|
Sant Feliu de Buixalleu
|
|
Demarcació: Girona
Comarca: La Selva
Capital del municipi: Grions
Nombre d'Habitants: 727
Superfície: 61'46 Km2
Altitud: 402 m.
|
|
Llocs d'interés
Església de Sant Feliu, església romànica.
Castell de Montsoriu, castell anterior al segle XI.
Festa Major
Primer diumenge d'agost.
|
Sant Feliu de Codines
|
|
Demarcació: Barcelona
Comarca: Valles Oriental
Nombre d'Habitants (1.1.2002): 4,715
Superfície: 15.18 km2
Altitud: 500 m.
|
|
Llocs d'interés
Casa del Bosc de Rufets, edicifi modernista, obra de J.Rubió i Bellver.
Església de Sant Feliu.
Festa Major
Segon diumenge de setembre.
Altres Festes
Festa de Sant Antoni Abat, 17 de gener.
Festa de Sant Pere, 29 de juny.
|
Llocs d'interés
Monestir. conjunt arquitectònic eclesiàstic, porta ferrada que data del segle IX-X
Ermita de Sant Elm. antiga ermita i castell de defensa, restaurada durant l'any 1723 sobre l'antic Puig de Castellar orientada a garbí
Punta dels Guíxols. procedent del fortí del segle XVIII i on es trobava l'edifici de salvament als anys 1889-1890
Plaça del Mercat. trobem una font construida al 1859 per Feliu Cabarrocas pels seus compatriotes
Pedralta. bloc granític basculant
Festa Major
De l'1 al 4 d'agost.
Breu Història
El primer nucli habitat estable, ibèric, el trobem al turó dels Guíxols -Fortim o Salvament, avui- de començament del s. IV aC. Pocs segles després aquesta població va experimentar, al pla, el procés llarg i lent que coneixem amb el nom de "romanització", una població que molt aviat va rebre la influència del cristianisme.
Força més tard -a la primera meitat del s.X- s'hi establí un monestir benedictí que esdevingué senyoria feudal fins a la crisi definitiva de l'Antic Règim (1835). D'aquella època ens ha restat el testimoni de l'església, romànica i gòtica, amb elements arquitectònics importants: Porta Ferrada, torres del Fum i del Corn (s. X).
Malgrat tot, durant els segles XVI i XVII la vila assolí un nivell econòmic i social important amb la pesca, la salaó del peix, I'exportació de xarxes i la construcció de vaixells.
A la segona meitat del s. XVIII va començar el treball artesanal del suro i l'exportació de taps, activitat industrial que encara avui persisteix a Sant Feliu.
Si el suro -després del poder monacal- ha estat I'element que més ha marcat el tarannà col.lectiu dels guixolencs, modernament el fenòmen social que més ha influït i ha fet evolucionar I'estil de vida d'aquesta ciutat ha estat el turisme.
Després del conjunt monumental més característic de Sant Feliu, Arc de Sant Benet (1747) i l''edifici del monestir (s. XVIII), és I'espai urbà més singular, on actualment hi ha l'arxiu Municipal, el Museu de la Ciutat i, provisionalment, la Universitat.
Al llarg del s. XIX Sant Feliu s'industrialitza -en el ram del suro- i experimenta un fenomen migratori important: l'anada a Amèrica de molts guixolencs.
De la segona meitat del segle, en destaquem el creixement urbanístic segons un planejament molt elaborat, el de l'arquitecte General Guitart. Un espai urbà -lloat per molts escriptors i per tots els visitants- és sens dubte el seu famós Passeig, que conserva edificis tan peculiars com el Casino dels Nois, la casa Patxot, can Sibils, etc. on es pot apreciar una mostra de l'arquitectura de començaments de segle. L'ermita de sant Elm ofereix un òptim mirador del mar i de la costa d'anar a Tossa. A la banda de llevant, sobre el turó dels Guíxols hi ha I'edifici del Salvament, des d'on es té una bona panoràmica del port.
Bona part de l'evolució històrica de la ciutat així com de la indústria del suro es pot contemplar a les sales del Museu d'Història, situat al mateix monestir
|
Sant Feliu de Lluelles
|
|
Demarcació:
Comarca:
Nombre d'Habitants: 58
Superfície:
Altitud: 756 m.
|
|
Sant Feliu de Pallerols
|
|
Demarcació: Girona
Comarca: La Garrotxa
Nombre d'Habitants: 1.100
Superfície: 34,92 km2
Altitud: 473 m.
e-mail: sfp@ddgi.es
web: http://www.ddgi.es/sfp
|
|
Llocs d'interés
NUCLI URBÀ centrat especialment en la plaça de l'església i el seu entorn.
