No sóc,
no estic). No hi ha correctament una senzilla paraula per “no” en respostes
d’aquest tipus. Als dialectes del sud, nac
wyf / nag wyf ha subsituït nad wyf (= que no sóc, que no estic)
(2) nag wyf es comporta com un
aparaula disil·làbica; la [v] final es perd (un fenòmen en moltes síl·Labes
gal·leses), i la [ui] final es redueix a la vocal [u] (una cosa que passa
sovint en gal·lès parlada)
(3) nagw [naa-gu] > nacw [naa-ku] Al gal·lès del sud-est, [g] al
començament de la síl·laba final perd la sonorotzació > [k]
nad [NAAD] (partícula) forma de na
davant de vocal = que no
Naddawan
[ na-dhau-an]
1 nom antic de Afon Ddawan a Gal·les
dels sud-est
ETIMOLOGIA: ??
naddo [NAA dho] (frase) no (resposta
a un verb del temps preterit) Aethost ti? Naddo Vas anar? No
nad oedd e [na DOI dhe] (v) que no
(ell) era / estava
nad oeddech chwi [na DOI dhe khwi]
(v) que no ereu / estàveu
nad oedden nhw [na DOI dhe nu] (v)
que no eren / estaven
nad oedden ni [na DOI dhe ni] (v)
que no erem / estàvem
nad oeddet ti [na DOI dhe ti] (v)
que no eres / estaves
nad oedd hi [na DOIDH hi] (v) que no
(ella) era / estava
nad oeddwn i [na DOI dhun i] (v) que
no era / estava (jo)
Nadolig, Y [ø na DO lig] (m)
1 Nadal
2 Noswyl Nadolig vigília de Nadal
(24 desembre)
nadroedd / nadredd [NA drodh, NA
dredh] (pl) vegeu: neidr [NEI dir]
nadu [NA di] (v) obstacular
na fasa [na VA sa] (v) 1 (resposta)
no seria / estaria 2 que no seria / estaria (Nord-oest)
na fasach [na VA sakh] (v) 1
(resposta) no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu (Nord-oest)
na fasach chi [na VA sakh] (v) 1
(resposta) no, no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu (Nord-oest)
na fasa fo [na VA sa vo] (v) que no
seria / estaria (ella) (Nord-oest)
na fasan (= nhw) [na VA san] (v) 1
(resposta) no, no serien / estarien 2 que no serien / estarien (Nord-oest)
na fasan (= ni) [na VA san] (v) 1
(resposta) no, no seriem / estariem 2 que no seriem / estariem (Nord-oest)
na fasan nhw [na VA san] (v) que no
serien / estarien (Nord-oest)
na fasan ni [na VA sa ni] (v) que no
seriem / estariem (Nord-oest)
na fasat [na VA sat] (v) 1
(resposta) no, no series / estaries 2 que no series / estaries (Nord-oest)
na fasat ti [na VA sat] (v) que no
series / estaries (Nord-oest)
na fase [na VA se] (v) 1 (resposta)
no seria / estaria 2 que no seria / estaria
na fasech [na VA sekh] (v) 1
(resposta) no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu
na fasech chi [na VA se khi] (v) 1
(resposta) no, no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu
na fase fe [na VA se ve] (v) que no
seria / estaria
na fase fo [na VA se vo] (v) que no
seria / estaria (ella)
na fase hi [na VA se hi] (v) que no
seria / estaria
na fasen (= nhw) [na VA sen] (v) 1
(resposta) no, no serien / estarien 2 que no serien / estarien
na fasen (= ni) [na VA sen] (v) 1
(resposta) no, no seriem / estariem 2 que no seriem / estariem
na fasen nhw [na VA se nu] (v) que
no serien / estarien
na fasen ni [na VA se ni] (v) que no
seriem / estariem
na faset [na VA set] (v) 1
(resposta) no, no series / estaries 2 que no series / estaries
na faset ti [na VA se ti] (v) que no
series / estaries
na faswn [na VA sun] (v) 1
(resposta) no, no seria/ estaria (jo) 2 que no seria / estaria (jo)
na faswn i [na VA su ni] (v) que no
seria / estaria (jo)
naffta [naf -ta] ?substantiu masculí
1 Gal·les de la Patagònia
benzina
ETIMOLOGIA: castellà de l'Argentina nafta
(= gasolina)
na fydda [na VØ dha] (v) 1 (resposta)
no, no serà/ estarà (jo) 2 que no serà / estarà (jo)
na fydda i [na VØ dhun] (v) que no
serà / estarà (jo)
na fyddan [na VØ dhan] (v) 1
(resposta) no, no seren / estaren 2 que no seren / estaren
na fyddan nhw [na VØ dha nu] (v) que
no seren / estaren
na fydde [na VØ dhe] (v) 1
(resposta) no seria / estaria 2 que no seria / estaria
na fyddech [na VØ dhekh] (v) 1
(resposta) no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu
na fyddech chi [na VØ dhe khi] (v) 1
(resposta) no, no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu
na fydde fe [na VØ dhe] (v) que no
seria / estaria
na fydde fo [na VØ dhe vo] (v) que
no seria / estaria (ella)
na fydde hi [na VØ dhe hi] (v) que
no seria / estaria
na fydden (= nhw) [na VØ dhen] (v) 1
(resposta) no, no serien / estarien 2 que no serien / estarien
na fydden (= ni) [na VØ dhen] (v) 1
(resposta) no, no seriem / estariem 2 que no seriem / estariem
na fydden nhw [na VØ dhe nu] (v) que
no serien / estarien
na fydden ni [na VØ dhe ni] (v) que
no seriem / estariem
na fyddet [na VØ dhet] (v) 1
(resposta) no, no series / estaries 2 que no series / estaries
na fyddet ti [na VØ dhe ti] (v) que
no series / estaries
na fydd e [na VIIDH e] (v) no serà /
esterà (ell)
na fydd e [na VIIDH e] (v) no serà /
esterà (ell)
na fydd e [na VII dhe] (v) que no
serà / estarà (ell)
na fydd hi [na VIIDH hi] (v) que no
serà / estarà (ella)
na fyddi [na VØ dhi] (v) 1
(resposta) no, no seres / estares 2 que no seres / estares
na fyddi di [na VØ dhi di] (v) que
no seres / estares
na fydd o [na VII dho] (v) que no
serà / estarà (ella) (Nord-oest)
na fyddwch [na VØ dhukh] (v) 1
(resposta) no sereu / estareu 2 que no sereu / estareu
na fyddwch chi [na VØ dhu khi] (v) 1
