Amb la mort del dictador Franco, s’inicia un període cap a la transició democràtica, però que en definitiva va ser una claudicació ja que es va restaurar la monarquia borbònica, en la figura de Juan Carlos I.

La pressió popular, però va continuar. Així els dies 1 i 8 de febrer de 1976, l’Assemblea de Catalunya va fer sortir desenes de milers de persones pels carrers, protagonitzen les primeres manifestacions massives. L’onze de setembre d’aquell any, a Sant Boi de Llobregat, lloc on reposen les despulles del conseller en cap, Rafael Casanova, es van aplegar 100.000 persones, demanant la “Llibertat, amnistia i l’estatut d’autonomia”.

A Mallorca es forma la Tramuntana, una taula de personalitats polítiques i que propicià la constitució de la Junta de Mallorca i també, es constitueix el Partit Socialista de Mallorca (PSM). Al País Valencià, es crea l’any 1976 la Taula de Forces Polítiques i Sindicals, que a través d’accions de tot tipus, també reclamen l’estatut d’autonomia.

Paral·lelament, el President de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, intensificà els contactes en defensa de la legitimitat de la presidència com a únic poder català.
 
A la Catalunya del Nord es crea l’any 1976 a Perpinyà “La Bressola”, la primera escola catalana dels temps moderns. Amb la seva creació, la consciència catalana impulsada torna a revifar.

La situació d’efervescència democràtica i la impossibilitat de tornar a l’antic règim, van forçar una transició per la via reformista. Pel juny de 1977 es van convocar a l’Estat Espanyol, eleccions a Corts Constituents, les primeres eleccions generals democràtiques que se celebraven des de feia més de 40 anys. Cal dir que van ser legalitzats, tots els partits, a excepció d’ERC. La victòria va ser per la Union de Centro Democrático (UCD), partit de centre-dreta, creat per Adolfo Suarez, i que es convertiria en el nou president espanyol. Al Principat la victòria va ser pels partits d’esquerra i nacionalistes. A les Illes, la UCD, va ser el partit més votat i al País Valencià, el PSOE. Al Senat, la coalició unitària Entesa per Catalunya, sostinguda per l’Assemblea de Catalunya, copà gairebé tots els escons del Principat. 

L’any 1977 també serà recordat com el de les manifestacions multitudinàries. L’onze de setembre, més d’un milió de persones reclamen el restabliment de la Generalitat, pels carrers de Barcelona. El 9 d’octubre, recordant l’entrada a València del rei Jaume I, també més d’un milió de persones s’apleguen a la ciutat de València per exigir un canvi polític.

Davant d’aquesta situació, el govern espanyol negocia amb el President de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, la seva tornada. El 23 d’octubre, enmig d’una impressionant rebuda popular, torna a Barcelona, i després d’unes complexes negociacions, es restaurà la Generalitat de Catalunya, amb caràcter provisional fins a l’aprovació d’un nou estatut i sota la presidència de Tarradellas.A l’Estat Espanyol, seguin el seu camí cap a la democràcia, s’aprova a finals de 1978 la constitució espanyola mitjançant un referèndum, on només els partits independentistes i nacionalistes criden a l’abstenció o votar en contra. Cal ressaltar que a la Constitució espanyola es manté, 1: la unitat política de l’Estat Espanyol. El dret a l’autodeterminació queda prohibit. L’ article núm.2 diu textualment: “La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. 2: també queda prohibida la federació entre regions autònomes. L’article núm.145 diu textualment: “En cap cas s’admetrà la federació de comunitats autònomes (...) Els acords de cooperació entre les comunitats autònomes necessitaran l’autorització de les corts generals”. I 3: el més important és que l’exèrcit espanyol és el garant i preservador de la unitat política de l’Estat espanyol, a fi de reprimir qualsevol moviment independentista. L’article núm.8 diu textualment: “Les forces armades, constituïdes per l’exèrcit de terra, l’armada i l’exèrcit de l’aire, tenen la comesa de garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial i l’ordenament constitucional”.

