http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/vortaro_kimra_katalana_MILGI_o_2631c.htm

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg	O
Diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

Hafan / Inici

(delw 6654)

Cysylltwch â ni trwy’r llyfr ymwelwyr / Contacteu amb nosaltres a través del llibre de visitants YMWELFA

A 2616c ..... B 2617c ..... C 2618c ..... CE 2619c ..... CR 2620c ..... CY 2621c ..... D 2622c ..... E 2623c ..... F 2624c ..... G 2625c ..... GW 2626c ..... H I J K 2627c ..... L 2628c ..... M 2629c ..... N 2630c ..... O 2631c ..... P Q 2632c ..... PL 2633c ..... R 2634c ..... S 2635c ..... T 2636c ..... TR 2637c ..... U V W X Y Z 2638c

o [OO] (prep)
1 de
2 o... hyd de... fins
o wawr hyd fachlud de sol a sol, del matí al vespre “d’aurora fins posta de sol”

(1) ohono i [o HO noi] (prep) (primera persona singular) de mi

(2) ohonon ni [o HO no ni] (prep) (primera persona plural) de nosaltres

(3) ohonot ti [o HO no ti] (prep) (segona persona singular) de tu

(4) ohonoch chi [o HO no khi] (prep) (segona persona plural) de vosaltres

(5) ohono fe / fo [o HO no ve / vo] (prep) (tercera persona singular masculina) d'ell

(6) ohoni hi [o HO ni hi] (prep) (tercera persona singular femenina) d'ella

(7) ohonyn nhw (lit

ohonynt hwy) [o HO ni nu / o HO nint hui] (prep) (tercera persona plural) d'ells / elles

- wedi'i ei wneud o bren [WE di WNEUD o BREN] (-) fet de fusta

- o amgylch [o AM gilkh] (prep) al voltant de

- o ble [o BLEE] (adv) d'on

- o bry [o BRII] (adv) des de dalt

- o bwys [o BUIS] (frase) important

- o fewn [o VEUN] (prep) dintre

- o flaen [o VLAIN] (prep) davant

- o gwbl [o GU bul] (adv) en absolut

- o gwmpas [o GUM pas] (prep) al voltant

- o hyd [o HIID] (adv) encara

- o'i gorun i'w sawdl [oi GO rin iu SAU dul] (adv) de cap a peus

- o'r blaen [or BLAIN] (adv) anteriorment

- o'r bron [or BRON] (adv) successivament

- o'r cychwyn cyntaf [or køkh win KØN ta] (adv) des del començament

- o'r dde i'r chwith [or DHEE ir KHWIITH] (adv) de la dreta a l'esquerra

- o'r diwedd [or DI wedh] (adv) per fi

- o'r dwyrain i [or DUI ren i] (prep) a l'est de

- o'r gloch [or GLOOKH] (adv) 1 segons la campana de l'església 2 segons el rellotge; mae hi'n ddau o'r gloch - són les dues

- o'r gloch - faint yw hi o'r gloch? [VAINT or GLOOKH iu hi?] (frase) quina hora és?

- o'r gogledd i [or GO gledh i] (prep) al nord de

- o'r gorau [or GO re] (adv) d'acord

- o'r gore [or GO re] (frase) = o'r gorau

- o'r gorllewin i [or gor LHEU in i] (prep) a l'oest de

- o'r cychwyn hyd y diwedd [or KØKH win hiid ø DI wedh] (adv) del començament fins el fi

- o reidrwydd [o REI druidh] (adv) de necessitat

o bell ffordd
1 ennill o bell ffordd guanyar decisivament

1 oblegid [o BLE gid] (conj) per què

2 oblegid [o BLE gid] (prep) a causa de

ochenaid, ochneidiau [o KHE ned, okh NEID ye] (f) gemec

ochneidiau [okh NEID ye] (pl) vegeu: ochenaid

ochneidio [okh NEID yo] (v) gemegar

ochr, ochrau [O khor, OKH re] (f)

1 costat

ochr yn ochr [O khor øn O khor] (adv) l'un al costat de l'altre
2 costat dels contrincants
mynd at ochr y gelyn passar al costat de l’enemic


ochr-chwith [ô-khor khwiith] adjectiu
1 esquerre
mae'r fersiwn Gymraeg o’r stori ar y ddalen ochr-chwith, a'r fersiwn Gatalaneg ar y ddalen ochr-dde
La versió gal·lesa és a la pàgina esquerra, i la versió catalana a la pàgina dreta
ETIMOLOGIA: (ochr = costat) + (chwith = esquerre)

Ochr Draw, yr [ør O khor DRAU]) topònim

Ochr y Foel [o khor ø VOIL]) topònim ("costat del turó")

Ochrymynydd [o-khor ø mø-nidh] substantiu femení
1 S00206 localitat de Merthyrtudful (de la comarca del mateix nom), a 3 km a l'oest del centre de la ciutat
ETIMOLOGIA: ‘(el) costat (de) la muntanya’ (ochr = costat) + (y = article definit) + (mynydd = muntanya, terra alta, pastura de terra alta)

Ocsitaneg [ok si TA neg] (f / adj) occità

od [ od ] conj
1 (obsolet) si
Philipiaid 2:1 Od oes gan hynny ddim diddanwch yng Nghrist, od oes dim cysur cariad, od oes dim cymdeithas yr Ysbryd, od oes dim ymysgaroedd a thosturiaethau,
Carta als de Filipos 2:1 .....

