LA PÀGINA MÉS CERVESERA DELS PAÏSOS CATALANS
ACOLLIDA
TAULA DE MATÈRIES
HISTÒRIA
ELABORACIÓ
ELABORACIÓ CASOLANA
ESTILS O TIPUS DE CERVESA
EL GUST I L'OLFACTE. COM FUNCIONEM 
LA DEGUSTACIÓ
DICCIONARI 
IMPLICACIONS SOCIO-CULTURALS
ESOTÈRICA DE LA CERVESA
CERVESA I SALUT
INTERNET
CURSETS DE DEGUSTACIÓ
CERVESA I CUINA
ARTICLES DE PREMSA
BIBLIOGRAFIA
REINHEITSGEBOT
Guia de degustació per estils

Alta fermentació (ALE)

Brown ale; Brown ale Nord Angl; Brown ale sud Angl; Barley Wine

Brown Ale mild


Olor:
Lleuger aroma dolç de malt marró, amb algun fruitat. No hi ha aroma de llúpol. 
Aspecte:
Marró mitjanament fosac a caoba. Existeixen alguns exemples de Brown Ale clars. Poca retenció de cap.
Gust:
Malt però no torrat, amb un lleuger caràcter de nou. Les aromes poden incloure tocs vinosos, licorosos o de panses o xocolata. Habitualment ben equilibrades, tot i que algunes es decanten cap a l’aspecte de malt.
Cos:
Entre lleuger i mitjà. Baixa carbonatació i relativament alta dolçor residual que dónen una certa sensació de plenitud.
Impressió general:
Una cervesa lleugerament aromatitzada, ben maltada, apropiada per beure en quantitats respectables. Refrescant i aromàtica.
Nota històrica:
En l’actualitat, MILD es refereix al fet que duu poca amargor. Podem dir que aquesta cervesa seria el que queda de la cervesa històrica abns de la PALE ALE i de les PORTER. Originalment, aquesta cervesa, quan no es controlava la fermentació, era menys àcida quan era jove. I MILD es referia a aquesta joventut.
Ingredients:
Malt MILD/BROWN anglès o una combinació de PALE anglès i de malts més foscos. Els llúpols pertanyen a les varietats angleses tot i que no disposem de les varietats originals perquè han mutat amb el temps.
Fitxa tècnica:
 

D.I. D.F. A.V.% EBU SRM EBC
BJCP 1030 - 1038 1008 - 1013 2.5 - 4 10 - 20 10 - 25 25 - 65
Thomas 1040 - 1050 4.5 - 5 15 - 25 15 - 22 39 - 57
Dawson 1030 - 1038 2.5 - 3.5 10 - 24 8 - 34 20 - 89

Exemples comercials:
Brain’s Dark; Banks’s Mild; Highgate Mild; Fuller’s Hock; McMullin’s AK; Robinson’s Best Mild

Índex general
Índex d'aquesta pàgina

Brown ale del Nord d’Anglaterra


Olor:
Fruitat restringit. Aroma de llúpol entre poc i gens. Pot tenir un aspecte de caramel en el perfil de malt.
Aspecte:
Entre daurat fosc i marró clar.
Gust:
Dolçor entre lleugera i moderada amb caràcter de nou. Equilibri generalment exacte amb algun toc aromàtic de llúpol. Alguns èsters de fruita. Es pot admetre algun diacetil discret.
Cos:
Entre mitjà i lleuger. Acabat sec.
Impressió general:
Més seca i més orientada cap al llúpol que la Brown del sud d’Anglaterra. Amb més gust de nou que de caramel.
Nota històrica:
Aquest estil sol dividir-se en sub estils basats en l’origen geogràfic de cada varietat.
Ingredients:
Malts PALE ALE o MILD ALE anglesos amb tocs de malts Caramel. També pot tenir alguns malts més foscos en quantitats testimonials. Llúpols anglesos. Aigua moderadament carbónica.
Fitxa tècnica:

D.I. D.F. A.V.% EBU SRM EBC
BJCP 1040 - 1050 1010 - 1013 4 - 5 15 - 30 12 - 30 31 - 79
Thomas 1040 - 1050 4.5 - 6.5 15 - 30 12 - 30 31 -79
Dawson 1040 - 1050 4.5 - 5 15 - 25 15 - 22 39 - 57
Exemples comercials:
Newcastle Brown Ale; Samuel Smith Nut Brown Ale; Adnam’s Nut Brown Ale.
Índex general
Índex d'aquesta pàgina
 
