Alta fermentació
Bière
de garde; Saison; Especialitats
belgues;
Bière
de garde.
Olor:
Domini del malt amb una nota de fruitat. Poc
o gens aroma de llúpol. Sovint Caràcter de mesc o de fusta.
Pot haver-hi alcohols alts. Diacetil entre poc i gens.
Aspecte:
Color entre daurat intens a coure o a marró
vermellós (ambre). N’hem vist i provat de grogues de llimona (St
Druon). Normalment, presenta una bona retenció i una bona transparència.
Gust:
Gust de malt entre mitjà i fort, sovint
amb tocs de toffee o de caramel. Pot haver-hi algun Caràcter de
mesc o de fusta. Amargor sovint modesta i algun aroma es pot detectar.
Diacetil entre poc i res.
Cos:
Cos mitjà amb, en els casos més
interessants, un Caràcter sedós. Alcohol entre mitjà
i fort i pot donar sensació d’escalfor. Carbonatació mitjana.
Impressió general:
Ale moderadament forta, rica, complexa i maltosa.
Nota històrica:
Un estil nascut en els masos del Nord-Oest
de França que segueix la tradició de les cerveses de Març
de bracejar cerveses fortes a finals de Març i guardar-les fins
a l’Estiu. Aquest estil va tornar a néixer en els anys 1970 després
d’haver pràcticament desaparegut després de la segona guerra
mundial.
Comentari:
El nom significa "cervesa de guardar" indicant
que la cervesa és prou forta com per suportar un temps d’emmagatzemament
a temperatura de celler. L’estil existia abans de l’invent de la refrigeració
industrial.
Ingredients:
Aquesta cervesa es fa típicament amb
malts PALE barrejats amb Munic o Viena. En alguns casos el malt CRYSTAL
és important. Hom fa servir llúpols europeus continentals
discrets en aromes i amargor. Actualment es fan cerveses de guàrdia
amb ferments LAGER treballant a "altes" temperatures. Però normalment,
el ferment és ALE. Les aigües solen ser poc dures.
Fitxa tècnica:
|
D.I. |
D.F. |
A.V.% |
EBU |
SRM |
EBC |
BJCP |
1060 - 1080 |
1014 - 1022 |
4.5 - 8 |
20 - 35 |
5 - 18 |
12 - 47 |
Thomas |
1060 - 1080 |
|
4.5 - 8 |
25 - 30 |
8 - 12 |
20 - 31 |
Dawson |
1060 - 1080 |
|
5 - 8 |
25 - 30 |
8 - 15 |
20 - 39 |
Exemples comercials:
3 Monts; Jenlain; Bière des Sans Culottes;
Saint Leonard; Lutèce; Pot Flamand; Pastor Ale; Cuvée des
Jonquilles; Saint Druon; Saison Saint Médard; Ch’ti brune; Cuvée
de Noël; Ch’ti blonde; La Bavaisienne; Réserve du Brasseur;
Ch’ti ambrée; La Choulette; Brassin Robespierre; Septante 5; Vieille
Garde;
Índex
general
Índex
d'aquesta pàgina
Saison
Olor:
Aroma dominat pels èsters de fruita.
Complexitat augmentada per les aromes de llúpols, alcohols alts,
herbes, espècies i fenols. Habitualment poc aroma de malt. No hi
ha diacetil.
Aspecte:
Carabassa clar amb un cap dens. Normalment
transparent.
Gust:
Amarga però no descaradament, refrescant.
Les aromes fruitades de llúpol, típiques d’aquest estil inclouen
notes cítriques i sovint, hom procedeix a l’addició d’espècies
i herbes. Amargor moderada. Aromes de llúpol moderades a altes però
sense tapar les de fruites i/o d’espècies i malt. L’aroma de malt
és discret però constitueix una bona base per suportar el
que precedeix. No hi ha diacetil.
Cos:
Cos entre lleuger i mitjà. Alta i efervescent
carbonatació. Alcohol entre mitjà i alt.
Impressió general:
ALE refrescant, fruitada, "llupolitzada", altament
carbonatada i moderadament forta.
Nota històrica:
L’orígen de l’estil remonta a les cerveses
de Març elaborades al final de les èpoques fredes per ser
begudes durant els mesos de calor. Ara es fa tot l’any.
Comentari:
Una cervesa de temporada feta a Wal·lònia,
la part francòfona de Bèlgica.
Ingredients:
Malts Pale predominants. Una mica de Munic
i/o de Viena per al color. L’amargor del llúpol és més
notable que en la majoria dels altres estils belgues. En alguns casos es
fan servir herbes i espècies que afegeixen complexitat i interès
així com exclusivitat per a cada elaborador.
Fitxa tècnica:
|
D.I. |
D.F. |
A.V.% |
EBU |
SRM |
EBC |
BJCP |
1055 - 1080 |
1010 - 1015 |
4.5 - 8.1 |
20 - 45 |
6 - 12 |
15 - 31 |
Exemples comercials:
Saison Dupont; Moinette; Laforet; Saison Silly;
Sezoens.
Índex
general
Índex
d'aquesta pàgina
Especialitat
belga
Olor:
La majoria presenten èsters de fruita
en quantitat variada, espècies, fenols i altres aromes originats
pels ferments. Algunes solen també oferir aromes de fermentació
amb Brettanomyces i altra micro-flora. Aroma de llúpol entre poc
i moderat. Aroma de malt notable amb essències d’altres cereals
que l’ordi com ara sègol o forment.
Aspecte:
Importants variacions de color, entre daurat
pàl·lid i ambre mitjà. Transparència entre
poca i notable. Normalment, bona retenció de cap d’escuma.
Gust:
Gran varietat d’aromes. Malt entre poc i molt;
normalment, les aromes i l’amargor de llúpol solen augmentar a mesura
que augmenta l’aroma de malt. Les aromes d’espècies poden ser degudes
a la fermentació o a l’addició d’espècies.
Cos:
La majoria d’aquestes cerveses són ben
atenuades de manera que solen aferir un cos prou lleuger en comparació
amb la seva D.I. i també solen ser prou carbonatades. En els exemples
més forts d’alcohol, aquest es pot notar mitjançant la sensació
d’escalfor.
Impressió general:
Aquesta categoria comprèn una gran varietat
de cerveses belgues que no entren en cap altra categoria però que
denoten una potent imaginació dels cervesers d’un dels països
més brassícoles del món: Bèlgica.
Nota històrica:
Cerveses emblemàtiques de petites cerveseries
que han adquirit fama mundial.
Comentari:
Aquesta categoria comprèn cerveses que,
en la majoria dels casos reben un procés d’elaboració especial
que no sempre es coneix.
Ingredients:
Sol contenir addicions de sucre candi, cereals
i malts inhabituals, així com espècies i herbes.
Fitxa tècnica:
|
D.I.
|
D.F.
|
A.V.
|
IBU
|
EBU
|
SRM
|
EBC
|
BJCP
|
1040 – 1070
|
1008 - 1016
|
4 - 8
|
20 - 40
|
|
3 – 8
|
7 – 20
|
Exemples comercials:
Orval; Kasteel Bier; DeDolle’s Oerbier; Arabier;
Stille nacht; Bokrijks Kruidenbier.
Índex
general
Índex
d'aquesta pàgina |