Corinthiaid-1 7:36 Ond os yw neb yn tybied ei fod yn anweddiad tuagat ei wyry, od â hi dros flodau ei hpedran, a bod yn rhaid gwneuthur felly; gwnaed a fynno, nid yw yn pechu; priodant
Primera Carta als de Corint 1-76 .....

ETIMOLOGIA: o (= si) + -d afegida davant una vocal. En gal·lès modern “si” és os tant davant consonant com davant vocal

o dan [oo DAN] (prep)
1 sota
mynd o dan enw ffug fer servir un nom fals (“anar sota un nom fals”)

oddi agos [ ô-dhi â-gos] adv
1 des d’a prop
2 a frec de roba
ETIMOLOGIA: (oddi = de) + (agos = a prop)

oddi ar [o dhi AR] (prep) de ("de damunt de")

oddieithr [o dhi EI thir] (prep) excepte

oddiwrth [o dhi URTH] (prep) de = donat per

ô-di-colôn [ oo-dii-ko-loon ] substantiu masculí
1 (col·loquial) colonia; en gal·lès estàndard amb la grafia francesa (eau de cologne), o dw^r persawrus (“aigua perfumada”)
ETIMOLOGIA: francès eau de Cologne = aigua de Colonia / Köln

odid
1 obsolet; Bíblia (amb números) menys, tret de, amb l’excepció de
Genesis 11:25 A Nachor a fu fyw wedi iddo genhedlu Tera, onid un flwyddyn chwech ugain mlynedd, ac a genhedlodd feibion a merched.
Genesis 11:25 And Nahor lived after he begat Terah an hundred and nineteen years, and begat sons and daughters.

2 gaire

does odid ddim amser ar ôl no queda gaire temps

odid ddim [ o-did dhim ]
1 gairebé cap...
ni fu odid ddim glaw hi va haver gairebé cap pluja
ETIMOLOGIA: (odid = gairebé) + (ddim = cap)

o do [ oo doo] adv
1 i de quina manera es va fer! (després d’una frase amb el verb en els temps preterit)
Fe lorion ni nhw, o do! Els vam tirar a terra, i de quina manera!

odyn, odynau [Ô din, o DØ ne] (f)
1 forn

2 Heol yr Odyn (‘(el) carrer (de)l forn’) nom de carrer de Tre-lai, Caer-dydd

odyn frics [ô-din vriks] substantiu femení
PLURAL odynau brics [o-dî-ne briks]
1 forn de maons
ETIMOLOGIA: (odyn = forn) + mutació suau + (brics = maons)

odyn galch, odynau calch [o din GALKH, o DØ ne KALH] (f) forn de calç

oed, oedau [OID, OI de] (m) edat

- beth yw ei oed? [BEETH iu i OID] (frase) quants anys té?

- tair blwydd oed [TAIR bluidh oid] (frase) tres anys d'edat

oeddach [OI dhakh] (v) (resposta) ereu / estàveu (Nord-oest)

oeddach chi? [OI dha khi] (v) ereu / estàveu (Nord-oest)?

oeddan [OI dhan] (v) 1 (resposta) erem / estàvem 2 (resposta) eren / estàven (Nord-oest)

1 oeddan [OI dhan] (v) sí, eren / estàven (= nhw)

2 oeddan [OI dhan] (v) (resposta) sí, erem / (resposta) estàvem (= ni)

oeddan? [OI dhan] (v) erem / estàvem? (Nord-oest)

oeddan nhw? [OI dhan nu] (v) eren / estaven (Nord-oest)?

oeddat [OI dhat] (v) (resposta) eres / estaves (Nord-oest)

oeddat ti? [OI dha ti] (v) eres / estaves? (Nord-oest)

oeddech [OI dhekh] (v) (resposta) ereu / estàveu

oeddech chi? [OI dhe khi] (v) ereu / estàveu?

oedden [OI dhen] (v) 1 (resposta) erem / estàvem 2 (resposta) eren / estàven

oedden nhw? [OI dhe nu?] (v) eren / estaven ells/elles?

oedden ni? [a OI dhen] (v) erem / estàvem?

oeddet [OI dhet] (v) (resposta) eres / estaves

oeddet ti? [a OI dhe ti] (v) eres / estaves?

oedd o? [OI dho] (v) (ell) era / estava? (Nord)

oeddwn [OI dhun] (v) (resposta) sí, era / estava (jo)

oeddwn i? [OI dhu ni] (v) era / estava (jo)?

1 oedd [OIDH] (v) era / estava - forma col·loquial oodd [OODH]

2 oedd [OI dhe] (v) (resposta) (ell/ella) era / estava

oedd e? [OI dhe] (v) (ell) era / estava?

oedd hi? [OIDH hi] (v) (ella) era / estava?

oedi [OI di] (v) tardar

oedran,,oedrannau [OI dran, oi DRA ne] (m) edat

oen, wyn [OIN, UIN] (m)
1 xai
2 cwrw oen (obsolete) (‘cervesa de xai’), cervesa beguda al dia d’equilar les ovelles
3 bod mor fwynaidd â’r oen “ser tan tendre com un xai”

Oen Duw [ôin diu] substantiu masculí
1 l'Anyell de Déu, Jesucrist al Nou Testament com a símbol de sacrifici, de la pràtica de sacrifica anyells a Jehovà; wele Oen Duw (Ioan / Joan 1:29) mireu l'Anyell de Déu
2 l'Anyell de Déu; figura d'un anyell (que representa Crist) que porta una creu o una bandera inscrita
3 Eglwys Oen Duw = església de l’Anyell de Déu
Eglwys Oen Duw localitat 15km a l’oest de Llanfair ym Muallt (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: (oen = lamb) + (Duw = God)

