</frame>
Ajuntament Sant Feliu de Llobregat

La Ciutat de les Roses
Consell Comarcal


  Inici   |   Establir com a pàgina d'inici   |   Afegir a preferits   |  



Presentació

Serveis i Entitats

Notícies

La Comarca del Baix Llobregat

Sant Feliu, La ciutat

Els seus Barris

Les colles
/*
Àlbum fotogràfic
*/
Santfeliuencs rellevants

Els nostres alcaldes

El Bagul dels Records

Sant Feliu, una ciutat amb mil anys d'història

Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu

Els Altres Santfelius
/*
Agermanaments
*/
Enllaços


Sant Feliu de Buixalleu

Demarcació: Girona
Comarca: La Selva
Capital del municipi: Grions
Nombre d'Habitants: 727
Superfície: 61'46 Km2
Altitud: 402 m.

Llocs d'interés

  • Església de Sant Feliu, església romànica.
  • Castell de Montsoriu, castell anterior al segle XI.

    Festa Major

    Primer diumenge d'agost.


  • Sant Feliu de Codines

    Demarcació: Barcelona
    Comarca: Valles Oriental
    Nombre d'Habitants (1.1.2002): 4,715
    Superfície: 15.18 km2
    Altitud: 500 m.

    Llocs d'interés

  • Casa del Bosc de Rufets, edicifi modernista, obra de J.Rubió i Bellver.
  • Església de Sant Feliu.

    Festa Major

    Segon diumenge de setembre.

    Altres Festes

    Festa de Sant Antoni Abat, 17 de gener.
    Festa de Sant Pere, 29 de juny.


  • Sant Feliu de Guíxols

    Demarcació: Girona
    Comarca: Baix Empordà
    Nombre d'Habitants: 18,677
    Superfície: 16 km2
    Altitud: 4 m.
    e-mail: ajuntament@guixols.net 
    web: http://www.guixols.net 

    Llocs d'interés

  • Monestir. conjunt arquitectònic eclesiàstic, porta ferrada que data del segle IX-X
  • Ermita de Sant Elm. antiga ermita i castell de defensa, restaurada durant l'any 1723 sobre l'antic Puig de Castellar orientada a garbí
  • Punta dels Guíxols. procedent del fortí del segle XVIII i on es trobava l'edifici de salvament als anys 1889-1890
  • Plaça del Mercat. trobem una font construida al 1859 per Feliu Cabarrocas pels seus compatriotes
  • Pedralta. bloc granític basculant

    Festa Major

    De l'1 al 4 d'agost.

    Breu Història

    El primer nucli habitat estable, ibèric, el trobem al turó dels Guíxols -Fortim o Salvament, avui- de començament del s. IV aC. Pocs segles després aquesta població va experimentar, al pla, el procés llarg i lent que coneixem amb el nom de "romanització", una població que molt aviat va rebre la influència del cristianisme.

    Força més tard -a la primera meitat del s.X- s'hi establí un monestir benedictí que esdevingué senyoria feudal fins a la crisi definitiva de l'Antic Règim (1835). D'aquella època ens ha restat el testimoni de l'església, romànica i gòtica, amb elements arquitectònics importants: Porta Ferrada, torres del Fum i del Corn (s. X).

    Malgrat tot, durant els segles XVI i XVII la vila assolí un nivell econòmic i social important amb la pesca, la salaó del peix, I'exportació de xarxes i la construcció de vaixells.

    A la segona meitat del s. XVIII va començar el treball artesanal del suro i l'exportació de taps, activitat industrial que encara avui persisteix a Sant Feliu.

    Si el suro -després del poder monacal- ha estat I'element que més ha marcat el tarannà col.lectiu dels guixolencs, modernament el fenòmen social que més ha influït i ha fet evolucionar I'estil de vida d'aquesta ciutat ha estat el turisme.

    Després del conjunt monumental més característic de Sant Feliu, Arc de Sant Benet (1747) i l''edifici del monestir (s. XVIII), és I'espai urbà més singular, on actualment hi ha l'arxiu Municipal, el Museu de la Ciutat i, provisionalment, la Universitat.

    Al llarg del s. XIX Sant Feliu s'industrialitza -en el ram del suro- i experimenta un fenomen migratori important: l'anada a Amèrica de molts guixolencs.

    De la segona meitat del segle, en destaquem el creixement urbanístic segons un planejament molt elaborat, el de l'arquitecte General Guitart. Un espai urbà -lloat per molts escriptors i per tots els visitants- és sens dubte el seu famós Passeig, que conserva edificis tan peculiars com el Casino dels Nois, la casa Patxot, can Sibils, etc. on es pot apreciar una mostra de l'arquitectura de començaments de segle. L'ermita de sant Elm ofereix un òptim mirador del mar i de la costa d'anar a Tossa. A la banda de llevant, sobre el turó dels Guíxols hi ha I'edifici del Salvament, des d'on es té una bona panoràmica del port. Bona part de l'evolució històrica de la ciutat així com de la indústria del suro es pot contemplar a les sales del Museu d'Història, situat al mateix monestir


  • Sant Feliu de Lluelles

    Demarcació:
    Comarca:
    Nombre d'Habitants: 58
    Superfície:
    Altitud: 756 m.