El primer punt prohibeix la possibilitat d’independència de la nostra nació sotmesa, Catalunya. El segon punt impedeix d’unir-se o de federar-se els països (“regions”) que configuren una mateixa nació oprimida. Per tal de perpetuar el seu esquarterament, sobretot que el País Valencià i les Illes no s’ajuntin amb el Principat, perquè si hi pervinguessin, estarien a un pas de fer secessió de l’Estat Espanyol. És més, el seu reagrupament només té sentit si és per restaurar l’Estat nacional català, de les Corberes al riu Segura i del riu Cinca fins a Menorca. I el tercer punt, l’exèrcit pot actuar per frenar qualsevol moviment independentista. És a dir, mitjançant la revolta, les armes i el terror, l’exèrcit espanyol és l'única garantia per reprimir els desitjos de llibertat del poble català.

Al Principat, l’estiu de 1978 comença a redactar-se l’estatut i després de ser aprovat per les Corts espanyoles, el 25 d’octubre de 1979, és aprovat pel poble del Principat. Va ser ratificat pel Congrés i va entrar en vigor el desembre de 1979.

A les Illes, alhora que es dissolia la diputació provincial, es constituí el Consell General Interinsular, com a primera forma de govern de les Illes, el juny de 1978. Fins el 1979 va ser integrat pels diputats i senadors elegits a les eleccions de 1977, però a partir d’aquell any, va ser format per una representació dels tres Consells Insulars. També a l’any 1978, es va crear la Universitat de Mallorca.

Al País Valencià, a partir del març de 1978, es desenvolupa un règim pre-autonòmic sotmès a tota mena de pressions i sense que hi hagué un intent real de difondre els objectius i avantatges d’un autogovern, per part dels partits més majoritaris.

L’any 1979, torna a haver-hi eleccions generals espanyoles i també municipals i d’aquelles eleccions, també sorgeix el Consell Insular de Mallorca, com a govern preautonòmic de l’illa, i governat per la UCD.

L’independentisme comença a articular-se, uns continuant la línia del PSAN, altres configurant l’agrupació Nacionalistes d’Esquerres (NE) que al Principat tingué molta presència. També es forma l’organització Independentistes dels Països Catalans (IPC). Lluís Maria Xirinacs impulsa la plataforma electoral Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), que a les eleccions de 1979, només va obtenir 46.800 vots al Principat.

El març de 1980 foren celebrades les primeres eleccions autonòmiques al Principat i la coalició de centre-dreta Convergència i Unió (CIU) assolir la majoria relativa. Un pacte parlamentari amb ERC, donà la presidència a Jordi Pujol. Tant NE, com el BEAN, van obtenir plegades un total de seixanta mil vots.
 
Però la resistència armada en la lluita per la independència continua. L’industrial Josep Maria Bultó (un dels membres més influents de la burgesia catalana), mor per un atemptat, l’any 1977, i són empresonats una sèrie d’independentistes. Amb totes aquestes detencions, es creà el “Socors català”, que era una organització de solidaritat amb els lluitadors catalans represaliats, impulsant la campanya “Llibertat Patriotes Catalans”, que va durar tot l’estiu i que va ser un dels eixos de l’acte independentista del Fossar de les Moreres de Barcelona de 1977. Tot i que surten en llibertat a l’octubre degut a l’Amnistia, el governador civil de Barcelona els la retira, i s’han d’exiliar-se. És l’inici del cas, conegut com Batista Roca, ja que la policia també inculpava a l’insigne patriota Josep Maria Batista i Roca.

El gener de 1978 també mor Joaquim Viola (ex alcalde de Barcelona i conegut feixista que entrà amb les tropes de Franco quan hi hagué l'ocupació de Barcelona l'any 1939, i firmant i ànima de la sentència del mateix ajuntament de no acceptar cap document que fos escrit en català) . Són també detinguts diversos independentistes, entre ells vells resistents i militants del Front Nacional de Catalunya (FNC), acusats de pertànyer a l’Exèrcit Popular Català (EPOCA). Degut a aquests fets es creen els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Els fets no s’acaben aquí. Són detinguts més patriotes acusats de pertànyer uns a Resistència Catalana d’Alliberament Nacional (RCAN) i d’altres a l’Exèrcit Roig d’Ajut als Treballadors (ERAT).