Oenwen [OIN wen] (f) nom de dona

oer [OIR] (adj) fred

- oerach [OI rakh] (adj) més fred

- oeraf [OI ra] (adj) el més fred

oerfel [OIR vel] (m) fred

oeri [OI ri] (v) refredar-se

Yr Oernant [ ør oir -nant]
1 Bwlch yr Oernant (“port de Yr Oernant”) SJ1846 Port de muntanya de la comarca de Dinbych, a la muntanya anomenada Mynydd Maesyrychen, a prop del poble de Pentre-dw^r entre Llandegla i Llangollen. Els anglesos li diuen “Horseshoe Pass” (‘port de la ferradura’)
2 nom de rierol de Penmachno (SH7950) de la comarca de Conwy
ETIMOLOGIA: (“la vall freda” o “el torrent fred” (yr article definit) + (oer = fred) + (nant = (antigament) vall; gal.lès modern – torrent, rierol)

oes [ôis] substantiu masculí o femení
PLURAL oesoedd, oesau [oi -sodh, oi-se]
1 vida = el període d'existència del naixament fins a la mort;
cael braw mwyaf ei oes tenir l’esglai més gran de la seva vida (d'ell);
yn ystod blynyddoedd olaf ei hoes als últims anys de la seva vida (d'ella);
welais i'r fath beth erioed yn f'oes jo no havia vist una cosa semblant en tota la vida
Hir oes! (Brindis) salut! (“una llarga vida”)
Ac yno y buont yn byw hyd ddiwedd eu hoes
I vivien allà fins al fi de les seves vides ("fins al fi de la seva vida")
2 vida = període d'existència d'alguna cosa inànima, com a màquina, arrendament, estil de roba; daeth ei oes i ben es va acabar la seva vida
3 vida = vida dedicada al treball; treuliodd Wiliam Roberts ei oes yn y chwarel William Roberts va passar la vida (treballant) a la pedrera; bu'n of ym mhentre Ponterwyd gydol ei oes va ser ferrer al poble de Ponterwyd durant tota la seva vida
4 vida = allò que queda de l’existència
cael carchar am oes ser condemant a la presó per la vida
5 archwerthwyr ag iddynt oes byr iawn bestsellers amb una vida molt curta
6 era, època;
yn yr oes honno en aquell època;
yn yr oes sydd ohoni al present, avui en dia, al temps que vivim;

yr oes a fu el passat
Oes y Cerrig l'Edat de la Pedra,
yr Oes Haearn l'Edat del Ferro;
Oes yr Iâ ??L'Edat del Glaç; yr Oes Aur ??L'Edat Daurada
7 oes yr arth a'r blaidd la prehistòria ("a l'època de l'os i el llop");
yn oes yr arth a'r blaidd = a la prehistòria
rhywun / rhywbeth o oes yr arth a'r blaidd alguna cosa / algú de la prehistòria (per exaggerar l'edat d'algú o un objecte)
8 yr oes l'època actual; digywilydd-dra llafnau'r oes = el descarament dels adolescents de l'època actual;
9 la gent de l'època actual; mae'r oes wedi mynd yn fwy hunanol la gent s'ha fet més egoista
10 bod ar ôl yr oes viure al passat, no estar al corrent de l'època actual
11 temps hir d'espera; fe aeth oes heibio va passar una edat, ar ôl oes dyma Catrin yn dod nôl una eternitat després va tornar Catrin ("després d'una edat...")
12 yn gynnar yn eich oes en una primera etapa de la vostra vida
13 bore eich oes la vostra infància ("(el) matí (de) la vostra vida")
ym more eich oes a la vostra infància
cyfeillion bore oes amics de l'infància
14 expressions amb sentit de 'molt de temps (que passat)';
mae oes wedi mynd heibio ers hynny ha passat una eternitat des d'allò
oes mul, ("la vida de un mul")
oes mulsyn, ("la vida de un mul")
oes ci hela (Gal·les del Sud-est), ("la vida de un gos de caçar")
oes pys, ("la vida de pèsols")
oes mochyn ("la vida de un porc")
15 des de una època llunyana; ers oesoedd ("des d'èpoques")
rw i heb ei weld ers oesoedd fa una eternitat que no el veig; ers oes Adam des de l'època de l'Adam
16 yn oes oesoedd per sempre més ("en (l')època de (les) èpoques")
17 (Bíblia) generació
Croniclau-1 16:15 Cofiwch yn dragwydd y cyfamod; y gair a orchmynnodd efe i fil o genedlaethau
Primer Llbre de les Cròniques - Recordeu sempre la seva aliança, la paraula que ha manat per mil generacions
18 drwy'r oesoedd durant les edats
19 yn eich oes a la vostra vida
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic; còrnic oes = període; en celta hibernià: irlandès aois = període, edat; escocès aois = edat

