1.
Mots correctes
Les entrades del dic- cionari es troben aple-
gades en 502 pàgines. |
|
|
|
|
Contingut
bàsic de cada entrada.
|
 |
Funció
del número en negreta que trobem en el diccionari. |
|
|
• Què
trobarà l'usuari del diccionari a
cada entrada d'aquest primer volum? Al costat de l'entrada hi
ha un mot, o uns quants mots, en lletra cursiva i, de tant en
tant, uns nombres grossos en negreta. Aquests dos aspectes els
comentem al punt 5 (Índex alfabètic).
• Darrere cada entrada hi ha la definició corresponent.
No hi ha cap definició copiada. Són totes originals.
Si en algun cas hem coincidit amb una definició que ja
existia en altres diccionaris, l'hem canviada. En aquest punt
s'ha volgut ser creatiu i no pràctic. Quan hem definit
entrades de mots sinònims, hem pensat una definició
diferent per a cada mot. A continuació de la definició
hi ha un sinònim o més d'un, segons els casos. Després
vénen els exemples.
|
• S'ha procurat que les definicions fossin senzilles i entenedores.
Això ens allunya de la tradició lexicogràfica
catalana, basada, massa sovint, en definicions complicades i copiades
d'un diccionari a l'altre.
•
Darrere la definició podem trobar (Val), (Men) o (Mall),
o dues o tres d'aquestes abreviatures alhora. Aquestes abreviatures
signifiquen que aquesta entrada o aquesta accepció, si
hi ha més d'una entrada, es diuen també a València,
a Menorca o a Mallorca, segons el cas. Sovint, en comptes de l'abreviatura
sola, hi ha un comentari, un matís fet per un company d'una
d'aquestes zones. Mitjançant aquests comentaris veureu
que entrem, amb algunes accepcions, sentits diferents del que
s'havia donat des de Girona. Si bé aquesta manera de fer
no és gens habitual i la considerem poc adequada, no s'ha
volgut allargar excessivament l'obra.
• Trobareu que hi ha sinònims que són propis
de València, Menorca o Mallorca. Això s'hi fa constar.
En alguna ocasió s'ha posat que un sinònim era valencià,
menorquí o mallorquí, perquè ens ha arribat
d'allà, quan en realitat té un ús més
general.
•
Darrere les frases d'exemples de Girona, sovint hi ha frases aportades
des de València o des de les Illes. Unes vegades són
exemples d'ús de l'entrada gironina, que ens confirmen
que el mot es diu amb el mateix sentit als altres llocs i en quines
frases es diu. Altres vegades els exemples es refereixen als sinònims
que d'allí estant ens han aportat. En alguns casos, aquests
exemples són usos dels mots que tenen un sentit diferent
a València o a les Illes. Aquests mots s'han recollit als
comentaris que hi ha darrere les definicions.
• Hem mantingut sempre les formes
verbals que s'han recollit a València i a les Illes, malgrat
que pensem que s'ha d'anar a una reducció de formes pel
bé de la llengua. Com que aquesta petita reforma no ens
correspon a nosaltres, ens hem limitat a escriure les formes verbals
tal com es fan servir ara.
|