Aquell any, al País Valencià es crea Acció Cultural del País Valencià, institució que treballa per la defensa i la promoció del patrimoni cultural català, sobretot al País Valencià.

El 26 de gener de 1979 és assassinat per la policia espanyola el jove independentista Martí Marcó. Mesos més tard, el 2 de juny, Fèlix Goñi, company de l’anterior, mor en combat quan preparava una acció i també són detingudes vàries persones. Arran d’aquests fets es coneix l’existència d’una nova organització armada coneguda com a Terra Lliure. Terra Lliure neix, però, per esdevenir l’expressió armada del conjunt del moviment català d’alliberament nacional, del qual pretén ser una punta de llança i un element cohesionador. Els seus objectius eren la Independència, el socialisme i la reunificació dels Països Catalans.

Al juny de 1980 té lloc el primer judici contra l’independentisme. Són jutjats Jaume Martínez Vendrell i Lluís Montserrat, sota l’acusació de participar en l’assassinat de l’industrial Bultó. Aquest judici va tenir una gran expectació en els mitjans de comunicació. Tots dos, van ser condemnats i per evitar la presó, van haver d’exiliar-se. A l’octubre d’aquell any, van tornar a haver-hi més detencions relacionades amb el cas Batista i Roca.
 
Aquell any, es viu una situació complicada entre els pagesos de la Catalunya Nord i els de la resta del país. Amb l’entrada de l’Estat Espanyol al Mercat Comú, es va iniciar diverses accions hostils contra les importacions de productes agrícoles peninsulars, a causa de les competències que això significava per la pagesia catalana del nord. A la Catalunya Nord, també és crea aquell any, les primeres escoles Arrels, que es van anar desenvolupant paral·lelament a les Bressoles.

A principis de 1981, un grup d’intel·lectuals espanyolistes, publiquen el “Manifiesto de los 2.300”, en el qual es denunciava la persecució de la llengua espanyola a Catalunya”. Com a resposta a aquest fet s’aprova la Declaració en Defensa de la Llengua, de la Cultura i de la Nació Catalanes. D’aquí en sortiria la Crida, al març de 1981, una entitat que comença a fer campanyes a favor de la llengua i a la cultura catalanes. Les seves accions directes comencen a tenir un ressò mediàtic molt important. Al juny del mateix any, sota el lema “Som una Nació”, la Crida omple el Nou Camp. Cal destacar l’acció de resposta de Terra Lliure contra Jiménez Losantos, un dels promotors del “Manifiesto”, que rebé un tret a una cama.

El 23 de febrer de 1981, els carrers de València són ocupats pels tancs de l’exèrcit espanyol, en un intent de cop d’estat. La paròdia militar refermà el rei borbó com a garant de la unitat espanyola i de la constitució democràtica.El desembre de 1981 comença la primera gran operació policíaca contra l’independentisme, amb la detenció de 23 persones, al Principat i al País Valencià. De tots els detinguts Pere Bascompte i Jaume Llussà van ser empresonats, acusats de ser de Terra Lliure.

Pel juliol de 1982 entra en vigor l’Estatut d’Autonomia pel País Valencià, pactat pels partits amb representació parlamentària. A l’agost, Joan Lerma va ser elegit president de la Generalitat per les Corts Valencianes.

A la Catalunya Nord, amb l’adveniment del primer govern socialista, començà una política de descentralització que va donar més importància al Consell General dels Pirineus Orientals, que no pas al prefecte. L’any 1982 és elegit president Guiu Malé i ho serà fins a finals de 1987. L’any 1982 també és l’inici de l’ensenyament d’un primer cicle en català a la Universitat de Perpinyà, i com a llengua estrangera !!.

L’Estatut d’Autonomia per a les Illes Balears és aprovat a principis de l’any 1983 i al juny, se celebren les primeres eleccions al Parlament, a partir de les quals es formà el primer govern balear, i als consells insulars. Gabriel Cañellas d’AP, és elegit president. El consell Insular de Mallorca, és presidit per Jeroní Alberti d’Unió Mallorquina, el de Menorca per Tirso Molina del PSOE i el de Eivissa i Formentera per Cosme Vidal d’AP.

