|
3.
Pèrdua d'influèn-
cia de la lengua i la reculada del seu ús
El
paper dels mitjans de comunicació.
|
| |
|
|
•
Al
món actual la televisió és una arma molt poderosa
a l'hora de fer pujar o baixar l'ús d'una llengua. És
bàsica. En un país on hi ha dues llengües, sembla
clar que la que preval a la televisió acaba imposant-se inevitablement.
En aquest
aspecte, hem estat bé, algun moment els catalans? Al Principat,
sí. A la resta dels PPCC sempre hi ha hagut qui ha fet tot
el que ha pogut per evitar que arribessin les recepcions de les
televisions del Principat.
|
|
•
El
Principat va viure uns anys de recuperació esplendorosos,
de revifament de la llengua al carrer, a l'escola i a la feina.
Varen ser els últims anys setanta i la dècada dels
vuitanta.
A més de la programació en català, dues hores
o més diàries, que teníem per TV2, la televisió
espanyola que desconnectava unes hores al dia, va aparèixer
TV3, l'any 1983 en període de proves i l'any 1984 de manera
definitiva. L'arribada del Canal 33, el 1988, va acabar de fer la
balançada.
|
• Les
televisions privades a Espanya es van aprovar l'octubre del
1988 i van començar a emetre entre el desembre del
1989 i el 1990. Quan el Parlament Català va demanar
que es tingués en compte la realitat catalana i, en
conseqüència, les noves televisions privades espanyoles
fessin desconnexions en llengua catalana, es va veure, per
si algú encara en dubtava, l'autèntica "força"
del nostre Parlament i la "capacitat d'influència"
dels polítics nostrats. Ens varen dir que sí
i no han fet res.
|
| |
|
|
•
Molts catalans,
conscients que la televisió era indispensable per a
la subsistència de la llengua, ja als anys seixanta,
molt abans de la creació de TV3, veient que la televisió
pública els era prohibida, varen fer l'intent de crear
una televisió privada catalana: Televisió de
Catalunya. Es varen recollir diners i molts companys hi van
deixar deu mil pessetes de les d'aquell temps! No cal dir
que no ens varen donar permís. Aquest precedent és
un argument més que fa incomprensible que se'ns hagi
exclòs de la llibertat de crear televisions privades
en la nostra llengua. |
| |
|
|
| |
| |
|
•
És
probable que les traves per impedir la comunicació
entre regions catalanes encara continuïn. Tinguem present,
per exemple, que al Principat encara no veiem Canal 9. Aquest
problema de comunicació entre valencians, mallorquins
i catalans té una solució. Els empresaris que
realment senten el país i alhora tenen ganes de fer
beneficis (no són coses incompatibles) haurien d'aprofitar
Andorra i fer una televisió andorrana per a tots. Hom
podria emetre des d'Andorra via satèl·lit i
arribar a tots els indrets dels PPCC, i també, d'allà
estant hom podria fer ràdio en ona mitjana. Ningú
no els demanaria explicacions. Els estats són lliures
de fer i desfer, per petits que siguin. No s'hi veu cap més
alternativa. Hem de procurar que el català tingui l'oportunitat
de refer-se i, si es perd, que no sigui per manca d'interès
i d'esforç dels qui el parlem i el volem viu.
|
|
