Actualment, la majoria dels textos divulgatius sobre la cervesa inclouen un apartat referent als efectes de la cervesa sobre la salut. Creiem que és una sana iniciativa que també subscriurem. Es tracta principalment de desfer el tòpic curiosament escampat que predica que la cervesa és una beguda poc recomanable socialment i sanitàriament. Hem sentit que l’alcohol de la cervesa és nociu, hem llegit que la cervesa engreixava molt i que no era convenient per a la gent que pretenia perdre pes.

Tot i que res d’això és cert, convé establir aquí mateix una reserva important: qualsevol cosa presa en excés és perniciosa. Beveu-vos quatre litres de bona aigua mineral de cop, i veureu l’efecte que fa! Mengeu-vos dos quilos de taronges ben bones de València, i veureu com us feu un fart de córrer al reservat! I això que l’aigua i les taronges tenen bona fama!

Cal respectar doncs amb seny i coneixement la mesura de cada cosa. Per bona que trobem la cervesa, no en recomanarem mai, ni en el nostre establiment, ni en aquestes pàgines, un ús que podria ser perjudicial per a la salut.

Però anem al gra. Des de fa més de quinze anys, s’han fet estudis per establir científicament la relació de la cervesa amb la nostra salut. Aquests estudis s’han fet en universitats dels països on es consumeix més cervesa: Alemanya, Regne Unit, Austràlia, etc. A l’estat espanyol, L’ESCOLA SUPERIOR DE CERVESA I MALTA, té una pàgina WEB en la que divulga un estudi bibliogràfic realitzat pel seu director, JAVIER POSADA, que nosaltres resumim, adaptem i traduïm a continuació. Pels que hi vulguin accedir directament, ve’t aquí l’adreça completa:
 
 

cor.elect : CERVEZA-SALUD@EU.BM.COM
 
 

El primer concepte que hem de posar en evidència és que les bones cerveses són NATURALS. Els ingredients que les componen són AIGUA, CEREALS crus o maltejats, HERBES i/o espècies i FERMENTS. Tot productes que ens dóna la mare natura.
Retorn a dalt

Un dels principals prejudicis que argüeixen és que la cervesa engreixa una barbaritat. Hom parla de la panxa cervesera, acusant la cervesa del ventrot que exhibeixen alguns súbdits de països productors d’aquesta beguda.

Per tant, la famosa "panxa del bevedor de cervesa" no té res a veure amb la cervesa. En canvi, sí que té una relació directa amb el que hom ingereix acompanyat de cervesa. Aquests aliments, en alguns països, solen ser força grassos. I això sí que crea panxa!

El que actualment anomenem "panxa cervesera" no existeix. Aquesta corpulència és causada per l’alt contingut calòric d’aliments rics en grassa.
Dr. Josef Keul. Divisió de medecina esportiva i de rehabilitació de la clínica de Freiburg im Breisgau.

Un gran nombre d’estudis documenten el fet que el consum moderat de cervesa no afecta el pes de la persona, atès que, 1 litre de cervesa aporta entre 400 i 500 Kcal. Aproximadament el que aportaria la mateixa quantitat de suc de taronja.

La gent que pretén aprimar-se i mantenir alhora un consum moderat d’alcohol, haurà de reduir les calories dels aliments sense per això convertir-se en abstèmia.
Universitat de Zürich.

Cal però esmentar el fet que, si bé la cervesa engreixa poc, el llúpol és un potenciador de la gana. Antigament hom en donava infusions als nens desganats. De manera que el llúpol dóna gana!

El consum moderat d’alcohol també condueix a una composició diferent del cos, reduint precisament la proporció de grassa. L’alcohol té un efecte repressiu sobre el metabolisme de les grasses, reduint-ne la proporció i ajudant al mateix temps la regulació sobre la pressió arterial.

Recentment hom ha reportat sobre els efectes beneficiosos en el metabolisme de la sang i dels sucres, sobre la coagulació de la sang i la regulació de la pressió arterial.
J.Keul.