NOTA: (Gal·les del Sud) oes > o's [oos] (el canvi oe > o' en monosíl·labes és una característica del gal·lès d'aquí)

ofer
1 fútil, va, inútil
2 ofer... no serveix (fer alguna cosa)
Ofer cuddio’ch pen yn y tyowd no serveix amagar el cap dins la sorra
3 infructuós, sense èxit
Sovint en la forma ofer + bod
ofer yw és inútil, no val la pena
Ofer yw gwrthddadlau â phobl felly És inútil discutir am gent així
ofer fu’r ymdrech l’intent va ser un fracàs
Ofer fu ei ymdrechion hyd yma Fins ara els sus intents ha estar infructuosos

oferdyb [o-ver-dib] substantiu masculí o femení
1 prendre els desitjos per realitats
ETIMOLOGIA: (ofer = fútil, va, inútil) + mutació suau + (tyb = pensament)

ofergoel [o-ver-goil] substantiu femení
PLURAL ofergoelion [o-ver-goil-yon]
1 superstició = exemple d'una creença en el sobrenatural
2 superstició = religió que es considera falsa
ETIMOLOGIA: (ofer = inútil) + mutació suau + (coel = creença)

ofergoeledd [o-ver-goi-ledh] substantiu masculí
1 superstició = la condició de tenir creences en el sobrenatural
ETIMOLOGIA: (ofergoel = superstició) + (-edd = sufix)

ofergoeliaeth [o-ver-goi-li-e0] substantiu femení
1 superstició = la condició de tenir creences en el sobrenatural
ETIMOLOGIA: (ofergoel = superstició) + (-i-aeth = sufix)

ofergoelus [o-ver-goi-lis] adjectiu
1 supersticiós
un ofergoelus oedd Mam erioed Ma mare havia esta supersticiosa durant tota la seva vida
ETIMOLOGIA: (ofergoel = superstició) + (-us = sufix per formar adjectius)

oferwr [o -ve -rur] substantiu masculí
PLURAL oferwyr [o-ver-wir]
1 perdulari, perdut, inútil, un que no és bo per a res
Bob tro iddo gyrraedd y porthladd gwariai ei gyflog yng nghwmni oferwyr y dref
Cada vegada que arribava al port gastava els seu sou en la companyia dels perduts de la ciutat
ETIMOLOGIA: (ofer = inútil) + mutació suau + (-wr sufix = home)

oferweithio [o ver WEITH yo] (v) (Nord) treballar massa (anglès 'over')

oferwr, oferwyr [o VE rur, o VER wir] (m) inútil

Offa [O fa] (m) 757-796 rei del regne anglès de Mercia, que va fer construir

Offa [ ô -fa] substantiu masculí
1 Offa, rei del regne germànic de Mercia (regnava fins a la seva mort 757-796)
que va fer construir una fossa fronterera entre Anglaterra i Gal·les - una fossa de demarcació entre el seu regne (de terrenys conquerits als gel·lesos) i els territoris que quedaven en mans dels gal·lesos. 1300 anys després encara es diu Clawdd Offa (qv) ‘la fossa d’Offa’
2 Offa nom d’una circumscripció per eleccions locals de Wrecsam
3 Brynoffa (qv) ‘el turó d’Offa, turó damunt de la Fossa d’Offa’
(1) nom de carrer de Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam)
(2) nom de carrer de Coed-poeth (comarca de Wrecsam)
(3) nom de districte al costat occidental de Rhos-ddu (comarca de Wrecsam) i també nom de carrer aquí

offeiriad [o- feir -yad] substantiu masculí
PLURAL offeiriaid, offeriadon, offeiriadau [o- feir -yed, o-feir-yâ-don, o-feir-yâ-de]
1 cura, capellà, mossèn
2 (Eglwys Loegr = Església Anglicana) vicari = clergue que és el capellà d'una parròquia
3 cura no cristià
4 archoffeiriad (antigament) l'ajudant principal d'un bisbe que li'n feia moltes de les seves funcions durant la seva absència
5 fel piso 'ffeirad (dit de cervesa fluixa) "com (el) pixum (d'un) capellà"
6 sefyll allan fel ffeiriad mewn ffair ser molt evident
“destacar-se com capellà en una fira”
(sefyll allan = destacar-se) + (fel = com) + (ffeir’ad < ffeiriad < offeiriad = capellà) + (mewn = dins) + (ffair = fira)
7 llau’r offeiriad (Galium aparine) apegalós (“polls del capallà”)
ETIMOLOGIA: el significat bàsic era "un que dóna una ofrena"; offeiriad < effeiriad < offeiriad (*offér- = ofrena) + (-i-ad = prefix). offér- < llatí offér- < offerere (= presentar) < ob (= a, contra) + ferre (= portar)
La o inicial es va fer e degut a la influència de les vocals de davant a les síl·labes següents, però la o més tard va tornar o es va reestablir, probablament reforçat per offrwm (= ofrena), offrymu (= fer una ofrena)
NOTA: A la llengua parlada, sovint amb la pèrdua de la primera síl·laba
(1) Gal·les del Nord ffeiriad,
(2) Gal·les del Sud ffeirad, ffirad (amb l'absència de la semiconsonant "i" al començament d'una síl·laba final; i la simplificació del diftong de la síl·laba penúltima "ei" > "i"; tots dos canvis característics del sud. La forma plural és ffeiradon (= offeiriadon), que al sud-est és ffiraton (amnb la insonorització de la 'd' inicial de la consonant final; la insonorització de "d", "b" i "g" en aquesta posició és molt típica al sud-est)

offeren [o-fê-ren] substantiu femení
PLURAL offerennau [o-fe-re-ne]
1 missa
2 uchel offeren missa 'alta', missa integral i completa (sense que cap part es deixi a banda), on el capellà canta (i no parla) , i on hi ha música i encens
3 isel offeren missa 'baixa', missa simplificada on el capellà parla en comptes de cantar
4 canu'r offeren cantar la missa
5 offeren ddu missa negra, versió blasfema d'una missa cristiana
6 offeren dros y meirw missa requiem = missa pels morts; també offeren requiem [re-kwi-em]
ETIMOLOGIA: gal·lès offeren < *offerén < llatí offerénda < offerre = presentar < (ob- = davant, etc) + (ferre = portar)
De la mateixa paraula llatina: Còrnic: oferenn (= missa) bretó: oferenn (= missa), irlandès aifreann (= missa)