(resposta) no, no sereu / estareu 2 que no sereu / estareu
na fyddwn [na VØ dhun] (v) 1
(resposta) no, no serem / estarem 2 que no serem / estarem
na fyddwn [na VØ dhun] (v) 1
(resposta) no, no seria/ estaria (jo) 2 que no seria / estaria (jo)
na fyddwn i [na VØ dhu ni] (v) que
no seria / estaria (jo)
na fyddwn ni [na VØ dhu ni] (v) que
no serem / estarem
na fydd [na VIIDH] (v) 1 (resposta)
no serà / estarà 2 que no serà / estarà (ell)
nag [NAAG] (partícula negativa) no
nage [NAA ge] (frase) (resposta) no
(frase complement + verb)
nag oedd [NAA goidh] (v) (resposta)
no, no (ell/ella) era / estava
nag oeddach [NAA goi dhakh] (v)
(resposta) no, no ereu / estàveu (Nord-oest)
nag oeddan (ateb - nhw) [NAA goi
dhan] (v) (resposta) no, no eren / estaven (Nord-oest)
nag oeddat [NAA goi dhat] (v)
(resposta) no, no eres / estaves (Nord-oest)
nag oeddech [NAA goi dhekh] (v)
(resposta) no, no ereu / estàveu
nag oedden [NAA goi dhen] (v)
(resposta) no, no eren / estaven
nag oeddet [na GOI dhet] (v)
(resposta) no, no eres / estaves
nag oeddwn [na GOI dhun] (v)
(resposta) no, no era / estava (jo)
nag oes [NAA gois] (v) (resposta)
no, no n'hi ha
nag wyt [NAA guit] (v) (resposta)
no, no ets / estàs
nag ydw [NAA gø du] (v) (resposta)
no, no sóc / estic
nag ydy [NAA gø di] (v) (resposta)
no, no és / està
nag ydych [NAA gø dikh] (v)
(resposta) no, no sou / esteu
nag ydyn [NAA gø din] (v) (resposta)
no, no són / estàn
nai, neiaint [NAI, NEI ent] (m)
nebot nephew
naid
[ naid ] substantiu masculí
PLURAL neidiau
[ neid -ye]
1
salt
2
(Gal·les del sud-est) arc d’un pont
pont pump naid (= pont pum naid)
pont de cinc arcs
3
(Lleis nadius) mesure de nou peus
4
(modificador) que té un dia intercalat als anys de traspàs
blwyddyn naid = any de traspàs
5
copulació
rhoi naid i (1) (cavall) cobrir el
mascle l’euga; (2) (home) acoblar-se amb (una dona)
6 salt = obstacle per saltar
7
ar un naid = d’una vegada
8 ar naid (heràldica) saltant
9
gwrthnaid salt cap enrere
10 hwb, cam a naid triple salt
naid ar herfa salt amb impuls
niad cwningen salt de conill
naid gwrcwd plural neidiau cwrcwd salt ajupit
naid hir salt de longitud
naid stond salt sense córrer??
naid uchel slat d’alçària
naid wib plural neidiau gwib salt amb impuls
rhoi naid fer un salt
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *natiâ
Cf llatí natâre = nedar
nain, neiniau [NAIN, NEIN ye] (f)
(Nord) àvia grandmother (North Wales)
Nan [NAN] (f) nom de dona - forma
diminutiva del nom Ann = Ana
nant, nentydd [NANT, NEN tidh] (m)
1 riera, vall
2 mornant entrada (de la costa) (môr = mar ) + (nant =
vall)
Nant
Dyfrgi [nant døvr -gi] -
1 nom de rierol d’Ystradowen, comarca de Bro Morgannwg
ETIMOLOGIA: (nant y dyfrgi) "(el) rierol (de) la llúdria”
(nant = rierol) + (y article definit) + (dyfrgi = llúdria)
Nant Ffrancon [ nant frang -kon]
1 (SH6363) vall del riu Ogwen entre Bethesda i Llyn Ogwen (comarca de Gwynedd)
Adreça postal: Nant Ffrancon, Bethesda, BANGOR, Gwynedd
Tremffrancon nom de carrer de Bangor (“vista (de) (Nant) Ffrancon”)
Nantglyn [nant -glin] substantiu femení
1 (SJ0061) localitat de la comarca de Dinbych, 6km al sud-est de la
ciutat de Dinbych
ETIMOLOGIA: ?
nanti [ nan -ti] -
1
(vocatiu, o part d’un nom) tieta
Nanti Jên la tieta Joana
ETIMOLOGIA: nanti < yn anti (= la meva tieta) (yn, forma col·loquial de fy = meu, meva, meus, meves)
Nantygleisiad
[nant-ø-glei-shad] -
1 nom de carrer de Rhesolfen, (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA nant y gleisiad = (“(el) rierol (de)l salmó
(nant = rierol) + (y = article definit) + (gleisiad = salmó jove, < glas = blau + -iad sufix. En el seu primer any un salmó té una esquena blavenca”)
Nant y
Milwr [nant ø mî-lur] -
1 riera de Craig-cefn-parc (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
Nantymilwr granja d’aquest indret
(noms habitatius s’escriuen en una sola paraula)
ETIMOLOGIA: “(la) riera (de)l soldat” (nant
= riera) + (y = el) + (milwr = soldat)
Nantymilwr
[nant ø mî-lur] -
1 Vegeu Nant y Milwr
Nant y Pandy
[ nant ø pan -di] -
1
SJ1542 rierol al costat nord del poble de Glyndyfrdwy que s’uneix amb el riu
Dyfrdwy
2
lloc boscós al centre del poble de Llangefni (comarca de Môn). Nom anglès: The
Dingle
ETIMOLOGIA: “el rierol del molí draper” (nant
= rierol) + (y = article definit) +
(pandy = molí draper)
NOTA: Noms que no són habitatius s’escriuen amb els elements per separat. Cf Nantypandy a sota.
Nantypandy
[nant ø pan -di] -
1
SH6874 lloc de costat del sud-est del poble de Llanfairfechan
ETIMOLOGIA: Vegeu Nant y Pandy a
dalt
NOTA: Noms que no habitatius s’escriuen com una sola paraula. Cf Nant y Pandy a dalt
Nant y Pysgod
[ nant ø pø -skod]
1
rierol de la Patagonia
ETIMOLOGIA: “el rierol dels peixos” (nant
= rierol) + (y = article definit) +
(pysgod = peixos)
nas [ naas ] -
1
que no...
llyfr nas darllenais llibre que no
he llegit (“un llibre - que-no-el – vaig llegir”)
tân a osodwyd yn barod yn y parlwr ond
nas cyneuir oni ddigwydd i rywun pwysig alw
tân que es va preparar a la sala d’estar i que no es va encendre si no
passa que algú important visiti
nid oedd dim nas gwnai no n’hi havia
res que no faria
2
nas + forma passiva del verb; que no
s’ha..., que no es va...
