A mesura que els feixistes anaven avançant i cada poble i territori català ocupat, un règim brutal d’ocupació i terror espanyolista s’instal·lava suprimint totes les llibertats. A tot el país s’imposà una terrible política repressiva, venjativa i anticatalana. A tot el país, milers de vençuts foren tancats en presons i camps de concentració, i de seguida començaren les execucions.

Entre 1938 i 1953, als Països Catalans 95.000 ciutadans van ser jutjats per consells de guerra sota acusacions de caire polític, foren executades unes 12.000 persones i unes 190.000 es van veure obligades a exiliar-se. Tota una generació perduda...

També durant aquells anys, al voltant de 150.000 catalans, van ser empresonats en camps de concentració o presons, sovint improvisades. Tot català, pel sol fet de ser-ho, estava sota sospita, suspecte de ser empresonat o depurat.

Una vegada en el poder, el dictador Franco i el seu govern feixista van prendre, entre d’altres, les següents mesures: proclamà el dret de conquesta militar del Principat Catalunya, quan les seves tropes d’ocupació entraren en el territori; abolí l’autonomia del Principat de Catalunya i totes les institucions de la Catalunya autònoma, inclòs el Parlament. Suprimí tots els organismes municipals elegits pel poble i ofegà tota manifestació democràtica. Prohibí l’ús públic i oficial de la nostra llengua i privà l’ensenyament del català a l’escola, a tots els centres d’educació i ens imposà com a única llengua l’espanyol. Dividí el nostre país en províncies i regions espanyoles. Destruí i perseguí les nostres institucions culturals, privant la recerca i l’estudi del nostre patrimoni cultural. Prohibí la bandera catalana i els himnes nacionals. Suprimí en bloc tota la premsa catalana. Privà o dificultà durant molts anys tota publicació escrita en llengua catalana. Va fer enderrocar monuments dedicats a catalans il·lustres.

Franco, imposà arreu del nostre territori, contingents considerables de l’exèrcit i de la policia per sotmetre i atemorir el poble. Imposà governadors, jutges, funcionaris de tota mena, policies, i bisbes espanyols al nostre poble. Prohibí i féu confiscar les propietats de partits polítics, sindicats i entitats i també les de les persones considerades desafectes al règim. Deixà a la classe treballadora sense cap dret, ni de sindicació, ni de vaga. A més va obligar a tothom a afiliar-se al nou sindicat feixista. Negà al nostre poble, els més elementals drets humans i totes les llibertats democràtiques. Féu detenir, torturar, empresonar, sentenciar, exiliar i afusellar milers de catalans i catalanes.

Durant els primers mesos, el Principat de Catalunya, patí l’anomenat règim especial d’ocupació, on l’autoritat màxima eren els militars, i les institucions i fins i tot, els bancs, passaran sota control militar. Aquest règim especial d’ocupació, serà una excepció ja que cap zona de l’Estat espanyol viurà i patirà una ocupació militar com aquesta. Aquest règim d’ocupació vindrà donat per l’odi ancestral dels espanyols cap a Catalunya, per la nostra idiosincràsia i la resistència fins al final de la guerra. Franco, després de dos segles i mig, actuava de la mateixa manera que Felip V. L’exèrcit espanyol ho va controlar tot, a prop de la frontera es va militaritzar una franja de territori de 3km, que va obligar a desallotjar masies. A més, durant els primers mesos, per desplaçar-se per tot el Principat cali salva-conductes i autoritzacions expedides pels feixistes.
 
Tota l’administració pública fou sotmesa a una radical depuració dels seus funcionaris i empleats. Tothom havia d’explicar què havia fet durant la República i durant la guerra. Els depurats denunciats, sovint de manera anònima, havien de provar la seva Innocència sense conèixer de què se’ls acusava. La depuració significà l’acomiadament d’uns 35.000 funcionaris i empleats públics, essent especialment importants en tot el sector educatiu, des de l’ensenyament primari fins a la universitat. A nivell dels ajuntaments, també patiran una depuració important del seu funcionariat, després de suprimir les autoritats democràtiques, van estar regits per comissions gestores, moltes d’elles formades per personalitats provinents de l’Estat espanyol.
 
En un altre ordre, el nostre país va veure com la seva economia entrava en una profunda crisi, agreujada per la política autàrtica del règim feixista. L’agricultura va haver de desenvolupar-se amb escassetat de maquinària i d’animals per a les feines del camp. La industria va trigar molts anys a recuperar-se i es va patir una notable escassetat de fonts d’energia. A més, les dificultats de proveïment van obligar a la instauració d’un sistema de racionament dels productes de primera necessitat, i això va comportar l’aparició del mercat negre i de corrupció. Cal afegir-hi que les condicions de vida i laborals eren precàries i els sous molt baixos. La fam i la mala alimentació van agreujar la situació del poble català.

Paral·lelament, al setembre de 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial. A la Catalunya del Nord, des de juny de 1940, vivia sota el règim de Vichy, la zona suposadament “alliberada” de França, després de que els nazis dividissin l’Estat Francès, en dues zones, una, plenament ocupada per ells, i l’altre sota control francès. El règim de Vichy, però, governat pel general Pétain, era en realitat una dictadura feixista que col·laborava amb Hitler. Molts catalans, habitants de la Catalunya Nord, com els exiliats, van caure a mans dels alemanys, i van ser portats a camps de concentració. Es calcula que van morir en aquests camps, prop de 2.000 catalans i catalanes. Altres també van ser portats a Alemanya, per treballar per a la indústria de guerra alemana o van ser reclutats en les Companyies de Treballadors Estrangers. Altres, però, van lluitar contra el feixisme, alguns, dins la resistència, altres amb l’exèrcit francès i van participar en heroiques accions de guerra.

index|Història PPCC|Història Estelada|Estelades|Grups|Diades|Manifestos|Frases Fetes|Els Segadors|Sant Jordi|Terra Lliure|Tortures|Drets Del Detingut|Xirinacs|Que Pensen Ells