Aquests estudis han demostrat que les persones que consumeixen alcohol moderadament presenten una menor incidència d’úlceres d’estómac i no solen tenir hipertensió arterial. La ingestió moderada d’alcohol augmenta la taxa en la sang de LAD conegut com a "colesterol bo" i això disminueix el perill de malalties coronàries.

Segons les fonts, la quantitat d’alcohol que hom pot ingerir al dia se situa entre 20 i 80 g. d’etanol. Cosa que ens situa, per una cervesa d’una mitjana de 5º, cap al litre diari de cervesa. Lògicament, si la cervesa té més grau, cal beure’n menys que això, i si és fluixeta, podem beure’n més. En el cas de les dones, és molt possible que aquestes quantitats siguin inferiors.
Retorn a dalt
 
 

Un dels principals investigadors sobre la cervesa, el Professor Anton Piendl, de l’Institut per a la Tecnologia cervesera i microbiologia de la Universitat Tècnica de München-Weihenstephan (Alemanya) destaca els components positius de la cervesa per a la salut:

Llúpol: La cervesa és l'única beguda que conté llúpol, un sedant suau i un amargant estimulant de l’apetit.

Malt: Proporciona a la cervesa els hidrats de carbó, minerals, oligoelements, àcids orgànics i vitamines importants per a la vida.

Aigua: Aquesta constitueix el 92% de la cervesa. El poder refrescant de la cervesa es deu, tant al seu alt contingut en aigua com als minerals que conté.

Contingut calòric : cada 100g. de cervesa contenen 43,4 Kcal, menys que un got de suc de poma, llet o un refresc de cola. A més, la cervesa funciona com un diürètic i estimula la gana.

Components proteics : La cervesa és pobre en continguts proteics tot i que alguns aminoàcids essencials i molts de no essencials hi siguin presents. Per tant, la cervesa és adequada per una dieta baixa en proteïnes.

Minerals i oligoelements : La cervesa conté més de 30 minerals entre els oligoelements, la majoria d‘entre ells procedents dels cereals. 1 litre de cervesa satisfà gairebé la meitat de les necessitats quotidianes en MAGNESI d’un adult, un 40% de les necessitats de FOSFOR (P) i un 20% de POTASSI (K)

- Essent rica en potassi i pobra en sodi, la cervesa és diürètica.

- Essent pobra en calç i rica en magnesi, té valor preventiu contra tota classe de malalties del cor i contra la formació de càlculs i pedres en les vies urinàries.

Vitamines : La cervesa presenta totes les vitamines importants del grup B. A part d’això, també conté vitamines A, D i E. Per exemple, amb un litre de cervesa, hom pot cobrir el 35% de la necessitat diària en vitamina B6, el 20% de vitamina B2 i el 60% de la niacina. Un litre de cervesa conté 210 mg. de vitamines i compostos similars.

Gas carbònic: La cervesa conté aproximadament 0,5g de CO₂ per 100g de beguda, cosa que li dóna una característica refrescant. A més, el gas carbònic afavoreix la circulació sanguínia de la membrana de la mucosa bucal, promou la salivació, estimula la formació d’àcid a l’estómac i n’accelera el buidat, tot plegat favorable a una bona digestió.

Polifenols : El contingut, de l’ordre de 150-153mg/l, és relativament alt. Els polifenols són efectius contra les malalties circulatòries i el càncer.
Retorn a dalt

La hipertensió pot conduir a la apoplèxia, a malalties del cor i a disfuncions renals. Cada cop queda més clara la relació entre la hipertensió i el SODI (Na).

La cervesa té un contingut molt baix de Sodi (16 vegades menys que la llet!), i presa de forma moderada, no és perjudicial per al cor i, per tant, es pot incloure en una dieta baixa en Sodi.