(1) nas gwelwyd = 'que no s'ha
vist'.
Gwen John nas gwelwyd - nom
d'exposició, setembre 1997, Caer-dydd
(2) nas gwerthwyd que no es va / van
vendre;
pethau nas gwerthwyd devolucions,
productes no venuts i per tant tornats
ETIMOLOGIA: forma de na (prounom
relatiu = que + no) + (sufix d’objecte s)
Nanw [NA nu] (f) nom de dona - forma
diminutiva del nom Ann (= Ana)
nashi [na -shi] substantiu masculí
PLURAL nashis [na -shis] 1 expressió de menyspreu que
utilitzan els gal·lesos gal·lesoparlants lleials als conqusitadors anglesos;
compareu l’expressió dels gal·lesos anglicitzats pro-Anglaterra – “Welsh Nash”
Mae o’n nashi ac yn ffasgydd
És un nacionalista de merda i fatxe
ETIMOLOGIA: nash, primera síl·laba
de la paraula anglesa “(Welsh)
nationalist” [ná-shø-nø-list] +
(-i sufix diminutiu)
naw [NAU] (m) nou
nawddsant, nawddseintiau [NAUDH
sant, naudh SEINT ye] (m) patró
nawfed [NAU ved] (adj) novè, novena
nawn [naun]
substantiu masculí
PLURAL nonau
[nô-ne]
1 obsolet la nona, la novena hora del dia, a les tres de la tarda
2 obsolet missa diària antigament a la novena hora, i després al migdia
3 migdia
nawn y dydd hwnnw a migdia d’aquell
dia
4 prydnawn (prynháwn, pnawn) tarda,
12.00-18.00, (pryd = perióde) + (nawn = la nona)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí nôna hôra = novena hora, tres de la tarda - és a dir, la novena
hora després de la sortida del sol)
nawnlin
[ naun -lin] substantiu femení
PLURAL nawnliniau
[ naun-lin-ye ]
1 meridià
ETIMOLOGIA: (nawn = migdia, tarda,
les tres de la tarda) + mutació suau + (llin
= línia)
nawr [NAUR] (adv) ara (GS)
nawsaerydd nawsaeryddion [nau SEI
ridh, nau sei RØDH yon] (m) unitat d'aire condicionat
ndach [øn DAKH] (v) (Nord-oest) sí,
sou /esteu
ndan [øn DAN] (v) (Nord-oest) sí,
som /estem
ndech [øn DEKH] (v) (Nord-est) sí,
sou /esteu
nden [øn DEN] (v) (Nord-est) sí, som
/estem
ndw [øn DU] (v) (Nord) sí, sóc
/estic
ndy [øn DI] (v) (Nord) sí, és /està
ndyn [øn DIN] (v) (Nord) sí, son /estàn
neb [NEEB] (pronom)
1 ningú
1 fawr neb gairebé ningú
ddaeth fawr neb no va venir gairebé
ningú
Fu yno fawr neb ddoe ahir no hi va
haver gairebé ningú
Nebuchodonosor
[ ne -bi-kho-do-no-sor] X
1
Nabucodonosor = 605-562 BC, un rei de Babel. Va conquistar Jerusalem i va
destruir la ciutat, i va exiliar els jueus a Babel.
Nebuchodonosor brenin Babilon
Nabucodonosor rei de Babel
Brenhinoedd-2 25:1 Ac yn y nawfed
flwyddyn o'i deyrnasiad ef, yn y degfed mis, ar y degfed dydd o'r mis, y daeth
Nebuchodonosor brenin Babilon, efe a'i holl lu., yn erbyn Jerwsalem, ac a
wersyllodd yn ei herbyn hi, a hwy a adeilasant yn ei herbyn hi wrthglawdd o'i
hamgylch hi. (25:2) A bu y ddinas
yng ngwarchae hyd yr unfed flwyddyn ar ddeg i'r brenin Sedeceia
Kings-2 25:1 .....
Daniel 1:1 Yn y drydedd flwyddyn o deyrnasiad
Jehoiacim brenin Jwda, y daeth Nebuchodonosor brenin Babilon i Jerwsalem, ac a
warchaeodd arni.
Daniel 1:1 .....
nechrau
[nekh -re] -
1 forma amb mutació nasal de dechrau =
(noun) començament
yn nechrau’r ail ganrif ar bymtheg
al començament del segle 17
Nedd [ needh ] substantiu
femení
1
(SN9111) Afon Nedd = riu de la
comarca de Castell-nedd ac Aberafan
El mateix nom de riu es troba als antics territoris britànics: :
(1) (SE5157) “Nidd” = riu de la comarca de North Yorkshire, Anglaterra
(2) (NY0057) “Nidd” = riu d'Escocia
2
Nedd Fechan (“Nedd petit”) rierol
que alimenta el riu Nedd
Pontneddfechan (“pont sobre el Nedd
Fechan”) nom de poble
Glyn Nedd la vall del riu Nedd
Glyn-nedd nom de població d’aquesta
vall
3
divisió (cwmwd) del territori medieval Gwrinydd
Nom anglès: Neath [niith] (cf. altres noms anglesos on un nom de districte es
va fer servir per la població més important – “Brecon” per la ciutat
d’Aberhonddu (situada al territori de Brycheiniog), “Builth (Wells)” per la
ciutat Llanfair ym Muallt, situada al territori de Buellt.
Fan Nedd nom de cim de muntanya (“el
cim situada del territori de Nedd”)
Mynachlog Nedd nom d’un monestir de
la ciutat de Castell-nedd (“el monestir del territori de Nedd”)
Mynachlog-nedd poble al costat del
monestir, ara una part de la ciutat de Castell-nedd
ETIMOLOGIA: ??
nedda
[ ne -dha] substantiu femení
1 (Nord-oest) forma de neddau = aixa
neddai
[ ne -dhe] substantiu femení
1 Vegeu neddau = aixa
neddau
[ne -dhe] substantiu femení
PLURAL neddyfau
[ne-dhø-fe ]
1 aixa
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic.