offeryn, offerynnau [o FE rin, o fe RØ ne] (m) instrument

offeryniaeth, offeryniaethau [o fe RIN yeth, o fe rin YEI the] (f) orquestració, instrumentació

offerynnol [o fe RØ nol] (adj) instrumental

offerynnu [o fe RØ ni] (v) instrumentalitzar

offerynnydd, offerynwyr [o fe RØ nidh, o fe RØN wir] (m) instrumentalista

offis, offisus / offisau [O fis, o FI sis / o FI se] (f) (col·loquial) oficina. Forma estàndard: swyddfa [SUIDH va]

offrwm [o -frum] substantiu masculí
PLURAL offrymau [o-frø-me]
1 ofrena, sacrifici d'un animal per un déu
Lefiticus 7:18 Ac os bwyteir dim o gig offrwm ei ebyrth hedd ef o fewn y trydydd dydd, ni byddir bodlon i’r hwn a’i hoffrymo ef, ac nis cyfrifir iddo, ffieiddbeth fydd; a’r dyn a fwyty ohono, a ddwg ei anwiredd.ñ
Leviticus 7:18 ·····
2 diners donats al final d'una missa pels fons d'una església
3 Gal·les del Nord-oest offrwm y clochydd ("(l') ofrena (de)l sagristà") or offrwm pen pâl ("ofrenda (de) punt (de) pala") propina donada a un sagristà després d'un enterrament - posada sobre el tall de la pala que el sagristà té horizontalment als mans quan la gent s'en va després de l'enterrament
4 Foel Offrwm SH7420 muntanya de la comarca de Meirionnydd (comarca de Gwynedd) "puig (de l') ofrena"
ETIMOLOGIA: offrwm < offrwng < anglès antic ofrung (= ofrenda). El canvi ng > m es veu també al topònim Y Trallwm (forma local) < Y Trallwng (forma estàndard)

ofn, ofnau [O von, OV ne] (m) por

- mae ofn arna i [mai O von ar nai] (frase) tinc por

- ofni [OV ni] (v) tenir por de

- ofnus [OV nis] (adj) porruc

ofnadwy [ov NA dui] (adj) terrrible

1 og, ogiau / ogau [OOG, OG ye / O ge] (f) (eina per esterrosar i anivellar la terra)

2 -og [OG] (sufix) 1 sufix adjectival (gwyntog [GWØN tog]= ventós) 2 sufix nominal (resulta de l'ús nominal del sufix adjectival) (marchog [MAR khog] = cavaller)

ogla [O gla] (m) olor (Nord-oest)

ogof, ogofau [O gov, o GO ve] (f) cova

Ogwen [O-gwen] (f)
1 riu del nord-oest
2 Minogwen / Min Ogwen nom de carrer de Bangor (“(el) marge (del riu) Ogwen”)

oherwydd [o HE ruidh] (conj) per què

ohon [o hon] (prep) radical de la forma conjugada de la preposició "o"

o hyn allan [ oo hin a-lhan ] adv
1 a partir d'ara
-"Shwd ych chi'n hoffi gwaith fferm?"
-"Yn iawn."
-"Felly, ffermio byddwch chi o hyn allan?"
-“Com t’agrada la feina del camp?”
-“Està bé.”
-“Llavorens d’aquí endavant fareu de pagès?”
ETIMOLOGIA: (o = de) + (hyn aquest (temps)) + (allan = fora)

o hyn ymláen [ oo hin øm- lain ] adv
1 a partir d'ara, d'aquí endavant
ETIMOLOGIA: (o = de) + (hyn aquest (temps)) + (ymláen = endavant)

-oi- [ - ]
1 diphthong = vowel [o] and semi-consonant [i]
(1) en manlleus
boi (= noi) < anglès “boy”
(2) paraules amb una –o final i l’afegiment del sufix -i
ffo (= fuga), ffoi (= fugir)
llo (= vedell), lloi (= vedells)
(3) contraction of o + i with loss of medial dd
rhoi (= to give) < rho|i < rhoddi
Normalment en manlleus
boi (= boy)

2 A Gal·les del Sud, el diftong “au” [âi] en monosíl·Labes i “eu” [ei] a la síl·Laba penúltima són col·loquialment “ou” [oi]. En representar aquestes pronunciacions sudenques “oi” s’escriu sovint enlloc de “ou” (tots dos es diuen [oi])
haul (= sol) > houl / hoil (i com que sobretot al sud-est es perd la ‘h’, ’oul / ’oil)
clau (= ràpid) > clou / cloi
beudy (= establa) > boudy / boidy
neuadd (= sala) > nouadd / noiadd
3 A Gal·les del Sud, el diftong “oe” [oi] s’escriu de vegades en escrits dialectals com a “oi” [oi].
coesau (= cames) > coise, coisa

oifad [OI vad] (v) (Sud-est) nedar; = nofio [NOV yo]

