Witbier

Olor:
Un lleuger Caràcter dolç i amelat i evidència de cítric (especialment taronja), herba i espècies (coriandre) seguit sovint d’un aroma fenolic dolç. Aroma de llúpol entre poc i gens. Diacetil, gens.
Aspecte:
Palla molt clara a daurat clar, normalment tèrbola. Retenció notable amb caràcter molt escumós.
Gust:
L’aroma de forment sense maltejar és típicament notable. Caràcter complex degut al coriandre, al cítric i a les aromes fenòliques dolços. Molt lleugera acidesa làctica deguda a un punt de fermentació làctica (Lactobacillus) en alguns exemplars que proporciona un caràcter refrescant. Aroma de llúpol entre poc (tirant a dolç, floral) i res. Amargor típicament restringida; una part d’aquesta podria procedir de la pela de taronja. No hi ha diacetil.
Cos:
Entre mitjà i lleuger. Mitjana a alta carbonatació. Acidesa refrescant.
Impressió general:
Una cervesa de forment refrescant, elegant i alhora complexa.
Nota històrica:
Aquest estil ja té ben bé 400 anys i va desaparèixer cap als anys 1950, com tants altres en aquella època. La va ressuscitar PIERRE CELIS en 1960 i no ha parat de fer-se popular fins ara.
Comentari:
El grau de fermentació làctica varia d’una cerveseria a l’altra.
Ingredients:
Aproximadament un 50% de forment dur i cru vermell d’hivern i la resta d’ordi PALE maltejat. En algunes versions, hom utilitza també una mica de civada (avena) (5 – 10%) crua. Aquesta cervesa és especiada amb coriandre fresc i pela de taronja seca. Es poden fer servir altres espècies, però són molt menys evidents. El ferment ALE proporciona els aromes de clau d’espècia/ moscada. En algun cas hom sotmet la cervesa a una molt lleugera fermentació làctica o simplement afegeix àcid làctic.
Fitxa tècnica:
 

Exemples comercials:
Bruggs Tarwebier; Hoegaarden Wit; Celis Wit; Steendonck Witbier; Blanche de Namur; Blanche de Bruges; Delhaize Blanche du Lion; Riva Blanche; Wittekerke
 

Índex general
Índex d'aquesta pàgina
 
 

Berliner Weisse

Molt efervescent. Lleugerament tèrbola (llevat), notablement àcida. Contingut en CO₂: 6-8g/l. Contingut alcohòlic molt baix. Pràcticament no duu llúpol. Poca romanència de cap d'escuma. Desalterant i especialment refrescant.
Acidesa fruitada
Malts d'ordi i de forment. Ferments d'alta fermentació i làctics.
Algunes versions modernes són menys àcides i més fruitades.
Domini: Berlín i regió.
Beguda d'estiu. Se sol servir amb un raig de xarop de rubiàcia (Waldmeister) o de gerd. Es pot beure amb canyeta.
Temperatura ideal de servei: 8-10ºC
Notes històriques: Napoleó li va dir "Xampany del Nord" (que ja ens direu què ens importa el que va dir aital salvatge...)
Documentada des de 1642
Ingredients: 50 a 70% de forment maltejat + malt pale. El llúpol només serveix per a la conservació. Ferments: alta fermentació i lactobacillus. ( Lactobacillus Delbrückii descobert cap al 1900 pel professor Max Delbruck, un dels fundadors de la Societat Alemanya d'Estudis de la Fermentació i del Braceig, VLB). 
Elaboració:
Ferment d'alta fermentació+lactobacilus en proporcions variables segons la temperatura de fermentació prevista (per sota de 17-20ºC, proporció de 6 a 1. Més amunt, proporció de 4 a 1). 
En la fermentació primària, hom afegeix  petites proporcions de most velles de 3 a 6 mesos. 
Entre 3 i 4 dies de fermentació principal (entre 15 i 25ºC)
Al cap de 3 dies hom puja la temperatura i deixa "treballar" entre 3 i 12 mesos i llavors es torna a barrejar amb most fresc (Kraüsenung). Per envasar, hom torna a afegir lactobacillus fresc. Condicionament de 4 setmanes en ampolla.
Qualificació legal: Schankbier
Fitxa tècnica.