Paraula relacionada amb naddu (=
cisellar)
De la mateixa arrel britànica: bretó neze
NOTA: (forma literària: neddyf;
d’aquesta forma vé la paraula que s’usa a la comarca de Penfro - nife (metatesi – possiblement neddyf (DD-F)> nefydd (F-DD) (E- I) > nifedd
(I-E) > nife)
Nord-oest: nedda < neddau (en aquesta regió au en una síl·laba final es fa a)
Nord-est: nedde < neddau (en aquesta regió au en una síl·laba final es fa e)
Pel que fa a les terminacions -au, -yf (neddau, neddyf) compareu les dues formes de la paraula amb sentit
de ‘espasa’ – cleddau, cleddyf
nedde
[ ne -dhe] substantiu femení
1 (Nord-est) forma de neddau = aixa
neddyf
[ ne -dhiv] substantiu femení
1 Vegeu neddau = aixa
neddyfau
[ ne-dhø-ve] substantiu femení
1 Forma plural de neddau = aixa
nef, nefoedd [NEEV, NEE vodh] (f)
(Cristianisme) cel
nefoedd [NEE vodh] (f)
(Cristianisme) cel (de fet nefoedd és una forma plural, però col·loquialment és
singular) vegeu: nef [NEEV]
neges, negesau [NE ges, ne GE se]
(f)
1 missatge
2 gwas negesau = messatger
neidio [NEID yo] (v) saltar
neidr, nadredd / nadroedd [NEI dir,
NA dredh / NA drodh] (f) serp
neiniau [nein -ye] forma plural
1 àvies; plural de nain = àvia
neintio [neint -yo] verb
1 (districte de Meirionnydd, de la comarca de Gwynedd) forma amb pèrdua de la
síl·laba primera de eneintio,
variant d’ eneinio = ungir
Neirin [nei -rin] substantiu masculí
1 forma amb pèrdua de la síl·laba primera del nom Aneirin
neis [neis]
adjectiu
1 simpàtic
Roedd hynny yn neis iawn ynddi ella va ser molt simpàtica de fer això
dyw e ddim mor neis â hynna ell no és tan simpàtic com penses (“com això”)
Ma nhw wedi bod yn neis iawn wrtho i.
O odyn
Han estat molt agradable amb mi. De debó
2 agradable
mae’n neis gweld y plant yn mwynháu fel
hyn
és agradable veure els nens passant-ho be d’aquesta manera
3 atractiu, bonic, preciós
bocs wedi ei lapio mewn papur neis
una capsa embolicada amb paper atractiu
4 agradable = amb un gust delicíos
mae’n sieri rhoi blas neis i’r uwd,
wyddoch
el xerès dona un bon gust a la cibada bullida, sap
5 Gal·les del Sud-est primmirat amb el menjar
6 neis cwrdd â chi = encantat de
conèixer-la
7 neis neis posturer, intentant ser
acceptable a tots
nid theatr yw’r dramâu neis neis yma
aquestes obres que intenten coplaure a tots no son teatre
ETIMOLOGIA: anglès nice (=
agradable; anteriorment = fi, precís) < francès nice (= estúpid) < llatí nescius
(= ignorant) <
neisied, neisedi [NEI shed, nei SHE
di] (f) mocador
neithiwr [NEITH yur] (adv) ahir a la
nit
Nel [NEL] (f) nom de dona - forma
diminutiv d'Elen
nelo
[ ne -lo] verb
1
nelo < a wnelo (= que pugui fer ell / ella) < (a = que) + mutació suau + (gwnelo
= pugui fer, forma de la tercera persona del subjunctiu del present de gwneud = fer)
Does nelo hynny dim byd â... allò no
té res a veure amb (“no hi ha / que pugui fer (ell , ella) / allò / res / (dins
el) món / amb”)
Mae a nelo â té a veure amb
Beth sydd a nelo moron â gweld yn y
tywyllwch? Quina és la relació entre pastanagues i veure-hi a la foscor?
nelof [
ne -lov] verb
1
nelof < a wnelwyf (= que pugui fer jo) < (a = que) + mutació suau + (gwnelwyf
= jo pugui fer, forma de la primera persona del subjunctiu del present de gwneud = fer)
Does nelof fi ddim â’r peth No tinc
res a veure amb la cosa (“no hi ha / que pugui fer / jo / pas / amb la / cosa”)
Nelw [NE lu] (f) nom de dona - forma
diminutiv d'Elen
nenfwd, nenfydau [NEN vud, nen VØ
de] (m) sostre ceiling
nentydd [NEN tidh] (pl) vegeu: nant
[NANT] plural of nant = stream
ner-
[-] -
1 primera síl·laba en formes afètiques amb hanner com a primer element
(1) nerco < hanercof (pocasolta) < hanner
(= mig) + cof (= ment)
(2) nereg < hanereg (mig acre) < hanner
(= mig) + -eg (sufix)
(3) nerob < hanerob (tall prim de cansalada) < hanner + hob < (hanner =
mig) + (hob = porc)
(4) herpan / nherpan < nerpan <
hanérpan < hanner pan (mig enllestit, no suficientment enllestit) (a la
preparació de teixits)
(hanner = mig) (pan = enllestit - a la preparació de teixits; l’arrel de pannu = enllestir)
nerco
[ner -ko] substantiu masculí
1 (substantiu i adjectiu) pocasolta. Vegeu hanercof
nereg
[nê -reg] substantiu femení
1 mig acre. Vegeu hanereg
nerf, nerfau [NERV, NER ve] (m)
nervi nerve
nerob
[nê -rob] substantiu femení
1 tall prim de cansalada. Vegeu hanerob
nerog
[nê -rog] substantiu masculí
1 (comarca d’Ynys Môn) variant de nerob (= tall prim de cansalada). Vegeu hanerob
Nerpwl [ner -pul] substantiu femení
(Gal·les del Nord)
1
variant de Lerpwl (= nom gal·lès de
Liverpool, ciutat anglesa)
ETIMOLOGIA: yn Lerpwl (= a
Liverpool) > yn Nerpwl (= a
Liverpool) (canvi l > n condicionat per la n final de la preposició yn) > Nerpwl (= Liverpool). La forma original
Lerpwl de fet conserva una antiga
pronunciació anglesa del nom d’aquesta ciutat
nerth, nerthoedd [NERTH, NER thodh]
(m) força force
nerth ei fraich [nerth i VRAIKH]
(adv) amb tota la força del seu braç
1 nes [NEES] (conj) fins until
2 nes [NEES] (adv) més aprop
- nes ymláen [nes øm LAIN] (adv) més
endavant
nesaf / nesa' [NE sa] (adj) proper
nesáu / nesu [ne SAI / NE si] (v)
apropar-se
Nest [NEST] (f) nom de dona woman's
name
Nesta [NES ta] (f) nom de dona
woman's name
neu [NEI] (conj) o or
neuadd, neuaddau [NEI adh, nei A
dhe] (f) 1 sala (d'actes) 2 casa pairal
- neuadd bentref, neuaddau pentref [nei
adh BEN tre, nei A dhe PEN tre] (f) sala d'actes municipal d'un poble