-ol [ol] (sufix) sufix adjectival

ôl, olion / olau [OOL, OL yon / O le] (m) 1 marca 2 rastre

olaf, ola' [O la] (adj) final

o lam i lam [ oo lam ii lam ] adv
1 cynyddu o lam i lam augmentar a passos de gegant
ETIMOLOGIA: (o = de) + mutació suau + (llam = salt) + (i = a) + mutació suau + (llam = salt)

olew, olewau / olewon [O leu, o LEU e / o LEU on] (m) oli

olew olewydd [o leu o LEU idh] (m) oli d'olives

ôl-gerbyd [ ool- ger -bid] substantiu masculí
PLURAL ôl-gerbydau [ ool-ger-bø-de]
1 (camió) trailer (part posterior que es remolca)
Nid oedd brêcs yr ôl-gerbyd yn gweithio
no funcionaven els frens del trailer
ETIMOLOGIA: (ôl = rere) + mutació suau + (cerbyd = vehicle)

olrhain [Ol rhen] (v) seguir el rastre de

Olwen [OL wen] (f) 1 nom de dona 2 vegeu: Culhwch ac Olwen [KIL hukh ag OL wen]

++olwg [ô -lug] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de golwg (qv) = vista
2 en paraules compostes, ocurreix en noms de cases o carrers

(a) Tafolwg carrer de Treharris (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules independents “Taf Olwg”) (= vista del riu Taf)

(b) Gartholwg
(1) poble aprop de la muntanya de Y Garth (= vista de la muntanya anomenada Y Garth) . Nom anglès: Church Village.
(2) carrer de Pen-tyrch (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules independents “Garth Olwg”)
(3) en altres pobles aprop de Y Garth, els noms de carrers amb aquest sentit són en anglès - ‘Garth View’ – (a) al poble de Gartholwg, (b) al poble de Nantgarw, (c) a la ciutat de Llantrisant

(c) Morolwg nom de casa (= lloc amb una vista del mar)

olwyn, olwynion [OL win, ol WØN yon] (f) roda

olwyn dân, olwynion tân [ol win DAAN, ol WØN yon TAAN] (f) roda caterina

olwyn ddwr, olwynion dwr [ol win DHUUR, ol WØN yon DUUR] (f) roda hidráulica

olwyn Gatrin, olwynion Catrin [ol win GA trin, ol WØN yon KA trin]) roda caterina

olynol [o-lø-nol] adjectiu
1 consecutiu, successiu
am y ddegfed flwyddyn yn olynol per deu anys seguits
ETIMOLOGIA: ôl yn ôl (adverbi) 'pas en pas'; com que hi ha molts adjectius amb el sufix -ol (per exemple, cyfrif = compte, cyfrifol = reponsable) a la llarga es pensava que era també un adjectiu d'aquesta classe, com si fos (*olyn) + (-ol)

omled, omledau [OM led, om LE de] (m) truita (d'ous)

omled caws [om led KAUS] (m) truita de formatge

omled madarch [o led MA darkh] (m) truita de bolets

omled plaen [om led PLAIN] (m) truita només d'ous

ond [OND] (conj)

1 però

2 ond i si
Bydda i’n ddedwydd ond i mi gael digon o arian

Estaré content si passa que rebi prou diners

ond oes [OND ois] (frase) = onid oes

ongl, onglau [O ngol, O ngle] (f) angle

oni [O ni] (conj) sinó

1 onid [O nid] (conj) si no (form col·loquial: ond)

2 onid
1 (obsolet); (Bíblia) (amb números) menys
Genesis 17:1 a phan oedd Abram onid un mlwydd cant, yr ymddangosodd yr Arglwydd i Abram ("menys un any cent", un any menys de cent)
Genesi 17:1 quan Abram tenia noranta-nou anys, Jahveh s'aparegué a Abram


3 onid [ ô- nid ]
1 “si no (és)” (cap de frase ‘anormal’, és a dir, que un element que no sigui el verb es posa primer, per èmfasi), if (it is)
onid Gwyn a ddaw gyntaf si no és el GWYN que vé primer
El gal.lès col.loquial però té os nad
Os nad Gwyn ’ddaw gyntaf si vé GWYN primer
NOTA: Les formes afirmatives són (nord) os mai, (sud) os taw, os ta’, i en gal.lès literari senzillament os
(nord) os mai Gwyn ’ddaw gyntaf si és el Gwyn que vé primer
(sud) os taw Gwyn ’ddaw gyntaf si és el Gwyn que vé primer
(Gal.lès literari) os Gwyn a ddaw gyntaf,

-onid do? [O nid DOO] (frase) no és cert? (després de verb en el preterit) (forma col·loquial: yn do)

onid e?
[o ni DE] (frase)
1 no és cert? (després de frase complement-verb) (forme acol·loquial - onte fe)
NOTA: sud-oest onte fe, sud-est ynta fa, nord-est yn te, yn de

onid oes [O nid OIS] (frase) no és cert (que n'hi ha)? (formas col·loquial: on’d oes)

onnen, onn / ynn [O nen, ON / IN] (f) om

onte fe? [on te VEE] (frase) = onid e

oo
1 Fem servir en aquest dccionari la vocal double per representar la simplificació (majoritàriament amb monosíl·labes, i normalment al sud de Gal·les) del diftong “oe” [ôi] > [oo] Per exemple, coed (= bosc) > cood
La forma usual d’indicar-ho és o amb circumflex (côd) o (que és la manera recomenada avui en dia) amb apòstrof (co’d).
L’utilització de “aa” però porta avantatges
(1) és evident de seguida que la vocal és llarga
(2) puix que una vocal doble no s’usa en gal·lès, és evident de seguida que es tracta d’un dialectalisme
Els desavantages de “a’” són
(1) no és evident de seguida que la vocal és llarga
po’n [maan] < poen = dolor
(2) a causa d’omissions de síl·labes i contraccions en gal·lès popular, l’apòstrof és massa utilitzat.
Els desavantages de ô’” són
(1) no és evident de seguida que la paraula és una forma local
Formes locals: côs (coes = cama), ôr (oer = fred), môl (moel = calb)
Formes estàndards: dôl = prat, tôn = melodia, bôn = base.
Vegeu també “aa”

