Amb el rerafons de la Llei de Contracte de Conreu, les relacions entre el govern català i el govern espanyol, eren molt tenses. A principis del mes d’octubre de 1934, va accedir al govern espanyol, la CEDA, un partit clarament feixista. Per tal de protestar, les forces obreres i republicanes, van cridar a la vaga general, pel dia 6.

En defensa dels drets del Principat i de tota la nació catalana, els nacionalistes catalans van demanar al President Companys que proclamés l’Estat Català dintre de la República Federal Espanyola. Així ho va fer Companys, el 6 d’octubre de 1934. Amb aquesta proclamació, es trencaven relacions amb el govern de la República, però el moviment no va tenir cap mena d’organització i molt poca gent va donar suport a la proclama de Companys. Unes hores desprès, l’exèrcit espanyol, irrompia al Palau de la Generalitat i va controlar alguns nuclis de resistència, com els que es van donar al local del CADCI, on van morir els militants nacionalistes Jaume Compte i Manuel González Alba.

La proclamació de l’Estat Català va ser feta amb precipitació, improvisació i presses, i per això vam ser derrotats per les tropes espanyoles. A més els partits republicans espanyols afins i els sindicats no van respondre com ho havien d’haver fet. Amb la derrota hi hagué una situació de clara persecució i repressió de tot nacionalista.

El govern espanyol republicà va intensificar el seu domini sobre Catalunya. La llei de Conreus fou anul·lada, com també la Generalitat i així suprimida la petita llibertat aconseguida. El President Companys, amb el seu govern i els seus col·laboradors foren condemnats a trenta anys de presó. A més centenars de pagesos van ser desnonats de les seves terres i el moviment obrer frenat violentament.
 
A Mallorca i Menorca el moviment del 6 d’octubre va ser seguit amb veritable simpatia, i a València van ser suspesos molts regidors valencianistes per la seva participació en les vagues.

Total, més sang catalana, més sang d’herois vessada per amor a la pàtria, en l’intent d’alliberar-nos de la dominació espanyola i restaurar l’Estat Català. Un cop més, més catalans foren assassinats pels espanyols.

Mentrestant seguia augmentant la tibantor politicosocial, tant a Catalunya com arreu de l’Estat Espanyol. Cada dia era més fort l’enfrontament entre els sectors de les diverses tendències: demòcrates, nacionalistes, monàrquics, republicans, anarcosindicalistes, socialistes, feixistes, marxistes, etc.

index|Història PPCC|Història Estelada|Estelades|Grups|Diades|Manifestos|Frases Fetes|Els Segadors|Sant Jordi|Terra Lliure|Tortures|Drets Del Detingut|Xirinacs|Que Pensen Ells