- neuadd goffa, neuaddau coffa [nei
adh GO fa, nei A dhe KO fa] (f) sala d'actes municipal construida per
commemorar els caiguts de les guerres memorial hall
- neuadd gymuned, neuaddau cymuned [NEI
adh gø MI ned, nei A dhe kø MI ned] (f) sala d'actes d'un veinat
- neuadd gynull, neuaddau cynull [nei
adh GØ nilh, nei A dhe øm GØ nilh] (f) sala de reunions (d'un poble)
- neuadd ymarfer, neuaddau ymarfer [NEI
adh ø MAR ver, nei A dhe ø MAR ver] (f) sala d'instrucció militar
neu ddim
[ nei dhim ]
1 y cwbl
neu ddim tot o res
nawr neu ddim ara o mai
neu well
[nei welh]
1 o més
ganrif neu well yn ôl fa un segle o
més
ETIMOLOGIA: (neu = o) + mutació suau
+ (gwell = millor)
newid [NEU id] (v) canviar
newydd [NEU idh] (adj) nou
newyddair
[ neu-ødh-air ] substantiu
masculí
PLURAL newyddeiriau [ neu-ødh-eir-ye]
1 neologisme
ETIMOLOGIA: (newydd = nou) + mutació
suau + (gair = paraula)
newyddbeth
[neu-ødh-beth] substantiu masculí
PLURAL newyddbethau
[ neu-ødh-be-ye]
1 inovació
2 novetat
ETIMOLOGIA: (newydd = nou) + mutació
suau + (peth = cosa)
newyddiadur
[ne-wuidh-yâ -dir] substantiu
masculí
PLURAL newyddiaduron
[ne-wuidh-ya-dî -ron]
1 diari, periòdic
ETIMOLOGIA: (newydd = nou, notícia)
+ (-i-adur sufix nominatiu, que
indica un llibre)
newyddiadura
[ ne-wuidh-ya-dî -ra]
(verb sense objecte)
1 treballar com a periodista
Bu'n newyddiadura gyda phapurau'r
Cambrian News a'r Western Mail cyn mynd yn Olygydd Newyddion gyda'r BBC
Treballar com a periodista amb el Cambrian News i el Wstern Mail abans de ser
un Editor de Notícies amb la BBC
2 (nm) periodisme
Enghraifft o’r neywddiadura mwyaf
ffiaidd yw’r Welsh Daily Mirror
El Welsh Daily Mirror és un exemple del més periodisme més repugnant
ETIMOLOGIA: (newyddiadur = periòdic)
+ (-a, sufix per formar verbs
indicant un ofici o una professió)
newyddiaduriaeth
[ ne-wuidh-ya-dir -yeth] substantiu femení
1 periodisme
ETIMOLOGIA: (newyddiadur = periòdic)
+ (-i-aeth, sufix per formar noms
abstractes)
newyddiadurol
[ ne-wuidh-ya-dî -rol] adjectiu
1 periodístic
Y Canolfan Newyddiadurol Centre de
Periodisme (= departament universitari)
ETIMOLOGIA: (newyddiadur = periòdic)
+ (-ol, sufix per formar adjectius)
newyddiadurwr
[ ne-wuidh-ya-dî -rur] substantiu
masculí
PLURAL newyddiadurwyr
[ne-wuidh-ya-dir -wir]
1 periodista
2 venedor de diairis
llyfrwerthwyr a newyddiadurwyr
(Tarian Y Gweithiwr 24 12 1908) venedors de llibres i de periòdics
ETIMOLOGIA: (newyddiadur = periòdic)
+ (-i-aeth, sufix per formar
substatius = home)
newyddion
[ neu- odh -yon] plural
1 notícies
y Newyddion Da (Cristianisme) la Bona
Nova, l’Evangeli, doctrina de Jesucrist i els seus discípols; trauddció del
llatí evangelium < grec evangelion (= bona nova, recompensa per
a portar una bona nova) < (evangelos
= portador de la bona nova) < (eu
= bo) + (angelos = missatger)
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès news
(= notícies), que en el seu torn és una traducció del francès nouvelles < nouveau (= nou)
NOTA: col.loquialment també: newddion
[neudh-yon], nwddion [nudh-yon]
newyddlen
[ ne- wødh -len] substantiu
masculí
PLURAL newyddlenni
[ ne- wødh-le-ni]
1 full de notícies
Mae cangen Penyrheol y blaid yn cwrdd
bob mis yn ddi-ffael, yn dosbarthu
newyddlenni rheolaidd yn y ward ac yn trefnu digwyddiadau cymdeithasol La
secció de Penyrheol del partit es reuneix cada mes sense excepció, reparteix
fulls de notícies a la circumscripció, i organitza actes populars
ETIMOLOGIA: (newydd = nou) + mutació
suau + (llen = full)
newyddloer
[ ne- wødh -loir]
1 lluna nova; període de la lluna nova; una festa celebrada al període
de la lluna nova
Colosiaid 2:16 Am hynny na
farned neb arnoch chwi am fwyd, neu am ddiod, neu o ran dydd gwyl, neu
newyddloer, neu Sabothau:
Carta als de Colosses 2:16
.....
ETIMOLOGIA: (newydd- [ø] < newydd [i] = nou) + mutació suau + (lloer =
lluna)
newyddur
[ ne-wø -dhir] substantiu masculí
PLURAL newyddiaduron
[ ne-wø-dhî -ron]
1 (obsolet) diari, periòdic
Y Drafod – newyddur y Wladfa El
‘Drafod’ (“debat”) – el periòdic de la Gwladfa (la colònia gal·lèsa de la
Patagània, fundada el 1865)
ETIMOLOGIA: (newydd = nou, notícia)
+ (-ur sufix). Paraula de l’any 1839
-ng [-]
(-)
1 hi ha exemples de ng > ng-g
(1) angerdd [a-ngerdd] (= passió) era originalment [ang-gerdd] (el canvi probablament causat per l’ influència de les
parauels angau [a-nge] (= mort), angau [a-ngen] (= necessitat)
(2) la paraula dangos [dang-gos] (= mostrar) és generalment
pronunciada [da-ngos] al nord de
Gal·les
(3) flangell [fla-ngelh] (= fuet) era historicament [flang-gelh]
(4) cronglwyd [kro-ngluid] (= sostre) és de ”cróng-glwyd” [krong-gluid] < crón-glwyd
[kron-gluid] < cromglwyd [krom-gluid] (crom =
corbat, clwyd = canyissada)
ngwas i [ngwaas i]
1 tractament: fy ngwas i (= amic
meu) (Gal·les del Nord-oest – wash i)
nhw [NHUU, NU] (pronom) ells (forma
literària: hwy)
1 ni [NII] (pronom) nosaltres
2 ni [NII] (-) partícula de negació
- ni cheir y melys heb y chwerw [ni
kheir ø ME lis heeb ø KHWE ru] (frase) no hi ha rosa sense espines
nìb, nibiau [NIB, NIB ye] (m) tremp
nib (of a pen)
nicer, nicers [NI ker, NI kers] (m)
bragues
ni cheir y melys heb y chwerw
EXPRESSION / FRASE
[ni kheir ø me lis heeb ø khwe ru]
1 no hi ha felicitat sense tristesa
(literalment: 'no hi ha el dolç sense l'agre')
nico,
nicos [NI co, NI cos] (m) cadernera
goldfinch
nid felly
[ nid ve -lhi]
1 no d’aquesta manera...