oodh [OODH] (v) = oedd

ópera, operâu [O pe ra, o per RAI] (f) òpera

oraensh, oraenshus [O rainsh, o RAIN shis] (m) taronja (Nord)

o'r braidd [ or braidh ] adv
1 a penes, amb prou feines
o’r braidd daw e bellach és poc probable ara que vingui
o'r braidd yr oeddwn yn disgwyl i Gymro Cymraeg o Arfon gefnogi mewnlifiad y Saeson i’r Fro Gymraeg
No hauria esperat que un gal·lès de parla gal.lesa d’Arfon recolzés el flux d’anglesos a la zona gal.lesoparlant (de Gal.les)
ETIMOLOGIA: (o’r = del) + (braidd = gairebé)

ordor, ordors [OR dor, OR dors] (f) (col·loquial) comanda

ordro [OR dro] (f) (col·loquial) demanar, encarregar

oren, orennau [O ren, o RE ne] (f) taronja (estàndard); cf orenshyn; oraensh

orenshyn, orenshus [o REN shin, o REN shis] (m) taronja (Sud)

organ, organau [OR gan, or GA ne] (f) organ

organydd, organwyr [or GA nidh, or GAN wir] (m) organista

orgasm [OR ga søm] (m) orgasme

orgasmig [or GA smig] (adj) orgàsmic

orgraff, orgraffau [OR graf, or GRA fe] (f) ortografia

orgraffiadur, orgraffiaduron [or gra fi A dir, or graf ya DI ron] (m) llibre d'ortografia

orgraffyddol [or gra FØ dhol] (adj) ortogràfic

oriau [OR ye] (pl) vegeu: awr [AUR]

oriel, orielau [OR yel, or YE le] (f) galeria

orji, orjis [OR ji, OR jis] (f) orgia; literari: cywestach

o'r radd flaenaf [ oor raadh vlei -na]
1 o’r radd flaenaf capdavanter
cantorion ifanc o'r radd flaenaf o bedwar ban byd
Cantants joves del nivell més alt d’arreu del món
ETIMOLOGIA: (o’r = del) + mutació suau + (gradd = grau) + mutació suau + (blaenaf = capdavanter, forma superlativa de blaen = (el) davant)

Orsedd, yr [ør OR sedh] (f) = vegeu: Gorsedd y Beirdd

o'r tu ôl i [oor tii ool ] adv
1 del darrere
ymosod o’r tu ôl atacar del darrere
oodd hi ddim wedi ’nabod i o'r tu ôl no m’havia conegut del darrere
ETIMOLOGIA: (o’r = del) + (tu = costat) + (ôl = rere)

os [OS] (conj) si

os byth [os bith ] conjuncció
1 (os byth + berf, os byth y + berf) mai que
Os byth y gofynniff i ti Mai que et pregunti
Os byth bydd angen atgyweirio cyfrifiadur, gewch wasanaeth effeithlon gan ein staff
Si mai necessiteu reparar un ordinador, tindreu un servei eficaç de la nostra plantilla

ETIMOLOGIA: os = if, byth = ever)

os gwelwch yn dda [os GWE lukh øn DHAA] (frase) si us plau

os mai [ os mai ]
1 “si (és)” (cap de frase ‘anormal’, és a dir, que un element que no sigui el verb es posa primer, per èmfasi), if (it is)
os mai Gwyn ‘ddaw gyntaf si és el GWYN que vé primer
El gal.lès literari però té senzillament os
Os Gwyn a ddaw gyntaf si vé GWYN primer
NOTA: A Gal.les del Sud, és os taw o os ta’. Col.loquialment, la forma negativa de os mai / os taw / os ta’ és os nad (Tant al nord com al sud), que en gal·lès literari és onid
Os taw Gwyn ’ddaw gyntaf
Os ta’ Gwyn ’ddaw gyntaf
Os nad Gwyn ’ddaw gyntaf (col.loquial, nord i sud) si no és el Gwyn que vé primer
Onid Gwyn a ddaw gyntaf (Gal.les literari) si no és el Gwyn que vé primer

os nad [ os naad ]
1 “si no (és)” (cap de frase ‘anormal’, és a dir, que un element que no sigui el verb es posa primer, per èmfasi), if (it is)
os nad Gwyn ‘ddaw gyntaf si no és el GWYN que vé primer
El gal.lès literari però té onid
Onid Gwyn a ddaw gyntaf si vé GWYN primer
NOTA: En gal·lès literari és onid
Onid Gwyn ’ddaw gyntaf (col.loquial, nord i sud) si no és el Gwyn que vé primer
Les formes afirmatives són (nord) os mai, (sud) os taw, os ta’, i en gal.lès literari senzillament os
(col.loquial, nord i sud) os nad Gwyn ’ddaw gyntaf si és el Gwyn que vé primer
(Gal.lès literari) onid Gwyn a ddaw gyntaf,