 
 

Brown ale del Sud d’Anglaterra


Olor:
Moderadament fruitada i maltosa. Sovint caràcter de malt BROWN.
Aspecte:
Marró fosc. Gairebé opac.
Gust:
Dolçor moderada. El malt domina l’equilibri, però l’amargor del llúpol compensa de manere que la dolçor no sigui exagerada.
Cos
Cos mitjà a fluix. Impressió de caramel.
Impressió general:
Versió de Brown Ale orientada netament cap al malt amb complexitat de caramel i fruitat.
Nota històrica:
Aquestes cerveses es subdivideixen en sub-estils que es defineixen geogràficament.
Comentari:
Cada cop més difícil de trobar.
Ingredients:
La base és constituïda per malts Pale Ale amb una raonable proporció de malts caramel i d’algun malt encara més fosc. Aigua entre altament i moderadament carbònica que compensa l’acides dels malts foscos. Llúpols anglesos.
Fitxa tècnica:

D.I. D.F. A.V.% EBU SRM EBC
BJCP 1040 - 1050 1011 - 1014 3.5 - 5 15 - 24 20 - 35 52 - 92
Thomas 1040 - 1045 3.5 - 5 15 - 20 20 - 34 52  89
Exemples comercials:
Mann’s Brown Ale
Índex general
Índex d'aquesta pàgina
 

Barley Wine


Olor:
Fruitat entre moderat i intens. Presència de llúpol anglès (especialment l'amargor) entre assertiva i moderada. Aroma semblant al del caramel sovint present. Tant les olors de malt com les de fruita es redueixen amb el temps.
Aspecte:
Entre daurat ric fins ambre molt fosc o fins i tot marró. (Goldammer: entre bronze i ebè tot i que hi ha versións daurades). Tocs de rubí. Baixa retenció de cap d’escuma.
Gust:
Gran intensitat de malt, Ben fruitat. Amargor entre just per equilibrar i ferma. De manera que l’equilbri pot anar del domini de l’amargor al del malt. Poden haver aromes d’oxidació i d’alcohol
Cos
Cos ple i rodó amb una textura viscosa propera a la del vi. Agradable escalfor de l’alcohol possible.
Impressió general:
La ALE més rica i forta de les angleses. La majoria dels Barley Winnes són madurats entre 1 i 2 anys en ampolla. Alguns arriben als 10 anys.
Nota històrica:
Normalment, la ALE més forta que ofereixen les cerveseries angleses i sovint amb mil·lèsim (velles). Normalment es deixen envellir abans de posar al comerç. Sovint associada amb l’hivern o amb temps de vacances.
Ingredients:
El malt PALE ben-modificat constitueix la base (entre 80 i 100% del gra), acompanyat de judicioses quantitats de malt caramel i malts "dextrina". Petites quantitats de malts foscos (no més de 2%). Llúpols anglesos com el NORTHDOWN, TARGET, EAST KENT GOLDING i FUGGLES. Alguns bracejadors comercials afegeixen sucres o extracte de malt per assegurar la plenitud del cos.
Procediment: 
"First mash running" enlloc del "single mash" habitual. Aquest darrer mètode donaria cerveses de més baix contingut alcoholic i de cos més discret. Tradicionalment i per aconseguir alts nivells d'alcohol, la cervesa era madurada uns quants mesos en cups de roure i aquests eren periòdicament moguts per tal de reactivar la fermentació.
Fitxa tècnica:
 

D.I. D.F. A.V.% EBU SRM EBC
BJCP 1080 - 1120 + 1020 - 1030 + 8 - 12 + 50 - 100 10 - 22 26 - 57
Thomas 1090 - 1120 8.4 - 12 50 - 100 6 - 22 15 - 57
Dawson 1090 - 1120 8.4 - 12 50 - 100 14 - 22 36 - 57

Exemples comercials:
Young’s Old Nick; Fuller’s Golden Pride; Bass nº1 Barley Wine; Old Foghorn.

Índex general
Índex d'aquesta pàgina