ESGLÉSIA PARROQUIAL del s.XVII, és d'una nau amb capelles adosades.
CAPELLA NTRA.SRA. DEL ROSER anterior al 1579, consta d'una nau amb capelles laterals.
ESGLÉSIA DE SANT ISCLE DE COLLTORT d'origen romànic fou reformada els s.XV i XVIII.
ESGLÉSIA SANT MIQUEL DE PINEDA del segle XII, romànica, d'una nau amb capelles afegides.
SANTUARI NTRA.SRA. DE LA FONT DE LA SALUT situat a 1030 metres d'altitud es pot contemplar una magnífica vista de la Vall d'Hostoles.
Festa Major
Pasqua Granada, final de maig o principis de juny.
Altres Festes
FESTA PETITA, 1 agost.
FESTA ST ISCLE DE COLLTORT, darrer diumenge de setembre.
FIRA DE SANTA LLÚCIA, desembre.
PUJADA AL SANTUARI DE LA SALUT, juny.
FESTA DE SANT ISIDRE, diumenge proper al 15 de maig.
Breu Història
Se sap que la vila va néixer al voltant de l'església, sobre el s.XI. Durant el s.XIV s'amplià amb el poble nou, lloc on es reuneix la Universitat de la Vall, l'assemblea de govern formada pels pobladors de la Vall. En el s.XV la vila creix amb la creació de la plaça verda o el Firal. El 1640 els terços del rei Felip IV van sojornar fora vila, ja que els consellers els hi negaren l'entrada.
Durant el s.XVII, època de crisi, no van haver noves construccions significatives, i la Guerra de Successió va agreujat aquesta crisi. En el s.XVIII va tornar a haver un creixement demogràfic, creant-se nous barris i habitatges.
Malgrat tot, la Guerra Gran contra els francesos va significar una davallada entre la població. Durant els anys napoleònics, la zona va estar sotmesa a l'invasor i durant tot el s.XIX el descens era progressiu i irreversible i l'epidèmia de còlera del 1854 feu estralls.
El segle XX comportà un nou impuls a la vida del poble, iniciant-se una revifalla social i econòmica, malgrat patir la guerra civil del 36 i els anys de la dictadura franquista.
|
Sant Feliu del Racó
|
|
Demarcació:
Comarca:
Nombre d'Habitants:
Superfície:
Altitud:
|
|
Sant Feliu Sasserra
|
|
Demarcació: Barcelona
Comarca: Bages
Nombre d'Habitants: 656
Superfície: 23.14
Altitud: 617 m.
Pl. Major, 1
08279 Sant Feliu Sasserra
Tel. i Fax : 93 881 90 11
e-mail: st.felius@diba.es
web: http://stfelius.diba.es
|
|
Llocs d'interés
La Casa del Consell. Sotsvegueria al segle XVII.
Església parroquial de Sant Feliu Sasserra (portalada del segle XII)
Restes del castell de Sacirera (segle XI).
Casa natalícia de Sant Pere Almató.
Capella neogòtica de Santa Magdalena.
El Serrat de les Forques. Cim on van executar la darrera condemnada per bruixeria de Catalunya.
Edificacions gòtiques del nucli de Sant Feliu Sasserra.
Festa Major
Segon diumenge de setembre. Es balla el "Treure Ball", dansa rítmica d'origen senyorial
Breu Història
Sant Feliu Sasserra fou la capital de la sotsvegueria del Lluçanès des del segle XV fina al Decret de Nova Planta. N'és encara avui dia una de les poblacions principals. Té un terme no gaire gran i moderadament poblat en relació als altres pobles.
Sant Feliu Sasserra és un minicipi de 650 habitants, amb una superficie de 23,14 km2, i situada al mig de tres comarques: Bages, Berguedà i Osona. Forma part de la comarca natural del Lluçanès, però pertany administrativament a la del Bages. Aquesta peculiaritat fa que els habitants de Sant Feliu Sasserra prenguin com a capital industrial i comercial Manresa (Bages) i Vic (Osona), com a centre agrícola i ramader. Encara que ara aquesta tendència s'ha està trencant amb la inauguració de l'Eix Transversal. Es troba en un indret singular i bell, envoltat de pinedes, alzinars i rouredes, propici als bolets, i esquitxat de fonts. L'economia es basa en l'agricultura, la ramaderia i la indústria.
Sant Feliu, com altres llocs del Lluçanès, té una tradició important sobre històries de bruixeria.
|
Sant Feliuet de Terrasola
|
|
Demarcació:
Comarca:
Nombre d'Habitants:
Superfície:
Altitud:
|
|
|