    Sant Feliu de Pallerols

    Demarcació: Girona
    Comarca: La Garrotxa
    Nombre d'Habitants: 1.100
    Superfície: 34,92 km2
    Altitud: 473 m.
    e-mail: sfp@ddgi.es 
    web: http://www.ddgi.es/sfp 

    Llocs d'interés

  • NUCLI URBÀ centrat especialment en la plaça de l'església i el seu entorn.
  • ESGLÉSIA PARROQUIAL del s.XVII, és d'una nau amb capelles adosades.
  • CAPELLA NTRA.SRA. DEL ROSER anterior al 1579, consta d'una nau amb capelles laterals.
  • ESGLÉSIA DE SANT ISCLE DE COLLTORT d'origen romànic fou reformada els s.XV i XVIII.
  • ESGLÉSIA SANT MIQUEL DE PINEDA del segle XII, romànica, d'una nau amb capelles afegides.
  • SANTUARI NTRA.SRA. DE LA FONT DE LA SALUT situat a 1030 metres d'altitud es pot contemplar una magnífica vista de la Vall d'Hostoles.

    Festa Major

    Pasqua Granada, final de maig o principis de juny.

    Altres Festes

    FESTA PETITA, 1 agost.
    FESTA ST ISCLE DE COLLTORT, darrer diumenge de setembre.
    FIRA DE SANTA LLÚCIA, desembre.
    PUJADA AL SANTUARI DE LA SALUT, juny.
    FESTA DE SANT ISIDRE, diumenge proper al 15 de maig.

    Breu Història

    Se sap que la vila va néixer al voltant de l'església, sobre el s.XI. Durant el s.XIV s'amplià amb el poble nou, lloc on es reuneix la Universitat de la Vall, l'assemblea de govern formada pels pobladors de la Vall. En el s.XV la vila creix amb la creació de la plaça verda o el Firal. El 1640 els terços del rei Felip IV van sojornar fora vila, ja que els consellers els hi negaren l'entrada.

    Durant el s.XVII, època de crisi, no van haver noves construccions significatives, i la Guerra de Successió va agreujat aquesta crisi. En el s.XVIII va tornar a haver un creixement demogràfic, creant-se nous barris i habitatges.

    Malgrat tot, la Guerra Gran contra els francesos va significar una davallada entre la població. Durant els anys napoleònics, la zona va estar sotmesa a l'invasor i durant tot el s.XIX el descens era progressiu i irreversible i l'epidèmia de còlera del 1854 feu estralls.

    El segle XX comportà un nou impuls a la vida del poble, iniciant-se una revifalla social i econòmica, malgrat patir la guerra civil del 36 i els anys de la dictadura franquista.


  • Sant Feliu del Racó

    Demarcació:
    Comarca:
    Nombre d'Habitants:
    Superfície:
    Altitud:


    Sant Feliu Sasserra

    Demarcació: Barcelona
    Comarca: Bages
    Nombre d'Habitants: 656
    Superfície: 23.14
    Altitud: 617 m.
    Pl. Major, 1
    08279 Sant Feliu Sasserra
    Tel. i Fax : 93 881 90 11
    e-mail: st.felius@diba.es 
    web: http://stfelius.diba.es 

    Llocs d'interés

  • La Casa del Consell. Sotsvegueria al segle XVII.
  • Església parroquial de Sant Feliu Sasserra (portalada del segle XII)
  • Restes del castell de Sacirera (segle XI).
  • Casa natalícia de Sant Pere Almató.
  • Capella neogòtica de Santa Magdalena.
  • El Serrat de les Forques. Cim on van executar la darrera condemnada per bruixeria de Catalunya.
  • Edificacions gòtiques del nucli de Sant Feliu Sasserra.

    Festa Major

    Segon diumenge de setembre. Es balla el "Treure Ball", dansa rítmica d'origen senyorial

    Breu Història

    Sant Feliu Sasserra fou la capital de la sotsvegueria del Lluçanès des del segle XV fina al Decret de Nova Planta. N'és encara avui dia una de les poblacions principals. Té un terme no gaire gran i moderadament poblat en relació als altres pobles.

    Sant Feliu Sasserra és un minicipi de 650 habitants, amb una superficie de 23,14 km2, i situada al mig de tres comarques: Bages, Berguedà i Osona. Forma part de la comarca natural del Lluçanès, però pertany administrativament a la del Bages. Aquesta peculiaritat fa que els habitants de Sant Feliu Sasserra prenguin com a capital industrial i comercial Manresa (Bages) i Vic (Osona), com a centre agrícola i ramader. Encara que ara aquesta tendència s'ha està trencant amb la inauguració de l'Eix Transversal. Es troba en un indret singular i bell, envoltat de pinedes, alzinars i rouredes, propici als bolets, i esquitxat de fonts. L'economia es basa en l'agricultura, la ramaderia i la indústria.

    Sant Feliu, com altres llocs del Lluçanès, té una tradició important sobre històries de bruixeria.


  • Sant Feliuet de Terrasola

    Demarcació:
    Comarca:
    Nombre d'Habitants:
    Superfície:
    Altitud:







    Si vols incloure enllaços, notícies o fotografies de Sant Feliu; o si la teva pàgina parla sobre la ciutat, aquí tens un lloc a la xarxa per deixar la teva empremta. Envia un correu electrònic a Ciutat de les Roses. I si algun enllaç no funciona, també ho pots dir.




    Enllaç a elportal.sf_arroba_terra.es
    per Jaume Solé (santfeliuenc)



    Agraïments a :


    Centre d'Estudis Comarcals     Arxiu Històric Comarcal