L’any 1983 s’inicien les emissions de TV3, primera televisió íntegrament en català, i competència del govern de la Generalitat. Les emissions de TV3, es van començar a rebre l’any 1984 al País Valencià i a partir de 1985 a Perpinyà i a la resta del país, tot i que va haver-hi una polèmica al País Valencià, per la negativa del seu govern.
 
La coalició Convergència i Unió, va tornar a guanyar les eleccions pel Parlament de Catalunya, de maig de 1984, i Jordi Pujol aconseguí, de nou, ser el President de la Generalitat.

Al País Valencià, es funda l’any 1984, Unitat del Poble Valencià (UPV), com a fruit del procés de l’antic Partit Nacionalista del País Valencià, l’Agrupament Esquerra del País Valencià i diversos col·lectius. Per contra, també es crea Unió Valenciana (UV), partit de la dreta tradicional espanyolista i secessionista en l’aspecte cultural i lingüístic. UV inicià unes campanyes molt agressives contra la llengua i la cultura catalanes i la unitat dels Països Catalans, al més pur estil feixista. Des d’UV i també des del govern valencià, tant les denominacions de “català”, “llengua catalana”, “País Valencià” han estat sistemàticament perseguides i denunciades als Tribunals. És l’època del blaverisme, nom amb que es coneix el sector anticatalà i espanyolista al País Valencià.

L’acte al Fossar de les Moreres de l’onze de setembre es fa sota el lema “Cap al moviment de defensa de la terra”. Aquesta crida, acabarà unint diferents sectors de l’independentisme, en el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), la primera gran organització independentista. Una generació molt jove de gent, s’aplegà sota les seves sigles i aviat es popularitzà les accions i els enfrontaments amb la policia. Amb l’MDT, començà també a existir, l’anomenat independentisme sociòlogic. L’MDT estarà força perseguit per la policia espanyola i criminalitzat per la premsa espanyolista. El febrer de 1987, es trencarà en dos blocs, fruit de la presentació de dues ponències polítiques presentades al seu Congrés: “Front Patriòtic” i “Per una política independentista de combat”. El PSAN donarà suport a la primera ponència, que es resumeix en la Reunificació dels Països Catalans; defensa de la classe treballadora; acceptació de totes les formes de lluita i la independència. La segona ponència, tindrà el suport dels IPC, i es resumeix en la unitat de la classe treballadora per a portar el país cap a la independència i el socialisme. L’onze de setembre de 1988, aquesta divisió es materialitzarà en una penosa batalla campal, al Fossar de les Moreres, protagonitzada pels dos sectors. El debat, engegat sobretot a l’entorn de personalismes, també va afectar a Terra Lliure, i pati una escissió, dividint-se els seus militants, en funció de la simpatia cap a un sector o altre.
 
A partir de les detencions de dirigents de Terra Lliure el gener de 1985 i les àmplies mobilitzacions de solidaritat que es produeixen, l’independentisme va creixent en dates assenyalades, com Sant Jordi, El Pi de les Tres Branques i l’11 de setembre.

Malauradament, dos militants de Terra Lliure van morir durant aquell temps en esclatar-li un artefacte explosiu. El 21 de juliol de 1984 moria Josep Antoni Villaescusa i el 16 de desembre de 1985 Quim Sánchez. L’any 1986 la Crida pateix una escissió i part dels seus militants se’n van a ERC. A partir d’aquell moment, ERC, comença a fer un viratge cap a les tesis independentistes.

L’any 1986, el 12 de maig, l’Estat Espanyol, convocà un referèndum per decidir la permanència d’Espanya dins la OTAN. L’MDT va promoure l’abstenció per denunciar l’ocupació militar que patia la nació catalana i va ser criticar pel moviment independentista i anti-OTAN. Malgrat que al Principat va guanyar el No, en el conjunt dels Països Catalans, l’opció guanyadora va ser el Sí.

