Ale roja de Flandres.

Olor:
Profunda complexitat de malt i de fruita. Possibilitat d’acidesa o de vinagre. Sovint aroma de roure. No hi ha aroma de llúpol. Diacetil entre poc i res.
Aspecte:
Entre roig fosc i marró rogenc (degut al malt Viena i a l’emmagatzemament en cups de roure). Prou transparent. Retenció de cap d’escuma entre mitjana i superior.
Gust:
Maltós, amb complexitat de fruita i un bon toc d’agre/ àcid. Aroma de llúpol entre poc i res. Amargor restringida. Poc o gens diacetil.
Cos:
Cos mitjà. Caràcter de roure en algun cas però sense gaire astringència. L’astringència hauria de ser la del vi negre, no més.
Imressió general:
Una red ale amb caràcter de vi, àcida.
Nota històrica
Tipificada per la cerveseria RODENBACH establerta en 1820 a Flandres de l’Oest però procedeix de tradicions anteriors.
Comentari:
Es poden trobar barreges de cerveses noves i velles, cosa que afegeix sedositat i complexitat. Més "vinosa" que la majoria de les altres cerveses.
Ingredients:
Una barreja de malts Viena i Munic amb petites quantitats de Crystal. Ferment ALE, Lactobacillus i acetobacteris. (fins a 20 bacteris. [Dawson])
Fitxa tècnica:

Exemples comercials:
Rodenbach; Rodenbach grand cru; Petrus, Bourgogne de Flandres; La Duchesse de Bourgogne; Paulus; Bacchus; Ouden trippel, Vichtenaar (Verhaeghe)
 

Índex general
Índex d'aquesta pàgina
 

Oud Bruin

Olor:
Profunda complexitat d’èsters de fruita i de malt de tipus Munic. Notes de raïm i de sherry en exemplars vells. Pot haver-hi un lleuger aroma àcid. Aromes de llúpol entre discrets i res. Típicament diacetil entre poc i gens.
Aspecte:
Marró vermellós fosc a marró, coure fosc amb tocs rojos. Bona transparència. Bona retenció de cap d’escuma.
Gust:
Gust de malt, amb complexitat de fruita i algun Caràcter de caramelització. Una certa acidesa es pot fer més evident en els exemplars de més edat així com un cert Caràcter de sherry produint un perfil de dolç-i-àcid (agredolç). Aroma de llúpol entre poc i res. Diacetil igual.
Cos:
Cos mitjà a ple. Pot haver-hi algun Caràcter de roure però no massa astringent. L’astringència hauria de ser comparable a la del vi negre, no més. Carbonatació mitjana.
Impressió general:
Una ALE bruna amb fort gust de malt, complexa i àcida. Atenuació entre baixa i mitjana.
Nota històrica
Una tradició "OLD ALE"tipificada pels productes de la cerveseria Liefmans, Flandres-Est, que té arrels que daten del segle XVII. Històricament bracejada com una PROVISIE BEER (cervesa de guàrdia) que desenvolupa acidesa amb el temps de guàrdia.
Comentari:
Pot resultar de la barreja de cerveses joves i velles, cosa que afegeix sedositat i complexitat. Es diferencien de les ALE roges de Flandres pel seu caràcter més decididament maltós i menys acidesa de la fermentació làctica o acètica.
Altre Comentari (Dawson). Barreja d’acidesa com de vinagre i làctica. Especiada, seca, riquesa dels malts foscos i fruita. Caràcter agredolç procedent de l’addició de sucre abans de la pasteurització (?). Caràcter molt complex de nou/ caramel/ xocolata amb reminiscències d’oliva/ raïm/ espècies. Llarg temps de cocció que provoquen una certa caramelització. [...]
Ingredients:
Una barreja de malts Pale, Munic i Viena així com alguns tocs de Crystal. Ferment ALE, Lactobacillus i algun acetobacteri. Aigua amb alt contingut de bicarbonat de sodi típica de la zona d’origen de l’estil que conté o reprimeix una mica l’acidesa dels malts més foscos i de la fermentació làctica. Com en el cas dels Lambic de fruita, la OUD BRUIN pot ser usada com a excipient per a cerveses de fruita (especialment cirera i gerd). Molts exemples comercials són filtrats i erndolcits.
Fitxa tècnica:

Exemples comercials:
Liefmans Oud Bruin; Felix; Cnudde; Dobbelen Bruinen; Oudenaards; Ichtegems Bruin; Bruynen; Roman; Leeuw Oud Bruin; Rodenbach Grand Cru; Goudenband.