L’any 1916 esclata a Irlanda l’aixecament de Pasqua. Aquesta revolta i el seu esperit marca a més d’un català que comença a veure clar els seus ideals separatistes. El mateix any fou constituïda l’entitat “Nostra Parla” que tenia representants a totes les terres catalanes.

A Mallorca fou fundat l’any 1917 el Centre Regionalista, d’ideologia nacionalista, per Guillem Forteza. Aspirava a l’autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric.

El 1918 apareix el setmanari “Estat Català”. Els seus signants ja afirmaven que a cada nació li corresponia un estat independent; afirmaven que Catalunya era una nació, i defensaven una acció apolítica. També aquell any Francesc Macià diu: “Amb l’autonomia no n’hi ha prou. Cal que Catalunya sigui representada a la Conferència de Pau. Necessita la independència”. Fins i tot en el camp sindical, Salvador Seguí deia: “Nosaltres els treballadors, amb una Catalunya independent, no hi perdríem res; ans al contrari, hi guanyaríem molt”.
 
Un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, molts pobles colonitzats, conscients de la seva participació en la guerra, esperaven una solució a la seva situació. Els seus desitjos d’independència eren encoratjats pel president Wilson dels EUA, a favor del dret a l’autodeterminació. Aquestes idees, juntament amb la constitució de nous estats independents i també amb la forta oposició del govern espanyol de concedir més autonomia, radicalitzà amplis sectors del catalanisme.

El 18 de juliol de 1922 és una data per a tenir present en la nostra història: Francesc Macià i Llussà va fundar la primera organització inequívocament independentista, separatista: Estat Català. Va ser la primera organització que va afirmar que els catalans no hem estat mai espanyols, ni en volem ser. Va fer una crida per deslliurar Catalunya del jou estranger espanyol. El poble català va respondre a la crida, i així va començar l’etapa de l’acció armada, directa, en el procés de ressorgiment i reivindicació nacional.

L’any 1923, Daniel Cardona, sota el pseudònim de Vibrant presenta un llibre titulat “La Batalla”, prologat pel seu amic i bon poeta Joan Salvat-Papasseit, on deixa clar que els catalans han perdut la dignitat, que Catalunya està descatalanitzada, i que la invasió de Catalunya és un fet i que, per tant, ens hem de situar en peu de guerra. Al mateix temps es forma la Societat d’Estudis Militars (SEM), a fi de preparar a joves patriotes per tal de lluitar per la llibertat de Catalunya, essent desarticulada l’any 1925 i empresonat el seu cap, Miquel Baltà i Botta.

Al setembre de 1923 té lloc el cop d’estat de Primo de Rivera a l’Estat Espanyol, on al cap de pocs dies el nou govern publica un decret dictant mesures i sancions contra el separatisme. La dictadura va suposar una dura repressió contra el catalanisme i el moviment obrer. Mesos abans, havia estat assassinat Salvador Seguí, conegut com el noi del Sucre, líder de la CNT i advocat dels obrers.

L’any 1924 Francesc Macià, obligat a exiliar-se, funda el Comitè Separatista Català, a París.

El dia de Sant Jordi de 1925 Estat Català llença l’emprèstit Pau Claris, amb la idea d’obtenir diners per tal de finançar el futur intent d’insurrecció armada coneguda com a Prats de Molló.

El 6 de juny de 1925 la policia va avortar un intent d’atemptat contra el rei espanyol Alfonso XIII. L’atemptat va ser ideat per membres de Bandera Negra, suborganització de l’Estat Català. La seva intenció era fer explotar una bomba al túnel entre Garraf i Sitges. Els membres de l’escamot -Jaume Compte, Miquel Badia, Deogràcies Civit, entre altres- van ser detinguts per la policia i posteriorment van ser empresonats. Foren amnistiats l’any 1930, després de la caiguda del dictador Primo de Rivera.

Pel que fa a l’intent d’acció armada alliberadora de Prats de Molló de novembre de 1926, per part de Francesc Macià i militants d’Estat Català, perseguia fer un alçament independentista des de la comarca del Vallespir i anar baixant fins arribar a Barcelona. Malauradament, l’intent no reeixí, degut a què la policia francesa va detenir els escamots quan pretenien envair la Garrotxa, els membres dels quals van ser jutjats a París. Aquest fet va donar una gran volada a les seves idees. En el judici, a París, Macià ja argumentava: “Espanya és la nostra enemiga. Volem entrar com a Estat independent en el concert dels pobles lliures”.
 
Obligat de nou a exiliar-se, Francesc Macià, recorre els centres catalans d’Amèrica Central i del Sud, buscant suport a la seva causa. És a l’Amèrica Llatina on funda el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya i on es redacta i s’aprova la constitució d’una futura República Catalana.

Mentrestant, Josep Maria Batista i Roca, molt relacionat amb l’excursionisme, funda l’organització dels Minyons de Muntanya, de marcat sentit nacionalista. Aquesta organització va ser la cobertura legal per a treballar a favor del grup secret, Organització Militar Catalana (ORMICA), que era una prolongació del SEM. A Mallorca, Jaume Sastre, Joan Capó i Elvir Sans, entre d’altres funden l’Associació per la Cultura de Mallorca, que malgrat que fou constituïda al marge de tot moviment polític, tingué per objecte difondre i impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona.

Durant el període de la dictadura, alguns dirigents del catalanisme, com Nicolau d’Olwer, Massó i Llorens, Maspons i Anglasell, intervingueren prop de la Societat de Nacions demanant, sense èxit, que fossin reconeguts per a Catalunya els drets de minoria nacional.

L’any 1930, Josep Maria Batista i Roca i un grup de companys funden l’entitat Palestra, arribant a tenir més de 5.000 afiliats arreu dels Països Catalans.

Un any més tard, Daniel Cardona funda l’organització Nosaltres Sols! com a traducció oberta del gaèlic Sinn Féin. Aquest grup publicava un setmanari amb el mateix nom, que durà fins el 6 d’octubre de 1934, unint un gran estol de patriotes que creien en la via irlandesa per tal de guanyar la llibertat.

El separatisme català però, no tingué la mateixa incidència al País València ni a les Illes. El moviment nacionalista, associat al moviment cultural de la Renaixença, acabà dominat per una burgesia conservadora que evolucionà cap a un regionalisme de caire espanyolista. A més, aquesta burgesia allunyà a les classes populars del moviment i això impossibilità cap mena de contacte entre el Principat i la resta del país.

index|Història PPCC|Història Estelada|Estelades|Grups|Diades|Manifestos|Frases Fetes|Els Segadors|Sant Jordi|Terra Lliure|Tortures|Drets Del Detingut|Xirinacs|Que Pensen Ells