L’any 1987 va ser any d’eleccions autonòmiques i per primera vegada, també per escollir diputats al Parlament Europeu. En les eleccions autonòmiques de les Illes, Gabriel Cañellas, torna a ser el president. Les presidències dels Consells Insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera, passen a ser ocupades per Joan Verger, d’UM, Tirso Pons, del PSOE i Antoní Marín d’AP, respectivament. Al País Valencià, Joan Lerma tornà a ser escollit el president de la Generalitat. En les eleccions europees, tots els partits s’hi van haver de presentar com a llistes de tot l’Estat, i el moviment independentista va recolzar àmpliament a l’organització basca Herri Batasuna. En les eleccions al Principat de 1988, CIU va tornar a guanyar i Jordi Pujol, va esdevenir president per tercera vegada.
 
En aquestes eleccions municipals de 1987, es creen l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista (AMEI), en àmbits pròxims al MDT i que aconseguirà en una cinquantena de municipis una bona colla de regidors i alcaldes, en bona part sota el nom de Candidatures d’Unitat Popular (CUP).

El mateix 1988, és l’any en què un sector de joves, s’aplega sota l’organització Maulets, sent la primera organització juvenil independentista i que tingué implantació per tota la nació. Alguns dels seus militants, seran detinguts acusats de ser de Terra Lliure. La repressió policíaca contra Maulets anirà creixent cada vegada més, de la mateixa manera que creix Maulets i les seves accions i campanyes.

L’any 1989, dins l’independentisme neix una nova organització al voltant de la gent del PSAN: Catalunya Lliure (CL). CL es presentà a les eleccions europees del mateix any, essent l’única candidatura independentista i d’àmbit català (tragué 20.000 vots), mentre el sector MDT-IPC donava suport a l’organització basca Herri Batasuna.

L’any 1989 el Parlament de Catalunya fa una declaració, única fins al moment, en què explícita que no es renuncia a l‘exercici del dret de l ‘autodeterminació, deixant entreoberta la via institucional. Això concorda amb tota la crisi dels règims socialistes i la independència de nombroses nacions de Centreuropa.

Pròxim al MDT-IPC, es funden l’any 1990 les Joventuts Independentistes Revolucionaris/àries (JIR), amb l’objectiu d’estendre l’independentisme revolucionari entre la joventut.

A partir de 1991, ERC comença un ascens espectacular a partir de l'accentuació del seu missatge independentista i declarar-se com a tal. Al Principat de Catalunya és la 3a força política més votada i també comença una implantació a la resta dels Països Catalans. Aquell estiu, ERC protagonitza una sèrie de col·laboracions amb l’Estat Espanyol que aboquen a la dissolució d’un sector de Terra Lliure que passa a integrar-se dins el partit. Angel Colom, el seu secretari general, fou partidari de la liquidació de l’independentisme armat i per això, inicià una operació de col·laboració amb la justícia espanyola, que tingué com a epíleg una sèrie de delacions i reinsercions. La resta de l’independentisme criticà obertament aquesta claudicació d’ERC i s’arribà fins i tot, a enfrontaments, com els del Pi de les Tres Branques, al juliol de 1992.
 
Les eleccions celebrades a les Illes, al maig de 1991, van donar la victòria al Partit Popular (PP) en coalició amb Unió Mallorquina (UM), així Gabriel Cañellas, tornà a ser el president del parlament balear. A principis d’aquesta dècada, també comença a fer-se notable la immigració alemana que pateixen les Illes, la qual manté una nul·la integració i una falta de respecte molt important per a la llengua i la cultura catalana. L’avenç de la dreta a les Illes, ha suposat també que en benefici del turisme, la nostra cultura s’ha vist menyspreada.

En les eleccions del mateix any, al País Valencià, van donar la majoria absoluta al PSOE i Joan Lerma, repetí com a president. UPV no va aconseguir cap diputat en aquestes eleccions.Les eleccions per la Generalitat de Catalunya, l’any 1992 van suposar altra vegada, el triomf de CIU i la presidència per a Jordi Pujol.
 
