2.
L'empobriment de la llengua
Hi ha molts indicadors que ens avisen que la
llengua s'està empo- brint.
|
| |
|
|
•
Cada
vegada es parla amb menys mots i sense fer servir, amb prou feines,
sinònims. De vegades és un barbarisme el mot que es
repeteix, o ho era quan el vàrem recollir nosaltres, ja fa
uns anys. Exemples: guapo, tonto, tonteria, patada, golpista,
pendre, etc. Si cerqueu golpista en un diccionari
de sinònims trobareu: sediciós, rebel, avalotador,
insurrecte, insubordinat, facciós, etc. Sempre s'ha
dit que per fer una bona redacció cal evitar les repeticions.
Per què, si un dels exemples que hem dit suara, com golpista,
després anomenat colpista, es diu deu vegades, no
es fan servir sinònims? La norma del bon estil no afecta
els periodistes? |
|
•
Es van bandejant els mots catalans i s'adopten els espanyols o els
catalans que hi tenen una retirada. Des de Catalunya Nord es veu
molt clar el camí que hem agafat, i no cal pujar al Canigó;
se'n fa prou parlant amb catalans d'allà. Ells aprenen el
mot solter a les classes d'espanyol, ha- bitualment diuen
fadrí, que és tal com es deia aquí
fa dues generacions. També troben es-tranyes paraules com
alcalde, ajuntament, tarjeta, teclat, etc. Exemples de
mots que s'han imposat per la seva semblança amb les formes
espanyoles: patates -creïlles, trumfes-, passadís
-corredor-, enter -sencer-, vas -got-, botella
-ampolla-, desaparèixer -anar-se'n-, colar
-creure, empas-sar-se, passar d'estranquis-, joguet -joguina-,
fatxada -façana-, gamberro -brètol-,
morro -barra-, etc. |
| •
Com més barbarismes accepta l'IEC, més
se'n senten de nous. Es mantenen els barbarismes clàssics:
tonto, jefe, manguera, seguro, enfermetat, voltereta,
colxoneta, apretar, plaç, i pico, en veç, octavilla,
mundologia, bodega, enterar-se, sosso, adelantar, vale, lletrero,
taco, borrar, bueno, rato, enxufat, xanxullo, mangant, pues,
gilipolles, tonelada, toldo, mando, candau, nóvio,
ademés, les senyals, les avantatges, etc. N'entren
molts de nous: sortejar un obstacle, acurrucar, rehenes,
encontre -partit-, enfrascar-se, polac, mujeriego,
propinar cops, entreteles, encandilar, follon, lio, liós,
patatús, paston, desmadrar-se, retahila, donar realce,
posar cortapisses, afamat -famós-, adelgaçar,
etc. |
| |
|
|
|
•
Es perden els trets gramaticals distintius del català.
Exemples: A- Vols tres olives? B- No, vull quatre
(manca "en"); dos hores (dues); en
sé pas res (sense "no" a davant); qui
te les ha donat? (en comptes de "donades");
etc. |
| |
|
|
|
|
|
•
No cal fer grans estudis per adonar-se de l'evolució
de la qualitat de la llengua. Aneu a visitar un dia una família
catalanoparlant d'una regió que conservi bé la
parla. Passeu el matí amb els avis i l'horabaixa amb
els néts. Notareu el salt de seguida. No cal que sigueu
grans experts per veure que la qualitat de la llengua i la quantitat
de vocabulari van baixant. La correcció es va perdent,
malgrat que els joves han estudiat català i els vells
no. Només varen estudiar l'assignatura de català,
durant alguns anys, ben pocs, els nens del Principat durant
la Segona República, si no anem errats. |
|
| |
|
