|
|
|||||||||
|
|||||||||
|
• La necessitat que el català tingui una normativa i que aquesta normativa sigui respectada no ha estat sempre vista per tothom de la mateixa manera. Així, al segle passat, mentre ningú no dubtava que les llengües importants havien d'estar perfectament reglades, molts creien i deien que el català no. El català havia de viure en llibertat, sense normes, no s'havia d'imposar res i, en tot cas, el pas del temps ja donaria solucions. Aquesta posició de justificació de l'anarquia per al nostre idioma sempre ha existit, encara existeix i continuarà. Sens dubte molts ho prediquen de bona fe. Altres, és evident que no. |
•
Aquí
parlem molt poc de gramàtica, treballem només alguns
aspectes molt concrets de la llengua i exposem d'una manera planera
alguns dubtes que hem observat a l'hora de posar-nos a escriure.
Realment la nostra feina en aquest apartat no té més
valor que el de copiar d'altres autors, aportar alguns exemples
i poca cosa més. Ens hem limitat a consultar i a escriure
el que hem trobat en algunes gramàtiques i llibres que
esmentem a la bibliografia. Ens decantem gairebé sempre
per les formes tradicionals, que el poble feia servir, que encara
fa servir ara, en bona part, i que Fabra va concretar. Veiem,
però, amb tristesa, que el periodisme actual està
creant un llenguatge estàndard que anul·la els trets
que diferencien el català de l'espanyol.
|
||||
|
|
||||||
|
|