Nid felly y gwelaf i’r peth
No veig el tema no d’aquesta manera
ETIMOLOGIA: (nìd = no) + (felly = d’aquesta manera)
nid fi [ nid vii]
1 “(és) no jo (que)... “
Nid fi a wnaeth hyn No ho vaig fer
això, jo
nid mewn undydd
y codwyd Rhufain [nid meun
in-didh ø ko-duid hri-ven]
1 Roma no es va fer en un sol dia
ETYMOLOGY: (nid = no) + (mewn = en) + (undydd = un sol dia) + (y
codwyd = que va ser construida) + (Rhufain
= Roma)
nid oeddech chwi [nid OI dhe khwi]
(v) no ereu / estàveu
nid oedd ef [nid OI dhev] (v) (ell)
no era / estava
nid oeddem ni [nid OI dhum ni] (v)
no erem / estàvem
nid oeddet ti [nid OI dhe ti] (v) no
eres / estaves
nid oedd hi [nid OIDH hi] (v) (ella)
no era / estava
nid oeddwn i [nid OI dhun i] (v) no
era / estava (jo)
nid oeddynt hwy [nid OI dhint hui]
(v) no eren / estaven
nid ydoedd ef [nid ø DOI dhe] (v)
(ell) no era / estava
nid ydoedd hi [nid ø DOIDH hi] (v)
(ella) no era / estava
nid ydwyf fi [nid ø DUI vi] (v) no
sóc / estic
nid ydwyt ti [nid ø DUI ti] (v) no
ets / estàs
nid ydych chwi [nid ø DI khwi] (v)
no sou / esteu
nid ydym ni [nid ø DIM ni] (v) no
som / estem
nid ydynt hwy [nid ø DINT hui] (v)
no són / estan
nid ydyw ef [nid ø DIU ev] (v) (ell)
no és / està
nid ydyw hi [nid ø DIU hiI] (v)
(ella) no és / està
nifer, niferoedd [NI ver, ni VE
rodh] (mf) colla, grapat
ninnau, "ninne" [NI ne]
(pronom) nosaltres també
Nigeraidd
[ ni-gê-redh] adjectiu
1 nigerià
ETIMOLOGIA: (Niger- arrel de Nigeria) + (-aidd sufix per formar adjectius)
Nigeria
[ ni-ger-ya] substantiu femení
1 Nigèria
ETIMOLOGIA:
Nigeriad
[ ni-ger-yad] substantiu masculí
o femení
PLURAL Nigeriaid
[ ni-ger-yed]
1 nigerià
ETIMOLOGIA: (Niger- arrel de Nigeria) + (-i-ad sufix nominatiu, que
indica un habitant d’algun lloc)
nionyn
[nyô-nin] substantiu masculí
PLURAL nionod
[nyô-nod]
Gal·les del Nord
1 ceba
2 pennionyn (Gal·les del Nord) cap de
ceba (sobrenom per un home calb) (pen
= cap) + (nionyn = ceba)
Tafarn Pennionyn nom d’una taverna
del poble de Y Groeslon (comarca de Gwynedd), del sobrenom d’un propietari
(Owen Rowlands) a fianls del segle 1800. El nom oficial era “Llanfair Arms”
(escut de Llanfair) com que es va construir sobre un solar que era part dels
terrenys d’en Hugh Griffith, propietari de la finca de Plas Llanfair. El nom
local va esdevenir el nom oficial el maig 2002 (reportatge del setmanari “Y
Cymro” 01 juny 2002)
ETIMOLOGIA: < onionyn (onion =
ceba) + (-yn sufix diminitiu); onion < anglès onion < francès oignon
(= ceba) < llatí ûniô, ûniônis (=
unió, gran perla, ceba)
nith, nithoedd [NIITH, NI thodh] (f)
niu
ni waeth
pa mor... [ nii wâith
paa]
1 per més que
Ni waeth beth pa mor fawr bynnag y bo
Per més gran que sigui
Ni waeth beth pa mor gyflym y gweithi
di, ni orffeni di’r gwaith mewn pryd
Per més ràpid que trballis, no acabaràs la feina a temps
ETIMOLOGIA: (ni = no) + mutació suau
+ (gwaeth = pitjor) + (pa = quin) + (mor = tan)
Niwbwrch [NIU burkh] (f) poble de
l'illa de Môn
niwclear [NIU kle ar] (v) nuclear
niwed, niweidiau [NI wed, ni WEID
ye] (m) dany, perjudici
niwed - niweidio [ni WEID yo] (v)
perjudicar
niwed - niweidiol [ni WEID yol]
(adj) perjudicial
niweidiau [ni WEID ye] (pl) vegeu:
niwed [NI wed]
niwl, niwloedd [NIUUL, NIU lodh] (m)
boira
niwlog [NIU log] (adj) boirós
nn [-] -
1 les úniques combinacions en gal·lès modern de llertes dobles són
‘nn’ i ‘rr’
(1) Al segle 1800 ‘nn’ s’escrivia freqüentment com a ‘n’,
Un exemple és Iolo Morganwg
(pseudònim d’en Edward Williams de Llancarfan, Bro Morgannwg, 1747-1826)
Gorphenaf enlloc de Gorffennaf (= juliol)
(2) Hi ha exemples d’aquesta mala grafia en certs topònims usats coma a formes
‘oficials anglesos’
Heol Rhydypennau un carrer de
Caer-dydd, oficialment ‘Rhyd-y-Penau Road’
Llanerch enlloc de Llannerch
(3) Altres examples esporàdics:
...(a) genod enlloc de gennod (Gal·les del Nord) (= noies),
forma reduïda de hogennod (= noies),
plural de hogen (= noia)
nod, nodau [NOOD, NO de] (m)
1 objectiu
2 cyrchu at y nod cóorer cap
a la meta
Philipiaid 3:14 Yr ydwyf yn
cyrchu at y nod, am gamp uchel alwedigaeth Duw yng Nghrist Iesu.
