Barbarismes

4. Barbarismes

Aquesta part del diccio- nari conté 1.395 entra- des repartides en 72 pàgines.

• En aquests darrers anys l'entrada de mots castellans és tan massiva que sembla que no té aturador possible. Els diccionaris i reculls de barbarismes han servit de ben poc. Cal un canvi de mentalitat per tornar a depurar la llengua. La millor cosa que es pot fer, quan s'està escoltant una tertúlia radiofònica (ens agrada més "rall"), és tenir sempre a mà un diccionari Castellà - Català, perquè el reguitzell de castellanismes és notable.Des del primer moment hem cercat, com una possible solució, l'intercanvi de mots catalans entre les persones de diferents llocs dels PPCC.

• D'anglicismes també ens n'ar- riben molts però s'ha de dir que no ens preocupen tant. Hem incorporat, en aquesta part de la feina, professors de francès i d'italià. Quan davant un barbaris- me no trobem una solució genu- ïna, suggerim una solució ita- liana o francesa. Són dues llengües properes, prou impor- tants i amb moltes similituds amb el català. Hem cregut que la seva participació, encara que limitada, en aquest primer volum, ens donaria més varietat i una altra manera de veure les coses. A més, les solucions franceses ens acos- taran a Catalunya Nord, que ja convé! Amb tot, queda en mans dels nostres lectors l'acceptació o no de les solucions forasteres, però diferents, que us proposem.

• Algun cop diem que un mot és un barbarisme encara que ja es feia servir en català medieval. És perquè considerem que l'ús que se'n fa actualment ens ve per influència del castellà i no per tradició. Exemples: rabiar i repentí.Quan es va publicar el DIEC, l'any 1995, uns dos-cents mots que nosaltres consideràvem incorrectes, varen ser admesos. Pensem que molts d'aquests mots es varen admetre encertadament, però també creiem que alguns van ser admesos precipitadament. Nosaltres vàrem esborrar les paraules admeses per l'IEC del nostre recull de barbarismes, però continuem dient que l'ús d'algunes d'aquestes paraules és poc aconsellable. Són pocs mots. Avisem que l'IEC ha admès el mot i deixem al criteri del lector servir-se'n o no.

• En aquest apartat també fem constar l'empresa de comunicació on s'ha sentit o llegit la incorrecció, quan ens ha arribat per aquests camins. No es fa, sincerament, per ganes de molestar a ningú, i per això no s'especifiquen ni persones ni programes. Es vol que aquesta posició nostra sigui un estímul i que aquests professionals vegin la necessitat de millorar el seu nivell i fer una feina ben feta. No pretenem res més.