os nad oes gwahaniaeth gennych chi [ os naad ois gwa-han-yeth ge-ni khii ]
1 si no us fa res
ETIMOLOGIA: “si no hi ha diferència amb vos” (os = si) + (nad = no) + (oes = és, hi ha) + (gwahaniaeth = diferència) + (gennych chi = amb vos)

osgói [o SKOI] (v) evitar

os taw [ os tau ]
1 “si (és)” (cap de frase ‘anormal’, és a dir, que un element que no sigui el verb es posa primer, per èmfasi), if (it is)
os taw Gwyn ‘ddaw gyntaf si és el GWYN que vé primer
El gal.lès literari però té senzillament os
Os Gwyn a ddaw gyntaf si vé GWYN primer
NOTA: També os ta’. A Gal.les del Nord, és os mai. Col.loquialment, la forma negativa de os mai / os taw / os ta’ és os nad (Tant al nord com al sud), que en gal·lès literari és onid
Os mai Gwyn ’ddaw gyntaf
Os nad Gwyn ’ddaw gyntaf (col.loquial, nord i sud) si no és el Gwyn que vé primer
Onid Gwyn a ddaw gyntaf (Gal.les literari) si no és el Gwyn que vé primer

-ota [o-ta] sufix
1 terminació verbal en verbs formats d’un substantiu plural amb el sufix -od i el sufix verbal -ha (-od + -ha = -ota)
(a) chwilen (= escarabat), chwilod (= escarabats), chwilota (= buscar; verb usat originalment per descriure una gallina o altres ocells buscant insectes)
(b) malwoden / malwen (= cargol, llimac), malwod (= cargols, llimacs), malwota (= recollir cargols, llimacs)
(c) pysg (forma singular obsoleta = peix), pysgod (= peixos), pysgota (= pescar)
(d) merlyn (= poni), merlod (= ponis), merlota (= anar amb poni)

ou
1 diftong: vowel [o] + semi-consonant [i]

2 A Gal·les del Sud, el diftong “au” [âi] en monosíl·labes i “eu” [ei] a la síl·laba penúltima són col·loquialment “ou” [oi]. En representar aquestes pronunciacions sudenques s’escriu “oi” sovint enlloc de “ou” (tots dos es diuen [oi]), i en topònims de vegades s’escriu “oy”
boudy / “boidy” < beudy (= establa)
clou / “cloi” < clau (= ràpid) Dere’n glou! (= Vine ràpid!)
cou / “coi” < cau (= buit, enfonsat; tancat)
counant < ceunant (= gorja) (= cau buit + nant vall)
Counant (a mapes anglesos “Coynant”) granja 6km ssw de Llanboudy SN2123 (comarca de Caerfyrddin)
Cwm-ynys-gou (a mapes anglesos “Cwmynyscoy”) < Cwm-ynys-gau (la vall del prat tancat) (poble de la comarca Torfaen)
dou / “doi” < dau (= dos)
houl / “hoil” < haul (= sol) (al sud-est, ’oul)
nouadd / “noiadd” / “noyadd” < neuadd (= sala)
Pendoulan (als mapes anglesos “Pendoylan”) < Pendoulwn < Pendeulwyn, = pen y ddeulwyn, pen y ddau lwyn (el cantó dels dos bosquets) (poble de la comarca de Bro Morgannwg)
Trefreuan (als mapes anglesos “Trefroyan”) < Trefreuan
3 sovint en manlleus correspon a l’anglès modern [au]
Anglès counter [kaun-tørr] > gal·lès cownter [koun-ter] (taulell)
Anglès trousers [trau-zørrz] > gal·lès trowsus [trou-sis] (pantalons)
Anglès round [raund] > gal·lès rownd [round] (rodó; al voltant)


o un i un [o iin i iin] adverbial
1 d'un en un
Ym mhen ychydig wythnosau fe gafodd Dewi allan fod y cynion yn diflanu o un i un
Després d'unes setmanes Dewi es va adonar que els enformadors desapereixien d'un en un
ETIMOLOGIA: (o = de) + (un = un, una) + (i = a) + (un = un, una)

Owain [O wen] (m) nom (mascle) = Eugeni; la forma històrica és Owain; aquesta forma s'ha fet servir als segles 19, 20. L'ortografia dialectal Owen és la forma més corrent

Owain [O wain / O wen] (m) 1 nom d'home 2 vegeu: Mabinogi [ma bi NO gi]

Owain Glyn Dw^r [O wen glin DUUR] (m) Owain (de) la vall de Dyfrdwy; lluitador pels drets nacionals del poble gal.lès c1400 (de Glyndyfrdwy, el nom de la seva casa pairal, "vall (del riu) Dyfrdwy. El segon element és una reducció inusual de 'Dyfrdwy')

o wawr hyd fachlud [ oo waur hiid vakh-lid ] adverbi
1 de sol a sol, del matí al vespre
ETIMOLOGIA: “d’aurora fins posta de sol” (o = de) + mutació suau + (gwawr = alba, aurora) + mutació suau + (machlud = posta de sol)

Owen [O wen] (m) nom d'home; Eugeni. També: Owain

Owenna [o WE ne] (f) nom de dona (Owen + -a)

owns, ownsus [OUNS, OUN sis] (f) unça (28,35 gr)

___________________________________________________________________________

Adolygiad diweddaraf / darrera actualització 2007-04-05

__________cod y gornel / codi del raco:_____
____________________________________

(= nifer o weithiau yr agorwyd y tudalen hwn oddi ar 2007-04-05)

(= nombre de vegades que s'ha accedit a aquesta pàgina a partir de 2007-04-05)

___________________________________________________________________________