Carta als de Filipos
nodded [ nô -dhed] f
1
refugi, protecció, defensa
Salmau 94:22 Eithr yr Arglwydd sydd yn
amddiffynfa i mi; a’m Duw yw craig fy nodded
Psalm 94:22 .....
Bwriedid yr Elusendai i fod yn gysgod a
nodded i nifer o 'hen bobl dlodion a pharchus,' a hynny heb rent na threth
L’objectiu dels asils era ser un aixopluc i un refugi per una quantitat de gent
gran pobre i respectable lliure de lloguer i impostos
ETIMOLOGIA: nodded < nawdded (nawdd = protecció) + (-ed sufix)
noddfa [nodh
-va] substantiu femení
PLURAL noddfâu,
noddféydd [nodh-vâi, -veidh]
1 refugi
chwilio am noddfa rhag y boms buscar
refugi de les bombes
2
font d'ajut i protecció
yr Arglwydd yw fy noddfa Déu és el
meu refugi
Salmau 94:22 Eithr yr Arglwydd sydd yn
amddiffynfa i mi; a’m Duw yw craig fy nodded
Psalm 94:22 .....
Isaiah
Isaias 8:13 ...
Noddun [
nô-dhin] adj
1 Ffos Noddun (‘fossa
profunda’) a prop de Betws-y-coed SH7956 (comarca de Conwy); nom anglès ‘Fairy
Glen’ (‘vall de les fades’)
(Noddun) és una forma amb pèrdua de la primera síl·laba de la paraula anoddun (qv) (obsolet) molt profund
nodi [NÔ di] (verb)
1 apuntar
2 gwarthnodi fer que es miri algú amb disdeny
(gwarthnod = marca de vergonya) + (-i sufix per formar verbs)
nodlyfr
[ nod- li -vir] substantiu
masculí
PLURAL nodlyfrau
[ nod- løv -re]
1 llibreta = llibreta d'apunts
ETIMOLOGIA: (nod- arrel de nodi = notar) + mutació suau + (llyfr = llibre)
nodwr [ nô -dur] substantiu femení
PLURAL nodwyr
[ nod -wir]
1 persona que pren notes
nodlyfr poced [NOD li vir PO ked]
llibreta (de butxaca)
2 marcador, persona o cosa que que marca
O dan nodwr o haearn bwrw syml y byddent
yn cael eu claddu ar ddiwedd eu hoes
Es van enterrar sota un marcador senzill de ferro colat al final de les seves
vides
3 observant
nodwr trenau plural nodwyr trenau persona que observa
passar locomotors i en nota els números com a passatemps
ETIMOLOGIA: (nod- arrel de nodi = notar) + (-wr sufix per formar substantius, ‘home’)
nodwydd, nodwyddau [NO duidh, no DUI
dhe] (f) agulla
noeth-chwilio
[ noith- khwil -yo] verb
1 despullar i escollar
ETIMOLOGIA: (noeth = despullat) + (chwilio = escorcollar)
noeth ei bronnau [NOITH i BRO ne]
(adj) de pits nus
noethlwm [noith-lum] adjectiu
1 nu = sense roba oni bai am y siopau dillad ail-law ‘ma fe fydd
e’n noethlwm rwy’n sicr
si no fós per aquestes botigues de roba de segon mà ell seria despullat,
n’estic segur
2
exposat, sense arbres
lleoedd digon noethlwm yw y Llwyn Coch a’r Coed Mwsoglog erbyn heddiw
Llwyn Coch (bosc vermell) i Coed Mwsoglog (bosc molsós) són llocs bastant
exposats avui en dia
ETIMOLOGIA: (noeth = nu) + mutació suau + (llwm = descobert)
nofel,
nofelau [NO vel, no VE le] (f) novel·la
nofel lofruddiaeth, nofelau
llofruddiaeth [NO vel lov RIDH yeth, no VE le lhoov RIDH yeth] (f) novel·la
d'assassinats??
nofelydd, nofelwyr [no VE lidh, no
VEL wir] (f) novel·lista
nofio [NOV yo] (v) nedar
nol = nôl [NOOL] (adv) enrere
Non [NON] (f) 1 nom de dona 2 santa
gal·lesa - mare de Dewi
Normaneg [nor MA neg] (f / adj)
normand (llengua)
Normaniad, Normaniaid [nor MAN yad,
nor MAN yed] (m) normand
Norseg [NOR seg] (f / adj) nòrdic
(llengua)
Norwyeg [no RUI eg] (f / adj) noruec
(llengua)
nos, nosau [NOOS, NO se] (f) nit
- nos da [noo STA] (frase) bona nit
- nos Ystwyll [noos Ø stuilh] (f) la
nit de reis (6 gener)
- nos Wener [noos WE ner] (f)
divendres a la nit
- o fore tan nos [o Vo re GWIN tan
NOOS]) tot el sant dia ("des de matí blanc fins nit")
noson [NO son] (f) nit
- noson lawen, nosweithiau llawen [NO
son LAU en, no SWEITH ye LHA wen] (f) (1) (antigament) festa de cançons i
contes després d'una dia de feina a pagès (2) certamen amb cantors i comediants
- y noson ganlynol [ø NO son gan LØ
nol] (adv) la nit següent
noswaith, nosweithiau [NO sweth, no
SWEITH ye] (f) vespre
- noswaith dda [no sweth DHAA]
(frase) bon vespre
nosweithiau [no SWEITH ye] (pl)
vegeu: noswaith [NO sweth]
noswyl [
nos -uil] substantiu femení
PLURAL noswyliau
[ nos- uil -ye]
1 vigília d’una festa
Noswyl Calan Mai Vigília de l’ú de
maig (abril 30)
Noswyl Galan Cap d’Any (31 desembre)
Noswyl Nadolig Christmas Eve (24
desembre)
Noswyl Ifan vigília del dia de Sant
Joan (23 juny)
2 descans després d’un dia de feina
amser noswyl (adv) a l’hora de
plegar la feina
cael noswyl ar ôl chwech plegar a
les sis
ETIMOLOGIA: (nos = nit) + mutació
suau + (gwyl = festa)
noswyl Galan [no suil GA lan] (f)
Cap d'Any (31 desembre)
nwyddau [NUI dhe] (pl) bens, efectes
nwyddau lladrad [ nui-dhe lha-drad] plural
1 bens robats
ETIMOLOGIA: (nwyddau = bens,
articles) + (lladrad = robatori)
nwyddau moeth [ nui-dhe moith] plural
1 articles de luxe
ETIMOLOGIA: (nwyddau = bens,
articles) + (moeth = luxe)
nwyddau para
[ nui-dhe pâ-ra] plural
1 nwyddau para mercaderies no
corruptibles, articles que es conserven bé
ETIMOLOGIA: “bens (de) durar” (nwyddau
= bens, articles) + (para = durar)
nwy
[nui] substantiu masculí