Un consum moderat de cervesa ocasiona un desplaçament dels electròlits (magnesi, potassi, sodi i calci) en la sang i l’orina. Amb l’augment de la quantitat d’orina expulsada, es produeix un augment de les pèrdues de Sodi, mentre que el potassi i el magnesi no són afectats.
Retorn a dalt
 
 

L’HOMOCISTEINA és un aminoàcid la presència del qual és associada amb un més gran risc de processos derivats de lesions o danys vasculars. En un estudi realitzat sobre alcohòlics crònics (Déu ens guard de convertir-nos-hi !), s’ha observat una concentració significativament més baixa d’aquest aminoàcid en els bevedors de cervesa que en els bevedors de vins i licors. És probable que la presència de vitamines i d’àcid fòlic intervinguin en aquesta feliç diferència. En qualsevol cas, l’alcoholisme, fins i tot a base de cervesa, ha de quedar descartat del comportament civilitzat.

El consum moderat d’alcohol pot arribar a reduir fins a un 60% el risc de lesions coronàries.

Els que beuen només cinc o sis begudes alcohòliques per setmana, tenen un risc inferior, fins a un 53% menys, de morir de malalties relacionades amb el cor.
Eric Rimm. Harvard Medical School, Boston.

El consum moderat de cervesa pot substituir l’aspirina (àcid acetil-salicilic) en la prevenció d’infarts.
Keul. Freiburg.

A Espanya, la Societat Espanyola d’Arteriosclerosi (SEA) contempla la cervesa dins del grup d’aliments considerats com a aconsellables i recomana un consum mitjà de dues unitats al dia (una unitat equival a 10g d’etanol).
Retorn a dalt
 
 

La cervesa conté també FOLATS que redueixen el risc d’anèmia megaloblàstica i de malformacions en la medul·la espinal. Un litre de cervesa (en diverses preses) aporta el 15% dels folats recomanables per a un adult normal i el 10,9% dels que necessita una dona lactant.

Els POLIFENOLS actuen com a antioxidants i podrien potencialment reduir els fenòmens oxidatius responsables de l’envelliment. 1 litre de cervesa pot aportar a la nostra dieta diària el 20% del consum mitjà total de polifenols.

La FIBRA SOLUBLE continguda en la cervesa ajuda a evitar el restrenyiment i, a conseqüència, disminueix la incidència de càncer de colon, de diverticulosi i rebaixa la colesterolhèmia. El consum recomanat de fibra dietètica és de 30g al dia. Una tercera part d’això ha de ser soluble. Un litre de cervesa pot arribar a aportar el 60% de la fibra soluble diàriament necessària.

La cervesa conté un "sucre" anomenat MALTODEXTRINA que es metabolitza (o sigui que entra en la química del nostre cos) de forma més lenta que la glucosa cosa que, en cas d’esforç, ajuda a prevenir la hipoglicèmia. Aquesta propietat ha fet que es proposés que la cervesa sense alcohol fos inclosa en la dieta dels esportistes.

En un estudi recent publicat pel Departament Japonès de Ciències de la Nutrició i de l’Alimentació, hom suggereix que els pigments formats durant el procés de torrar del malt fosc (melanoïdines) poden, quan es consumeixen en cerveses negres, inhibir la formació de càries.

La cervesa també conté SILICI, un element essencial puix que participa en els processos de calcificació i possiblement en l'estructura dels teixits connectius ( ?). La cervesa conté aproximadament 36mg/l de Silici biodisponible. Un litre de cervesa cobreix sobradament les nostres necessitats diàries d’aquest oligoelement.

Des d’un punt de vista nutricional, la cervesa no és un aliment complet, desenganyem-nos, però és un complement valuós per les seves vitamines, els seus hidrats de carbó, aminoàcids, el seu baix contingut en sodi i importants oligoelements. El consum moderat de cervesa disminueix l'excitabilitat, facilita la relaxació i augmenta la cordialitat i el bon humor.
Retorn a dalt
 

Nosaltres voldríem retenir principalment els punts següents :