Amb l’arribada de l’any 1992 l’independentisme rebi un cop bastant fort al ser-ne detingudes mig centenar de persones. La majoria van passar uns dies incomunicades i foren torturades salvatgement. El director, aleshores, de la Guàrdia Civil, Luís Roldán (fugat després de la justícia espanyola, acusat de malversació de fons, tenir relació amb la trama del terrorisme d’Estat) no fou jutjat de l’acusació de tortures d’una part dels detinguts. També va tenir un gran paper el jutge Baltasar Garzón, que se les dóna de demòcrata i tolerant, que fou qui ordenava els interrogatoris i signava els ordres de presó. Aquests fets mostraven la brutalitat espanyola enfront l’independentisme català. A pocs dies dels Jocs Olímpics, aquesta operació contra la lluita independentista és portada a terme per ofegar qualsevol veu de protesta i de reivindicació catalanista durant els Jocs. Un clima de repressió i ocupació policíaca s’instal·là en totes les subseus olímpiques. En algunes poblacions, com a Banyoles, la població s’enfrontà obertament a la Guàrdia Civil. Tot i així, durant els Jocs, es popularitzà la campanya “Freedom for Catalonia”, impulsada per la Crida i Òmnium Cultural, i hagué un ressò internacional molt important.
 
El País Valencià tampoc es salvava de la repressió, en aquest cas de l’extrema dreta realitzada per UV i els Grups d’Acció Valencianista, els quals actuaven de forma impune sense ser perseguits per la justícia espanyola.

L’any 1993 es funda, després de dos anys de debat, l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP). Tot i el seu projecte per a la construcció d’un espai polític de l’esquerra independentista, l’AUP, es desfarà al cap de pocs anys.

El 11 d’abril de 1993, Guillem Agulló, jove lluitador del País Valencià, militant de Maulets, és assassinat a mans de feixistes. El seu assassinat fou quasi bé ignorat pels mitjans de comunicació catalans i els seus assassins posats en llibertat al cap de pocs anys. Una mostra més de l’actuació espanyola cap al nostre país.
 
A les Illes, l’any 1995, torna a haver-hi eleccions i Gabriel Cañellas torna a ser reelegit president. Però a l’estiu ha de dimitir implicat en un clar afer de corrupció i és substituït per Cristòfol Soler, el qual també va ser substituït per mala gestió, l’any 1996 per Jaume Matas. El mateix any, el govern espanyol aprovar anomenar oficialment Illes Balears al conjunt de la “provincia de Baleares”. Al maig, hi ha eleccions al País Valencià, i Eduardo Zaplana, del PP, gràcies al pacte amb UV, és el nou president. Amb aquest govern PP-UV, es va intensificar les iniciatives per a la secessió lingüística, fins al punt que es va imposar unes noves normes ortogràfiques allunyades del català normatiu. Al novembre de 1995, Jordi Pujol, torna a ser president de la Generalitat, tot i que en aquestes eleccions, CIU perderà la majoria absoluta.

Amb el triomf del PP a l’Estat Espanyol, l’any 1996 va tornar el projecte colonitzador i d’aniquilació de qualsevol empremta catalana. Aznar és investit president del govern espanyol, gràcies al pactisme botifler i col·laboracionista de CIU. La història és repeteix, igual que a principis de segle, la dreta catalana, enlloc de defensar els interessos nacionals, amb els que tant s’omple la boca, defensa, una vegada més, els seus interessos de classe i acontenta i consolida el projecte espanyolista.

A l’octubre de 1996, ERC pateix una escissió i el grup encapçalat per Angel Colom, creen el Partit per la Independència (PI), el qual tingué una història efímera.

L’any 1999 torna a haver-hi eleccions. Al juny a les Illes i els partits nacionalistes i d’esquerres, protagonizaren el Pacte de Progrés, amb el qual, el socialista Francesc Antich, és el nou president, arrebant el govern a la dreta, després de setze anys. Al Consell Insular de Mallorca, Antònia Munar d’UM, és la presidenta, i a la resta, els partits d’esquerra es fan amb el poder. També al juny, al País Valencià, el PP, torna a guanyar i Eduardo Zaplana serà el president. Al novembre, al Principat, CIU aconsegueix per sisena vegada consecutiva ser el partit amb més escons, i per tant, Jordi Pujol, torna a ser el president de la Generalitat.
 