PLURAL nwyon
[nui -on]
1 gas = una substància com a l’aire que no es fa líquid o sòlid a la
seva temperatura normal
2 gas = una substància com a l’aire que és la resultat d’una
temperatura alta aplicada a certs líquids o sòlids
3 substància gaseosa encesa per donar calor i llum
nwy glo gas de carbó
ffwrn nwy cuina de gas, forn de gas
cylch nwy anell del forn de gas
tân nwy foc de gas
motor nwy motor de gas
gosodwr nwy instal·lador d’equipaments de gas
offer nwy equipaments de gas
twymydd nwy gas
tanc nwy gasòmetre
prif beipen nwy conducció prinicpal de gas
mesurydd nwy comptador de gas
tyrbin nwy turbina de gas
golau nwy gas light
4 substància gaseosa usada per incapacitar o matar
nwy gwenwynig gas verinós
nwy dagrau gas lacrimògen
siamber nwy càmara de gas
mwgwd nwy màscara de gas
gwenwyno (rhywun) â nwy asfixiar (algú) amb gas
nwy gwenwynig poisonous gas ENG-Z
5 nwyglos a prova de gas
6 cael nwy ser asfixiat amb gas
ETIMOLOGIA: paraula inventada pel lexicògraf Caerfallwch (Thomas Edwards,
1779-1858), aparenrment amb aquesta derivació:
(un prefix capriciós ny que apareix al diccionari de William Owen-Pughe
"that is spreading, pervasive, or universal" - és a dir que s'estén,
que és pervasiu, o universal)
+ mutació suau
+ (gwy una altra paraula capriciosa, del diccionari d'en Owen-Pughe's
dictionary, "a fluid, or liquid; water" - un fluid, o líquid;
aigua)
nychlyd
[ nøkh -lid] adj;;)
1 gwanychol
gwaeledd nychlyd clefyd gwanychol
2 malaltís
ETIMOLOGIA: (nych- arrel de nychu = llanguir) + (-lyd sufix per formar adjectius)
nyfed [ nø -ved] substantiu masculí
1 bosquet sagrat
2 La paraula nemet-on en britànic es
troba incorporada en almneys un nom gal·lès, i en alguns noms romans, i en
alguns topònims anglesos d’origen britànic
(1) comarca de Devon, Anglaterra: ‘Nympton’ que ocureeix com a element dels
noms de tres pobles veïns: Bishop's Nympton SS7523 / King’s Nympton SS6819 /
George Nympton S7023, al sud de South Molton i 20km al sud-est de la ciutat de
Barnstaple
(2) comarca de Devon, Anglaterra: Nymet Rowland SS7108, al riu Taw, 15km al sud de
Bishop’s Nympton, a la carretera d’Exeter a Barnstaple, 35km al sud-sud-est de
Barnstaple i a 30km al nord-oest d’Exeter. A 8km al sud de Nymet Rowland hi ha Nymet Tracy SS7200. Aquest ‘Nymet’
pot ser el mateix ‘nemeton’
(3) comarca de Gloucestershire, Anglaterra: SO8000 Nympsfield (5km a l’oest de
Nailsworth, Gloucestershire). També a Gloucestershire, “Nemetambala” pot ser
Lydney SO6203, al marge occidental
(4) Medionemeton 'Bosc sagrat
(5) Vernemetum : Willoughby-on-the-Wolds SK6325, al la carretera anomenada
3 llocs gals:
(1) “Augustonemetum
Arvernorum” (ara Clarmont d’Auvernha, Occitània) nom francès: Clermont-Ferrand
(2) “Vernemetis” (ara
Caumont, Occitània) nom francès: Caumont-sur-Garonne
ETIMOLOGIA:
Britànic nemet-on (= bosc
sagrat). Es troba en aquestes paraules als altres idiomes celtes:
Còrnic kamnevez (= arc de sant
Martí), bretó kanevedenn (= arc de
sant Martí), gal kambo-nemet-on (gal
kamb-, còrnic kamm, bretó kamm =
torcit)
Irlandès neimheadh (= santuari;
privilegi, persona amb estatus; objecte sagrat)
cf Llatí nemus (= bosc; bosc dedicat
a un déu)
nyfytwch
[ nø-vø-tukh ] substantiu masculí
1 (Gal·les del Sud-est) brutícia
1
(menjar) menjar fastigós, merda
ETIMOLOGIA: nyfytwch < *nhyfrydwch < anhyfrydwch = cosa desgradable (an- = prefix negatiu) + (hyfrydwch
= cosa agredable). Si aquesta és l’origen, els canvis són
(1) pèrdua de la primera síl·laba (fenòmen molt característic del gal·lès)
(2) canvi d > t (la desonorització de la consonant a
l’inici de la síl·laba final és típicia de la llengua del sud-est)
(3) nh > n pèrdua de l’aspiració – molt típic del sud-est
(4) pèrdua de la ‘r’
nyrs, nyrsus [NØRS, NØR-sis] (f) infermera
nyrsiwr, nyrswyr [NØRS yur, NØRS
wir] (m) infermer
nyrsio [NØRS yo] (v) 1 cuidar 2 fer
d'infermera
nyten adeiniog [NØ ten a DEIN yog])
femella d'orelles
nyth, nythod [NIITH, NØ thod] (f)
niu
nytha [NØ tha] (v) caçar nius, robar
nius
nythle
[nøth -le] substantiu masculí
PLURAL nythleoedd
[nøth-lê-odh]
1 niu
2 forat de colomar
3 refugi
4 cau, niu, lloc de refugi d’un bàndol
Nythle smyglers oedd y Ceinewydd slawer
dydd
Ceinewydd era un cau de contrabandistes al passat
ETIMOLOGIA: (nyth-, forma penúltima
de nyth = niu) + mutació suau + (lle = lloc)
nythu [NØ thi] (v) niar, fer el niu
___________________________________________________________________________
adolygiad diweddaraf /
darrera actualització 2007-04-05
___________________cod
y gornel / codi del racó:_________
__________________________________________________
Rhifydd MOTIGO am
ddim / Comptador MOTIGO de franc
(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar
2007-04-05)
(= nombre de
vegades que s'ha accedit a
aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)
___________________________________________________________________________