A finals de la dècada dels noranta i sobretot a principis del segle XXI, s’estenen pel País Valencià, els Casals Jaume I, impulsats per Acció Cultural i que es dediquen a difondre i a treballar per la cultura catalana. Al Principat, aplegats sota la Coordinadora de Casals Independentistes, s’obren desenes de Casals Independentistes que lluiten dia a dia, per la independència del nostre país. També es crea l’organització Endavant i les JIR es reunifiquen amb Maulets, creen la nova organització Maulets, organització del jovent combatiu revolucionari.T

També durant aquests anys, i gràcies a l’impuls d’ERC, les seves joventuts, les JERC, destaquen per la seva reorganització i la seva implantació a la majoria de comarques del Principat. La seva activitat també s’ha encaminat en els projectes de casals “Tio Canya”.

L’any 2000 també s’inicià l’anomenat “Procés de Vinaròs”, un moviment, de caràcter unitari i base assembleària, que aplega la gent que lluita per l’alliberament (personal, social i nacional) del nostre poble, d’acord amb els principis d'independència dels Països Catalans, alliberament social, societat no-patriarcal, defensa de la terra, defensa dels drets i llibertats fonamentals, dret a revoltar-se contra l’opressió i la tirania i els valors de la solidaritat internacionalista. El “Procés de Vinaròs” sembla ser que pretén l’organització unitària de l’independentisme de l’esquerra revolucionària.
 
Durant tots els anys de govern del PP, la maquinària espanyolista no ha parat de treballar. El projecte per destruir la llengua i la cultura dels Països Catalans ha continuat, amb la complicitat de CIU. Un altre cas d’opressió ha estat el cas del Foro Babel, associació que més que defensar el castellà ataca al català, només té com objectiu fer desaparèixer la llengua catalana per a poder imposar el castellà, sense tenir en compte que és l’idioma d’un territori que compren a deu milions de persones.
 

Un altre cas bastant paradigmàtic és el cas de l’Arxiu de Salamanca. Es tracta d’uns arxius de diverses organitzacions i associacions, que van ser robats per les forces d’ocupació i per la força de les armes durant l’ocupació feixista de 1939, i que encara resten “por derecho de conquista” en aquesta ciutat castellana. Recentment s’ha creat el grup Dignitat Catalana, que lluita per aconseguir que tornin aquests papers que formen part de l’arxiu de molts partits, sindicats, organitzacions i de persones durant la dècada dels anys 30.

L’opressió cap el moviment independentista ha arribat fins i tot a la Universitat, en fets com la vigilància de policies vestits de paisà pels campus de les universitats, l’entrada a cop de fusell i porra a la Universitat Autònoma de Barcelona a arrel d’una visita del president espanyol J.M. Aznar, l’intent de fer un acte a la Facultat d’Història de Barcelona per part de tot el seguici de Vidal-Quadras, De Carrerras, Juaristi, etc...; la prohibició d’emetre el video “Periodistas:el negocio de mentir” del patriota basc Pepe Rey, entre altres accions.
 
Així doncs, l’opressió cap als Països Catalans no s’atura, s’aprofita qualsevol incident per a desprestigiar i criminalitzar la lluita independentista; que si un parla d’immigració, que si algú col·labora amb E.T.A., o per qualsevol altre motiu.

Tot això, ha anat acompanyat pel suport de Convergència i Unió al Partido Popular, molta gent ho troba normal, que contra Espanya mai podrem guanyar, que no s’hi pot fer-hi res. Però sort que hi ha tota una colla de gent que no es pensa aturar en la lluita per la independència i reunificació dels Països Catalans; i com va dir en J.M. Batista i Roca “Allà on hi ha un espanyol, hi ha un agent d’espanyolització de Catalunya, i per això hi ha un antídot eficaç: Allà on hi ha un català hi ha d’haver un redoblat agent d’afirmació nacional catalana”.

Ni França, Ni Espanya: Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La lluita continua!!!

index|Història PPCC|Història Estelada|Estelades|Grups|Diades|Manifestos|Frases Fetes|Els Segadors|Sant Jordi|Terra Lliure|Tortures|Drets Del Detingut|Xirinacs|Que Pensen Ells